Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

12. HABITATGES DE MARGARIDA XIRGU A BARCELONA



Margarida Xirgu viurà successivament a Barcelona en el carrer Jaume Giralt nº 36, habitatge que ja no existeix i on avui hi ha l'ampliació de la plaça San Cugat i el Forat de la Vergonya; en el passatge de San Benito, habitatge i passatge que avui ja no existeixen a la vora de la plaça San Pere; en el carrer Nou (abans Conde del Asalto); en el carrer Hospital nº 125 habitatge que ja no existeix on avui comença la Rambla del Raval; en el carrer Bailén nº 66, baixos segona, al costat quasi del nº 70-72 on hi ha el temple-estudi dels Masriera -evocació del temple d'August que presidia la Barcelona romana en el cim del Mons Taber- que fou el taller d'artista més excepcional que va existir a Barcelona, inaugurat el 28 d'abril del 1.884 i on no sols hi pintaven o dibuixaven els germans Masriera, sinó que també hi conservaven les seves col·leccions d'art europeu i també algunes d'orientals i llunyanes, poc corrents aleshores a Barcelona. A partir de 1.902 s'hi traslladaren part dels tallers de joieria i argenteria, mentre la botiga encara seguia al carrer de Ferran. Doncs bé coses de la casualitat, en aquest edifici anys més tard, nomenat Teatre Stadium (reformat al febrer de 1.933), el dimarts 15 d'octubre de 1.935 Federico García Lorca llegia per primera vegada Doña Rosita la soltera a tota la companyia Xirgu.

 

Bailén, 66

Bailén, 70-72


Margarida Xirgu quan tenia uns vuit anys -la preocupació de buscar horitzons més amplis per a l'educació dels dos fills impulsava el seu pare- es va traslladar a Barcelona deixant Girona on habitaven una casa mesquina, en un barri trist dels afores, del qual només li quedava el record de la via del tren, d'una sèquia amb l'herba tendra i humida de les vores, una boira que embolcallava, diluït en la irrealitat, el paisatge, i una pluja persistent. Van anar a raure en un pis del carrer de Jaume Giralt al nombre 36. ¡El canvi de decoració no resultava gaire favorable!. Fang i fred a l'hivern, pols i mosques a l'estiu, és el que hi predominava. I crits a tot arreu i tothora: crits de nois, empaitant-se pel carrer, crits de venedors ambulants, crits de dones que es barallaven. El crit que més li alterava els nervis era el crit, reiterat a intervals, d'una noia histèrica del veïnat. La promiscuïtat del barri feia que tots els drames es materialitzessin als ulls de la petita Margarida -ulls grans, oberts, visionaris-: drames sòrdids de família, drames conjugals, drames d'escàndol, drames espectaculars. Un matí, a través dels vidres de la finestra del seu dormitori, veu en una cambra de l'altra banda del pati com una visió de malson que li arrenca un xiscle d'esglai, unes cames oscil·lant en el buit. Són les d'un home que acaba de penjar-se.
Abans de fer els dotze anys, Margarida comença a treballar en un taller de passamaneria del carrer de Basea a prop de Santa Maria del Mar. Els seus pares es veuen obligats, com la majoria de les famílies més desvalgudes, a fer treballar els fills per tirar endavant la casa. La llei tan sols prohibeix el treball dels nens i nenes menors de deu anys. Amb el seu treball al taller, Margarida aporta un petit jornal a l'economia familiar. Però aquest treball no l'agrada. Perdia el didal, les tisores, no trobava les agulles, escampava per damunt de taules i cadires peces de roba, rodets de fil... El desordre era tal, que la seva mare exclamava:

-¡Però, noia, per fer-te cosir, caldrà que et posem cambrera!

 

25 agost 1935
3 gener 1936

Aquestes cartes han estat enviades a la direcció esmentada de la casa de Badalona

 

Abans de morir la seva mare Pepeta Subirà el 1926, el novembre de 1922, la Xirgu compra una casa de pescadors a primera línia de mar, a Badalona en el carrer Santa Madrona nº 118, doncs els metges recomanen que la mare millori la seva salut a la vora del mar i lluny de Barcelona. La casa no es reformada fins l'abril de 1.931 i acabada el juliol del mateix any.

 

Margarida Xirgu a Santa Madrona, 118 abans de ser reformada

 

Abans de morir, la Xirgu posseïa cases a Barcelona en el carrer Aragó nº 401, en el carrer Torrijos nº 30 i en el carrer Manso nº 34 que ja en el juliol de 1929 es van fer reformes sense cobrar lloguer dels inquilins; en cap d'elles mai hi va viure.


Alguns texts han sigut copiats de la biografia <<Margarida Xirgu>> de Domènec Guansé

 

XAVIER RIUS XIRGU

àlbum de fotos

 

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.