Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

24. MARGARIDA XIRGU A L'URUGUAI

 

La primera vegada que visita la Xirgu l'Uruguai, es al final de la primera gira sud-americana del 1.913 desprès d'haver actuat a l'Argentina, i ho fa a Montevideo amb les obres del repertori; debutant amb "Magda" de Herman Sudermann amb l'actor Emilio Thuillier.

La segona vegada que visita l'Uruguai, es durant la tercera gira sud-americana en el 1.923 amb l'actor Alfonso Muñoz i a demés visita l'Argentina, Xile, Perú, Veneçuela, Puerto Rico i Cuba.

 

Margarida Xirgu amb el seu gos Gorrión

Arribada a La Havana en el 1.923

Aresibo (Puerto Rico) en el 1.923 amb Alfonso Muñoz


Margarida Xirgu amb el seu inseparable gos Gorrión, en el 1.923

 

En aquesta segona visita el repertori d'obres es de nou: "Magda" de Herman Sudermann com en el primer viatge, a més a més de: "Fedora" de Victorien Sardou, "La casa en orden" de Arthur W. Piñero, "Maria Rosa" de Àngel Guimerà i "Cristalina" dels germans Álvarez Quintero.

La tercera visita fruit de la quarta i darrera gira sud-americana es produeix en el 1.937 a Montevideo, al oferir-li els crítics teatrals un homenatge i unint-se en el acte Pau Casals, que fa escala en el seu viatge cap a Buenos Aires.

A finals del juliol de 1.939 s'estrena en el Teatro SODRE (Servicio Oficial de Difusión Radio Eléctrica) de Montevideo una versió musical de "Bodas de sangre" del mestre Juan José Castro sota la direcció de Margarida Xirgu.

En el 1.943 ofereixen a la Xirgu un contracte per una temporada com directora general del SODRE de Montevideo, que funciona sota el patrocini del Ministerio de Educación del Uruguay. Les primeres figures de la nova companyia seran Amelia de la Torre i Enrique A. Diosdado, entrant també Isabel i Teresa Pradas; d'aquesta última es padrina dels seus fills com també ho es de la filla de Dioasdado l'Ana. El repertori del SODRE va ser: "Numancia" de Miguel de Cervantes en versió de Rafael Alberti que s'estrena el 6 d'agost de 1.943, "Alto alegre" de Justino Zabala Muniz, , "El matrimonio" de Nikolái Gógol en versió de J. Vergara, "El gran teatro del mundo" de Calderón de la Barca, "El enfermo imaginario" de Molière que es representa al octubre de 1.943, "El ladrón de niños" de Jules Supervielle traduïda per María Teresa León i Rafael Alberti que s'estrena el 16 d'octubre de 1.943, "Sinfonía de los héroes: El artista y el hombre" de Clotilde de Luis i José María Podestá i "Mariana Pineda" de García Lorca que es representa el 6 de novembre al Estudio Auditorio del SODRE i que com els seus decorats fets per Salvador Dalí es van cremar a Xile al incendiar-se el teatre, van ser fets a corre cuita per Santiago Ontañon. Per el èxit obtingut el govern uruguaià li posa a la Xirgu i al SODRE, un autocar grandiós per fer una gira per tot l'Uruguai. El 11 de maig de 1944 van estrenar "El embustero en su enredo" de José Ricardo Morales, amb el que projectava fer una edició de tots els texts que la Companyia representara.


Representacions del SODRE al 1943.

Foto biografia A. Rodrigo.

 

La Gran Compañía Española de Margarita Xirgu va representar "Yerma" al Teatro 18 de Julio, el dimecres 5 de setembre de 1945. El repartiment , entre el que es trobava la dona de Rafael Alberti, Teresa León, va ser:

Yerma: Margarida Xirgu
María: Pilar Muñoz
Vieja pagana: María Gámez
Dolores: Emilia Milán
Lavandera 1ª: Pilar Muñoz
Lavandera 2ª: Isabel Pradas
Lavandera 3ª: Emilia Milán
Lavandera 4ª: Carmen Caballero
Lavandera 5ª: Teresa León
Lavandera 6ª: Susana Canales
Muchacha 1ª: Teresa Pradas
Muchacha 2ª: Isabel Pradas
Hembra: Amelia de la Torreç
Cuñada 2ª: Teresa León
Niño: Gustavo Bertot Pradas
Juan: Enrique Diosdado
Víctor: Miguel Ortín
Macho: Edmundo Barbero
Hombre 1º: José Navarro
Hombre 2º: Gustavo Bertot
Hombre 3º: Julio Castro
Decorats: Santiago Ontañón

 

Margarida Xirgu en un acte del Casal Català de Montevideo.

Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009

 

El dimarts 2 d'octubre de 1945 es va representar "Mariana Pineda" al mateix teatre. El repartiment va ser:

Mariana Pineda: Margarida Xirgu
Doña Angustias (madre adoptiva de Mariana): Emilia Milán
Isabel la clavela: María Gámez
Amparo: Amelia de la Torre
Lucía: Isabel Pradas
Sor Carmen: Teresa León
Novicia 1ª: Isabel Pradas
Novicia 2ª: Teresa Pradas
Monjas de beatario: Carmen Caballero, Susana Gómez i María López Silva.
Una niña que pasa: Pilar Muñoz
Una niña (hija de Mariana): Susana Canales
Un niño (hijo de Mariana): Gustavo Bertot Pradas
Fernando: Gustavo Bertot
Don Pedro Sotomayor: Enrique Diosdado
Pedrosa: Francisco López Silva
Alegrito (jardinero): Segismundo Barbero
Conspiradores: Julio Castro, José M. Navarro, Edmundo Barbero y Miguel Ortín
El juez: José M. Navarro
Escenografia: Santiago Ontañón

El divendres 5 d'octubre de 1945 es va representar "Bodas de sangre" al mateix teatre. El repartiment va ser:

La madre: Margarida Xirgu
El novio: Gustavo Bertot
La vecina: Emilia Milán
La suegra: Carmen Caballero
La mujer de Leonardo: Isabel Pradas
Leonardo: Enrique Diosdado
La niña: Susana Canales
El padre de la novia: Francisco López Silva
La novia: Amelia de la Torre
La criada: María Gámez
Mozas: Carmen Caballero, Teresa León, Emilia Milán,Susana N. Gómez, Teresa Pradas i María López Silva
Mozos: Miguel Ortín, Edmundo Barbero, Miguel Ortiz i José M. Navarro
La luna: Pilar Muñoz
La muerte: Teresa León
Parcas: Teresa Pradas i María López Silva
Escenografia: Santiago Ontañón

El diumenge 7 de desembre de 1947 es va representar al Teatro Solís "Esto era una mujer", comèdia dramàtica en tres actes dividits en sis quadres de Joan Morgan amb versió espanyola de José Alberto Arrieta. El repartiment de la Gran Compañía Española de Margarita Xirgu amb Esteban Serrador per ordre de aparició va ser:

La señora Holmes: Emilia Milán
Ema: María José Bayardo
Olivia Rusell: Margarida Xirgu
Arturo Rusell: José Navarro
Snabella: Isabel Pradas
Jorge Christie: Juan Serrador
Terry: Esteban Serrador
Agustín Penrose: Miguel Ortín
Escenografia sobre esbossos d'Esteban Serrador: Testa

 

Arran de l' estrena de "El malentendido" d'Albert Camus en el 1.949 a Buenos Aires, a la seva prohibició per les autoritats i a la dissolució de la companyia teatral, la Xirgu rebé l'oferiment del president de la Comisión de Teatros Municipales don Justino Zavala Muniz, , per dirigir i interpretar "La Celestina" de Fernando de Rojas en versió de José Ricardo Morales al Teatro Solís amb la Comedia Nacional Uruguaya. L'estrena es produeix el 28 d'octubre de 1.949.


"La Celestina" 1949

 

El 12 de novembre de 1.949 en un acte públic celebrat al Teatro Solís, s'inaugurava oficialment la Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo sota la direcció de Margarida Xirgu i amb l'assistència del president de la República don Luis Batlle Berres. La Xirgu es nomenada directora de la Escuela de Arte Dramático de Montevideo i codirectora de la Comedia Nacional del Uruguay. Es prepara un pla d'estudis i les proves d'admissió per els curses preparatoris, sent el restaurat Teatro Solís la seu del teatre-escola, però mantenint la col·laboració amb la Escuela Municipal de Música i el Museo del Teatro.

La Escuela Municipal de Música es convertí en el Conservatorio Nacional de Música i en la seva inauguració hi va ser present Margarida, com directora de la Escuela Municipal de Arte Dramático.

