Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

4. EL GERMÀ MIQUEL XIRGU SUBIRÀ

 

El pare de Margarida, Pere Xirgu i Martí era nascut a Palau-Sacosta (el Gironès) i la seva mare Pepeta Subirà i Polls era nascuda a Breda (la Selva)

 

Pepeta Subirà i Polls
Pere Xirgu i Martí

 


El seu únic germà Miquel havia nascut al 1.892 a Girona, es portaven 4 anys.

El pare serraller d'ofici treballava com a muntador de màquines. Al 1.906 s'havia quedat sense feina de resultes d'una vaga. No havia intervingut en l'organització ni participava en la direcció del Sindicat. Per això, quan en reintegrar-se amb els altres obrers al treball, va ser acomiadat per vaguista, sofrí un disgust enorme, i va contreure una afecció cardíaca. Mor al 1.907 i Margarida es converteix en el cap de família, als seus 19 anys.

La mare es limitava a acompanyar constantment la seva filla; que no es deixava contaminar pels dubtosos o tèrbols personatges que amb tanta propietat representava. Ho veia prou: Margarida sortia d'escena, es treia el maquillatge, es canviava de vestit i tornava a ser ella mateixa: una bona noia, seriosa, formal. No gens presumida ni gens coqueta.

 

Miquel Xirgu Subirà

 

El seu germà Miquel va ser autodidacta també com ella. Va ser dibuixant, pintor, realitzador de decorats i figurins de vestuari per les obres de teatre de la seva germana, tècnic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i des de el 25 de gener de 1.945 professor del Institut del Teatre, sota la direcció de Díaz Plaja.

 

Margarida Xirgu i Miquel Xirgu

arxiu Xavier Rius Xirgu

 

Es casa el 1.912 amb Pepeta Rico i Mingarro valenciana d'Alberique i tindrà 4 fills de més gran a petit: Margarida nascuda el 22 d'octubre de 1913, Salvador el 1916, Roser el 3 de març de 1924 i Miquel el 18 de setembre del 1927.

Margarida, Salvador, Roser i Miquel Xirgu.

Aquesta foto la portava Margarida Xirgu sempre, a tot arreu, amb ella.


Miquel Xirgu al 1.929 amb 37 anys


Targetes d'identitat de funcionari de Miquel Xirgu, del 1929 i 1930, de l'Exposició Internacional de Barcelona.

Fotos Jordi Rius Xirgu

Nomenament de 1936 de Miquel Xirgu com a empleat de la Direcció de Museus de Barcelona.

Fons Jordi Rius Xirgu

Miquel i la seva muller Pepeta al 1.942, després de 30 anys de matrimoni

Els 4 únics nebots de Margarida Xirgu, fills de Miquel i Pepeta

Miquel Xirgu en el seu estudi

 


Nominació de professor auxiliar de caracterització escènica al Institut del Teatre al 1.945

Nomenaments al Institut del Teatre

 

Treballant al MNAC

Nomenament de 1948 de Miquel Xirgu com a Oficial Primer de l'Ajuntament de Barcelona.

Fons Jordi Rius Xirgu.

 

Com realitzador de decorats i figurins de vestuari per la seva germana Margarida Xirgu, cal destacar, entre molts altres, els fets per les següents obres teatrals

 

Figurins i decorats

 

-"Salomé" d'Oscar Wilde, representada al Teatre Principal de Barcelona el 5 de febrer de 1.910.

-"Santa Juana de Castilla" de Benito Pérez Galdós, representada al Teatro de la Princesa de Madrid el 8 de maig de 1.918.

-"La niña de Gómez Arias" de Calderón de la Barca, representada al Teatro Español de Madrid el 1.922.

-"Judith" d'Azorin (José Martínez Ruiz) representada el 1.926.

-"Fidelidad" de Josep Maria de Sagarra traduïda al castellà per Eduardo Marquina, representada al Teatro Español de Madrid el 22 de desembre de 1.926.

-"Fedra" de Sófocles i adaptació de Miguel de Unamuno, representada el 1.926.

