36. PRIMERES OBRES EN CATALÀ
Margarida
Xirgu va debutar en el teatre d'afeccionats a l'edat de 14 anys el 1902 en el
Salón Asiático de Barcelona amb el drama en tres actes i en vers
"Lo nuvi" de Josep Feliu i Codina. Altres fonts asseguren que el seu
primer paper va ser amb un grup d'afeccionats i de nena 3ª en l'obra "La
muerte civil" de Paolo Giacometti a la societat recreativa cultural "El
Niu Guerrer" de Barcelona, el 1899.
A
començaments de 1903 Margarida Xirgu actua en "Don Álvaro o
la força del sinó" d'Ángel de Saavedra, Duque de Rivas,
al Ateneu del districte cinquè. El 28 de juny de 1905 Margarida interpreta
en el Ateneu Obrer del districte segon - al carrer Mercaders, 38- tres obres d'autors
catalans: "Joventut" d'Ignasi Iglésias, "Mossèn Janot"
d'Àngel Guimerà i un diàleg d'Antoni Ferrer i Codina "Un
cop de teles"; en el que actua amb Josep Arnall, Pepito, el que al setembre
de 1910 serà el seu primer marit.

fons
Antonina Rodrigo
Treballa
en diferents societats d'afeccionats com: els Ateneus del districte segon i del
districte cinquè, el Ateneu de l'esquerra de l'eixample, el Cercle de Propietaris
de Gracia, Gent Nova de Badalona.
A Badalona,
per aquell temps, hi havia molta afecció al teatre, els actors badalonins
quan posaven una obra en escena, es veien obligats a fer venir de Barcelona, una
actriu afeccionada o professional, doncs es donava el cas que les famílies
de Badalona, per pobres que fossin, no permetien a les noies que actuessin amb
els actors locals. En el local de "Gent Nova", que estava situat en
el carrer del Canonge Baranera, cantonada del carrer de Sant Francesc, uns joves
afeccionats representaven, en el petit teatre, obres de tota mena. Fou en aquest
escenari on actuà Margarida Xirgu moltes vegades. Tenia llavors 17 anys
i per Tots Sants feia el "Tenorio". Margarida era una Doña Inés
ingènua, d'una inegable candidesa, tan angelical com si fos una actriu
professional. La darrera actuació de la Xirgu a Badalona seria molts anys
desprès en el Cine Nou, segons Joan Abril en un article publicat a la "Revista
de Badalona".

Margarida
Xirgu molt joveneta (aprox. 18 anys)
arxiu familiar
germans Xirgu
El
setembre de 1906 actua en "Maria del Carme" de Josep Feliu i Codina
en el teatre d'afeccionats del carrer Santa Rosa. El 4 d'octubre de 1906 estrena
"Teresa Raquin" d'Émile Zola traduït per Juli Vallmitjana
i Rafael Moragas, en el Cercle de Propietaris de Gracia.
El
8 de desembre de 1906 debuta en el Teatre Romea amb l'obra d'Ángel Guimerà
"Mar i Cel". Dies més tard, el 14 de desembre, actua en l'obra
d'Adrià Gual "Els pobres menestrals". També en el Teatre
Romea, representa obres del repertori de la companyia i alguns estrenes com "La
ciutadana cigala" de P. Marqués i "De Barcelona a Arenys"
de Pau Parellada.

La
Xirgu a "Mar i Cel"
El 20 de febrer de 1907 interpreta "La mare" de Santiago
Rusiñol, en el paper de La Modela per indisposició d'Emília
Baró. El 1 de maig del mateix any estrena "La barca nova" d'Ignasi
Iglésias, també al Teatre Romea en el paper de La Nena. El 24 d'agost
actua al Casino de Puigcerdà en "El berenar fraternal" de Santiago
Rusiñol.

