72. EL DEBUT A MADRID AL 1914
Al seu retorn al gener de 1914 de la gira americana
iniciada el maig de 1913, en la que va actuar a Buenos Aires,
Montevideo i Santiago de Xile, Margarida Xirgu va actuar en
el Teatre Tívoli de Barcelona representant l'obra "L'Aigrette"
de Dario Nicodemi traduïda per Enrique Gómez Carrillo.
Margarida
Xirgu interpretant "L'Aigrette" el 1913.
Foto:
Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
Margarida Xirgu a continuació es prepara per presentar-se
a Madrid. Entre el 25 i el 30 d'abril de 1914 la Compañía
Margarita Xirgu es va presentar a Logroño al Teatro Bretón
amb les obres: "L'aigrette" de Dario Nicodemi , "Camino
adelante" de Manuel Linares Rivas, "Elektra"
d'Hugo von Hofmannsthal, "Los ojos de los muertos"
de Jacinto Benavente, "El patio azul" de Santiago
Rusiñol, "Los románticos", "Sangre
gorda" dels germans Álvarez Quintero i "El
secreto" d'Henri Bernstein . L'elenc d'actors va ser: Francisco
Barraycoa, Manuel Fernández, Federico Górriz,
José Lucio, Vicente Morales, Julio Ordóñez,
Miquel Ortín, Ricardo Puga, José Rivero, Leovigildo
Ruiz Tatay, Fernando Sala, José Soler i Fernando Villalonga
i les actrius: Amparo Álvarez Segura, Adela Coy, Cecilia
Coy, Celia Ortíz, María de las Rivas, Julia Sala,
Josefina Santaularia i Josefa Segura. La premsa madrilenya s'ha
fet ressò dels seus triomfs a l'escena catalana, en algunes
ciutats espanyoles i en terres americanes. El públic
i la crítica estan a l'expectativa i es pregunten si
és certa la fama de què l'actriu catalana ve aureolada.
La Xirgu sent una responsabilitat enorme. És un pas decisiu
per a la consolidació de la seva carrera. La consagració
definitiva. De moment, no disposa d'un teatre propi, però,
de nou, la bona sort l'afavoreix. Pot aprofitar que la Compañía
de María Guerrero i del seu espòs Fernando Díaz
de Mendoza, ha deixat vacant el Teatro de la Princesa de la
seva propietat -avui Teatro María Guerrero- al estar
de gira per Amèrica. Estant encara a París Faustino
da Rosa li havia comunicat a la Xirgu, que María Guerrero
li havia ofert el Teatro de la Princesa. Margarida va enviar
de seguida una carta d'agraïment: <<Da Rosa me acaba
de dar una noticía que le aseguro, señora, es
la más grata que recuerdo haber recibido en mi vida;
que usted ha aceptado darme hospitalidad en su teatro, honrándome
inmerecidamente. No sé el resultado que tendrá
mi aventura de pasarme al teatro castellano; sin embargo, sea
cual sea, una gran alegría, una emoción muy dulce
me ha proporcionado el saber que será en su teatro, que
me presentaré por primera vez ante el público
de Madrid. El imposible que su hermosa actitud para conmigo
sea de excelente augurio para mi carrera. Téngame, distinguida
señora, por su más entusiasta admiradora>>.
De joveneta, Margarida Xirgu havia somniat ser com María
Guerrero des que l'havia vista actuar a "Reinar después
de morir" de Luis Vélez de Guevara, la primera vegada
que havia anat a un teatre de debò.
Margarida
Xirgu abans de la seva presentació a Madrid, el 1914.
Foto: Arxiu Mas
El
8 de maig de 1914 Margarida Xirgu debuta en el Teatro de la Princesa de Madrid
amb "El patio azul" de Santiago Rusiñol, un fracassat somni d'amor
i joventut i "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal, una tragèdia
inspirada en Agamènon.
Com en el seu debut a Buenos
Aires, aquesta nit Margarida Xirgu no les té totes. El neguit la venç.
