Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

39. MANUEL AZAÑA

 

Manuel Azaña Díaz neix a Alcalá de Henares el 10 de gener de 1880 i mor a Montauban França el 3 de novembre1940.

Orfe des de molt nen, se li fa petita Alcalá de Henares, pàtria cervantina d'Azaña i marxa a estudiar a l' Escorial amb els agustins, on escriu "El jardín de los frailes" novel·la autobiogràfica, quadrada i completa com el monestir. Després, Azaña estudia dret a Saragossa, es doctora a Madrid a l' any 1900 i es fa passant per subsistir, encara que li queden algunes modestes rentes de la seva família benestant arruïnada. Quan comença a funcionar brillantment en la política i en l'oratòria, el seu ofici de "pasante" fa que la dreta parli d'ell com el "pasantillo resentido". És quan comprèn que Espanya és el "cortijo" d'uns quants.

Cipriano Rivas Cherif coneix a Manuel Azaña a l' Ateneo de Madrid el 1914, i amb ell participa llavors en diverses activitats literàries, com la fundació al 1920 de la revista literària "La Pluma" que es va publicar fins el 1923 i la fundació del teatre de la "Escuela Nueva".

Comença a fer la revolució en l'Ateneu, dedicant-li a la docta casa més atenció i talent dels que es mereixia aquella fonda cultural, on es donaven conferències. S'afaita el ros bigoti juvenil, s'abandona a engreixar-se i a la calvície, i es deixa dur a les rebotigues del carrer Atocha per fundar Acción Republicana.

 


Manuel Azaña tenia berrugues en el costat dret de la cara, encara que coses de la vida no era un radical d'esquerres, s'acostava molt a un pensament socialista, era un home liberal i republicà.

A l' any 1927 abans d'acabar la temporada al Teatro Fontalba de Madrid, Margarida Xirgu i tota la seva companyia assisteixen a la lectura de "Mariana Pineda" feta per el seu autor Federico García Lorca. Hi tenen que anar-hi també Cipriano Rivas Cherif i Manuel Azaña, aleshores President del Ateneo de Madrid. Quan Azaña arriba, caminant de puntetes, es va asseure el més prop que va poder de l'escenari, sobre uns decorats, disposat a escoltar a García Lorca, qui quan el va reconèixer es va aixecar i va anar a la seva trobada. Cipriano es va acostar a Margarida i li va dir: <<és Manuel Azaña>> i l'hi va presentar. La Xirgu recordaria més tard, que de cap manera va consentir en moure's del seu lloc. Aquell dia es va iniciar la profunda amistat entre Azaña i la Xirgu. Acompanyat de Rivas Cherif, acudiria en ocasions al camerino de Margarida, a la tertúlia que artistes i escriptors formaven al voltant de l'actriu, qui des d'un principi el va nomenar: el senyor republicà.


Al 1928 arrel del estrena de "Los fracasados" de Lenormand per Margarida Xirgu,la intel·lectualitat madrilenya va retre homenatge al dramaturg francès que hi va assistir personalment. Azaña també hi va ser.

 

Margarida Xirgu i Henri-René de Lenormand al 1928. Agencia Efe.

"Los fracasados". Margarida Xirgu, Fernando Fresno i Alfonso Muñoz al 1928.

Foto biografia F. Foguet.


S'enamora de Lolita Rivas Cherif, la germana de Cipriano, i es declara a ella amb versos humorístics; el vell joc freudià/bergsonià del riure com expressió del reprimit. Ella, vint-i-tants anys menor que ell, l'accepta i es casen a l' any 1929 a l'església de los Jerónimos. Els ritus de la dreta difícilment són salvats per l'esquerra burgesa. Més endavant Azaña es fa masó de mala gana i per curiositat.

Quan va haver la revolta de Jaca, amb els afusellaments de Galán i García Hernández, l'esdevenidora República es omple de romanticisme i la majoria de companys d'Azaña es lliuren, per solidaritat amb els detinguts i afusellats, però Azaña s'amaga per Madrid -fins i tot en la seva pròpia casa, on menys podien buscar-lo, amb la seva esposa Dolores- i aprofita per a treballar en la seva novel·la "Fresdelvall".