Fotos tretes de la biografia de Francesc Foguet

A finals de 1907 s'inicia el primer període del Teatre
Íntim d'Adrià Gual, amb representacions d'obres franceses, angleses,
italianes i alemanyes adaptades per Salvador Vilaregut; el 13 de desembre s'estrena
l'obra "Barataria" d'André de Lorde i Masson Forestier,el 20
de desembre representa "Tristos amors" de Giuseppe Giacosa en traducció
catalana de Narcís Oller al Teatre Romea, després "Pèl
de panotxa" de Jules Renard i "La mà de mico" de W. Jacobs.
Fora de programa actua en "Els savis de Vilatrista" de Santiago Rusiñol
i Gregorio Martínez Sierra. El segon període comença amb
l'estrena el 10 de gener de 1908 de "La llàntia de l'odi" de
Gabriele d'Annunzioen el paper de l' adolescent malaltís Gabriel i, en
el tercer període s'estrenen "La victòria dels filisteus"
de Henry Arthur Jones el 31 de gener en el paper d'Alma Suleny i, el 28 de febrer
"La campana submergida" de Gerhart Hauptmann il·lustrada musicalment
per Jaume Pahissa.

"Mà
de mico"
Xavier Rius Xirgu

"La campana
submergida"
foto Arxiu Mas.

"La
campana submergida"
foto
Institut Amatller d'Art Hispanic. Arxiu Mas.

"La
campana submergida"
foto
Institut Amatller d'Art Hispanic. Arxiu Mas.

"La
campana submergida"
cedida per Bernd Eichhorn

1908. Foto treta de la biografia d'Antonina Rodrigo
El 22 de març estrena "Aigües encantades"
de Joan Puig i Ferreter en el paper de Cecília i el 18 d'abril del 1908
la Xirgu estrena "Joan dels miracles" d'Ignasi Iglésias, dies
més tard estrena també "L'alegria del sol" del mateix
autor i "Ditxosos diners!" de Jean Julien en el paper de Carlota encara
al Teatre Romea.
Dues
empreses l'han sol·licitada: el Novetats i el Principal. Més que
diners Margarida vol tenir un èxit seu, un espectacle que la catapulti
a la fama. Signa amb el Teatre Principal a condició inexcusable d'estrenar
"Joventut de príncep".
El
19 de setembre de 1908 la Xirgu estrena al Teatre Principal dirigida pel primer
actor Enric Giménez i amb Maria Morera i Josep Santpere, el drama en tres
actes "Els picarols" (Le juif polonais) d'Émile Erckmann
i Alexandre Chatrian traduïda al català per Salvador Vilaregut. Li
segueix la joguina "Dia de pluja" de Louis Forest.
El
30 de setembre Margarida Xirgu estrena el vodevil en quatre actes "El viatge
del senyor Pons" d'Eugène Labiche i Édouard Martin.

Margarida
Xirgu protagonitzant "El viatge del senyor Pons".
Foto
Cuadernos El Público
El 10 d'octubre
de 1908 s'estrena "Joventut de príncep" de Wilhelm Meyer Forster
traduïda al català per Carles Costa i Josep M. Jordà. És
un dels seus èxits més sonats: la consagració definitiva
en l'escena catalana. La Xirgu es ja una gran actriu desprès d'interpretar
l'hostalera Caterina, musa dels estudiants de la Universitat de Heidelberg. Colles
d'estudiants de la Universitat de Barcelona participen, per torns, en l'espectacle
com a comparses "Visca la nostra Caterina!", criden els universitaris
a l'escenari, també, en un continu d'exultació, a les Rambles. Quan
passa la Xirgu davant de les parades, les floristes li regalen rams de flors.
Comença a tastar els efluvis de la popularitat.
El
novembre de 1908 actua en "Don Juan Tenorio" de José Zorrilla.
El 21 de novembre Margarida estrena el melodrama en quatre actes basat en la novel·la
de Sherlock Holmes d'Arthur Connan Doyle El gos de Baskerville. El
28 de desembre estrena la comèdia bufa en tres actes "El llamp de
la guerra general i mil homes" de P. Nicolau.

Margarida Xirgu interpretant "Don Juan Tenorio" de José Zorrilla.
Foto Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons Amadeu Mariné Vadalaco.

