67. SALVADOR BARTOLOZZI
Salvador
Bartolozzi Rubio va néixer a Madrid el 6 d'abril de 1882, va ser pintor,
dibuixant, il·lustrador, cartellista, escenògraf, escriptor de contes
i creador de teatre per a nens.
Salvador va ser el major dels quatre fills
del matrimoni format per Lucas Bartolozzi, italià natural de Lucca -poble
de la Toscana- que era gravador i escultor i, de l'espanyola Obdulia Rubio natural
de Villacastín (Segòvia). Salvador va tenir tres germans: Benito,
Paquita i Carlos. En els primers anys de la seva infància, els seus pares
van regentar una humil botiga de figuretes d'escaiola al madrileny carrer Campomanes.
La seva família en apurada situació econòmica, es va traslladar
a una porteria del carrer Claudio Coello, on ell i els seus germans van assistir
a l'escola municipal del mateix carrer. Va millorar la situació familiar
quan Lucas Bartolozzi va aconseguir el lloc de cap del taller de buidatge i reproduccions
de l'Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Allí van ingressar
el 1897 Salvador i més tard el seu altre fill Benito, allí es van
formar i més tard li van succeir en el càrrec.
Salvador va publicar
els seus primers dibuixos en la revista "Nuevo Mundo" quan tenia només
catorze anys. Va fer apunts dels carrers castissos, captant amb aguda psicologia
l'expressió dels tipus humans. El 1901 Salvador es va traslladar a París
amb el seu amic Ricardo Tejedor, on va començar a desenvolupar la seva
carrera de pintor, freqüentant els perillosos ambients dels "apatxes"
en els quarters de la Belle Ville i la Villette. En aquesta època es va
proposar viure del seu art. Carlos Batlle, d'acord amb Salvador, va signar els
seus quadres i els va vendre com a propis. Finalment amb la seva pròpia
signatura va aconseguir obrir-se camí amb el ajut del marxant Sagot. Revistes
com "L'Art decoratif", "Vita nova", "L'Art et les artistes",
"Burlington magazine", "The studio" o "Vita d'Arte"
li van dedicar elogioses ressenyes. L'escriptor Jean Lorrain li va encarregar
la il·lustració del seu llibre "Propos d'ames simples".
El
1906 Salvador va tornar a Espanya per a visitar temporalment a la seva família,
però es va enamorar i va contreure matrimoni el 1907 amb Angustias Sánchez,
decidint establir-se a Madrid com dibuixant professional. El matrimoni es va instal·lar
en el carrer Castelló 6 i Salvador va començar a treballar amb el
seu pare en el taller de l'Escuela de Bellas Artes de San Fernando, compaginant
la labor familiar d'escultura i buidatge, amb la realització dels seus
primers dibuixos per a l'editorial de Satrurnino Calleja Fernández, on
va fer portades i il·lustracions de contes. "Tens més conte
que en Calleja!" quantes vegades hem escoltat aquesta frase, una frase molt
estesa a Espanya. Sol significar que certes explicacions o disculpes que ens donen,
sonen a falses o a fantasioses. En realitat l'Editorial Calleja era molt coneguda
pels seus contes infantils. Saturnino Calleja va realitzar dos importants novetats
en el món editorial de l'època: va publicar grans tiratges de llibres
i contes -amb molt petit marge de benefici, amb lo que va abaratir molt els preus-
i va il·lustrar profusament tots ells amb dibuixos dels millors artistes,
assolint així uns contes atractius i a l'abast de les butxaques de menor
poder adquisitiu, acostumant a llegir, amb això, a diverses generacions
de nens. Per altra banda, els llibres de pedagogia eren llavors escassos, dolents
i cars. Calleja va editar uns altres, basats en les més modernes tendències
pedagògiques europees, els va omplir de boniques il·lustracions
-el seu gran lema era: tot per la il·lustració del nen- i els va
repartir, de vegades a costa de la seva butxaca, per les llavors paupèrrimes
escoles dels pobles d'Espanya.
