54. IGNASI IGLÉSIAS
Ignasi
Iglésias i Pujades va néixer el 19 d'agost de 1871 a Sant Andreu
de Palomar, actualment Barcelona, i fou dramaturg i poeta. Tot i haver nascut
a Barcelona, de seguida va haver de traslladar-se a Lleida, ja que el seu pare
-d'ofici ferroviari- va ser nomenat cap de dipòsits de l'estació
de Lleida. Allí va cursar els estudis de batxillerat.
Durant aquest
període va descobrir el seu interès pel teatre. Va fundar i dirigir
la "Societat Cervantes", el seu primer grup d'aficionats, el qual li
varen estrenar la seva primera obra, en castellà, titulada "La fuerza
del orgullo" a l'any 1886, avui perduda. Tenia aleshores 15 anys i ell va
fer d'autor, director i actor principal. També va col·laborar en
pintar els decorats.
Dos anys després, el 1888, va tornar a Sant Andreu
degut al trasllat del seu pare i amb l'objectiu de dedicar-se a l'art i ser pintor;
tot i que el seu pare el que volia realment és que fos enginyer. Durant
la seva etapa de formació artística va ser deixeble de Joaquim Vayreda
i va treballar posteriorment com escenògraf a l'estudi de Fèlix
Urgellès i inicià tota una escalada d'activitats catalanistes i
literàries. Fundà un periòdic al "Casino Andresense"
col·laborant a les revistes del "Fomento Andresense" i de "Bandera
Catalana". Destacà com un gran animador d'entitats culturals i de
revistes d'art i lletres. A Sant Andreu va fundar altres companyies d'aficionats
i va reiniciar la seva trajectòria teatral amb peces curtes en vers, diàlegs,
monòlegs, quadres de costums en prosa,... En el 1891 estrena "Remordiment"
quadre dramàtic en un acte i en vers i en el 1892 estrena el diàleg
en un acte i en vers "Sortint del ou".
Retrat d'Ignasi Iglésias del pintor Ramón
Casas, exposat en el MNAC
Es
va integrar a la redacció de les revistes "Lo Teatro Regional"
i "Lo Teatro Català" i també va ser un redactor destacat
del "Catalònia". En el 1893 estrena el monòleg en vers
"L'esclau del vici" i a final d'aquest any a causa de l'estrena de "L'escurçó"
per part d'una companyia professional, Iglésias inicia el camí cap
a la professionalització.
Ignasi Iglésias va començar
a escriure obres de més pes estilístic i argumental, influenciat
pel teatre europeu del moment, i més concretament pel teatre del dramaturg
noruec Henry Ibsen. En realitat però, l'obra d'Iglésias tenia poca
cosa a veure amb la filosofia del dramaturg escandinau. De fet, el seu ibsenisme
prové d'una imatge vaga i esquemàtica d'aquell autor. El primer
intent de crear un drama ibsenià el trobem a "L'argolla", estrenada
a l'any 1894. L'escàndol provocat per determinats temes concrets de l'obra
(l'amor, l'incest, la passió, l'adulteri), el van apropar a "L'Avenç"
que juntament amb "Catalònia" foren dues de les revistes més
importants que es publicaven a Catalunya, en una època que ha passat a
denominar-se Modernisme. Aquest escàndol el va allunyar durant un període
no molt llarg dels escenaris barcelonins i es va veure obligat a presentar les
seves noves creacions a Lleida. En el 1894 estrena també "La cançó
nova o el cor de la fraternitat". En el 1895 estrena dues peces "Gelosia"
i "La nit".
El 1896 va fundar amb Jaume Brossa i Pere Coromines el
"Teatre Independent" i va intervenir molt directament en la representació
"d'Espectres" d'Ibsen. Justament amb "Fructidor", drama en
quatre actes de l'any 1897, va ser la peça amb la que va reempendre el
seu teatre més ibsenià. A "Fructidor" com abans a "L'argolla",
Iglésias remarcà una temàtica i, alhora, una actitud moral
que esdevingueren recurrents en obres posteriors: la defensa de la lliure actuació
moral dels sentiments i els instints naturals enfront els convencionalismes establerts.
