18. FAUSTINO DA ROSA El
8 de gener de 1.912 Margarida Xirgu estrena "Frou frou" de Henri Meilhac
i Ludovic Halévy en el Teatre Principal de Barcelona. Dies més tard
arriba a Barcelona de pas cap a París l'empresari teatral de Buenos Aires
Faustino Da Rosa, que ve sovint a Europa per contractar companyies per els teatres
Colón i Odeón de la capital argentina.


Margarida Xirgu en "Frou frou" de Henri Meilhac i Ludovic Halévy
Foto treta de l'exposició "Margarita Xirgu" al Teatro Español
i a Mérida

Margarida Xirgu interpretant a Gilberta en "Frou frou" de Henri Meilhac i Ludovic Halévy.



Margarida Xirgu protagonitzant " "Frou frou".
Foto Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons Amadeu Mariné Vadalaco.














Teatro Colón de Buenos Aires i Xavier Rius Xirgu
Tota
la tarda, a causa de l'intensa pluja, va haver de quedar-se al Hotel de Las Cuatro
Naciones a Les Rambles on s'allotjava i va poder veure que en el teatre que tenia
al davant és representava "Frou frou", obra que havia vist moltes
vegades des de el seu estrena al Gymnase de París per Aimée Desclée
fins les representacions fetes per Sarah Bernhardt, per Eleanora Duse, per Réjane
(Gabrielle-Charlotte Réju) i per les millors grans actrius. Així
doncs mogut per la curiositat d'una actriu amb un nom tan estrany com Xirgu, atravessa
Les Rambles i entra en el teatre en la darrera sessió. Només sortir
al escenari Margarida, l'empresari sap que és davant d'una gran actriu
i li fa arribar una targeta seva amb el missatge del oferiment d'un contracte
per actuar a Amèrica. Teatre
Colón de Buenos Aires 
Primer
la Xirgu va creure que és tractava d'una broma i va rebutjar l'oferta.
Al assabentar-se el seu amic i conseller Salvador Vilaregut i també Santiago
Rusiñol -que havia conegut a Da Rosa el any passat amb motiu d'un viatge
a Buenos Aires junt a Enric Borràs, per les festes del Centenari- la convencen
d'anar el dia següent a la suite del empresari teatral, confirmant-li que
és un dels més poderosos de Sud-Amèrica. Margarida li exposa
les seves condicions: desitja tenir una companyia de primer ordre, un galant primera
figura del teatre castellà, nous decorats per cada obra,... Faustino Da
Rosa escolta i assenteix en silenci i la Xirgu continua amb les seves condicions:
vol abans de debutar poder estudiar i preparar-se a la capital francesa, si les
obres son modernes, el vestuari estarà a càrrec d'un bon modista
de París, si son d'època seran dissenyats per especialistes, els
viatges es faran en primera classe i els actors i actrius s'allotjaran en hotels
de luxe,.. 
Foto de Faustino Da Rosa apareguda en la publicació: Historia y vida

