Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

10. LA CASA DE BERNARDA ALBA

 

Margarida Xirgu protagonitzant Bernarda Alba.

Foto CIDDAE. Teatro Solís

foto MAE

 

El dia que Federico García Lorca donà a conèixer el primer acte de “Doña Rosita la soltera” a Margarida Xirgu li va dir que el paper no era per ella:
-¿Era o no?
-De sobra sabías tú que lo era...
-Como que lo hice para ti. Y ahora, ¿qué papel quieres que te haga?
-Un papel de mala.
-Te lo haré

García Lorca pensava ja en Bernarda Alba.

 

Foto treta del llibre d'Antonina Rodrigo: Margarita Xirgu y su teatro

Margarida Xirgu junt amb l'actriu Milagros de la Vega, en la seva darrera representació teatral de "La casa de Bernarda Alba" el 1958, en el Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires.

Foto TNC.

 

Al gener del 1.945, la Xirgu rep per conducte de Julio Fuensalida amic de la família García Lorca i autoritzat per ells, l'obra pòstuma del poeta: “La casa de Bernarda Alba”, subtitulada “Drama de mujeres en los pueblos de España”. És la peça que amb “Bodas de sangre” i “Yerma”, clou la trilogia emblemàtica del poeta i dramaturg. Lorca l'havia enllestida el 19 de juny de 1.936, tot just dos mesos abans de ser assassinat pels feixistes, oferint només dos lectures privades.

 

Margarida Xirgu protagonitzant "La casa de Bernarda Alba".

Foto Biografia Antonina Rodrigo

 

Escrita per a l'actriu, llargament esperada, no arriba a les seves mans fins nou anys després. L'emoció de Margarida és tan intensa que no sap què té: vol llegir-la a casa, sola, però, quan la hi lliuren, no s'hi veu amb cor. Torna a casa amb el seu marit Miquel Ortín i no gosa tocar-la, com si fos una relíquia. Una vegada llegida, sap que el seu paper, el de mare de les cinc filles, és una creació preciosa.

 

Margarida Xirgu protagonitzant Bernarda Alba.

Foto: Gaspar/Museo Nacional del Teatro de Almagro

“La casa de Bernarda Alba” presenta un realisme gairebé fotogràfic que s'embolcalla amb la particular atmosfera poètica lorquiana. Per la Xirgu, amb aquesta obra, Lorca entra a la seva maduresa com a poeta de l'acció. Als seus ulls, el personatge de Bernarda simbolitza l'opressió: com totes les opressions, desemboca en el fracàs dels qui les imposen. Les dones se n'escapen, com ho fan de vegades els pobles.

 

Foto treta del llibre d'Antonina Rodrigo: Margarita Xirgu y su teatro

 

L'obra comença amb l'enterrament de l' espòs de Bernarda. Són ja sis dones, la mare i cinc filles, sense home. Les filles verges que cremen per dins com la terra solar que les envolta; la mare rígida, sarmentosa, cuidant de l'honra de les solteres, el més car i difícil de guardar de l'herència paterna. L' ombra de Pepe el romano, el promès que no apareix en escena, abrasa el sexe de les germanes. Està compromès amb una, però, burlant els cent ulls de la mare, aconsegueix fer seva a la més petita, la més tendra. Els cels, el desig, l'angoixa, l' odi contingut, la resignació i la vergonya composen l'atmosfera dels tres actes, lacònics i secs tant amb l'acció com en el diàleg. La filla deshonrada és descoberta. La mare agafa l'escopeta i surt a disparar contra el lladre de la virtut de la seva casa, falla el tiro i Pepe el romano fuig amb la seva jaca. El final de l'obra es tremend: la filla deshonrada es penja en el graner. << ¡Todas las bocas selladas! ¡Silencio! ¡Que nadie sepa nada en el pueblo! ¡Descolgadla! ¡Mi hija ha muerto virgen! ¡Llevadla a su cuarto y vestidla como una doncella!...Yo no quiero llantos ¡A callar he dicho!... La hija de Bernarda Alba ha muerto virgen. ¿Me habéis oido? ¡Silencio! ¡Silencio!>>

 

La casa de Bernarda Alba.

Foto: Gaspar/Museo Nacional del Teatro de Almagro

La casa de Bernarda Alba

La Xirgu de seguida, tria les quinze actrius del repartiment doncs l'únic home del muntatge és Santiago Ontañón que fa els decorats, organitza els assaigs i vetlla per tots els detalls: el caràcter dels personatges, tot imbuint-los la màxima humanitat, i la plasticitat global de l'espectacle.