El cas és que Iglésias es convertí, a partir d'aquell any,
en un dels models del teatre modernista. Tot i que aquestes obres li varen donar
una projecció bastant important, no es va consagrar definitivament fins
que no va estrenar peces de gran èxit al Teatre Català Romea. I
això es va produir en el tombant del segle XIX al XX amb obres com "Els
invencibles" i "Els conscients" en el 1898, "Foc follet"
i "La resclosa", drama en tres actes en el 1899, "Cendres d'amor",
"La mare eterna" i "Lladres" quadre dramàtic en el
1900, "Les caramelles" i "Els primers freds" en el 1901 i
"El cor del poble" en el 1902. Precisament el 1902 va ser l'any en el
qual va ser publicat "Ofrenes", el seu únic recull de poesies,
a excepció de les publicades postumament en les seves obres completes.
La seva obra poètica, no cal dir-ho, ocupa un lloc secundari en relació
amb la seva producció teatral, però autor i obra tingueren, en els
primers anys de segle, un caràcter emblemàtic com a personificació
dels corrents ideològicament més avançats del Modernisme.
Ignasi Iglésias recorre a recursos decadentistes, cercant de construir
un cert efectisme sensorial com a "Les hores de la nit". En general,
però, la seva obra cerca la simplicitat i, potser, assoleix els seus millors
moments quan potencia, a la manera de la poesia popular o del lied, l'expressió
sintètica com a "Melangia". Val a dir, tanmateix, que tot i que
literàriament ocupa un lloc secundari, no per això deixa de ser
un punt de referència en l'evolució de la poesia modernista.
Ignasi Iglésias
Foto
Escriptors catalans
Iglésias
va escriure obres polèmiques, crítiques amb la moral tradicional
i lliures en els seus plantejaments socials, marcades per un notable naturalisme
i individualisme. Dues obres relacionades amb el món obrer van ser les
més destacades dels anys següents: "Els vells" en el 1903
-traduïda a altres llengües- en la que Enric Borràs va tindre
un sonat èxit, i "Les garses" en el 1905, estrenada simultàniament
a Barcelona i a Madrid. Cal esmentar que abans de "Les garses", alguns
dels seus drames ja havien traspassat fronteres ja que el francès Lugne-Poe
va adaptar i estrenar a Paris "L'escurçó" drama tràgic
en tres actes i en prosa. "Les garses" és una apoteosi de la
desconfiança que de mica en mica va separant el protagonista de la gent
que l'estima, i que ell estima. La reacció final de Pelegrí, la
seva fe en la qualitat redemptora del treball inclou la moralitat de l'obra: només
té valor i pot fer-nos feliços la il·lusió que uneix
els homes en un esforç comú. "Les garses", com la major
part del teatre d'Iglésias tradueix unes circumstàncies socials
molt concretes: el canvi d'aquestes circumstàncies és indubtable
que ha allunyat els conflictes que planteja Iglésias de l'òptica
de l'espectador actual. En el 1903 estrena també "Flor tardana, i
"La reina del cor",i en el 1904 "Joventut", "Via crucis",
"El titellaire", "La formiga" i "La cegueta de la costa".
En el 1905 estrena "La festa dels ocells" i en el 1906 "Girassol".
El
28 de juny de 1905 Margarida Xirgu representa "Joventut" el drama en
un acte d'Ignasi Iglésias en el Ateneu Obrer del districte segon, en el
carrer Mercaders nº 28.
El 1
de maig de 1907 Margarida Xirgu estrena al Teatre Romea "La barca nova"
d'Ignasi Iglésias en el paper de Carme. La relació de l'autor i
de l'actriu es va intensificar arran de la lectura de l'obra. El primer acte començava
amb un comiat de duel, molt realista, per la mort de l'ama de la casa. De sobte
la lectura de l'obra va quedar trencada per un sanglot i la precipitada sortida
d'una de les actrius que ho escoltaven. Quan Ignasi Iglésias va aixecar
el cap del manuscrit va poder veure a una jove vestida de rigorós dol que
fugia per a amagar la seva incontenible emoció. Algú va dir:
-És
que acaba de perdre al seu pare.
Iglésias
es va aixecar i va anar a la seva trobada. Margarida, al veure'l aparèixer,
tracta de justificar-se:
-Ha de
perdonar-me... Era tot tan igual..., tan igual... Ha de perdonar-me.
