Margarita Xirgu

 

 

 

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DE MARGARIDA XIRGU

 

- No somiar, no esperar, no creure en alguna cosa...... és com no existir.

- "Qué sabios eran los griegos; no te mataban, te exiliaban",

Margarida Xirgu

 

 

Margarida Xirgu i Subirà neix a Molins de Rei (Barcelona) el 18 de juliol a les 19h a l'any 1888. Era filla de Pere Xirgu Martí i Pepeta Subirà Polls.

 

Partida de naixement

arxiu familiar germans xirgu

Va ser una de les millors actrius tràgiques del teatre universal del segle XX.

El 1896, als vuit anys la seva família s'instal·la a Barcelona després de viure 6 anys a Girona. La seva infància va transcórrer en un de tants barris que circumden la capital catalana i aquest any es revel·la el seu destí, ja que una tarda en una taverna un grup d'obrers li van demanar llegir un manifest. Aquest va ser el seu primer aplaudiment.

El 1900 comença a treballar en un taller de passamaneria. Durant uns anys combina la feina del taller amb assaigs als Ateneus ( el seu pare pertany a l'Ateneu del Districte V )

El 1902 debuta en el teatre d'afeccionats en el Salón Asiático de Barcelona amb "Lo nuvi" de Josep Feliu i Codina.

El 1903 actua en "Don Álvaro o la força del sinó" d'Ángel de Saavedra, Duque de Rivas, a l' Ateneu del districte cinquè.

El 1905 els metges li descobreixen una greu malaltia pulmonar. Comença a col·laborar amb "Gent Nova" de Badalona.

El novembre del 1906 és contractada per primera vegada per actuar al Teatre Romea de Barcelona en el paper de Blanca de “Mar i Cel” de Àngel Guimerà.

El 1907 mort el seu pare i es converteix en la cap de família, es farà càrrec de la seva mare i del seu germà, 4 anys més petit.

El 1908 té un gran èxit amb “Joventut de príncep” de Wilhelm Meyer Förster al Teatre Principal de Barcelona, en l'obra coneix al actor Miguel Ortín.

El 1909 s’incorpora al món del cinema amb la interpretació de “Guzmán el Bueno”. Va interpretar més cinema però mai en va estar satisfeta perquè “idolatrava” el teatre.

El 1910 estrena "Salomé" d'Oscar Wilde al Teatre Principal de Barcelona. Li rescindeixen el contracte per ensenyar el llombrígol. A la seva carrera, contràriament al que alguns periodistes van dir, farà pocs vodevils. El 22 de setembre es va casar amb en Josep Arnall, el seu amor d’adolescència.Van estar casats 26 anys.

El 1911 Guimerà escriu “La reina jove” per a ella. Aquest any crea la seva pròpia companyia de teatre.

El 1912 un empresari de Buenos Aires li ofereix un contracte per actuar a Sudamèrica. Comença la seva carrera internacional.

El 1913 realitza el primer viatge a Amèrica visitant Argentina, Xile i Uruguai. Debuta al teatre Odeón de Buenos Aires fent "Magda", de Sudermann.

El 1914 es presenta a l’escena castellana amb l'estrena de "Patio azul" de Santiago Rusiñol al Teatro de la Princesa de Madrid i "Elektra" de Hofmannsthal. . La crítica la defineix com a renovadora de l’escena. Pérez Galdós, Benavente, Marquina, els germans Quintero, ... li escriuen obres que estrena amb gran èxit.

El 1915 estrena "El yermo de las almas" de Valle-Inclán al Teatre Principal de Barcelona.

El 1916 estrena "Marianela" de Pérez Galdós al Teatro de la Princesa de Madrid.

El 1917 estrena "El mal que nos hacen" de Jacinto Benavente al Teatro de la Princesa de Madrid.

El 1918 estrena "Santa Juana de Castilla" de Pérez Galdós al Teatro de la Princesa de Madrid.

El 1919 és realitza la primera fusió de les companyies M. Xirgu i E. Borràs.Estrena "Alimaña" d'Eduardo Marquina.

