Sóc
el nebot nét de Margarida Xirgu. El meu avi i padrí Miquel Xirgu
i Subirà era el seu germà. La meva mare Roser Xirgu i Rico la seva
neboda.
Des del meu naixement em va cuidar,com desprès
també ho va fer amb el meu germà Jordi, la Natàlia Valenzuela
Fornells, gaditana de Chiclana i abans cambrera de la Xirgu durant quatre anys
des de 1931.
Com que la Natàlia era molt bona dona però
un pèl esbojarrada, quan el 1.936 va marxar la Xirgu a Sudamèrica
per iniciar la que deuria de ser la seva 4ª gira americana i va acabant sent
el inici del seu exili, Margarida decidí deixà la Natàlia
amb el seu germà Miquel i família, com a minyona i mainadera dels
petits.
Doncs bé, la Natàlia fou un pou per a
mi de coneixences de la meva tia Margarida. M'explicava tot tipus de detalls de
les obres que estrenava i representava, dels seus amics, dels autors que la visitaven
als camerinos dels teatres on actuava, de com era i es comportava en públic
i en privat,.... Tot aquestes informacions més les que rebia constantment
de la família i de forma molt exprofessa de la meva mare Roser Xirgu, van
fer que el juliol de 1.962 quan tenia només 12 anys m'animés a escriure
a la tia d'Amèrica. La seva resposta junt amb la del oncle Miquel Ortín
no es va fer esperar i el 14 del mateix mes, vaig rebre amb joia la seva carta
que aquí adjunto. Carta
de Margarida Xirgu a Xavier Rius Xirgu
Aquest
inici de correspondència no va acabar fins la seva mort, el 25 d'abril
de 1.969 a Montevideo i va continuar amb el oncle Miquel Ortín fins que
el vaig conèixer personalment -cosa que mai vaig poder fer amb la tia Margarida-
el 30 d'abril de 1.970, data en que va retornar a Barcelona, on es va assentar
definitivament al següent any fins la seva mort en 1.978.
Un
any abans de néixer jo ,el 1.949, l' oncle Miquel ja havia tornat a Espanya
en el mes d'agost per legalitzar la situació dels bens confiscats des de
1941 per el Tribunal de Responsabilidades Políticas del govern del dictador
Franco, entre ells la casa de Badalona al carrer Santa Madrona 118; on jo vaig
viure des de 1.953. En aquesta casa de pescadors, reformada el 1.931 hi van viure
el meu avi Miquel amb tota la família, juntament amb Margarida quan feia
temporada de teatre a Barcelona. En aquesta casa han menjat i dormit moltes personalitats
com: el president de la república Manuel Azaña i la seva muller
Lola Rivas Cherif, el Federico García Lorca, el Jacinto Benavente,...
Totes
aquestes circumstàncies han fet que tingués al meu abast informació
de primera mà sobre Margarida Xirgu.
XAVIER
RIUS XIRGU

Natàlia
Valenzuela

Xavier Rius Xirgu i Ester Xirgu Cortacans
nebots néts de la Margarida Xirgu i els que hem fet la web de la nostra tia àvia
|