Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

 

68. MIQUEL XIRGU I LES SARSUELES

 

En l'Hotel Ritz es va celebrar, el 22 d'abril de 1932, un banquet organitzat per la Junta Nacional de Música per a donar a conèixer els seus projectes. Van presidir l'acte els Ministres d'Instrucción Pública y Bellas Artes Fernando de los Ríos Urruti, d'Obras Públicas Indalecio Prieto Tuero; els mestres Amadeu Vives i Roig i Enrique Fernández Arbós; i els senyors Miguel de Unamuno, Eduardo Marquina, Domingo Barnés Salinas futur Ministre d'Instrucción Pública el 1933, Óscar Esplá President de la Junta Nacional de Música, Bartolomé Pérez Casas director d'orquestra i compositor i Carlos Arniches Barreda autor de sarsueles, comèdies i sainets. El senyor Adolfo Salazar musicòleg, historiador, crític i compositor, va llegir les adhesions, entre elles les dels senyors Jacinto Benavente, Marcelino Domingo Sanjuán Ministre en funcions d'Agricultura, Indústria y Comercio i els germans Álvarez Quintero. Óscar Esplá com President de la Junta Nacional de Música va explicar els propòsits d'aquesta i del Govern, que eren articular les activitats musicals de la Nació. Va parlar de l'organització de festes folklòriques i d'orquestres simfòniques, teatre líric i escola musical. Va Acabar fent una crida als artistes per a col·laborar en aquesta obra. El mestre Madeu Vives va llegir unes inspiradíssimes quartilles en les quals va parlar de la finalitat del teatre líric en els seus aspectes social i nacional, a fi d'estimular les necessitats de l'esperit que sentia una minoria selecta i divulgar-la en altres elements populars. Va parlar dels objectius del teatre líric, no només com ornat sinó amb la finalitat d'educar. Va fer història de l'art musical i del repertori internacional de música. Va parlar de les etapes que es desenvoluparia el teatre líric i va acabar sol·licitant l'ajuda de tots. El senyor Eduardo Marquina en nom de la Sociedad de Autores va oferir la seva cooperació i va demanar igual ajuda de l'Estat per la dramàtica nacional. Víctor Espinós Moltó acadèmic de Belles Arts, musicòleg, crític, creador i primer director de la nomenada llavors Biblioteca Musical Circulante -més tard Biblioteca Musical- va oferir la cooperació de la crítica. Fernando de los Ríos Urruti Ministre en funcions d'Instrucción Pública y Bellas Artes va enaltir la labor educadora del teatre líric nacional per a la renovació cultural d'Espanya. Va sol·licitar el consell dels experimentats per a vèncer els obstacle que poguessin presentar-se en aquest projecte teatral de gran envergadura, com fer la tragèdia grega i romana a Mèrida i Sagunt i conrear la dramàtica dels segles XVI i XVII, assolint que el teatre dramàtic es conjurés amb el líric. Va ser molt aplaudit. Van assistir també nombrosos artistes, músics i escriptors i una representació de la premsa de Madrid i Barcelona.

La Junta Nacional de Música presidida per Óscar Esplá va disposar el 1932 la reforma del Teatro Lírico Nacional i, entre les seves primeres iniciatives va organitzar una breu campanya en el Teatro Calderón, encarregant la seva direcció a Cipriano Rivas Cherif. En el breu període que aquest va ocupar el càrrec -entre maig i juliol- va intentar dignificar i donar un toc de modernitat a les representacions, acudint a escenògrafs renovadors com Salvador Bartolozzi, Manuel Fontanals, Castells o Miquel Xirgu. Tots ells van ser presentats a l'anunciar-se la campanya com un al·licient especial, prova de la voluntat innovadora de la direcció. En el diari "ABC" del 28 de maig de 1932 es va informar de les estrenes inicialment programades i dels escenògrafs previstos per a cada obra: "La Dolores" de Tomás Bretón amb decorats de Bartolozzi, "Jugar con fuego" de Ventura de la Vega i Francisco Asenjo Barbieri amb decorats de Fontanals, "La bruja" de Carrión, Aza i Chapí amb decorats de Castells i "El barbero de Sevilla" de Gioacchino Rossini amb decorats de Miquel Xirgu, germà de Margarida. No obstant això l'absoluta inadequació de l'escenari del Teatro Calderón, havia de resultar un impediment gairebé insalvable per a la labor dels decoradors.

