Seguint els passos de Margarida
Xirgu
La
família Xirgu viatgen a l'Uruguai i l'Argentina i segueixen els passos
de Margarida Xirgu a l'exili. (Agost del 2008)
casa
de Margarida Xirgu a Punta Ballena amb les famílies Xirgu i Ferreres
Teatro
Margarida Xirgu i Casal Català a Buenos Aires
família
Xirgu amb Rubén Barreira director del Teatre Margarida Xirgu, Jordi Font
president del Casal Català i Jaume Burcet vicepresident
Teatro
Solís de Montevideo
Impressions
de la visita
La visita familiar resseguint
l'itinerari que va portar la Xirgu a establir-se a l'Uruguai i a fer-s'hi un nom
destacat, ha estat emocionant i il.lustratiu. És cert que no hi anàvem
a cegues; en teníem referències suficients per les cartes que conserven
alguns membres de la família, per informacions que apareixen a les biografies
publicades sobre ella, i pel testimoni directe d'en David Xirgu que va participar
en el programa "El meu avi" de TV3, dedicat a la Xirgu, que el va portar
a fer el viatge que, d'alguna manera, nosaltres ara hem repetit, i li va permetre
actualitzar els contactes que tan atentament ens han acollit a nosaltres.
A
Buenos Aires, el record de la Xirgu es perd en la immensitat d'una ciutat que
mira cap al futur i que es complau en referències més properes,
sentimentals i mediàtiques: el tango, Gardel, el futbol, o Borges, Cortázar,
Galeano, Neruda, García Márquez,… si fem una ullada a les moltes
i ben assortides llibreries que ofereix la ciutat. Res de la Xirgu. Només
el testimoni mut del teatre Colón, en restauració, i del teatre
Avenida, tancat.
En el Casal Català, sí. Fem una visita a la
institució venerable i som rebuts i guiats per veure, a més de la
resta de Casal, el teatre Margarida Xirgu, que porta el seu nom en homenatge a
l'actriu. La visita és entranyable i emociona veure el cartell amb el seu
nom a l'entrada, la seva foto presidint l'ampli vestíbul, el seu nom de
nou, en lletres daurades, sobre la porta d'entrada al teatre i, un cop dins de
la sala, de nou el rètol "Teatro Margarida Xirgu" presidint sobre
la boca de l'escenari. Emocionant, també, veure com les persones que gestionen
aquest llegat mantenen viu el seu record. Justament ara estan pensant en dedicar-li
una exposició.
Punta Ballena representa el punt culminant de l'itinerari;
l'objectiu del viatge. Veure la casa amb el nom a la porta, els mobles, els llocs
que freqüentava, amb algú al costat que et va dient com era, en quins
moments i en quins espais vivia les seves rutines, com era la seva vida allà,
és realment una experiència irrebatible. Escoltar el testimoni,
una mica caòtic però totalment lúcid, d'una de les darreres
persones que deuen quedar vives del seu entorn més proper, una autèntica
delícia.
Vàrem completar el recorregut visitant el teatro Solís
de Montevideo, al que ella va estar vinculada, no només com a actriu, sinó
com a fundadora i directora de l'EMAD, Escuela Municipal de Arte Dramático,
i directora escènica de la Escuela de Arte dramático.
Al Solís,
la visita estava també concertada contactant amb Daniela Bouret i vàrem
poder comprovar que la presència de l'actriu és ben viva i que,
d'alguna manera, se li ret homenatge constant. Ens van comentar que, en el marc
de les visites pedagògiques adreçades als escolars s'han creat dues
titelles que serveixen per il.lustrar la història de la institució;
una d'aquestes titelles és la de Margarida Xirgu.
En acabar la visita
vàrem completar el recorregut sentimental localitzant la casa en la que
vivia a Montevideo, l'església on assistia a missa, la confiteria on esmorzava
habitualment…
Potser, estrictament, no hem recollit gaire informació
desconeguda, però és ben cert que l'imaginari que ens havíem
anat construint al llarg dels anys s'ha concretat de manera extraordinària.
Benjamí
Moliné
tornar
