Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

33. ESTIMADA PER TOTHOM

 

El públic català, espanyol i d'Amèrica així com també tota la crítica la van estimar, si més no adorar. Tots els autors també, com es demostra en la 11ª Vivència: "Que han dit de la Xirgu".

Els seus companys actors i actrius, com també els seus alumnes l'adoraven, ignorant: la seva estricte disciplina, la seva exigència amb el compromís teatral, la seva crítica despietada i la seva ètica teatral que li feia dir: <<la única falta permitida en un ensayo o una función, es la que se justifica con el certificado de defunción propio>>. Va compartir l'escenari amb els seus alumnes, alguns diuen que van rebre el seu magisteri -sense ser veritat- com a carta de presentació. Va mantenir una excel·lent relació en tota la seva vida amb els seus ex-companys, de les diferents companyies a les que pertanyia.

 

Margarida Xirgu donant classe al 1.950. Comiat dels ingressats com a primera generació al EMAD. D'esquerra a dreta, primera fila: Betti Doré, Estela Castro, Nelly Mendizábal, Juan Jones, Nelly Antúnez i Mery Greppi. Segona fila: Eduardo Proust, Orlando Tocce, Walter Vidarte, Gladis Aquino, Estela Medina i Armen Siria. Dempeus: Adhemar Rubbo i Dumas Lerena. Al fons el porter de l'EMAD el Sr. Tolbe.

Foto EMAD


Impulsa el teatre memoritzat, suprimint l'apuntador, substituint les bambalines per l'il·luminació, utilitzant escenaris despullats, fent servir l'escenografia en lloc dels telons i utilitzant vestuari a mida de l' època i del lloc. Interpreta personatges que s'allunyen de les seves opinions fins i tot religioses. Ensenya a dir el vers castellà, sense declamar-lo.

 

Margarida Xirgu a Logroño en les festes "mateas" el 1.915


Va fer conèixer a García Lorca, a Alberti, a Casona, a Camus,...transcendint de la seva condició d'actriu per convertir-se en una intel·lectual del teatre. Va posar el prestigi, el seu ascendent sobre el públic, al servei d'una ideologia, d'una sensibilitat.

 

Retrat poc versemblant de Margarida Xirgu, protagonitzant "Cristalina" dels germans Álvarez Quintero, del Museu del Teatre d'Almagro

 

Cedia els aplaudiments del públic, als autors. Moltes vegades va dir: <<Estos aplausos no son para mi, son para mis poetas muertos>>. Va assumir conscientment el seu destí com actriu per aportar la seva contribució al enriquiment cultural dels paisos de parla hispana i per honrar la memòria de Federico García Lorca.