Inauguració del Conservatorio Nacional de Música


La Comedia Nacional estrena "La patria en armas" de Juan León Gengoa, més tard els alumnes de la Escuela representaren "Cédulas de San Juan" de Florencio Sánchez i acabaren la temporada amb "Bodas de sangre" de Lorca, al Teatro Solís en el desembre de 1.950.

En el maig de 1.951 el Servicio de Arte y Cultura Popular de la Universidad de Montevideo conviden a la Xirgu a donar una conferencia, que porta per títol "De mi experiencia en el teatro" on parla del efímer treball dels actors. En aquest any ja té alumnes de primer i segon any i realitza gires per tot l'Uruguai amb èxit. Més tard dirigeix i interpreta l'obra "La loca de Chaillot" de Jean Giraudoux amb traducció de Roberto A. Talice, exaltant la crítica el seu treball.

De la Escuela Municipal de Arte Dramático va sortir en el curs 1.952-1.953 la primera promoció d'actors. Els millors ingressaven a la Comedia Nacional: Estela Castro, Nelly Mendizábal, Estela Medina, Betis Doré, Nelly Antúnez, Armen Siria, Juan J. Jones, Walter Vidarte, Dumas Lerena i Eduardo Prous. La Comedia Nacional presentà en diferents escenaris naturals el "Tartufo" de Molière, "El malentendido" de Camus i "Fuenteovejuna" de Lope de Vega.

 

 

En el 1.952 es va iniciar un moviment destinat a retre homenatge a García Lorca en la ciutat de Salto, en el Parque Harriague. Inauguració d'un senzill monument va coincidir amb l'estada de la Comedia Nacional i representaren tres fragments de "Bodas de sangre". En aquest acte la Xirgu va interpretar la mare amb tan realisme, que al acaba la representació un vell gaucho li va dir que l'acompanyava en el sentiment per la pèrdua del seu fill.

També en el 1.952 a Punta del Este, es van representar en el Teatro del Medano Tennis Club, danses i cançons tradicionals amb la direcció escènica de Margarida Xirgu i l'actuació dels alumnes de la Escuela de Arte Dramático, segons 5 quadres del pintor Pedro Figari que a continuació es reprodueixen:

 

El minue Montonero

El Pasaje

El Pericón

El Gato

El Cielito

Homenatge pòstum al rebre la Escuela de Arte Dramático, la foto del actor Carlos Brussa a finals de 1.952

 

En el 1.954 dirigeix i protagonitza "Macbeth" de William Shakespeare al Teatro Solís. El 3 de febrer de 1.955 representa "Fuenteovejuna" de Lope de Vega al Teatro Municipal de Verano del Parque Ribera de Montevideo i a l'abril de 1.955 "El abanico" de Goldoni a Xile amb la Comedia Nacional; amb tan d'èxit que mai s'havia parlat tan i tan bé dels uruguaians a Santiago de Chile. Torna a Montevideo per representar el "Tartufo" de Molière, "Calor o frío o la idea del señor Dom" de F. Crommelynck i "Don Gil de las calzas verdes" de Tirso de Molina.

 

Homenatge a Margarida Xirgu del Casal català de Montevideo (4-4-1954)


Ángel Curotto, Justino Zavala Muniz, Alicia Rodríguez Romero de Curotto, Margarida Xirgu, María Julia Garayalde de Zavala Muniz y Miquel Ortín, a "La Casa de las Crónicas", Bañado de Medina, Cerro Largo, Uruguay.

Foto Ángel Ayestarán


Margarida Xirgu a l'Uruguai.

Foto: Un segle per a les dones.

De izquierda a derecha: Sol Ayestarán Rodríguez, Flor de María Rodríguez Romero de Ayestarán, Alicia Rodríguez Romero de Curotto, Margarita, María Julia Garayalde de Zavala Muniz, Francisco Alberto Zavala Garayalde, Pimpina Barbat de Garayalde, en el Aeropuerto Nacional de Carrasco, Uruguay

foto cedida per Ángel Ayestarán

 

En el 1.956 compleix les seves noces d'or amb el teatre amb 68 anys. Aquest any la Comedia Nacional Uruguaya actua a Buenos Aires. El 27 d'abril interpreta "La Celestina" de Fernando de Rojas en el Teatro Nacional Cervantes. Amb la celebració del primer centenari del Teatro Solís, la Comedia Nacional representa també "La Celestina", a demés de "¡Ah..., qué apuros...!, o sea: La inaguración del teatro Solís" de Francisco X. De Acha, "El pelo de la dehesa" de Bretón de Herreros i "El profesor" de Thierry Maulnier i "Bodas de sangre" interpretant la mare, de nou la Xirgu.