foto cedida per Manuel Calzada
D'acord
va contestar l'empresari i quin sou vol tenir vostè? No
ho sé. Això resolgui-ho vostè mateix, demostrant la seva
talla artística i que el que menys l'importava era el que anava a guanyar
(cobrava 40 pessetes diàries en el Teatre Principal). Si no hagués
estat per la pluja d'aquella nit, a Faustino Da Rosa no li hauria passat pel cap
d'anar al Principal !!. El més greu, es
que tal i com va dir a una entrevista a "La Esfera" al periodista El
Caballero Audaz: <<¿Y cuando Da Rosa la contrató sabía
usted el castellano?... -Ni una palabra. Yo siempre hablé el catalán
y mi teatro fué catalán. El castellano lo aprendí en poco
tiempo, en menos de un año; pero figúrese usted ¡con qué
miedo trabajaría las primeras veces!...¡Horroroso!...>> Quan
Da Rosa retorna de París, la Xirgu signa un contracte a Barcelona amb data
del 29 de gener de 1.912 que consta de onze articles: Article
1º: El repertori serà escollit per l'empresari i l'actriu. Article
2º: El contracte té com a començament i debut el 1 de maig
de 1.913 i duració 1 any, podent el senyor Da Rosa renovar el contracte
un any més en les mateixes condicions, donant abans avis de la renovació
a la senyora Xirgu. Article 3º: La companyia
Xirgu actuarà a totes les repúbliques de l'Amèrica Central
i de Sud-Amèrica. Article 4º: La senyora
Xirgu tindrà tres passatges de primera classe, d'anada i tornada tan en
els viatges de mar com en els de terra i al final del contracte tres passatges
més de primera classe, des del lloc on sigui per tornar ella i la seva
família a Barcelona. Article 5º: Per
cada funció la senyora Xirgu cobrarà 250 francs or, amb la garantia
d'un mínim de 250 representacions, durant l'any que prescriu el contracte. Article
6º: En cada ciutat on la companyia doni per lo menys 20 funcions, la senyora
Xirgu tindrà dret al 50% de l'entrada bruta, descomptant l'impost municipal. Article
7º: La senyora Xirgu assajarà dos mesos a Barcelona el repertori elegit,
sense càrrec pel senyor Da Rosa. Article
8º: El senyor Da Rosa avançarà 15.000 pessetes a compte si
ho demana la senyora Xirgu, prorratejant sobre les 250 funcions i sobre els ingressos
de la senyora Xirgu per el reembossament del senyor Da Rosa. Article
9º: La senyora Xirgu obtindrà el 10% dels beneficis de la gira, les
liquidacions es faran acabada la temporada en cada ciutat que la senyora Xirgu
visiti. Article 10º: La senyora Xirgu declara
pronta amb 20 obres de les que el senyor Da Rosa elegeix: "Maria Rosa"
i "Andrónica" d'Àngel Guimerà, "El genio alegre"
dels Álvarez Quintero, "La alcaldesa de Pastrana", "Salomé"
d'Oscar Wilde, "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas júnior,
"Frou frou" de Meilhac-Halévy, "Magda" d'Herman Sudermann,
"Zazà" De Pierre Berton i Charles Simon, "La virgen loca"
d'Henry Bataille,"Juventud de príncipe" de Wilhelm Meyer Forster,
"El rayo" de Juan López Núñez, "Matrimonio
interino" de Paul Gavalt i Robert Charvay", "Miquette et sa mère"
de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet, "El amor vela", "Primerose"de
Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet, "El amigo Fritz" de Erchman
i Chatrian, "María del Carmen" de José Feliu i Codina,
"Theodora" de Victorien Sardou, "La chocolaterita" de Paul
Gavault i "Lady Godiva" de Manuel Linares Rivas. Article
11º: El senyor Da Rosa té dret a fer representacions a Espanya durant
tres mesos, després d'acabat el any de contracte, obtenint la senyora Xirgu
100 pessetes per funció i disposant de tres bitllets de primera classe
en els desplaçaments. 29 de gener de 1.912
signants: Margarida Xirgu, Faustino Da Rosa i Josep Arnall.
Des de primers de novembre de 1912 fins el 8 d'aquest mes, la Xirgu emprèn
el viatge previst a París. Da Rosa li obre les portes al mon teatral i
ella es relaciona amb alguns dels actors i autors de l'escena parisenca: Robert
de Flers de qui ha estrenat varies comèdies, Maurice Donnay que la convida
a una de les seves premières i Henry Bernstein que li ofereix l'oportunitat
d'assistir als darrers assaigs de "Après moi". Al foyer des artistes
de la Comédie-Française coneix els principals actors i pensionaris
de la companyia: mesdames Bartet i Blanche Piernos i messieurs Grand, Le Bargy
i Jules Clateric administrador de la casa de Molière.
La
cèlebre actriu Réjane introdueix a Margarida al món de la
moda parisenca i la convida a l'estrena de "L'aigrette" de Dario Nicodemi
i que Enrique Gómez Carrillo traduirà més tard per la Xirgu,
que l'estrenarà al Teatro Odeón de Buenos Aires.
Margarida
Xirgu representant "L'aigrette" de Dario Nicodemi el 1915.

foto Biblioteca Nacional de España

Foto:
Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. 

L'aigrette
de Dario Nicodemi traduïda per Enrique Gómez Carrillo
fotos Amadeo MAE
A
París fins el 1.936, Margarida Xirgu hi tornarà regularment una
o dues vegades a l'any, per renovar el seu vestuari escènic i personal,
visitar els museus sobretot el Louvre i respirar el perfum de les revolucions
culturals del moment. La primera tournée
americana a l'Argentina, Uruguai i Xile, comença per terres espanyoles
a Málaga al juny amb Emilio Thuillier com primer galant i director. Amb
el vaixell a vapor de la Companyia Transatlàntica el "Infanta Isabel"
que feia la seva primera travessia, arriben a Canarias, actuen a Santa Cruz de
Tenerife i després a Las Palmas on la societat extremadament puritana posa
el crit al cel per les representacions de "Salomé" d'Oscar Wilde
i "Zazá" de Pierre Berton i Charles Simon, en la que a meitat
del primer acte, en la sala s'escoltaren protestes per l'immoralitat de la protagonista
i la Xirgu va parar la representació i va dir: <<Señoras,
¡esperen a ver el resto de la obra!>> ja que el final exemplar tranquil·litzaria
els ànims. De totes maneres va prometre no tornar a actuar a Canarias i
així ho va fer. 
Retrat de Margarida Xirgu de 1913. Foto Museo
Nacional del Teatro de Almagro
Al juliol del 1.913 debuta al Teatro Odeón de Buenos Aires amb "Magda" de Sudermann amb clamorós èxit, continua amb "La chocolaterita", "L'Aigrette", "Zazá", "Nena Teruel", "El corazón manda", el poema bíblic de Pérez Galdós "Judith" i "Elektra" i desprès segueix la gira per Montevideo i més tard per Santiago de Chile.
Resultat
d'aquesta gira, serà la compra de vestuari a les cèlebres modistes
parisines mesdames Lucile i Paquin i de la sastreria a la anomenada casa Finzi
de Turín 
Margarida Xirgu i el taller de confecció
(clica la foto) Alguns
texts han sigut extrets de la biografia "Margarita Xirgu y su teatro"
d'Antonina Rodrigo XAVIER RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
|