4. EL GERMÀ MIQUEL XIRGU SUBIRÀ El
pare de Margarida, Pere Xirgu i Martí era nascut a Palau-Sacosta (el Gironès)
i la seva mare Pepeta Subirà i Polls era nascuda a Breda (la Selva)
 |  |
Pepeta Subirà
i Polls | Pere Xirgu
i Martí |
El seu únic germà Miquel havia nascut al 1.892 a Girona, es portaven
4 anys.
El pare serraller d'ofici treballava com a muntador
de màquines. Al 1.906 s'havia quedat sense feina de resultes d'una vaga.
No havia intervingut en l'organització ni participava en la direcció
del Sindicat. Per això, quan en reintegrar-se amb els altres obrers al
treball, va ser acomiadat per vaguista, sofrí un disgust enorme, i va contreure
una afecció cardíaca. Mor al 1.907 i Margarida es converteix en
el cap de família, als seus 19 anys. La mare es limitava
a acompanyar constantment la seva filla; que no es deixava contaminar pels dubtosos
o tèrbols personatges que amb tanta propietat representava. Ho veia prou:
Margarida sortia d'escena, es treia el maquillatge, es canviava de vestit i tornava
a ser ella mateixa: una bona noia, seriosa, formal. No gens presumida ni gens
coqueta. 
Miquel
Xirgu Subirà El seu
germà Miquel va ser autodidacta també com ella. Va ser dibuixant,
pintor, realitzador de decorats i figurins de vestuari per les obres de teatre
de la seva germana, tècnic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)
i des de el 25 de gener de 1.945 professor del Institut del Teatre, sota la direcció
de Díaz Plaja. 
Margarida
Xirgu i Miquel Xirgu arxiu Xavier Rius Xirgu 
Es casa el 1.912 amb Pepeta Rico i Mingarro valenciana d'Alberique i tindrà 4 fills de més gran a petit: Margarida nascuda el 22 d'octubre de 1913, Salvador el 1916, Roser el 3 de març de 1924 i Miquel el 18 de setembre del 1927.

Margarida,
Salvador, Roser i Miquel Xirgu. Aquesta foto
la portava Margarida Xirgu sempre, a tot arreu, amb ella.

Miquel
Xirgu al 1.929 amb 37 anys 



Targetes d'identitat de funcionari de Miquel Xirgu, del 1929 i 1930, de l'Exposició
Internacional de Barcelona.
Fotos Jordi Rius
Xirgu 
Nomenament
de 1936 de Miquel Xirgu com a empleat de la Direcció de Museus de Barcelona.
Fons Jordi Rius Xirgu 
Miquel
i la seva muller Pepeta al 1.942, després de 30 anys de matrimoni 
Els
4 únics nebots de Margarida Xirgu, fills de Miquel i Pepeta 
Miquel
Xirgu en el seu estudi 
Nominació de professor auxiliar de caracterització escènica
al Institut del Teatre al 1.945
 |  |
Nomenaments
al Institut del Teatre | 
Treballant
al MNAC 