Va néixer la seva filla Francis (Piti)
el 1908 -que va ser una sensible dibuixant i il·lustradora- i va seguir
publicant acudits i historietes breus a la revista "Nuevo Mundo". Va
començar a col·laborar amb el "Teatro de Arte" d'Alejandro
Miquis (Anselmo González) junt amb Robledano i Pellicer amb l'escenografia
de "Sor Filomena" dels germans Goncourt, estrenada en el Teatre Lara
el 1 de desembre de 1908. Va participar amb dibuixos i ninots en el lI Salón
de Humoristas a la Sala Iturrioz, organitzat pel crític José Francès.
Després del naixement de la seva segona filla María Luisa, el 1909
la família es va mudar al carrer Menéndez Pelayo 23. Per aquell
temps Bartolozzi va freqüentar la tertúlia del Café de Levante
i va conèixer a Ramón Gómez de la Serna. En aquest any va
tornar a participar en el II Salón de Humoristas a la Sala Iturrioz. Al
pròxim any Bartolozzi va començar a col·laborar com il·lustrador
en la revista "Por esos mundos". El 1910 va realitzar la portada del
llibre "La Bailarina" de Gómez de la Serna. El 1911 va realitzar
il·lustracions per "El cuento semanal" i el 1913 va començar
a col·laborar amb "El libro popular". Va realitzar la portada
dels llibres de Gómez de la Serna "Tapices" el 1913 i "El
rastro" el 1914. En aquest any va néixer el seu tercer fill Rafael
i va començar la seva relació sentimental amb Carmen Eva Nelken,
que signava els seus treballs amb el pseudònim de Magda Donato i que era
germana de la periodista i escriptora Margarita Nelken. Magda Donato, nascuda
a Madrid el 1902, va començar escrivint articles i reportatges de tipus
sensacionalista, que publicava a "El Imparcial" i després es
va dedicar al teatre com autora i actriu. Bartolozzi es va separar de la que no
va deixar de ser la seva dona, Angustias.

Fotografia de Magda Donato.
Foto: Escritores
Cine Mexicano
Bartolozzi va
treballar el 1914 com publicista per a la casa "Floralia" i va començar
a col·laborar en el setmanari "La esfera" i en "La novela
de bolsillo". També en el mateix any va freqüentar la tertúlia
de Rafael Calleja fill de Saturnino, el qual el va nomenar director artístic
de l'Editorial Calleja el 1915. En aquest any va col·laborar en els setmanaris
"España" i "La ilustración española y americana",
va ser un dels fundadors de la tertúlia del Café Pombo juntament
amb Ramón Gómez de la Serna i va participar en el III Salón
de Humoristas en el Salón de Arte Moderno, que a partir de llavors va ser
un dels habituals dels Salons.

"La tertúlia del Café Pombo" oli de
José Gutiérrez Solana.
Foto:
Museo Reina Sofia

Integrants de la Tertúlia del Café Pombo.
Foto: Museo Reina Sofia
1
Tomás Borrás (Madrid 1891-1976). Periodista, comediògraf,
novel·lista i autor de contes. El 1966 fou guardonat amb el Premio Nacional
de Literatura Miguel de Cervantes i, el 1967, amb el Nacional de Periodismo.
2
Manuel Abril (Madrid 1884-1943). Escriptor, periodista i crític d'art.
3
José Bergamín (Madrid 1895-San Sebastián 1983). Poeta, crític,
assagista i autor teatral. Va dirigir la revista "Cruz y Raya". Exiliat
a la Guerra Civil, va dirigir a Méxic l'Editorial Séneca.
4 José
Cabrero. Pintor santanderí. Únic dels personatges retratats per
Solana sobre el que no es disposen dades. Entre els seus amics es contaven Francisco
Iturrino i Paco Durrio. Va col·laborar en la "Revista de Santander".
5
Ramón Gómez de la Serna (Madrid 1888-Buenos Aires 1963). Escriptor
i creador d'un gènere batejat per ell mateix amb el nom de "greguerías",
conreant a més altres gèneres literaris.
6 Mauricio Bacarisse
(Madrid 1895-1931). Poeta, novel·lista i assagista. El 1931 fou guardonat
amb el Premio Nacional de Literatura.
7 José Gutiérrez Solana
(Madrid 1886-1945). Pintor i autor literari. El seu estil pictòric, molt
lligat a l'expressionisme, va estar directament inspirat en els pintors espanyols
del Segle d'Or. La seva estètica va participar, en cert sentit, de la visió
pessimista que de l'Espanya de l'època posseïen els membres de la
Generació del 98.
