51. PASSAPORTS DE MARGARIDA
XIRGU
Margarida Xirgu va viatjar força per Europa
i Amèrica. Va tenir doncs diversos passaports espanyols i carta de ciutadania
del Uruguai.

Diversos
passaports de Margarida Xirgu
arxiu
Institut del Teatre
Les primeres visites a cada
país van ser:
Any 1913:
França.
Argentina.
Xile.
Uruguai.
Any 1921:
Cuba.
Mèxic.
Any 1923:
Perú.
Veneçuela.
Puerto Rico.
Any 1933:
Anglaterra.
Any
1935:
Itàlia, però el viatge no es va poder
realitzar.
Al juliol de 1935 Margarida Xirgu accepta la invitació
de la Junta pro Centenari de Lope de Vega per a donar diverses representacions
a Roma, Milà, Torí i Bolonya, on havia d'inaugurar el nou Teatre
Municipal. La campanya tenia caràcter oficial, el propi Mussolini estava
interessat personalment pel projecte a instàncies del professor Enzio Levi,
que havia assistit a Madrid a un congrés de bibliòfils i a les representacions
del Teatro Español. Altre convidat -que ho va ser en reiterades ocasions
sense que pogués complir tan fervent desig- era Federico García
Lorca, que ara acompanyaria a Margarida per a presentar la seva obra a primers
de novembre, amb una conferència en el Capitoli romà, de Ramón
Menéndez Pidal, director de l'Academia Española. Després,
Margarida Xirgu en el Teatro Argentino de Roma, dirigida per Cipriano Rivas Cheriff,
presentaria Medea, de Séneca. Altres obres a representar eren
Fuenteovejuna i La dama boba de Lope de Vega, Yerma
de García Lorca i Como tú me quieres de Luigi Pirandello,
en traducció de Rivas Cherif. De la seva posada en escena cuidaria directament
Pirandello, el famós crític d'art Ugo Ojetti, el crític teatral
Renato Simoni i el catedràtic Luigi de Ancona.
El 2
d'Octubre de 1935 Benito Mussolini anunciava des de la balconada principal del
Pallazzo Venècia, la invasió d'Abissínia (Etiòpia),
que començaria l'endemà. El caire que prenia la contesa va deslligar
la indignació de l'opinió pública mundial, pel que l'actriu
i el poeta van decidir ajornar el viatge, que mai es va arribar a realitzar.
El
6 de novembre de 1935, un grup d'intel·lectuals espanyols signaven a Madrid
un Manifest que va reproduir la premsa nacional, encapçalat amb aquestes
paraules: <<Nadie tiene derecho a destruir vidas, bienes e instituciones,
por el gusto de ejercer una política imperialista arbitraria y dominadora>>.
I acabava convidant: <<a nuestros compatriotas para prestar apoyo a Etiopía
y a cualquier pueblo que pueda, en el presente o en el porvenir, ver desconocidos
sus derechos a la vida y a la libertad>>. El signaven Teófilo Hernando,
Antonio Machado, Fernando de los Ríos, Ángel Osorio y Gallardo,
Roberto Castrovido, Álvaro de Albornoz, Rafael de Buen, Luis Jiménez
de Asúa i Federico García Lorca.



Passaport emès el 16 de desembre de 1935.
Foto Institut del Teatre de Barcelona.
Any
1937:
Colòmbia.

Document
d'identitat expedit a Santiago de Chile el 1937.
Foto
Institut del Teatre de Barcelona

Document
d'identitat expedit a Santiago de Chile el 1940.
Foto
Institut del Teatre de Barcelona
Any
1944:
Paraguai.

Passaport
per a estrangers expedit per el matrimoni Miguel Ortín-Margarita Xirgu
a Santiago de Xile, el 19 de maig de 1944.
Foto
"Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena"
de Francesc Foguet

certificat de permanència indefinida a Xile del 1944.
Institut del Teatre:' Escena digital MAE

Carta de ciutadania de la República Oriental de l' Uruguai,
atorgada el 25 de febrer de 1959.
foto
Institut del Teatre

Passaport
de Margarida Xirgu de l'Uruguai expedit el 22 de març de 1959.
foto
Institut del Teatre


Credencial Cívica del 6 de desembre de 1961
Foto CIDDAE. Teatro Solís.

Carnet Agadu del 2 de maig de 1967 de l' Uruguai.
Foto CIDDAE. Teatro Solís
Any
1967: Estats Units d'Amèrica.

Passaport de Margarida Xirgu i Miquel Ortín fet per l'ambaixada de l'Uruguai. 1967
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum de fotos
tornar