Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

25. MARGARIDA XIRGU A MÈXIC

 

La primera vegada que Margarida Xirgu visita Mèxic, és en la segona gira sud-americana de finals de 1.921 amb l'actor Alfonso Muñoz, i que durarà 6 mesos per Cuba i Mèxic, fins la seva tornada el 9 de setembre de 1.922. El repertori de la companyia està format per una cinquantena d'obres del teatre europeu del moment, entre elles "Elektra" de Sófocles adaptada per Hugo von Hofmannsthal i representada en el Parque de Chapultepec.

 

Elektra al Bosque de Chapultepec

El programa és de l' Institut del Teatre de Barcelona.

 

Margarida Xirgu debuta a Veracruz i després debuta a la ciutat de Mèxic amb Alfonso Muñoz, en el Teatro Arbeu, el dissabte 8 d'abril de 1922 amb la comèdia “L’aigrette” de Darío Nicodemi, segueix el 18 d'abril amb “Elektra” d'Hugo von Hofmannsthal i “El patio azul ” de Santiago Rusiñol, el 26 d'abril amb "Carmen" de Prosper Mérimée en adaptació de Joaquin Montaner i Salvador Vilaregut, el 28 amb “El mal que nos hacen” de Jacinto Benavente, el 29 amb “Primerose” de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet i acaba les representacions amb “María Rosa” d'Àngel Guimerà. Continua les representacions el 7 de maig de 1922 amb “Santa Juana de Castilla” de Benito Pérez Galdós, el 10 de maig amb "La hija de Yorio" de Gabriele D'Annunzio, el 14 de maig al aire lliur al Teatro de la Naturaleza del Bosque de Chapultepec amb "Elektra" de Hofmannsthal i a continuació de nou en el Teatro Arbeu amb “La mujer desnuda” d'Henry Bataille, el 19 amb “Salomé” d'Oscar Wilde, el 20 amb “Pasionaria” dels germans Álvarez Quintero, el 21 amb “Alimaña” d'Eduardo Marquina, el 26 amb “La malquerida” de Jacinto Benavente, el 27 amb “La noche del sábado” del mateix autor i s'acomiada en el Teatro Arbeu el 1 de juny amb “La noche del sábado” de Benavente i el 2 amb “La malquerida” del mateix autor.

A l'abril de 1.936 torna la Xirgu de gira, per segona vegada, a Mèxic procedent de La Havana i inaugura la temporada oficial en el Palacio de Bellas Artes de Mèxic, obrint insospitades perspectives per els joves grups teatrals com "Orientación" i "Ulises", descobrint el teatre de Lorca i de Casona als joves avantguardistes. La Xirgu rebé noticies de Federico García Lorca anunciant el seu imminent embarg per reunir-se amb ella a Mèxic, encara que sense dir-li a Margarida, el seu propòsit era viatjar abans a Nova York per saludar a antics amics. Malauradament no viatjaria ni a un lloc ni a l'altre. Casualment surt cap a Espanya Cipriano Rivas Cherif, el 18 de juliol de 1.936, al conèixer el triomf del Frente Popular i desprès de no haver convençut reiteradament a la Xirgu de que tornés amb ell, tot i que tindria a la seva disposició el Teatro Español de Madrid.

La tercera vegada que visita el país asteca es en el abril de 1.957 quan arriba al Aeroport de Mèxic, on l'espera el seu ex-director artístic Cipriano Rivas Cherif. La Xirgu estava convidada per la Unidad Artística del Bosque y del Instituto de Bellas Artes, per actuar en el Teatro Bosque de Chapultepec durant 3 mesos, representant les obres de Lorca "Bodas de sangre" i "La casa de Bernarda Alba". Els 3 mesos s'allargaren a 5, passant del Teatro Bosque al Teatro Fábregas i representant "El zoo de cristal" de Tennessee Williams.

 

La Xirgu i Cipriano al 1.933

clica la foto


Rivas Cherif havia conegut a Margarida Xirgu en el 1.919, quan va embarcar a Barcelona cap a Itàlia, per estudiar en la Universitat de Bolònia, on tenia una beca. Més tard seria un apassionat renovador de l'escena espanyola i en el setembre de 1.930 es nomenat director de la Companyia Xirgu fins 1.937 i esporàdicament fins 1.939, en que es dispersa la companyia.

 

Homenatge a Margarida Xirgu de La unidad artística México (14-7-1957)


En el agost de 1.957 Cipriano Rivas Cherif va dir: <<Pocas veces como de Margarita Xirgu se puede decir de un actor, de una actriz, con respecto a una obra, que "la hizo", que "la hace". Sus interpretaciones, inolvidables siempre, la convierten, a través del tiempo, en colaboradora de Guimerà, de Galdós, de Benavente, de Marquina, de Valle-Inclán, de García Lorca, de Casona, de Alberti. Esa maestra es más evidente en sus versiones de los clásicos y de las obras extranjeras a la lengua castellana; precisamente porque su personalidad, profundamente catalana, mediterránea y pirenaica, pone un acento lírico, más comunicativo y universal, al particularísimo ascético de Castilla; mientras que al traducir una comunión hispánica las formas características de las mismas pasiones humanas, pero definidas en ambientes propicios a una sensibilidad que puede parecernos ajena, templa las diferencias circunstanciales, sin menoscabo de lo esencial, reduciéndolas a nuestro sentir. Esa generalidad, esa comprensión sentimental de su arte humanísimo, se ha depurado en la gloria de los años de Margarita Xirgu al grado que confiere al gran actor, a la gran actriz, la categoría del artista creador: del escultor, del pintor, del músico, del arquitecto, del poeta en fin. Y en el principio nadie quizá mejor que yo puede advertir esta ascensión de Margarita Xirgu, al cabo de veinte años de haber dejado la dirección de la compañía por motivos ajenos a nuestro mutuo afecto y que, paradójicamente, más nos han unido que separado en la responsabilidad de una representación ideal, que excede , los límites estrictos de un escenario y con extrañarnos de los que nos pertenecen, nos da el gran teatro del nuevo mundo.>>



Article del 27 de juny de 1957 on parla de l'estada de la Xirgu a Mèxic

 


Alguns textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

 

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.