Va ser despresa i desinteressada. Amb ella van arribar a Montevideo els seus vestuaris de "Medea", "Salomé", "La Celestina", "Juana de Arco"', "Romeo y Julieta", "Bodas de sangre",...que més tard els seus alumnes van utilitzar en les mateixes obres.
Va ser admirada i estimada per els seus companys de altres companyies, com ho demostra aquesta petició del 31 de gener de 1.935: "Los compañeros que se hallan trabajando a las mismas horas en que usted representa "Yerma" de García Lorca, saben por muy diversas referencias que este poema destaca, indiscutiblemente, de nuestra contemporánea producción. Por ello, ¿sería mucho pedir a su ilustre compañera Margarita Xirgu nos dedicara, a costa de su personal esfuerzo, una representación a hora no intempestiva?>>.
Dos dies desprès a les dues de la matinada, es celebra en el Teatro Español de Madrid una funció especial de "Yerma". El teatre es va omplir d'actors, actrius, autors, escriptors, crítics, entre altre gent del mon de la faràndula. Al pujar el teló esclata una gran ovació, que es van prolongar durant tota la representació. Desprès del segon acte, Federico García Lorca llegeix unes quartilles combatives, en les que defineix la pobresa del poble quan no sap apreciar l'escola i la tribuna lliure del teatre. El poeta havia fet reservar una llotja per les actrius veteranes, cèlebres i menys cèlebres que es ventaven furiosament recordant les seves glories passades. Amb tendresa i galanteria, els diu: <<Gracias también a vosotras, por lo que os debemos; a vosotras que habéis seguido siendo grandes y bellas. Yo no hablo esta noche como autor ni como poeta, ni como estudiante sencillo del rico panorama de la vida del hombre, sino como ardiente apasionado del teatro de acción social. El teatro es uno de los más expresivos instrumentos para la edificación de un país, y el barómetro que marca su grandeza o su descenso. Un teatro sensible y bien orientado en todas las ramas, desde la tragedia al vodevil, puede cambiar en pocos años la sensibilidad del pueblo; y un teatro destrozado, donde las pezuñas sustituyen a las alas, puede achabacanar y adormecer a una nación entera. El teatro es una escuela de llanto y de risa y una tribuna libre donde los hombres pueden poner en evidencia morales viejas o equivocadas y explicar con ejemplos vivos, normas eternas del corazón y del sentimiento del hombre...>>.
La nit del 2 de febrer es va emplaçar com homenatge, a amics i simpatitzants de la Xirgu i de Lorca, a una nova representació de "Yerma". Firmaven l'invitació: Pura Ucelay, l'Argentinita, Ramón del Valle-Inclán, Juan Ramón Jiménez, Alejandro Casona, Victorio Macho, Adolfo Salazar, Díez-Canedo,... El dia de la representació, Manuel Azaña l'imposà a Margarida l'insígnia de l'Órden de la República: la Cruz de Isabel la Católica.

Desprès de cada atac, vingués d'on vingués, el món del teatre li rendia un càlid homenatge.

 

Margarida Xirgu amb Amelia de la Torre i demés actors i actrius de la Companyia Xirgu, rebent un homenatge.

Foto: Un segle per a les dones

 

La Xirgu sempre va ser estimada pel poble. Des de el estrena de "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores" de García Lorca, el 12 de desembre de 1.935 en el Teatre Principal (Principal Palace) de Barcelona, Margarida rebia diàriament un ram de flors sense targeta ni remitent. Es tractava d'un obsequi de les floristes de les Rambles. La Xirgu i Lorca a davant d'aquell gest tan exquisit, volgueren dedicar una funció extraordinaria a aquelles dones de "risa franca y manos mojadas donde tiembla de cuando en cuando el diminuto rubí causado por la espina". El dia 22 de desembre es va fer el homenatge, Lorca dedicaria el acte i desprès de la representació la Xirgu recitaria el "Canto a las Ramblas de las Flores" de Josep Maria de Sagarra.

 


Fotografies tretes del llibre "García Lorca en Cataluña" d'Antonina Rodrigo

 

Amb la gent sempre va ser desinteressada, tant signava un autògraf a un personatge, a un famós com als tramoistes de qualsevol teatre.

 

                                           

                                          foto MAE

 

Els catalans la consideren la seva actriu, els republicans la seva Mariana Pineda, els espectadors la seva Xirgu, els exiliats la representant de la seva Espanya pelegrina.

 

 

Era lleial als seus amics. Va tenir amistat amb el general Primo de Rivera, amb la Infanta Isabel de Borbón, amb el president de la República Manuel Azaña. Igual dinava amb Benavente o Torcuato Luca de Tena que amb García Lorca o Alberti, uns la van utilitzar a favor i d'altres en contra.

 

 

Isabel de Borbón 13 d'octubre de 1921.

arxiu familiar Jordi Rius Xirgu


Tota la seva família l'estimà, per la seva bondat -tots recorden els enviaments d'aliments durant la guerra, els continuats obsequis amb dates senyalades, la permanent ajuda econòmica al germà i a la família,...- però no només te bondat material, Margarida vetlla pels familiars, els aconsella, els acarona, els resigna,...repeteix des de l'exili una i mil vegades que com guarda la clau de la casa de Badalona, es presentarà un dia de cop i volta per la sorpresa i l'alegria de tots!

 

Alguns textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

 

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.