18. FAUSTINO DA ROSA

El 8 de gener de 1.912 Margarida Xirgu estrena "Frou frou" de Henri Meilhac i Ludovic Halévy en el Teatre Principal de Barcelona. Dies més tard arriba a Barcelona de pas cap a París l'empresari teatral de Buenos Aires Faustino Da Rosa, que ve sovint a Europa per contractar companyies per els teatres Colón i Odeón de la capital argentina.

Margarida Xirgu en "Frou frou" de Henri Meilhac i Ludovic Halévy

Foto treta de l'exposició "Margarita Xirgu" al Teatro Español i a Mérida

Margarida Xirgu interpretant a Gilberta en "Frou frou" de Henri Meilhac i Ludovic Halévy.

Foto Amadeu Mariné Vadalaco

Teatro Colón de Buenos Aires i Xavier Rius Xirgu

Tota la tarda, a causa de l'intensa pluja, va haver de quedar-se al Hotel de Las Cuatro Naciones a Les Rambles on s'allotjava i va poder veure que en el teatre que tenia al davant és representava "Frou frou", obra que havia vist moltes vegades des de el seu estrena al Gymnase de París per Aimée Desclée fins les representacions fetes per Sarah Bernhardt, per Eleanora Duse, per Réjane (Gabrielle-Charlotte Réju) i per les millors grans actrius. Així doncs mogut per la curiositat d'una actriu amb un nom tan estrany com Xirgu, atravessa Les Rambles i entra en el teatre en la darrera sessió. Només sortir al escenari Margarida, l'empresari sap que és davant d'una gran actriu i li fa arribar una targeta seva amb el missatge del oferiment d'un contracte per actuar a Amèrica.

Teatre Colón de Buenos Aires

Primer la Xirgu va creure que és tractava d'una broma i va rebutjar l'oferta. Al assabentar-se el seu amic i conseller Salvador Vilaregut i també Santiago Rusiñol -que havia conegut a Da Rosa el any passat amb motiu d'un viatge a Buenos Aires junt a Enric Borràs, per les festes del Centenari- la convencen d'anar el dia següent a la suite del empresari teatral, confirmant-li que és un dels més poderosos de Sud-Amèrica. Margarida li exposa les seves condicions: desitja tenir una companyia de primer ordre, un galant primera figura del teatre castellà, nous decorats per cada obra,... Faustino Da Rosa escolta i assenteix en silenci i la Xirgu continua amb les seves condicions: vol abans de debutar poder estudiar i preparar-se a la capital francesa, si les obres son modernes, el vestuari estarà a càrrec d'un bon modista de París, si son d'època seran dissenyats per especialistes, els viatges es faran en primera classe i els actors i actrius s'allotjaran en hotels de luxe,..

Foto de Faustino Da Rosa apareguda en la publicació: Historia y vida

foto cedida per Manuel Calzada

D'acord va contestar l'empresari i quin sou vol tenir vostè?

No ho sé. Això resolgui-ho vostè mateix, demostrant la seva talla artística i que el que menys l'importava era el que anava a guanyar (cobrava 40 pessetes diàries en el Teatre Principal). Si no hagués estat per la pluja d'aquella nit, a Faustino Da Rosa no li hauria passat pel cap d'anar al Principal !!.

El més greu, es que tal i com va dir a una entrevista a "La Esfera" al periodista El Caballero Audaz: <<¿Y cuando Da Rosa la contrató sabía usted el castellano?... -Ni una palabra. Yo siempre hablé el catalán y mi teatro fué catalán. El castellano lo aprendí en poco tiempo, en menos de un año; pero figúrese usted ¡con qué miedo trabajaría las primeras veces!...¡Horroroso!...>>

Quan Da Rosa retorna de París, la Xirgu signa un contracte a Barcelona amb data del 29 de gener de 1.912 que consta de onze articles:

Article 1º: El repertori serà escollit per l'empresari i l'actriu.

Article 2º: El contracte té com a començament i debut el 1 de maig de 1.913 i duració 1 any, podent el senyor Da Rosa renovar el contracte un any més en les mateixes condicions, donant abans avis de la renovació a la senyora Xirgu.

Article 3º: La companyia Xirgu actuarà a totes les repúbliques de l'Amèrica Central i de Sud-Amèrica.

Article 4º: La senyora Xirgu tindrà tres passatges de primera classe, d'anada i tornada tan en els viatges de mar com en els de terra i al final del contracte tres passatges més de primera classe, des del lloc on sigui per tornar ella i la seva família a Barcelona.

Article 5º: Per cada funció la senyora Xirgu cobrarà 250 francs or, amb la garantia d'un mínim de 250 representacions, durant l'any que prescriu el contracte.

Article 6º: En cada ciutat on la companyia doni per lo menys 20 funcions, la senyora Xirgu tindrà dret al 50% de l'entrada bruta, descomptant l'impost municipal.

Article 7º: La senyora Xirgu assajarà dos mesos a Barcelona el repertori elegit, sense càrrec pel senyor Da Rosa.

