Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

53. JOAQUÍN MONTANER

 

Joaquín Montaner Castaños fou poeta, escriptor, traductor, rapsode i comediògraf, va néixer a Villanueva de la Serena a Extremadura el 1892. Desprès es va establir a Barcelona, al ser el seu pare, José Montaner, Governador civil de Girona en els anys de la Restauració Borbònica. A Barcelona va portar a terme la seva obra literària, encara que sempre va tenir el major afecte i record per a la seva pàtria extremenya.

Montaner traduí les obres de Maragall al castellà.

El 1915 Margarida Xirgu representa "Carmen" de Prosper Merimée, segons arranjaments lliures de Joaquín Montaner i Salvador Vilaregut.

 

Margarida Xirgu protagonitzant "Carmen".

Foto Cuadernos El Público

 

El 1918 publica "Meditaciones líricas".

 


Llibre regalat a Margarida Xirgu per Montaner, al setembre de 1927.

Arxiu Xavier Rius Xirgu


"Meditaciones Líricas" de J. Montaner.

Arxiu Xavier Rius Xirgu

 

Joaquín Montaner recopila més tard la col·lecció teatral de Arturo Sedó.

 


Retrat de Joaquín Montaner per Salvador Dalí

 


El 1927 Joaquín Montaner publica "El conspirador", drama en tres actes i un pròleg.

En el octubre de 1927 Margarida Xirgu estrena "El hijo del diablo" poema dramàtic en cinc actes i en vers, d'en Montaner al Teatro Fontalba de Madrid. El seu argument està inspirat en Don Juan Tenorio, de Zorrilla. El fill del diable es el fill pòstum de Don Juan, nascut a Italià, que arriba a Espanya acompanyat de la seva mare Doña María Esquivel (Margarida Xirgu) i sent bullir en la seva sang el frenesí de la passió i la sed d'aventures del seu pare.

Amb una de les moltes cartes que Margarida Xirgu escriu a Montaner, intenta treure foc a uns comentaris indiscrets de Lorca, sobra el text dramàtic de "El hijo del diablo" i anima a l'autor disculpant al poeta. La Xirgu tindrà una llarga correspondència amb Montaner on li explica els seus pensaments envers l'època i les obres de Lorca, Alberti,... Aquesta correspondència durà quasi 5 anys, des de el 10 de juliol de 1927 fins el 27 de gener de 1932 i la composen 160 cartes de la Xirgu a Montaner. Gràcies a les gestions de Josep Tarín Iglesias, íntim amic de Montaner, foren adquirides per l'Ajuntament de Barcelona.

 

Article de premsa del juny de 1969 publicat en el "ABC",
"Un epistolari de Margarida Xirgu"

Arxiu Antonio i Ramon Clapés

 

En l'estrena de "El hijo del diablo", Valle-Inclán va orquestrar un dels seus sonats escàndols. Margarida va dir: <<Una nit en el Fontalba, jo estava treballant i ell ocupava una butaca de platea. Quan vaig acabar un dels meus parlaments, el públic em va aplaudir i ell ni es va immutar. De sobte, un senyor que estava al seu costat va cridar: "¡Sí, señor, muy bien!". Llavors, don Ramón es va desmelenar i va cridar: "¡Mal, muy mal!". Jo em vaig quedar de pedra, doncs de seguida vaig reconèixer la veu de don Ramón. I em vaig desmoralitzar com una ximple. Em vaig posar a plorar i el públic, al veure'm, va reaccionar contra el meu agressor, posant-se en peus i aplaudint-me més fort encara. Quan vaig tornar al meu camerino, el meu vestit, que era d'època, duia tota la pitrera mullada de llàgrimes. Benavente, els germans Quintero, Arniches, van acudir tots i em deien que no ho prengués a mal, que Valle-Inclán era així i que no calia donar-li més voltes... A don Ramón el van dur detingut per escandalós. Això em va trencar el cor. Don Ramón detingut per culpa meva! Però el van deixar anar de seguida... Pel que sembla, en la comissaria també es va despatxar al seu gust, dient coses delicioses...>> Pel que sembla l'animositat de Valle-Inclán no anava dirigida a Margarida Xirgu, sinó contra Joaquín Montaner, ja que en aquells dies era secretari del Comitè Organitzador de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 i era l'àrbitre de les gratificacions de mil o dues mil pessetes, destinades a la propaganda de l'Exposició, havent subornat a la crítica teatral madrilenya amb aquestes quantitats. Les van percebre molts escriptors, però d'aquesta nòmina va estar exclòs Valle-Inclán, el qual travessava una de les seves dolentes ratxes econòmiques. De 1925 a 1930 Montaner exercí de Secretario (de l'Exposició) Jefe de los Servicios i Director de la Sección de Arte, tenint al seu càrrec en aquesta secció la direcció i creació del Museu del Palau Nacional, la Exposició d'Art Modern i els tallers artístics, havent cooperat en la direcció i creació del Poble Espanyol. Montaner estava lligat políticament a Primo de Rivera, que l'any 1928 va fer enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc a Barcelona, de Puig i Cadafalch, aixecades l'any 1919, destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme; per tal que aquest no tingués el ressò que li podia donar l'Exposició Universal de 1929 de Montjuïc. Pel mateix motiu va anomenar Poble Espanyol, a la mateixa muntanya, al que s'havia de dir Iberona, en homenatge als ibers, primers pobladors de les terres catalanes, i va donar nom a la Plaça d'Espanya, col·locant-hi també dues torres venecianes.