Margarida
Xirgu a Joventut de príncep en el 1908
Foto treta de la biografia d'Antonina Rodrigo

Representació de "Joventut de príncep" al Teatre Principal el 1908

Foto
"Historia y vida"

Margarida Xirgu i Jaume Borràs a "El rei"
de Gaston Armand de Caillavet, Robert de Flers i Emmanuel Aréne. Estrenada
al Teatre Principal el 20 de novembre al 1909.
Foto:
Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

fons
familiar germans Xirgu




Margarida
Xirgu i Jaume Borràs interpretant "El rei".
fotos
Benjamí Moliné

Margarida
Xirgu interpretant "El rei".
Foto
La Escena Catalana
El
9 de gener de 1909 la Xirgu estrena també amb Enric Giménez la comèdia
dramàtica en quatre actes Els hipòcrites d'Henry Arthur
Jones traduïda al català per Alejandro P. Maristany i Salvador Vilaregut.
El 27 de gener estrena el drama en quatre
actes "La senyora X" d'Alexandre de Bisson, traduïda al català
per Narcis Oller.
El 30 de gener estrena la
comèdia en quatre actes "Arseni Lupin" de Francis de Croiset
i Maurice Lebranch.
El 13 de març
de 1909 estrena amb Enric Giménez la llegenda en cinc actes "El pobre
Enric" de Gerhart Hauptmann traduïda al català per Marcos Jesús
Bertrán i amb decorats de Ros i Güell, Gracia, i Brunet i Pous. Continua
amb l'estrena el 10 d'abril de la comèdia "Els mentiders" de
Henry Arthur Jones traduïda al català per Alejandro P. Maristany i
Salvador Vilaregut . En el mes de maig, el dia 23, es rendeix homenatge a Àngel
Guimerà representant Margarida Xirgu amb els germans Borràs "Els
vells" d'Iglésias, "El místic" de Rusiñol
i "Terra baixa" i "Mar i cel" del propi Guimerà. El
31 de maig s'acaba la temporada 1908-1909. Comença la temporada 1909-1910,
el 13 d'octubre de 1909 amb l'estrena junt amb Enric Borràs del poema dramàtic
"La princesa llunyana" d'Edmond Eugène Rostand traduïda
al català per Luis Via. El 30 d'octubre estrena, en el paper de Nantilde,
la farsa poètica en quatre actes i en vers "El bon rei Dagobert"
d'André Rivoire amb traducció i adaptació de Salvador Vilaregut
i acaba l' any amb l'estrena el 20 de novembre del vodevil "El rei"
de Gaston Armand de Caillavet, Robert de Flers i Emmanuel Aréne.

Margarida
Xirgu caracteritzada d'Ottegebe a "El pobre Enric", el 1909.
Foto:
Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

El
pobre Enric de Hauptmann 1909
foto Teatre Solís

El
9 d'octubre 1909 estrena "La princesa llunyana" d'Edmond Eugène
Rostand en el paper de Melisanda.
arxiu germans
Xirgu
El
8 de gener de 1910 estrena la comèdia en quatre actes "Educació
de príncep" de Maurice Donnay i el 25 de gener torna a representar
el drama en tres actes "El redemptor" de Santiago Rusiñol. El
5 de febrer de 1910 s'estrena al Teatre Principal "Salomé" d'Oscar
Wilde amb traducció de Joaquim Pena. 8 dies desprès la Xirgu debuta
en el vodevil "Pastilles d' Hèrcules" de Maurice Hennequin i
Paul Vilhaud traduïda per Pau Alegria. Com a complement de "Salomé"
estrena uns altres vodevils "El rapte de la Sabina" de Francesc Figueras
i "L'ase d'en Buridan" de Gaston Armand de Caillavet i Robert de Flers.
. La direcció es va veure obligada pel escàndol a retirar "Salomé"
de la cartellera, rescindeix el contracte i la companyia te de deixar el teatre.

Margarida Xirgu i Miquel Ortín el 1908 interpretant “L'ase de Buridan”.
Foto Escena Catalana
Margarida Xirgu protagonitzant “L'ase de Buridan” de Gaston Armand de Caillavet i Robert de Flers

Margarida Xirgu interpretant Salomé
foto MAE

Margarida Xirgu interpretant Salomé
foto Biblioteca Nacional de España
Urgentment
la companyia buscar un altre teatre per seguir les representacions i el Teatre
Nou del Paral·lel se li ofereix ràpidament. El 25 de febrer la Xirgu
torna a representar "El rapte de la Sabina" de Francesc Figueras, "El
redemptor" de Santiago Rusiñol i "Salomé" de Wilde.
Els diumenges funcions especials de "Pastilles d' Hèrcules" i
"Salomé".". En el Teatre Nou Margarida Xirgu representa
també: "Petit i Pataud, S. En C." de Maurice Hennequin i Pierre
Bever i "Coralina i companyia" d'Albin Velabrègue i Maurice Hennequin.
Acabades les representacions en el Teatre Nou, passa al Teatre Tívoli on
estrena el 22 de juliol de 1910 "Zazá" de Pierre Berton i Charles
Simon.