8 Pedro Emilio Coll (Caracas 1872-1947). Escriptor
veneçolà. Pertanyent al moviment modernista, fou autor, sobre tot,
de contes.
9 Salvador Bartolozzi.

Salvador Bartolozzi i a la dreta Ramón Gómez de la Serna.
Foto
Ramón Gómez de la Serna
El
1916 Bartolozzi va obtenir el primer premi en el Concurs de la Perfumería
Gal per l'anunci del sabó Flores del Campo i el segon premi en el Concurs
del setmanari "Blanco y Negro". En el mateix any va participar en el
I Salón de Humoristas de Barcelona.

Cartell premiat de Salvador Bartolozzi.
Foto:
"El País"
Salvador
Bartolozzi va iniciar el 1917 la publicació dels seus contes de Pinocho
i va començar a col·laborar en el setmanari "Blanco y Negro".
El 1917 va realitzar la portada del llibre "Senos" de Gómez de
la Serna. Va introduir les novetats estètiques europees en la il·lustració
gràfica espanyola, consagrant-se al costat de Rafael de Penagos, com l'artista
més influent d'una brillant promoció de dibuixants.

Dibuix
de Pinotxo.
Foto: Patanteatro
El
1918 va realitzar la portada del llibre "El circo" de Gómez de
la Serna. Aquest mateix any va aconseguir el segon premi en el Concurs de Cartells
del Ball de Màscares del Círculo de Bellas Artes i el 1919 el primer
premi. Davant les protestes d'alguns socis, per voluntat de l'autor del cartell,
"La destrozona" no es va presentar en carrers ni teatres. També
el 1919 va obtenir el primer premi en el Concurs de Cartells de la revista "Los
ciegos". Va participar en el Concurs de Portades de la revista "Nuevo
Mundo", adquirint la publicació, quatre originals dels seus enviaments.
Va obtenir un gran èxit en el Salón de Humoristas amb els seus ninots
de drap i va rebre el primer premi en el Concurs de Nines Artístiques organitzat
per Floralia. El 1920 va obtenir el segon premi en el Concurs de Cartells del
Ball de Màscares del Círculo de Bellas Artes. Bartolozzi va participar,
el 1921, en el cicle de conferències organitzat amb motiu del VII Salón
de Humoristas i va col·laborar en les publicacions "Los Lunes"
de "El imparcial" i "Buen humor". També va col·laborar
en la col·lecció "La novela semanal". El seu llenguatge
va començar sent simbolista i modernista, omplint de sensualitat els temes
amorosos, d'elegància i de caràcter els personatges de la burgesia
o dels barris suburbials. Va passar en els anys vint a un llenguatge art déco
i d'avantguardes, els seus viatges a París i a Alemanya -on havia estat
enviat el 1922 per l'Editorial Calleja- van influir. Va començar a col·laborar
en la col·lecció "La novela de hoy" i va obtenir el primer
premi en el Concurs de Cartells de la Caja Postal de Ahorros i el primer premi
en el Concurs de Cartells del Marqués del Mérito realitzant també
el cartell per a les Festes de Primavera de Sevilla. El 1923 va obtenir el tercer
premi en el Concurs de Cartells del Círculo de Bellas Artes i va participar
en la Tertúlia de los Humoristas.
Va rebre el 1924 el premi extraordinari
de la I Exposición Nacional de Juguetes i va participar en l'Exposición
de Dibujantes Españoles en el Círculo de Bellas Artes de Múrcia.
Per a l'Editorial Calleja va crear el 1925 el setmanari infantil "Pinocho"
dirigit per ell i on van col·laborar K-Hito, Manuel Abril, Antonio Robles,
Rafael de Penagos, Tono de Lara, Echea, ... Bartolozzi va desenvolupar les aventures
del personatge creat per Carlo Collodi (Le aventure di Pinocchio), d'una forma
molt personal. El Pinotxo de Bartolozzi arribaria a superar en popularitat a l'original,
i es va convertir en el personatge infantil més característic en
l'Espanya dels anys 20. En aquestes noves aventures, l'autor va realitzar un particular
exercici d'intertextualitat a partir de referències als grans clàssics
dels relats d'aventures, combinades amb l'humor basat en la successió de
situacions absurdes i la complicitat amb el lector, obtinguda gràcies a
les contínues interpel·lacions i explicacions del narrador.


