Anècdotes
i percepció familiar de la personalitat de Margarida Xirgu
David Xirgu (nebot
nét de Margarida Xirgu)

(
tret del documental Margarida Xirgu , la desterrada ) Es
va morir quan jo tenia nou anys. I l'únic que recordo són fotos
de quan ella ja era gran... La tia d'Amèrica. I per a mi era com algo molt
eteri. Sabia que hi havia una tia a Amèrica, però era molt, molt
estrany, com algo que no hi fos, com un déu, com una cosa que no existia
... L'altre dia somiava que ella estava allà i m'estava esperant, i que
la coneixeria per fi. A mi el que em fa més gràcia
és arribar allà i veure algú que hagi treballat amb ella,
que hagi tingut sensacions a dalt d'un escenari amb ella, i que em pugui donar
la seva versió. Em fa més gràcia que llegir una biografia.
El moment que l'Estela Medina es va aixecar per
recitar García Lorca va ser el moment més proper al que es podia
assemblar la Xirgu fent teatre, aquesta cosa que jo m'havia imaginat de moltes
maneres, però no en tenia ni idea de com imaginar-m'ho! A mi se'm va posar
tota la pell de gallina i se'm van negar els ulls.
Evidentment
que tenia moltes ganes de tornar a la seva terra i de veure tota la seva família,
i tots els que havien nascut que no havia pogut conèixer, no? Però
també es va trobar amb gent que allà l'adoraven i que la van ajudar
molt i l'estimaven molt, estava com a casa seva. El sentiment que
tinc ara, després d'aquest viatge,a Montevideo, és agredolç,
perquè ara la meva tia m'és molt més propera, però
tinc moltes coses que hauria de parlar amb ella i no ho puc fer, i això
és una pega. Jo, que no sóc així, molt sentimental i totes
aquestes coses, és molt fort perquè t'arriba molt a dins. |
Laura Prats Prat (néta
d'una neboda de Margarida Xirgu)

(
tret del documental Margarida Xirgu , la desterrada ) El
que m'ha cridat molt l'atenció és que era una persona molt creient.
Anava a missa... Jo crec que el que explica a les cartes, a
vegades és per qüestions de feina, sempre diu: "Vull tornar,
però ara tinc feina." Després, una altra vegada, "estem
preparant un viatge, però l'hem hagut de cancel·lar per motius de
salut". Hi ha vàries raons, i sí, també poques ganes
tenia de tornar com la gran actriu, no? Tenia ganes de venir aquí i estar
tranquil·la, ser la senyora Ortín i que no hi hagués molt
de rebombori, i suposo que això també li feia una mica de por.
|
Xavier Rius i Xirgu
(nebot nét de Margarida Xirgu)

(
tret del documental Margarida Xirgu , la desterrada ) Jo,
evidentment, no la vaig conèixer, però em vaig cartejar amb ella.
Quan jo li parlava que, bueno, que al final vaig acabar estudiant enginyers, em
va dir: "Això m'agrada, perquè deu ser una cosa molt difícil.
I a mi sempre m'han agradat els personatges difícils, no?" Jo
crec que l'any 49 hauria pogut ser l'any que hagués tornat la tia. Va ser
l'any que el tio Ortín va venir a Espanya i se li van tornar tots els béns
incautats, entre ells la casa. Però una de les coses que la va frenar va
ser aquest article del César González Ruano publicat al diari Arriba
i que també va reproduir La Vanguardia. La deixava bastant malament, no?
I m'imagino que això la va refredar. Clica
aquí: Vivències |
Ester Xirgu (neboda néta
de Margarida Xirgu)

