22. 1.949 EL POSSIBLE ANY DE
TORNADA DE L'EXILI En el 1.937 Pau Casals i Margarida
Xirgu van ser nomenats Delegats del Govern Català en el exili, a Mèxic
i a l' Uruguai, respectivament. A principis de 1.938, quan els intel·lectuals
de l'Espanya republicana firmaren un manifest d'adhesió al govern, la Xirgu
s'adherí també enviant un telegrama al president del gabinet republicà.
El Jutjat Civil Especial del Tribunal Regional de Responsabilitats
Polítiques de Barcelona va començar, el 19 de juliol de 1940, la
instrucció de l'expedient 1.044 contra Margarida Xirgu Subirà. La
maquinària repressiva del règim franquista s'activà d'acord
amb l'aplicació de la llei del 9 de febrer de 1939, de responsabilitats
polítiques. A més de les dades que oferien un ofici de l'Ajuntament
de Barcelona, un informe de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona i un
altre ofici de la Guàrdia Civil de Barcelona per documentar els béns
de què gaudia la Xirgu, hi havia també, entre altres papers, els
certificats de nombroses sucursals bancàries que, excepte la Banca Arnús
i el Banc Hispano-Americano, consignaven que Margarida Xirgu, a l'agost de 1940,
no hi tenia cap mena de dipòsit actiu. A la Banca Arnús, amb seu
a la plaça de Catalunya de Barcelona, la Xirgu hi gaudia d'un romanent
de 115,80 pessetes i al Banc Hispano-Americano, a la sucursal barcelonina, hi
disposava d'un saldo de 582,12 pessetes del compte corrent, un altre de bloquejat
de 467,04 pessetes, un dipòsit de valors de 5.000 pessetes i 15 obligacions
de l'Ajuntament de Madrid. En aquest darrer cas, el 14 d'octubre de 1940, la seu
a Madrid del Banc Hispano-Americano confirmà a l'administrador general
dels béns intervinguts pel Jutjat Civil Especial de Responsabilitats Polítiques
(JCERP) els dipòsits de valors que, a nom de la "Inculpada",
figuraven intervinguts en les caixes de la sucursal del banc: un títol
de la sèrie C, de deute amortitzable al 3%, emès el 1928, per valor
de 5.000 pessetes nominals, i les 15 obligacions de l'Ajuntament de Madrid, al
5%, emeses el 1918, per valor de 7.500 pessetes nominals. Naturalment, tots aquests
diners quedaven retinguts a disposició del jutge instructor. Per
acabar-ho d'embolicar, el 17 de gener de 1941, un tal Luis Mar presentà
una denuncia contra Miquel Xirgu Subirà al president del Tribunal de Responsabilitats
Polítiques de Barcelona, que enterbolí encara més l'expedient
que instruïen a Margarida Xirgu. Segons aquest document difamatori, escrit
en un castellà d'expressió confusa, Miquel Xirgu, resident a Badalona,
<<tiene en su poder las joyas y títulos de papeles Estado propiedad
de Margarita. Todo lo cual se hallaba depositado en un Banco a la entrada de las
Tropas Nacionales y Miguel las retiró y guardó, pues tenía
miedo que los Nacionales se las quedasen, ya que su hermana era roja íntima
de Azaña. Todo lo cual se estima en un valor superior a 200.000 pesetas
(doscientas mil pesetas). Miguel lo manifestó diversas veces ante los íntimos
amigos, todo lo cual es verdad y lo tiene escondido Miguel>>. Un
mes més tard, Miquel Xirgu es veié obligat, per citació judicial,
a comparèixer davant del JCERP per identificar-se com a germà de
la "inculpada" i per negar que en posseís cap mena de béns.
