BODAS DE SANGRE: ESCENOGRAFIA I FIGURINS DE JOSÉ CABALLERO

Jordi Rius Xirgu, nebot nét de Margarida Xirgu

 

La meva esposa, Marisa Mas, i jo, Jordi Rius Xirgu, nebot nét de Margarida Xirgu, hem redactat aquest article amb la intenció de posar a l'abast de tothom uns documents que, creiem, poden contribuir a ampliar els coneixements sobra història del teatre i les arts escèniques en un període apassionant, tant des d'un punt de vista artístic com també històric, del nostre país. Tanmateix ens agradaria que aquest treball fos un testimoni d'agraïment envers la nostra cosina Ester Xirgu que, amb la seva dedicació i entusiasme, ens ha engrescat a tots amb el projecte del web de la família Xirgu per tal de retre el merescut homenatge que mai li hem pogut fer a la nostra il·lustre avantpassada.

Federico García Lorca escriu Bodas de Sangre l'any 1932 en plena República. És un drama en tres actes inspirat en una notícia que va impactà Lorca pel seu contingut costumista i fons social i que reuneix les característiques lorquianes: la tragèdia, la poesia i el misteri. La trama gira entorn d'un amor impossible entre un home i una dona que no es poden casar per motius de classe social. Sens dubte el gran personatge de l'obra és la Mare. Bodas de Sangre es va estrenar per primera vegada el 1933 per l'actriu Josefina Díaz i més tard, al 1935, Lola Membrives en va fer un nou muntatge. No obstant això, Lorca no va quedar satisfet fins que el 22 de novembre de 1935, l'obra es representà al teatre Principal Palace de Barcelona per la companyia de Margarida Xirgu.

Ella interpreta el paper de Mare de forma imponent, tràgica, imposant la seva figura hieràtica, silenciosa, amargada, continguda. El poeta queda meravellat d'aquesta singular interpretació que tan bé sap captar els seus sentiments, se sent radiant d'alegria i exclama: "...está mejor que nunca. No hubiera podido topar con una intérprete más feliz que ella". D'altra banda l'èxit de la nova posada en escena a Barcelona de Bodas de Sangre el 1935 es va deure també a l'encertada i genial col·laboració d'un altre artista de l'època a qui Lorca va encarregar els esbossos i els figurins, realitzats en els tallers Burmann, el pintor José Caballero. La música d'escena la va escollir el mateix Federico i la nana i les entrades de boda eren originals i les va acompanyar ell al piano.

José Caballero va néixer a Huelva el 1915 i va morir a Madrid el 1991. És un punt de referència essencial per l'art espanyol del segle XX. Es va donar a conèixer molt aviat coincidint en un dels moments culturals més brillants de la literatura i les arts d'Espanya,quan,en ple fervor polític de la naixent II República, sorgien els millors talents de la Generació del 27. L'any 1931 es va traslladar a Madrid per estudiar a l'Escola d'Enginyers Industrials però al 1933 l'abandonà per estudiar a L'Escola de Belles Arts de San Fernando i en el taller del pintor Daniel Vázquez Díaz. Va ser acollit amb entusiasme per algunes de les figures intel·lectuals més prominents com, entre d'altres, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Pablo Neruda, Miguel Hernández, Torres García, Luís Buñuel.

Va formar part del cercle avantguardista creat entorn de la Residencia de Estudiantes i del teatre La Barraca de García Lorca que segons el propi Caballero va ser la primera experiència d'un col·lectiu teatral a Espanya sense cap tipus d'interessos econòmics, sense cap tipus de divisme entre els seus components i sense elitisme de grup. Va dissenyar les escenografies per al Caballero de Olmedo de Lope de Vega, El burlador de Sevilla i Las almenas de Toro de Tirso de Molina, i, fora de La Barraca, els decorats per a l'estrena de Bodas de Sangre a Barcelona (1934-1935), citats anteriorment, i els de La casa de Bernarda Alba, també de Lorca, però que no es va arribar a representar per l'esclat de la Guerra Civil.

 

També va realitzar cartells per a obres de teatre, com els de Yerma de Federico Garcia Lorca, estrenada per la Xirgu el 29 de desembre de 1934. Mes tard, al 1960 en va fer un altre per la Yerma de Spoleto on s'evidencia el que s'ha dit d'aquest pintor: va ser un dels artistes que més va variar la seva tècnica, estil i temàtica al llarg de la seva vida de manera que es difícil per un inexpert reconèixer la seva obra.

