Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

54. IGNASI IGLÉSIAS

 

Ignasi Iglésias i Pujades va néixer el 19 d'agost de 1871 a Sant Andreu de Palomar, actualment Barcelona, i fou dramaturg i poeta. Tot i haver nascut a Barcelona, de seguida va haver de traslladar-se a Lleida, ja que el seu pare -d'ofici ferroviari- va ser nomenat cap de dipòsits de l'estació de Lleida. Allí va cursar els estudis de batxillerat.
Durant aquest període va descobrir el seu interès pel teatre. Va fundar i dirigir la "Societat Cervantes", el seu primer grup d'aficionats, el qual li varen estrenar la seva primera obra, en castellà, titulada "La fuerza del orgullo" a l'any 1886, avui perduda. Tenia aleshores 15 anys i ell va fer d'autor, director i actor principal. També va col·laborar en pintar els decorats.
Dos anys després, el 1888, va tornar a Sant Andreu degut al trasllat del seu pare i amb l'objectiu de dedicar-se a l'art i ser pintor; tot i que el seu pare el que volia realment és que fos enginyer. Durant la seva etapa de formació artística va ser deixeble de Joaquim Vayreda i va treballar posteriorment com escenògraf a l'estudi de Fèlix Urgellès i inicià tota una escalada d'activitats catalanistes i literàries. Fundà un periòdic al "Casino Andresense" col·laborant a les revistes del "Fomento Andresense" i de "Bandera Catalana". Destacà com un gran animador d'entitats culturals i de revistes d'art i lletres. A Sant Andreu va fundar altres companyies d'aficionats i va reiniciar la seva trajectòria teatral amb peces curtes en vers, diàlegs, monòlegs, quadres de costums en prosa,... En el 1891 estrena "Remordiment" quadre dramàtic en un acte i en vers i en el 1892 estrena el diàleg en un acte i en vers "Sortint del ou".

 


Retrat d'Ignasi Iglésias del pintor Ramón Casas, exposat en el MNAC

 

Es va integrar a la redacció de les revistes "Lo Teatro Regional" i "Lo Teatro Català" i també va ser un redactor destacat del "Catalònia". En el 1893 estrena el monòleg en vers "L'esclau del vici" i a final d'aquest any a causa de l'estrena de "L'escurçó" per part d'una companyia professional, Iglésias inicia el camí cap a la professionalització.
Ignasi Iglésias va començar a escriure obres de més pes estilístic i argumental, influenciat pel teatre europeu del moment, i més concretament pel teatre del dramaturg noruec Henry Ibsen. En realitat però, l'obra d'Iglésias tenia poca cosa a veure amb la filosofia del dramaturg escandinau. De fet, el seu ibsenisme prové d'una imatge vaga i esquemàtica d'aquell autor. El primer intent de crear un drama ibsenià el trobem a "L'argolla", estrenada a l'any 1894. L'escàndol provocat per determinats temes concrets de l'obra (l'amor, l'incest, la passió, l'adulteri), el van apropar a "L'Avenç" que juntament amb "Catalònia" foren dues de les revistes més importants que es publicaven a Catalunya, en una època que ha passat a denominar-se Modernisme. Aquest escàndol el va allunyar durant un període no molt llarg dels escenaris barcelonins i es va veure obligat a presentar les seves noves creacions a Lleida. En el 1894 estrena també "La cançó nova o el cor de la fraternitat". En el 1895 estrena dues peces "Gelosia" i "La nit".
El 1896 va fundar amb Jaume Brossa i Pere Coromines el "Teatre Independent" i va intervenir molt directament en la representació "d'Espectres" d'Ibsen. Justament amb "Fructidor", drama en quatre actes de l'any 1897, va ser la peça amb la que va reempendre el seu teatre més ibsenià. A "Fructidor" com abans a "L'argolla", Iglésias remarcà una temàtica i, alhora, una actitud moral que esdevingueren recurrents en obres posteriors: la defensa de la lliure actuació moral dels sentiments i els instints naturals enfront els convencionalismes establerts. El cas és que Iglésias es convertí, a partir d'aquell any, en un dels models del teatre modernista. Tot i que aquestes obres li varen donar una projecció bastant important, no es va consagrar definitivament fins que no va estrenar peces de gran èxit al Teatre Català Romea. I això es va produir en el tombant del segle XIX al XX amb obres com "Els invencibles" i "Els conscients" en el 1898, "Foc follet" i "La resclosa", drama en tres actes en el 1899, "Cendres d'amor", "La mare eterna" i "Lladres" quadre dramàtic en el 1900, "Les caramelles" i "Els primers freds" en el 1901 i "El cor del poble" en el 1902. Precisament el 1902 va ser l'any en el qual va ser publicat "Ofrenes", el seu únic recull de poesies, a excepció de les publicades postumament en les seves obres completes. La seva obra poètica, no cal dir-ho, ocupa un lloc secundari en relació amb la seva producció teatral, però autor i obra tingueren, en els primers anys de segle, un caràcter emblemàtic com a personificació dels corrents ideològicament més avançats del Modernisme. Ignasi Iglésias recorre a recursos decadentistes, cercant de construir un cert efectisme sensorial com a "Les hores de la nit". En general, però, la seva obra cerca la simplicitat i, potser, assoleix els seus millors moments quan potencia, a la manera de la poesia popular o del lied, l'expressió sintètica com a "Melangia". Val a dir, tanmateix, que tot i que literàriament ocupa un lloc secundari, no per això deixa de ser un punt de referència en l'evolució de la poesia modernista.

