50. MARGARIDA XIRGU A COLÒMBIA
I PERÚ
El 31 de gener de 1936 Margarida
Xirgu embarca a Santander en el vaixell "Orinoco", més tard convertit
en el "Juan de Garay", juntament amb la seva Companyia formada per les
actrius: Antonia Calderón, Eloísa Cañizares, Isabel Gisbert,
Juanita Lamoneda, Emilia Milán, Isabel Pradas, Amalia Sánchez Ariño,
Amelia de la Torre i Eloísa Vigo. Els actors de la Companyia son: Enrique
Álvarez Diosdado, Emilio Ariño, Gustavo Bertot, Luis Calderón,
José Cañizares, Alberto Contreras pare i fill, José Jordá,
Pedro López Lagar, Alejandro Maximino, Miguel Ortín i Miguel Ramírez.
Foto dedicada a Amelia de la Torre en
el 1935
La Companyia es
presenta a L'Havana el divendres 14 de febrer de 1936, en el Teatre Principal
de la Comedia amb "La dama boba" en adaptació de García
Lorca. El 15 de febrer estrenen "Yerma". En aquest teatre van estar
2 mesos i després van anar al Teatro Nacional de la mateixa ciutat.
El
20 d'abril de 1936 la Companyia de Margarida Xirgu es presenta a Mèxic.
Les representacions van durar cinc mesos al Teatro del Palacio de Bellas Artes.
Feia quinze anys que la Xirgu havia actuat en terres asteques, en la seva segona
gira hispanoamericana de 1921. Margarita rep un cable de Federico García
Lorca, en el qual anuncia el seu imminent embarcament per a reunir-se amb ella
a Mèxic. Acabades les representacions tornen a Cuba per a prosseguir les
representacions a l'Havana, durant 1 mes, segons el contracte signat abans de
partir a primers d'abril cap a Mèxic.
El 18 d'agost de 1936 els feixistes
assassinen a Federico García Lorca, en el camí que va de Viznar
a Alfacar a Granada.
En la segona estada de 1936 a Cuba, la Xirgu representa
el 20 d'octubre en el Teatre Principal de la Comèdia de L'Havana, les obres
"La zapatera prodigiosa" de Federico García Lorca i "Elektra"
d'Hugo von Hofmannsthal traduïda per Eduardo Marquina i Joaquín Pena,
en la vetllada en honor a l'excelsa actriu, com resa el seu programa.
Acabades
les representacions a L'Havana, Margarida Xirgu i la seva Companyia viatgen per
primera vegada a Colòmbia. Tres mesos dura la seva actuació en el
Teatre Colón de Bogotá, amb caràcters de veritable apoteosis.
Teatro Colón de Bogotá.
El
Teatre Cristóbal Colón de Bogotá és Monument Nacional
des de 1975. Va ser batejat en honor a Cristóbal Colón, pel descobriment
d'Amèrica. Va Ser inaugurat el 12 d'octubre de 1892, en el quart centenari
del succés. És un escenari per al desenvolupament de les arts escèniques
i musicals. Destacat per ser un dels més bells teatres a la italiana del
continent, la seva construcció per l'arquitecte italià Pietro Cantini
data des de l'any 1885. Va ser construït en un àrea de 2.400 m².
El seu estil és neoclàssic i la seva façana és d'ordre
dòric, en pedra tallada, amb tres parts separades entre si per dues cornises
també en pedra. Té un aforament d'uns 900 espectadors.
Sala principal del Teatro Colón de Bogotá.
Foto: Teatro Colón
Per
als colombians el teatre modern de Margarida Xirgu que admiren en el Colón,
era inèdit. L'expectació que provoca és tan colossal, que
un periodista arriba a demanar en una crònica: <<...que diera una
tregua al asombro, porque le parecía excesiva la conmoción espiritual
que su arte había promovido>>.
Foto de Margarida Xirgu. Foto
CIDDAE Teatro Solís
Margarida,
més tard va explicar: <<A Colòmbia vaig contar amb l'apassionada
simpatia del poble, que ens seguia a totes parts, però certa premsa es
va acarnissar amb nosaltres, un diari ens va obstaculitzar la labor tractant-nos
de "milicians i descamisats">>.