Comença l'obra de Rusiñol "El patio azul", anomenada com
el seu quadre al oli de 1892, del pati de la casa Montané al carrer Majó
32 de Sitges. Els seus nervis són a flor de pell. Arriba a l'escena, al
final del primer acte, en què la malaltissa Agna-Rosa accepta que el jove
pintor Jacinto la immortalitzi en un quadre. Deixa que el pensament li guiï
la mirada. Margarida fa una pausa llarga i, lentament, adreça el seus ulls
al pintor. És en aquesta pausa, en el silenci que es fa a la sala, quan
té la impressió que s'ha guanyat el públic. A la tragèdia
"Elektra", la Xirgu ja domina totes les seves facultats: es mostra desbordant
en l'expressió de la ferocitat, la venjança, la tendresa o el dolor.
Oli sobre tela "El pati blau" de Santiago Rusiñol.
Foto: Epdlp
La crítica s'hi rendeix de manera unànime:
la seva interpretació, d'expressió rica i matisada, se situa al
mateix nivell que María Guerrero. José María Carretero, "El
Caballero Audaz", descrivia així a Margarida a la revista "La
Esfera":
<<¿Es bella Margarita? No sé
qué deciros. Yo, sentado frente a ella, la contemplaba de hito en hito
y me hacía la misma pregunta... ¿Es bella esta mujer?
Mientras
permanece en silencio, parece una mujer algo extraña y un poco dura de
facciones; pero en cuanto se siente mirada y, sobre todo, cuando habla de arte,
de luchas pasadas, de triunfos, de ilusiones pretéritas, entonces se transfigura
de tal forma, que se muestra con una belleza, si no extraordinaria, original.
Charla
mucho y la charla en sus labios tiene algo de misterio, de risa y de dolor al
mismo tiempo; ese algo es lo que subyuga y va adueñándose poco a
poco de la admiración del que la escucha. Muy morena; tan morena que su
piel tiene trechos (las orejas, la barbilla, el cuello) por donde broncea.
Sus
ojos, muy grandes y muy negros, brillan a veces con un fulgor siniestro, como
los de una tigresa. Nunca están quietos. Van delante de su palabra para
daros la perfecta sensación de la alegría, del dolor, de la tristeza,
del placer. La nariz, casi perfecta, de levísimas aletas, respinga un poco
por la punta. Su boca, grande, inmensamente grande, siempre ríe, dejando
asomar entre sus sangrientos y finos labios los dientes también grandes,
pero blanquísimos. Como la endrina es su cabellera, que se desborda, ondulada,
brillante, copiosa, sobre su nuca.
Aquella tarde, su gentil
figura, más bien alta, estaba ataviada con una sencillez elegante. Un vestido
de seda color naranja ceñíale perfectamente las leves y firmes redondeces
de su cuerpo>>.
El 12 de maig va representar, al Teatro de la
Princesa de Madrid, la comèdia "Los ojos de los
muertos" de Jacinto Benavente. El debut de Margarida a
Madrid i la seva incorporació definitiva al teatre castellà,
va coincidir amb una sèrie d'esdeveniments que canviarien
el rumb de la civilització europea, que incapaç
de trobar una forma de convivència entre els pobles,
promovia conflicte i més conflictes fins a esclatar en
la primera guerra mundial. Tres mesos després de la seva
presentació en el Teatro Princesa, Europa cremava. Fins
a llavors, el regidor de l'escena teatral espanyola era Jacinto
Benavente que de 1894 a 1913 orientava i dirigiria els gustos
del públic amb les seves comèdies moralitzadores
d'alt to costumista, sent el representant del drama realista
Benito Pérez Galdós. En contrast amb el teatre
realista existia un teatre poètic, en el qual triomfaven
Eduardo Marquina, Francisco Villaespesa, Luis Fernández
Ardavín, Joaquín Montaner i un teatre costumista,
comèdia, sainet i joguina còmica que el conreaven
els germans Serafín i Joaquín Álvarez Quintero,
Carlos Arniches, José Fernández del Villar, Pedro
Muñoz Seca i Gregorio Martínez Sierra, millor
dit la seva esposa María Lejárrega, que era la
verdadera autora de les obres.
Margarida Xirgu per millorar el seu castellà
i per fer continuades pràctiques en aquesta llengua,
escrivia a la seva família en castellà i parlava
amb tothom també en castellà, fins al punt de
mantenir-la a ultrança, àdhuc quan es trobava
en presència d'interlocutors catalans. A tal extrem que
com recollí la revista "El Teatre Català"
del 23 de maig de 1914, Francesc Cambó un dia, amb el
seu ímpetu habitual, entrà al salonet del Teatre
Princesa on la Xirgu hi acostumava a mantenir una animada tertúlia:
<<-Què tal, Margarida?- interrogà en Cambó.
-¡Ah, usted por aquí, mi amigo!... ¡Cuanta
amabilidad!
En Cambó, impertèrrit:
-Un gran èxit, eh?
-Si, señor... Aquí son muy buenos. Me han recibido
con todos los honores...
En Cambó mira a l'un i a l'altre, astorat, i, en veure
que tots són catalans, pica amb els dits, nerviós,
damunt la copa del barret.
I insisteix:
-I estarà molts dies aquí, encara?
-Verá usted, según y como. La temporada es mala...
El público viene algo cansado...
En Cambó sembla que ja no està nerviós.
Més aviat indignat. Apreta les dents i es torna verd.
Ara interroga la Xirgu:
-¿Y qué, amigo? ¿Cómo van por mi
tierra?
En Cambó fa un gest violent de fàstic, diu un
renec ben català i, sense acomiadar-se, es retira...
Silenci general. Tots se miren. Els llavis d'en Rusiñol
-que era present a la tertúlia, junt amb Joaquim Salvatella
diputat per Figueres de la Unió Federal Nacionalista
Republicana i el caricaturista barceloní Lluís
Bagaria- se contrauen per no dir una de les seves ironies>>
L'estiu del 1914, a Santander, la Xirgu coneix Galdós
en una tertúlia d'escriptors i poetes. Des d'aleshores,
don Benito i Margarida enllacen una amistat afectuosa i emotiva.
El dramaturg, admirat per la trajectòria de l'actriu,
li ofereix l'estrena de l'obra "Santa Juana de Castilla"
que és a punt d'enllestir, pel 1918. Entre el 24 i el
30 de novembre de 1914 la Compañía Margarita Xirgu
es va presentar a Logroño al Teatro Bretón amb
les obres: "Alma triunfante" i "La comida de
las fieras" de Jacinto Benavente, "El corazón
manda" de Francis de Coisset, "Madame Pepita"
de Gregorio Mártinez Sierra, "Magda" d'Herman
Sudermann, "La malquerida" de Jacinto Benavente, "Primerose"
de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet i "Zaza"
de Pierre Berton i Charles Simon. L'elenc d'actors va ser: Francisco
Barraycoa, Pedro Cabré, Manuel Fernández, Federico
Górriz, José Lucio, Vicente Morales, Julio Ordóñez,
Miquel Ortín, Ramón Puga, Ricardo Puga, José
Rivero, Fernando Sala i José Soler i les actrius: Amparo
Álvarez Segura, Concepción Ester, Amparo López,
Guillermina Moreno, Celia Ortíz, Julia Riaza, María
de las Rivas, Julia Sala, Josefina Santaularia i Josefa Segura.
Programa del Teatro Bretón
de los Herreros de Logroño del novembre de 1914.
Foto Bermemar
Margarida no abandona el teatre a Barcelona i
estrena el 7 de gener de 1915 en el Teatre Principal "El
yermo de las almas", la primera obra dramàtica de
Ramón María del Valle-Inclán. L'obra va
estar en el cartell tres dies i va ser l'última estrena
de la temporada de la Companyia Margarida Xirgu a Barcelona.
L'obra va assolir, no obstant això, més representacions
en la gira que l'actriu va emprendre per províncies.
Mentrestant, Valle-Inclán es va disposar a escriure-li
una tragèdia que va titular "Pan divino". Però
va ocórrer lo imprevist, al saber que Margarida es disposava
a programar en el Teatro Princesa "El yermo de las almas"
i no "Pan divino" per a iniciar la seva temporada
a Madrid, Valle-Inclán li va retirar l'obra, al·legant
que no volia que es lluís a costa seva fent tan bona
mort, com li havia ponderat el seu representant, el marquès
de Premio Real. El renyir amb les protagonistes de les seves
obres, va ser una tònica habitual en don Ramón.
Caricatura de Margarida Xirgu protagonitzant
"El yermo de las Almas" el 1915.
Fresno
Retrat de Margarida Xirgu dedicat
al Niu d'Art de Vilafranca, el 1915, durant la gira que va emprendre
per ciutats catalanes.
Fons Adolf Lara. Arxiu fotogràfic
de VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.
Margarida Xirgu va inaugurar la campanya madrilenya de 1915,
en el Teatro de la Princesa, amb "La marcha nupcial"
d'Henri Bataille. El públic es va mostrar una mica reservat
i fred per la lentitud del desenvolupament de la tècnica
analítica, que l'autor imprimia en l'obra. A continuació
va representar la comèdia "El tercer marido"
de l'italià Sabatino López, que va agradar més
a la crítica, per tractar-se d'una peça sense
matisos sociològics profunds però amb trets de
fi humorisme. Després d'aquesta obra la Xirgu va representar
el drama "El amor tardío" de Alberto Insúa
i Alfonso Hernández-Catá. L'obra sosté
el conflicte sentimental d'un home de ciència que veu
florir l'amor a l'hivern de la seva vida. El 10 de maig va estrenar
"Sirenas mudas" de Ramón Goy de Silva. En aquesta
obra planeja la presència dels morts i del passat. Una
actriu torna al cap dels anys al lloc on s'havia enamorat d'un
escriptor; escrivia ell els drames que la van fer rica i famosa.
L'escriptor ha mort i la seva esposa s'ha suïcidat fa temps;
ara Elvira sent un amor incontenible pel fill, que a la vegada
es troba casat. Els personatges semblen estar a la mercè
de les seves passions, de l'amor impossible d'aconseguir, gairebé
inermes davant ell. Finalment l'actriu no vol ser un entrebanc
per a la felicitat dels altres i abandona la casa, que està
situada a Galícia, en un món d'artistes i de classe
mitja. La Xirgu va representar també per primavera al
Teatro Princesa, les obres "La mujer desnuda" d'Henry
Bataille i "Sor Beatriz" de Maurice Maeterlink.
Caricatura de Margarida Xirgu protagonitzant
"Sirenas mudas" el 1915. Fresno
Margarida Xirgu actuant en una obra no identificada.
Arxiu Germans Xirgu
Entre juny i juliol de 1915 va representar al Teatre Novetats
de Barcelona: "Zazá" de Pierre Berton i Charles
Simon, "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas
fill, "La cortina verde" de Julio Dantas, "La
malquerida" de Jacinto Benavente, "Salomé"
d'Oscar Wilde, "El corazón manda"del francès
Francis de Croisset, "La marcha nupcial" d'Henry Bataille
i "Sor Beatriz" de Maurice Maeterlink en traducció
de Gregorio Martínez Sierra. Margarida Xirgu va estrenar
"La mujer desnuda" d'Henri Bataille el 17 de juliol
de 1915 en el Teatre Novetats de Barcelona i a continuació
va representar "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà.
També el 1915 va representar el drama sobre el feminisme
"Ícara" d'Eugenio Sellés.
Margarida
Xirgu interpretant "Ícara" el 1915.
Foto: Fons Margarida Xirgu de
l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
Entre el 21 i
el 30 de setembre de 1915 la Compañía Margarita
Xirgu es va presentar a Logroño al Teatro Bretón
amb les obres: "El amor tardío" d'Alberto Insúa
i Alfonso Hernández-Catá, "El corazón
manda" de Francis de Coisset, "La cortina verde"
de Julio Dantas, "La dama de las camelias" d'Alexandre
Dumas júnior, "Frou-frou" de Meilhac-Halévy,
"La gata de angora" de Jacinto Benavente, "La
marcha nupcial" i "La mujer desnuda" d'Henri
Bataille, "Primerose"de Robert de Flers i Gaston Armand
de Caillavet, "La redacción" d'Antonio Ramos
Martín, "La reja" i "Sangre gorda"
dels germans Álvarez Quintero, "El tercer marido"
de Sabatino López i "Zaza" de Pierre Berton
i Charles Simon. L'elenc d'actors va ser: Francisco Barraycoa,
Pedro Cabré, Enrique Casanova, Federico Górriz,
José Lucio, Vicente Morales, Miquel Ortín, Ramón
Puga, Ricardo Puga, José Rivero, Carlos Segura i José
Soler i les actrius: Amparo Álvarez Segura, Concepción
Ester, Amparo López, Guillermina Moreno, Celia Ortíz,
Julia Riaza, María de las Rivas, Adela Santaularia, Josefina
Santaularia, Josefa Segura i Dolores Valero.
Els texts han sigut extrets de les biografies
<<Margarida Xirgu. Una vocació indomable>>
i "Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona
a Punta Ballena"de Francesc Foguet i Boreu, i <<Margarita
Xirgu. Una biografía>> d'Antonina Rodrigo.
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