En el requeriment, Miquel Xirgu manifestà, si us plau per força,
que no mantenia cap relació amb la seva germana des de 1933 <<por
cuestiones familiares>> -era una coartada- i que <<en periodo rojo>>
hagué de presenciar, per ordre judicial, l'obertura d'una caixa de lloguer
que Xirgu tenia al Banc Hispano-Americano de Barcelona en què hi havia
<<unas bandejitas y cubiertos de plata, sin hallarse joyas de valor, cuyos
objetos continuaron en poder del banco>>. El 24 de març
de 1941, la Prefectura Superior de Policia de Barcelona també interrogà
Miquel Xirgu i posà en coneixement del JCERP que, segons les seves declaracions,
<<su referida hermana, llevaba siempre las joyas consigo y que por lo tanto
debe tenerlas en su poder>>. A més de ratificar la declaració
que ja havia fet, Miquel Xirgu va dir que desconeixia si la seva germana disposava
de cap mena de títol d'Estat i només reiterà que, en la central
del Banc Hispano-Americano de Barcelona, tenia en dipòsit alguns objectes
de poc valor. Posteriorment, els arquitectes barcelonins Josep
Maria Barenys i Bonaventura Bassegoda Musté foren designats pel JCERP per
fer l'inventari de taxació dels béns immobles que eren propietat
de la "inculpada". El resultat feia constar que, l'any 1941, Margarida
Xirgu disposava, a Barcelona, d'una finca de cinc pisos al carrer d'Aragó,
núm. 401, en un solar de 190m², valorada en 255.103 pessetes (sumant-hi
la casa i el solar), i una altra, més mal conservada, al carrer de Manso,
núm. 34, amb baixos, cinc pisos i golfes, en un solar d'uns 153m²,
per valor aproximat, en total de 149.537. Al seu torn, els
arquitectes badalonins Joan Amigó Barriga i Joan Padrós Fornaguera,
hagueren de taxar les finques propietat de la Xirgu a Badalona: la del carrer
Santa Madrona, núm. 118, amb planta baixa, primer pis, entresolat i un
pati a la part posterior (en total, 88,30m²; 161m², de superficie total
edificada), i la del carrer de Santa Maria, núm. 124, amb planta baixa
i primer pis (de 93,22m²; 101,20m², de superficie total edificada).
Segons certificaven aquests dos arquitectes, el valor de cadascun dels immobles
era, si s'hi comptava el del solar més el de l'edificació, de 25.403
pessetes, el primer, i de 14.550, el segon. Aquestes dades foren corroborades
pel registre de la propietat de Badalona, en què es consignava la inscripció
de totes dues cases de propietat, que van ser heretades de la seva mare Josepa
Subirà i Polls. De fet, Margarida Xirgu en va rebre la meitat per herència
i va comprar-ne l'altra al seu germà Miquel, el 1933, per 2.500 pessetes,
la del carrer de Santa Madrona, i per 2.250, la del carrer de Santa Maria. El
10 de juliol de 1941, el Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona
dictà finalment una sentència en què imposava a Margarida
Xirgu, com a <<responsable política de hechos graves>>, les
sancions de <<pérdida total de bienes, inhabilitación para
cargos de toda clase a perpetuidad, y extrañamiento, también perpetuo,
del territorio nacional>>. La periodista M. Tereixa Constenla
Fontenla publica, al respecte, en el diari "El País" (15.02.09):
<<Entre la documentación trasladada en diciembre de 2008 en 4.221
cajas desde el Archivo General de la Administración de Alcalá de
Henares al Centro de la Memoria Histórica de Salamanca, que el Ministerio
de Cultura convertirá en un gran archivo de los peores años del
siglo XX, se puede rastrear buena parte de la represión política
impulsada desde 1939, gracias al esmero de la dictadura en dejar huella de su
propio desatino. Margarita Xirgu era un icono del teatro, un meteorito que
horadó el casticismo de las tablas con su apuesta por la vanguardia europea.
Para media España, un símbolo del compromiso de una generación
de artistas de entreguerras. Para la otra media, una roja con un pasado que expiar.