 

Foto treta del llibre de Domènec Guansè: Margarida Xirgu

Els personatges son assumits per:
Bernarda (60 anys): Margarida Xirgu
María Josefa (mare de Bernarda amb 80 anys): Antonia Herrero
Angustias (filla de Bernarda amb 39 anys): Teresa Serrador
Magdalena (filla de Bernarda amb 30 anys): Carmen Caballero
Amelia (filla de Bernarda amb 27 anys): Teresa Pradas
Martirio (filla de Bernarda amb 24 anys): Pilar Muñoz
Adela (filla de Bernarda amb 20 anys): Isabel Pradas
La Poncia (criada amb 60 anys): Maria Gámez
Criada( 50 anys): Luz Barrilaro
Prudencia (50 anys): Emilia Milán
Mendiga: Teresa León
Mujer 1ª: Susana N. López
Mujer 2ª: Aída Espí
Mujer 3ª: María López Silva
Mujer 4ª: Emilia López
Muchacha: Susana Canales

 



La Xirgu (Bernarda) i Isabel Pradas (Adela, la filla petita)

 

Estrenada el 8 de març de 1.945, l'èxit és clamorós. Després del darrer ¡Silencio! De Bernarda, el públic que omple a vessar el Teatre Avenida de Buenos Aires, esclata en aplaudiments dedicats al poeta i a l'actriu. La Xirgu s'acosta al prosceni i, amb la veu trencada per les llàgrimes, exclama: <<Ell volia que aquesta obra s'estrenés aquí i s'hi ha estrenat, però ell volia ser-hi present i la fatalitat ho ha impedit. Una fatalitat que fa plorar a molts éssers. Maleïda sigui la guerra!>> Una allau de flors envaeix l'escenari. És la gratitud del públic argentí cap a una artista que esdevé ja un símbol. El germà del poeta, resident a Nova York, li envia un telegrama per a felicitar-la. “La casa de Bernarda Alba” és, per Margarida Xirgu i per a la crítica, la més reeixida del poeta. En record d'aquella nit es posar una placa en el Teatre Avenida de Buenos Aires.

 

 

Pedro Mortheiru -el director de l'obra- i Fernando Dehesa -responsable del vestuari i il·luminació- van dir després de l'estrena: <<Margarita Xirgu nos mostró el camino que estaba tomando el nuevo teatro: parlamentos memorizados y ausencia de apuntador (consueta en Argentina), iluminación en lugar de bambalinas, vestuario a la medida de la época en lugar de disfraces y escenografía real en lugar de telones pintados>>

 

Margarida Xirgu protagonitzant Bernarda Alba.

Foto: Gaspar/Museo Nacional del Teatro de Almagro

 

Cartell de l'estrena de "La casa de Bernarda Alba".

Foto Institut del Teatre

 

vestit de La casa de Bernarda Alba

arxiu Institut del Teatre de Barcelona


64 anys després de l'estrena de "La casa de Bernarda Alba", vaig assistir com espectador -el 17 de juny de 2009 al Teatre Nacional de Catalunya- a la seva representació, dirigida aquesta vegada per Lluís Pasqual, amb escenografia de Paco Azorín i protagonitzada per Núria Espert, amb la col·laboració de Rosa Maria Sardà en el paper de Poncia la criada.


"La casa de Bernarda Alba".

Foto David Ruano TNC


Núria Espert, en la seva actuació, em va semblar digna dels millors adjectius que li van posar en el seu moment a la meva tia Margarida Xirgu: il·lustre, eminent, superdotada, eximia, exquisida, insigne artista,... L'Espert als seus recents complerts 74 anys, després de l'últim ¡Silencio! de Bernarda, va fer que el públic l'aplaudíssim amb fervor. Havia estat magnífica, jo diria molt millor que en les tres grans obres realitzades amb el director argentí Víctor García: "Las criadas" de Jean Genet, "Yerma" de Federico García Lorca i "Divinas palabras" de Ramón María del Valle-Inclán, de les quals encara recordo a la Núria a "Yerma" muntada sobre un enorme masteler amb reminiscències eròtic-falocràtiques i amb els pits nus, com una de les imatges en el teatre que més em van impactar a la meva joventut.

L'Espert va tenir sempre en el seu repertori, obres també representades per la Xirgu, com entre altres: "Doña rosita la soltera", "Medea", "Salomé", "La Celestina",... i les ja citades "Yerma", "Divinas palabras" i "La casa de Bernarda Alba".

