| 6. CURSES
DE BRAUS
Un diumenge a la tarda -una tarda
de sol- anà la Xirgu als toros. No hi havia anat mai. De
menuda, havia sentit clamar al seu voltant: “Una festa bàrbara!”,
i la festa li inspirava tota mena de prevencions. Precisament,
una de les causes que durant el seu viatge a Amèrica i
fins i tot en els escenaris de Madrid no acabés de lligar
amb els obligats companys, era que parlessin i discutissin constantment
i inacabablement de toros i toreros. Ho trobava odiós.
Qui la va convèncer d'anar als toros i la hi acompanyà
aquella tarda fou el diputat Emili Junoy, home de moltes amistats
i simpaties. L'espectacle va estar a punt de defraudar-la. Torejava
un dels toreros més famosos del moment, Joselito (José
Gómez Gallito), i la mateixa sensació de seguretat
que donava, amb tant d'aplom i coratge, feia que ella no sentís
la més lleu emoció. La gràcia i l'elegància
dels moviments i de les actituds del torero no eren prou per a
convèncer-la. S'ho mirava somrient, amb una certa indiferència.
De sobte el somriure es transformà en crit d'esglai. El
toro, escometent el torero bruscament, el llançà
amb una envestida de l'embanyada testa contra la barrera.
És
aleshores, comentà ella, que vaig comprendre la tràgica emoció
d'aquell joc terrible i temerari. Per
sort, Joselito se salvà i Margarida Xirgu es veié lliure d'un gran
pes. Amb Emili Junoy havien anat a interessar-se a la infermeria; Joselito agraí
després l'interès que li havia demostrat la ja il·lustre
actriu, i es van fer amics. 
Margarida
Xirgu i el torero Joselito amb un grup d'amics Fotografia
del llibre “Margarita Xirgu y su teatro” d'Antonina Rodrigo
L'escriptor Domènec Guansé
segueix dient en la seva biografia a Margarida Xirgu: Al mateix
temps ella se sentia engrescada pels toros. Hi anava a les places
de Madrid, de Sevilla, de Granada, quan li quedava marge en les
seves actuacions teatrals. Hom deia que ella preparava les temporades
d'estiu de manera que els seus contractes en les diverses ciutats
espanyoles coincidissin amb els de Joselito. I un diari il·lustrat
publicà una fotografia, treta per sorpresa, on la Xirgu
es veia d'esquena, abillada amb un mantó de Manila, ballant
amb el famós torero. Tot això provocava comentaris
i era motiu de blasmes i murmuracions. Per escreix, aquesta nova
afició de l'actriu era molt malvista i condemnada pels
seus amics de Barcelona.
Margarida Xirgu va conèixer
al torero Ignacio Sánchez Mejías el 1915, al estrenar
a Sevilla "Carmen" de Prosper Mérimée
amb traducció i adaptació de la novel·la,
de Joaquin Montaner i Salvador Vilaregut. Sánchez Mejías
va morir el 13 d'agost de 1934 a Madrid, després de reaparèixer
a la plaça de Manzanares, a Ciudad Real, i ser cornejat
a la cuixa dreta pel toro "Granadino".
El 16 de maig de 1.920 desapareixia
un bon amic de la Xirgu, un altre torero el sevillà Gallito
(José Gómez Ortega), mort a Talavera agafat per
el toro Bailaor. Margarida Xirgu va deixar d'anar a veure les
curses de braus després de la mort del torero Gallito.
L'atracció que sentia
per la festa nacional era influïda per les seves idees sobre el teatre. Tot
contemplant les peripècies de l'espectacle, somniava un clos grandiós
a l'aire lliure on, alliberada del convencionalisme de les bambolines i dels decorats,
pogués oferir representacions que sumessin a la bellesa plàstica
dels moviments i de les actituds la bellesa del verb i àdhuc del cant i
de la música; representacions que, com la festa dels toros, congreguessin
grans multituds i les emocionessin. Car estava cada dia més convençuda
que el teatre no ha de ser un art exclusivament per a minories, sinó també
popular. L' engrescament pels toros i el toreros segueix
a les terres d'Amèrica una vegada ja exiliada. 
En
el inrevés d'aquesta foto del març de 1.946, escriu la Xirgu <<
Con Juan Belmonte en la finca del Alcalde de Lima, en una comida que dió
en mi honor>>. Alguns
textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro"
d'Antonina Rodrigo XAVIER RIUS
XIRGU álbum
de fotos
tornar
| 