-No,
petita; jo no tinc res que perdonar-te. Recorda que sense emoció no hi
ha art. Quan estiguis més tranqil·la continuarem la lectura.
Ignasi
Iglésias en "La barca nova" retrata uns personatges sorruts,
discrets pel que fa als sentiments, eixuts i poc expressius. D'aquest fet neix
una escriptura moderna per la seva precisió, que l'allunya de la literaturització
retòrica i el mena cap a la rèplica curta. A més, el treball
de camp sobre el llenguatge -argot mariner i expressions de parla popular- proporciona
un encanteri i un secretisme que fa que l'obra agafi una dimensió èpica.
Al mateix temps, Iglésias contraposa clarament dues maneres d'entendre
la vida -la de la gent gran i la dels joves- que forcen el canvi social. Tot plegat,
Iglésias fa un còctel de simbolisme, de teatre de situació
i narració èpica i proporciona un material dramàtic de primera
categoria que permet d'investigar en una línia d'escenificació apassionant.
Generalment Iglésias pren resolt partit en pro dels oprimits, jutjant els
fets socials i criticant les injustícies que era objecte el poble i destacant
el caràcter individualista dels seus personatges.
Margarida
Xirgu quan tenia 20 anys
Foto
de la biografia de F. Foguet
El
18 d'abril de 1908 Margarida Xirgu estrena al Teatre Romea "Joan dels miracles"
el drama en tres actes d'Ignasi Iglésias, en el que plantejava el problema
de la superstició. La massa anònima apassionada per lo sobrenatural,
subjugada pel maliciós artifici dels engalipadors, fia la seva vida als
curanderos, menyspreant la ciència, desproveïda
d'oropels i ceremonial.
La lluita entre la veritat i la mentida te un caràcter més dolorós
per quant els antagonistes son pare i fill. La convivència entre ambdós
es impossible sense que pateixi el seu respectiu prestigi. L'ignorància
es uneix contra la ciència i el curandero exerceix una gran ascendència
sobre el poble rutinari, enemic de les innovacions i te la darrera paraula.
També
en el 1908 Ignasi Iglésias estrena "Cor endins" i Margarida Xirgu
li estrena l'idil·li en un acte "L'alegria del sol" al Teatre
Romea en funció a benefici de Margarida i junt amb V. Daroqui, A. Galcerán,
R. Tor i A. Antiga. En el 1908 Ignasi Iglésias també estrena "La
colla den Pep Mata o els màrtirs de la Inquisició".
Tot
i la projecció i l'èxit que havia aconseguit -en part al teatre
d'idees-, a mesura que van passar els anys es va desmarcar més d'aquesta
línia i va entrar en una crisi literària i estètica, en part,
agreujada pels nous plantejaments del Noucentisme.
Ignasi
Iglésias
Foto Escriptors
catalans
A partir dels esdeveniments
de la Setmana Tràgica en el 1909, els gustos del públic i de la
crítica van canviar, i el teatre d'Iglésias, exitosísim fins
al moment, va perdre interès. D'aquesta època es l'obra "Foc
nou" comèdia en tres actes estrenada el 6 de febrer de 1909 al Teatre
Novetats de Barcelona dirigida per Adrià Gual, que juntament amb "Les
garses" foren traduïdes al castellà i representades a Espanya
i Hispanoamèrica, com drames d'ambient proletari i ideologia reivindicativa.
En el maig de 1909 es va retre homenatge a Àngel Guimerà i entre
altres obres Margarida Xirgu representà "Els vells" de Ignasi
Iglésias.
Arxiu Xavier Rius Xirgu
En el 1909 Ignasi Iglésias estrena "La comedianta",
el 1910 "La noia maca" i el 1911 "Flors de cingle", que el
24 de febrer de 1912 es va estrenar en versió castellana com a "Flores
de roquedal".
Arxiu
Jordi Rius Xirgu
A
partir de 1911, la seva activitat teatral va minvar considerablement i estrena
"Flor tardana". En aquells anys va participar activament en l'experiència
del Sindicat d'Autors Dramàtics fins el 1913. La temporada va començar
el 24 de febrer de 1912 i va acabar el 27 de maig del mateix any. Es va inaugurar
amb la representació de "Flors de cingle" amb música de
Cassià Casademont i decorats de Moragas i Alarma. Li van seguir un total
de quinze estrenes d'obres de: Rusiñol, Burgas, Apel·els Mestres,
Morató, Folch i Torres i Maragall. En el 1912 Ignasi Iglésias estrena
"L'home de palla" i en el 1913 "L'alosa".
