Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

51. PASSAPORTS DE MARGARIDA XIRGU

 

Margarida Xirgu va viatjar força per Europa i Amèrica. Va tenir doncs diversos passaports espanyols i carta de ciutadania del Uruguai.

 

Diversos passaports de Margarida Xirgu

arxiu Institut del Teatre


Les primeres visites a cada país van ser:

Any 1913:

França.
Argentina.
Xile.
Uruguai.

Any 1921:

Cuba.
Mèxic.

Any 1923:

Perú.
Veneçuela.
Puerto Rico.

Any 1933:

Anglaterra.

Any 1935:

Itàlia, però el viatge no es va poder realitzar.

Al juliol de 1935 Margarida Xirgu accepta la invitació de la Junta pro Centenari de Lope de Vega per a donar diverses representacions a Roma, Milà, Torí i Bolonya, on havia d'inaugurar el nou Teatre Municipal. La campanya tenia caràcter oficial, el propi Mussolini estava interessat personalment pel projecte a instàncies del professor Enzio Levi, que havia assistit a Madrid a un congrés de bibliòfils i a les representacions del Teatro Español. Altre convidat -que ho va ser en reiterades ocasions sense que pogués complir tan fervent desig- era Federico García Lorca, que ara acompanyaria a Margarida per a presentar la seva obra a primers de novembre, amb una conferència en el Capitoli romà, de Ramón Menéndez Pidal, director de l'Academia Española. Després, Margarida Xirgu en el Teatro Argentino de Roma, dirigida per Cipriano Rivas Cheriff, presentaria “Medea”, de Séneca. Altres obres a representar eren “Fuenteovejuna”” i “La dama boba” de Lope de Vega, “Yerma” de García Lorca i “Como tú me quieres” de Luigi Pirandello, en traducció de Rivas Cherif. De la seva posada en escena cuidaria directament Pirandello, el famós crític d'art Ugo Ojetti, el crític teatral Renato Simoni i el catedràtic Luigi de Ancona.

El 2 d'Octubre de 1935 Benito Mussolini anunciava des de la balconada principal del Pallazzo Venècia, la invasió d'Abissínia (Etiòpia), que començaria l'endemà. El caire que prenia la contesa va deslligar la indignació de l'opinió pública mundial, pel que l'actriu i el poeta van decidir ajornar el viatge, que mai es va arribar a realitzar.

El 6 de novembre de 1935, un grup d'intel·lectuals espanyols signaven a Madrid un Manifest que va reproduir la premsa nacional, encapçalat amb aquestes paraules: <<Nadie tiene derecho a destruir vidas, bienes e instituciones, por el gusto de ejercer una política imperialista arbitraria y dominadora>>. I acabava convidant: <<a nuestros compatriotas para prestar apoyo a Etiopía y a cualquier pueblo que pueda, en el presente o en el porvenir, ver desconocidos sus derechos a la vida y a la libertad>>. El signaven Teófilo Hernando, Antonio Machado, Fernando de los Ríos, Ángel Osorio y Gallardo, Roberto Castrovido, Álvaro de Albornoz, Rafael de Buen, Luis Jiménez de Asúa i Federico García Lorca.

             

                            

Passaport emès el 16 de desembre de 1935.

Foto Institut del Teatre de Barcelona.

Any 1937:

Colòmbia.

Document d'identitat expedit a Santiago de Chile el 1937.

Foto Institut del Teatre de Barcelona

Document d'identitat expedit a Santiago de Chile el 1940.

Foto Institut del Teatre de Barcelona

Any 1944:

Paraguai.

Passaport per a estrangers expedit per el matrimoni Miguel Ortín-Margarita Xirgu a Santiago de Xile, el 19 de maig de 1944.

Foto "Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena" de Francesc Foguet

Carta de ciutadania de la República Oriental de l' Uruguai, atorgada el 25 de febrer de 1959.

foto Institut del Teatre

Passaport de Margarida Xirgu de l'Uruguai expedit el 22 de març de 1959.

foto Institut del Teatre


Credencial Cívica del 6 de desembre de 1961


Foto CIDDAE. Teatro Solís.


Carnet Agadu del 2 de maig de 1967 de l' Uruguai.


Foto CIDDAE. Teatro Solís


Any 1967: Estats Units d'Amèrica.

 

XAVIER RIUS XIRGU

 


àlbum de fotos

 

 

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.