La Margarida, la tia
d'Amèrica que li dèiem de petits, era una
dona amb caràcter. Quan nosaltres trèiem
el geni la mare ens deia: "ja et surt el cop de geni
de la Xirgu"! aquest geni el canalitzava al teatre
i és el que la feia peculiar, única, tenia
una força natural que transmetia al públic.
Nosaltres
la admiràvem i la vèiem com una dona independent, segura, lluitadora;
per a mi un referent com a persona. Va trencar molts esquemes i va passar pel
davant el que ella volia, els seus principis. En aquest sentit molt avançada
en les seves conviccions pels temps que vivia. Per una altra banda també
era una persona senzilla a qui li agradava passar desapercebuda i amant d'una
vida tranquil.la quan no treballava. També
ens explicaven que li deien "la roja", que va haver de marxar quan la
guerra i que no podia tornar per raons polítiques. Quan hagués pogut
tornar ja no s'hi va veure en cor i, a més a més, ja estava molt
integrada al seu país; Uruguai, allà l'estimaven i l'adoraven. Recordo
que quan va néixer el meu germà la tia va enviar un telegrama el
mateix dia dient que estava molt contenta perquè el cognom Xirgu seguia.
La Natàlia Valenzuela, que havia estat
cambrera de la tia, ens portava a veure teatre a mi i els meus cosins Jordi i
Xavier. A l'acabar l'obra ens feia passar al camerino a saludar els actors amics
i deixebles de la Xirgu. Recordo molt a l'Amèlia de la Torre, l'Enrique
Diosdado, l'Ana Diosdado i l'Alberto Closas. Quan
va morir la tia Margarida en Miquel Ortín, el seu marit, va venir a Badalona
a entregar uns records personals d'ella i aleshores el vaig conèixer. Actualment
autora de la web www.margaritaxirgu.es i www.margaridaxirgu.cat |
Roser Xirgu i Rico (neboda de Margarida
Xirgu) 
(
tret del documental Margarida Xirgu , la desterrada ) És
que es transformava, ella, quan entrava a l'escenari. L'estaves veient al camerino,
dient-te coses i això. I quan la veies que sortia, deies: És una
altra. Ella ho sentia des de nena, tota la seva vida. I no
li venia la vocació des de casa, perquè no hi havia ningú
que hagués sigut actor. Ja et dic, ho portava a la sang, es pot dir.
El Jacinto el recordo, perquè havia vingut molt aquí a casa.
Venia a dinar. Aquí a casa era com un hotel. I quan va ser més famosa,
la meva mare m'explicava que els dies d'estreno aquest pati quedava ple de paneres
de flors, però així com us ho dic, ple, diu que es tocaven. Amb
en Federico García Lorca, ella, em sentia que pujava cap a dalt, em deia:
"Roser, vine, que som aquí, al quarto de bany!" Hi vaig i em
trobo el Federico amb el cap en el lavabo i la cara tota blanca. La tia li havia
fet una mascareta. I a mi, és clar, allò em va xocar molt.
Van dir que ella era d'idees polítiques i la tia no n'era, et puc dir que
gens, de política. L'únic que va fer és que, durant la guerra,
ella va fer unes comèdies en benefici dels d'aquí, per Espanya,
pels del cantó dels rojos, diguem. Jo anava cada diumenge
a missa amb ella a Santa Maria. Hi anava molt, amb ella, molt. I era molt creient,
ja ho crec. Doncs jo crec que la tia no va tornar per por, perquè
ara vosaltres ho veieu d'una manera, però a llavors tots en teníem
una mica, de por. |
Susanna Prats Prat (néta
d'una neboda de Margarida Xirgu)
La iaia Margarita, la meva àvia, neboda i fillola seva,
li deia "la tia". No en parlava massa, o al menys aquest és el
record que jo en tinc. Em sembla mentida la poca trascendència que tenia
a casa la figura de l'actriu, però suposo que això deu passar a
totes les famílies on hi ha personatges il·lustres, que la proximitat
els hi treu misteri, perquè per a nosaltres no deixava de ser "la
tia". No en parlava massa, però tenia el tresor de l'àlbum
d'autògrafs que la seva padrina li havia regalat i que s'havia endut pel
món, omplint-lo de signatures, dibuixos, escrits de tants personatges alguns
dels quals, com ella, van haver de deixar la seva terra. M'agradava molt mirar-lo
amb ella, demanar-li de qui eren les signatures que no entenia, veure dibuixos,
llegir poesies
i em semblava especialment emocionant estar llegint, en un
àlbum que era de la meva àvia, noms de personatges que havia estudiat
a l'escola o a l'institut i que ells mateixos havien estampat amb una dedicatòria
en forma d'escrit, dibuix o fins i tot, cançó. A
la iaia li agradava explicar anècdotes divertides, com la d'una nit en
que l'actriu estava convidada a sopar a una casa important de Madrid, crec. Se
li va acostar la minyona amb una safata de lluç i li va dir: Quiere merluza
la señora? I la tia li contestar: Oiga, merdusia lo será usted! També
deia que la tia no feia política, que no n'havia fet mai i que es va quedar
a Amèrica perquè va dir que no tornaria mai a un país on
es mataven nens, referint-se a Federico Garcia Lorca. Ja
veieu, amb tot això la imatge que jo tenia de la tia era la d'una actriu
important, però planera, bona persona per damunt de tot. Ara se'm posa
la pell de gallina, quan veig la devoció que li tenen a segons quins llocs,
els homenatges que li fan i la importància de la seva carrera com actriu,
directora o propietària de companyia en l'evolució del teatre. He
estat, amb altres membres de la família, al Festival de Teatre de Mérida,
que li ha dedicat aquesta edició i he après un munt de coses sobre
ella en la magnífica exposició que han realitzat. No es poden descriure
les emocions viscudes, són moltes, gairebé totes bones, exceptuant
un regust amarg al veure tot això tan lluny de casa. No
només va ser una gran actriu, sinó que va revolucionar el món
del teatre, quan va confiar en altres tècnics tasques que fins el moment
es reservava el propietari o director de la companyia (la direcció d'escena,
per exemple) professionalitzant-lo i donant-li més qualitat. Va viure molts
anys a Badalona i no va poder tornar d'una gira per Amèrica per la guerra
civil. Garcia Lorca l'havia d'acompanyar en aquell viatge i a última hora
va decidir quedar-se. Mai va superar l'assassinat del poeta, dramaturg i gran
amic, a qui va estrenar obres de teatre amb les que no s'atrevia ningú. Aquest
any ha estat homenatjada al Festival Internacional de Teatro de Mérida,
amb una exposició fantàstica i uns actes molt emotius, que vàrem
poder disfrutar uns quants de la família que hi vàrem assistir.
Sorprèn el reconeixement que té lluny de casa seva i el poc que
s'en parla aquí.
|
Jordi Rius Xirgu (nebot nét de
Margarida Xirgu)