Article 8º: El senyor Da Rosa avançarà 15.000 pessetes a compte si ho demana la senyora Xirgu, prorratejant sobre les 250 funcions i sobre els ingressos de la senyora Xirgu per el reembossament del senyor Da Rosa.

Article 9º: La senyora Xirgu obtindrà el 10% dels beneficis de la gira, les liquidacions es faran acabada la temporada en cada ciutat que la senyora Xirgu visiti.

Article 10º: La senyora Xirgu declara pronta amb 20 obres de les que el senyor Da Rosa elegeix: "Maria Rosa" i "Andrónica" d'Àngel Guimerà, "El genio alegre" dels Álvarez Quintero, "La alcaldesa de Pastrana", "Salomé" d'Oscar Wilde, "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas júnior, "Frou frou" de Meilhac-Halévy, "Magda" d'Herman Sudermann, "Zazà" De Pierre Berton i Charles Simon, "La virgen loca" d'Henry Bataille,"Juventud de príncipe" de Wilhelm Meyer Forster, "El rayo" de Juan López Núñez, "Matrimonio interino" de Paul Gavalt i Robert Charvay", "Miquette et sa mère" de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet, "El amor vela", "Primerose"de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet, "El amigo Fritz" de Erchman i Chatrian, "María del Carmen" de José Feliu i Codina, "Theodora" de Victorien Sardou, "La chocolaterita" de Paul Gavault i "Lady Godiva" de Manuel Linares Rivas.

Article 11º: El senyor Da Rosa té dret a fer representacions a Espanya durant tres mesos, després d'acabat el any de contracte, obtenint la senyora Xirgu 100 pessetes per funció i disposant de tres bitllets de primera classe en els desplaçaments.

29 de gener de 1.912
signants: Margarida Xirgu, Faustino Da Rosa i Josep Arnall.

Des de primers de novembre de 1912 fins el 8 d'aquest mes, la Xirgu emprèn el viatge previst a París. Da Rosa li obre les portes al mon teatral i ella es relaciona amb alguns dels actors i autors de l'escena parisenca: Robert de Flers de qui ha estrenat varies comèdies, Maurice Donnay que la convida a una de les seves premières i Henry Bernstein que li ofereix l'oportunitat d'assistir als darrers assaigs de "Après moi". Al foyer des artistes de la Comédie-Française coneix els principals actors i pensionaris de la companyia: mesdames Bartet i Blanche Piernos i messieurs Grand, Le Bargy i Jules Clateric administrador de la casa de Molière.

La cèlebre actriu Réjane introdueix a Margarida al món de la moda parisenca i la convida a l'estrena de "L'aigrette" de Dario Nicodemi i que Enrique Gómez Carrillo traduirà més tard per la Xirgu, que l'estrenarà al Teatro Odeón de Buenos Aires.

Margarida Xirgu representant "L'aigrette" de Dario Nicodemi el 1915.

foto Biblioteca Nacional de España

Foto: Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

L'aigrette de Dario Nicodemi traduïda per Enrique Gómez Carrillo

fotos Amadeo MAE

A París fins el 1.936, Margarida Xirgu hi tornarà regularment una o dues vegades a l'any, per renovar el seu vestuari escènic i personal, visitar els museus sobretot el Louvre i respirar el perfum de les revolucions culturals del moment.

La primera tournée americana a l'Argentina, Uruguai i Xile, comença per terres espanyoles a Málaga al juny amb Emilio Thuillier com primer galant i director. Amb el vaixell a vapor de la Companyia Transatlàntica el "Infanta Isabel" que feia la seva primera travessia, arriben a Canarias, actuen a Santa Cruz de Tenerife i després a Las Palmas on la societat extremadament puritana posa el crit al cel per les representacions de "Salomé" d'Oscar Wilde i "Zazá" de Pierre Berton i Charles Simon, en la que a meitat del primer acte, en la sala s'escoltaren protestes per l'immoralitat de la protagonista i la Xirgu va parar la representació i va dir: <<Señoras, ¡esperen a ver el resto de la obra!>> ja que el final exemplar tranquil·litzaria els ànims. De totes maneres va prometre no tornar a actuar a Canarias i així ho va fer.

Retrat de Margarida Xirgu de 1913.

Foto Museo Nacional del Teatro de Almagro

Al juliol del 1.913 debuta al Teatro Odeón de Buenos Aires amb "Magda" de Sudermann amb clamorós èxit, continua amb "La chocolaterita", "L'Aigrette", "Zazá", "Nena Teruel", "El corazón manda", el poema bíblic de Pérez Galdós "Judith"  i "Elektra" i desprès segueix la gira per Montevideo i més tard per Santiago de Chile. 

Resultat d'aquesta gira, serà la compra de vestuari a les cèlebres modistes parisines mesdames Lucile i Paquin i de la sastreria a la anomenada casa Finzi de Turín

Margarida Xirgu i el taller de confecció (clica la foto)

Alguns texts han sigut extrets de la biografia "Margarita Xirgu y su teatro" d'Antonina Rodrigo

XAVIER RIUS XIRGU

àlbum de fotos