47. MARGARIDA A BREDA

 

La mare de Margarida Xirgu, Pepeta Subirà i Polls, així com també els seus avis Tomàs Subirà i Magdalena Polls, i el seu padrí Beneit Colominas i Ayfà, un bon terrissaire, eren naturals de Breda. Els seus avis hi havien tingut terres. Uns oncles seus, petits hisendats, encara hi vivien. És a Breda, a la llar dels seus oncles, on passà els únics dies feliços de la infantesa i de l'adolescència.

 

Retrats de Margarida Xirgu.

Fotos Francisco Sanz de Gabilondo, cedides pel seu nét Pedro José Sanz Roselló.

Margarida Xirgu molt joveneta.

Foto arxiu familiar germans Xirgu

 

De constitució fràgil, era, però, un dimoniet. Li agradava més de jugar amb nois que amb noies. Feia de cap de colla i, més ardida que tots, els guanyava quan jugaven a enfilar-se pels arbres. La seva mare, dissimulant un somriure, la renyava:

-Tu també t'hi has enfilat?

-Sí, també!

-Això no està bé per a una nena. Sembles un noi!

Recordant-ho, al cap de molts anys, Margarida comentà:

-Sort n'he tingut, anant pel món, de ser una mica noi!

 

Foto apareguda en la portada del setmanari "La Escena Catalana" en el 1907.

Foto biografia F. Foguet

Això d'haver estat una mica noi, és a dir, tenir caràcter, mostrar-se decidida en moments difícils, no deixar-se ajupir, no li minvava els instints femenins - com és va veure en les seves més altes creacions escèniques- ni disminuïa la seva natural tendresa. Precisament, de menuda les nines li desvetllaven una il·lusió inefable. I, com que els recursos de la família eren escassos, la mare li confeccionava les nines, amb manyocs de roba i altres materials casolans. Una de les que li engiponà, fou a base d'un carbassonet. La menuda prodigava, amb una teatralitat innata, tanta tendresa a aquell ninot tan estrafolari, que els seus pares, emocionats, van decidir de comprar-li una nina de debò la nit de Reis. Quan al matí Margarida es trobà al costat de les sabatetes una nina amb cara de porcellana, ulls blaus i cabells rossos, quedà meravellada. Passat el moment d'èxtasi, bategant d'emoció, va córrer a comunicar la gran noticia al seu pare, que encara dormia:

-Pare, pare!... Mira què m'han dut els Reis!

Ell, sense acabar de despertar-se, sense ni adonar-se de la nena ni de la nina, se li tombà d'esquena dient-li:

-Deixa'm en pau!

Margarida, en veure's així menyspreada, en veure que la seva joia immensa no era compartida com esperava, sentí encendre-se-li una flameta a la sang. Enfurida, agafant la nina per les cames, li va rebotre el cap contra la paret. Això no succeïa a Breda, sinó a Girona on vivia amb els seus pares, ja que el cap de família Pere Xirgu allí hi treballava. A Breda, només hi passava breus temporades estivals, lírics parèntesis paradisíacs de la infantesa.

Quan Margarida té vuit anys, la família Xirgu Subirà es traslladar a Barcelona. Abans de fer els dotze anys, comença a treballar en un taller de passamaneria, al costat de Santa Maria del Mar. Simultàniament Margarida comença a trepitjar les taules en el teatre.

Margarida Xirgu actuant molt joveneta.

Foto CIDDAE. Teatro Solís

foto:El meu avi

A l'escena, com si una foguerada l'envaís, la joveneta Margarida de quinze anys, escanyolida i no gaire atractiva, es transfigura completament: els ulls li brillen, la veu pren força i el gest es torna passió.

Margarida Xirgu jove.

Foto Institut d'Art Hispànic. Arxiu Mas

Mals aliments, excés de tensió nerviosa, no eren condicions propícies per a enfortir una constitució de natural fràgil. Els seus pares se la miraven amb inquietud. Un refredat persistent que no acabava de guarir-se contribuí a alarmar-los. En el 1905 amb disset anys els pares de Margarida l'envien a Breda, de nou a la llar dels seus oncles, perquè es refés. Però, en l'infantil paradís d'antany, s'hi havia esmunyit una serp. Un comissionista que, sense ni saber ben bé de qui es tractava, parlava en forma equívoca de les activitats artístiques d'aquella Margarida adolescent; dient-li a l'oncle de la noia:

-Us heu ficat a casa una comedianta, i ja us en penedireu!

Margarida sentí les paraules infamants. Feta una fúria, la joveneta surt en defensa de la seva dignitat ferida. L'oncle intenta calmar a la neboda i excusa el seu conegut perquè, en el fons, no sap que parla d'una joveneta. Per mirar que facin les paus, l'oncle els compromet a ballar plegats a les vetllades del casino. La sala de ball era plena. Margarida va fer uns quants tombs de vals amb el comissionista. L'objecte era només que la gent els veiés plegats per esventar qualsevol murmuració. Margarida somreia tot ballant, mentre internament se li renovava la indignació contra l'home que l'havia ferida en la seva dignitat. L'esforç per mostrar-se amable a contracor li resultava tan violent que, en tornar a la seva cadira, se sentia arborada. El cor li bategava amb fúria. Un sabor acre li pujà a la boca. En eixugar-se els llavis, el mocadoret quedà tacat de sang. La diagnosi és alarmant: una hemoptisi. El metge del poble l'atén amb diligència i es recupera a poc a poc. Trigarà força a restablir-se del tot i haurà de fer llargs períodes de descans i de calma.

El doctor Baltasar Pijoan i Soteras i el tisiòleg Lluís Sayé, aconsegueixen afortunadament cicatritzar la lesió pulmonar de Margarida.

Margarida Xirgu als 20 anys el 1908.

Foto biografia F. Foguet

Margarida Xirgu al 1908.

Foto biografia A. Rodrigo

Retrat de joventut de Margarida Xirgu.

Foto Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Margarida Xirgu.

Foto CIDDAE. Teatro Solís

Però en la temporada 1909-1910 al planejà la gira d'estiu per Catalunya que era el que més la cansava: fondes mediocres, teatres encofurnats, camerinos sòrdids,... la Xirgu es aconsellada per el doctor Pijoan que passi un temps de descans de nou a Breda, doncs la seva salut no es bona.

Retrat de joventut de Margarida Xirgu.

Foto Institut del Teatre de Barcelona

Margarida Xirgu interpretant "La dama de les camèlies" d'Alexandre Dumas fill, el 1910.

Foto: Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

Margarida Xirgu interpretant "La dama de les camèlies"

foto: El meu avi

Retrat de Margarida Xirgu del 1909

Foto biografia F. Foguet

Margarida Xirgu al 1911.

Foto: Un segle per a les dones

Retrat dedicat de Margarida Xirgu del 1913

Retrat de Margarida Xirgu del 1914

Foto biografia F. Foguet

Baldomero Massot era natural de Palau Palau-Sacosta(Gironès) com el pare de Margarida, i era casat amb la seva germana, Margarida Xirgu i Martí, que fou la padrina de l'actriu. El fill de Baldomero Massot es va casar amb Neus Creix, a la qui dedica la següent foto.

 

Margarida Xirgu del 10 de desembre de 1921 amb 33 anys i dedicada a la seva cosina.

Foto arxiu familiar Laura Prats

 

Alguns texts han sigut trets de la biografia "Margarida Xirgu" de Domènec Guansé

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

 

tornar