Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

36. PRIMERES OBRES EN CATALÀ

 

Margarida Xirgu va debutar en el teatre d'afeccionats a l'edat de 14 anys el 1902 en el Salón Asiático de Barcelona amb el drama en tres actes i en vers "Lo nuvi" de Josep Feliu i Codina. Altres fonts asseguren que el seu primer paper va ser amb un grup d'afeccionats i de nena 3ª en l'obra "La muerte civil" de Paolo Giacometti a la societat recreativa cultural "El Niu Guerrer" de Barcelona, el 1899.

A començaments de 1903 Margarida Xirgu actua en "Don Álvaro o la força del sinó" d'Ángel de Saavedra, Duque de Rivas, al Ateneu del districte cinquè. El 28 de juny de 1905 Margarida interpreta en el Ateneu Obrer del districte segon - al carrer Mercaders, 38- tres obres d'autors catalans: "Joventut" d'Ignasi Iglésias, "Mossèn Janot" d'Àngel Guimerà i un diàleg d'Antoni Ferrer i Codina "Un cop de teles"; en el que actua amb Josep Arnall, Pepito, el que al setembre de 1910 serà el seu primer marit.

 

fons Antonina Rodrigo

 

Treballa en diferents societats d'afeccionats com: els Ateneus del districte segon i del districte cinquè, el Ateneu de l'esquerra de l'eixample, el Cercle de Propietaris de Gracia, Gent Nova de Badalona.

A Badalona, per aquell temps, hi havia molta afecció al teatre, els actors badalonins quan posaven una obra en escena, es veien obligats a fer venir de Barcelona, una actriu afeccionada o professional, doncs es donava el cas que les famílies de Badalona, per pobres que fossin, no permetien a les noies que actuessin amb els actors locals. En el local de "Gent Nova", que estava situat en el carrer del Canonge Baranera, cantonada del carrer de Sant Francesc, uns joves afeccionats representaven, en el petit teatre, obres de tota mena. Fou en aquest escenari on actuà Margarida Xirgu moltes vegades. Tenia llavors 17 anys i per Tots Sants feia el "Tenorio". Margarida era una Doña Inés ingènua, d'una inegable candidesa, tan angelical com si fos una actriu professional. La darrera actuació de la Xirgu a Badalona seria molts anys desprès en el Cine Nou, segons Joan Abril en un article publicat a la "Revista de Badalona".

 

Margarida Xirgu molt joveneta (aprox. 18 anys)

arxiu familiar germans Xirgu

 

El setembre de 1906 actua en "Maria del Carme" de Josep Feliu i Codina en el teatre d'afeccionats del carrer Santa Rosa. El 4 d'octubre de 1906 estrena "Teresa Raquin" d'Émile Zola traduït per Juli Vallmitjana i Rafael Moragas, en el Cercle de Propietaris de Gracia.

El 8 de desembre de 1906 debuta en el Teatre Romea amb l'obra d'Ángel Guimerà "Mar i Cel". Dies més tard, el 14 de desembre, actua en l'obra d'Adrià Gual "Els pobres menestrals". També en el Teatre Romea, representa obres del repertori de la companyia i alguns estrenes com "La ciutadana cigala" de P. Marqués i "De Barcelona a Arenys" de Pau Parellada.

 

La Xirgu a "Mar i Cel"


El 20 de febrer de 1907 interpreta "La mare" de Santiago Rusiñol, en el paper de La Modela per indisposició d'Emília Baró. El 1 de maig del mateix any estrena "La barca nova" d'Ignasi Iglésias, també al Teatre Romea en el paper de La Nena. El 24 d'agost actua al Casino de Puigcerdà en "El berenar fraternal" de Santiago Rusiñol.

 

Fotos tretes de la biografia de Francesc Foguet


A finals de 1907 s'inicia el primer període del Teatre Íntim d'Adrià Gual, amb representacions d'obres franceses, angleses, italianes i alemanyes adaptades per Salvador Vilaregut; el 13 de desembre s'estrena l'obra "Barataria" d'André de Lorde i Masson Forestier,el 20 de desembre representa "Tristos amors" de Giuseppe Giacosa en traducció catalana de Narcís Oller al Teatre Romea, després "Pèl de panotxa" de Jules Renard i "La mà de mico" de W. Jacobs. Fora de programa actua en "Els savis de Vilatrista" de Santiago Rusiñol i Gregorio Martínez Sierra. El segon període comença amb l'estrena el 10 de gener de 1908 de "La llàntia de l'odi" de Gabriele d'Annunzioen el paper de l' adolescent malaltís Gabriel i, en el tercer període s'estrenen "La victòria dels filisteus" de Henry Arthur Jones el 31 de gener en el paper d'Alma Suleny i, el 28 de febrer "La campana submergida" de Gerhart Hauptmann il·lustrada musicalment per Jaume Pahissa.

