67. SALVADOR BARTOLOZZI

Salvador Bartolozzi Rubio va néixer a Madrid el 6 d'abril de 1882, va ser pintor, dibuixant, il·lustrador, cartellista, escenògraf, escriptor de contes i creador de teatre per a nens.
Salvador va ser el major dels quatre fills del matrimoni format per Lucas Bartolozzi, italià natural de Lucca -poble de la Toscana- que era gravador i escultor i, de l'espanyola Obdulia Rubio natural de Villacastín (Segòvia). Salvador va tenir tres germans: Benito, Paquita i Carlos. En els primers anys de la seva infància, els seus pares van regentar una humil botiga de figuretes d'escaiola al madrileny carrer Campomanes. La seva família en apurada situació econòmica, es va traslladar a una porteria del carrer Claudio Coello, on ell i els seus germans van assistir a l'escola municipal del mateix carrer. Va millorar la situació familiar quan Lucas Bartolozzi va aconseguir el lloc de cap del taller de buidatge i reproduccions de l'Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Allí van ingressar el 1897 Salvador i més tard el seu altre fill Benito, allí es van formar i més tard li van succeir en el càrrec.
Salvador va publicar els seus primers dibuixos en la revista "Nuevo Mundo" quan tenia només catorze anys. Va fer apunts dels carrers castissos, captant amb aguda psicologia l'expressió dels tipus humans. El 1901 Salvador es va traslladar a París amb el seu amic Ricardo Tejedor, on va començar a desenvolupar la seva carrera de pintor, freqüentant els perillosos ambients dels "apatxes" en els quarters de la Belle Ville i la Villette. En aquesta època es va proposar viure del seu art. Carlos Batlle, d'acord amb Salvador, va signar els seus quadres i els va vendre com a propis. Finalment amb la seva pròpia signatura va aconseguir obrir-se camí amb el ajut del marxant Sagot. Revistes com "L'Art decoratif", "Vita nova", "L'Art et les artistes", "Burlington magazine", "The studio" o "Vita d'Arte" li van dedicar elogioses ressenyes. L'escriptor Jean Lorrain li va encarregar la il·lustració del seu llibre "Propos d'ames simples".
El 1906 Salvador va tornar a Espanya per a visitar temporalment a la seva família, però es va enamorar i va contreure matrimoni el 1907 amb Angustias Sánchez, decidint establir-se a Madrid com dibuixant professional. El matrimoni es va instal·lar en el carrer Castelló 6 i Salvador va començar a treballar amb el seu pare en el taller de l'Escuela de Bellas Artes de San Fernando, compaginant la labor familiar d'escultura i buidatge, amb la realització dels seus primers dibuixos per a l'editorial de Satrurnino Calleja Fernández, on va fer portades i il·lustracions de contes. "Tens més conte que en Calleja!" quantes vegades hem escoltat aquesta frase, una frase molt estesa a Espanya. Sol significar que certes explicacions o disculpes que ens donen, sonen a falses o a fantasioses. En realitat l'Editorial Calleja era molt coneguda pels seus contes infantils. Saturnino Calleja va realitzar dos importants novetats en el món editorial de l'època: va publicar grans tiratges de llibres i contes -amb molt petit marge de benefici, amb lo que va abaratir molt els preus- i va il·lustrar profusament tots ells amb dibuixos dels millors artistes, assolint així uns contes atractius i a l'abast de les butxaques de menor poder adquisitiu, acostumant a llegir, amb això, a diverses generacions de nens. Per altra banda, els llibres de pedagogia eren llavors escassos, dolents i cars. Calleja va editar uns altres, basats en les més modernes tendències pedagògiques europees, els va omplir de boniques il·lustracions -el seu gran lema era: tot per la il·lustració del nen- i els va repartir, de vegades a costa de la seva butxaca, per les llavors paupèrrimes escoles dels pobles d'Espanya.
Va néixer la seva filla Francis (Piti) el 1908 -que va ser una sensible dibuixant i il·lustradora- i va seguir publicant acudits i historietes breus a la revista "Nuevo Mundo". Va començar a col·laborar amb el "Teatro de Arte" d'Alejandro Miquis (Anselmo González) junt amb Robledano i Pellicer amb l'escenografia de "Sor Filomena" dels germans Goncourt, estrenada en el Teatre Lara el 1 de desembre de 1908. Va participar amb dibuixos i ninots en el lI Salón de Humoristas a la Sala Iturrioz, organitzat pel crític José Francès. Després del naixement de la seva segona filla María Luisa, el 1909 la família es va mudar al carrer Menéndez Pelayo 23. Per aquell temps Bartolozzi va freqüentar la tertúlia del Café de Levante i va conèixer a Ramón Gómez de la Serna. En aquest any va tornar a participar en el II Salón de Humoristas a la Sala Iturrioz. Al pròxim any Bartolozzi va començar a col·laborar com il·lustrador en la revista "Por esos mundos". El 1910 va realitzar la portada del llibre "La Bailarina" de Gómez de la Serna. El 1911 va realitzar il·lustracions per "El cuento semanal" i el 1913 va començar a col·laborar amb "El libro popular". Va realitzar la portada dels llibres de Gómez de la Serna "Tapices" el 1913 i "El rastro" el 1914. En aquest any va néixer el seu tercer fill Rafael i va començar la seva relació sentimental amb Carmen Eva Nelken, que signava els seus treballs amb el pseudònim de Magda Donato i que era germana de la periodista i escriptora Margarita Nelken. Magda Donato, nascuda a Madrid el 1902, va començar escrivint articles i reportatges de tipus sensacionalista, que publicava a "El Imparcial" i després es va dedicar al teatre com autora i actriu. Bartolozzi es va separar de la que no va deixar de ser la seva dona, Angustias.

