34. DUES IMMORALITATS
Salomé
A
finals de 1.891 Oscar Wilde escriu "Salomé". Sarah Bernhardt
l'estrena a l' any següent.
L'obra recorre els
millors escenaris d'Europa, però la Xirgu no s'acaba de decidir de incorporar-la
al seu repertori fins que se sent atreta per la plasticitat del personatge, desprès
d'haver vist en el Liceo la representació lírica de la cantant italiana
Gemma Bellincioni de l'obra, que Richard Strauss composà en 1.906 per la
"Salomé" de Wilde.
Un dels principals problemes
que te la Xirgu amb el personatge es la voluptuosa dansa dels set vels, que interpreta
la princesa de Judea Salomé davant del tetrarca Herodes, demanant com a
recompensa que li portin en una safata d'argent, el cap del Joan Baptiste perquè
el profeta rebutja estimar-la. A contracor, Herodes ha d'accedir al desig de Salomé
i es així com la princesa pot besar els llavis de Joan Baptiste.
Com
que Margarida no te cap idea de dansa, comença a fer classes amb Paulette
Pàmies professora del conjunt de dansa del Liceo. El seu germà Miquel
Xirgu s'encarrega dels esbossos dels figurins del vestuari.
Foto treta de la biografia d'Antonina Rodrigo
El 5 de febrer de 1.910 Margarida Xirgu estrena
"Salomé" al Teatre Principal de Barcelona.
En els papers principals actuen Margarida, Jaume
Borràs com Herodes i Ramon Tort com Joanon. Els papers
secundaris son interpretats pels actors: Vicens Daroqui, Modest
Santolària, Domenech, Ferran Bozzo, Pascasi Mas, Gil,
Aveli Galceran, Miquel Ortín, Joan Pons, Rovira, Bech,
Buxeda i Sala, i les actrius: Montserrat Faura i Josefina Santolària.
La reacció contra l'obra per sortir la
Xirgu al escenari amb el ventre nu, es d'escàndol. El
diari La Tribuna diu: <<Salomé es una figura plena
de perills per a ser exhibida en l'escena, especialment en la
nostra, poc preparada per a espectacles d'aquesta índole>>.
Hi ha una discordant actitud de la crítica i del públic,
mentres uns reconeixen que el personatge bíblic de l'impúdica
Salomé te gran consistència humana, altres el
troben irrespetable i fins i tot pornogràfic. La Xirgu
diu al respecte: <<Tota interpretació és
la il·lustració d'un text, una explicació.
I jo no podia explicar-ho gens, perquè no ho havia comprès
bé. El cap de prop del Baptista, tan peluda, que jo havia
de besar apassionadament durant una escena, em produïa
una profunda repulsió. Només de mirar-la em posava
malalta. I quan, una vegada acabada la funció, encara
la veia, amb els nervis destemplats cridava: "Traieu-me
això de davant!">>.
Margarita
Xirgu, representant Salomé, d' Oscar Wilde.
(arxiu
del festival de Mérida)
Foto
treta de la biografia de Francesc Foguet i Boreu
Vuit dies desprès del estrena, la Xirgu debuta amb el
vodevil "Pastilles Hércules" d'Hennequin i
Vilhaud, traduït per Pau Alegria i amb il·lustracions
musicals. Josep Santpere un dels millors còmics catalans
de l'època dona la rèplica a Margarida, divertint
al públic per tractar-se de una peça lleugera
i picant. Un altre vodevil que també estrena la Xirgu
com a complement de Salomé es "El rapte de la Sabina",
que aconsegueix gran popularitat.
Eugeni D'ors, Xènius, l'ideòleg
més influent del Noucentisme, va publicar a La Veu de
Catalunya" el 16 de febrer de 1910: <<Que viatgi.
Que vagi a veure de la vora com treballen, en sos escenaris,
els grans artistes del món. Que passi per París
i que aquell flairar subtilíssim a ella, concedit per
les bones fades, aspiri els millors perfums de civilitat>>.
En una "lletra desclosa" adreçada a la revista
"Teatràlia" el 5 de març, Eugeni D'Ors
hi matisà que no es tractava de reunir diners per fer
possible el viatge de recerca de la jove Margarida Xirgu, com
insinuava un article publicat en aquesta revista teatral, sinó
que <<la utilíssima excursió d'estudis de
l'Endevinadora admirable havia de ser per disposició
i subvenció "oficial", per institució
"política" -en l'ample i noble sentit que,
malgrat tot, continuo donant a aquesta paraula-; en el sentit
d'edificació, de cultura, d'imperi>>.