 

"Mà de mico"

Xavier Rius Xirgu

"La campana submergida"

foto Arxiu Mas.

"La campana submergida"

foto Institut Amatller d'Art Hispanic. Arxiu Mas.

"La campana submergida"


foto Institut Amatller d'Art Hispanic. Arxiu Mas.

1908. Foto treta de la biografia d'Antonina Rodrigo


El 22 de març estrena "Aigües encantades" de Joan Puig i Ferreter en el paper de Cecília i el 18 d'abril del 1908 la Xirgu estrena "Joan dels miracles" d'Ignasi Iglésias, dies més tard estrena també "L'alegria del sol" del mateix autor i "Ditxosos diners!" de Jean Julien en el paper de Carlota encara al Teatre Romea.

Dues empreses l'han sol·licitada: el Novetats i el Principal. Més que diners Margarida vol tenir un èxit seu, un espectacle que la catapulti a la fama. Signa amb el Teatre Principal a condició inexcusable d'estrenar "Joventut de príncep".

El 19 de setembre de 1908 la Xirgu estrena al Teatre Principal dirigida pel primer actor Enric Giménez i amb Maria Morera i Josep Santpere, el drama en tres actes "Els picarols" (“Le juif polonais”) d'Émile Erckmann i Alexandre Chatrian traduïda al català per Salvador Vilaregut. Li segueix la joguina "Dia de pluja" de Louis Forest.

El 30 de setembre Margarida Xirgu estrena el vodevil en quatre actes "El viatge del senyor Pons" d'Eugène Labiche i Édouard Martin.

 

Margarida Xirgu protagonitzant "El viatge del senyor Pons".

Foto Cuadernos El Público

El 10 d'octubre de 1908 s'estrena "Joventut de príncep" de Wilhelm Meyer Forster traduïda al català per Carles Costa i Josep M. Jordà. És un dels seus èxits més sonats: la consagració definitiva en l'escena catalana. La Xirgu es ja una gran actriu desprès d'interpretar l'hostalera Caterina, musa dels estudiants de la Universitat de Heidelberg. Colles d'estudiants de la Universitat de Barcelona participen, per torns, en l'espectacle com a comparses "Visca la nostra Caterina!", criden els universitaris a l'escenari, també, en un continu d'exultació, a les Rambles. Quan passa la Xirgu davant de les parades, les floristes li regalen rams de flors. Comença a tastar els efluvis de la popularitat.

El novembre de 1908 actua en "Don Juan Tenorio" de José Zorrilla. El 21 de novembre Margarida estrena el melodrama en quatre actes basat en la novel·la de Sherlock Holmes d'Arthur Connan Doyle “El gos de Baskerville”. El 28 de desembre estrena la comèdia bufa en tres actes "El llamp de la guerra general i mil homes" de P. Nicolau.

Margarida Xirgu a Joventut de príncep en el 1908


Foto treta de la biografia d'Antonina Rodrigo

 

Foto "Historia y vida"


Margarida Xirgu i Jaume Borràs a "El rei" de Gaston Armand de Caillavet, Robert de Flers i Emmanuel Aréne. Estrenada al Teatre Principal el 20 de novembre al 1909.

Foto: Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.


fons familiar germans Xirgu

Margarida Xirgu i Jaume Borràs interpretant "El rei".

fotos Benjamí Moliné

Margarida Xirgu interpretant "El rei".

Foto La Escena Catalana

 

El 9 de gener de 1909 la Xirgu estrena també amb Enric Giménez la comèdia dramàtica en quatre actes “Els hipòcrites” d'Henry Arthur Jones traduïda al català per Alejandro P. Maristany i Salvador Vilaregut.

El 27 de gener estrena el drama en quatre actes "La senyora X" d'Alexandre de Bisson, traduïda al català per Narcis Oller.

El 30 de gener estrena la comèdia en quatre actes "Arseni Lupin" de Francis de Croiset i Maurice Lebranch.

