Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

 

16. MARGARIDA XIRGU A L'ARGENTINA

 

Margarida Xirgu visità l'Argentina en el primer viatge a Amèrica en el 1.913 als 25 anys, en el tercer viatge en el 1.923 als 35 anys i en l'últim viatge, vàries vegades a partir de 1.936. Mai tindrà casa pròpia, doncs a diferència de Xile i Uruguai, en l'Argentina no és dedicarà a activitats docents.

En el seu primer viatge, arriba a Buenos Aires el 21 de maig de 1913 ajornada l'hora d'entrada al port fins les 14:30h a causa d'un temporal fortíssim,amb el vaixell Victòria Eugènia i debuta al juliol de 1.913 al Teatro Odeón de Buenos Aires amb "Magda" de Hermann Sudermann amb crits de veus catalanes: Visca la Xirgu! Visca Catalunya! A continuació estrena "L'aigrette" i "Elektra". El 1 de juliol de 1913 acaba la campanya al Teatro Odeón de Buenos Aires, tornant després d'haver estat a Tucumán i Córdova (Argentina) i haver patit un petit accident automobilístic - un xoc, amb algunes contusions i ferides lleus- el 20 d'octubre amb l'estrena de "Ícara" d'Eugenio Sellés.

En les biografies d'Antonina Rodrigo i Francesc Foguet no es diu que en el tercer viatge anés a l'Argentina, només s'anomena: Uruguai, Xile, Perú, Veneçuela, Puerto Rico i Cuba, però no va ser així com ho demostra el següent programa:

 

 

El dissabte 3 de novembre de 1.923 la Companyia Xirgu es presentava al Teatro Estornell.
José Estornell fou un valencià que arribà a l'Argentina en el 1.912. Primer va residir a Mendoza, però més tard es va traslladar definitivament a San Juan. S'inicià amb una destil·leria d'alcohols en el 1.914 fins que va poder adquirir una petita bodega, dedicant-se no només a la destil·lació sinó també a l'elaboració de misteles en grans quantitats. A raó dels importants beneficis econòmics que li portà l'activitat com empresari bodeguer, en el any 1.922 ven el seu establiment i inicia una de les més importants empreses teatrals de San Juan. Ja en 1.917 va començar a construir el Gran Teatro Estornell, que a la fi ocupava la cantonada del carrer Rivadivia i Sarmiento, un extens solar ubicat a només dos quadres de la Plaza 25 de Mayo.

 


La Companyia Xirgu representà: "Magda" de Hermann Sudermann com en el primer viatge, "Fedora" de Victorien Sardou, "La casa en orden" de Arthur W. Piñero, "Maria Rosa" de Ángel Guimerà i "Cristalina" dels germans Álvarez Quintero.

El primer actor de la companyia era Alfonso Muñoz i entre altres figurava també Fernando de Córdoba.

Molt més tard en el 1.937 tornarà la Xirgu a l'Argentina. El 4 de maig d'aquest any a les 14.30h arribà a l'aeroport de Buenos Aires de Morón procedent de Santiago de Xile amb escala a Mendoza, amb l'avió "Santa Silvia" de la companyia Panagra i la reben un gran nombre d'amics, de periodistes, d'admiradors i de curiosos. La Xirgu diu: <<Debo a Buenos Aires mi consagración como intérprete de teatro castellano. En el año 1913, cuando me trajo a Buenos Aires el inolvidable Faustino da Rosa, al escenario tradicional del Odeón, yo acababa de abandonar el teatro catalán y me tocaba actuar ante el público argentino cuando aún no lo había hecho en Madrid. Buenos Aires fue así la ciudad que me consagró, que medio el espaldarazo que luego me abriría las puertas de Madrid...>>.

 

Arribada a Buenos Aires de Margarida Xirgu i Miquel Ortín al 1937.

Foto biografia A. Rodrigo.

Margarida Xirgu baixant de l'avio a la seva arribada a l'Argentina el 1937.

Foto: Premsa Argentina.