El expediente de la actriz es uno de los 36.018 resueltos hasta noviembre de 1941
por los 18 tribunales regionales de responsabilidades políticas, creados
para castigar a los perdedores de la Guerra Civil por su ideología, a golpe
de multas e incautaciones. El alcance que habían tenido esos tribunales
en sus tres primeros años de vida (1939-1941) fueron 125.286 expedientes
incoados y sólo 38.000 resueltos. El propio departamento de Carrero Blanco
calculó que, si le sumaran los nuevos expedientes que remitieron otros
tribunales (militares y de represión de la masonería), se alcanzaría
como mínimo los 250.000 expedientes. Por ellos desfilaron desde Presidentes
de la República como Manuel Azaña o Niceto Alcalá Zamora
hasta insignificantes militantes de partidos del Frente Popular que alguien ponía
en la diana del tribunal. Daba igual que el procesado estuviese en España
o en el exilio; daba igual que estuviese vivo o muerto. En el peor de los casos,
la familia pagaba el ajuste de cuentas. Así que la Xirgu, de notoria afinidad
republicana, no se libró de esta persecución, que comenzó
mientras ella estaba de gira en Hispanoamérica. El texto de la causa o
expediente fue el siguiente: "Es persona de izquierda, figurando afiliada
en Izquierda Republicana. En octubre de 1934 tuvo oculto en su casa a Manuel Azaña,
del que era íntima amiga, así como de Marcelino Domingo [Ministro
de Instrucción Pública]. Le cogió el Movimiento Nacional
en el extranjero, no habiendo regresado a su patria, dedicándose a realizar
propaganda roja en festivales, representaciones teatrales y giras. Protege a los
elementos marxistas en una finca que ha adquirido en Chile". Todo era verdad
a excepción de que estaba afiliada a Esquerra Republicana y que en su casa
de Chile protegía a elementos marxistas, aunque personajes como Alberti,
María Teresa León, Ontañón, Casona,.. es cierto que
allí la visitaron. Margarita Xirgu nunca a lo largo de su vida se afilió
a ningún partido político. Por tales "hechos graves",
el Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Barcelona le confiscó
todos sus bienes en 1941, la inhabilitó para ocupar cargos "de toda
clase" a perpetuidad y la condenó al destierro, también perpetuo.
Entre las propiedades incautadas se incluían tres viviendas en Barcelona
y la casa de Badalona, donde Azaña se había alojado tras su retención
en el puerto barcelonés en 1934, y por la que también habían
pasado Federico García Lorca y Jacinto Benavente. No retornó
ni siquiera tras la decisión de la Comisión Liquidadora de Responsabilidades
Políticas, heredera de los expedientes políticos, que aceptó
el recurso de la artista y suavizó el castigo: multa de 2.000 pesetas y
devolución en 1949 de los bienes incautados, incluida la casa de Badalona.
También Cipriano Rivas Cherif, director de la compañía de
Margarita Xirgu y cuñado del presidente de la República Manuel Azaña,
se enfrentó a las dos patas sobre las que caminaba la represión:
la militar, que enviaba a la cárcel o al otro barrio, y la política,
que cobraba sanciones. Por el delito de adhesión a la rebelión,
un tribunal militar le condenó en 1940 a la pena de muerte, que luego le
fue conmutada. Por su activismo político, en 1947 le imponen una multa
de 20.000 pesetas. Previamente le confiscan 6.000 francos suizos. Entre los delitos
políticos del cuñado de Azaña se citan: "Colaboró
desde su puesto en la Delegación Permanente Española ante la Sociedad
de las Naciones con la pretendida labor de prestigiar a la España marxista
y de conseguir para ella toda clase de ayudas espirituales y materiales">>. clica
aquí per veure l'article Margarida
Xirgu estant a Xile se n'assabentà el 1941, per la premsa que difon la
notícia de la sentència per tots els països d'Amèrica.
Malgrat la resolució condemnatòria de la sentència del Tribunal
de Responsabilitats Polítiques de Barcelona, l'expedient va continuar obert.
L'Administració de Propietats i Contribució Territorial de Barcelona
manifestà a la Comissió Liquidadora de Responsabilitats Polítiques
que els padrons de finques corresponents al 1942 confirmaven que la "inculpada"
tenia registrada la finca del carrer d'Aragó i que, a nom del seu marit,
hi figurava també una finca situada al carrer de Manso, núm. 34,
a l'Eixample, amb un líquid imposable de 5.793 pessetes i 1.524,49 de contribució
anual, i una altra finca al carrer Torrijos, núm. 30, a Gràcia,
amb un líquid de 3.789 i una contribució anual de 249,28 pessetes.
El seu germà Miquel Xirgu que és
professor de l' Institut del Teatre desde 1.945 parla amb el seu director Guillermo
Díaz-Plaja i el convenç de fer les gestions oportunes amb els organismes
oficials, per autoritzar el retorn de l' exili de la Xirgu. Però quan tot
sembla arreglat el 26 d'agost de 1.949 apareix un article en el diari "Arriba"
i també reproduït en "La Vanguardia Española" signat
pel periodista feixista César González Ruano, que refreda els desitjos
de Margarida i convé amb el seu marit Miquel Ortín que faci ell
sol el viatge, doncs té por de que intentaren utilitzar-la com bandera
del que fos, ja que volia tornar solament com a senyora Ortín. Finalment
a finals d'agost, Ortín viatja sol a Madrid i s'entrevista amb les autoritats
espanyoles. 