El 14 d'abril de 1931, quan la bandera republicana oneja en la Cibeles al proclamar-se la Segona República arrel de les eleccions municipals, es requereix a Manuel Azaña per a fer-se càrrec de la Història, i aleshores diu: <<Llàstima, només un altre mes i acabava la novel·la>>. "Fresdelvall" la seva inacabada novel·la es el toponímic d'una vall. Allí havia situat, la història de tres generacions de la seva família.

A Barcelona Francesc Macià proclama dins del quadre de la República Federal Española, la República Catalana. Azaña va a Barcelona més tard i diu des del balcó de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume: <<¡Catalanes, ya no hay un rey que os haga la guerra!>>.

En aquells dies Margarida Xirgu va rebre a Manuel Azaña a les portes del Teatro Muñoz Seca on actuava l'actriu i li va dir el primer: Viva la República!.

Azaña, primer al abril de 1931 com Ministre de la Guerra (la seva històrica reforma militar, que Franco no li perdonaria mai), i després com President del Govern al octubre de 1931, té a la seva dreta al President de la República -el sainetesc Niceto Alcalá Zamora al que convenç de salvar al general Sanjurjo pel seu cop militar- i a la seva esquerra a Largo Caballero i la CNT.

Es molt coneguda la seva frase <<Espanya ha deixat de ser catòlica>>, però també la reforma agrària, la reforma de l'exèrcit,... que proposà Azaña. Va voler fer un parèntesi en l'endarreriment històric del país, amb la voluntat de treure finalment a Espanya d'aquest pou en el qual estava ficada i modernitzar el país.

 

Azaña de visita a la casa d'Eduardo Marquina a Cadaqués, amb familiars i amics entre el quals hi son els Pichot, els Moles, els Soler,....

Foto treta del llibre "Cadaqués, contat per..."


Com autor, la Xirgu coneix a Azaña, per mitja dels germans Alvárez Quintero. Ells van ser els que li van recomanar a Margarida "La corona", l'obra teatral d'Azaña, per que l'estrenés. Els germans Quintero coincidien amb Azaña amb el culte a Juan Varela, sobre el que el republicà havia publicat un assaig molt complet.

"La corona" havia sigut escrita al 1928, dos anys més tard es publicava junt amb un altre peça escènica d'Azaña "El entremés del sereno". El tema de "La corona" es desenvolupa en un ambient palatí, d'intrigues, d'amor i ambicions. Diana princesa d'un país imaginari i Lorenzo l'estudiant cap dels revolucionaris es confessen el seu mutu amor i son perseguits i capturats pel duc Aurelio, el cabdill guanyador. Lorenzo és condemnat a mort, però gràcies a l'intervenció de Diana és indultat. Ella puja al tron, després d'un pacte amb Aurelio. Diana prefereix la corona al sincer sentiment de l'estudiant, el qual per amor, arriba a la claudicació, a la renúncia de les seves idees i finalment després de suportar mil humiliacions rep la traïdora mort, de mans dels homes del duc.

La Xirgu no es posava en el paper de la reina Diana, doncs tal com va dir:<<Azaña, com tots els grans dramaturgs espanyols, havia fet obra d'home i no de dona>>

 

Margarida Xirgu, Rivas Cherif i Manuel Azaña


Foto treta de la biografia de Francesc Foguet


L'estrena es produí el 11 de desembre de 1931 al Teatre Goya de Barcelona. Es van fer com mai honors al autor, doncs el govern català corresponia a la bona disposició d'Azaña cap el l'autonomisme a l'hora de discutir l'Estatut a les Corts. La presencia d'Azaña desperta més curiositat que la mateixa obra. La representació va ser freda, ni la Xirgu ni els altres actors van entrar en situació, al percebre que el públic estava absent del espectacle escènic, contemplant la llotja presidencial. Azaña va sortir del teatre com si havers vist violar a un filla seva, segons les seves pròpies paraules.

 

Manuel Azaña, Margarida Xirgu i Francesc Macià i la Compañía Dramática de Margarita Xirgu amb Manuel Azaña en el Teatre Goya de Barcelona, el desembre de1931.

Fotos Arxiu Nacional de Catalunya

Margarida Xirgu protagonitzando"La corona".

Foto Cuadernos El Público

"La Corona" 1932

La foto ,Agencia Efe i la portada del llibre del Archivo Festival de Mérida.