Llibre regalat a Margarida Xirgu,
signat per Xènius.
Arxiu Jordi Rius Xirgu
El Teatre Principal pertanyia
a la Junta del Hospital de la Santa Creu, formada per alguns sacerdots i no triga
arribar l'escàndol; un diari local escrivia: <<Nadie creía
que fueran capaces de dar un mentís a la prensa volteriana y a los curas
enemigos del realismo decadente, dejando estrenar la obra de Wilde, pero el escándalo
de los diálogos vodevilescos ha colmado los oídos hipócritas
de los censores>>. La censura eclesiàstica inclou "Salomé"
a l'Índex de llibres Prohibits. La direcció es va veure obligada
a retirar l'obra de la cartellera, rescindeix el contracte i la companyia te de
deixar el teatre.
foto
arxiu Festival de Mérida
Urgentment
la companyia buscar un altre teatre per seguir les representacions i el Teatre
Nou del Paral·lel se li ofereix ràpidament, sota la direcció
de Jaume Borràs. El 25 de febrer la Xirgu torna a representar "El
rapte de la Sabina", "El redemptor" de Santiago Rusiñol
i "Salomé" de Wilde. Els diumenges funcions especials de "Pastilles
Hércules" i "Salomé".
L'empresari
del Teatre Nou en Gisbert, tenia un aire de gitano d'aquells que fan por a les
criatures. De malnom li deien "Traganiños", però que ningú
es deixi enganyar pel nom ni per les aparences: Traganiños era un paternal
protector de la seva actriu la Xirgu, la glòria de la casa. Margarida,
entre altres, tenia un admirador especial el Emiliano Iglesias. L'Emilianu es
dirigí a l'empresari per fer indagacions sobre Margarida. <<Miri,
quan acabi la funció, podrà veure sortir les actrius per aquesta
escala>>. L'Emilianu va veure que els comediants anaven sortint; però
, la temptadora Xirgu, no la va veure passar ni aquella nit ni mai. Succeí
el que Traganiños va preveure: que ningú no endevinaria que l'audaç
intèrpret de Salomé era una noieta vestida amb un senzill abric
gris, embolcallada de cap i coll i que anava acompanyada de la seva mare, una
dona amb el típic mocador al cap de les pageses.
Margarida Xirgu protagonitzant
"Salomé", en una retrat dedicat als seus cosins
Pere Xirgu i Pepeta Busquets de Xirgu.
Foto Institut del Teatre.
En el transcurs d'una representació de
"Salomé", quan la princesa (Margarida Xirgu)
s'acosta a Herodes (Jaume Borràs) a demanar-li el cap
del Baptista, Borràs es propassà donant a l'escena
un caràcter marcadament realista i com Margarida no era
dona que estimules provocacions ni consentis llibertats fora
del text de l'obra, acabada la funció demanà al
empresari que escollís entre Borràs o ella. Així
es com Jaume Borràs quedà acomiadat i mai més
tornaren a actuar junts.
Desprès d'actuar en castellà
per primera vegada a Málaga el juny de 1.913, Margarida Xirgu actua a Santa
Cruz de Tenerife i després a Las Palmas, on la societat extremadament puritana
posa el crit al cel per les representacions de "Salomé".
De
nou l'escàndol, l'obra estava maleïda!!
Figurí de Salomé fet per Miquel Xirgu, germà de Margarida
Figurí de Salomé
fet per Miquel Xirgu, germà de Margarida
Foto treta de la biografia d'Antonina Rodrigo
Marianela
En
la primavera de 1.916 els germans Álvarez Quintero li proposen estrenar
l'adaptació que han fet de "Marianela" l'obra de Benito Pérez
Galdós que el autor ja li havia brindat a Santander. El 7 de setembre d'aquest
any la Xirgu escriu al candidat al premi Nobel de l'època:
<<Sr.
Benito Pérez Galdós.
Mi ilustre amigo:
Recibo
su carta con la más grata satisfacción. Estoy contentísima
de poder estrenar "Marianela"; crea usted que me proporciona una de
las alegrías más grandes de mi vida.