La
meva esposa, Marisa Mas, i jo, Jordi Rius Xirgu, nebot nét de Margarida
Xirgu, hem redactat aquest article amb la intenció de posar a l'abast de
tothom uns documents que, creiem, poden contribuir a ampliar els coneixements
sobra història del teatre i les arts escèniques en un període
apassionant, tant des d'un punt de vista artístic com també històric,
del nostre país. Tanmateix ens agradaria que aquest treball fos un testimoni
d'agraïment envers la nostra cosina Ester Xirgu que, amb la seva dedicació
i entusiasme, ens ha engrescat a tots amb el projecte del web de la família
Xirgu per tal de retre el merescut homenatge que mai li hem pogut fer a la nostra
il·lustre avantpassada. Clica
aquí: Bodas de sangre: Escenografia i figurins de José Caballero |
Sílvia Gàmiz Prat
(néta d'una neboda de Margarida Xirgu)

Hola.
Sóc Sílvia Gàmiz Prat. La meva iaia era la neboda i fillola
de Margarita Xirgu. La iaia parlava poc de la tia Margarita,
però sé que la tenia molt present. Al bufet del menjador hi havia
una foto seva amb el seu marit. Jo tenia 6 anys quan va morir Margarita Xirgu
i en vaig sentir parlar poc. La foto sabia que era de la tia Margarita, però
no li donàvem més importància. De més gran vaig
gaudir molt mirant l'àlbum d'autògrafs i dibuixos d'escriptors i
pintors que havien treballat amb la tia Margarita i que la iaia tenia com un petit
tresor. M'explicava de qui eren les signatures i jo em meravellava de veure
els noms d'aquells personatges, lloats arreu i estudiats a l'escola. Sempre
m'ha agradat dibuixar i també vaig gaudir molt dels dibuixos que hi havia
a l'àlbum i sobretot dels figurins i decorats que havia dibuixat l'avi
Miquel i la iaia conservava en una vella carpeta. També recordo un dibuix
fantàstic d'una gitana, que Dalí li va donar a la tia i estava penjat
a casa la tieta Roser. Els miràvem juntes i m'ho passava molt bé.
M'explicava que l'acompanyava al teatre alguna vegada i rera les cortines veia
les obres i li havia presentat algun d'aquells grans escriptors i actors. Recordo
la casa de la tia Margarita tal com era antigament, les rajoles de la paret, el
cancell de ferro forjat, la barana de fusta i el badiu. El badiu que la iaia
deia quedava ple de flors de tots els admiradors de la tia Margarita El badiu
on nosaltres també vam jugar buscant la tortuga Cleopatra. I m'enrecordo
també de l'anècdota que explica la meva cosina Susana, de la safata
de lluç ( merluza i la tia va dir : merdusia? no gràcies). I
a part de iaia una de les coses que em va apropar a la tia Margarita va ser la
Natàlia i els llibres d'aquests grans escriptors i poetes. La Natàlia
era molt divertida, va passar un estiu a Centelles amb la iaia i ho recordo com
una vivència única, però està com en un núvol
perquè jo era petita. De més gran vaig
remenar i llegir molts llibres de la iaia. I vaig trobar el ROMANCERO GITANO
de LORCA. En obrir-lo, veig escrit en tinta negre, amb lletra pulcra i claríssima: Para
mi Margarita.... de su Federico ( emoció indescriptible). |
arbre
genealògic familiar

clica aquí
per veure'l més gran

tornar |

Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Creative Commons.
|