De Colòmbia,
Margarida Xirgu i la seva Companyia, es van traslladar al Perú, on ja havien
actuat durant la tercera gira hispanoamericana del 1923. Van fer una temporada
de mes i mig en el Teatro Municipal de Lima, una curta temporada en el Teatro
Segura, interrompuda per breus representacions en el Teatro Marsano (Miraflores)
i en el Teatro Municipal (Callao) i una gira de una setmana per Arequipa. En el
Perú va tenir origen la campanya anti-Xirgu, muntada per col·legues
compatriotes de l'actriu; inspirada per l'enveja i la mediocritat, malament abrigallats
per motivacions pseudopolítiques, a fi de menyscabar l'èxit de la
campanya teatral pels països del Pacífic. La persecució la
seguiria a Santiago de Xile, pròxim itinerari de la Xirgu: <<...unos
cómicos españoles, de apellido tan ilustre como abrumador para la
parvedad de su arte y la inexperiencia de su juventud, se habían dedicado
a enrarecer el ambiente con pintorescas demostraciones fascistas y ostentosa amistad
de unos llamados representantes diplomáticos de la junta facciosa de Burgos.
Una noche, parte del público reaccionó contra esa invasión
politiquera del terreno neutral que debe ser la escena, y en la sala estallaron
unas ampollas de ácido fénico. En esas condiciones iba a debutar
Margarita Xirgu. Se preparó el terreno con una campaña de infamia.
Al abono abierto no acudió nadie. Pero la noche de la representación
estaba el pueblo y la aristocracia. Ésta, llena de recelos y sin galas,
como si ese detalle acentuara el desvío. Pero, al conjuro del arte de Margarita,
se disiparon como por ensalmo las desconfianzas. Allí no quedaba más
que una actriz excepcional y un público de fina sensibilidad artística
rendido a su arte. No es la primera vez que Margarita reedita el mito de Orfeo>>
El diari madrileny "La Voz" publicà el 3 de juny de 1937: <<En
la Habana, el público llenó constantemente el teatro de Margarita.
Lo mismo ocurrió en Bogotá. Donde no sucedió eso fue en Lima,
que seguía siendo todavía la España de los virreyes, la España
colonial de Felipe IV. Pero hoy es, además de eso, la España de
Felipe Sassone y de doña María Palou. El señor Sassone preparó
al público y, claro, la buena sociedad limeña no asistió
al estreno de Margarita. ¡Ah!, cada uno hace honor a su historia y a su
nombre>>.
Felipe Sassone va ser un periodista i escriptor peruà
d'origen italià, que va viure gairebé tota la seva vida a Espanya.
Maria Palou va ser la seva esposa i com actriu va estrenar totes les obres del
seu marit.
Igual que per terres d'Espanya, segles abans, on
es culpava al teatre de les sequeres, les epidèmies i altres calamitats
extra artístiques, a Lima, a finals del segle XIX, no va faltar qui va
atribuir al libidinós cancan l'origen de l'horror que el poble va cometre
amb els cadàvers del dictador Tomás Gutiérrez i dels seus
germans. Al gener de 1937, Margarida Xirgu va poder comprovar que les inquietuds
discorrien per altres senders. Un sector juvenil s'havia integrat en l'Associació
d'Artistes Afeccionats (AAA), orientada cap a l'art teatral i representacions
de clàssics espanyols i ballets nacionals. Uns anys més tard el
teatre peruà evoluciona resoltament, al crear l'Escola Nacional d'Art Dramàtic,
va sorgir la Compañia Nacional de la Comedia i la de la Universitat de
San Marcos. Altre grup pujant fou el teatre universitari d'Arequipa. Entre els
nombrosos grups independents destaca el que dirigeixen i animen el matrimoni Bertha
Cárdenas i Carlos Gassols: el grup Histrión. Entre els autors de
la nova generació sobresurten: Sebastián Salazar Bondy, el poeta
Juan Ríos, Percy Gibson, Enrique Solari, Julio Ramón Ribeiro, Rafael
del Carpio i Juan Rivero, grup una mica heterogeni, però coincident a reflectir
i analitzar els problemes socials.
Margarida Xirgu va visitar Perú
per tercera vegada el 1945. La gira va durar des de el novembre de 1945 fins l'abril
de 1946. De l'actuació de la Xirgu en aquest any, el propi Gassols declarà:
<<... va suscitar un entusiasme que va aixecar el teatre de la prostració
que l' havia sumit, en part, l'auge del cinema i la proliferació d'espectacles
frívols. D'aquest impuls va brollar la fundació dels dos organismes
teatrals més eminents del país i diversos conjunts independents.
A més va encoratjar a diversos escriptors a dedicar-se al teatre>>.
Article
realitzat per Gustavo von Bischoffshausen
Margarita
Xirgu y su compañíia en Lima: una apuesta teatral moderna
Alguns
texts han sigut extrets de <<Margarita Xirgu. Una biografia>> d'Antonina
Rodrigo.
XAVIER RIUS XIRGU
album
de fotos
tornar