Decorats de "La Corona" dissenyats per Miquel Xirgu, germà de l'actriu

arxiu familiar xavier Rius Xirgu

Figurí de soldats i oficials de "La Corona" fet per Miquel Xirgu

fons familiar germans Xirgu

Figurins de " La corona" realitzats per Miquel Xirgu Subirà 1931

Arxiu familiar: Lidia Prat Xirgu

 


Ni ell mateix sabia molt bé, segurament, si volia la glòria literària o la glòria política.

La representació de "La corona" ocasionà a la Xirgu comentaris i censures de tota mena. Referent això Margarida va dir: <<Se m'atacava amb la xacra que en el Teatre Español es feia política. Però a mi només em preocupava donar continuïtat al meu treball d'actriu. Si estava en el teatre municipal no era perquè l'hagués intrigat, perquè els republicans me'l atorguessin capritxosament. Tres anys abans de l'adveniment de la República ja l'Ajuntament me'l havia concedit, perquè el meu plec de condicions s'ajustava com cap altre, segons ho van reconèixer tots, al programa a realitzar en aquell teatre. Si en l'Español es feia política era fora de l'escenari, en la llotja oficial, freqüentat pels governants republicans, com abans pels del Rei. I fins i tot crec que alguna vegada en la avantllotja, que era molt amplia, es va celebrar un Consell de Ministres>>.

El 12 d'abril de 1932 s'estrena "La corona" al Teatro Español de Madrid, amb amenaces d'atemptat, policia per tot arreu i amb la Xirgu amb molta por. El govern en ple a les llotges i a les platees. Aquesta vegada l'autor estava entre bastidors, com era de costum. Al final del primer acte Azaña va haver de sortir a saludar al públic, que abarrotava el teatre, a pesar de la seva promesa de no aparèixer fins a finalitzar el drama. L'ambient, tant per als actors com per als espectadors era més relaxat que en el Teatre Goya de Barcelona. Al caure el teló, després d'una ovació imponent, el President del Govern va accedir a retratar-se amb Diana, com ja des de llavors va nomenar sempre Azaña a la Xirgu.

 

 

Margarida Xirgu i Manuel Azaña amb els seus col·laboradors.

Foto Agencia EFE

 

A Margarida no li perdonaven, en certs sectors, el haver estrenat "Mariana Pineda" de Lorca, "Fermín Galán" de Alberti i "La corona" d'Azaña, obra sobre la qual, des de la seva estrena a Barcelona, van córrer bulos com el que l'obra es titulava en realitat "Conchita" i es tractava d'una burla grollera del dogma de la Concepció. Fins i tot algun diari com "El Noticiero", aconsellà a les senyores que s'abstinguessin d'anar al teatre.

 

 

El 1932 amb motiu de les festes de la República es va celebrar en el Teatro Español de Madrid una funció de gala, en la que es va representar un entremès de Quiñones de Benavente i el auto "El gran teatro del mundo" de Pedro Calderón de la Barca, en un entreacte Margarida Xirgu va rebre junt a Enric Borràs la "insígnia de la encomienda de la Orden de la República Isabel la Católica" de mans d'Azaña, altres fonts més verídiques asseguren que l'entrega es produí en un entreacte de "Yerma" el 2 de febrer de 1935 també en el Teatro Español.

 

Condecoració Govern de la República

foto teatro Solís de Montevideo

 

El 18 de juny de 1933 s'estrena "Medea" de Sèneca adaptat per Miguel de Unamuno, al teatre romà de Mérida. Allí, hi fa cap el President del Govern Manuel Azaña, alguns dels seus ministres entre ells el de Instrucción Pública, el director de Bellas Artes, l'alcalde de Madrid, l'ambaixador d'Itàlia i destacades personalitats de la intel·lectualitat i de l'art. El teatre aplega més de 3.000 espectadors arribats de tot arreu. Amb tot el seu seguici, Azaña s'instal·là al primer replà de la graderia i, talment com un procònsol, es lliurà a l'espectacle.

 

D' esquerra a dreta:Fernando de los Ríos, Lola Rivas Cherif , s/i, Margarida Xirgu, Manuel Azaña,s/i i Andrés Nieto.

Foto Archivo General de la Administración/ Archivo Fernando Delgado.

 

Els successos de Casas Viejas (on el gabinet d'Azaña va enviar forces a aquesta població de Cádiz, en la que un grup de camperols i d'anarquistes de la CNT s'havien sollevat i foren afusellats), de Castilblanco i d'Arnedo motiven el seu cessament de la presidència, el 8 de setembre de 1933, per part del president Alcalá-Zamora.

