Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

 

14. DEIXEBLES

 

Ricard Salvat explica que els actors que començaren a arribar a Espanya, a mitjans dels anys cinquanta, tots asseguraven haver sigut alumnes de Margarida Xirgu, tots referien anècdotes, consells, de la gran mestra, i la veritat es que era impossible que hagués tingut tants alumnes, i de procedència tant dispars. Però l'important, lo bonic es que tots s'apressaven a dir, com carta de presentació, que havien sigut els seus alumnes o havien treballat en la Companyia de Margarida Xirgu. Un d'ells explicà que quan l'actriu actuà per darrera vegada a Méxic, les millors actrius i actors, les més renomanades estrelles d'Hollywood flectaren un charter per anar-hi. Si non é vero é ben trovato.

 

ALFREDO ALCÓN


 

Alfredo Félix Alcón neix el 3 de març de 1.930 a Buenos Aires. Tímid i pèssim alumne de teatre, es un referent a l'Argentina com actor de teatre, cine i televisió, portant també la direcció alguna vegada. Ha treballat en més de 50 pel·lícules: "Muerte de un viajante", "El hijo de la novia", "En la ciudad sin límites", "Cortázar",...entre altres i ha interpretat: "Hamlet", "Yerma", "Romance de lobos",...

Alfredo Alcón diu: <<Margarita Xirgu fue una de las primeras personas de dimensión mítica a las que pude frecuentar todos los días, durante un tiempo prolongado. Hice el papel de Juan en "Yerma" dirigido por ella. Y debo confesar que estaba muy mal en ese trabajo. Puedo afirmar sin temor a equivocarme, que tengo el honor de haber hecho uno de los peores Juanes de la historia. No pocos problemas tuve con la Xirgu. Para mi el nombre de la directora catalana tenía una atractivo especial, casi de leyenda. Mi abuela española le tenía veneración, no sólo por su calidad de actriz sino por su conducta: había jurado no volver a España mientras estuviera Franco, porque sus partidarios habían matado a García Lorca. Mi abuela me llevó al Teatro Argentino a ver "Bodas de sangre". Margarita era una actriz que o te gustaba mucho o no la podías soportar. Yo estaba acostumbrado a que las actrices fueran mujeres como la gente en general y sentado en un palco del Teatro Argentino, cuando vi a este ser tan extraño mi preocupación pasaba por pensar: "cómo le digo ahora a mi abuela que no me gusta". Pero pasada media hora de representación me fue ganando, me fue haciendo entrar por esa puerta de la creación que ella te proponía y te envolvía. Aún recuerdo sus gestos, sus miradas, su intensidad. Hecha por otras buenas actrices "Bodas de sangre" era sólo un drama rural, actuada por la Xirgu se convertía en una tragedia. Esa era su dimensión interpretativa: era una gran trágica. Y no poseía ninguno de los atributos que comunmente se supone que debe tener una trágica: era bajita, sin la voz adecuada, pero tenía eso que no se sabe qué es ni de dónde viene, que es la capacidad de transformación. Por eso quedaba grabada para siempre en el recuerdo y uno sabía que ese recuerdo lo iba a acompañar hasta la muerte.
De ahí que en 1.963 cuando me propusieron hacer "Yerma", no dudé: no podía perderse la posibilidad de estar durante un tiempo cerca de ella. Ver cómo dirigía, cómo caminaba, cómo hablaba, cómo tomaba el té, cómo se ponía contenta, cómo se enojaba. Sentía que eso era un verdadero privilegio. Pero mis ilusiones tropezaron con la realidad. La Xirgu no tenía una personalidad fácil ni posibilitaba demasiado el acercamiento. Se manejaba con conceptos muy rígidos del teatro y de la profesión. A mí me odiaba, directamente, me odiaba, no me podía ver, por lo tanto me trataba muy mal en los ensayos. A tal punto que un día la encaré: "Señora, yo me quiero ir porque usted me hace sentir un idiota." Me miró, hizo una larga pausa y me dijo, con esa forma de hablar tan particular: "Mire, puede ser. Lo que a veces pasa, es que...no sé qué y no sé cuanto..." Y me dio una perorata que parecía ser una disculpa. Pero la tregua duró poco, al siguiente ensayo ya me estaba diciendo: "¡Pero que hace!" Y bueno, tenía razón>>.