Nomenament
de 1948 de Miquel Xirgu com a Oficial Primer de l'Ajuntament de Barcelona. Fons
Jordi Rius Xirgu. Com realitzador
de decorats i figurins de vestuari per la seva germana Margarida Xirgu, cal destacar,
entre molts altres, els fets per les següents obres teatrals Figurins
i decorats
-"Salomé"
d'Oscar Wilde, representada al Teatre Principal de Barcelona el 5 de febrer de
1.910. -"Santa Juana de Castilla" de Benito Pérez
Galdós, representada al Teatro de la Princesa de Madrid el 8 de maig de
1.918. -"La niña de Gómez Arias" de
Calderón de la Barca, representada al Teatro Español de Madrid el
1.922. -"Judith" d'Azorin (José Martínez
Ruiz) representada el 1.926. -"Fidelidad" de Josep
Maria de Sagarra traduïda al castellà per Eduardo Marquina, representada
al Teatro Español de Madrid el 22 de desembre de 1.926. -"Fedra"
de Sófocles i adaptació de Miguel de Unamuno, representada el 1.926. -"La
cantaora del puerto" de Luis Fernández Ardavín representada
el 1.927. -"El hijo del diablo" de Joaquín
Muntaner, representada al Teatro Fontalba de Madrid el 1.927. -"La
prudencia en la mujer" de Tirso de Molina, representada al Teatro Español
de Madrid el 1.930. -"Auto de las donas que envió
Adán a Nuestra Señora" anònim, representat al Teatro
Español de Madrid el 22 de desembre de 1.930. -"La
duquesa de Benamejí" dels germans Antonio i Manuel Machado, representada
al Teatro Español de Madrid el 1.932. -"La serrana
de la vera" de Vélez de Guevara, representada al Teatro Español
de Madrid el 1.932. -"La corona" de Manuel Azaña,
representada al Teatre Goya de Barcelona el 11 de desembre de 1.931.
-"La bruja" de Ruperto Chapí representada al Teatro Nacional
el 1.932. -"Don Álvaro o la fuerza del sino" de Ángel
Saavedra (Duque de Rivas). -"El tiempo es un sueño"
d'Henri-René Lenormand. -
"Judit", d'Azorín -
"Judith " de Francisco Villaespesa .
Clica
aquí per veure'ls | 
Estudiant
el 26 de desembre de 1.951 La
Xirgu escriu el 25 de març de 1.952 des de Montevideo al seu germà
i cunyada: <<Queridos hermanos: ..Creo que durante los ensayos y representaciones
de "Fuente ovejuna", dejé de escribir; pero no recuerdo bien
el tiempo que pasaría....Miguel prepara pasaportes y papeles, como si efectivamente
fuéramos a viajar, pero tengo mis dudas. El día que lo hagamos será
de repente; pero bueno es tener los papeles. Empezamos los cursos, los ensayos
de "El abanico". Es delicioso trabajar en una comedia tan ágil,
graciosa y que sé yo en cuantas cosas más diría tiene buen
reparto...Vuestra, Margarita>> i més endavant des de Portezuelo el
4 de març de 1.953 escriu: <<Queridos hermanos:...Disfruto de una
casa preciosa, está dentro de un gran bosque de pinos y eucaliptos a dos
cuadras de la playa, frente al Atlántico. La casa tiene el nombre que sigue:
Ull-de-Ter. Ya veis queridos hermanos como me trata América; pero pequeñas
envidias y los deseos de abrazaos, hacen que deje a un lado amistades y cariños
de aquí y sólo piense en mi patria.....Vuestra, Teta>> 
La
placa que el Patronat de Sant Anastasi li va concedir com a dissenyador, des de
1949 fins 1954, del Dimoni de la festa de la Cremada. A partir de 1955 el seu
fill Miquel Xirgu i Rico, va continuar fins l'any 1997 (any que va morir) amb
el disseny de l' emblemàtic personatge de la ciutat de Badalona , que és
crema cada any a la diada de Sant Anastasi.

Poc
abans de la seva mort
Mor
d'una embòlia cerebral el 30 de juny de 1.954. La Xirgu,
arran de la mort del seu germà, escriu el 25 de juliol de 1.954 als nebots:
Queridos sobrinos Roser y Vicente: recibí vuestra carta y telegrama.
No puedo reaccionar todavía, más adelante sabréis de mi.
La comunicación que yo tenía con él estaba tan unida a mi
corazón, que sería preciso dejar de pensar para no llorar. ¡Que
Dios lo acoja en su Santa Gloria!. Rezos no le faltarán, pero se me hace
imposible resignarme. Fue un hombre tan bueno. Más me parecía hijo
que hermano....... Le haremos revivir en nuestro recuerdo.....En Chile también
ruegan por él; pero vosotros sois mi sangre y junto a vosotros estaré
siempre. Abrazos, Margarita i el seu marit Miquel Ortín afegía:
Mis queridos sobrinos: tan inesperada y triste noticia,nos causó
la pena que podéis figuraos. El dolor ha sido grande y más que nunca
hemos sentido el estar tan lejos de vosotros. Esta idea de haber permanecido por
tanto tiempo en tierras de América, nos tortura aún más.
Abrazos, Miguel


XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos tornar
|