Miquel
Ortín al 1949 a Vic amb els seus nebots nets Marta, Lídia, Ester
i Eveli Prat Xirgu. A
continuació es reprodueix el article-pamflet: 
El text es el següent:
¡Ya se salvó
el teatro! Parece que vuelve Margarita Xirgu <<En
una como ingrata galería de figuras desagradables, donde en estos días
pasados, y por razones de actualidad, aparecieron sobre mi firma el Aga Khan y
Bárbara Hutton, no va pero lo que se dice nada mal un nombre como el de
Margarita Xirgu, aquella actriz española cuyo permanente llanto no han
oído los jóvenes, y con eso se encuentran en el índice de
sus suertes y sus ilusiones. Un telegrama
de Cifra nos da la noticia de que Margarita Xirgu ha anunciado a sus familiares
de Barcelona que en breve regresará a España después de una
ausencia de cerca de quince años en que ha debido estar esperando volver
con sus amigos. Los parientes de la actriz han declarado que ésta encontró
toda clase de facilidades por parte de las autoridades españolas y que
probablemente hará su reaparición el próximo mes de octubre
en el Teatro Calderón de Barcelona. Nada
tenemos que oponer ni a la espontánea decisión de Margarita después
de esos quince años sin desperdiciar ocasión rencorosa, ni mucho
menos a las facilidades que le den las autoridades españolas siguiendo
una clara y firme decisión que no tuvo excepciones con todos los españoles
que han deseado volver a esta Patria generosamente olvidadiza. Nos parece excelente
que venga y que encarame en los escenarios sus sesenta y tantos años, que
harán más justificable aquel permanente trémolo de voz que
se le quedó desde el estreno de "Marianela" y que tanto contribuyó
al desequilibrio de nuestro pobre sistema nervioso. Nos parece excelente que regrese
con las ideas que le dé la gana, e incluso a quejarse a los quince días
en la confianza de los Ciprianos, de los cuatro supervivientes vergonzantes que
encuentre en Barcelona y vayan a besarle la mano en el camerino del Calderón,
y del snobismo babión, que no dejará escapar esta ocasión
maravillosa. Queda todo tan lejano
en cuanto a Margarita Xirgu como su nacimiento en Molins de Rey. Nuestra ausencia
de júbilo por el retorno nada tiene que ver con cuestiones ideológicas.
A Gregorio Martínez Sierra, como a Pedro de Répide, buenas muestras
les dimos personalmente, y con la pluma, de todo lo contrario. No digamos a la
deliciosa y eterna Catalina Bárcena. Nuestra falta de entusiasmo por el
retorno de Margarita Xirgu se la van a explicar los jóvenes que no la vieron
trabajar cuando la vean ahora. Representó exactamente todo lo que fue el
teatro amanerado, pretencioso, insufrible y monocorde elevado a mito por mil circunstancias
insinceras y por el papanatismo que no se atreve a discrepar del tópico
formado. Cuando se trataba de hacer la hembra popular, y de rugir, y de quejarse,
aun marchaba la cosa. Pero no he visto nada más cómico que a la
Xirgu cambiando a Guimerá por Oscar Wilde o haciendo un papel delicado
en que le fuera imposible salir descalza y gimiendo. Venga
en buena hora Margarita Xirgu, y venga si quiere, con "Marianela", con
"María Rosa" o con algo de Echegaray. Venga además, a
lo que quiera, y que Dios se lo aumente. Enmudecerá nuestra pluma, por
supuesto, pasada esta sincera expansión. Será excelentemente recibida
y allá tal vez la perdonen su "defección" final. Haya
paz, como la hay para los muertos, para los fantasmas que vuelven al castillo,
bien que sea, como esta vez, un castillo de bambalinas. ¡Que le vamos a
hacer!>> CÉSAR GONZÁLEZ
RUANO
El article no té desaprofitament, "les autoritats van donar tot tipus
de facilitats", i tant!, van trigar 12 anys a tornar els bens incautats entre
ells la casa de Badalona, a la que van allotjar al falangista i empresari fuster
Josep Puig que ja vivia a Badalona a la Plaça Pep Ventura. Des de 1941
fins el 21de gener de 1953, Puig va tenir la casa "llogada" per la quantitat
mensual d'unes cent pessetes que entregava a l'administrador de béns intervinguts
del Jutjat Civil Especial de Responsabilitats Polítiques de Barcelona.