El 1920 estrena "Una señora" de Jacinto Benavente al Teatro Centro de Madrid.

El 1921 realitza el segon viatge a Amèrica visitant Cuba i Mèxic.

El 1922 representa "La niña de Gómez Arias" de Calderón de la Barca al Teatro Español de Madrid.

El 1923 realitza el tercer viatge a Amèrica visitant Argentina, Xile, Uruguai, Perú, Veneçuela, Puerto Rico i Cuba. Estrena "La calumniada" i "Cristalina" dels germans Álvarez Quintero.

El 1924 és troba amb Eleonora Duse a Cuba.

El 1925 estrena al Teatre Goya de Barcelona "Santa Juana" de G. Bernard Shaw.

El 1926 li fan un homenatge al Hotel Ritz de Madrid, per l'estrena de l'obra "Santa Juana" al Teatro Eslava de la capital. A l' estiu d'aquest any coneix a Federico García Lorca.

El 1927 estrena “Mariana Pineda” de García Lorca, al teatre Goya de Barcelona, amb decorats de Salvador Dalí. El seu compromís polític amb l’esquerra i les seves amistats li porten problemes amb part del públic i amb certs sectors de la premsa.

El 1928 estrena "Los fracasados" de Lenormand al Teatro Fontalba de Madrid.

El 1929 estrena "Entre fiestas" de Carlos de Selvagen al Teatro Cervantes de Sevilla.

El 1930 estrena "La zapatera prodigiosa" de García Lorca al Teatro Español de Madrid. S'incorpora a la companyia com a director, Cipriano de Rivas Cherif.

El 1931 estrena "La corona" de Manuel Azaña al Teatre Goya de Barcelona i "Fermín Galán" de Rafael Alberti al Teatro Español de Madrid.

El 1932 el president de la repùblica espanyola la va condecorar amb l'ordre d'Isabel la Catòlica. Es realitza la segona fusió de les companyies M. Xirgu i E. Borràs. Estrena "El otro" de Miguel de Unamuno.

El 1933 estrena "Medea" de Séneca traduïda per Miguel de Unamuno al teatre romà de Mérida. Aquest any l'anomenen filla predilecta de Barcelona. En el mes de novembre estrena "Divinas Palabras" de Ramón de Valle-Inclán al Teatro Español de Madrid.

El 1934 estrena "La sirena varada" de Alejandro Casona i "Yerma" de García Lorca al Teatro Español de Madrid.

El 1935 reestrena "Bodas de sangre" i estrena "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores" de García Lorca al Teatre Principal Palace de Barcelona.

El 1936 deixa Barcelona amb la idea de tornar-hi però ja no ho farà mai més, començava el quart viatge a Amèrica amb la previsió de durar dos anys i després tornar a Barcelona i retirar-se. La seva gira es va convertir en el seu exili ja que a Espanya es va produir l'esclat militar capitanejat pel dictador Francisco Franco. Va estar exiliada fins al dia de la seva mort, en 1969. Mort el seu marit Josep Arnall a La Habana.

El 1937 és nomenada Delegada del Govern Català a l’exili a Montevideo. El Consejo Central del Teatro considera que és més convenient que no torni a Espanya i continuï a Amèrica com abanderada de la República.

El 1938 interpreta al cinema "Bodas de sangre" de Lorca, dirigida per Edmundo Guibourg.

El 1939 dirigeix una versió musical de "Bodas de sangre" del mestre Juan José Castro, en el Teatro SODRE de Montevideo.

El 1940 es retira provisionalment del teatre i s'instal·la al barri de Los Condes de Santiago de Xile.

L'abril del 1.941, es casa amb el seu amic Miquel Ortín, seran 28 anys de matrimoni. Se li confisquen tots els seus bens i se la condemna a l'exili a perpetuïtat per part del govern de Franco. Coneix la noticia, a Xile, del seu processament pel Tribunal de Responsabilidades Políticas.