Revista "Pinotxo" d'Editorial Calleja.
Foto:
Minotauro
El 1925 va obtenir
el segon premi amb un cartell realitzat en col·laboració amb Tono
de Lara en el Concurs de Cartells Ceregumil Fernández i també va
realitzar el cartell del Congreso Internacional de Oleicultura y Exposición
Olivícola Nacional. Va obtenir la tercera medalla en l'Exposición
Nacional de Artes Decorativas de 1926 i va realitzar amb la col·laboració
de Francisco López Rubio, l'escenografia tipus art-déco de "Un
héroe contemporáneo" de Claudio de la Torre estrenada el 16
de maig en el Teatro Fontalba i que va ser la seva primera incursió com
escenògraf. A continuació va participar en el grup "El cántaro
roto" de Valle-Inclán i Rivas Cherif. També en el mateix any
va realitzar les escenografies de "Ligazón" de Ramón María
del Valle-Inclán amb un efectiu joc de llums i harmoniosa estilització
del decorat i de "La comedia nueva o El café" de Leandro Fernández
de Moratín en col·laboració amb López Rubio, amb una
excel·lent sensació d'època en vestits i decorats. Va participar
en el Salón de Estampas de Madrid, organitzat per l'U.D.E (Unión
de Dibujantes Españoles). El 1927 una vegada més amb la col·laboració
de Francisco López Rubio va realitzar l'escenografia de "La cantaora
del puerto" de Luis Fernández Ardavín amb 10 decorats distints
de pintura escenogràfica. L'obra va ser estrenada en el Teatro Fontalba,
el 27 de març, per la Compañía de Margarida Xirgu i a continuació
va ser contractat com escenògraf per la Companyia de Irene López
Heredia, dirigida per Ricardo Baeza, en la qual va realitzar les escenografies:
de "Un marido ideal" d'Oscar Wilde -estrenada el 20 de desembre de 1927-
en la que va destacar el luxe i la modernitat dels decorats, de "Lady Frederick"
de Maugham -estrenada el 28 de desembre- seguint l'estil art-déco, de "La
máscara y el rostro" de Chiarelli i de "El caballero de Varona"
de Jacinto Grau, estrenada el 18 de febrer de 1928 en el Teatro Tamberlik de Vigo.
En aquestes dates va realitzar enviaments per a l'Exposición de la U.D.E.
a Nova York i va elaborar el cartell de Festes de San Fermín.

Salvador
Bartolozzi.
Foto: Sol
Salvador
Bartolozzi el 1928 va abandonar l'Editorial Calleja, i va iniciar una nova sèrie
d'aventures per al públic infantil, les "Aventuras de Pipo y Pipa".
Éssers també fonamentals en la història creativa de l'artista
i que es va publicar en el primer nombre del setmanari "Estampa". Després
es van editar com contes independents fins a arribar a 16 toms, on igual que en
les il·lustracions dels "Cuentos de Andersen", editats el 1936,
el seu estil es va ser més geometritzant i influït per els ninots
russos, de Munich, ... En la creació d'herois infantils són notòries
la primacia i l'originalitat de Salvador Bartolozzi a l'hora de recórrer
tant a ninots com a nens, per a aquesta funció. Amb aquest primer recurs
va donar origen a la seva genial recreació, en lo literari i en lo plàstic,
de Pinotxo i amb el segon, a Pipo, en una no menys curiosa versió del prototip
cavalleresc. L'acceptació popular de les aventures protagonitzades pel
ninot de fusta, va justificar la incorporació d'altre ninot, Chapete, a
aquella sèrie publicada per Calleja com valuós coprotagonista que
permetia el joc d'un simpàtic antagonisme. En va dibuixar més de
quaranta i eren llibres d'aventures divertides en llocs insòlits, des de
Mart a Xina, en els quals la imatge de Pinotxo corresponia a la consolidada a
Itàlia pel cèlebre Pinotxo de Carlo Collodi. Però a diferència
del seu homònim, aquest era assenyat i prudent, i Chapete era el enredador
i perdedor, encara que aconseguia fer-se simpàtic. La senzillesa marcava
l'estil narratiu de Bartolozzi, amb descripcions on va predominar la frase curta,
l'adjectivació sòbria i precisa, sense incórrer en excessos
nyonyos o en "infantilitzacions" inadequades en el llenguatge.