El 13 de març de 1909 estrena amb Enric Giménez la llegenda en cinc actes "El pobre Enric" de Gerhart Hauptmann traduïda al català per Marcos Jesús Bertrán i amb decorats de Ros i Güell, Gracia, i Brunet i Pous. Continua amb l'estrena el 10 d'abril de la comèdia "Els mentiders" de Henry Arthur Jones traduïda al català per Alejandro P. Maristany i Salvador Vilaregut . En el mes de maig, el dia 23, es rendeix homenatge a Àngel Guimerà representant Margarida Xirgu amb els germans Borràs "Els vells" d'Iglésias, "El místic" de Rusiñol i "Terra baixa" i "Mar i cel" del propi Guimerà. El 31 de maig s'acaba la temporada 1908-1909. Comença la temporada 1909-1910, el 13 d'octubre de 1909 amb l'estrena junt amb Enric Borràs del poema dramàtic "La princesa llunyana" d'Edmond Eugène Rostand traduïda al català per Luis Via. El 30 d'octubre estrena, en el paper de Nantilde, la farsa poètica en quatre actes i en vers "El bon rei Dagobert" d'André Rivoire amb traducció i adaptació de Salvador Vilaregut i acaba l' any amb l'estrena el 20 de novembre del vodevil "El rei" de Gaston Armand de Caillavet, Robert de Flers i Emmanuel Aréne.

 

Margarida Xirgu caracteritzada d'Ottegebe a "El pobre Enric", el 1909.

Foto: Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

 

El pobre Enric de Hauptmann 1909

foto Teatre Solís

El 9 d'octubre 1909 estrena "La princesa llunyana" d'Edmond Eugène Rostand en el paper de Melisanda.

arxiu germans Xirgu

El 8 de gener de 1910 estrena la comèdia en quatre actes "Educació de príncep" de Maurice Donnay i el 25 de gener torna a representar el drama en tres actes "El redemptor" de Santiago Rusiñol. El 5 de febrer de 1910 s'estrena al Teatre Principal "Salomé" d'Oscar Wilde amb traducció de Joaquim Pena. 8 dies desprès la Xirgu debuta en el vodevil "Pastilles d' Hèrcules" de Maurice Hennequin i Paul Vilhaud traduïda per Pau Alegria. Com a complement de "Salomé" estrena uns altres vodevils "El rapte de la Sabina" de Francesc Figueras i "L'ase d'en Buridan" de Gaston Armand de Caillavet i Robert de Flers. . La direcció es va veure obligada pel escàndol a retirar "Salomé" de la cartellera, rescindeix el contracte i la companyia te de deixar el teatre.

 

                              

Margarida Xirgu i Miquel Ortín el 1908 interpretant “L'ase de Buridan”.

Foto Escena Catalana

 

                                   

  Margarida Xirgu protagonitzant “L'ase de Buridan” de Gaston Armand de Caillavet i Robert de Flers

                           

Margarida Xirgu interpretant Salomé

foto MAE

Margarida Xirgu interpretant Salomé

foto Biblioteca Nacional de España

 

Urgentment la companyia buscar un altre teatre per seguir les representacions i el Teatre Nou del Paral·lel se li ofereix ràpidament. El 25 de febrer la Xirgu torna a representar "El rapte de la Sabina" de Francesc Figueras, "El redemptor" de Santiago Rusiñol i "Salomé" de Wilde. Els diumenges funcions especials de "Pastilles d' Hèrcules" i "Salomé".". En el Teatre Nou Margarida Xirgu representa també: "Petit i Pataud, S. En C." de Maurice Hennequin i Pierre Bever i "Coralina i companyia" d'Albin Velabrègue i Maurice Hennequin.
Acabades les representacions en el Teatre Nou, passa al Teatre Tívoli on estrena el 22 de juliol de 1910 "Zazá" de Pierre Berton i Charles Simon.

 

Margarida Xirgu i Miquel Ortín interpretant "Zazá"

Margarida Xirgu protagonitzant "Zazá".

Foto Amadeo MAE

 

En el Teatre Tivoli la Xirgu també representa: "Salomé", "Joventut de príncep" i els vodevils "Coralina i companyia", "Petit i Pataud, S. En C." i "Portes res de pago?" de Maurice Hennequin.

Torna al Teatre Principal i estrena "Andrònica" d'Àngel Guimerà el 22 d'octubre de 1910.

