Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

Seguint els passos de Margarida Xirgu

 

La família Xirgu viatgen a l'Uruguai i l'Argentina i segueixen els passos de Margarida Xirgu a l'exili. (Agost del 2008)

casa de Margarida Xirgu a Punta Ballena amb les famílies Xirgu i Ferreres

Teatro Margarida Xirgu i Casal Català a Buenos Aires

família Xirgu amb Rubén Barreira director del Teatre Margarida Xirgu, Jordi Font president del Casal Català i Jaume Burcet vicepresident

Teatro Solís de Montevideo

Impressions de la visita


La visita familiar resseguint l'itinerari que va portar la Xirgu a establir-se a l'Uruguai i a fer-s'hi un nom destacat, ha estat emocionant i il.lustratiu. És cert que no hi anàvem a cegues; en teníem referències suficients per les cartes que conserven alguns membres de la família, per informacions que apareixen a les biografies publicades sobre ella, i pel testimoni directe d'en David Xirgu que va participar en el programa "El meu avi" de TV3, dedicat a la Xirgu, que el va portar a fer el viatge que, d'alguna manera, nosaltres ara hem repetit, i li va permetre actualitzar els contactes que tan atentament ens han acollit a nosaltres.
A Buenos Aires, el record de la Xirgu es perd en la immensitat d'una ciutat que mira cap al futur i que es complau en referències més properes, sentimentals i mediàtiques: el tango, Gardel, el futbol, o Borges, Cortázar, Galeano, Neruda, García Márquez,… si fem una ullada a les moltes i ben assortides llibreries que ofereix la ciutat. Res de la Xirgu. Només el testimoni mut del teatre Colón, en restauració, i del teatre Avenida, tancat.
En el Casal Català, sí. Fem una visita a la institució venerable i som rebuts i guiats per veure, a més de la resta de Casal, el teatre Margarida Xirgu, que porta el seu nom en homenatge a l'actriu. La visita és entranyable i emociona veure el cartell amb el seu nom a l'entrada, la seva foto presidint l'ampli vestíbul, el seu nom de nou, en lletres daurades, sobre la porta d'entrada al teatre i, un cop dins de la sala, de nou el rètol "Teatro Margarida Xirgu" presidint sobre la boca de l'escenari. Emocionant, també, veure com les persones que gestionen aquest llegat mantenen viu el seu record. Justament ara estan pensant en dedicar-li una exposició.
Punta Ballena representa el punt culminant de l'itinerari; l'objectiu del viatge. Veure la casa amb el nom a la porta, els mobles, els llocs que freqüentava, amb algú al costat que et va dient com era, en quins moments i en quins espais vivia les seves rutines, com era la seva vida allà, és realment una experiència irrebatible. Escoltar el testimoni, una mica caòtic però totalment lúcid, d'una de les darreres persones que deuen quedar vives del seu entorn més proper, una autèntica delícia.
Vàrem completar el recorregut visitant el teatro Solís de Montevideo, al que ella va estar vinculada, no només com a actriu, sinó com a fundadora i directora de l'EMAD, Escuela Municipal de Arte Dramático, i directora escènica de la Escuela de Arte dramático.
Al Solís, la visita estava també concertada contactant amb Daniela Bouret i vàrem poder comprovar que la presència de l'actriu és ben viva i que, d'alguna manera, se li ret homenatge constant. Ens van comentar que, en el marc de les visites pedagògiques adreçades als escolars s'han creat dues titelles que serveixen per il.lustrar la història de la institució; una d'aquestes titelles és la de Margarida Xirgu.
En acabar la visita vàrem completar el recorregut sentimental localitzant la casa en la que vivia a Montevideo, l'església on assistia a missa, la confiteria on esmorzava habitualment…
Potser, estrictament, no hem recollit gaire informació desconeguda, però és ben cert que l'imaginari que ens havíem anat construint al llarg dels anys s'ha concretat de manera extraordinària.

 

Benjamí Moliné

tornar

 

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.