Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

34. DUES IMMORALITATS

 

Salomé

A finals de 1.891 Oscar Wilde escriu "Salomé". Sarah Bernhardt l'estrena a l' any següent.

L'obra recorre els millors escenaris d'Europa, però la Xirgu no s'acaba de decidir de incorporar-la al seu repertori fins que se sent atreta per la plasticitat del personatge, desprès d'haver vist en el Liceo la representació lírica de la cantant italiana Gemma Bellincioni de l'obra, que Richard Strauss composà en 1.906 per la "Salomé" de Wilde.

Un dels principals problemes que te la Xirgu amb el personatge es la voluptuosa dansa dels set vels, que interpreta la princesa de Judea Salomé davant del tetrarca Herodes, demanant com a recompensa que li portin en una safata d'argent, el cap del Joan Baptiste perquè el profeta rebutja estimar-la. A contracor, Herodes ha d'accedir al desig de Salomé i es així com la princesa pot besar els llavis de Joan Baptiste.

Com que Margarida no te cap idea de dansa, comença a fer classes amb Paulette Pàmies professora del conjunt de dansa del Liceo. El seu germà Miquel Xirgu s'encarrega dels esbossos dels figurins del vestuari.

 


Foto treta de la biografia d'Antonina Rodrigo

 

El 5 de febrer de 1.910 Margarida Xirgu estrena "Salomé" al Teatre Principal de Barcelona.

En els papers principals actuen Margarida, Jaume Borràs com Herodes i Ramon Tort com Joanon. Els papers secundaris son interpretats pels actors: Vicens Daroqui, Modest Santolària, Domenech, Ferran Bozzo, Pascasi Mas, Gil, Aveli Galceran, Miquel Ortín, Joan Pons, Rovira, Bech, Buxeda i Sala, i les actrius: Montserrat Faura i Josefina Santolària.

La reacció contra l'obra per sortir la Xirgu al escenari amb el ventre nu, es d'escàndol. El diari La Tribuna diu: <<Salomé es una figura plena de perills per a ser exhibida en l'escena, especialment en la nostra, poc preparada per a espectacles d'aquesta índole>>. Hi ha una discordant actitud de la crítica i del públic, mentres uns reconeixen que el personatge bíblic de l'impúdica Salomé te gran consistència humana, altres el troben irrespetable i fins i tot pornogràfic. La Xirgu diu al respecte: <<Tota interpretació és la il·lustració d'un text, una explicació. I jo no podia explicar-ho gens, perquè no ho havia comprès bé. El cap de prop del Baptista, tan peluda, que jo havia de besar apassionadament durant una escena, em produïa una profunda repulsió. Només de mirar-la em posava malalta. I quan, una vegada acabada la funció, encara la veia, amb els nervis destemplats cridava: "Traieu-me això de davant!">>.

 

Margarita Xirgu, representant Salomé, d' Oscar Wilde.

(arxiu del festival de Mérida)

Margarita Xirgu, representant Salomé, d' Oscar Wilde.

foto MAE

Foto treta de la biografia de Francesc Foguet i Boreu


Vuit dies desprès del estrena, la Xirgu debuta amb el vodevil "Pastilles Hércules" d'Hennequin i Vilhaud, traduït per Pau Alegria i amb il·lustracions musicals. Josep Santpere un dels millors còmics catalans de l'època dona la rèplica a Margarida, divertint al públic per tractar-se de una peça lleugera i picant. Un altre vodevil que també estrena la Xirgu com a complement de Salomé es "El rapte de la Sabina", que aconsegueix gran popularitat.

Eugeni D'ors, Xènius, l'ideòleg més influent del Noucentisme, va publicar a La Veu de Catalunya" el 16 de febrer de 1910: <<Que viatgi. Que vagi a veure de la vora com treballen, en sos escenaris, els grans artistes del món. Que passi per París i que aquell flairar subtilíssim a ella, concedit per les bones fades, aspiri els millors perfums de civilitat>>. En una "lletra desclosa" adreçada a la revista "Teatràlia" el 5 de març, Eugeni D'Ors hi matisà que no es tractava de reunir diners per fer possible el viatge de recerca de la jove Margarida Xirgu, com insinuava un article publicat en aquesta revista teatral, sinó que <<la utilíssima excursió d'estudis de l'Endevinadora admirable havia de ser per disposició i subvenció "oficial", per institució "política" -en l'ample i noble sentit que, malgrat tot, continuo donant a aquesta paraula-; en el sentit d'edificació, de cultura, d'imperi>>.