Al Teatre Principal, a l' octubre de 1910, representa l'episodi napoleònic en un acte i en vers “Estil imperi” de Josep Burgas, el "Sainet trist" en el paper de Niceta i "Terra baixa" en el paper de Marta amb Enric Guitart en el paper de Manelic, ambdues d'Àngel Guimerà.

 

                           

                  Margarida Xirgu protagonitzant “Estil Imperi” de Josep Burgas

                                             foto Biblioteca Nacional de España

                       

"Estil Imperi"

foto MAE

                                        

Aquest mateix any actua en "La dama de les camèlies" d'Alexandre Dumas fill i el 16 de novembre de 1910 en "Matí de festa" d'Avel·lí Artís.

 

Margarida Xirgu a La dama de les camèlies foto albert prats


Margarida Xirgu a La dama de les camèlies foto albert prats

"La dama de les camèlies"

foto del Museu de Badalona. Arxiu
d'Imatges/Institut del Teatre de Barcelona.

Margarida Xirgu interpretant "La dama de les camèlies".

Fotos: Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

 

foto Biblioteca Nacional de España

Margarida Xirgu interpretant "La dama de les camèlies".

Foto: Fons Margarida Xirgu MAE de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

 

La Xirgu en "Andrònica"

foto del Museu de Badalona

Margarida Xirgu protagonitzant "Andrònica" de Guimerà

foto televisió de Badalona

Andrònica. 1910. Xirgu, Margarita

foto Amadeo, MAE

 

La següent estrena al Teatre Principal va ser el 3 de desembre de 1910 amb "Miqueta i sa mare" de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet traduïda per Salvador Vilaregut. El desembre estrena la comèdia en un acte i sis quadres (clavats a la paret) “Al quarto de la dama” de Josep Arnall, el marit de Margarida, una obreta que si no estigues mal escrita reuniria condicions literaries. Com deia el setmanari “La Escena Catalana” es tractava d'una obra on: <<les escenes son d'un colorit que denota coneixement per part de l'autor en qüestió de tintures. Els personatges també tenen color, sobretot aquell vell que es pinta el cabell de negre. El tipus de Conseller de Càmera, encarregat al senyor Vilaregut (Ainé) està molt ben trobat; lo mateix devem dir d'El Mestre Dramaturg, que executa magistralment i amb tota ingenuïtat un novell actor de la companyia qual nom no recordem. La senyora Xirgu en el paper de Estrella ca enlluernar-nos com sempre; aquella coqueteria i aquell discreteix no l'hem trobat en cap més actriu. El paper de Periodista i Home de bé el trobarem massa gros i de poc enginy; aquells xistos que es posen en boca de tal personatge son fusellables, el representà molt malament el senyor Malcamí per més que estava molt ben caracteritzat -per lo que es va conèixer aquest actor s'havia gastat quatre pessetes amb el llibre d'en Turell-. L'Ortín no va plaure'ns; aquella melancolia en el paper de galant jove no la vam trobar natural; després, se sabia massa el paper, i això sempre es un defecte perquè el públic coneix que tot es comèdia. Els demés papers a càrrec dels senyors Rusiñol, Vilaregut (cadet), Puig, Colomer i Fors, Oller, Fabrer, Oliver, Artis, Artis (bis), López, Burgas, Baró, Jordà, Agulló, Franqueza, Cadira, Trulls i Admirador 1º, 2º i 3º, van secundar tant bé com podien. L'autor també var fer-hi un paper episòdic, que el va fer relativament bé, sinó que en lloc de dir: “La senyora està servida?” Va dir: “A quina hora vols que et cridi?”. Varem estranyar molt que no donessin paper al senyor Raventós, per més que la raventada ja hi va ser quan van baixar el teló. Felicitem a l'Empresa>>

 

"Miqueta i sa mare" de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet 1910.

foto Teatre Solís

Foto publicada per Antonina Rodrigo

"Miqueta i sa mare"

Foto La Escena Catalana

Margarida Xirgu i Maria Morera en “Miqueta i sa mare”

Margarida Xirgu interpretant “Miqueta i sa mare”

fotos Biblioteca Nacional de España

 

El 9 de gener de 1911 estrena al Teatre Principal "El daltabaix" de Gregoire Laferre adaptada al català per Rusiñol. A continuació estrena el quadre dramàtic en un acte “Entre boires” de Pere Colomer Flors. El 22 de març sota la direcció d'Enric Giménez representa "La dama de les camèlies" d'Alexandre Dumas fill. El 15 d'abril estrena "La reina jove" d'Àngel Guimerà, escrita especialment per a ella el paper de la reina Alèxia.

