Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

15. MARGARIDA XIRGU A XILE

 

La primera vegada que visita Margarida Xile, és durant la primera gira sud-americana del 1.913, debutant amb "Magda" de Herman Sudermann amb l'actor Emilio Thuillier i seguint amb "Salomé" d'Oscar Wilde, "Electra" de Hofmannsthal i d'altres de dramaturgs espanyols com Benavente, Marquina i els Álvarez Quintero. Va actuar a Santiago i a Valparaiso amb clamorós èxit.

La segona vegada que visita Xile, es durant la tercera gira sud-americana en el 1.923 amb l'actor Alfonso Muñoz i a demés visita l'Argentina, Uruguai, Perú, Veneçuela, Puerto Rico i Cuba.

 

Acomiadament de Margarida Xirgu per el Centre Català, a Santiago de Xile el 17 de novembre de 1923.


 

A l'inrevés de la següent foto, escrivia Margarida Xirgu al seu germà Miquel: <<Migueliyo de mi alma. Hace mucho tiempo que no sé de ti y familia. Por la foto juzgarás de como estoy. Mejor que nunca y gozando de la vida más que nunca. Os deseo a vosotros lo mismo y espero noticias. Supongo que por la guerra que empieza no podreis salir a veranear al Pirineo Francés, como teniais por costumbre....>>

 


Margarida Xirgu en 1.936

 

A l' acabar els contractes de la companyia Xirgu a Hispanoamèrica en el febrer de 1.937, Margarida desitja torna a Espanya. Des de Madrid el Consejo Central del Teatro de Bellas Artes, el òrgan republicà, li aconsella continua la campanya teatral en les repúbliques americanes: <<Nos parece útil señalarle con qué placer la veríamos actuando entre nosotros: pero el Consejo entiende que su incorporación a las actividades teatrales de nuestro país, por importante que sea, no lo es tanto como la labor artística y política que puede desarrollar en Sudamérica. Sus éxitos tienen, por su valor artístico, además de su importancia intrínseca, la extraordinaria de ser usted a manera de representante de la España que lucha por su integridad>>. Margarida Xirgu acceptà la resolució del Consejo que presidia José Renau. El vicepresident era Antonio Machado, el secretari Max Aub, i els vocals: Jacinto Benavente, el periodista Enrique Díez-Canedo, Cipriano Rivas Cherif, Rafael Alberti, Alejandro Casona i ella mateixa entre altres.

L'abril de 1937, procedent de Perú, presenta la seva temporada al Teatro Municipal de Santiago amb obres com: "Doña Rosita la Soltera", "Bodas de Sangre", "Yerma", "La Zapatera Prodigiosa" i "Mariana Pineda", de Federico García Lorca; "Medea", de Sèneca en traducció d'Unamuno; "Fuenteovejuna", de Lope de Vega en adaptació de García Lorca; "El Gran Teatro del Mundo", de Calderón, i "Santa Juana", de Bernard Shaw, entre d'altres. Margarida interpretava als protagonistes junt amb Amelia de la Torre (la núvia a "Bodas de sangre"), Pedro López Lagar (Leonardo a "Bodas de sangre", i Delfin a "Santa Juana"), Eloísa Cañizares, Amalia Sánchez Ariño i Enrique Álvarez Diosdado. L'èxit fa que Margarida Xirgu torni el 1939 amb un repertori quasi igual que el 1937, afegint "Hamlet" de Shakespeare també protagonitzat per ella.

 

Margarida Xirgu i Amelia de la Torre el 1937 a Xile.