En
el 1913 el empresari del Teatre Principal de Barcelona Ramón Franqueza
i Comas s'enfrontà amb Ignasi Iglésias i li va denegar el permís
per assajar "Flors de cingle", que es tenia que representar el mesos
de juliol i agost al aire lliure en el bosc de Can Tarrés de La Garriga,
ja que no permetia representar obres d'autors catalans al seu teatre; perquè
deia que havien arruïnat la temporada. L'incident provocat per Franqueza
contra Iglésias, va comportar que el dramaturg tingués la idea d'organitzar
una nova empresa de teatre català, mostrant-se amatent a concedir una important
subvenció per a la temporada d'hivern, que serviria d'assaig amb vista
a muntar després un Teatre Municipal, destinat a representar únicament
teatre català.
A l'any 1916
Ignasi Iglésias va estrenar "Els emigrants". La fredor i la poca
fortuna van caracteritzar l'acollida que va tenir aquesta peça. Aquest
fet el va allunyar durant un temps de la creació literària i es
va dedicar a les tasques de director artístic de l'empresa d'Evarist Fàbregas.
Ignasi
Iglésias
Dibuix Escriptors
catalans
En
el 1918 Iglésias estrena "L'encís de la glòria".
Amb obres com "La senyoreta Marieta" en el 1919 va retornar als escenaris.
El seu retorn i les seves noves obres van estar condicionades a les exigències
dels empresaris teatrals que imposaven i preferien la comèdia burgesa.
Un gènere que el va allunyar bastant dels seus plantejaments més
compromesos -sentimentalment més que ideològicament- amb la classe
obrera.
En el 1920 estrena "La nostra parla" i en el 1921 "Perdigons
de plata" i "La fal·lera de l'amor".
En el 1924 es publica
la novel·la "El vell carrilaire" que juntament amb "Treballs
en prosa" publicada el 1931, son les úniques obres de narrativa escrites
per Ignasi Iglésias.
Una de les darreres obres estrenades, a l'any 1926,
va ser "La llar apagada", un drama més aburgesat. Un any després,
al 1927, s'estrena la seva última obra "Les flors de maig" i
es va organitzar un gran homenatge ciutadà, que va demostrar fins a quin
punt havia arrelat el seu teatre amb les classes més populars.
Ignasi
Iglésias
Dibuix Escriptors catalans
La
seva darrera època esmerçava la seva vida entre el teatre i com
a funcionari de l'Arxiu Històric de la Ciutat. Durant els últims
anys de la seva vida -a excepció de les tertúlies de Can Vilaró
amb escriptors de procedència modernista-, va restar apartat dels cercles
influents de la literatura catalana.
El 9 d'octubre de 1928, una crisi sobtada
en la malaltia que patia li va produir la mort a Barcelona, sent el seu enterrament
una gran manifestació de popularitat.
Poc després de la seva
mort es van descobrir dues peces inèdites: "La baldufa d'or"
i "Joan Barra". El seu teatre és fruït d'una època
i els conflictes dels seus personatges són fruït de les circumstàncies
molt concretes d'un temps determinat, i potser per això queden una mica
lluny del prisma de l'espectador actual. Malgrat aquest fet, Ignasi Iglésias
és un dels autors cabdals per entendre el teatre del Modernisme i d'una
època com del tombant del segle XIX al segle XX.
Ignasi Iglésias
Foto Escriptors catalans
Cada mes d'octubre, Sant Andreu homenatja a un dels seus fills més
famosos, el poeta i dramaturg Ignasi Iglésias. Els actes s'inicien al cementiri
de Sant Andreu amb una tradicional ofrena floral de les entitats del barri i amb
la lectura de poemes. Després, els actes es traslladen a la casa on va
viure el poeta, i te lloc la tradicional ofrena de llorer i el parlament del president
del centre d'estudis Ignasi Iglésias.
Alguns
textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