Margarida
Xirgu i Miquel Ortín interpretant "Zazá"





Margarida
Xirgu protagonitzant "Zazá"
Foto Amadeo MAE


Exposició itinerant Any Xirgu
.jpg)

Fotos: Institut del Teatre:' Escena digital MAE


En
el Teatre Tivoli la Xirgu també representa: "Salomé",
"Joventut de príncep" i els vodevils "Coralina i companyia",
"Petit i Pataud, S. En C." i "Portes res de pago?" de Maurice
Hennequin.
Torna
al Teatre Principal i estrena "Andrònica" d'Àngel Guimerà
el 22 d'octubre de 1910.
Al Teatre
Principal, a l' octubre de 1910, representa l'episodi napoleònic en un
acte i en vers Estil imperi de Josep Burgas, el "Sainet trist"
en el paper de Niceta i "Terra baixa" en el paper de Marta amb Enric
Guitart en el paper de Manelic, ambdues d'Àngel Guimerà.


Margarida Xirgu protagonitzant “Estil Imperi” de Josep Burgas
foto Biblioteca Nacional de España

"Estil Imperi"
foto MAE

Aquest
mateix any actua en "La dama de les camèlies" d'Alexandre Dumas
fill i el 16 de novembre de 1910 en "Matí de festa" d'Avel·lí
Artís.

Margarida
Xirgu a La dama de les camèlies
foto albert prats


Margarida
Xirgu a La dama de les camèlies
foto albert prats
"La dama de les camèlies"
foto
del Museu de Badalona. Arxiu
d'Imatges/Institut del Teatre de Barcelona.










Margarida Xirgu interpretant a Margarida Gautier.
Foto Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons Amadeu Mariné Vadalaco.




Margarida
Xirgu interpretant "La dama de les camèlies".
Fotos:
Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

La dama de las camelias
Fotos: Institut del Teatre:' Escena digital MAE





foto Biblioteca Nacional de España
.jpg)
Margarida Xirgu interpretant a Margarida Gautier

Margarida
Xirgu interpretant "La dama de les camèlies".
Foto:
Fons Margarida Xirgu MAE de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

Margarida Xirgu protagonitzant Margarida Gautier.
Foto Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons Amadeu Mariné Vadalaco.








Margarida Xirgu protagonitzant 'La dama de las camelias'.
Foto Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons Amadeu Mariné Vadalaco.