Foto: La Nación



A l'octubre de 1.939 la Xirgu te una recaiguda de la seva delicada salut, una mala salut de ferro, arriba a Santiago de Chile i decideix establir-se allí, interrompint l'existència errant que portava des de que va marxar de Santander el 30 de gener de 1.936 i pensa retirar-se del teatre definitivament, tal i com li diu a Cipriano Rivas Cherif. <<...no quiero hacer pública mi decisión porque si recobro la salud, yo sé que no voy a poder vivir mucho tiempo alejada del teatro>> com així va ser.
La Xirgu havia llogat una casa de camp rodejada d'horta, una chacra com diuen els xilens, i comença a recuperar la salut. Margarida reia quan explicava que la colona propietària del terreny, proclamava que amb la Xirgu havia arribat la desgracia a les seves terres , per la ximpleria d'haver arrancat del horta una carxofera pensant que era un "cardo picudo".


En el 1941 coneix per la premsa la notícia del seu processament a Espanya per el Tribunal de Responsabilidades Políticas. Se la condemna a la confiscació de tots els seus bens i a l' estranyament a perpetuïtat.

A l' abril de 1.941 Margarida és casa amb Miquel Ortín a Santiago de Chile i s' instal·lan en el barri acomodat de la capital anomenat Los Condes, en un xalet en el carrer Renato Sánchez que el van anomenar El Sauce, arbre que la Xirgu va plantar i que als pocs mesos se li menjava la casa que decorà l' escenògraf el "gordo" Santiago Ontañón. Aviat la casa esdevenir una tertúlia d'intel·lectuals, xilens i espanyols. Ontañon va ser un dels que forçaren a la Xirgu a tornar al teatre, fundant la Escuela de Arte Dramático, amb caràcter particular en principi, en una de les dependències del Teatro Municipal, cedida pel Municipio de Santiago, i que després de la seva creació en el 1.941, va quedar vinculada al 1942 al Departamento de Extensión Cultural del Ministerio de Educación, depenent de la Universidad de Chile, convertint-se així doncs l'Escuela de Arte Dramático en pública. El primer ajudant que la Xirgu va tenir, a més a més del seu marit Miquel Ortín, va ser Santiago Ontañón. Altres col·laboradors van ser l'actor Edmundo Barbero, escriptor i periodista de "La Libertad" de Madrid; Antonio Lezama que donaria classes de Literatura Dramàtica; i José Ricardo Morales, jove refugiat malagueny, que va ser Jefe del Departamento de Cultura de la Federación Universitaria de Valencia, on va estudiar dret i va dirigir "El Buho", el teatre estudiantil similar a "La Barraca" de Lorca i Eduardo Ugarte. A la primera promoció d'actors pertanyien dos catalans: Jorge i Alberto Closas

 


La Xirgu, Ortín i Amelia de la Torre

 

Margarida Xirgu muntà l'obra "El enfermo imaginario" de Molière amb el primer grup d'alumnes estrenen l'obra el 20 de juny de 1941 en el Teatro Municipal de Santiago i un mes més tard presentà "El paquebote Tenacity" de Charles Vildrac amb el segon grup d'alumnes. La Xirgu interpretà un paper d'extra, dels que no apareixen en el repartiment. Li seguiran las representacions de "San Martín" de Eugenio Orrego Vicuña -on actua Alberto Closas alumne seu- i les obres de García Lorca: "La zapatera prodigiosa", "Bodas de sangre", "Yerma", "Doña Rosita la soltera" i "La casa de Bernarda Alba".

En el 1943 és nomenada Presidenta del Consistori dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Santiago de Xile.

El 1944 Margarida Xirgu alternava el teatre amb la ràdio. A Santiago de Chile, a Radio Nacional de Agricultura, donava recitals de poemes de Lorca, Alberti i Huidobro. En la temporada d'aquest any, va actuar al Teatro Municipal. Quasi tots els noms que composaven l'elenc eren gent jove, procedent de l'Escuela de Arte Dramático: Alicia Lasanta, Lenco Franulic, Alberto i Jorge Closas, Gustavo Bertot fill, Pablo Walkeron i Ferry Bator.


Margarida Xirgu llegint el seu discurs com a Presidenta dels Jocs Florals en català.

Foto Biografia D. Guansé.


Alguns texts han sigut copiats de la biografia <<Margarita Xirgu. Una biografía>> d'Antonina Rodrigo.

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos


tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.