 


Ignasi Iglésias

Foto Escriptors catalans

Iglésias va escriure obres polèmiques, crítiques amb la moral tradicional i lliures en els seus plantejaments socials, marcades per un notable naturalisme i individualisme. Dues obres relacionades amb el món obrer van ser les més destacades dels anys següents: "Els vells" en el 1903 -traduïda a altres llengües- en la que Enric Borràs va tindre un sonat èxit, i "Les garses" en el 1905, estrenada simultàniament a Barcelona i a Madrid. Cal esmentar que abans de "Les garses", alguns dels seus drames ja havien traspassat fronteres ja que el francès Lugne-Poe va adaptar i estrenar a Paris "L'escurçó" drama tràgic en tres actes i en prosa. "Les garses" és una apoteosi de la desconfiança que de mica en mica va separant el protagonista de la gent que l'estima, i que ell estima. La reacció final de Pelegrí, la seva fe en la qualitat redemptora del treball inclou la moralitat de l'obra: només té valor i pot fer-nos feliços la il·lusió que uneix els homes en un esforç comú. "Les garses", com la major part del teatre d'Iglésias tradueix unes circumstàncies socials molt concretes: el canvi d'aquestes circumstàncies és indubtable que ha allunyat els conflictes que planteja Iglésias de l'òptica de l'espectador actual. En el 1903 estrena també "Flor tardana, i "La reina del cor",i en el 1904 "Joventut", "Via crucis", "El titellaire", "La formiga" i "La cegueta de la costa". En el 1905 estrena "La festa dels ocells" i en el 1906 "Girassol".

El 28 de juny de 1905 Margarida Xirgu representa "Joventut" el drama en un acte d'Ignasi Iglésias en el Ateneu Obrer del districte segon, en el carrer Mercaders nº 28.

El 1 de maig de 1907 Margarida Xirgu estrena al Teatre Romea "La barca nova" d'Ignasi Iglésias en el paper de Carme. La relació de l'autor i de l'actriu es va intensificar arran de la lectura de l'obra. El primer acte començava amb un comiat de duel, molt realista, per la mort de l'ama de la casa. De sobte la lectura de l'obra va quedar trencada per un sanglot i la precipitada sortida d'una de les actrius que ho escoltaven. Quan Ignasi Iglésias va aixecar el cap del manuscrit va poder veure a una jove vestida de rigorós dol que fugia per a amagar la seva incontenible emoció. Algú va dir:

-És que acaba de perdre al seu pare.

Iglésias es va aixecar i va anar a la seva trobada. Margarida, al veure'l aparèixer, tracta de justificar-se:

-Ha de perdonar-me... Era tot tan igual..., tan igual... Ha de perdonar-me.