 

Figurí fet per Miquel Xirgu germà de l'actriu.

Arxiu Xavier Rius Xirgu

Arxiu Xavier Rius Xirgu

"El Hijo del diablo" de Joaquín Montaner.

Arxiu Xavier Rius Xirgu



"El Hijo del diablo" de Joaquín Montaner. Dedicatòria a Miquel Xirgu germà de l'actriu.

Arxiu Xavier Rius Xirgu

 


Joaquín Montaner passa les tardes de tertúlia al Restaurant "La Maison Dorée" de Barcelona, amb Josep Mª de Sagarra, entre d'altres.

 


Restaurant "La Maison Dorée"

 

En el 1928 Margarida Xirgu estrena "Los fracasados" d'Henri-René Lenormand en traducció de Joaquín Montaner. A continuació estrena "El estudiante de Vic" de Josep Maria de Sagarra amb traducció al castellà de Joaquín Montaner.

En el 1932 Margarida Xirgu representa "La serrana de la vera", romanç escènic de Luis Vélez de Guevara i de la que Joaquín Montaner va ser el adaptador per el Teatro Español. Gila la heroïna extremenya del romanç popular, amb botins argentats i alta basquinya de grana, portava al costat esquerra un ganivet i a la mà un arcabús, se'n va a la serra i es venja donant mort a tots els homes que surten al seu pas. El culpable de tot es el capità Don Lucas de Carvajal, a qui sota promesa de matrimoni entregà el seu amor, i desprès de ser seduïda l'abandonà. Don Lucas, una nit, s'extravia en el camí i cau en els paratges vigilats per Gila i corre la mateixa sort que els altres homes. Més tard la Santa Germandat captura a la noia i l'ajusticia, lligada a un arbre i assetjada.S' interpretaven varis romanços, il·lustrats musicalment pel mestre Torner, procedents de la col·lecció de María Goyri. De Margarida Xirgu Antonio Espina va dir: <<Otra actriz de menos capacidad hubiera hecho de Gila un marimacho o una amazona guerrera de la Brunhilda, una valquiria de Extremadura, pero Margarita Xirgu no ha caído en esta trampa. Ni en ninguna otra de las que ofrece el personaje... Y además dijo los versos de Vélez de Guevara como hay que decir los versos clásicos: sin cantarlos, pero acariciando un poco con los labios el gracioso arcaísmo de su acento. Las estrofas con que finalizaba el segundo acto las recitó Margarita Xirgu de tal manera que arrancó al público una ovación fulminante. Y merecida>>.

 

Decorats de "La serrana de la vera" fets per Miquel Xirgu, germà de l'actriu.

Arxiu Xavier Rius Xirgu


Decorats de "La serrana de la vera" fets per Miquel Xirgu, germà de l'actriu.

Arxiu Xavier Rius Xirgu



Decorat de "La serrana de la vera" fet per Miquel Xirgu, germà de l'actriu.

Arxiu Xavier Rius Xirgu


Figurí de "La serrana de la vera" fet per Miquel Xirgu, germà de l'actriu.


Arxiu Xavier Rius Xirgu

Figurí dels quadrillers de "La serrana de la vera" fet per Miquel Xirgu, germà de l'actriu.

Arxiu Germans Xirgu.


El març de 1933, Joan Puig i Ferrater i Joaquín Montaner van presentar un projecte de un Teatre del Poble a l'Ajuntament de Barcelona, que en part s'hauria dut a terme al Teatre Grec. Hi van haver de renunciar, al ser acusats de ser conspicus monàrquics i membres actius de la política de Primo de Rivera.


Joaquín Montaner va morir a Barcelona el 1957.

 

Alguns textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu.Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia


XAVIER RIUS XIRGU

àlbum de fotos

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.