L'actriu feixista Irene López Heredia demana en Buenos Aires que apliquin a Margarida Xirgu la llei de repressió del comunisme. La periodista Irene Polo que estava enamorada de la Xirgu, consuma les amenaces que li havia dit a Barcelona i es suïcida a Buenos Aires.


A continuació es mostren dues fotos d'una representació a Buenos Aires d'una obra teatral no identificada ("Angélica" de Leo Ferrero, drama satíric contra el feixisme?) i amb un actor tampoc identificat, que possiblement datin del 1.937-1.938 o a més trigar del 1.944, després de la seva estada a Xile i a l'Uruguai.

 

 

El 5 de maig de 1.937, l'endemà d'haver arribat a Buenos Aires, debuta al Teatro Odeón amb l'obra de García Lorca "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores" amb molt d'èxit, estant en cartell fins el 22 de juny. El 23 de juny estrena "Yerma" que desprès de nombroses representacions, l'obra passa al Teatro Smart on es fa centenària i el 23 de desembre estrena "Cantata en la tumba de Federico García Lorca" d'Alfonso Reyes i música de Jaume Pahissa. Les actrius i actors principals van ser: Margarida Xirgu en el paper de la mare, Alberto Contreras en el paper del pare, Isabel Pradas en el de la germana i Amelia de la Torre en el de la núvia. Li seguirien obres com: "Como tu me quieres" de Pirandello, "Intermezzo" de Giraudoux, "Asmodeo" de Mauriac, "Angélica" de Leo Ferrero i "Hamlet" de Shakespeare, que serà la primera actriu a interpretar-lo a l'Argentina, fent d'Hamlet i Amelia de la Torre d'Ofèlia.


5 de maig de 1937 al Teatro Odeón, Margarida Xirgu vestida de doña Rosita junt amb Amalia Sánchez Ariño, Edmundo Guibourg, González Olmedilla, E. Suárez de Deza, Andrés Romero i l' ex-president argení Marcelo Torcuato de Alvear

Foto "Margarita Xirgu y su teatro" d'Antonina Rodrigo.

"Cantata en la tumba de Federico García Lorca. La Xirgu entre Jaume Pahissa i Alfonso Reyes, junt amb els actors i actrius: López Lagar, Alejandro Maximino, Amelia de la Torre, Isabel i Teresa Pradas, Amalia Sánchez Ariño, Eloísa Vigo i Emilia Milán.

Foto biografia A. Rodrigo.


A principis de 1.938 inicia el rodatge "Bodas de sangre" de Edmundo Guibourg que finalitza a començaments de juny. L'actor Pedro López Lagar defraudat per no haver ell interpretat Hamlet, es desvincula de la companyia.

¿Quin actor, quina actriu amb ambicions, no ha temptat l'enigmàtica, indecisa figura del príncep danès?. Per a Margarida la temptació començà en l'època en què, amb l'interpretació d'Electra, inaugurava el seu veritable camí. Però, tot i ser tan decidida, no s'hi gosava enfrontar. Quan s'ho proposava, es deturava com al davant d'un terreny desconegut, d'una selva obscura, en la qual, a causa de la naturalesa viril del personatge, el seu instint femení no li servia per a evadir-ne els perills. Temia, aleshores, al mateix temps, que la seva veu no tindria prou volum i resultaria inadequada. I com que, a poc a poc, se li enrobustia, això també la inclinava a esperar. La desconcertava, a més, que les distintes representacions que en presenciava resultessin tan divergents. Les dels actors peninsulars li semblaven convencionals i falses. La més interessant que havia descobert, la de Zaconi, la trobava sàvia en excés. Era un Hamlet que coneixia la transcendència moral i filosòfica que, a través dels segles, havien adquirit les seves paraules.
-Un Hamlet de debò -deia la Xirgu- n'ha d'ignorar el valor, ha de ser espontani.
Benavente l'encoratjava a interpretar-lo:
-Atreveixi's- li deia- Millor o pitjor, sempre fa honor a un actor o a una actriu haver interpretat Hamlet.
Quan al estiu de 1933 anà a Anglaterra acompanyat de Benavente, a Londres van assistir a diverses representacions del gran drama de Shakespeare en aquells tradicionals teatrets, entapissats de vellut vermell, amb un públic on abundaven els senyors i les senyores de cabells blancs. Ella suposava que allí el "Hamlet" prendria més prosopopeia que enlloc; que el convertiria en la més encarcarada tragèdia. Descobrí tot el contrari: l'estil més simple, més desproveït d'èmfasi, de pretensions. Els intèrprets feien passar el famós monòleg sense recalcar-lo, sense buscar-hi l'aplaudiment. I trobà que aquell Hamlet era més a la manera com ella se l'imaginava. Definitivament, li va perdre la por. Així i tot, i encara que de tant en tant l'estudiava, no se li féu avinent de representar-lo, i no va ser sinó en arribar a Buenos Aires que s'hi decidí.