Núria Espert protagonitzant "La casa de Bernarda Alba".

Foto David Ruano TNC

L'actuació de Rosa Maria Sardà, interpretant a Poncia, la criada, és digna també de tot elogi per la meva banda.




Rosa María Sardà i Núria Espert a "La casa de Bernarda Alba".

Foto David Ruano TNC

 

Em van acompanyar a la representació el meu germà Jordi i la meva cunyada Marisa. Acabada la funció després de 1 hora i 40 minuts sense entreacte, impressionats encara per la bellesa de l'obra, per la seva excel·lent posta en escena i la magistral interpretació de les actrius, aquesta vegada no 15, sinó 12 en els papers principals més 29 veïnes; ens vam veure en la necessitat de felicitar a la protagonista, Núria Espert.

La vam esperar a la sortida dels camerinos i només al presentar-nos com nebots néts de la Margarida, la Núria ens va abraçar i ens va dir lo feliç que estava de trobar-se amb parents de la Xirgu. Ens va comentar que ella sempre va ser el seu referent, encara que no va poder conèixer-la, doncs quan va iniciar les seves gires internacionals amb "Las criadas" de Jean Genet el 1969 -juntament amb l'actriu Julieta Serrano i dirigides per Víctor García- que li haguessin permès visitar-la a Punta Balena, Margarida ja havia mort a l'abril del mateix any. Ens va explicar que a través d'Alejandro Casona va rebre, en vida d'en Franco, una foto dedicada de la Xirgu, que el seu marit l'actor Armando Moreno i més tard el seu empresari i mànager, es va encarregar d'ampliar i penjar-la en el teatre, però la policia repressiva els va obligar a treure-la. Ens va relatar que al juny del 2008 va estar en la gal·la d'inauguració del Festival de Mèrida en el 75 aniversari de la seva creació, interpretant "Medea" amb un vestit idèntic al que va lluir la nostra tia, a la qual van erigir una estàtua de bronze a la Plaza del Teatro. Nosaltres li vam comentar que les nostres cosines hi varen anar.

Mentrestant va aparèixer Rosa Maria Sardà i la Núria ens va presentar, aclarint-li -davant la seva estranyesa per la nostra edat- que el parentiu amb la Margarida, procedeix de ser la germana del nostre avi Miquel Xirgu.


Retrat de Núria Espert.

Foto David Ruano TNC

Jo li vaig comentar que per carta, la tia Margarida sempre ens preguntava pels actors teatrals del moment a Espanya, i que per descomptat en les llistes que confeccionàvem sempre estava present l'Espert. Li vaig explicar que Federico García Lorca quan va donar a conèixer el primer acte de "Doña Rosita la soltera", Margarida Xirgu li va dir que el paper no era per a ella, i Federico va respondre que si, que l'havia fet només per a ella, demanant-li quin paper a continuació desitjava que li fes, contestant Margarida que el que volia era un paper de dolenta, com així va ser “La casa de Bernarda Alba”, que va acabar el 19 de juny de 1936, dos mesos abans del seu assassinat. També vaig relatar que “La casa de Bernarda Alba” va ser llegida per García Lorca el 12 de juliol de 1936 en el domicili del doctor Eusebio Oliver, a Madrid, on van estar, entre altres amics: Dámaso Alonso, Jorge Guillén, Pedro Salinas i Guillermo de Torre, cosa que tant Núria Espert com Rosa Maria Sardà desconeixien. Si en canvi coneixien que Adolfo Salazar, a qui també li havia llegit Lorca aquesta obra, va comentar que Federico cada vegada que acabava la lectura d'una escena exclamava amb entusiasme: <<¡Ni una gota de poesía! ¡Realidad! ¡Realismo!>>, com si la seva meta de llavors fos un teatre dur, escarit, clàssic, sense l'ornat líric que solia afegir habitualment a les seves peces, i que segons ens van relatar la Núria i la Rosa Maria, s'havien encarregat de respectar encaridament juntament amb en Lluís Pasqual, en tota la representació de l'obra.

En Jordi finalment li va explicar que la nostra cosina Ester i jo suportàvem la web familiar Margarida Xirgu, i desprès de donar-li l'adreça i comentar el seu contingut, la Núria ens va comunicar que no deixaria de veure-la, d'immediat.

Així va finalitzar la nostra conversa, sentint-nos en una situació molt agradable i planera sense que elles mostressin, en cap moment, cap tret de dives.

 

Alguns textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos


 

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.