El
1928 Bartolozzi va obtenir un gran èxit per la seva escenografia de "El
señor de Pigmalión" de Jacinto Grau, estrenada el 18 de maig
en el Teatro Cómico, aportant el seu peculiar estil colorista i ingenu,
amb un magnífic escenari i una pintoresca representació dels ninots.
En l'escenificació de l'obra representada per la Companyia de Pepita Meliá-Benito
Cibrián, es va acostar al concepte d'estilització difós pels
"Ballets Russos" de Sergio Diaguilev. En el mateix any va realitzar
l'escenografia de "Orfeo" de Jean Cocteau pel "Teatro experimental
Caracol" que dirigia Cipriano Rivas Cherif i que es va estrenar el 24 de
desembre en la Sala Rex on va assolir convertir dos metres de taules en un grandiós
escenari. Com tantes altres ocasions la mesquinesa de mitjans i petits o poc profunds
escenaris va ser l'habitual. També va rebre en el mateix any el tercer
premi en el Concurs de Cartells del Círculo de Bellas Artes. Es va fundar
el "Teatro Pinocho" el 1929 i va realitzar la seva primera temporada
en el Teatro de la Comedia, configurant un concepte absolutament modern de l'entreteniment
infantil, obtenint un èxit en el seu temps indiscutible.

Chapete i Pinotxo.
Foto: Imaginaria
El
"Teatro Pinocho" va fer temporada el 1930 en el Teatro Español.
Per a la Companyia de Margarida Xirgu Bartolozzi va fer l'escenografia de "Fortunata
y Jacinta" de Benito Pérez Galdós, estrenada el 16 d'octubre
de 1930 en el Teatro Español de Madrid, amb un expressionisme naïf
i realitzant belles estampes al recrear el Madrid castís i literari de
la novel·la de Galdós. També per a la Companyia de Margarida
Xirgu va fer l'escenografia de "La calle o Escena de la calle" de Elmer
L. Rice en adaptació de Juan Chabás, estrenada el 14 de novembre
del mateix any i en el mateix teatre, amb una ocupació expressiva de la
luminotècnia, una immillorable disposició d'aparells de so (motors,
sirenes, avions, ...) i representant un carrer dels suburbis de Nova York on un
complex entramat de bastides i estructures de fusta, permetien als actors treure
el cap per les finestres de la façana de l'edifici. Bartolozzi va fer també
l'escenografia de la versió de càmera de "La zapatera prodigiosa"
de Federico García Lorca pel "Nuevo Caracol" que dirigia Rivas
Cherif i que va estrenar Margarida Xirgu el 24 de desembre de 1930 en el Teatro
Español. Va donar un sentit infantil, popular i burlesc al decorat i a
la indumentària que recordaven als realitzats per Picasso en "El sombrero
de tres picos". Els decorats van ser tan notables, com ho havien estat, per
a les obres de Federació García Lorca, els decorats de Fernando
Mignoni i els figurins de Rafael Barradas de "El maleficio de la mariposa"
estrenada el 22 de març de 1920, els decorats de "La niña que
riega la albahaca" i "El príncipe preguntón" d'Hermenegildo
Lanz estrenades el 5 de gener de 1923, els decorats i figurins de "Mariana
Pineda" de Salvador Dalí estrenada el 24 de juny de 1927 al Teatre
Goya de Barcelona per Margarida Xirgu, els decorats de Fontanals i Ontañón
juntament amb els figurins de Monfort de "Bodas de sangre" estrenada
el 8 de març de 1933, per la companyia de Josefina Díaz de Artigas
en el Teatro Beatriz de Madrid, els decorats -que van ser realitzats en els tallers
Burmann- i els figurins de "Bodas de sangre" de José Caballero
per la primera representació feta per Margarida Xirgu a Barcelona el 22
de novembre de 1935 al Teatre Principal Palace, els decorats i figurins de "Amor
de don Perlimplín con Belisa en su jardín" de Santiago Ontañón
estrenada el 5 d'abril de 1933, els esbossos dissenyats per Lorca i realitzats
per Burmann dels decorats de la "versió de càmera" de
"La zapatera prodigiosa" estrenada el 24 de desembre de 1930 al Teatro
Español de Madrid per Margarida Xirgu, els decorats i figurins de Manuel
Fontanals de la versió completa de "La zapatera prodigiosa" estrenada
per Lola Membrives el 18 de març de 1935 i els decorats de Manuel Fontanals
de "Yerma" estrenada el 29 de desembre de 1934 i els decorats de Sigfrido
Burmann, el figurins femenins de Manuel Fontanals i els figurins masculins de
Manolo Muntanyola de"Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores"
estrenada el 12 de desembre de 1935, ambdues estrenades per Margarida Xirgu.