 

 

arxiu germans xirgu

Margarida Xirgu a "La reina jove"

foto de l' Institut del Teatre de Barcelona.

arxiu albert prats

Margarida Xirgu interpretant a la Reina Alèxia en la obra de Àngel Guimerà.

arxiu germans xirgu

Margarida Xirgu a "La reina jove"

arxiu germans xirgu

Margarida Xirgu a "La reina jove"

La reina jove

foto Amadeo MAE

Margarida Xirgu a "La reina jove"

arxiu germans xirgu

Margarida Xirgu a "La reina jove"

arxiu germans xirgu

Margarida Xirgu protagonitzant "La reina jove" d'Àngel Guimerà.

imatge Amadeo, MAE

Margarida Xirgu protagonitzant "La reina jove"

foto Biblioteca Nacional de España

 

L'entusiasme és comparable amb l'estrena de "Joventut de príncep". La Xirgu es converteix en l'actriu més festejada del públic, en la reina indiscutible de l'escena catalana.

Quan una dona de l'espectacle perd el seu nom i es queda només en el cognom, és que ha arribat al grau suprem de l'excel·lència: la Paulova, la Duse, la Rejane, la Garbo,... Avui es banalitza potser aquesta figura retòrica, però perdre el nom era entrar en la llegenda. La Xirgu s'adaptava igual al drama, que a la comèdia, al vodevil que a la tragèdia.

El 5 de juny Margarida Xirgu es converteix en empresària teatral pels mesos d'estiu amb la Companyia Xirgu-Enric Giménez-Alexandre Nolla. El 8 de juny la companyia representa "Zazà", "La reina jove", "Els zin-calós" en el paper de La Xivet al Teatre Bosc de Gràcia i desprès la gira estival els conduí a Vilafranca, Valls, Sabadell, Terrassa, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Rubí i Arenys de Mar, entre altres poblacions.

 


Margarida Xirgu a "Els zin-calós"

Margarida Xirgu i Maria Morera en "Els zin-calós" en el 1911

 

Del 17 al 19 de juliol de 1911 va fer cinc funcions al Teatre Novetats: "La reina jove", "Els zin-calós", "Zazà", "Joventut de príncep" i "La dama de les camèlies".

A l' acabar el cicle del Teatre Novetats, va deixar el pis del carrer Hospital nº 123, 4º. 1ª i s'instal·là a Breda fins la primera quinzena de setembre.
El 30 de setembre de 1911 s'estrena en el Teatre Principal "Els Pirineus" de Víctor Balaguer interpretant el personatge de Raig de Lluna. El 6 de novembre la Xirgu estrena "Magda" de Hermann Sudermann també en el Teatre Principal. El 15 de novembre estrena "La xocolatereta" de Paul Gavault en el Teatre principal, interpretant la joveneta milionària enamorada.

 

Margarida Xirgu a Magda

foto albert prats

arxiu MAE

Margarida Xirgu protagonitzant "Magda"

foto Biblioteca Nacional de España

Margarida Xirgu protagonitzant "Magda".

Foto revista "El Teatre Català".

fotos Biblioteca Nacional de España

El 9 de desembre de 1911 estrena "Muntanyes blanques" de Juli Vallmitjana al Teatre Principal en que va fer una escena arrencada del natural amb qui temps més tard seria el seu segon marit Miguel Ortín, i en la funció a benefici de la Societat d'Actors representa "Maria Rosa" de Àngel Guimerà amb Enric Borràs.

 

Margarida Xirgu protagonitzant "Muntanyes blanques".

Foto Agencia EFE

Margarida Xirgu caracteritzada de Floreia el 9 de desembre de 1911en l'estrena de "Muntanyes blanques".

Foto: Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

Margarida Xirgu protagonitzant "Muntanyes blanques".

Foto IDC de Mérida



El 8 de gener de 1912 estrena "Frou frou" de Henri Meilhac i Ludovic Halévy en el Teatre Principal. També representa "El pa d'altri" d'Ivan S. Turgenev en traducció de Narcís Oller i "L'amic Fritz" d'Émile Erckmann i Alexandre Chatrian en el paper de Suzel. El 6 d'abril estrena "Theodora" de Victorien Sardou en el Teatre Principal.