 

Llibre regalat a Margarida Xirgu, signat per Xènius.

Arxiu Jordi Rius Xirgu

 

El Teatre Principal pertanyia a la Junta del Hospital de la Santa Creu, formada per alguns sacerdots i no triga arribar l'escàndol; un diari local escrivia: <<Nadie creía que fueran capaces de dar un mentís a la prensa volteriana y a los curas enemigos del realismo decadente, dejando estrenar la obra de Wilde, pero el escándalo de los diálogos vodevilescos ha colmado los oídos hipócritas de los censores>>. La censura eclesiàstica inclou "Salomé" a l'Índex de llibres Prohibits. La direcció es va veure obligada a retirar l'obra de la cartellera, rescindeix el contracte i la companyia te de deixar el teatre.

 

foto arxiu Festival de Mérida

 

Urgentment la companyia buscar un altre teatre per seguir les representacions i el Teatre Nou del Paral·lel se li ofereix ràpidament, sota la direcció de Jaume Borràs. El 25 de febrer la Xirgu torna a representar "El rapte de la Sabina", "El redemptor" de Santiago Rusiñol i "Salomé" de Wilde. Els diumenges funcions especials de "Pastilles Hércules" i "Salomé".

L'empresari del Teatre Nou en Gisbert, tenia un aire de gitano d'aquells que fan por a les criatures. De malnom li deien "Traganiños", però que ningú es deixi enganyar pel nom ni per les aparences: Traganiños era un paternal protector de la seva actriu la Xirgu, la glòria de la casa. Margarida, entre altres, tenia un admirador especial el Emiliano Iglesias. L'Emilianu es dirigí a l'empresari per fer indagacions sobre Margarida. <<Miri, quan acabi la funció, podrà veure sortir les actrius per aquesta escala>>. L'Emilianu va veure que els comediants anaven sortint; però , la temptadora Xirgu, no la va veure passar ni aquella nit ni mai. Succeí el que Traganiños va preveure: que ningú no endevinaria que l'audaç intèrpret de Salomé era una noieta vestida amb un senzill abric gris, embolcallada de cap i coll i que anava acompanyada de la seva mare, una dona amb el típic mocador al cap de les pageses.

 

Margarida Xirgu protagonitzant "Salomé", en una retrat dedicat als seus cosins Pere Xirgu i Pepeta Busquets de Xirgu.

Foto MAE

 

En el transcurs d'una representació de "Salomé", quan la princesa (Margarida Xirgu) s'acosta a Herodes (Jaume Borràs) a demanar-li el cap del Baptista, Borràs es propassà donant a l'escena un caràcter marcadament realista i com Margarida no era dona que estimules provocacions ni consentis llibertats fora del text de l'obra, acabada la funció demanà al empresari que escollís entre Borràs o ella. Així es com Jaume Borràs quedà acomiadat i mai més tornaren a actuar junts.

 

Salomé. Margarida Xirgu

foto Amadeo MAE

 

Desprès d'actuar en castellà per primera vegada a Málaga el juny de 1.913, Margarida Xirgu actua a Santa Cruz de Tenerife i després a Las Palmas, on la societat extremadament puritana posa el crit al cel per les representacions de "Salomé".

De nou l'escàndol, l'obra estava maleïda!!

 

Figurí de Salomé fet per Miquel Xirgu, germà de Margarida

Figurí de Salomé fet per Miquel Xirgu, germà de Margarida

 

Margarida Xirgu protagonitzant "Salomé" a Madrid

Margarida Xirgu interpretant Salomé

foto Biblioteca Nacional de España

Foto treta de la biografia d'Antonina Rodrigo

Salomé - Xirgu

 

Marianela

 

En la primavera de 1.916 els germans Álvarez Quintero li proposen estrenar l'adaptació que han fet de "Marianela" l'obra de Benito Pérez Galdós que el autor ja li havia brindat a Santander. El 7 de setembre d'aquest any la Xirgu escriu al candidat al premi Nobel de l'època:

<<Sr. Benito Pérez Galdós.
Mi ilustre amigo:

Recibo su carta con la más grata satisfacción. Estoy contentísima de poder estrenar "Marianela"; crea usted que me proporciona una de las alegrías más grandes de mi vida.