Escenografies
realitzades per Salvador Bartolozzi per "Fortunata y Jacinta" en els
seus 7 espais o quadres dramàtics: la llar de Maximiliano i Fortunata,
una habitació a casa de doña Guadalupe, el menjador de l'habitatge
de doña Guillermina, el menjador de la família Santa Cruz, la cambra
de la casa de veïnatge on agonitza Mauricia, la sala de visites de les Micaelas
i l'habitació de la Cava de San Miguel.
Arxiu
Jordi Rius Xirgu.
Figurins
d'Estupiña i doña Barbarita realitzats per Salvador Bartolozzi per
"Fortunata y Jacinta".
Arxiu
Jordi Rius Xirgu.

Cartell de "La calle" amb Margarida Xirgu com a protagonista.
Foto: Archivo Festival de Mérida.
Dels
millors escenògrafs de l'època, es destaca el mestratge tècnic
de Burmann, l'ofici de Mignoni, la fantasia desbordant de Fontanals, la radical
modernitat de Barradas i l'originalitat i frescor de Bartolozzi. El 1930 Bartolozzi
va començar a col·laborar en el diari "Ahora" i va publicar
la historieta "Daysy, la mecanógrafa fatal". El "Teatro
Pinocho" va passar a representar-se el 1931 en el Teatre Muñoz Seca
i en aquest mateix any Bartolozzi va realitzar amb gran èxit l'escenografia
de "Farsa y licencia de la reina castiza" de Ramón María
del Valle-Inclán, estrenada per la Compañía de Irene López
Heredia y Mariano Asquerino, el 3 de juny en el Teatro Muñoz Seca de Madrid.
Bartolozzi va realitzar, per a aquesta obra, uns decorats fantàstics i
caricaturescs, de to grotesc, de farsa de ninots humans i uns vestits de l'època
isabelina, exagerats, graciosos i completament imaginaris, confeccionats per Rosina.
La caracterització dels protagonistes també va ser supervisada per
ell, emprant un maquillatge molt expressiu amb pòmuls, ulls i llavis repintats
amb buscat excés. Juntament amb "El señor de Pigmalión"
i "La zapatera prodigiosa", "Farsa y licencia de la reina castiza"
acaba la particular trilogia del teatre de titelles per a majors de Salvador Bartolozzi.
A demés va publicar "Las aventuras de Chanquete y Carrasclás"
en el diari "Ahora". Va fer també els decorats i figurins de
"Clavijo" de Goethe estrenada el 22 de març de 1932 en la celebració
del centenari de la seva mort, per la Compañía de Margarida Xirgu
en el Teatre Calderón sota la presidència del Ministre d'Instrucció
Pública, Fernando de los Ríos i el President Alcalá Zamora.
Margarida Xirgu no va intervenir en l'obra, ocupant els papers de protagonistes
Pilar Muñoz i Alfonso Muñoz, però si va recitar 4 poemes
en l'acte. Bartolozzi en aquesta ocasió va utilitzar el mètode de
l'escenari dividit i simultani on se succeïen els quadres, ja a la dreta
ja a l'esquerra, estant l'altre costat cobert amb cortines. El "Teatro Pinocho"
va passar el 1932 al Teatro Avenida i Bartolozzi va realitzar amb molt èxit
l'escenografia de "El otro" de Miguel de Unamuno, estrenada el 14 de
desembre de 1932 en el Teatro Español per la Companyia Xirgu-Borràs.
