47. MARGARIDA A BREDA
La
mare de Margarida Xirgu, Pepeta Subirà i Polls, així com també
els seus avis Tomàs Subirà i Magdalena Polls, i el seu padrí
Beneit Colominas i Ayfà, un bon terrissaire, eren naturals de Breda. Els
seus avis hi havien tingut terres. Uns oncles seus, petits hisendats, encara hi
vivien. És a Breda, a la llar dels seus oncles, on passà els únics
dies feliços de la infantesa i de l'adolescència.
Retrats
de Margarida Xirgu.
Fotos Francisco Sanz
de Gabilondo, cedides pel seu nét Pedro José Sanz Roselló.
Margarida Xirgu molt joveneta.
Foto
arxiu familiar germans Xirgu
De
constitució fràgil, era, però, un dimoniet. Li agradava més
de jugar amb nois que amb noies. Feia de cap de colla i, més ardida que
tots, els guanyava quan jugaven a enfilar-se pels arbres. La seva mare, dissimulant
un somriure, la renyava:
-Tu també t'hi has enfilat?
-Sí,
també!
-Això no està bé per a una
nena. Sembles un noi!
Recordant-ho, al cap de molts anys, Margarida
comentà:
-Sort n'he tingut, anant pel món, de
ser una mica noi!
Foto apareguda en la portada del setmanari "La Escena
Catalana" en el 1907.
Foto
biografia F. Foguet
foto Biblioteca Nacional de España
Això
d'haver estat una mica noi, és a dir, tenir caràcter, mostrar-se
decidida en moments difícils, no deixar-se ajupir, no li minvava els instints
femenins - com és va veure en les seves més altes creacions escèniques-
ni disminuïa la seva natural tendresa. Precisament, de menuda les nines li
desvetllaven una il·lusió inefable. I, com que els recursos de la
família eren escassos, la mare li confeccionava les nines, amb manyocs
de roba i altres materials casolans. Una de les que li engiponà, fou a
base d'un carbassonet. La menuda prodigava, amb una teatralitat innata, tanta
tendresa a aquell ninot tan estrafolari, que els seus pares, emocionats, van decidir
de comprar-li una nina de debò la nit de Reis. Quan al matí Margarida
es trobà al costat de les sabatetes una nina amb cara de porcellana, ulls
blaus i cabells rossos, quedà meravellada. Passat el moment d'èxtasi,
bategant d'emoció, va córrer a comunicar la gran noticia al seu
pare, que encara dormia:
-Pare, pare!... Mira què m'han
dut els Reis!
Ell, sense acabar de despertar-se, sense ni adonar-se
de la nena ni de la nina, se li tombà d'esquena dient-li:
-Deixa'm
en pau!
Margarida, en veure's així menyspreada, en veure
que la seva joia immensa no era compartida com esperava, sentí encendre-se-li
una flameta a la sang. Enfurida, agafant la nina per les cames, li va rebotre
el cap contra la paret. Això no succeïa a Breda, sinó a Girona
on vivia amb els seus pares, ja que el cap de família Pere Xirgu allí
hi treballava. A Breda, només hi passava breus temporades estivals, lírics
parèntesis paradisíacs de la infantesa.
Quan
Margarida té vuit anys, la família Xirgu Subirà es traslladar
a Barcelona. Abans de fer els dotze anys, comença a treballar en un taller
de passamaneria, al costat de Santa Maria del Mar. Simultàniament Margarida
comença a trepitjar les taules en el teatre.
Margarida Xirgu actuant molt joveneta en l'obra "Estil imperi" de Josep Burgas
Foto MAE
foto:El
meu avi
A l'escena, com
si una foguerada l'envaís, la joveneta Margarida de quinze anys, escanyolida
i no gaire atractiva, es transfigura completament: els ulls li brillen, la veu
pren força i el gest es torna passió.
Retrat de Margarida Xirgu.
Foto
Arxiu Mas
Margarida Xirgu jove.
Foto Institut d'Art Hispànic.
Arxiu Mas
Mals
aliments, excés de tensió nerviosa, no eren condicions propícies
per a enfortir una constitució de natural fràgil. Els seus pares
se la miraven amb inquietud. Un refredat persistent que no acabava de guarir-se
contribuí a alarmar-los. En el 1905 amb disset anys els pares de Margarida
l'envien a Breda, de nou a la llar del seu oncle Joan Subirà, perquè es refés.