El sábado los hermanos Quintero leerán a la compañía la obra y empezaremos los ensayos. El 1 de octubre llegaremos a Madrid, donde espero tener el gusto de saludarle. Por los Quintero supongo tendrá usted noticias del reparto y de los detalles referentes al decorado.

Le saluda muy afectuosamente su amiga y entusiasta admiradora,

Margarita Xirgu>>.

Molts reaccionaris ciutadans es oposaren a la candidatura al Nobel de Pérez Galdós, de manera que l'Acadèmia sueca va desistir del propòsit per evitar possibles complicacions polítiques. En contra ofensiva els seus amics van organitzar un acte de desgravi.

Marianela és una de les moltes obres que mostren la grandesa d'esperit del gènere humà. Marianela, jove òrfena i de pobres atributs físics, serveix de lazarillo de Pablo, jove cec i de còmoda posició social, de qui s'enamora. Pablo, que només coneixia el món a través de les descripcions que d'ell feia Nela i de les abundants lectures que li feia el seu pare i que Pablo rebia amb avidesa, jura a Nela que els seus sentiments cap a ella eren els mateixos. Sota la promesa d'una vida junts, Nela es lliura a la construcció de les més càndides fantasies de viure al seu costat. Golfín, metge de món que arriba a les mines per a visitar al seu germà, es presenta a la vista del pare de Pablo com l'encarnació de la providència, Golfín és l'única esperança que posseeix Pablo per a recuperar la vista. Després de diverses vicissituds, Golfín atorga a Pablo el do de la vista i amb això l'esperança de conèixer un món ple de meravelles. Ja una vegada amb la capacitat de veure, Pablo creu haver trobat en la bellesa de la seva cosina a la dona a qui va prometre amor etern, Marianela. Nela sense poder reposar-se del sobresalt que li va produir l'inevitable -el desencantament del seu jove amic- es lliura a la mort al saber-se desproveïda de l'amor, de qui era per a ella la seva única raó per a sentir-se viva.

 

Benito Pérez Galdós i Margarida Xirgu

 

El 16 d'octubre de 1.916 s'estrena "Marianela" en el Teatro Princesa de Madrid. La Xirgu apareixia en escena amb pobres robes i peus i cames despullats, fins que l'amor dona mort al personatge. El "terrible atreviment" de sortir descalça a escena, va aixecar una desentonada campanya de comentaris d'un públic acostumat a admirar els personatges de les aburgesades comèdies de l'època.

Encara en el 1.949, els reaccionaris com César González Ruano recordaven el fet: <<Nos parece excelente que venga y que encarame en los escenarios sus sesenta y tantos años, que harán más justificable aquel permanente trémolo de voz que se le quedó desde el estreno de "Marianela" y que tanto contribuyó al desequilibrio de nuestro pobre sistema nervioso...Cuando se trataba de hacer la hembra popular, y de rugir, y de quejarse, aun marchaba la cosa. Pero no he visto nada más cómico que a la Xirgu cambiando a Guimerá por Oscar Wilde o haciendo un papel delicado en que le fuera imposible salir descalza y gimiendo>>.

"Marianela" va ser un dels èxits populars més ressonants de Margarida Xirgu. Tot Espanya aplaudí llargament i sonorament. Va fer l'obra infinites vegades per ciutats, viles i poblets. A Écija, ciutat andalusa d'uns vint-i-dos mil habitants, havia de donar-hi una sola funció a la nit. Les entrades exhaurides, molta gent es quedà amb ganes d'obtenir-ne. En alçar-se el teló, la sala estava que no hi cabia una agulla més. I no hi havia manera de començar a causa de les protestes sorolloses dels qui s'havien quedat a fora. Només s'aconseguí l'armistici a base de prometre que la funció es repetiria. La Xirgu es va veure, doncs, obligada a representar "Marianela" dues vegades seguides en una mateixa nit.

Ballar amb el ventre nu i actuar amb les cames i peus nus, van ser dues immoralitats per els reaccionaris que els va fer protestar com si d'un escàndol es tractés.

 


Margarida Xirgu en el paper de "Marianela", de Benito Pérez Galdós

Foto treta de la biografia de Domènec Guansé

Margarida Xirgu protagonitzant "Marianela".

Foto Cuadernos El Público

 

Alguns textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.