El sábado
los hermanos Quintero leerán a la compañía la obra y empezaremos
los ensayos. El 1 de octubre llegaremos a Madrid, donde espero tener el gusto
de saludarle. Por los Quintero supongo tendrá usted noticias del reparto
y de los detalles referentes al decorado.
Le saluda muy afectuosamente
su amiga y entusiasta admiradora,
Margarita Xirgu>>.
Molts
reaccionaris ciutadans es oposaren a la candidatura al Nobel de Pérez Galdós,
de manera que l'Acadèmia sueca va desistir del propòsit per evitar
possibles complicacions polítiques. En contra ofensiva els seus amics van
organitzar un acte de desgravi.
Marianela és una de
les moltes obres que mostren la grandesa d'esperit del gènere humà.
Marianela, jove òrfena i de pobres atributs físics, serveix de lazarillo
de Pablo, jove cec i de còmoda posició social, de qui s'enamora.
Pablo, que només coneixia el món a través de les descripcions
que d'ell feia Nela i de les abundants lectures que li feia el seu pare i que
Pablo rebia amb avidesa, jura a Nela que els seus sentiments cap a ella eren els
mateixos. Sota la promesa d'una vida junts, Nela es lliura a la construcció
de les més càndides fantasies de viure al seu costat. Golfín,
metge de món que arriba a les mines per a visitar al seu germà,
es presenta a la vista del pare de Pablo com l'encarnació de la providència,
Golfín és l'única esperança que posseeix Pablo per
a recuperar la vista. Després de diverses vicissituds, Golfín atorga
a Pablo el do de la vista i amb això l'esperança de conèixer
un món ple de meravelles. Ja una vegada amb la capacitat de veure, Pablo
creu haver trobat en la bellesa de la seva cosina a la dona a qui va prometre
amor etern, Marianela. Nela sense poder reposar-se del sobresalt que li va produir
l'inevitable -el desencantament del seu jove amic- es lliura a la mort al saber-se
desproveïda de l'amor, de qui era per a ella la seva única raó
per a sentir-se viva.
Benito
Pérez Galdós i Margarida Xirgu
El 16 d'octubre
de 1.916 s'estrena "Marianela" en el Teatro Princesa de Madrid. La Xirgu
apareixia en escena amb pobres robes i peus i cames despullats, fins que l'amor
dona mort al personatge. El "terrible atreviment" de sortir descalça
a escena, va aixecar una desentonada campanya de comentaris d'un públic
acostumat a admirar els personatges de les aburgesades comèdies de l'època.
Encara
en el 1.949, els reaccionaris com César González Ruano recordaven
el fet: <<Nos parece excelente que venga y que encarame en los escenarios
sus sesenta y tantos años, que harán más justificable aquel
permanente trémolo de voz que se le quedó desde el estreno de "Marianela"
y que tanto contribuyó al desequilibrio de nuestro pobre sistema nervioso...Cuando
se trataba de hacer la hembra popular, y de rugir, y de quejarse, aun marchaba
la cosa. Pero no he visto nada más cómico que a la Xirgu cambiando
a Guimerá por Oscar Wilde o haciendo un papel delicado en que le fuera
imposible salir descalza y gimiendo>>.
"Marianela"
va ser un dels èxits populars més ressonants de Margarida Xirgu.
Tot Espanya aplaudí llargament i sonorament. Va fer l'obra infinites vegades
per ciutats, viles i poblets. A Écija, ciutat andalusa d'uns vint-i-dos
mil habitants, havia de donar-hi una sola funció a la nit. Les entrades
exhaurides, molta gent es quedà amb ganes d'obtenir-ne. En alçar-se
el teló, la sala estava que no hi cabia una agulla més. I no hi
havia manera de començar a causa de les protestes sorolloses dels qui s'havien
quedat a fora. Només s'aconseguí l'armistici a base de prometre
que la funció es repetiria. La Xirgu es va veure, doncs, obligada a representar
"Marianela" dues vegades seguides en una mateixa nit.
Ballar
amb el ventre nu i actuar amb les cames i peus nus, van ser dues immoralitats
per els reaccionaris que els va fer protestar com si d'un escàndol es tractés.
Margarida
Xirgu en el paper de "Marianela", de Benito Pérez Galdós
Foto treta de la biografia de Domènec
Guansé
Alguns
textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