 

Miguel Ortín, dirigent de l'EMAD, Margarida Xirgu, Ramón Otero dempeus, s/i i Alberto Candeau dempeus.

 

Margarida Xirgu envoltada d'amics a Buenos Aires

Foto: Fons Josep Gaspar i Serra

 

El 1 de febrer de 1.957 dimiteix de la seva triple funció de directora de la Escuela de Arte Dramático Municipal de Montevideo i de actriu i directora escènica de la Comedia Nacional del Uruguay, solidaritzant-se amb els alumnes que se'ls vetava de formar part de la comissió gestora, però sense deixar de posar en escena el "Sueño de una noche de verano" de William Shakespeare i "Don Gil de las calzas verdes" de Tirso de Molina al Teatro de Verano del Parque Rivera, perquè considerà que eren compromisos ja adquirits.

Passejant un dia Josep Pla per Montevideo, va veure en els porxos del Teatro Solís l'anunci de la representació de l'obra “Sueño de una noche de verano” de William Shakespeare en el Parque Rivera. Va ser una sorpresa per a ell descobrir que tenia a la Xirgu tan prop, quan la creia resident a Xile, a l'altre costat dels Andes, i a més, comprovar que la seva il·lustre paisana actuava de directora, i, sense pensar-ho: <<Allí me dirigí y quedé deslumbrado -escriuria- por la naturaleza, por la inmensa calidad de la obra, que se dio con la música de Mendelssohn..., y por la maravillosa representación que de la obra se hizo>>. Quan es va expansionar davant l'actriu, aquesta va respondre: <<Fem el que podem!>>. L'escriptor de Palafrugell, que no coneixia personalment a Margarida, relatà: <<¡Estupenda señora es Margarita Xirgu! Pequeña, nerviosa, con ojos de una vivacidad extraordinaria, trabajadora infatigable, simpática, acogedora, capaz de coger al vuelo las más sutiles finezas de espíritu, toda sensibilidad, de una raza estupenda. ¡Qué curiosa personalidad! Es una mujer que, por el mero hecho de estar en su lugar, crea a su alrededor un ambiente, un clima. Naturalísima, de una sencillez perfecta, sin rastro alguno de afectación, totalmente extraña al menor rastro de cabotinaje teatral y a lo que presupone cuando se piensa en una actriz; hablando de una manera pausada, lenta, deliberadamente matizada, sin vanidad alguna, humilde, Margarita Xirgu, sin el menor esfuerzo, suscita permanentemente, en su contorno, un clima. Esta clase de personas son raras, apenas abundan>>.

En el 1.959 la Xirgu interpreta la part recitada de la cantata "Llanto por Ignacio Sánchez Mejías" del compositor Mauricio Ohana en el SODRE-Estudio-Auditorio de Montevideo.

En el 1.962 té una delicada intervenció quirúrgica, però una vegada més la seva mala salut de ferro fa que es recuperi ràpidament.

 


Homenatge del Casal Català a Punta del Este

Foto dedicada de Margarida Xirgu a la Casa de Catalunya, el 6/9/1.964 a Montevideo

arxiu germans Xirgu

 

En el 1.965 la fan presidenta de la Comisión Honoraria de la Casa del Actor, una casa de descans per els actors retirats i directora del Teatro de Verano de Punta del Este, que es construirà al costat de la Casa del Actor.

En el 1.966 en el Teatro Solís es celebra un Festival Cervantino en el 350 aniversari de la mort de Miguel de Cervantes, organitzat per el Centro Uruguayo del Instituto Nacional del Teatro i una vegada més la Comedia Nacional sota la direcció de Margarida, representen junts una obra teatral, en aquesta ocasió "Pedro de Urdemalas". El 31 de març de 1.967 dirigeix de nou "Pedro de Urdemalas" de Cervantes, el darrer muntatge per a la Comedia Nacional del Uruguay, al Teatro Solís de Montevideo.

 

 


El 7 d'abril de 1.969 es internada en una clínica a Montevideo per ser examinada per especialistes. El 25 d'abril mor desprès de haver tingut una greu operació quirúrgica el dia anterior.

És enterrada al sepulcre 123bis del cementiri del Buceo.

 

Alguns textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia


XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

 

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.