25. MARGARIDA
XIRGU A MÈXIC
La
primera vegada que Margarida Xirgu visita Mèxic, és en la segona
gira sud-americana de finals de 1.921 amb l'actor Alfonso Muñoz, i que
durarà 6 mesos per Cuba i Mèxic, fins la seva tornada el 9 de setembre
de 1.922. El repertori de la companyia està format per una cinquantena
d'obres del teatre europeu del moment, entre elles "Elektra" de Sófocles
adaptada per Hugo von Hofmannsthal i representada en el Parque de Chapultepec.
Elektra al Bosque de Chapultepec
El programa
és de l' Institut del Teatre de Barcelona.
Margarida
Xirgu debuta a Veracruz i després debuta a la ciutat de Mèxic amb
Alfonso Muñoz, en el Teatro Arbeu, el dissabte 8 d'abril de 1922 amb la
comèdia “L’aigrette” de Darío Nicodemi, segueix el
18 d'abril amb “Elektra” d'Hugo von Hofmannsthal i “El patio azul
” de Santiago Rusiñol, el 26 d'abril amb "Carmen" de Prosper
Mérimée en adaptació de Joaquin Montaner i Salvador Vilaregut,
el 28 amb “El mal que nos hacen” de Jacinto Benavente, el 29 amb “Primerose”
de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet i acaba les representacions amb
“María Rosa” d'Àngel Guimerà. Continua les representacions
el 7 de maig de 1922 amb “Santa Juana de Castilla” de Benito Pérez
Galdós, el 10 de maig amb "La hija de Yorio" de Gabriele D'Annunzio,
el 14 de maig al aire lliur al Teatro de la Naturaleza del Bosque de Chapultepec
amb "Elektra" de Hofmannsthal i a continuació de nou en el Teatro
Arbeu amb “La mujer desnuda” d'Henry Bataille, el 19 amb “Salomé”
d'Oscar Wilde, el 20 amb “Pasionaria” dels germans Álvarez Quintero,
el 21 amb “Alimaña” d'Eduardo Marquina, el 26 amb “La malquerida”
de Jacinto Benavente, el 27 amb “La noche del sábado” del mateix
autor i s'acomiada en el Teatro Arbeu el 1 de juny amb “La noche del sábado”
de Benavente i el 2 amb “La malquerida” del mateix autor.
A
l'abril de 1.936 torna la Xirgu de gira, per segona vegada, a Mèxic procedent
de La Havana i inaugura la temporada oficial en el Palacio de Bellas Artes de
Mèxic, obrint insospitades perspectives per els joves grups teatrals com
"Orientación" i "Ulises", descobrint el teatre de Lorca
i de Casona als joves avantguardistes. La Xirgu rebé noticies de Federico
García Lorca anunciant el seu imminent embarg per reunir-se amb ella a
Mèxic, encara que sense dir-li a Margarida, el seu propòsit era
viatjar abans a Nova York per saludar a antics amics. Malauradament no viatjaria
ni a un lloc ni a l'altre. Casualment surt cap a Espanya Cipriano Rivas Cherif,
el 18 de juliol de 1.936, al conèixer el triomf del Frente Popular i desprès
de no haver convençut reiteradament a la Xirgu de que tornés amb
ell, tot i que tindria a la seva disposició el Teatro Español de
Madrid.
La tercera vegada que visita el
país asteca es en el abril de 1.957 quan arriba al Aeroport de Mèxic,
on l'espera el seu ex-director artístic Cipriano Rivas Cherif. La Xirgu
estava convidada per la Unidad Artística del Bosque y del Instituto de
Bellas Artes, per actuar en el Teatro Bosque de Chapultepec durant 3 mesos, representant
les obres de Lorca "Bodas de sangre" i "La casa de Bernarda Alba".
Els 3 mesos s'allargaren a 5, passant del Teatro Bosque al Teatro Fábregas
i representant "El zoo de cristal" de Tennessee Williams.
La Xirgu i Cipriano al 1.933
clica la foto
Rivas Cherif havia conegut a Margarida Xirgu en el 1.919, quan va embarcar a Barcelona
cap a Itàlia, per estudiar en la Universitat de Bolònia, on tenia
una beca. Més tard seria un apassionat renovador de l'escena espanyola
i en el setembre de 1.930 es nomenat director de la Companyia Xirgu fins 1.937
i esporàdicament fins 1.939, en que es dispersa la companyia.
Homenatge
a Margarida Xirgu de La unidad artística México (14-7-1957)
En
el agost de 1.957 Cipriano Rivas Cherif va dir: <<Pocas veces como de Margarita
Xirgu se puede decir de un actor, de una actriz, con respecto a una obra, que
"la hizo", que "la hace". Sus interpretaciones, inolvidables
siempre, la convierten, a través del tiempo, en colaboradora de Guimerà,
de Galdós, de Benavente, de Marquina, de Valle-Inclán, de García
Lorca, de Casona, de Alberti. Esa maestra es más evidente en sus versiones
de los clásicos y de las obras extranjeras a la lengua castellana; precisamente
porque su personalidad, profundamente catalana, mediterránea y pirenaica,
pone un acento lírico, más comunicativo y universal, al particularísimo
ascético de Castilla; mientras que al traducir una comunión hispánica
las formas características de las mismas pasiones humanas, pero definidas
en ambientes propicios a una sensibilidad que puede parecernos ajena, templa las
diferencias circunstanciales, sin menoscabo de lo esencial, reduciéndolas
a nuestro sentir. Esa generalidad, esa comprensión sentimental de su arte
humanísimo, se ha depurado en la gloria de los años de Margarita
Xirgu al grado que confiere al gran actor, a la gran actriz, la categoría
del artista creador: del escultor, del pintor, del músico, del arquitecto,
del poeta en fin. Y en el principio nadie quizá mejor que yo puede advertir
esta ascensión de Margarita Xirgu, al cabo de veinte años de haber
dejado la dirección de la compañía por motivos ajenos a nuestro
mutuo afecto y que, paradójicamente, más nos han unido que separado
en la responsabilidad de una representación ideal, que excede , los límites
estrictos de un escenario y con extrañarnos de los que nos pertenecen,
nos da el gran teatro del nuevo mundo.>>
Article del 27 de juny de 1957 on parla de l'estada de la Xirgu a Mèxic
Bernarda México 22-6-1957
Institut del Teatre: Escenografia Digital MAE
Margarida Xirgu saludant a María Félix, després de la representació de, Bodas de Sangre. Teatro del Bosque, Mèxic, 1957
Institut del Teatre: Escenografia Digital MAE
Alguns
textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
