24.
MARGARIDA XIRGU A L'URUGUAI La
primera vegada que visita la Xirgu l'Uruguai, es al final de la primera gira sud-americana
del 1.913 desprès d'haver actuat a l'Argentina, i ho fa a Montevideo amb
les obres del repertori; debutant amb "Magda" de Herman Sudermann amb
l'actor Emilio Thuillier. La segona
vegada que visita l'Uruguai, es durant la tercera gira sud-americana en el 1.923
amb l'actor Alfonso Muñoz i a demés visita l'Argentina, Xile, Perú,
Veneçuela, Puerto Rico i Cuba. 
Margarida
Xirgu amb el seu gos Gorrión Arribada
a La Havana en el 1.923 
Aresibo (Puerto Rico) en el 1.923 amb Alfonso Muñoz 
Margarida Xirgu amb el seu inseparable gos Gorrión, en el 1.923
En
aquesta segona visita el repertori d'obres es de nou: "Magda" de Herman
Sudermann com en el primer viatge, a més a més de: "Fedora"
de Victorien Sardou, "La casa en orden" de Arthur W. Piñero,
"Maria Rosa" de Àngel Guimerà i "Cristalina"
dels germans Álvarez Quintero. La tercera visita fruit
de la quarta i darrera gira sud-americana es produeix en el 1.937 a Montevideo,
al oferir-li els crítics teatrals un homenatge i unint-se en el acte Pau
Casals, que fa escala en el seu viatge cap a Buenos Aires. A
finals del juliol de 1.939 s'estrena en el Teatro SODRE (Servicio Oficial de Difusión
Radio Eléctrica) de Montevideo una versió musical de "Bodas
de sangre" del mestre Juan José Castro sota la direcció de
Margarida Xirgu.
En el 1.943 ofereixen a la Xirgu un contracte per
una temporada com directora general del SODRE de Montevideo, que
funciona sota el patrocini del Ministerio de Educación
del Uruguay. Les primeres figures de la nova companyia seran Amelia
de la Torre i Enrique A. Diosdado, entrant també Isabel
i Teresa Pradas; d'aquesta última es padrina dels seus
fills com també ho es de la filla de Dioasdado l'Ana. El
repertori del SODRE va ser: "Numancia" de Miguel de
Cervantes en versió de Rafael Alberti que s'estrena el
6 d'agost de 1.943, "Alto alegre" de Justino Zabala
Muniz, , "El matrimonio" de Nikolái Gógol
en versió de J. Vergara, "El gran teatro del mundo"
de Calderón de la Barca, "El enfermo imaginario"
de Molière que es representa al octubre de 1.943, "El
ladrón de niños" de Jules Supervielle traduïda
per María Teresa León i Rafael Alberti que s'estrena
el 16 d'octubre de 1.943, "Sinfonía de los héroes:
El artista y el hombre" de Clotilde de Luis i José
María Podestá i "Mariana Pineda" de García
Lorca que es representa el 6 de novembre al Estudio Auditorio
del SODRE i que com els seus decorats fets per Salvador Dalí
es van cremar a Xile al incendiar-se el teatre, van ser fets a
corre cuita per Santiago Ontañon. Per el èxit obtingut
el govern uruguaià li posa a la Xirgu i al SODRE, un autocar
grandiós per fer una gira per tot l'Uruguai. El 11 de maig
de 1944 van estrenar "El embustero en su enredo" de
José Ricardo Morales, amb el que projectava fer una edició
de tots els texts que la Companyia representara.
Representacions
del SODRE al 1943. Foto biografia A. Rodrigo. La
Gran Compañía Española de Margarita Xirgu va representar
"Yerma" al Teatro 18 de Julio, el dimecres 5 de setembre de 1945. El
repartiment , entre el que es trobava la dona de Rafael Alberti, Teresa León,
va ser:
Yerma: Margarida Xirgu
María: Pilar Muñoz
Vieja pagana: María Gámez
Dolores: Emilia Milán
Lavandera 1ª: Pilar Muñoz
Lavandera 2ª: Isabel Pradas
Lavandera 3ª: Emilia Milán
Lavandera 4ª: Carmen Caballero
Lavandera 5ª: Teresa León
Lavandera 6ª: Susana Canales
Muchacha 1ª: Teresa Pradas
Muchacha 2ª: Isabel Pradas
Hembra: Amelia de la Torreç
Cuñada 2ª: Teresa León
Niño: Gustavo Bertot Pradas
Juan: Enrique Diosdado
Víctor: Miguel Ortín
Macho: Edmundo Barbero
Hombre 1º: José Navarro
Hombre 2º: Gustavo Bertot
Hombre 3º: Julio Castro
Decorats: Santiago Ontañón
Margarida Xirgu en un acte del Casal
Català de Montevideo.
Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu
a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009
El
dimarts 2 d'octubre de 1945 es va representar "Mariana Pineda" al mateix
teatre. El repartiment va ser: Mariana Pineda: Margarida Xirgu
Doña Angustias (madre adoptiva de Mariana): Emilia Milán
Isabel
la clavela: María Gámez
Amparo: Amelia de la Torre
Lucía:
Isabel Pradas
Sor Carmen: Teresa León
Novicia 1ª: Isabel Pradas
Novicia
2ª: Teresa Pradas
Monjas de beatario: Carmen Caballero, Susana Gómez
i María López Silva.
Una niña que pasa: Pilar Muñoz
Una
niña (hija de Mariana): Susana Canales
Un niño (hijo de Mariana):
Gustavo Bertot Pradas
Fernando: Gustavo Bertot
Don Pedro Sotomayor: Enrique
Diosdado
Pedrosa: Francisco López Silva
Alegrito (jardinero): Segismundo
Barbero
Conspiradores: Julio Castro, José M. Navarro, Edmundo Barbero
y Miguel Ortín
El juez: José M. Navarro
Escenografia: Santiago
Ontañón El divendres 5 d'octubre de 1945 es
va representar "Bodas de sangre" al mateix teatre. El repartiment va
ser: La madre: Margarida Xirgu
El novio: Gustavo Bertot
La
vecina: Emilia Milán
La suegra: Carmen Caballero
La mujer de Leonardo:
Isabel Pradas
Leonardo: Enrique Diosdado
La niña: Susana Canales
El
padre de la novia: Francisco López Silva
La novia: Amelia de la Torre
La
criada: María Gámez
Mozas: Carmen Caballero, Teresa León,
Emilia Milán,Susana N. Gómez, Teresa Pradas i María López
Silva
Mozos: Miguel Ortín, Edmundo Barbero, Miguel Ortiz i José
M. Navarro
La luna: Pilar Muñoz
La muerte: Teresa León
Parcas:
Teresa Pradas i María López Silva
Escenografia: Santiago Ontañón El
diumenge 7 de desembre de 1947 es va representar al Teatro Solís "Esto
era una mujer", comèdia dramàtica en tres actes dividits en
sis quadres de Joan Morgan amb versió espanyola de José Alberto
Arrieta. El repartiment de la Gran Compañía Española de Margarita
Xirgu amb Esteban Serrador per ordre de aparició va ser: La
señora Holmes: Emilia Milán
Ema: María José Bayardo
Olivia
Rusell: Margarida Xirgu
Arturo Rusell: José Navarro
Snabella: Isabel
Pradas
Jorge Christie: Juan Serrador
Terry: Esteban Serrador
Agustín
Penrose: Miguel Ortín
Escenografia sobre esbossos d'Esteban Serrador:
Testa
Arran de l' estrena de "El malentendido"
d'Albert Camus en el 1.949 a Buenos Aires, a la seva prohibició
per les autoritats i a la dissolució de la companyia teatral,
la Xirgu rebé l'oferiment del president de la Comisión
de Teatros Municipales don Justino Zavala Muniz, , per dirigir
i interpretar "La Celestina" de Fernando de Rojas en
versió de José Ricardo Morales al Teatro Solís
amb la Comedia Nacional Uruguaya. L'estrena es produeix el 28
d'octubre de 1.949.
"La
Celestina" 1949 El 12 de novembre de
1.949 en un acte públic celebrat al Teatro Solís, s'inaugurava oficialment
la Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo sota la direcció
de Margarida Xirgu i amb l'assistència del president de la República
don Luis Batlle Berres. La Xirgu es nomenada directora de la Escuela de Arte Dramático
de Montevideo i codirectora de la Comedia Nacional del Uruguay. Es prepara un
pla d'estudis i les proves d'admissió per els curses preparatoris, sent
el restaurat Teatro Solís la seu del teatre-escola, però mantenint
la col·laboració amb la Escuela Municipal de Música i el
Museo del Teatro. La Escuela Municipal
de Música es convertí en el Conservatorio Nacional de Música
i en la seva inauguració hi va ser present Margarida, com directora de
la Escuela Municipal de Arte Dramático.
Inauguració
del Conservatorio Nacional de Música
La Comedia Nacional estrena "La patria en armas" de Juan León
Gengoa, més tard els alumnes de la Escuela representaren "Cédulas
de San Juan" de Florencio Sánchez i acabaren la temporada amb "Bodas
de sangre" de Lorca, al Teatro Solís en el desembre de 1.950.
En
el maig de 1.951 el Servicio de Arte y Cultura Popular de la Universidad de Montevideo
conviden a la Xirgu a donar una conferencia, que porta per títol "De
mi experiencia en el teatro" on parla del efímer treball dels actors.
En aquest any ja té alumnes de primer i segon any i realitza gires per
tot l'Uruguai amb èxit. Més tard dirigeix i interpreta l'obra "La
loca de Chaillot" de Jean Giraudoux amb traducció de Roberto A. Talice,
exaltant la crítica el seu treball.
De la Escuela
Municipal de Arte Dramático va sortir en el curs 1.952-1.953
la primera promoció d'actors. Els millors ingressaven
a la Comedia Nacional: Estela Castro, Nelly Mendizábal,
Estela Medina, Betis Doré, Nelly Antúnez, Armen
Siria, Juan J. Jones, Walter Vidarte, Dumas Lerena i Eduardo
Prous. La Comedia Nacional presentà en diferents escenaris
naturals el "Tartufo" de Molière, "El
malentendido" de Camus i "Fuenteovejuna" de Lope
de Vega.
En
el 1.952 es va iniciar un moviment destinat a retre homenatge a García
Lorca en la ciutat de Salto, en el Parque Harriague. Inauguració d'un senzill
monument va coincidir amb l'estada de la Comedia Nacional i representaren tres
fragments de "Bodas de sangre". En aquest acte la Xirgu va interpretar
la mare amb tan realisme, que al acaba la representació un vell gaucho
li va dir que l'acompanyava en el sentiment per la pèrdua del seu fill. També
en el 1.952 a Punta del Este, es van representar en el Teatro del Medano Tennis
Club, danses i cançons tradicionals amb la direcció escènica
de Margarida Xirgu i l'actuació dels alumnes de la Escuela de Arte Dramático,
segons 5 quadres del pintor Pedro Figari que a continuació es reprodueixen: 
El
minue Montonero 
El
Pasaje 
El
Pericón 
El
Gato 
El
Cielito 
Homenatge pòstum al rebre la Escuela de Arte Dramático,
la foto del actor Carlos Brussa a finals de 1.952 En
el 1.954 dirigeix i protagonitza "Macbeth" de William Shakespeare al
Teatro Solís. El 3 de febrer de 1.955 representa "Fuenteovejuna"
de Lope de Vega al Teatro Municipal de Verano del Parque Ribera de Montevideo
i a l'abril de 1.955 "El abanico" de Goldoni a Xile amb la Comedia Nacional;
amb tan d'èxit que mai s'havia parlat tan i tan bé dels uruguaians
a Santiago de Chile. Torna a Montevideo per representar el "Tartufo"
de Molière, "Calor o frío o la idea del señor Dom"
de F. Crommelynck i "Don Gil de las calzas verdes" de Tirso de Molina. 
Homenatge
a Margarida Xirgu del Casal català de Montevideo (4-4-1954) 
Margarida
Xirgu a l'Uruguai. Foto: Un segle per a les dones.
En el 1.956
compleix les seves noces d'or amb el teatre amb 68 anys. Aquest
any la Comedia Nacional Uruguaya actua a Buenos Aires. El 27
d'abril interpreta "La Celestina" de Fernando de Rojas
en el Teatro Nacional Cervantes. Amb la celebració del
primer centenari del Teatro Solís, la Comedia Nacional
representa també "La Celestina", a demés
de "¡Ah..., qué apuros...!, o sea: La inaguración
del teatro Solís" de Francisco X. De Acha, "El
pelo de la dehesa" de Bretón de Herreros i "El
profesor" de Thierry Maulnier i "Bodas de sangre"
interpretant la mare, de nou la Xirgu.
Miguel Ortín, dirigent
de l'EMAD, Margarida Xirgu, Ramón Otero dempeus, s/i
i Alberto Candeau dempeus.
El
1 de febrer de 1.957 dimiteix de la seva triple funció de directora de
la Escuela de Arte Dramático Municipal de Montevideo i de actriu i directora
escènica de la Comedia Nacional del Uruguay, solidaritzant-se amb els alumnes
que se'ls vetava de formar part de la comissió gestora, però sense
deixar de posar en escena el "Sueño de una noche de verano" de
William Shakespeare i "Don Gil de las calzas verdes" de Tirso de Molina
al Teatro de Verano del Parque Rivera, perquè considerà que eren
compromisos ja adquirits. Passejant
un dia Josep Pla per Montevideo, va veure en els porxos del Teatro Solís
l'anunci de la representació de l'obra “Sueño de una noche
de verano” de William Shakespeare en el Parque Rivera. Va ser una sorpresa
per a ell descobrir que tenia a la Xirgu tan prop, quan la creia resident a Xile,
a l'altre costat dels Andes, i a més, comprovar que la seva il·lustre
paisana actuava de directora, i, sense pensar-ho: <<Allí me dirigí
y quedé deslumbrado -escriuria- por la naturaleza, por la inmensa calidad
de la obra, que se dio con la música de Mendelssohn..., y por la maravillosa
representación que de la obra se hizo>>. Quan es va expansionar davant
l'actriu, aquesta va respondre: <<Fem el que podem!>>. L'escriptor
de Palafrugell, que no coneixia personalment a Margarida, relatà: <<¡Estupenda
señora es Margarita Xirgu! Pequeña, nerviosa, con ojos de una vivacidad
extraordinaria, trabajadora infatigable, simpática, acogedora, capaz de
coger al vuelo las más sutiles finezas de espíritu, toda sensibilidad,
de una raza estupenda. ¡Qué curiosa personalidad! Es una mujer que,
por el mero hecho de estar en su lugar, crea a su alrededor un ambiente, un clima.
Naturalísima, de una sencillez perfecta, sin rastro alguno de afectación,
totalmente extraña al menor rastro de cabotinaje teatral y a lo que presupone
cuando se piensa en una actriz; hablando de una manera pausada, lenta, deliberadamente
matizada, sin vanidad alguna, humilde, Margarita Xirgu, sin el menor esfuerzo,
suscita permanentemente, en su contorno, un clima. Esta clase de personas son
raras, apenas abundan>>.
En
el 1.959 la Xirgu interpreta la part recitada de la cantata "Llanto por Ignacio
Sánchez Mejías" del compositor Mauricio Ohana en el SODRE-Estudio-Auditorio
de Montevideo. En
el 1.962 té una delicada intervenció quirúrgica, però
una vegada més la seva mala salut de ferro fa que es recuperi ràpidament. 
Homenatge del Casal Català a Punta del Este 
Foto dedicada de Margarida Xirgu a la Casa de Catalunya, el 6/9/1.964 a Montevideo arxiu
germans Xirgu En
el 1.965 la fan presidenta de la Comisión Honoraria de la Casa del Actor,
una casa de descans per els actors retirats i directora del Teatro de Verano de
Punta del Este, que es construirà al costat de la Casa del Actor. En
el 1.966 en el Teatro Solís es celebra un Festival Cervantino en el 350
aniversari de la mort de Miguel de Cervantes, organitzat per el Centro Uruguayo
del Instituto Nacional del Teatro i una vegada més la Comedia Nacional
sota la direcció de Margarida, representen junts una obra teatral, en aquesta
ocasió "Pedro de Urdemalas". El 31 de març de 1.967 dirigeix
de nou "Pedro de Urdemalas" de Cervantes, el darrer muntatge per a la
Comedia Nacional del Uruguay, al Teatro
Solís de Montevideo. 
El 7 d'abril de 1.969 es internada en una clínica a Montevideo per ser
examinada per especialistes. El 25 d'abril mor desprès de haver tingut
una greu operació quirúrgica el dia anterior.
És
enterrada al sepulcre 123bis del cementiri del Buceo. Alguns
textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum
de fotos tornar | 