 

Visita d'Azaña i la seva esposa a Badalona el 16 d'agost de 1934

 

El 6 d'octubre de 1934 el President Companys proclama la República Catalana, però el governador militar el general Batet, es nega a acatar les ordres de la Generalitat i amb les seves tropes sufoca l'intentona catalanista. Manuel Azaña que es trobava a Barcelona es detingut al dia següent, acusat de complicitat amb el cop revolucionari. Azaña es empresonat al port de Barcelona en els vaixells de guerra Cadiz i Sánchez Barcáiztegui. Mentre està pres es posa boina.

Azaña va treure de tot allò un llibre, "Mi revolución en Barcelona", del que es van vendre de seguida 25.000 exemplars.

L'empresari del Teatro Principal de Valencia borra de la cartellera el nom del director de la companyia Xirgu-Borràs, Cipriano Rivas Cherif, per ser germà polític d'Azaña. Cipriano demanà a Margarida que li rescindís el contracte i amb un gest valent i lleial, la Xirgu rebutjà la dimissió i arriba a amenaçar-li amb la seva retirada de l'escena, si insisteix en privar-la de la seva col·laboració.

Margarida Xirgu ofereix als germans Rivas Cherif, Cipriano (Cipri, com li deien) i Lola la seva casa de Badalona al carrer Santa Madrona 118, per poder estar a prop d'Azaña. El 29 de desembre estrena "Yerma" de Federico García Lorca al Teatro Español i el dia abans el 28, Azaña accedeix a l'hospitalitat de Margarida a la sortida de la presó i s'instal·la uns dies en la casa de Badalona, doncs abans se havia allotjat en un hotel de Barcelona i malauradament al sortir al menjador algunes persones el senyalaren com si es tractés d'un criminal, cosa que el va fer retirar-se amb llàgrimes als ulls. Aquest episodi purament sentimental i humà de la Xirgu vers Azaña, es va convertir quasi en un delicte polític. Margarida Xirgu va dir referent això: <<Jo havia estat i seguia sent amiga de don Manuel, però mai vaig tenir intervenció política, no em cansaré de repetir-ho. Se m'acusava, com d'un delicte, que Azaña s'hagués allotjat en la meva casa. En allò no va intervenir per res la política i tampoc Azaña... Al ser detingut, Lola, com és natural, va anar a Barcelona, per a estar prop del seu marit i per atendre'l en tant que li fos possible. És que podia jo, fer altra cosa amb una amiga, amb la germana del meu director artístic? >>.

El 16 de febrer de 1936, resulta vencedora la coalició de partits d'esquerra que es va denominar Front Popular, sent encarregat Azaña de formar govern,el que portà a terme el 19 del mateix mes. Després de la destitució d'Alcalá Zamora, és nomenat President de la República el 10 de maig de 1936.

En el moment del cop d'estat, quan el treuen del palau on està per a amagar-lo, ell es treu el barret i saluda dient:<<Senyors, fins a la III República>>.Quina frase -li diu la seva dona Dolores- sembla del teu cunyat Cipriano!.

Azaña arriba a Barcelona, als pocs dies del cop d'estat i té un enfrontament molt fort amb Lluís Companys, la ciutat està presa per la CNT, pel POUM, per la classe obrera, les fàbriques ocupades, els carrers ocupats, les barricades,... i Azaña li diu que ha de lliurar-se d'aquests facinerosos, i Companys li diu: << aquests facinerosos, com vostè els nomena, són els que han salvat la República>>. Tant l'enfrontament amb Lluís Companys, com el de Casas Viejas, com el propi cop d'estat, tres aspectes de situacions violentes, li creen un desassossec absolut: per això intenta negociar amb el cop d'estat (quan no havia negociació possible, no es negocia mai amb els colpistes!).

El 1936, Manuel Azaña reclamà la presència del seu cunyat, el director artístic de la companyia de Margarida Xirgu, Cipriano Rivas Cherif. A la Xirgu li ofereix tornar a Espanya on tindrà a la seva disposició el Teatre Español. Margarida no accepta.