-No, petita; jo no tinc res que perdonar-te. Recorda que sense emoció no hi ha art. Quan estiguis més tranqil·la continuarem la lectura.

Ignasi Iglésias en "La barca nova" retrata uns personatges sorruts, discrets pel que fa als sentiments, eixuts i poc expressius. D'aquest fet neix una escriptura moderna per la seva precisió, que l'allunya de la literaturització retòrica i el mena cap a la rèplica curta. A més, el treball de camp sobre el llenguatge -argot mariner i expressions de parla popular- proporciona un encanteri i un secretisme que fa que l'obra agafi una dimensió èpica. Al mateix temps, Iglésias contraposa clarament dues maneres d'entendre la vida -la de la gent gran i la dels joves- que forcen el canvi social. Tot plegat, Iglésias fa un còctel de simbolisme, de teatre de situació i narració èpica i proporciona un material dramàtic de primera categoria que permet d'investigar en una línia d'escenificació apassionant. Generalment Iglésias pren resolt partit en pro dels oprimits, jutjant els fets socials i criticant les injustícies que era objecte el poble i destacant el caràcter individualista dels seus personatges.

 

Margarida Xirgu quan tenia 20 anys

Foto de la biografia de F. Foguet

 

El 18 d'abril de 1908 Margarida Xirgu estrena al Teatre Romea "Joan dels miracles" el drama en tres actes d'Ignasi Iglésias, en el que plantejava el problema de la superstició. La massa anònima apassionada per lo sobrenatural, subjugada pel maliciós artifici dels engalipadors, fia la seva vida als curanderos, menyspreant la ciència, desproveïda
d'oropels i ceremonial. La lluita entre la veritat i la mentida te un caràcter més dolorós per quant els antagonistes son pare i fill. La convivència entre ambdós es impossible sense que pateixi el seu respectiu prestigi. L'ignorància es uneix contra la ciència i el curandero exerceix una gran ascendència sobre el poble rutinari, enemic de les innovacions i te la darrera paraula.

També en el 1908 Ignasi Iglésias estrena "Cor endins" i Margarida Xirgu li estrena l'idil·li en un acte "L'alegria del sol" al Teatre Romea en funció a benefici de Margarida i junt amb V. Daroqui, A. Galcerán, R. Tor i A. Antiga. En el 1908 Ignasi Iglésias també estrena "La colla den Pep Mata o els màrtirs de la Inquisició".

Tot i la projecció i l'èxit que havia aconseguit -en part al teatre d'idees-, a mesura que van passar els anys es va desmarcar més d'aquesta línia i va entrar en una crisi literària i estètica, en part, agreujada pels nous plantejaments del Noucentisme.

 

Ignasi Iglésias

Foto Escriptors catalans

 

A partir dels esdeveniments de la Setmana Tràgica en el 1909, els gustos del públic i de la crítica van canviar, i el teatre d'Iglésias, exitosísim fins al moment, va perdre interès. D'aquesta època es l'obra "Foc nou" comèdia en tres actes estrenada el 6 de febrer de 1909 al Teatre Novetats de Barcelona dirigida per Adrià Gual, que juntament amb "Les garses" foren traduïdes al castellà i representades a Espanya i Hispanoamèrica, com drames d'ambient proletari i ideologia reivindicativa. En el maig de 1909 es va retre homenatge a Àngel Guimerà i entre altres obres Margarida Xirgu representà "Els vells" de Ignasi Iglésias.


Arxiu Xavier Rius Xirgu

 

En el 1909 Ignasi Iglésias estrena "La comedianta", el 1910 "La noia maca" i el 1911 "Flors de cingle", que el 24 de febrer de 1912 es va estrenar en versió castellana com a "Flores de roquedal".

 

Arxiu Jordi Rius Xirgu

 

A partir de 1911, la seva activitat teatral va minvar considerablement i estrena "Flor tardana". En aquells anys va participar activament en l'experiència del Sindicat d'Autors Dramàtics fins el 1913. La temporada va començar el 24 de febrer de 1912 i va acabar el 27 de maig del mateix any. Es va inaugurar amb la representació de "Flors de cingle" amb música de Cassià Casademont i decorats de Moragas i Alarma. Li van seguir un total de quinze estrenes d'obres de: Rusiñol, Burgas, Apel·els Mestres, Morató, Folch i Torres i Maragall. En el 1912 Ignasi Iglésias estrena "L'home de palla" i en el 1913 "L'alosa".