Fotografia de Magda Donato.

Foto: Escritores Cine Mexicano

Bartolozzi va treballar el 1914 com publicista per a la casa "Floralia" i va començar a col·laborar en el setmanari "La esfera" i en "La novela de bolsillo". També en el mateix any va freqüentar la tertúlia de Rafael Calleja fill de Saturnino, el qual el va nomenar director artístic de l'Editorial Calleja el 1915. En aquest any va col·laborar en els setmanaris "España" i "La ilustración española y americana", va ser un dels fundadors de la tertúlia del Café Pombo juntament amb Ramón Gómez de la Serna i va participar en el III Salón de Humoristas en el Salón de Arte Moderno, que a partir de llavors va ser un dels habituals dels Salons.

"La tertúlia del Café Pombo" oli de José Gutiérrez Solana.

Foto: Museo Reina Sofia

Integrants de la Tertúlia del Café Pombo.

Foto: Museo Reina Sofia

1 Tomás Borrás (Madrid 1891-1976). Periodista, comediògraf, novel·lista i autor de contes. El 1966 fou guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Miguel de Cervantes i, el 1967, amb el Nacional de Periodismo.
2 Manuel Abril (Madrid 1884-1943). Escriptor, periodista i crític d'art.
3 José Bergamín (Madrid 1895-San Sebastián 1983). Poeta, crític, assagista i autor teatral. Va dirigir la revista "Cruz y Raya". Exiliat a la Guerra Civil, va dirigir a Méxic l'Editorial Séneca.
4 José Cabrero. Pintor santanderí. Únic dels personatges retratats per Solana sobre el que no es disposen dades. Entre els seus amics es contaven Francisco Iturrino i Paco Durrio. Va col·laborar en la "Revista de Santander".
5 Ramón Gómez de la Serna (Madrid 1888-Buenos Aires 1963). Escriptor i creador d'un gènere batejat per ell mateix amb el nom de "greguerías", conreant a més altres gèneres literaris.
6 Mauricio Bacarisse (Madrid 1895-1931). Poeta, novel·lista i assagista. El 1931 fou guardonat amb el Premio Nacional de Literatura.
7 José Gutiérrez Solana (Madrid 1886-1945). Pintor i autor literari. El seu estil pictòric, molt lligat a l'expressionisme, va estar directament inspirat en els pintors espanyols del Segle d'Or. La seva estètica va participar, en cert sentit, de la visió pessimista que de l'Espanya de l'època posseïen els membres de la Generació del 98.
8 Pedro Emilio Coll (Caracas 1872-1947). Escriptor veneçolà. Pertanyent al moviment modernista, fou autor, sobre tot, de contes.
9 Salvador Bartolozzi.

Salvador Bartolozzi i a la dreta Ramón Gómez de la Serna.

Foto Ramón Gómez de la Serna

El 1916 Bartolozzi va obtenir el primer premi en el Concurs de la Perfumería Gal per l'anunci del sabó Flores del Campo i el segon premi en el Concurs del setmanari "Blanco y Negro". En el mateix any va participar en el I Salón de Humoristas de Barcelona.

Cartell premiat de Salvador Bartolozzi.

Foto: "El País"

Salvador Bartolozzi va iniciar el 1917 la publicació dels seus contes de Pinocho i va començar a col·laborar en el setmanari "Blanco y Negro". El 1917 va realitzar la portada del llibre "Senos" de Gómez de la Serna. Va introduir les novetats estètiques europees en la il·lustració gràfica espanyola, consagrant-se al costat de Rafael de Penagos, com l'artista més influent d'una brillant promoció de dibuixants.

Dibuix de Pinotxo.

Foto: Patanteatro

El 1918 va realitzar la portada del llibre "El circo" de Gómez de la Serna. Aquest mateix any va aconseguir el segon premi en el Concurs de Cartells del Ball de Màscares del Círculo de Bellas Artes i el 1919 el primer premi. Davant les protestes d'alguns socis, per voluntat de l'autor del cartell, "La destrozona" no es va presentar en carrers ni teatres. També el 1919 va obtenir el primer premi en el Concurs de Cartells de la revista "Los ciegos". Va participar en el Concurs de Portades de la revista "Nuevo Mundo", adquirint la publicació, quatre originals dels seus enviaments. Va obtenir un gran èxit en el Salón de Humoristas amb els seus ninots de drap i va rebre el primer premi en el Concurs de Nines Artístiques organitzat per Floralia. El 1920 va obtenir el segon premi en el Concurs de Cartells del Ball de Màscares del Círculo de Bellas Artes. Bartolozzi va participar, el 1921, en el cicle de conferències organitzat amb motiu del VII Salón de Humoristas i va col·laborar en les publicacions "Los Lunes" de "El imparcial" i "Buen humor". També va col·laborar en la col·lecció "La novela semanal". El seu llenguatge va començar sent simbolista i modernista, omplint de sensualitat els temes amorosos, d'elegància i de caràcter els personatges de la burgesia o dels barris suburbials. Va passar en els anys vint a un llenguatge art déco i d'avantguardes, els seus viatges a París i a Alemanya -on havia estat enviat el 1922 per l'Editorial Calleja- van influir. Va començar a col·laborar en la col·lecció "La novela de hoy" i va obtenir el primer premi en el Concurs de Cartells de la Caja Postal de Ahorros i el primer premi en el Concurs de Cartells del Marqués del Mérito realitzant també el cartell per a les Festes de Primavera de Sevilla. El 1923 va obtenir el tercer premi en el Concurs de Cartells del Círculo de Bellas Artes i va participar en la Tertúlia de los Humoristas.
Va rebre el 1924 el premi extraordinari de la I Exposición Nacional de Juguetes i va participar en l'Exposición de Dibujantes Españoles en el Círculo de Bellas Artes de Múrcia. Per a l'Editorial Calleja va crear el 1925 el setmanari infantil "Pinocho" dirigit per ell i on van col·laborar K-Hito, Manuel Abril, Antonio Robles, Rafael de Penagos, Tono de Lara, Echea, ... Bartolozzi va desenvolupar les aventures del personatge creat per Carlo Collodi (Le aventure di Pinocchio), d'una forma molt personal. El Pinotxo de Bartolozzi arribaria a superar en popularitat a l'original, i es va convertir en el personatge infantil més característic en l'Espanya dels anys 20. En aquestes noves aventures, l'autor va realitzar un particular exercici d'intertextualitat a partir de referències als grans clàssics dels relats d'aventures, combinades amb l'humor basat en la successió de situacions absurdes i la complicitat amb el lector, obtinguda gràcies a les contínues interpel·lacions i explicacions del narrador.

Revista "Pinotxo" d'Editorial Calleja.

Foto: Minotauro

El 1925 va obtenir el segon premi amb un cartell realitzat en col·laboració amb Tono de Lara en el Concurs de Cartells Ceregumil Fernández i també va realitzar el cartell del Congreso Internacional de Oleicultura y Exposición Olivícola Nacional. Va obtenir la tercera medalla en l'Exposición Nacional de Artes Decorativas de 1926 i va realitzar amb la col·laboració de Francisco López Rubio, l'escenografia tipus art-déco de "Un héroe contemporáneo" de Claudio de la Torre estrenada el 16 de maig en el Teatro Fontalba i que va ser la seva primera incursió com escenògraf. A continuació va participar en el grup "El cántaro roto" de Valle-Inclán i Rivas Cherif. També en el mateix any va realitzar les escenografies de "Ligazón" de Ramón María del Valle-Inclán amb un efectiu joc de llums i harmoniosa estilització del decorat i de "La comedia nueva o El café" de Leandro Fernández de Moratín en col·laboració amb López Rubio, amb una excel·lent sensació d'època en vestits i decorats. Va participar en el Salón de Estampas de Madrid, organitzat per l'U.D.E (Unión de Dibujantes Españoles). El 1927 una vegada més amb la col·laboració de Francisco López Rubio va realitzar l'escenografia de "La cantaora del puerto" de Luis Fernández Ardavín amb 10 decorats distints de pintura escenogràfica. L'obra va ser estrenada en el Teatro Fontalba, el 27 de març, per la Compañía de Margarida Xirgu i a continuació va ser contractat com escenògraf per la Companyia de Irene López Heredia, dirigida per Ricardo Baeza, en la qual va realitzar les escenografies: de "Un marido ideal" d'Oscar Wilde -estrenada el 20 de desembre de 1927- en la que va destacar el luxe i la modernitat dels decorats, de "Lady Frederick" de Maugham -estrenada el 28 de desembre- seguint l'estil art-déco, de "La máscara y el rostro" de Chiarelli i de "El caballero de Varona" de Jacinto Grau, estrenada el 18 de febrer de 1928 en el Teatro Tamberlik de Vigo. En aquestes dates va realitzar enviaments per a l'Exposición de la U.D.E. a Nova York i va elaborar el cartell de Festes de San Fermín.

Salvador Bartolozzi.

Foto: Sol

Salvador Bartolozzi el 1928 va abandonar l'Editorial Calleja, i va iniciar una nova sèrie d'aventures per al públic infantil, les "Aventuras de Pipo y Pipa". Éssers també fonamentals en la història creativa de l'artista i que es va publicar en el primer nombre del setmanari "Estampa". Després es van editar com contes independents fins a arribar a 16 toms, on igual que en les il·lustracions dels "Cuentos de Andersen", editats el 1936, el seu estil es va ser més geometritzant i influït per els ninots russos, de Munich, ... En la creació d'herois infantils són notòries la primacia i l'originalitat de Salvador Bartolozzi a l'hora de recórrer tant a ninots com a nens, per a aquesta funció. Amb aquest primer recurs va donar origen a la seva genial recreació, en lo literari i en lo plàstic, de Pinotxo i amb el segon, a Pipo, en una no menys curiosa versió del prototip cavalleresc. L'acceptació popular de les aventures protagonitzades pel ninot de fusta, va justificar la incorporació d'altre ninot, Chapete, a aquella sèrie publicada per Calleja com valuós coprotagonista que permetia el joc d'un simpàtic antagonisme. En va dibuixar més de quaranta i eren llibres d'aventures divertides en llocs insòlits, des de Mart a Xina, en els quals la imatge de Pinotxo corresponia a la consolidada a Itàlia pel cèlebre Pinotxo de Carlo Collodi. Però a diferència del seu homònim, aquest era assenyat i prudent, i Chapete era el enredador i perdedor, encara que aconseguia fer-se simpàtic. La senzillesa marcava l'estil narratiu de Bartolozzi, amb descripcions on va predominar la frase curta, l'adjectivació sòbria i precisa, sense incórrer en excessos nyonyos o en "infantilitzacions" inadequades en el llenguatge.
El 1928 Bartolozzi va obtenir un gran èxit per la seva escenografia de "El señor de Pigmalión" de Jacinto Grau, estrenada el 18 de maig en el Teatro Cómico, aportant el seu peculiar estil colorista i ingenu, amb un magnífic escenari i una pintoresca representació dels ninots. En l'escenificació de l'obra representada per la Companyia de Pepita Meliá-Benito Cibrián, es va acostar al concepte d'estilització difós pels "Ballets Russos" de Sergio Diaguilev. En el mateix any va realitzar l'escenografia de "Orfeo" de Jean Cocteau pel "Teatro experimental Caracol" que dirigia Cipriano Rivas Cherif i que es va estrenar el 24 de desembre en la Sala Rex on va assolir convertir dos metres de taules en un grandiós escenari. Com tantes altres ocasions la mesquinesa de mitjans i petits o poc profunds escenaris va ser l'habitual. També va rebre en el mateix any el tercer premi en el Concurs de Cartells del Círculo de Bellas Artes. Es va fundar el "Teatro Pinocho" el 1929 i va realitzar la seva primera temporada en el Teatro de la Comedia, configurant un concepte absolutament modern de l'entreteniment infantil, obtenint un èxit en el seu temps indiscutible.

Chapete i Pinotxo.

Foto: Imaginaria

El "Teatro Pinocho" va fer temporada el 1930 en el Teatro Español. Per a la Companyia de Margarida Xirgu Bartolozzi va fer l'escenografia de "Fortunata y Jacinta" de Benito Pérez Galdós, estrenada el 16 d'octubre de 1930 en el Teatro Español de Madrid, amb un expressionisme naïf i realitzant belles estampes al recrear el Madrid castís i literari de la novel·la de Galdós. També per a la Companyia de Margarida Xirgu va fer l'escenografia de "La calle o Escena de la calle" de Elmer L. Rice en adaptació de Juan Chabás, estrenada el 14 de novembre del mateix any i en el mateix teatre, amb una ocupació expressiva de la luminotècnia, una immillorable disposició d'aparells de so (motors, sirenes, avions, ...) i representant un carrer dels suburbis de Nova York on un complex entramat de bastides i estructures de fusta, permetien als actors treure el cap per les finestres de la façana de l'edifici. Bartolozzi va fer també l'escenografia de la versió de càmera de "La zapatera prodigiosa" de Federico García Lorca pel "Nuevo Caracol" que dirigia Rivas Cherif i que va estrenar Margarida Xirgu el 24 de desembre de 1930 en el Teatro Español. Va donar un sentit infantil, popular i burlesc al decorat i a la indumentària que recordaven als realitzats per Picasso en "El sombrero de tres picos". Els decorats van ser tan notables, com ho havien estat, per a les obres de Federació García Lorca, els decorats de Fernando Mignoni i els figurins de Rafael Barradas de "El maleficio de la mariposa" estrenada el 22 de març de 1920, els decorats de "La niña que riega la albahaca" i "El príncipe preguntón" d'Hermenegildo Lanz estrenades el 5 de gener de 1923, els decorats i figurins de "Mariana Pineda" de Salvador Dalí estrenada el 24 de juny de 1927 al Teatre Goya de Barcelona per Margarida Xirgu, els decorats de Fontanals i Ontañón juntament amb els figurins de Monfort de "Bodas de sangre" estrenada el 8 de març de 1933, per la companyia de Josefina Díaz de Artigas en el Teatro Beatriz de Madrid, els decorats -que van ser realitzats en els tallers Burmann- i els figurins de "Bodas de sangre" de José Caballero per la primera representació feta per Margarida Xirgu a Barcelona el 22 de novembre de 1935 al Teatre Principal Palace, els decorats i figurins de "Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín" de Santiago Ontañón estrenada el 5 d'abril de 1933, els esbossos dissenyats per Lorca i realitzats per Burmann dels decorats de la "versió de càmera" de "La zapatera prodigiosa" estrenada el 24 de desembre de 1930 al Teatro Español de Madrid per Margarida Xirgu, els decorats i figurins de Manuel Fontanals de la versió completa de "La zapatera prodigiosa" estrenada per Lola Membrives el 18 de març de 1935 i els decorats de Manuel Fontanals de "Yerma" estrenada el 29 de desembre de 1934 i els decorats de Sigfrido Burmann, el figurins femenins de Manuel Fontanals i els figurins masculins de Manolo Muntanyola de"Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores" estrenada el 12 de desembre de 1935, ambdues estrenades per Margarida Xirgu.

Escenografies realitzades per Salvador Bartolozzi per "Fortunata y Jacinta" en els seus 7 espais o quadres dramàtics: la llar de Maximiliano i Fortunata, una habitació a casa de doña Guadalupe, el menjador de l'habitatge de doña Guillermina, el menjador de la família Santa Cruz, la cambra de la casa de veïnatge on agonitza Mauricia, la sala de visites de les Micaelas i l'habitació de la Cava de San Miguel.

Arxiu Jordi Rius Xirgu.

Figurins d'Estupiña i doña Barbarita realitzats per Salvador Bartolozzi per "Fortunata y Jacinta".

Arxiu Jordi Rius Xirgu.

Cartell de "La calle" amb Margarida Xirgu com a protagonista.

Foto: Archivo Festival de Mérida.

Dels millors escenògrafs de l'època, es destaca el mestratge tècnic de Burmann, l'ofici de Mignoni, la fantasia desbordant de Fontanals, la radical modernitat de Barradas i l'originalitat i frescor de Bartolozzi. El 1930 Bartolozzi va començar a col·laborar en el diari "Ahora" i va publicar la historieta "Daysy, la mecanógrafa fatal". El "Teatro Pinocho" va passar a representar-se el 1931 en el Teatre Muñoz Seca i en aquest mateix any Bartolozzi va realitzar amb gran èxit l'escenografia de "Farsa y licencia de la reina castiza" de Ramón María del Valle-Inclán, estrenada per la Compañía de Irene López Heredia y Mariano Asquerino, el 3 de juny en el Teatro Muñoz Seca de Madrid. Bartolozzi va realitzar, per a aquesta obra, uns decorats fantàstics i caricaturescs, de to grotesc, de farsa de ninots humans i uns vestits de l'època isabelina, exagerats, graciosos i completament imaginaris, confeccionats per Rosina. La caracterització dels protagonistes també va ser supervisada per ell, emprant un maquillatge molt expressiu amb pòmuls, ulls i llavis repintats amb buscat excés. Juntament amb "El señor de Pigmalión" i "La zapatera prodigiosa", "Farsa y licencia de la reina castiza" acaba la particular trilogia del teatre de titelles per a majors de Salvador Bartolozzi. A demés va publicar "Las aventuras de Chanquete y Carrasclás" en el diari "Ahora". Va fer també els decorats i figurins de "Clavijo" de Goethe estrenada el 22 de març de 1932 en la celebració del centenari de la seva mort, per la Compañía de Margarida Xirgu en el Teatre Calderón sota la presidència del Ministre d'Instrucció Pública, Fernando de los Ríos i el President Alcalá Zamora. Margarida Xirgu no va intervenir en l'obra, ocupant els papers de protagonistes Pilar Muñoz i Alfonso Muñoz, però si va recitar 4 poemes en l'acte. Bartolozzi en aquesta ocasió va utilitzar el mètode de l'escenari dividit i simultani on se succeïen els quadres, ja a la dreta ja a l'esquerra, estant l'altre costat cobert amb cortines. El "Teatro Pinocho" va passar el 1932 al Teatro Avenida i Bartolozzi va realitzar amb molt èxit l'escenografia de "El otro" de Miguel de Unamuno, estrenada el 14 de desembre de 1932 en el Teatro Español per la Companyia Xirgu-Borràs. Bartolozzi va saber crear en aquest drama un espai opressiu de simplicitat gairebé ascètica i lúgubre; atorgant un paper fonamental a la il·luminació: plasmant en l'escenari el conflicte de llums i ombres que desenvolupen els protagonistes de l'obra.

D'esquerra a dreta: Cipriano de Rivas Cherif, Margarida Xirgu i Salvador Bartolozzi.

Foto Cuadernos El Público

També el 1932 va realitzar l'escenografia de "La Dolores" òpera amb llibret de Tomás Bretón basant-se en l'obra teatral de Feliu i Codina; per a la temporada del Teatro Lírico Nacional dirigida per Cipriano Rivas Cherif i que es va estrenar el 31 de maig en el Teatro Calderón. A continuació va ser l'escenògraf del grup "Compañía Dramática de Arte Moderno" dirigida també per Rivas Cherif, representant el 17 de desembre de 1932 en el Teatro Cervantes l'adaptació de la novel·la de Dostoiewsky "Crimen y castigo" signada per Ignacio Alberti i J. Chacón Enríquez, amb uns magnífics decorats sintètics de Bartolozzi en els quals predominaven un to de misteri i pesadesa. A més va ser escenògraf de la Compañía Josefina Díaz de Artigas-Manuel Collado, realitzant les escenografies de "Barrios bajos" de Luis Fernández Ardavín estrenada el 29 de desembre de 1932 en el Teatro Avenida, "Eva Quintanas" de Manuel Linares Rivas estrenada el 14 de gener de 1933 en el Teatro Beatriz i "Melo" d'Henri Bernstein estrenada el 20 d'abril de 1934 en el Teatro Cómico, en la qual es va lloar l'escenografia i la rapidesa en el canvi dels 11 quadres que té l'obra. Bartolozzi va participar en l'estiu de 1932 en el projecte de la "Escuela de Arte Dramático" de Rivas Cherif i va realitzar el cartell del Seguro de Maternidad per a l'Institut Nacional de Previsió.
Bartolozzi va fer l'escenografia amb senzillesa i ingenuïtat de "El estupendo cornudo" de Crommelynck en versió espanyola d'Augusto D'Halmar i Antonio Espina amb la direcció de Rivas Cherif, que es va estrenar el 14 de gener de 1933 en el Teatro Cervantes. La participació de Bartolozzi en la "Compañía Dramática de Arte Moderno" va ser la seva última presentació escènica en un teatre de càmera madrileny, encara que va seguir vinculat al "Teatro Escuela de Arte" -el T.E.A. de Cipriano Rivas Cherif- organitzant la formació de decoradors i figurinistes juntament amb Victorina Durán, Pedro Lozano i la seva filla Piti Bartolozzi. El director i l'escenògraf haurien de reunir-se en l'exili a l'octubre de 1947, en una funció en homenatge al President de la República de Mèxic Miguel Alemán Valdés, organitzada per la "Unión de Intelectuales Españoles" que va tenir lloc en el Teatro Bellas Artes de Mèxic amb l'últim muntatge de Bartolozzi i Rivas Cherif: "La vida es sueño" de Pedro Calderón de la Barca. Salvador Bartolozzi el 1933 va realitzar les últimes funcions amb el "Teatro Pinocho" en el Teatro Beatriz. Amb "Pinocho vence a los malos" representada per la Compañía Josefina Díaz de Artigas-Manuel Collado, va començar la sèrie de comèdies escrites en col·laboració amb Magda Donato, que ja compartia amb ell la seva vida. Va obtenir el primer premi en el Concurs de Cartells de Vins i Licors Barbier, va participar en la I Exposición de Arte Revolucionario de Madrid, el van elegir jurat del Concurs Miss Madrid i va participar com Rei Blanc en la cavalcada de Reis de Madrid juntament amb els escriptors Antonio Robles i Ramón Gómez de la Serna, que van repartir joguines i llibres de contes entre els nens de les escoles.

Cavalcada de Reis de 1933. Ramón Gómez de la Serna, Salvador Bartolozzi i Antonio Robles.

Foto: Calle Lepanto.