El 1942 crea la primera escola d'art dramàtic a Xile i l'Estat la vincula a l'Universitat.

El 1943 és nomenada Presidenta del Consistorio de los Juegos Florales de la Lengua Catalana a Santiago de Xile. Dirigeix una temporada de teatre al SODRE de Montevideo.

El 1944 estrena "El adefesio" de Rafael Alberti i "La dama del alba" de Alejandro Casona al Teatro Avenida de Buenos Aires.

El 1945 estrena "La casa de Bernarda Alba" l'obra pòstuma de Lorca -nou anys desprès de ser escrita- al Teatro Avenida de Buenos Aires.

Des del 1946 fins al 1948 fa gires per Argentina, Uruguai i Xile.

El 1949 estrena "El malentendido" d'Albert Camus al Teatro Argentino de Buenos Aires. Al tercer dia de representació les autoritats argentines prohibeixen l'obra. És nomenada directora de la Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo, EMAD i directora de la Comedia Nacional del Uruguay.

El 1950 dirigeix "Romeo i Julieta" de William Shakespeare amb la Comedia Nacional de l' Uruguay, al Teatro Solís de Montevideo

El 1951 dirigeix i protagonitza "La loca de Chaillot" de Jean Giraudoux amb la Comedia Nacional del Uruguay, al Teatro Solís de Montevideo.

El 1952 dirigeix "Tartufo" de Molière amb la Comedia Nacional de l' Uruguai, al Teatro Solís de Montevideo.

El 1953 dirigeix "Fuenteovejuna" de Lope de Vega i "El abanico" de Carlos Goldoni amb la Comedia Nacional del Uruguay, al teatro Solís de Montevideo i al Teatro Municipal de Parque Rivera..

El 1954 dirigeix i protagonitza "Macbeth" de William Shakespeare al Teatro Solís de Montevideo.

El 1955 dirigeix "Don Gil de las calzas verdes" de Tirso de Molina,al teatro Solís de Montevideo.

El 1956 fa les noces d'or amb el teatre i dirigeix i protagonitza "La Celestina" de Fernando de Rojas a Buenos Aires.

El 1957 renuncia després de 8 anys a l'EMAD i a la Comedia Nacional del Uruguay solidaritzant-se amb els alumnes que se'ls vetava de formar part de la comissió gestora i fa una gira de 5 mesos per Mèxic.

El 1958 grava “La casa de Bernarda Alba” per a la TV argentina. A l'estiu edifica la casa de Punta Ballena.

El 1959 interpreta la part recitada de la cantata "Llanto por Ignacio Sánchez Mejías" del compositor Mauricio Ohana al Teatro nacional Cervantes. Es nomenada Delegada General de la Generalitat de Catalunya a l'Uruguai pel President Terradellas.

El 1962 es sotmesa a una greu intervenció quirúrgica i dirigeix al Teatro Solís "Peribáñez y el comendador de Ocaña" de Lope de Vega.

El 1963 dirigeix a Maria Casares en "Yerma" de Lorca al Teatro San Martín de Buenos Aires.

El 1965 la nomenen Presidenta de la Comisión Honoraria de la Casa del
Actor i Directora del Teatro de Verano de Punta del Este.

El 1966 el Casal Català de Buenos Aires li ret homenatge i representa "Pedro de Urdemalas" de Miguel de Cervantes al Teatro Solís de Montevideo.

El 1967 tot i la prohibició mèdica, dirigeix "Yerma" de Lorca a Massachusetts U.S.A.

Mor durant una intervenció quirúrgica a Montevideo, el 25 d’abril de 1969.

El 1988 la Generalitat repatria les seves despulles en el centenari del seu naixement i són enterrades a Molins de Rei. Aquí us mostrem l'esquel.la.

Molins de Rei 1988.

Podeu veure les fotos

 

Molins de Rei 1988

 

Acercamiento a la vida y obra de Margarita Xirgu

Teatro Solís Uruguay

 

 

 

Confusió cementiri de Montjuich

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.