 

ESTELA CASTRO


Neix el 1.932 i mor el 1.994. Alumne de la primera promoció d'actors de la Ecuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo (EMAD) dirigida per la Xirgu, forma part de la Comedia Nacional del Uruguay des de 1.948. Actua amb la Xirgu en els tres fragments de "Bodas de sangre" de García Lorca, en el seu homenatge a Salto el 1.952. Actua també amb la Xirgu en les seves noces d'or amb el teatre, en "La Celestina" de Fernando de Rojas l'abril de 1.956 a Buenos Aires fent el paper de Lucrecia.
En el 1.959 triomfa a l'Argentina en "El hombre, la bestia y la virtud" de Pirandello. Rescata de l'historia oficial de la dictadura, l'historia d'Argentina amb tres obres: "Bernardina de Rivera" en el 1.973, "Ana Monterroso de Lavalleja" en el 1.974 i "Los Artiguistas" en el 1.975. En el 1.978 torna a triomfar amb "El zoo de cristal" de Tennesse Williams. En el 1.979 amb motiu del dècim aniversari de la mort de Margarida Xirgu, estrena a l'Argentina "Retrato de señora con espejo" de Pedro Corradi sobre la vida de la Xirgu, el 5 de febrer de 1.982 representa de nou aquesta obra a Badalona, amb presencia de Rafael Alberti i de Miquel Xirgu -el seu nebot- i família, en un seguit d'actes d'homenatge a la Xirgu.


ALBERTO CLOSAS

Alberto Closas Lluró va néixer a Barcelona el 3 d'octubre de 1.921. Era fill de Rafael Closas Cendre conseller de la Generalitat de Catalunya. Al començar la guerra civil espanyola emigra amb la seva família a Buenos Aires. Estudia art dramàtic i en 1.940 amb 20 anys i acabat d'arribar a Santiago de Chile es presentat per l'escenògraf Santiago Ontañon a Margarida Xirgu. Temps de bohèmia allotjant-se en una pensió on donaven tres plats: asseure's, aixecar-se i amanida. La Xirgu els diumenges el convidava amb altres a prendre te i amb substanciosos acompanyaments. Parla en català li va demanar al ser-li presentat, però quan ho facis en castellà tingues compte en no tenir accent, ni accent català ni cap classe d'accent, s'ha de parlar un castellà neutre. El primer diàleg amb Margarita va ser:

¿tu quan aguantes sense menjar?
per lo menys un any, va respondre.
Fill, tu seràs primer actor.

La Xirgu li deia "el noi" i li repetia que era un inconscient. Com era poc puntual en els assaigs el va fer traspuntar una obra, com a càstig que li donava més responsabilitat.

Alberto Closas ingressa en la acadèmia d'art dramàtic de l'actriu i després de un any i mig d'estudis debuta com actor amb "El enfermo imaginario" de Molière.

La Xirgu l'aconsellava que procures ser actor de deu files de butaques. Deu files tots els dies, durant mesos, durant anys, es a dir buscar públic selecte, no corre darrera de majories superficials.

Al formar la Xirgu companyia, ell debuta com galant. En el 1.942 farà la seva primera pel·lícula "P'al otro lado" dirigida per José Bohr. El 8 de juny de 1.944 estrena amb la Xirgu "El adefesio" de Rafael Alberti en el Teatro Avenida de Buenos Aires, amb clamorós èxit, Closas explicà que l'ovació durà 15 minuts. Mes tard en l'escena de la borratxera de "Maria Rosa" de Àngel Guimerà, Closas es va distreure i com un espectador més aplaudí a Margarida, encara que ningú es va donar compte. Comença a compaginar teatre i cinema.

Entre altres pel·lícules que va fer cal destacar : "El renegado de Pichitun" de José Bohr en el 1.943, "La honra de los hombres" de Carlos Schliepper en el 1.944, "Cristina" de Francisco Múgica i "La pródiga" de Mario Soffici en el 1.945, " Historia de una mala mujer" de Luis Saslavsky en el 1.947, "La vendedora de fantasias" de Daniel Tinayre en el 1.949, "Vivir un instante" de Tulio Demicheli i "Cuidado con las mujeres" de Enrique Cahen Salaberry en el 1.951.

La pel·lícula "Muerte de un ciclista" dirigida per Juan Antonio Bardem en el 1.955, servirà per donar-se a conèixer al públic espanyol en el seu retorn d'Argentina.