La citada "reaparició de la Xirgu al Teatre Calderón",
una mentida com una casa de pagès. Els "quinze anys que faltava d'Espanya"
un error de males matemàtiques 36+15=51 i no 49. Finalment que "l'absència
de goig no es devia a qüestions ideològiques", una merda!.
La
veritat fou que a començament del 1.936 Margarida va prestar a González
Ruano 50 duros, que evidentment no va tornar, i la por a que li exigís
el pagament amb la devaluació corresponent, li va fer escriure aquell article
furibund. Tothom sap de les activitats no recomanables de González Ruano
a París, durant els anys d'ocupació alemanya, de les que es pot
qualificar-lo de veritable feixista. El critic José
María Junyent afegiria en el "Correo Catalán" en un article
sota el títol "Margarita Xirgu retorna a la patria": <<...
en una época estuvo desdichadamente ligada con elementos marxistas y no
puso reparos en matizar de rojo su labor escénica>>. Posteriorment,
l'advocat Frederic Marimon Grifell interposà un recurs d'alçada
al Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Barcelona, en representació
del notari designat per Margarida Xirgu el 1949, el xilè Vicente Sianchi
Bianchi. De resultes d'això, el 25 de febrer de 1952, la Comissió
Liquidadora de Responsabilitats Polítiques de Madrid, representada per
Agustín Piñol Riera, Manuel Ruiz Gómez i Manuel Torres López,
dictà una nova sentència que revocava la de 1941. Un cop admès
a tràmit el recurs, el fiscal sol·licità a la Comissió
Liquidadora que reduís les sancions a <<la de inhabilitación
absoluta y la económica de pago de diez mil pesetas>>. La Comissió
reconeixia únicament com a sancionable el fet de <<haber permanecido
en el extranjero el 18 de julio de 1936, sin reintegrarse al territorio nacional
en un plazo máximo de dos meses comprendido en el apartado del art. 4º
de la Ley de 9 de febrero de 1939 y que merece la calificación de leve,
dado el sexo de la inculpada>>. En canvi, tant la <<responsabilidad>>
per afiliació a Izquierda Republicana com la sanció a <<extrañamiento>>
quedaven anul·lades de manera retroactiva pels canvis introduïts en
la legislació franquista. La decisió rectificava la sentència
del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona -un organisme,
d'altra banda, que havia estat dissolt- de l'any 1941 i només imposava
a Margarida Xirgu, com a <<responsable de un hecho leve>>, una sanció
econòmica de 2.000 pessetes, una quantitat que es fixava tenint en compte
no tan sols la gravetat dels fets, sinó sobretot la posició econòmica
i social de la interessada. L'advocat Marimon, com a representant legal de la
Xirgu, va fer efectiva aquesta quantitat el 16 de maig de 1952. Quatre dies després,
el 20 de maig, restaven finalment sense efecte <<cuantos embargos y medidas
precautorias existen en los bienes de la referida inculpada>>, tal com notificà
el jutge civil especial de Responsabilitats Polítiques de Barcelona al
president de l'Audiència Provincial. El 27 del mateix mes, Marimon gestionà
també el lliurament de l'import resultant dels comptes de l'administrador
general dels béns intervinguts pel JCERP de Barcelona. No se sap, tanmateix,
què va passar amb les 6.000 pessetes que, des de 1940, el JCERP ingressava
dels lloguers de les cases embargades a Margarida Xirgu. Tant se val. S'acabava,
així, dotze anys de malson. Amb la
següent carta de Miquel Xirgu a la seva germana Margarida el 22 de gener
de 1.953, es parla d'enviar una carta de cortesia al usurpador Sr. Puig, com estaven
les coses! i després de 17 anys de no poder viure la família a la
casa de Badalona, des del 1.936 en que es va tancar al marxar la Xirgu a Sud-Amèrica.

En
la següent carta de Miquel Xirgu a la companyia elèctrica, s'observa
tot el procés de la casa de Badalona: 
Moltes
vegades Margarida Xirgu va rebre invitacions perquè es presentés
en algun escenari de Madrid. L'última va ser a principis de 1962 i feta
per Alberto Closas, el qual tenia gran obstinació perquè anés
a la inauguració d'un teatre propi a Madrid, per a representar i dirigir
"Bodas de sangre" de Federico García Lorca, però per moltes
raons no va acceptar a pesar de l'afecte que sentia per Closas. Alguns
textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo : "Margarida
Xirgu, cartografía d'un mite. De Badalona a Punta Ballena" de Francesc
Foguet i del Wikipedia XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum de fotos
|