13.
JACINTO BENAVENTE
Carta de
Jacinto Benavente a Margarida Xirgu del 1.926, arran de la mort de la seva mare
Pepeta Subirà i Polls, que fa pensar en que la seva mort es produí
a Badalona a la casa del carrer Santa Madrona 118 abans de ser restaurada; a més
a més és referma l'idea de que tots els homosexuals estimen en bogeria
a la seva mare: <<Mi querida
amiga: Supongo recibiría un
telegrama que dirigí a Badalona. Por lo visto la desgracia fue repentina,
pues con posterioridad a la noticia recibí dos cartas suyas. Triste
es siempre la separación de los seres queridos, pero cuando sabemos ser
fieles a su recuerdo crea Ud. que la separación es sólo aparente.
Yo nunca me he sentido para todas las cosas de la vida, tan amparado, tan protegido
por el cariño de mi madre, como después de haberla perdido. Ud.
lo sentirá así también, cuando el tiempo haya serenado el
dolor de los primeros dias. Mucho
la recuerdo y con el cariño de siempre, su amigo. Jacinto>> Carta
de Jacinto Benavente a Margarida Xirgu des de l'Hotel Haïtza de Pilat (Gironde)
al suroest de França. Es coneix sense pal·liatius que Benavente
era monàrquic, però en la carta els qualifica d'imbècils: <<Mi
querida amiga: Recibí todas
sus cartas. Esperaba notícias mejores de allí para escribir, en
la duda de que me llegaran las cartas. Hasta otra, que será pronto. Yo
pienso quitar la casa de Madrid, por que no vale la pena de tenerla por lo poco
que voy á estar en él. A mi no me asusta mas que una cosa la imbecilidad,
por desgracia creo que es lo que va a imperar indefinidamente. Los mas imbéciles
los monárquicos, de reciente, los mas ingenuos los republicanos, los mas
astutos los socialistas -pero acaso se pasen de listos-, los mas listos los comunistas,
que lo aprovechan todo. Lo mas vergonzoso
el terceto -Franco, señora y mecánico- que se tolere y se de alternativa
a esos tres personajes, de lo mas vergonzoso del régimen hasta ahora. Desde
aquí iremos a Paris, Lourdes (no queda clar si vol dir a Paris i a Lourdes
o al Hotel Paris de Lourdes). Para que lo vea ... y ... después nos pararemos
unos dias en San Sebastián y para el 20 ó 29 de Junio a Madrid,
si queda Madrid, a quitar la casa y a disponerlo todo para una larguísima
ausencia. Espero referencias de Niza al dudar vender unos pisos de un gran hotel
-Palladium- en muy buenas condiciones. Niza es muy agradable en invierno y verano. Mis
cariñosos recuerdos a Pepito, a todos sus artistas, con un abrazo de su
amigo. Jacinto>> 
Neix
a Galapagar (Madrid) el 12 d'agost de 1.866 i mor a Galapagar (Madrid) el 14 de
juliol de 1.954. Ingressa en la Real Academia Española el 1.912, el
1.918 ocupa un escó en el Congreso de los Diputados, el 1.922 li donen
el Premi Nobel de Literatura ("por haber continuado dignamente las tradiciones
del teatro español"), el 1.924 va rebre el títol de fill predilecte
de Madrid concedit per el seu Ajuntament i la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio
del govern, el 1.947 va assumir a títol honorari la presidència
de la Confederación Internacional de Sociedades de Autores y Compositores
i el 1.950 li donaren la Medalla de Mérito en el Trabajo. Va rebre tots
aquests títols però moltes vegades no li agradava ni Espanya ni
Madrid, com s'observa en aquesta carta: <<Mi
querida amiga: Mucho
trabajo tengo este año y pocas ganas de trabajar. Mi único deseo
sería irme de España, pero con las dificultades para el dinero esto
no es posible por ahora y hay que fastidiarse aqui. Para
después de enero, acaso podría hacer algo, ya le hablé algo
a Cipriano (Rivas Cheriff director de la companyia Xirgu). Una obra de ambiente
ruso, pero que es para la ilusión de las publicaciones de la revolución.....se
irá el 29 ó 26; yo estaré hasta el 10 ó 12 de Octubre. No
tengo ninguna gana de ir a Madrid -le he tomado odio- de Madrid me molesta hasta
que me aplaudan. Recuerdos
a todos de su amigo. Jacinto>>
Margarida Xirgu coneix a Jacinto Benavente
el dia del seu debut madrileny, al Teatro de la Princesa el 8 de maig de 1.914,
amb l'obra en versió castellana "El patio azul" de Santiago Rusiñol.

"Cuando
los hijos de Eva no son los hijos de Adán" Xavier
Rius Xirgu 
"La
melodía del Jazz-Band" Jordi Rius
Xirgu 
Benavente
i la Xirgu caracteritzada d'Elektra al Teatro de la Princesa de Madrid el 1914.
Foto biografia A. Rodrigo. El
23 de març de 1.917 li estrena la primera obra que Benavente escriu per
a ella "El mal que nos hacen" i no pare de incloure les seves obres
en les seves representacions: "El dragón de fuego" , "La
inmaculada de los dolores" i "Rosas de otoño" las tres en
el 1.918, "Una señora" en el 1.920, "La noche del sábado",
"La comida de las fieras" i "Los ojos de los muertos" las
tres en el 1.922, "La mariposa que voló sobre el mar" en el 1.926,
"La princesa bebé" i "La noche iluminada" en el 1.927,
"¡No quiero, no quiero! i "Más fuerte que el amor"
en el 1.928 aquesta i l'anterior escrites a mida per a ella, "De muy buena
familia" en el 1.931, "Ni el amor ni el mar" en el 1.934., "La
malquerida" en el 1.944. Són amics, jugant a escacs al camerino de
la Xirgu al final de les representacions, es convidat a dinar moltes vegades a
la casa de Badalona, viatgen junts,...

Margarida Xirgu interpretant el 1918 "Rosas de otoño".
Foto Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques.Institut del Teatre.

Moment de la representació de La Cenicienta, de Jacinto Benavente 1919
(Ahora, 24-12-1933)

Margarida Xirgu protagonitzant "Una señora".
Foto facilitada per Manuel Calzada. 
Jacinto
Benavente es va inspirar en l'obra "La mariposa que voló sobre el
mar" estrenada el 22 de desembre de 1.926, en un succés real: el suïcidi
de l'actriu francesa Geneviève Lantelme i l'autor la va dedicar a Margarida
Xirgu amb aquestes paraules: <<Con la promesa de que ella estrenará
mi última obra>>

Margarida
Xirgu protagonitzant "¡No quiero, no quiero! estrenada en el Teatre
Fontalba de Madrid. 1928
Foto revista "La Esfera".


Margarida Xirgu interpretant obres de Benavente
Fotos Revista 'Nuevo Mundo'
A
la tardor del 1.928 Benavente s'enfada amb la Xirgu per un fals rumor de que a
Catalunya hi ha un ambient contra el dramaturg i que, per aquest motiu no s'ha
atrevit a anar-hi de gira amb una obra seva. Més tard Margarida desfarà
la malentesa. Per rescabalar l'actriu, Benavente li envia una capsa de bombons
la vigília de Reis del 1.929. L'harmonia tornar a regnar entre ells, si
bé mai no hi tornarà a haver la sintonia d'abans.

"De muy buena família" 1931
Institut del Teatre: Escenografia Digital MAE
A
l' estiu del 1933 Benavente i la Xirgu viatjaren a Anglaterra, per assistir al
Festival Shakespeare de Stratford-on-Avon. 
biografia
de F. Foguet

biografia
de A. Rodrigo. Margarida Xirgu, Jacinto Benavente, el seu
secretari Pedro Hurtado i els fills d'aquest Luis i Diego a Stratford en el 1933. 
A l'esquerra de la foto ,al costat de Margarida Xirgu hi ha Jacinto Benavente
i els altres són el seu secretari Pedro Hurtado i els fills d'aquest Luis
i Diego. La foto és de l'estiu de 1.933 a Stratford (UK) abans d'assistir
al festival Shakespeare que es celebrava cada any. arxiu
germans Xirgu 

Margarida
Xirgu i Enric Borràs en l'obra "Ni el amor, ni el mar" 1934.
Foto Agencia Efe

"Ni al amor ni al mar", de Jacinto Benavente

Margarita
Xirgu i Enric Borràs en la obra "Ni el amor, ni el mar" 1934.


La novia de nieve, de Benavente

Institut del Teatre: Escenografia Digital MAE
Jacinto
Benavente va ser coneixedor de l'obra d'Ibsen, Shaw i d'Oscar Wilde. Va ser traductor
de Shakespeare. Al principi va copejar les classes aristocràtiques i acomodades,
després va anar suavitzant els seus dards fins a gairebé esvair-se.
El seu teatre es una combinació de la commedia dell arte i del teatre clàssic
espanyol. Va ser en la seva obra un escèptic que desconfiava de la naturalesa
humana i de la societat en el seu conjunt. En aquesta visualitzava una hipocresia
frívola que per moments es transformava en cruel. El seu teatre es burlava
de la classe adinerada i buida, de l'avorriment i de la frivolitat d'aquests cavallers,
però en el fons mancava de grans conflictes i va acabar sent l'autor preferit
per la burgesia. Deia: <<Yo quiero el arte libre de toda creencia sectaria>>.
Era homosexual no declarat i sempre ho va ocultar.
El
Frente Popular el va homenatjar repetides vegades durant la Guerra Civil, tant
a Madrid com a València. Una vegada acabada la guerra es podien representar
les seves obres però estava prohibit el nom de l'autor. Es deia per exemple:
l'autor de La malquerida. En la dècada del 40 va ser censurat
per la dictadura de Franco per la seva condició homosexual. El 1947 va
estar present en una manifestació pro-franquista. El règim li va
aixecar la censura i el va denominar nuestro preclaro autor teatral
i nuestro gran Premio Nobel.
Alguns
textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia
XAVIER
RIUS XIRGU album
de fotos |