Sóc el nebot nét de Margarida Xirgu. El meu avi i padrí Miquel Xirgu i Subirà era el seu germà. La meva mare Roser Xirgu i Rico la seva neboda.

Des del meu naixement em va cuidar,com desprès també ho va fer amb el meu germà Jordi, la Natàlia Valenzuela Fornells, gaditana de Chiclana i abans cambrera de la Xirgu durant quatre anys des de 1931.

Com que la Natàlia era molt bona dona però un pèl esbojarrada, quan el 1.936 va marxar la Xirgu a Sudamèrica per iniciar la que deuria de ser la seva 4ª gira americana i va acabant sent el inici del seu exili, Margarida decidí deixà la Natàlia amb el seu germà Miquel i família, com a minyona i mainadera dels petits.

Doncs bé, la Natàlia fou un pou per a mi de coneixences de la meva tia Margarida. M'explicava tot tipus de detalls de les obres que estrenava i representava, dels seus amics, dels autors que la visitaven als camerinos dels teatres on actuava, de com era i es comportava en públic i en privat,.... Tot aquestes informacions més les que rebia constantment de la família i de forma molt exprofessa de la meva mare Roser Xirgu, van fer que el juliol de 1.962 quan tenia només 12 anys m'animés a escriure a la tia d'Amèrica. La seva resposta junt amb la del oncle Miquel Ortín no es va fer esperar i el 14 del mateix mes, vaig rebre amb joia la seva carta que aquí adjunto.

Carta de Margarida Xirgu a Xavier Rius Xirgu

Aquest inici de correspondència no va acabar fins la seva mort, el 25 d'abril de 1.969 a Montevideo i va continuar amb el oncle Miquel Ortín fins que el vaig conèixer personalment -cosa que mai vaig poder fer amb la tia Margarida- el 30 d'abril de 1.970, data en que va retornar a Barcelona, on es va assentar definitivament al següent any fins la seva mort en 1.978.

Un any abans de néixer jo ,el 1.949, l' oncle Miquel ja havia tornat a Espanya en el mes d'agost per legalitzar la situació dels bens confiscats des de 1941 per el Tribunal de Responsabilidades Políticas del govern del dictador Franco, entre ells la casa de Badalona al carrer Santa Madrona 118; on jo vaig viure des de 1.953. En aquesta casa de pescadors, reformada el 1.931 hi van viure el meu avi Miquel amb tota la família, juntament amb Margarida quan feia temporada de teatre a Barcelona. En aquesta casa han menjat i dormit moltes personalitats com: el president de la república Manuel Azaña i la seva muller Lola Rivas Cherif, el Federico García Lorca, el Jacinto Benavente,...

Totes aquestes circumstàncies han fet que tingués al meu abast informació de primera mà sobre Margarida Xirgu.

XAVIER RIUS XIRGU

Natàlia Valenzuela