Bartolozzi va saber crear en aquest drama un espai opressiu de simplicitat gairebé
ascètica i lúgubre; atorgant un paper fonamental a la il·luminació:
plasmant en l'escenari el conflicte de llums i ombres que desenvolupen els protagonistes
de l'obra.

D'esquerra
a dreta: Cipriano de Rivas Cherif, Margarida Xirgu i Salvador Bartolozzi.
Foto
Cuadernos El Público
També el 1932
va realitzar l'escenografia de "La Dolores" òpera amb llibret
de Tomás Bretón basant-se en l'obra teatral de Feliu i Codina; per
a la temporada del Teatro Lírico Nacional dirigida per Cipriano Rivas Cherif
i que es va estrenar el 31 de maig en el Teatro Calderón. A continuació
va ser l'escenògraf del grup "Compañía Dramática
de Arte Moderno" dirigida també per Rivas Cherif, representant el
17 de desembre de 1932 en el Teatro Cervantes l'adaptació de la novel·la
de Dostoiewsky "Crimen y castigo" signada per Ignacio Alberti i J. Chacón
Enríquez, amb uns magnífics decorats sintètics de Bartolozzi
en els quals predominaven un to de misteri i pesadesa. A més va ser escenògraf
de la Compañía Josefina Díaz de Artigas-Manuel Collado, realitzant
les escenografies de "Barrios bajos" de Luis Fernández Ardavín
estrenada el 29 de desembre de 1932 en el Teatro Avenida, "Eva Quintanas"
de Manuel Linares Rivas estrenada el 14 de gener de 1933 en el Teatro Beatriz
i "Melo" d'Henri Bernstein estrenada el 20 d'abril de 1934 en el Teatro
Cómico, en la qual es va lloar l'escenografia i la rapidesa en el canvi
dels 11 quadres que té l'obra. Bartolozzi va participar en l'estiu de 1932
en el projecte de la "Escuela de Arte Dramático" de Rivas Cherif
i va realitzar el cartell del Seguro de Maternidad per a l'Institut Nacional de
Previsió.
Bartolozzi va fer l'escenografia amb senzillesa i ingenuïtat
de "El estupendo cornudo" de Crommelynck en versió espanyola
d'Augusto D'Halmar i Antonio Espina amb la direcció de Rivas Cherif, que
es va estrenar el 14 de gener de 1933 en el Teatro Cervantes. La participació
de Bartolozzi en la "Compañía Dramática de Arte Moderno"
va ser la seva última presentació escènica en un teatre de
càmera madrileny, encara que va seguir vinculat al "Teatro Escuela
de Arte" -el T.E.A. de Cipriano Rivas Cherif- organitzant la formació
de decoradors i figurinistes juntament amb Victorina Durán, Pedro Lozano
i la seva filla Piti Bartolozzi. El director i l'escenògraf haurien de
reunir-se en l'exili a l'octubre de 1947, en una funció en homenatge al
President de la República de Mèxic Miguel Alemán Valdés,
organitzada per la "Unión de Intelectuales Españoles"
que va tenir lloc en el Teatro Bellas Artes de Mèxic amb l'últim
muntatge de Bartolozzi i Rivas Cherif: "La vida es sueño" de
Pedro Calderón de la Barca. Salvador Bartolozzi el 1933 va realitzar les
últimes funcions amb el "Teatro Pinocho" en el Teatro Beatriz.
Amb "Pinocho vence a los malos" representada per la Compañía
Josefina Díaz de Artigas-Manuel Collado, va començar la sèrie
de comèdies escrites en col·laboració amb Magda Donato, que
ja compartia amb ell la seva vida. Va obtenir el primer premi en el Concurs de
Cartells de Vins i Licors Barbier, va participar en la I Exposición de
Arte Revolucionario de Madrid, el van elegir jurat del Concurs Miss Madrid i va
participar com Rei Blanc en la cavalcada de Reis de Madrid juntament amb els escriptors
Antonio Robles i Ramón Gómez de la Serna, que van repartir joguines
i llibres de contes entre els nens de les escoles.

Cavalcada
de Reis de 1933. Ramón Gómez de la Serna, Salvador Bartolozzi i
Antonio Robles.
Foto: Calle Lepanto.