Però, en l'infantil paradís d'antany, s'hi havia esmunyit una serp.
Un comissionista que, sense ni saber ben bé de qui es tractava, parlava
en forma equívoca de les activitats artístiques d'aquella Margarida
adolescent; dient-li a l'oncle de la noia:
-Us
heu ficat a casa una comedianta, i ja us en penedireu!
Margarida
sentí les paraules infamants. Feta una fúria, la joveneta surt en
defensa de la seva dignitat ferida. L'oncle intenta calmar a la neboda i excusa
el seu conegut perquè, en el fons, no sap que parla d'una joveneta. Per
mirar que facin les paus, l'oncle els compromet a ballar plegats a les vetllades
del casino. La sala de ball era plena. Margarida va fer uns quants tombs de vals
amb el comissionista. L'objecte era només que la gent els veiés
plegats per esventar qualsevol murmuració. Margarida somreia tot ballant,
mentre internament se li renovava la indignació contra l'home que l'havia
ferida en la seva dignitat. L'esforç per mostrar-se amable a contracor
li resultava tan violent que, en tornar a la seva cadira, se sentia arborada.
El cor li bategava amb fúria. Un sabor acre li pujà a la boca. En
eixugar-se els llavis, el mocadoret quedà tacat de sang. La diagnosi és
alarmant: una hemoptisi. El metge del poble l'atén amb diligència
i es recupera a poc a poc. Trigarà força a restablir-se del tot
i haurà de fer llargs períodes de descans i de calma.
El
doctor Baltasar Pijoan i Soteras i el tisiòleg Lluís Sayé,
aconsegueixen afortunadament cicatritzar la lesió pulmonar de Margarida.
Margarida Xirgu als 20 anys el 1908.
Foto biografia
F. Foguet
Margarida Xirgu al 1908.
Foto biografia A.
Rodrigo
foto Biblioteca Nacional de España
Retrat
de joventut de Margarida Xirgu.
Foto Arxiu
Històric de la Ciutat de Barcelona
Margarida Xirgu.
Foto
CIDDAE. Teatro Solís
fotos MAE
Però
en la temporada 1909-1910 al planejà la gira d'estiu per Catalunya que
era el que més la cansava: fondes mediocres, teatres encofurnats, camerinos
sòrdids,... la Xirgu es aconsellada per el doctor Pijoan que passi un temps
de descans de nou a Breda, doncs la seva salut no es bona.
Amadeu Mariné - la actriz catalana MARGARIDA XIRGU-obra Carta al promés (1911)
Fotos MAE
Institut del Teatre de Barcelona
foto Biblioteca Nacional de España
Retrat
de Margarida Xirgu del 1909
Foto biografia
F. Foguet
foto MAE
Margarida Xirgu interpretant "La dama de les camèlies" d'Alexandre
Dumas fill, el 1910.
Foto: Fons Margarida Xirgu
de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
Margarida
Xirgu interpretant "La dama de les camèlies"
foto:
El meu avi
foto MAE
Retrat de Margarida Xirgu del 1910.
Foto Museo
Nacional de Teatro de Almagro
Retrat de Margarida Xirgu del 1911.
Foto
Museo Nacional de Teatro de Almagro
Margarida
Xirgu al 1911.
Foto: Un segle per a les dones
fotos MAE
Retrat
dedicat de Margarida Xirgu del 1913
Retrat dedicat de Margarida Xirgu, del 1913
Foto Museo Nacional del Teatro de Almagro
Retrat de Margarida Xirgu del 1914
Foto biografia
F. Foguet
Baldomero
Massot era natural de Palau Palau-Sacosta(Gironès) com el pare de Margarida,
i era casat amb la seva germana, Margarida Xirgu i Martí, que fou la padrina
de l'actriu. El fill de Baldomero Massot es va casar amb Neus Creix, a la qui
dedica la següent foto.
Margarida Xirgu del 10 de desembre de 1921 amb 33 anys i dedicada a la seva cosina.
Foto arxiu familiar Laura Prats
Alguns
texts han sigut trets de la biografia "Margarida Xirgu" de Domènec
Guansé
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