 

Margarida Xirgu caracteritzada d'Hamlet al 1938.

Fotos arxiu Antonio i Ramon Clapés


A primers d'abril de 1939 representa "Fuenteovejuna" de Lope de Vega, de nou al Teatre Odeón. A l'agost d'aquest any la Xirgu actua a Rosario i un mes més tard a Mendoza.

En l'inrevés de la següent foto escrivia la Xirgu:<< La Chacarera (dansa i música popular de l'Argentina) y algunos de sus amigos>>

 

En l'inrevés de la següent foto, feta el mateix dia que l'anterior, escrivia Margarida: <<La Chacarera de "Los sauces" os manda un millón de abrazos y besos>>

 

El 8 de juny de 1.944 estrena "El adefesio" de Rafael Alberti en el Teatro Avenida de Buenos Aires, el 3 de novembre del mateix any estrena en el mateix teatre "La dama del alba" d'Alejandro Casona, el 8 de març de 1.945 estrena "La casa de Bernarda Alba" de García Lorca i el 8 de juny "El embustero en su enredo" de José Ricardo Morales; també les dues en el mateix teatre. El 27 de maig de 1.949 estrena "El malentendido" d'Albert Camus en el Teatro Argentino de Buenos Aires.

 


La Xirgu i Ortín en el 1.948

Margarida Xirgu el 1948.

Foto Ángel Ayestarán

 

Rafael Alberti va escriure per la Xirgu "La gallarda", però quan la va llegir li va dir: <<Mira Rafael, la comedia me gusta, pero no la voy a poder hacer, porque yo ya no puedo ser la protagonista de una obra que se llama "La gallarda". Yo ya no tengo edad para tener gallardía. Y éste es el impedimento que aunque como actriz pueda hacerlo, no tengo físico ideal para desempeñar el papel. ¿Por qué no me haces un papel de vieja?>>. Y Alberti li contestà: <<Bien, te voy hacer una vieja, revieja, un adefesio>>. Alberti li va escriure aleshores "El adefesio, fábula de amor y de las viejas" i el paper l'exigia actuar amb barba i bigoti, encara que va dir: <<Yo no voy a salir con barbas y bigote. Para que la gente no se ria y tome en serio el papel, voy a suprimir el bigote, que es lo que mueve a risa al público>>. "El adefesio" va infundar tal respecte, que el públic la va ovacionar com mai havia fet a cap actriu en tota l'Argentina. Altres fons diuen que l'actriu no va estrenar "La gallarda" per l'impossibilitat de reunir a tres primers actors que l'obra exigia.

A "La dama del alba" de Casona la Xirgu interpreta la Peregrina, una figura simbòlica que personifica la mort. L'autor ha humanitzat la mort. El personatge és ideal per a l'actriu, s'expressa amb la més fina poesia i les més lluminoses metàfores.
Amb l'estrena de "El malentendido" de Camus en versió de Aurora Bernárdez i Guillermo de Torre, la crítica es divideix. La més favorable assegura que la Xirgu ha obtingut un doble triomf com a directora i com a actriu. El repartiment principal fou: Margarida Xirgu com la mare, Violeta Antier com María, Isabel Pradas com a Martha i Arturo Roa com el viatger. L'èxit obtingut i el suport de la premsa desperten molts recels entre alguns sectors visceralment anticomunistes, que titllen a Margarida de "roja". Molts encara hi veuen el símbol de l'Espanya republicana. La municipalitat es fa ressò de les crítiques i, al tercer dia, en suspèn les representacions. Camus manifesta que es nega a anar oficialment a l'Argentina.