El
1934 va col·laborar amb Manuel Fontanals en els decorats de la sarsuela
"El joven piloto" de Juan Telleria i llibret de Miquelarena i Bolarque,
estrenada el 7 de desembre en el Teatro Calderón. Els figurins de la sarsuela
van ser realitzats només per Bartolozzi. Els espectacles teatrals per a
nens es van traslladar al Teatro María Isabel. El 1936 va realitzar amb
el cineasta Adolfo Aznar, la pel·lícula de dibuixos animats "Pipo
y Pipa en busca de Cocolín". La Guerra Civil el va sorprendre a Barcelona
des d'on es va traslladar a València, perdent la seva casa de Madrid i
totes les seves pertinences. Algunes obres seves de certa denúncia social,
van ser exposades a Barcelona durant la Guerra Civil.

"Aventuras
de Pipo y Pipa" signades per Donato i Bartolozzi i publicades en "La
Farsa" el 1936.
Foto: Antiqbook.
Bartolozzi
va ser designat vocal de la "Comisión del Teatro de Niños"
el 1938, per decret del Govern de Madrid. El 1939 va fugir amb Magda Donato a
França, assolint arribar a París on els va acollir el dramaturg
Claude A. Puget i va treballar en projectes de ràdio i cinema com "Pinocho
au pays du bonheur". Quan el país gal va ser envaït per Alemanya
el 1940, Bartolozzi va fugir, per Niça a Casablanca, des d'on va assolir
arribar al port de Veracruz el 19 de novembre de 1941. Bartolozzi protegit per
la popularitat dels seus contes a Mèxic, va aconseguir treball en programes
radiofònics, va il·lustrar contes infantils, va dirigir els espectacles
per a nens del Teatro Bellas Artes de la capital i va realitzar la pel·lícula
de dibuixos animats "Aventuras de Pinocho y Cucuruchito" el 1942. Més
tard va emmalaltir de càncer bucal, del que va aconseguir restablir-se.
Durant la seva estada a Mèxic va ser decisiva la seva activitat escenogràfica.
Va treballar a la Secretaria de Educación Pública en la secció
de Teatro del Departamento de Bellas Artes (INBA) realitzant decorats i figurins
per a representacions en el Teatro Bellas Artes, on es va arribar a representar
durant més de set anys algunes de les seves obres infantils més
conegudes, com "Pinocho en el país de los cuentos". A partir
de 1943 va col·laborar junt amb Magda Donato en el periòdic "La
Mañana" en la secció titulada "Para los niños",
on van tornar a aparèixer les "Aventuras de Pipo y Pipa". Va
desenvolupar una important labor plàstica en el camp de l'escenografia
i en el tractament de tipus populars mexicans. El 1945 va il·lustrar la
Colección de Cuentos de Perrault. D'aquest mateix any van ser també
"Beltrán y el avestruz" i "Beltrán y el camello",
dues obres de Paul Gilbert editades per la Compañía General de Publicaciones
de México, i els tres toms de "El Libro de las mil y una noches",
un text traduït de l'àrab pel Doctor J. C. Mardrus, publicat per Empresas
Editoriales, S.A. i reeditat en diverses ocasions, totes elles sempre il·lustrades
per Bartolozzi. El 1946 va rebre el premi Ariel de oro de l'Academia de Cine de
México, per els figurins de la pel·lícula "Pepita Jiménez".
Va realitzar l'exposició de dibuixos "Madrid en el recuerdo"
el 1949 i va recaure en la seva malaltia, reproduint-se el càncer en el
seu llavi. Va morir a Ciutat de Mèxic el 9 de juliol de 1950. Davant la
seva tomba, li va rendir pòstum homenatge el seu amic, l'escriptor Antonio
Robles. Bartolozzi, com tants altres exiliats desitjava tornar a Madrid. La seva
mirada nostàlgica de la seva benvolguda ciutat estava en nombrosos i magnífics
dibuixos, que es van exposar en la Librería Cristal de Mèxic i a
Buenos Aires i van ser enviats en valisa diplomàtica a Madrid. Els seus
fills van fer donació d'ells al Museu Municipal de la ciutat. La seva companya
Magda Donato va morir també a Mèxic D.F. el 1966.
Alguns
texts han sigut extrets de la Tesis de David Vela Cervera
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar