Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

 

50. MARGARIDA XIRGU A COLÒMBIA I PERÚ

 

El 31 de gener de 1936 Margarida Xirgu embarca a Santander en el vaixell "Orinoco", més tard convertit en el "Juan de Garay", juntament amb la seva Companyia formada per les actrius: Antonia Calderón, Eloísa Cañizares, Isabel Gisbert, Juanita Lamoneda, Emilia Milán, Isabel Pradas, Amalia Sánchez Ariño, Amelia de la Torre i Eloísa Vigo. Els actors de la Companyia son: Enrique Álvarez Diosdado, Emilio Ariño, Gustavo Bertot, Luis Calderón, José Cañizares, Alberto Contreras pare i fill, José Jordá, Pedro López Lagar, Alejandro Maximino, Miguel Ortín i Miguel Ramírez.

 


Foto dedicada a Amelia de la Torre en el 1935

 

La Companyia es presenta a L'Havana el divendres 14 de febrer de 1936, en el Teatre Principal de la Comedia amb "La dama boba" en adaptació de García Lorca. El 15 de febrer estrenen "Yerma". En aquest teatre van estar 2 mesos i després van anar al Teatro Nacional de la mateixa ciutat.

El 20 d'abril de 1936 la Companyia de Margarida Xirgu es presenta a Mèxic. Les representacions van durar cinc mesos al Teatro del Palacio de Bellas Artes.
Feia quinze anys que la Xirgu havia actuat en terres asteques, en la seva segona gira hispanoamericana de 1921. Margarita rep un cable de Federico García Lorca, en el qual anuncia el seu imminent embarcament per a reunir-se amb ella a Mèxic. Acabades les representacions tornen a Cuba per a prosseguir les representacions a l'Havana, durant 1 mes, segons el contracte signat abans de partir a primers d'abril cap a Mèxic.
El 18 d'agost de 1936 els feixistes assassinen a Federico García Lorca, en el camí que va de Viznar a Alfacar a Granada.
En la segona estada de 1936 a Cuba, la Xirgu representa el 20 d'octubre en el Teatre Principal de la Comèdia de L'Havana, les obres "La zapatera prodigiosa" de Federico García Lorca i "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal traduïda per Eduardo Marquina i Joaquín Pena, en la vetllada en honor a l'excelsa actriu, com resa el seu programa.
Acabades les representacions a L'Havana, Margarida Xirgu i la seva Companyia viatgen per primera vegada a Colòmbia. Tres mesos dura la seva actuació en el Teatre Colón de Bogotá, amb caràcters de veritable apoteosis.

 


Teatro Colón de Bogotá.

 

El Teatre Cristóbal Colón de Bogotá és Monument Nacional des de 1975. Va ser batejat en honor a Cristóbal Colón, pel descobriment d'Amèrica. Va Ser inaugurat el 12 d'octubre de 1892, en el quart centenari del succés. És un escenari per al desenvolupament de les arts escèniques i musicals. Destacat per ser un dels més bells teatres a la italiana del continent, la seva construcció per l'arquitecte italià Pietro Cantini data des de l'any 1885. Va ser construït en un àrea de 2.400 m². El seu estil és neoclàssic i la seva façana és d'ordre dòric, en pedra tallada, amb tres parts separades entre si per dues cornises també en pedra. Té un aforament d'uns 900 espectadors.

 

Sala principal del Teatro Colón de Bogotá.

Foto: Teatro Colón

 

Per als colombians el teatre modern de Margarida Xirgu que admiren en el Colón, era inèdit. L'expectació que provoca és tan colossal, que un periodista arriba a demanar en una crònica: <<...que diera una tregua al asombro, porque le parecía excesiva la conmoción espiritual que su arte había promovido>>.

 


Foto de Margarida Xirgu.
Foto CIDDAE Teatro Solís

 

Margarida, més tard va explicar: <<A Colòmbia vaig contar amb l'apassionada simpatia del poble, que ens seguia a totes parts, però certa premsa es va acarnissar amb nosaltres, un diari ens va obstaculitzar la labor tractant-nos de "milicians i descamisats">>.