 

"El malentendido" d'Albert Camus, Margarida Xirgu, Ramón Otero i Maruja Santullo

 

En el 1956 Margarida Xirgu i la Comedia Nacional de l' Uruguay actuen al Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires i representen "La Celestina" de Fernando de Rojas.

 

"La Celestina" Enrique Guarnero, Estela Castro, Alberto Candeau, China Zorrilla, Margarida Xirgu, Maruja Santullo, Armen Siria i Horacio Preve.

foto arxiu teatre Solís

Margarida Xirgu en "La Celestina"

foto biografia A. Rodrigo.

Margarida Xirgu en "La Celestina"

fotos : Un segle per a les dones.

Margarida Xirgu interpretant "La Celestina".

Foto: La Vanguardia Española

Buenos Aires 1956

foto teatro solís montevideo

Margarida Xirgu saludada per admiradors.

Fotos AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009

"La Celestina" al Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires amb la Comédia Nacional del Uruguay el 1956.

foto teatro solís montevideo

Issac Rojas Vicepresident de l'Argentina saludant a Margarida Xirgu. 1956.

Foto Teatro Solís Montevideo

Visita del Contra Almirall Issac Francisco Rojas Vicepresident de l'Argentina i de l'Ambaixador de l'Uruguai Sr. Mateo Márquez Castro.

Fotos AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009



1956 Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires

foto teatro solís montevideo

foto teatro solís montevideo

Margarida Xirgu amb admiradors el 1956 a Buenos Aires.

Fotos AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009

Margarida Xirgu rodejada d'amics argentins, assistint a un homenatge.

Foto Xavier Rius Xirgu

Estela Medina i Margarida Xirgu.

Retrat de José Gurvich. CIDDAE-Teatro Solís

 

A l'abril de 1958 es convidada per la Dirección Nacional de Cultura per una posta en escena de "La casa de Bernarda Alba", en el Teatro Nacional Cervantes. Per aquesta ocasió torna a vestir les austeres robes de Bernarda, junt amb la gran actriu Milagros de la Vega. El èxit es tan rotund que la televisió bonaerense convida a Margarida a representar-la davant de les càmeres. En el 1.958 sota la direcció de Narciso Ibáñez Serrador, enregistra per a la televisió argentina "La casa de Bernarda Alba" de Lorca i més tard "La dama del alba" de Casona als 70 anys, encara que trobava a faltar el silenci tan peculiar del públic del teatre, que estableix la comunió espiritual entre interpretes i espectadors. En el 1.963 dirigeix "Yerma" de Lorca en el Teatro San Martín de Buenos Aires, protagonitzada per Maria Casares, l'actriu gallega-francesa que estava de gira per terres americanes amb el Teatre Nacional Popular Francès que dirigia Jean Vilar.

 

Margarida Xirgu i Milagros de la Vega representant "La casa de Bernarda Alba" el 1958.

Foto TNC

 

En el 1.966 el Casal Català de Buenos Aires li fa un homenatge i al teatre d'aquesta associació li donen el nom de Margarita Xirgu

 

 

Teatre Margarida Xirgu a Buenos Aires al costat del Casal Català

 

Casal Català a Buenos Aires

Teatro Colón a Buenos Aires

Alguns texts han sigut copiats de les biografies "Margarita Xirgu. Una biografia" de Antonina Rodrigo i "Margarida Xirgu. Una vocació indomable" de Francesc Foguet i Boreu.

 

XAVIER RIUS XIRGU


àlbum de fotos

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.