Azaña és un home al que, en un curt període de temps li afusellen al seu amic Lluis Companys (a pesar de l'enfrontament), condemnen a mort al seu cunyat Rivas Cherif, el seu metge (al qui havia demanat que segons quina fos la situació, el matés) es suïcida, el seu germà acaba de morir, la República s'ha anat a la merda. Això enfonsa a Azaña. És un final patètic.

El resum profètic del seu pensament sobre la guerra, va ser: <<Guanyi qui guanyi, perd Espanya>>.

President fugitiu d'una República amb la guerra perduda, en un país en ruïnes, Azaña escriu per les nits en els refugis: la seva reflexió ("La vetllada a Benicarló", 1937) es considera , amb els seus altres escrits, una indagació lúcida de la realitat espanyola. Al novembre de 1937 visita el front de Madrid amb el general Rojo. En el 1938 es a València, també recorre el front amb Miaja.


En la seva fugida arribà a França, on va dimitir com president, perduda ja la guerra. El president i la seva esposa son evacuats en una ambulància per les autoritats franceses que els havien traslladat primer a Vichy i després a Montauban, on Azaña va morir la nit del 3 de novembre El 4 de novembre de 1940 és enterrat a Montauban. Havia deixat dit que no volia que el moguessin d'on caigués!.

És molt important l'arxiu del president Azaña, que al juliol de 1940 la Gestapo nazi havia confiscat a la seva residència de Pyla sur Mer, al costat d'Arcachon. Allí havia estat ocultat per un director de l'Escola de Policia, Eduardo Comín Colomer (paranoic autor de pamflets i llibres persecutoris), que va utilitzar segurament per a les seves sinistres acusacions. De l'arxiu formen part els diaris d'Azaña. Quan el Govern republicà, encapçalat per Francisco Largo Caballero, va fixar a València la seva seu temporal, el president Azaña es va instal·lar a Barcelona. A la capital catalana va dur Azaña una part dels seus papers personals i, sobretot, el president va cuidar molt particularment de salvar els quaderns dels seus diaris, destinats a permetre-li redactar unes eventuals memòries. I, més tard, temorós que alguna cosa pogués succeir a aquests documents, va decidir enviar-los a un lloc segur fora d'Espanya, concretament a Ginebra, on estava el seu antic amic i cunyat, Rivas Cherif. Però allí van ser robats el 1937 durant un episodi esperpèntic, mentre la patètica Societat de les Nacions escoltava (paralitzada per molt diversos factors) les súpliques de la Segona República d'Espanya per a alertar-la davant les amenaces de l'Alemanya hitleriana. Després de l'arribada del president i la seva família a França, al principi de 1939, els diaris corresponents a 1936-1939 -juntament amb els de 1931-1933 salvats del robatori de 1937- van ser finalment lliurats a la delegació de Mèxic a Vichy, i allí (i després en el París alliberat) van romandre fins que la senyora d'Azaña va dur-los amb si a la capital mexicana. Allí van ser curosament fotografiats -en la seva presència i en la de diversos testimonis- per a la seva transcripció i publicació en el volum IV de les “Obras completas” de Manuel Azaña. Va haver, per descomptat, un buit considerable en aquest tom quart: el dels quaderns robats el 1937, el parador dels quals s'ignorava. Sembla ser que estaven a Espanya. Pabón va visitar al general Franco per a demanar-li que els diaris d'Azaña, donada la seva gran importància per a la història d'Espanya, fossin dipositats a l'Acadèmia de la Història. La resposta del general va ser una enigmàtica pregunta: <<És vostè Pabón? És possible que el molt monàrquic Pabón que jo coneixia a Saragossa, vingui a ponderar tan altament els diaris d'Azaña?>>. Pabón tenia admiració per la ploma memorialista d'Azaña. Perquè, sens dubte, Azaña és l'únic espanyol -de tots els temps!- que a l'assumir poders executius en el Govern del seu país simultània els papers de "actor" i "cronista". En els seus primers 500 dies ministerials va escriure 500.000 paraules!. Segons havia apuntat en un quadernet íntim de 1912.

Ha estat el polític més vilipendiat d'Espanya: per la dreta d'ateu i antimilitarista i per l'esquerra que el va considerar feble i culpable de perdre la guerra. Alguns van dir: <<La guerra civil va ser la guerra d'un general contra un assagista. Naturalment, va guanyar el general>>.

 

Alguns textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia.

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos


tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.