-"La cantaora del puerto" de Luis Fernández Ardavín representada el 1.927.

-"El hijo del diablo" de Joaquín Muntaner, representada al Teatro Fontalba de Madrid el 1.927.

-"La prudencia en la mujer" de Tirso de Molina, representada al Teatro Español de Madrid el 1.930.

-"Auto de las donas que envió Adán a Nuestra Señora" anònim, representat al Teatro Español de Madrid el 22 de desembre de 1.930.

-"La duquesa de Benamejí" dels germans Antonio i Manuel Machado, representada al Teatro Español de Madrid el 1.932.

-"La serrana de la vera" de Vélez de Guevara, representada al Teatro Español de Madrid el 1.932.

-"La corona" de Manuel Azaña, representada al Teatre Goya de Barcelona el 11 de desembre de 1.931.

-"La bruja" de Ruperto Chapí representada al Teatro Nacional el 1.932.

-"Don Álvaro o la fuerza del sino" de Ángel Saavedra (Duque de Rivas).

-"El tiempo es un sueño" d'Henri-René Lenormand.

- "Judit", d'Azorín

- "Judith " de Francisco Villaespesa .

 

Clica aquí per veure'ls

 

Estudiant el 26 de desembre de 1.951

 

La Xirgu escriu el 25 de març de 1.952 des de Montevideo al seu germà i cunyada: <<Queridos hermanos: ..Creo que durante los ensayos y representaciones de "Fuente ovejuna", dejé de escribir; pero no recuerdo bien el tiempo que pasaría....Miguel prepara pasaportes y papeles, como si efectivamente fuéramos a viajar, pero tengo mis dudas. El día que lo hagamos será de repente; pero bueno es tener los papeles. Empezamos los cursos, los ensayos de "El abanico". Es delicioso trabajar en una comedia tan ágil, graciosa y que sé yo en cuantas cosas más diría tiene buen reparto...Vuestra, Margarita>> i més endavant des de Portezuelo el 4 de març de 1.953 escriu: <<Queridos hermanos:...Disfruto de una casa preciosa, está dentro de un gran bosque de pinos y eucaliptos a dos cuadras de la playa, frente al Atlántico. La casa tiene el nombre que sigue: Ull-de-Ter. Ya veis queridos hermanos como me trata América; pero pequeñas envidias y los deseos de abrazaos, hacen que deje a un lado amistades y cariños de aquí y sólo piense en mi patria.....Vuestra, Teta>>

 

 

La placa que el Patronat de Sant Anastasi li va concedir com a dissenyador, des de 1949 fins 1954, del Dimoni de la festa de la Cremada. A partir de 1955 el seu fill Miquel Xirgu i Rico, va continuar fins l'any 1997 (any que va morir) amb el disseny de l' emblemàtic personatge de la ciutat de Badalona , que és crema cada any a la diada de Sant Anastasi.

 

Poc abans de la seva mort

 

Mor d'una embòlia cerebral el 30 de juny de 1.954.

La Xirgu, arran de la mort del seu germà, escriu el 25 de juliol de 1.954 als nebots: <<Queridos sobrinos Roser y Vicente: recibí vuestra carta y telegrama. No puedo reaccionar todavía, más adelante sabréis de mi. La comunicación que yo tenía con él estaba tan unida a mi corazón, que sería preciso dejar de pensar para no llorar. ¡Que Dios lo acoja en su Santa Gloria!. Rezos no le faltarán, pero se me hace imposible resignarme. Fue un hombre tan bueno. Más me parecía hijo que hermano....... Le haremos revivir en nuestro recuerdo.....En Chile también ruegan por él; pero vosotros sois mi sangre y junto a vosotros estaré siempre. Abrazos, Margarita>> i el seu marit Miquel Ortín afegía: <<Mis queridos sobrinos: tan inesperada y triste noticia,nos causó la pena que podéis figuraos. El dolor ha sido grande y más que nunca hemos sentido el estar tan lejos de vosotros. Esta idea de haber permanecido por tanto tiempo en tierras de América, nos tortura aún más. Abrazos, Miguel>>

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos


tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.