 

Margarida Xirgu interpretant "Frou-frou" el 1912.

Foto: Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

 

foto Biblioteca Nacional de España

Margarida Xirgu interpretant "Theodora" el 1912 sola i junt amb Enric Giménez i altres actors de la Companyia.

Foto: Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

 

arxiu albert prats
foto albert prats

Margarida Xirgu a "Theodora"

foto MAE

 

El 26 d'abril d'abril estrena "Elektra" de Hugo von Hofmannsthal i el 8 de maig "El fill de Crist" d'Ambrosi Carrion en el Teatre Principal en el paper de la cortesana Vetúria.

 

arxiu laura prats

arxiu germans xirgu

Margarida Xirgu a "Elektra"

Margarida Xirgu protagonitzant Elektra.

Foto Amadeu Mariné Vadalaco

Margarida Xirgu a "Elektra"

arxiu germans xirgu

Margarida Xirgu a "Elektra"

foto albert prats

Margarida Xirgu a "Elektra

fons familiar germans Xirgu

Margarida Xirgu a "Elektra"

fons familiar germans Xirgu

foto Cuadernos El Público

foto Amadeo, MAE

 

Els darrers dies de maig amb la Companyia d'Alexandre Nolla representa al Teatre Bosc de Gràcia: "Magda" i "La reina jove". Del 4 al 12 de juny en la campanya per Palma de Mallorca representa: "Joventut de príncep", "Magda", "Frou-frou", "Elektra", "La verge boja" d'Henry Bataille, "Zazà", "La xocolatereta", "La dama de les camèlies" i "La reina jove".

 

Margarida Xirgu a la "La verge boja"

foto albert prats

Margarida Xirgu a la "La verge boja"

foto MAE

 

El novembre de 1912 fa el primer viatge a París amb Salvador Vilaregut, tornant a Barcelona el dia 9 d'aquest mateix mes. El 18 i 19 de gener de 1913 representa al Teatre Novetats: "Zazà", "La reina jove" i "Magda".
Fins que no marxa al juny de 1913 a la primera gira americana, estrena "Torres, torretes" de Josep Burgas, "El pintor de miracles" de Santiago Rusiñol, "L'estiuet de Sant Martí" d'Apel·les Mestres, "La germaneta" de Manel Folch i Torres, "La verge del mar" de Santiago Rusiñol, "Nausica" de Joan Maragall, "Lady Godiva" de Manuel Linares Rivas; entre altres.

 

Margarida Xirgu li dedicà a Salvador Vilaregut

Foto treta Institut del Teatre de Barcelona

Margarida Xirgu interpretant el drama històric en 5 actes "Locura de amor" de Tamayo y Baus el 1913.

Fotos: Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.


foto MAE

Margarida Xirgu i Enric Borràs a Terra baixa 1931.

Fons familiar Laura Prats

foto MAE

 

El 8 de desembre de 1913, Margarida Xirgu escriu a Apel·les Mestres constatant la predisposició de participar en els festivals benèfics que acostumaven a fer-se a I'escena catalana del moment. També, atès que és escrita cinc mesos abans de debutar a Madrid, revela com es preparava per fer el salt a l'escena espanyola. És un pas importantíssim per a la seva projecció internacional, que acaba essent una autentica immersió: <<Distingit amic: He rebut la seva carta i després de contestar la seva afectuosa salutació haig de manifestar-li el següent: Tinc verdaders desitjos de complaure a les senyores de la Junta de la Societat Protectora d'Animals y Plantes, prenent part en el festival que preparant, però com ja els vaig indicar, em trobo, no diré impossibilitada de fer-ho, però si exposada a que d'un dia a I'altre, em cridi el meu representant de Madrid per que hi vagi personalment, per ultimar tot lo referent a la meva campanya artística, que penso realitzar a Madrid. En cas de que sigui cridada, abans del dia en que te de celebrar-se el festival, amb molt greu, em veuré privada de compláure'ls com jo desitjo. Ara, si aquell dia soc a Barcelona, prendré part en la funció, lIegint la seva bella poesia: "Lo gitano qui juga a daus amb la reina", del volum de "Bodes", que considero de gran afecte i per la que sento especial predilecció. Queda com sempre admiradora del poeta i afectuosa per I'amic, la que és de voste U.q.b.s.m. Margarida Xirgu. c /Bailen 66, baixos segona>>.

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

 

 

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.