De Colòmbia, Margarida Xirgu i la seva Companyia, es van traslladar al Perú, on ja havien actuat durant la tercera gira hispanoamericana del 1923. Van fer una temporada de mes i mig en el Teatro Municipal de Lima, una curta temporada en el Teatro Segura, interrompuda per breus representacions en el Teatro Marsano (Miraflores) i en el Teatro Municipal (Callao) i una gira de una setmana per Arequipa. En el Perú va tenir origen la campanya anti-Xirgu, muntada per col·legues compatriotes de l'actriu; inspirada per l'enveja i la mediocritat, malament abrigallats per motivacions pseudopolítiques, a fi de menyscabar l'èxit de la campanya teatral pels països del Pacífic. La persecució la seguiria a Santiago de Xile, pròxim itinerari de la Xirgu: <<...unos cómicos españoles, de apellido tan ilustre como abrumador para la parvedad de su arte y la inexperiencia de su juventud, se habían dedicado a enrarecer el ambiente con pintorescas demostraciones fascistas y ostentosa amistad de unos llamados representantes diplomáticos de la junta facciosa de Burgos. Una noche, parte del público reaccionó contra esa invasión politiquera del terreno neutral que debe ser la escena, y en la sala estallaron unas ampollas de ácido fénico. En esas condiciones iba a debutar Margarita Xirgu. Se preparó el terreno con una campaña de infamia. Al abono abierto no acudió nadie. Pero la noche de la representación estaba el pueblo y la aristocracia. Ésta, llena de recelos y sin galas, como si ese detalle acentuara el desvío. Pero, al conjuro del arte de Margarita, se disiparon como por ensalmo las desconfianzas. Allí no quedaba más que una actriz excepcional y un público de fina sensibilidad artística rendido a su arte. No es la primera vez que Margarita reedita el mito de Orfeo>>
El diari madrileny "La Voz" publicà el 3 de juny de 1937: <<En la Habana, el público llenó constantemente el teatro de Margarita. Lo mismo ocurrió en Bogotá. Donde no sucedió eso fue en Lima, que seguía siendo todavía la España de los virreyes, la España colonial de Felipe IV. Pero hoy es, además de eso, la España de Felipe Sassone y de doña María Palou. El señor Sassone preparó al público y, claro, la buena sociedad limeña no asistió al estreno de Margarita. ¡Ah!, cada uno hace honor a su historia y a su nombre>>.
Felipe Sassone va ser un periodista i escriptor peruà d'origen italià, que va viure gairebé tota la seva vida a Espanya. Maria Palou va ser la seva esposa i com actriu va estrenar totes les obres del seu marit.

Igual que per terres d'Espanya, segles abans, on es culpava al teatre de les sequeres, les epidèmies i altres calamitats extra artístiques, a Lima, a finals del segle XIX, no va faltar qui va atribuir al libidinós cancan l'origen de l'horror que el poble va cometre amb els cadàvers del dictador Tomás Gutiérrez i dels seus germans. Al gener de 1937, Margarida Xirgu va poder comprovar que les inquietuds discorrien per altres senders. Un sector juvenil s'havia integrat en l'Associació d'Artistes Afeccionats (AAA), orientada cap a l'art teatral i representacions de clàssics espanyols i ballets nacionals. Uns anys més tard el teatre peruà evoluciona resoltament, al crear l'Escola Nacional d'Art Dramàtic, va sorgir la Compañia Nacional de la Comedia i la de la Universitat de San Marcos. Altre grup pujant fou el teatre universitari d'Arequipa. Entre els nombrosos grups independents destaca el que dirigeixen i animen el matrimoni Bertha Cárdenas i Carlos Gassols: el grup Histrión. Entre els autors de la nova generació sobresurten: Sebastián Salazar Bondy, el poeta Juan Ríos, Percy Gibson, Enrique Solari, Julio Ramón Ribeiro, Rafael del Carpio i Juan Rivero, grup una mica heterogeni, però coincident a reflectir i analitzar els problemes socials.

Margarida Xirgu va visitar Perú per tercera vegada el 1945. La gira va durar des de el novembre de 1945 fins l'abril de 1946. De l'actuació de la Xirgu en aquest any, el propi Gassols declarà: <<... va suscitar un entusiasme que va aixecar el teatre de la prostració que l' havia sumit, en part, l'auge del cinema i la proliferació d'espectacles frívols. D'aquest impuls va brollar la fundació dels dos organismes teatrals més eminents del país i diversos conjunts independents. A més va encoratjar a diversos escriptors a dedicar-se al teatre>>.

 


Article realitzat per Gustavo von Bischoffshausen

Margarita Xirgu y su compañíia en Lima: una apuesta teatral moderna


Alguns texts han sigut extrets de <<Margarita Xirgu. Una biografia>> d'Antonina Rodrigo.

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

album de fotos

 

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.