El 1934 va col·laborar amb Manuel Fontanals en els decorats de la sarsuela "El joven piloto" de Juan Telleria i llibret de Miquelarena i Bolarque, estrenada el 7 de desembre en el Teatro Calderón. Els figurins de la sarsuela van ser realitzats només per Bartolozzi. Els espectacles teatrals per a nens es van traslladar al Teatro María Isabel. El 1936 va realitzar amb el cineasta Adolfo Aznar, la pel·lícula de dibuixos animats "Pipo y Pipa en busca de Cocolín". La Guerra Civil el va sorprendre a Barcelona des d'on es va traslladar a València, perdent la seva casa de Madrid i totes les seves pertinences. Algunes obres seves de certa denúncia social, van ser exposades a Barcelona durant la Guerra Civil.

"Aventuras de Pipo y Pipa" signades per Donato i Bartolozzi i publicades en "La Farsa" el 1936.

Foto: Antiqbook.

Bartolozzi va ser designat vocal de la "Comisión del Teatro de Niños" el 1938, per decret del Govern de Madrid. El 1939 va fugir amb Magda Donato a França, assolint arribar a París on els va acollir el dramaturg Claude A. Puget i va treballar en projectes de ràdio i cinema com "Pinocho au pays du bonheur". Quan el país gal va ser envaït per Alemanya el 1940, Bartolozzi va fugir, per Niça a Casablanca, des d'on va assolir arribar al port de Veracruz el 19 de novembre de 1941. Bartolozzi protegit per la popularitat dels seus contes a Mèxic, va aconseguir treball en programes radiofònics, va il·lustrar contes infantils, va dirigir els espectacles per a nens del Teatro Bellas Artes de la capital i va realitzar la pel·lícula de dibuixos animats "Aventuras de Pinocho y Cucuruchito" el 1942. Més tard va emmalaltir de càncer bucal, del que va aconseguir restablir-se. Durant la seva estada a Mèxic va ser decisiva la seva activitat escenogràfica. Va treballar a la Secretaria de Educación Pública en la secció de Teatro del Departamento de Bellas Artes (INBA) realitzant decorats i figurins per a representacions en el Teatro Bellas Artes, on es va arribar a representar durant més de set anys algunes de les seves obres infantils més conegudes, com "Pinocho en el país de los cuentos". A partir de 1943 va col·laborar junt amb Magda Donato en el periòdic "La Mañana" en la secció titulada "Para los niños", on van tornar a aparèixer les "Aventuras de Pipo y Pipa". Va desenvolupar una important labor plàstica en el camp de l'escenografia i en el tractament de tipus populars mexicans. El 1945 va il·lustrar la Colección de Cuentos de Perrault. D'aquest mateix any van ser també "Beltrán y el avestruz" i "Beltrán y el camello", dues obres de Paul Gilbert editades per la Compañía General de Publicaciones de México, i els tres toms de "El Libro de las mil y una noches", un text traduït de l'àrab pel Doctor J. C. Mardrus, publicat per Empresas Editoriales, S.A. i reeditat en diverses ocasions, totes elles sempre il·lustrades per Bartolozzi. El 1946 va rebre el premi Ariel de oro de l'Academia de Cine de México, per els figurins de la pel·lícula "Pepita Jiménez". Va realitzar l'exposició de dibuixos "Madrid en el recuerdo" el 1949 i va recaure en la seva malaltia, reproduint-se el càncer en el seu llavi. Va morir a Ciutat de Mèxic el 9 de juliol de 1950. Davant la seva tomba, li va rendir pòstum homenatge el seu amic, l'escriptor Antonio Robles. Bartolozzi, com tants altres exiliats desitjava tornar a Madrid. La seva mirada nostàlgica de la seva benvolguda ciutat estava en nombrosos i magnífics dibuixos, que es van exposar en la Librería Cristal de Mèxic i a Buenos Aires i van ser enviats en valisa diplomàtica a Madrid. Els seus fills van fer donació d'ells al Museu Municipal de la ciutat. La seva companya Magda Donato va morir també a Mèxic D.F. el 1966.

Alguns texts han sigut extrets de la Tesis de David Vela Cervera

XAVIER RIUS XIRGU

àlbum de fotos

tornar