La Xirgu en "Andrònica"
foto
del Museu de Badalona

Margarida
Xirgu protagonitzant "Andrònica" de Guimerà
foto
televisió de Badalona

Andrònica. 1910. Xirgu, Margarita
foto Amadeo, MAE

Andrónica
Fotos: Institut del Teatre:' Escena digital MAE

Margarida Xirgu protagonitzant "Andrónica".
Foto Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons Amadeu Mariné Vadalaco.
La
següent estrena al Teatre Principal va ser el 3 de desembre de 1910 amb "Miqueta
i sa mare" de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet traduïda
per Salvador Vilaregut. El desembre estrena la comèdia en un acte i sis
quadres (clavats a la paret) Al quarto de la dama de Josep Arnall,
el marit de Margarida, una obreta que si no estigues mal escrita reuniria condicions
literaries. Com deia el setmanari La Escena Catalana es tractava d'una
obra on: <<les escenes son d'un colorit que denota coneixement per part
de l'autor en qüestió de tintures. Els personatges també tenen
color, sobretot aquell vell que es pinta el cabell de negre. El tipus de Conseller
de Càmera, encarregat al senyor Vilaregut (Ainé) està molt
ben trobat; lo mateix devem dir d'El Mestre Dramaturg, que executa magistralment
i amb tota ingenuïtat un novell actor de la companyia qual nom no recordem.
La senyora Xirgu en el paper de Estrella ca enlluernar-nos com sempre; aquella
coqueteria i aquell discreteix no l'hem trobat en cap més actriu. El paper
de Periodista i Home de bé el trobarem massa gros i de poc enginy; aquells
xistos que es posen en boca de tal personatge son fusellables, el representà
molt malament el senyor Malcamí per més que estava molt ben caracteritzat
-per lo que es va conèixer aquest actor s'havia gastat quatre pessetes
amb el llibre d'en Turell-. L'Ortín no va plaure'ns; aquella melancolia
en el paper de galant jove no la vam trobar natural; després, se sabia
massa el paper, i això sempre es un defecte perquè el públic
coneix que tot es comèdia. Els demés papers a càrrec dels
senyors Rusiñol, Vilaregut (cadet), Puig, Colomer i Fors, Oller, Fabrer,
Oliver, Artis, Artis (bis), López, Burgas, Baró, Jordà, Agulló,
Franqueza, Cadira, Trulls i Admirador 1º, 2º i 3º, van secundar
tant bé com podien. L'autor també var fer-hi un paper episòdic,
que el va fer relativament bé, sinó que en lloc de dir: La
senyora està servida? Va dir: A quina hora vols que et cridi?.
Varem estranyar molt que no donessin paper al senyor Raventós, per més
que la raventada ja hi va ser quan van baixar el teló. Felicitem a l'Empresa>>

"Miqueta i sa mare" de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet
1910.
foto Teatre Solís

Foto publicada per Antonina Rodrigo

"Miqueta
i sa mare"
Foto La Escena Catalana



Margarida Xirgu i Maria Morera en “Miqueta i sa mare”

Margarida Xirgu interpretant “Miqueta i sa mare”
fotos Biblioteca Nacional de España


El
9 de gener de 1911 estrena al Teatre Principal "El daltabaix" de Gregoire
Laferre adaptada al català per Rusiñol. A continuació estrena
el quadre dramàtic en un acte Entre boires de Pere Colomer
Flors. El 22 de març sota la direcció d'Enric Giménez representa
"La dama de les camèlies" d'Alexandre Dumas fill. El 15 d'abril
estrena "La reina jove" d'Àngel Guimerà, escrita especialment
per a ella el paper de la reina Alèxia.
arxiu germans
xirgu

Margarida Xirgu a "La
reina jove"

Margarida Xirgu protagonitzant "La reina jove".
Foto Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons Amadeu Mariné Vadalaco

foto
de l' Institut del Teatre de Barcelona.

arxiu
albert prats

Margarida
Xirgu interpretant a la Reina Alèxia en la obra de Àngel Guimerà.

Margarida Xirgu interpretant a la Reina Alexia

arxiu
germans xirgu
Margarida Xirgu a "La reina jove"
arxiu
germans xirgu
Margarida Xirgu a "La
reina jove"



La reina jove
foto Amadeo MAE
Margarida
Xirgu a "La reina jove"
arxiu
germans xirgu
Margarida Xirgu
a "La reina jove"
arxiu
germans xirgu


Margarida
Xirgu protagonitzant "La reina jove" d'Àngel Guimerà.
imatge Amadeo, MAE

Margarida Xirgu protagonitzant "La reina jove"
foto Biblioteca Nacional de España
L'entusiasme
és comparable amb l'estrena de "Joventut de príncep".
La Xirgu es converteix en l'actriu més festejada del públic, en
la reina indiscutible de l'escena catalana.
Quan
una dona de l'espectacle perd el seu nom i es queda només en el cognom,
és que ha arribat al grau suprem de l'excel·lència: la Paulova,
la Duse, la Rejane, la Garbo,... Avui es banalitza potser aquesta figura retòrica,
però perdre el nom era entrar en la llegenda. La Xirgu s'adaptava igual
al drama, que a la comèdia, al vodevil que a la tragèdia.
El
5 de juny Margarida Xirgu es converteix en empresària teatral pels mesos
d'estiu amb la Companyia Xirgu-Enric Giménez-Alexandre Nolla. El 8 de juny
la companyia representa "Zazà", "La reina jove", "Els
zin-calós" en el paper de La Xivet al Teatre Bosc de Gràcia
i desprès la gira estival els conduí a Vilafranca, Valls, Sabadell,
Terrassa, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Rubí i Arenys
de Mar, entre altres poblacions.
Margarida Xirgu a "Els
zin-calós"



Margarida Xirgu protagonitzant 'Els zin-calós' de Juli Vallmitjana.
Fons Amadeu Mariné Vadalaco
Foto Arxiu Fotogràfic de Barcelona.


Margarida
Xirgu i Maria Morera en "Els zin-calós" en el 1911
Del
17 al 19 de juliol de 1911 va fer cinc funcions al Teatre Novetats: "La reina
jove", "Els zin-calós", "Zazà", "Joventut
de príncep" i "La dama de les camèlies".
A
l' acabar el cicle del Teatre Novetats, va deixar el pis del carrer Hospital nº
123, 4º. 1ª i s'instal·là a Breda fins la primera quinzena
de setembre.
El 30 de setembre de 1911 s'estrena en el Teatre Principal "Els
Pirineus" de Víctor Balaguer interpretant el personatge de Raig de
Lluna. El 6 de novembre la Xirgu estrena "Magda" de Hermann Sudermann
també en el Teatre Principal. El 15 de novembre estrena "La xocolatereta"
de Paul Gavault en el Teatre principal, interpretant la joveneta milionària
enamorada.

Margarida
Xirgu a Magda
foto Albert Prats

arxiu MAE

Margarida Xirgu protagonitzant "Magda"
foto Biblioteca Nacional de España


Margarida
Xirgu protagonitzant "Magda".
Foto
revista "El Teatre Català".


fotos Biblioteca Nacional de España

Margarida Xirgu en el paper de Benjamina a "La xocolatereta". 1911




Margarida Xirgu protagonitzant 'La xocolatereta'.
Foto Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons Amadeu Mariné Vadalaco
El
9 de desembre de 1911 estrena "Muntanyes blanques" de Juli Vallmitjana
al Teatre Principal en que va fer una escena arrencada del natural amb qui temps
més tard seria el seu segon marit Miguel Ortín, i en la funció
a benefici de la Societat d'Actors representa "Maria Rosa" de Àngel
Guimerà amb Enric Borràs.

Margarida
Xirgu protagonitzant "Muntanyes blanques".
Foto
Agencia EFE

Margarida
Xirgu caracteritzada de Floreia el 9 de desembre de 1911en l'estrena de "Muntanyes
blanques".
Foto: Fons Margarida
Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

Margarida
Xirgu protagonitzant "Muntanyes blanques".
Foto
IDC de Mérida
El 8 de gener de 1912 estrena "Frou frou" de Henri Meilhac i Ludovic
Halévy en el Teatre Principal. També representa "El pa d'altri"
d'Ivan S. Turgenev en traducció de Narcís Oller i "L'amic Fritz"
d'Émile Erckmann i Alexandre Chatrian en el paper de Suzel. El 6 d'abril
estrena "Theodora" de Victorien Sardou en el Teatre Principal.








Margarida
Xirgu interpretant "Frou-frou" el 1912.
Foto: Fons Margarida Xirgu de
l'Institut del Teatre de la Diputació de
Barcelona.

Margarida Xirgu interpretant a Gilberta



foto Biblioteca Nacional de España

Margarida Xirgu interpretant "Theodora" el 1912 sola i junt amb Enric
Giménez i altres actors de la Companyia.
Foto:
Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
arxiu
albert prats | foto
albert prats |
Margarida Xirgu a "Theodora"

foto MAE









Margarida Xirgu protagonitzant "Teodora" de Victorien Sardou.
Foto Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons Amadeu Mariné Vadalaco.
El 26 d'abril d'abril
estrena "Elektra" de Hugo von Hofmannsthal i el 8 de maig "El fill
de Crist" d'Ambrosi Carrion en el Teatre Principal en el paper de la cortesana
Vetúria.
Més endavant estrena "Las del barranco' de Gregorio de Laferrere traduït per Santiago Rusiñol.

arxiu
laura prats | 
arxiu
germans xirgu |
Margarida Xirgu a "Elektra"

Margarida Xirgu protagonitzant Elektra.
Foto Amadeu Mariné Vadalaco

Margarida Xirgu a "Elektra"
arxiu
germans xirgu
Margarida
Xirgu a "Elektra"
foto
albert prats

Margarida
Xirgu a "Elektra
fons familiar germans Xirgu

Margarida
Xirgu a "Elektra"
fons familiar germans Xirgu


foto
Cuadernos El Público

foto Amadeo, MAE

.png)
Fotos: Institut del Teatre:' Escena digital MAE
.png)
Fotos: Institut del Teatre:' Escena digital MAE
Els
darrers dies de maig amb la Companyia d'Alexandre Nolla representa al Teatre Bosc
de Gràcia: "Magda" i "La reina jove". Del 4 al 12 de
juny en la campanya per Palma de Mallorca representa: "Joventut de príncep",
"Magda", "Frou-frou", "Elektra", "La verge
boja" d'Henry Bataille, "Zazà", "La xocolatereta",
"La dama de les camèlies" i "La reina jove".

Margarida
Xirgu a la "La verge boja"
foto
albert prats

Margarida
Xirgu a la "La verge boja"
foto MAE
El
novembre de 1912 fa el primer viatge a París amb Salvador Vilaregut, tornant
a Barcelona el dia 9 d'aquest mateix mes. El 18 i 19 de gener de 1913 representa
al Teatre Novetats: "Zazà", "La reina jove" i "Magda".
Fins que no marxa al juny de 1913 a la primera gira americana, estrena "Torres,
torretes" de Josep Burgas, "El pintor de miracles" de Santiago
Rusiñol, "L'estiuet de Sant Martí" d'Apel·les Mestres,
"La germaneta" de Manel Folch i Torres, "La verge del mar"
de Santiago Rusiñol, "Nausica" de Joan Maragall, "Lady Godiva"
de Manuel Linares Rivas; entre altres.

Margarida
Xirgu li dedicà a Salvador Vilaregut
Foto
treta Institut del Teatre de Barcelona



Margarida
Xirgu interpretant el drama històric en 5 actes "Locura de amor"
de Tamayo y Baus el 1913.
Fotos: Fons Margarida Xirgu
de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.







Margarida Xirgu protagonitzant 'Locura de amor'.
Foto Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons Amadeu Mariné Vadalaco.

foto MAE

Margarida
Xirgu i Enric Borràs a Terra baixa 1931.
Fons
familiar Laura Prats


foto MAE


El
8 de desembre de 1913, Margarida Xirgu escriu a Apel·les Mestres constatant
la predisposició de participar en els festivals benèfics que acostumaven
a fer-se a I'escena catalana del moment. També, atès que és
escrita cinc mesos abans de debutar a Madrid, revela com es preparava per fer
el salt a l'escena espanyola. És un pas importantíssim per a la
seva projecció internacional, que acaba essent una autentica immersió:
<<Distingit amic: He rebut la seva carta i després de contestar la
seva afectuosa salutació haig de manifestar-li el següent: Tinc verdaders
desitjos de complaure a les senyores de la Junta de la Societat Protectora d'Animals
y Plantes, prenent part en el festival que preparant, però com ja els vaig
indicar, em trobo, no diré impossibilitada de fer-ho, però si exposada
a que d'un dia a I'altre, em cridi el meu representant de Madrid per que hi vagi
personalment, per ultimar tot lo referent a la meva campanya artística,
que penso realitzar a Madrid. En cas de que sigui cridada, abans del dia en que
te de celebrar-se el festival, amb molt greu, em veuré privada de compláure'ls
com jo desitjo. Ara, si aquell dia soc a Barcelona, prendré part en la
funció, lIegint la seva bella poesia: "Lo gitano qui juga a daus amb
la reina", del volum de "Bodes", que considero de gran afecte i
per la que sento especial predilecció. Queda com sempre admiradora del
poeta i afectuosa per I'amic, la que és de voste U.q.b.s.m. Margarida Xirgu.
c /Bailen 66, baixos segona>>.
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
Algunes fotos han estat tretes d'aquí:
https://barcelodona.blogspot.com/2018/01/margarida-xirgu.html?fbclid=IwAR11Nf2ASUssZYXnx_ngnEl41axEMCG3d3zB-NSqp6lOxVAzsPc8yXeYaqw
tornar