En el 1913 el empresari del Teatre Principal de Barcelona Ramón Franqueza i Comas s'enfrontà amb Ignasi Iglésias i li va denegar el permís per assajar "Flors de cingle", que es tenia que representar el mesos de juliol i agost al aire lliure en el bosc de Can Tarrés de La Garriga, ja que no permetia representar obres d'autors catalans al seu teatre; perquè deia que havien arruïnat la temporada. L'incident provocat per Franqueza contra Iglésias, va comportar que el dramaturg tingués la idea d'organitzar una nova empresa de teatre català, mostrant-se amatent a concedir una important subvenció per a la temporada d'hivern, que serviria d'assaig amb vista a muntar després un Teatre Municipal, destinat a representar únicament teatre català.

A l'any 1916 Ignasi Iglésias va estrenar "Els emigrants". La fredor i la poca fortuna van caracteritzar l'acollida que va tenir aquesta peça. Aquest fet el va allunyar durant un temps de la creació literària i es va dedicar a les tasques de director artístic de l'empresa d'Evarist Fàbregas.

Ignasi Iglésias
Dibuix Escriptors catalans

 

En el 1918 Iglésias estrena "L'encís de la glòria". Amb obres com "La senyoreta Marieta" en el 1919 va retornar als escenaris. El seu retorn i les seves noves obres van estar condicionades a les exigències dels empresaris teatrals que imposaven i preferien la comèdia burgesa. Un gènere que el va allunyar bastant dels seus plantejaments més compromesos -sentimentalment més que ideològicament- amb la classe obrera.
En el 1920 estrena "La nostra parla" i en el 1921 "Perdigons de plata" i "La fal·lera de l'amor".
En el 1924 es publica la novel·la "El vell carrilaire" que juntament amb "Treballs en prosa" publicada el 1931, son les úniques obres de narrativa escrites per Ignasi Iglésias.
Una de les darreres obres estrenades, a l'any 1926, va ser "La llar apagada", un drama més aburgesat. Un any després, al 1927, s'estrena la seva última obra "Les flors de maig" i es va organitzar un gran homenatge ciutadà, que va demostrar fins a quin punt havia arrelat el seu teatre amb les classes més populars.

 

Ignasi Iglésias
Dibuix Escriptors catalans


La seva darrera època esmerçava la seva vida entre el teatre i com a funcionari de l'Arxiu Històric de la Ciutat. Durant els últims anys de la seva vida -a excepció de les tertúlies de Can Vilaró amb escriptors de procedència modernista-, va restar apartat dels cercles influents de la literatura catalana.
El 9 d'octubre de 1928, una crisi sobtada en la malaltia que patia li va produir la mort a Barcelona, sent el seu enterrament una gran manifestació de popularitat.
Poc després de la seva mort es van descobrir dues peces inèdites: "La baldufa d'or" i "Joan Barra". El seu teatre és fruït d'una època i els conflictes dels seus personatges són fruït de les circumstàncies molt concretes d'un temps determinat, i potser per això queden una mica lluny del prisma de l'espectador actual. Malgrat aquest fet, Ignasi Iglésias és un dels autors cabdals per entendre el teatre del Modernisme i d'una època com del tombant del segle XIX al segle XX.

 


Ignasi Iglésias
Foto Escriptors catalans



Cada mes d'octubre, Sant Andreu homenatja a un dels seus fills més famosos, el poeta i dramaturg Ignasi Iglésias. Els actes s'inicien al cementiri de Sant Andreu amb una tradicional ofrena floral de les entitats del barri i amb la lectura de poemes. Després, els actes es traslladen a la casa on va viure el poeta, i te lloc la tradicional ofrena de llorer i el parlament del president del centre d'estudis Ignasi Iglésias.

Alguns textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

 

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.