Va realitzar il·lustracions per a llibres de Gómez de la Serna, Pablo Neruda, i per a revistes com Cruz y Raya. Posteriorment es va encarregar de la part Gràfica de Caballo Verde para la poesía, que dirigia en aquell moment Pablo Neruda. Com a mostra d'aquesta activitat podem aportar el treball de José Caballero en les il.lustracions que realitza per al llibre, Llanto por Ignacio Sánchez Mejías de García Lorca.

Edició de Cruz y Raya dedicada a Margarida Xirgu

Extraordinàriament interessant resulta l'estètica formal del pintor on s'hi poden veure sorprenents elements surrealistes integrats en altres contexts i propòsits.

Des dels anys 30, la seva obra s'inscriu dins d'aquest corrent, llenguatge que, després d'haver abandonat la pintura durant la Guerra Civil, substitueix més endavant per l'abstracció. La guerra i la postguerra marquen una etapa fosca en la trajectòria de l'artista que ell mateix defineix amb aquestes paraules:

"Durante un largo tiempo tuve que aprender a callar, a enmudecer. Es difícil aprender el silencio como única meta. El silencio impuesto a la fuerza. Abandoné la pintura, no porque no pudiera separarla de mi cortejo de fantasmas queridos, sino porque, como yo mismo, estaba condenada al silencio"

La dècada dels 80 va ser prolífica en premis tant a Espanya com a l'estranger, especialment a Bulgària. Al 1984 se li concedeix el Premi Nacional d'Arts Plàstiques,i el 1990 la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura espanyol.

ESCENOGRAFIA DE BODAS DE SANGRE: DECORATS I FIGURINS

Els decorats evoquen el corrent cubista, sens dubte influenciat per el seu mestre Daniel Vázquez Díaz (1882-1969) que després de la seva estada a París (1906 - 1918) va convertir aquest estil en un referent constant en la seva obra.

En aquestes dues il·lustracions s'hi pot veure l'esbós original del decorat del quadre 2n del acte III i la fotografia realitzada el dia de la representació.

La col·lecció de dibuixos dels decorats està incompleta i només disposem dels quatre següents:

ACTO II CUADRO 1º
ACTO II CUADRO 2º
ACTO III CUADRO 1º
ACTO III CUADRO 2º

Per veure tots els decorats cliqueu aquí

A la fotografia anterior hem assenyalat els personatges amb un número que es correspon amb els figurins que reproduïm a continuació.

En una carta a José Caballero, Federico García Lorca diu:

Sí, sí, sí, sí.
¡Ay qué lástima de mi cuadro!
No, no, no, no, nó.
¡Mi cuadro no se terminó!

Comprendo que tienes mucho trabajo y te disculpo.
El día 21 iré a Madrid y allí hablaré con Bergamín. Creo que debes hacer unas ilustraciones sobre Bodas como te parezcan. Tú empápate bien de obra y ya te saldrán.
Luego yo las veré.
Trabaja mucho, mucho y mucho.
¡Abrazos! Siempre te quiero. ¡Ay, qué lástima de mi cuadro! Saluda a Pontones como bastones y a Morales.

Abrazos.

¡Ay, mi cuadro!

La col·lecció completa dels figurins consta de 43 làmines de paper de 32cm.x44cm. Cadascuna de les làmines inclou anotacions de l'artista i la seva signatura.
Sembla ser que aquest treball de Caballero va agradar tant a la tia que mai se'n va desfer. Prova d'això és que quan marxa cap Amèrica per darrera vegada se l'emporta amb els objectes i els records més estimats. De fet aquesta actitud no és d'estranyar si tenim en compte que l'estrena de Bodas de Sangre a Barcelona va ser per a ella un gran repte (ja s'havia representat anteriorment en dues ocasions) i el resultat final va ser un èxit aclaparador. Sens dubte, Caballero havia fet una escenografia i uns figurins preciosos!!!.
La família no va tenir notícia d'aquest material fins que un cop morta la tia d'Amèrica, com li dèiem de vegades a casa, el seu marit, el tio Ortín, va tornar d'Uruguai i va deixar a la casa de Badalona el bagul que contenia objectes i documents personals, entre els quals, la col·lecció de dibuixos de José Caballero.

Jordi Rius Xirgu i Marisa Mas

Per veure tots els figurins cliqueu aquí

tornar