L'estrena de "La "Dolores" si que es va portar a terme en les dates proposades, però no la representació de les altres obres programades. Salvador Bartolozzi va realitzar l'escenografia -l'acció de la qual es desenvolupa a Calataiud l'any 1830- de l'òpera "La Dolores" amb llibret de Tomás Bretón basant-se en l'obra teatral de Feliu i Codina. L'estrena es va realitzar el 31 de maig en el Teatro Calderón, inaugurant la temporada del Teatro Lírico Nacional dirigit per Cipriano Rivas Cherif.
La sarsuela "La bruja" -amb aires d'òpera que es queda en una rondalla infantil- en tres actes i cinc quadres en prosa i vers, amb música de Ruperto Chapí i llibret de Miguel Ramos Carrión i Vital Aza Álvarez-Buylla, ja havia estat estrenada el 1887. La seva acció es desenvolupa en els actes I i II, en la Vall del Roncal (Navarra) i en el acte II, a Pamplona a la fi del segle XVII. "La bruja" no es va representar amb l'escenografia programada de Castells i si en canvi Miquel Xirgu va realitzar els esbossos de la mateixa, sense poder precisar que es portés a terme la seva representació al maig o juny de 1932. La partitura és magnífica, exuberant, i omple els tres actes amb la seva imponent presència. Va des de moments dramàtics fins a altres lleugers. Gairebé no hi ha parts parlades, amb el que la peça està més prop d'una òpera que d'una sarsuela.

 

Escenografia de Miquel Xirgu pel quadre IV de "La bruja".

Arxiu Xavier Rius Xirgu

Escenografia de Miquel Xirgu pel quadre V de "La bruja".

Arxiu Xavier Rius Xirgu


Tampoc es va representar "Jugar con fuego" amb decorats de Fontanals, ni "El barbero de Sevilla" amb decorats de Miquel Xirgu; encara que aquest va realitzar diversos esbossos per a sarsueles que haurien de representar-se com: "La rosa del azafrán", "La viejecita", "Los gavilanes", "La del soto del parral" i l'acabada d'estrenar "Luisa Fernanda". Miquel Xirgu va realitzar també els esbossos per al romanç que s'estrenaria el 1936 "La tabernera del puerto".

"La rosa del azafrán" estrenada el 14 de març de 1930 en el Teatro Calderón de Madrid, és una sarsuela en dos actes i sis quadres, amb música de Jacinto Guerrero, i llibret de Federico Romero Sarachaga i Guillermo Fernández-Shaw Iturralde. L'acció té lloc a La Manxa, l'any 1860.



Escenografia de Miquel Xirgu per a "La rosa del azafrán".

arxiu germans Xirgu

 

"La viejecita" estrenada el 29 d'abril de 1897 en el Teatro de la Zarzuela de Madrid, és una sarsuela còmica en un acte i dos quadres, amb música de Manuel Fernández Caballero i llibert de Miguel Echegaray. L'acció se situa en el quadre primer, en una cambra de banderes d'una caserna militar i en el quadre segon, en un gran saló en la casa del Marquès, a la fi de 1812, quan Anglaterra va ajudar a Espanya a guanyar la Guerra de la Independència contra Napoleó.

 

Escenografia de Miquel Xirgu per a " La Viejecita"

arxiu germans Xirgu

 

"Los gavilanes" estrenada el 7 de desembre de 1923 en el Teatro de la Zarzuela de Madrid, és una sarsuela en tres actes, amb música del mestre Jacinto Guerrero i llibret de Ramos Martín. L'acció se situa en un petit poble de pescadors de la Provença al que regressa un indiano, el 1900.

 


Escenografia de Miquel Xirgu per a "Los gavilanes".

arxiu germans Xirgu


"La del soto del parral" estrenada el 26 d'octubre de 1927 en el Teatro La Latina de Madrid, és una sarsuela en dos actes i tres quadres en prosa, amb música dels mestres Reveriano Soutullo i Juan Vert, i llibret de Luís Fernández de Sevilla i Anselmo Carreño. L'acció se situa en la província de Segòvia, a mitjans del segle XIX.

 


Escenografia de Miquel Xirgu per a "La del soto del parral".

arxiu germans Xirgu


"Luisa Fernanda" estrenada el 26 de març de 1932, és una sarsuela, comèdia lírica en tres actes, amb música de Federico Moreno Torroba i llibret de Federico Romero Sarachaga i de Guillermo Fernández-Shaw Iturralde. L'acció transcorre a la fi del regnat d'Isabel II, el 1868.

 


Escenografia de Miquel Xirgu per a "Luisa Fernanda".

arxiu germans Xirgu

 

"La tabernera del puerto" estrenada el 6 de maig de 1936 en el Teatre Tívoli de Barcelona, és un romanç mariner en tres actes, l'últim dividit en dos quadres, amb música de Pablo Sorozábal i llibret de Federico Romero Sarachaga i Guillermo Fernández-Shaw Iturralde. L'acció se situa a Cantabreda, ciutat imaginària del Nord d'Espanya, en l'època de l'estrena.

 

Escenografia de Miquel Xirgu per a "La tabernera del puerto".

arxiu germans Xirgu


XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

 

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.