Van tenir èxit també les pel·lícules: "La fierecilla domada" de Antonio Román en el 1.955 i "Una muchachita de Valladolid" de Luis César Amadori en el 1.958. L'actuació més destacable va ser en "EL baile" de Edgar Neville en el 1.959 i la saga: "La gran família" dirigida per Fernando Palacios en el 1.962, "La familia y uno más" en el 1.965 també de Palacios i "La familia, bien, gracias" de Pedro Masó en el 1.979.

Protagonitza també "Usted puede ser un asesino" de José María Forqué en el 1.961, "El diablo también llora" de José Antonio Nieves Conde en el 1.963 i "Los chicos del preu" de Pedro Lazaga en el 1.967.

En el 1.995 mentre representava a Madrid junt Amparo Rivelles l'obra teatral "El canto del cisne" d'Anton Chéjov, li fou diagnosticat un càncer de pulmó.

Mor el 19 de setembre de 1.994 a l'edat de 73 anys.

 

ANA DIOSDADO

Ana Isabel Álvarez Diosdado Gisbert va néixer a Buenos Aires el 21 de maig de 1.938, encara que la seva nacionalitat va ser espanyola. El seu pare va ser el director i actor Enrique Diosdado i la seva mare Isabel Gisbert. Els seus pares es van divorciar a Montevideo i poc temps després mor la seva mare, casant-se aleshores el seu pare amb l'actriu Amelia de la Torre.

Des de petita comença la seva relació amb el teatre, actuant amb només cinc anys en "Mariana Pineda" de García Lorca amb la companyia de Margarida Xirgu de qui era fillola i fen de filla seva. Torna a Espanya en el 1.950 i actua en la companyia de Enrique Diosdado i Amelia de la Torre amb l'obra "Así que pasen cinco años" de García Lorca. Estudia filosofia i lletres a l'Universidad Complutense, però abandona els estudis per escriure relats i artícles.
En el 1.965 és publica la seva primera novel·la "En cualquier lugar, no importa cuando". En el 1.970 escriu la primera obra teatral "Olvida los tambores" i li donen els premis Maite i Foro Teatral. En el 1.973 aconsegueix el premi teatral Fastenrath de la RAE per "Usted también podrá disfrutar de ella". En el 1.985 escriu el guió per televisió "Anillos de oro" que rebé varius premis a Espanya i a Hispanoamèrica. Actua i adapta diferents obres de teatre, a demés de publicar novel·les i assaigs

 

ENRIQUE ÁLVAREZ DIOSDADO

Enrique Álvarez Diosdado nèix a Madrid el 6 de juny de 1.910. Encara que comença com a periodista ho abandona i ingressa en les companyies teatrals de Francisco Pierrá i Amparo Martí. En el 1.935 és converteix en el primer actor de la companyia Margarida Xirgu, amb l'estrena de "Yerma" de García Lorca com a Víctor el pastor enamorat; junt l'altre incorporació de Pedro López Lagar com a Juan el marit de Yerma.
Es casa en segones nupcies amb Amelia de la Torre. Debuta en el cine en el 1.938 a l'Argentina amb "Bodas de sangre" dirigida per Edmundo Guiborg junt amb la Xirgu.
En el 1.946 la companyia Margarida Xirgu inicia una llarga gira per Uruguai, Xile i Perú. A Lima Enrique Diosdado i Amelia de la Torre accepten un contracte que els hi ofereixen els empresaris Domingo i José Messuti, per actuar amb Catalina Bárcena en el Teatro Liceo de Buenos Aires com figures centrals de la companyia. La seva decisió estava motivada per la necessitat d'evitar desplaçaments i així estar al costat del fill, que feia poc havien tingut.
Torna a Espanya en el 1.950 integrant-se en la companyia de María Guerrero, interpretant en altres obres "Don Juan Tenorio" versionada per Salvador Dalí. Més tard forma companyia amb la seva esposa, posant en escena moltes obres entre elles "¿Quién teme a Virginia Woolf?" d'Edward Albee.
Compagina la seva activitat teatral amb la seva carrera cinematogràfica, que inclou títols com: "Viento del norte" d'Antonio Momplet en el 1.954, "El sol sale todos los días" d'Antonio del Amo en el 1.955, "Un ángel pasó por Brooklyn" de Ladislao Vajda en el 1.957, "A las cinco de la tarde" de Juan Antonio Bardem en el 1.957 i "El secreto de Mónica" de José María Forqué en el 1.961.
Continua treballant en els escenaris fins que la seva enfermetat l'hi impideix fer-ho, sent les seves darreres interpretacions les realitzades en les obres "La Malquerida" de Jacinto Benavente i "Manos sucias" de Jean-Paul Sartre en el 1.977.
Mor a Madrid el 1 de desembre de 1.983.

 

SANCHO GRACIA

Félix Ángel Sancho Gracia fill de l'actor Rodolfo Gracia neix el 27 de setembre de 1.936 a Madrid, a causa de la guerra civil va tindre que emigrar amb la seva família al Uruguai, on estudia interpretació en la Escuela de Arte Dramático de Montevideo que dirigia Margarita Xirgu i on debuta en els escenaris sota la seva direcció, en obres com "Bodas de sangre" de García Lorca en el 1.956 com convidat sisè del nuvi i "Sueño de una noche de verano" de William Shakespeare en el 1.957 com alabarder 48.

En 1.962 torna a Espanya per uns dies però li sorgeix l'oportunitat de substituir un actor de la companyia de José Tamayo per interpretar "Calígula" d'Albert Camus en el paper de l'escipció en el teatre romà de Mérida, fet que el porta a quedar-se a Espanya. A continuació interpreta "Divinas palabras" de Valle-Inclán, "El caballero de Olmedo" de Lope de Vega, "Los intereses creados" de Jacinto Benavente entre altres. També en aquest mateix any comença a fer cinema. Destaquen entre moltes les següents pel·lícules: "La ciudad no es para mi" en el 1.965, "Club de solteros" en el 1.967, "La selva blanca" en el 1.972, "Marco Antonio y Cleopatra" en el 1.973, "Guerras verdes" en el 1.976, "La hora bruja" i "Mala racha" en el 1.985, "Montoyas y tarantos" en el 1.989, "Huidos" en el 1.992, "Cachito" en el 1.995, "Martín Hache" en el 1.997, "La justicia de los forajidos" en el 1.998, "La comunidad" i "A golpe tendido" en el 2.000, "No te fallaré" en el 2.001, "El crimen del padre Amaro", "800 balas", "La caja 507" i "¡Hasta aquí hemos llegado!" en el 2.002, "El furgón", "El oro de Moscú" i "El cid, la leyenda" en el 2.003, "Mala uva" i "Perfecto amor equivocado" en el 2.004, "R2 y el caso del cadáver sin cabeza" en el 2.005, "Los managers" i "La bicicleta" en el 2.006 i "Donkey Xote" en el 2.007 posant la veu.

En 1.962 comença també interpretant series de televisió, entre moltes: "Gran teatro", "Primera fila", "Teatro de família", "Historias de mi barrio", "Historias de hoy", "Teatro de siempre", "Novela", "Estudio 1", "Los camioneros" en el 1.973, "Curro Jiménez" en el 1.978, "La máscara negra" en el 1.982 i "Lobos" en el 2.005.

 

JUAN JONES

Estudia a la Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo, sota la direcció de Margarida Xirgu. Va ser el primer alumne becat per integrar-se a la companyia estable de la Comedia Nacional. En formarà part durant vint anys, amb intervals dedicats a d'altres activitats. Estudia a l'Accademia Silvio D'Amico de Roma, al centre experimental de cine d'aquesta mateixa ciutat i a la universitat per a estrangers de Perugia, Itàlia. Té una gran experiència en la docència teatral (ha donat classes a l'Instituto Magisterial Superior, a la Escuela de Arte Dramatico M. Xirgu, a la Universidad de Costa Rica entre altres). Entre 1.960 i 1.963 va actuar amb China Zorrilla, Antonio Larreta i Enrique Guarnero al Teatro de la Ciudad de Montevideo. El 1.965 va treballar amb la Compañía Nelly-Goitiño-Juan Jones. Ha fet molts programes de televisió en diverses cadenes de l'Uruguai, radioteatre per a la RAI i cine. He rebut diversos premis, com la medalla de la Casa del Teatro i el premi Florencio al millor actor en diverses ocasions.

Juan Jones explica que Margarida Xirgu era molt solidaria, deia abans de sortir de gira: <<Ahora somos compañeros de trabajo, no sois más mis alumnos>> i que una vegada que en la ciutat de Colonia donaven un dinar a les primeres figures de la Comedia Nacional del Urugay, al no deixar entrar als extres va dir: <<Yo no bajo al asado sin mis niños. O vamos todos o no va ninguno>> i es va quedar amb ells.


DUMAS LERENA


L'any 1.949 ingressa en el primer grup d'alumnes de la Escuela Municipal de Arte Dramático Margarita Xirgu. L'any 1.953 passa a formar part de la companyia estable de la Comedia Nacional del Uruguay. Des d'aleshores ha fet teatre ininterrompudament i ha participat en més d'un centenar d'obres clàssiques i modernes d'autors com F. Dürrenmatt, Roli y Vicenzoni, Molière, Calderón de la Barca, Lope de Vega, F. Sánchez, Ibsen... També és director de teatre, tant a la Comedia Nacional com en d'altres companyies. Ha fet televisió, cine i ràdio. Ha rebut premis com a actor i director de la Casa del Teatro i la Asociación de críticos teatrales. Ha fet gires teatrals per l'Argentina, l'Uruguai, Paraguai i Espanya.
Dumas Lerena explica de la Xirgu, que quan arribaven les companyies estrangeres a Montevideo -com per exemple la de Vittorio Gassman- totes volien conèixer a Margarida, li portaven flors, anaven als assaigs. Era una actriu de fama internacional dins el teatre important.

 

ESTELA MEDINA

Cursa estudis a la Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo, sota la direcció de Margarida Xirgu. Des del 1.953 forma part de la companyia estable de la Comedia Nacional del Uruguay. Des d'aleshores ha actuat en més de 100 obres del repertori universal, protagonitzant texts de Sòfocles, Lope de Vega, Calderón, Tirso de Molina, Cervantes, Shakespeare, Molière, Valle Inclán, Pirandello, Wilde, García Lorca, Sartre, Txèkhov, etc. El 1.975 produeix "Retablo de Vida y Muerte", un espectacle musical sobre texts de clàssics espanyols que té molt èxit a Montevideo i que es reestrena el 1.997. Ha participat en nombroses gires de la Comedia Nacional per Sud-amèrica i Europa. Ha rebut molts premis de la crítica especialitzada de l'Uruguai i de l'Argentina. Aquest últim any ha rebut el premi Florencio per vuitena vegada, per "Quartet de Heiner Müller". També ha rebut el premi IRIS de Plata que atorga el diari El País, i la B'Nai Brith ha distingit la seva trajectòria amb el canelobre d'or.

Estela Medina explica que va debutar fent de nena, China Zorrilla de novia i Margarida Xirgu de mare en "Bodas de sangre" de Lorca. Diu que la Xirgu no tenia una metodologia molt clara, però si que tenia anys d'ofici i que llegia en francès, coneixia les obres angleses i llegia als autors moderns.

 

ISABEL PRADAS


Debuta amb la Xirgu el novembre de 1.933 en "Divinas palabras" de Valle-Inclán fent de filla i desprès actua en "La novia de nieve" de Jacinto Benavente al novembre de 1.934 sent encara una nena; ja sempre formarà part de la companyia. Margarida la denomina amb afecte la Chati. El desembre de 1.934 actua en "Yerma" de García Lorca fent de la sexta bugadera, el març de 1.935 actua en "Fuenteovejuna" de Lope de Vega i el desembre de 1.935 en "Doña Rosita la soltera" de Lorca fent de Manola segona. Forma part de la companyia Xirgu, que marxa el gener de 1.936 amb vaixell a Amèrica, actua en "Cantata en la tumba de Federico García Lorca" d'Alfonso Reyes i música de Jaume Pahissa fent de germana.
Margarida Xirgu es padrina del seu fill i amiga també de la seva germana Teresa i del seu marit, ambdós actors de la companyia Xirgu abans de dispersar-se a finals del 1.939; es veuen assíduament a la casa de Margarida a Xile. Al 1.943 torna a forma part de la companyia Xirgu a l'Uruguai junt amb la seva germana, actua en "El embustero en su enredo" de José Ricardo Morales fent de filla de la Xirgu, el març de 1.945 triomfa en "La casa de Bernarda Alba" de García Lorca fent d'Adela la filla de Bernarda-Xirgu i el maig de 1.949 en el "El malentendido" de Camus fent el paper de Martha. Des de 1.945 al 1.955 treballa en 7 pel·lícules argentines: "La amada inmóvil", "Cartas de amor", "La comedia inmortal", "Concierto de bastón", "La calle junto a la luna", "En carne viva" i "Un novio para Laura".
Al tornar a Espanya fa teatre, cine i televisió. Pertany també a la companyia de Paco Martínez Soria.
Isabel Pradas gran amiga de la Xirgu i companya de 50 anys d'amistat i de treball diu de Margarida: <<Me gustaría estar inspirada para transmitir lo maravillosa que era, fue un ser increíble, de una enorme sencillez, tenía un don especial para todo, incluida la cocina, pero sólo vivía para el teatro, lograba estar al día de lo que se estrenaba en Europa, en escena era capaz de ponerse detrás de un mueble con tal de dar el centro del escenario a un compañero>>. Sabem doncs que la Xirgu també era una bona cuinera, jo sé que li agradaven les seques amb botifarra.


AMELIA DE LA TORRE

 

Amelia Torre de la Fuente neix a Illana (Guadalajara) el 12 de juny de 1.905. A finals de la primavera de 1.935, escriu a García Lorca demanant-li que la recomani a Margarida Xirgu, doncs esta interessada en entrar en la seva companyia. Havia començat la seva carrera tres anys abans, en la de Pino-Thuiller, en un breu paper en la comèdia de Jacinto Benavente "Cuando los hijos de Eva no son los hijos de Adán". En el 1.933 havia conegut a Federico, amb motiu del estrena de "Bodas de sangre" per la companyia de Josefina Díaz Artigas, de la que formava part. El seu paper era el de la Mort. Creia Amelia que no havia de ser maquillada per aparèixer més tètrica. La nit del assaig general apareixerà en escena amb la cara blanca, sense una nota de color. L'autor, que presenciava l'escena cridà: <<¡No, no, no; la Muerte joven y bella!>>. I la Mort apareixerà maquillada i embellida en l'estrena, com volia el poeta, jove com la tindria ell.
Amelia de la Torre pasaba els estius a San Rafael amb la seva família. Un matí de juny havia sortit quan, de manera improvisada, arribà Federico buscant-la. És dirigia al Parador de Gredos, on descansava la Xirgu i volia presentar-se-la. Quan Amelia tornà a casa seva, l'informaren de la visita de Federico i va creure que havia perdut la millor oportunitat de la seva vida. Però cap el tard tornà el poeta i li va donar la bona nova: la Xirgu l'acceptava com a dama jove a la seva companyia. Així és com va debutar en la companyia Xirgu, en el paper de Nise en "La dama boba" de Lope de Vega.

 

Margarida Xirgu i Amelia de la Torre a Santiago de Chile en el 1.941.

clica la foto

 

En el 1.936, el 31 de gener embarca a Santander en el vaixell Orinoco formant part de la companyia Margarida Xirgu. Arriben a l'Havana i l'estat de Josep Arnall marit de la Xirgu s'agreuja i Amelia substitueix a la Xirgu en l'escena, fins el desenllaç final. Actua en "La zapatera prodigiosa" de Lorca i en "Elektra" d'Hofmannsthal". En el 1.937 estrena amb la companyia "Cantata en la tumba de Federico García Lorca" d'Alfonso Reyes, interpreta la pel·lícula "Bodas de sangre" i en l'escena "Yerma", "Doña Rosita la soltera" i un llarg etcètera, quedant-se a l'Argentina fins el 1.950. Allí es casa amb Enrique Álvarez Diosdado, pare d'Ana Diosdado que aleshores comptava amb pocs anys. Junts formen la seva pròpia companyia que és mantindrà fins el seu retorn a Espanya.
En les següents dècades Amelia és consolida com una de les grans actrius espanyoles amb títols com: "El jardín de los cerezos" d'Anton Chéjov, "Dulce pájaro de juventud" de Tennessee Williams, "Madre coraje" de Bertolt Brecht, "La loca de Chaillot" de Giraudoux en el 1.962 o "Las amargas lágrimas de Petra Von Kant" de Rainier Werner Fassbinder en el 1.985.
Interpreta en el cinema "El tren expreso" de Leon Klimowsky en el 1.954, "Plácido" de Luis García Berlanga en el 1.961, "La celestina" de César Fernández Ardavin en el 1.968, "La miel" de Pedro Masó en el 1.979 i "La vaquilla" de nou de Berlanga en el 1.984.
Sense dubte la seva presencia és més habitual en la televisió, en series com "Estudio 1" o obres teatrals com "Los verdes campos del Edén" d'Antonio Gala en el 1.967, "Eloisa está debajo de un almendro" d'Enrique Jardiel Poncela en el 1.973, "Ocho mujeres" de Robert Thomas en el 1.973 i en series escrites per la seva fillastra Ana Diosdado com "Anillos de oro" en el 1.983 i "Segunda enseñanza" en el 1.986.

Mor a Madrid el 12 de juny de 1.987.

 

WALTER VIDARTE


Neix el 18 de juliol de 1.931 a Montevideo. Alumne de la primera promoció d'actors de la Ecuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo (EMAD) dirigida per la Xirgu, forma part de la Comedia Nacional del Uruguay co-dirigida també per ella. Actua amb la Xirgu en les seves noces d'or amb el teatre, en "La Celestina" de Fernando de Rojas l'abril de 1.956 a Buenos Aires fent el paper de Sosia.
Es trasllada en 1.958 a l'Argentina i arriba a Espanya el 1.973. Compagina teatre, cine i televisió.
Es centra en el cinema i te una amplia filmografia: "Martín Fierro" de Leopoldo Torre Nilsson, "La gioconda está triste" d'Antonio Mercero, "Las truchas" de José Luis García Sánchez, "Cuentos para una escapada" de Jaime Chávarri, "Cervantes" i "La conquista de Albania" de Alfonso Ungría, "Akelarre" de Pedro Olea, "¡Dispara!" de Carlos Saura, "Lo mejor de cada casa" de Toni Abad i "La noche de los girasoles" de Jorge Sánchez-Cabezudo, entre moltes altres. Treballa en molts films sobre novel·les de Pepe Carvlho de Manolo Vázquez Montalbán.
Walter Vidarte va viure una relació normal de mestra i alumne amb Margarida Xirgu. D'ella diu: << Era una mujer muy adelantada a su época, tremendamente culta a pesar de ella misma, porque era de una extracción humilde, permanentemente reflexionaba; era un animal pensante...No aceptaba ni entendía el exilio, no se abría, era muy introvertida, a pesar de que era muy graciosa, pero ella no sabía que tenía sentido del humor y no lo sacaba...Yo era joven y no entendía que no acudiera a donde la reclamaban: México, París, Nueva York..., pero ella lo que quería era volver a España. No lo hizo porque la derecha le tenía preparada una encerrona>>
De les seves visites a Punta Ballena diu: <<Encontré a una señora que había aceptado el exílio como cosa natural, se había transformado en una ancianita preciosa, amable, muy dulce, que nada tenía que ver con aquella mujer seca y dura que conocí en la primera época...Recuerdo la máxima que la Xirgu repetía: "Un actor sólo se hace con los grandes textos". No sé si era una actriz excepcional, lo que sí sé es que cuando se unía su poesía con la de Lorca se convertía aquello en algo enorme, excepcional, que paralizaba a la gente>>.

CHINA ZORRILLA

http://www.chinazorrilla.com/


Concepción "China" Zorrilla de San Martín neix el 14 de març del 1.922 a Montevideo, Uruguai. És filla de l'escultor José Luis Zorrilla i néta de l'escriptor Juan Zorrilla, "el poeta de la Patria", com el defineixen els llibres de text uruguaians. Inicia les seves actuacions en aquest mateix país amb "Anunciación de María" i "La zapatera prodigiosa". El 1.946 obté una beca per estudiar a la Royal Academy of Dramatic Art de Londres. De tornada a Montevideo, protagonitza grans títols del teatre universal: "La Celestina", "Romeo y Julieta", "Tartufo", "Sueño de una noche de verano"... fins a un total de 80 obres. El 1.961 funda, juntament amb Larreta i Guarnero, el Teatro de la Ciudad de Montevideo, on presenta "Ejercicio para cinco dedos", "La gaviota", "La pulga en la oreja", entre d'altres. El 1.972 estrena al Teatro Español de Madrid les obres "En familia y mano santa" i "Porfiar hasta morir", amb la qual guanya el Premi de la Crítica. El 1.971 fa el seu primer treball cinematogràfic, "Un guapo del 900". Més endavant filma "La mafia" i participa a "Hola Hola 1,2,3". Té una intensa activitat teatral (representa durant més de 7 anys l'obra "Eva y Victoria") televisiva i cinematogràfica, amb títols com "Los gauchos judíos", "Últimos días de la víctima", "Esperando la carroza", "Darse cuenta", "La peste". Amb l'obra "Emily" realitza gires per països americans i obté un gran èxit. Ha traduït moltes obres de teatre i cançons de grans comèdies musicals. A Buenos Aires dirigeix "Salven al cómico", "La mujer invisible", "La pulga en la oreja", "Doce hombres en pugna", i a Montevideo "Ha llegado un inspector" i "Esquina peligrosa". Des de fa dos anys representa l'espectacle "Había una vez....", amb el qual va venir a Barcelona durant l'edició del Grec 2.001.

 

Bodas de sangre - 1950 en Teatro Solís (Ramón Otero, Rosita Miranda, Concepción Zorrilla, Margarita Xirgu, Horacio Preve)

Alex Melgares

 

China explica que li va dir a Margarida Xirgu: <<¿Qué hago con este parlamento tan largo? ¡Es un parlamento de 15 líneas!. Entonces me dijo: Mira, en una obra de teatro, a lo mejor hay 100 palabras que cuentan la historia, que van del primero al último acto. Tú no te olvides de estas 100 palabras que cuentan bien la historia. Las demás, te tomas tus libertades. Las dices rápido, las dejas caer. Pero busca tu punto de apoyo>>.

També explica que era implacable amb els actors: <<Margarita era implacable con los actores. No nos toleraba el cansancio, un olvido de letra... Era una cosa dictatorial, casi militar, era un cuartel. Y después, cuando se sabía, se aflojaba totalmente. Ya había conseguido lo que quería, todo el mundo se sabía la letra, todo el mundo seguía sus indicaciones y se aflojaba, y aparecían los chistes en los intervalos>>.

I una mica supersticiosa:<<Era supersticiosa. Yo, que soy tejedora, cuando venía Margarita me escondía las agujas debajo del vestido. Porque Margarita no te podía ver tejer. Y parecía que era broma, pero no>>.

 


Cal destacar entre altres deixebles: Alberto Candeau, Enrique Guarnero, Horacio Preve, Susana Bres, Nelly Antúnez, Carmen Siria, Eduardo Prous,...

 

Homenatge a Margarida Xirgu de l'escuela arte dramático Montevideo (desembre 1959)

Primers alumnes de l'EMAD al 1953 becats a la Comèdia Nacional, asseguts d'esquerra a dreta: Estela Medina, Betis Doré, Margarida Xirgu, Armen Siria i Nely Mendizabal. De peu d'esquerra a dreta: Walter Vidarte, Nely Antúnez, Eduardo Prous, Estela Castro, Dumas Lerena i Juan Jones.

Margarida Xirgu amb el primers alumnes que van ingressar a l'EMAD i van passar a la Comedia Nacional del Uruguay al març de 1953: Estela Medina, Nelly Antúnez, Estela Castro, Betis Doré, Nelly Mendizabal i Armen Siria i els actors Juan Jones, Walter Vidarte, Eduardo Prous i Dumas Lerena. Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009


teatro Solís Montevideo

 


Margarida Xirgu rodejada per alumnes i personal de l'EMAD. Asseguts d'esquerra a dreta: Gladis Aquino, Betis Doré, Estela Castro, Nelly Mendizábal, Margarida Xirgu, el secretari Luis Walco, Nelly Antúnez i Mery Greppi. Dempeus d'esquerra a dreta: Lía Schaver, Adhemar Rubbo, Juan Jones, Eduardo Prous, Orlando Tocce, Walter Vidarte, Estela Medina, Armen Siria i Dumas Lerena. Al fons el porter el Sr. Tolbe.

Foto EMAD


Margarida Xirgu en el seu escriptori. Darrera, a la pared, es veu la foto anterior.

Foto EMAD

 

Alguns texts han sigut copiats de la web:

http://www.tvcatalunya.com/elmeuavi/2003/xirgu/contenidotext.htm


XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.