Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

73.MARIO VANARELLI

 

Mario Vanarelli va néixer a Buenos Aires el 21 d'octubre de 1917, va ser escenògraf teatral i del cinema.

Des de molt jove es va sentir atret pels escenaris. Després d'ingressar a l'Academia Argentina de Bellas Artes, es va vincular amb el teatre i en el Odeón va començar la seva llarga trajectòria escenogràfica, al posar en escena diverses obres de la "Comedie Francaise", per aquells dies de visita a Buenos Aires. Va iniciar la temporada del Teatre Odeón el 1944 amb l'escenografia per a l'estrena de "Una viuda difícil" de Conrado Nalé Roxlo, protagonitzada per Paulina Singerman. Va actuar com Director Tècnic de la "Comedie Francaise" i de Jean Louis Barrault i la seva dona Madeleine Renaud, en les seves gires per Amèrica Llatina.

Paral·lelament a la seva labor escènica, el cinema va requerir el seu art i va debutar a la pantalla gran el 1945 amb l'escenografia per al film "Allá en el setenta y tantos", dirigit per Francisco Múgica i protagonitzat per Silvana Roth, treballant després d'aquesta primera experiència en un total de 68 pel·lícules argentines. Aquest mateix any va realitzar també l'escenografia per al film "Dos ángeles y un pecador". Va ser Rector i Professor d'escenografia a l'Escuela Superior de Bellas Artes "Ernesto de la Cárcova" de Buenos Aires i Professor d'escenografia a la Universitat de La Plata. El 1948 va interpretar el film "El tambor de Tacurí" per semblar-se, merament, molt al personatge i va realitzar les escenografies per a les pel·lícules "Mis cinco hijos" i "Al marido hay que seguirlo" i, els figurins de vestuari per a "María de los Ángeles". Va continuar el 1949 amb les escenografies per als films "La historia del tango", "De hombre a hombre" i "Edición Extra", i en aquest mateix any va ser el director artístic i el realitzador de vestuari del film "Esperanza".

El 1950 Vanarelli va realitzar les escenografies per a les pel·lícules "La campana nueva", "Cinco grandes y una chica", "Arrabalera", "Esposa último modelo", "La doctora Castañuelas" i "Romance en tres noches", continuant el 1951 amb les escenografies per als films "El heroico Bonifacio", "Vivir un instante", "Fantasmas asustados", "El pendiente" i "Pasó en mi barrio". El 10 d'agost de 1951 en el Teatro Solís de Montevideo, Margarida Xirgu va dirigir i interpretar "La loca de Chaillot" de Jean Giraudoux, amb versió castellana de Roberto A. Tálice, amb escenografia i figurins de Mario Vanarelli. El 1952 Vanarelli va realitzar les escenografies per al film de la TV Argentina "La bestia debe morir" i per a les pel·lícules "Mi mujer está loca" i "La patrulla chiflada". En aquest mateix any va realitzar l'escenografia de la pel·lícula nord-americana "El camino del gaucho", rodada a Argentina amb Gene Tierney com intèrpret i dirigida per Jacques Tourner. El 15 de maig de 1953 Margarida Xirgu va dirigir "El abanico" de Carlo Goldoni amb traducció de J. Hernández Peralta i M. M. de Hernández, amb esbossos de decorats i figurins de Mario Vanarelli.

 

Teló d'"El abanico" de Mario Vanarelli, del 1953.

Foto: Teatro Solís


Decorat d'"El Abanico"de Mario Vanarelli, del 1953.

Foto: Teatro Solís

 

També el 1953 va realitzar les escenografies per als films "La voz de mi ciudad", "Ellos nos hicieron así", "Dock Sud" i "Del otro lado del puente". Posteriorment va treballar llargament per a Artistas Argentinos Asociados, i les feines per a grans produccions com "El grito sagrado" el 1954 i "El amor nunca muere" el 1955, ambdues de Luis César Amadori, el van instal·lar definitivament a la pantalla gran. També el 1954 va realitzar les escenografies per a les pel·lícules "Mujeres casadas", "Un hombre cualquiera" i "El calavera". Va ser un dels grans mestres de l'escenografia que va brindar tant al cinema com al teatre i a la televisió el seu enorme talent per a descriure els àmbits més complexos, d'una enorme temàtica que va quedar en el record dels espectadors. El 30 d'abril de 1954 es va estrenar "El último perro" en el Teatro Cervantes, realitzada amb escenografies de Mario Vanarelli.

 

Mario Vanarelli.

Foto: Cine Nacional

 

El 6 de juny de 1954 Margarida Xirgu va dirigir, versionar i protagonitzar "Macbeth" de William Shakespeare en el Teatro Solís de Montevideo, amb esbossos de vestuari de 150 vestits i escenografia de Mario Vanarelli i, amb decorats de José Echave.

 

Figurins de "Macbeth" de Mario Vanarelli.

Arxiu Jordi Rius Xirgu

clica aquí per veure'ls tots

 

Escenografia de "Macbeth" de Mario Vanarelli.

Arxiu Jordi Rius Xirgu

 

Mario Vanarelli va fer el 1955 les escenografies per als films "Pájaros de cristal", "Mercado de abasto", "El hombre que debía una muerte", "Los peores del barrio", "Un novio para Laura", "Requiebro", " Ayer fue primavera" i "La morocha". El 1956 va continuar amb les escenografies per als films "Sangre y acero", "La pícara soñadora", "Catita es una dama", "Los tallos amargos", "El satélite chiflado", "Marta Ferrari" i "Después del silencio". El 19 d'octubre de 1956 Margarida Xirgu va dirigir "El profanador" de Thierry Maulnier en el Teatro Solís de Montevideo, amb escenografies de Vanarelli.

 

Escenografies de "El profanador" de Mario Vanarelli.

Arxiu Jordi Rius Xirgu

 

Es va estrenar l'obra teatral "Los elegidos" de Jacobo Langsner amb escenografies de Vanarelli el 1957 . Va realitzar el vestuari de 216 obres de teatre, desenvolupant la seva labor en tots els escenaris de Buenos Aires, incloent el Teatro Colón, per al qual més tard també va realitzar òperes i ballets. Van sumar 857, els escenaris per ell creats per a programes dels 4 canals de la Televisión de Buenos Aires, on el seu aport tècnic i artístic va ser de gran importància. El 1957 també va realitzar les escenografies per als films "Todo sea para bien" i "Una viuda difícil", continuant amb les escenografies per a les pel·lícules "El Jefe" el 1958 i, "He nacido en Buenos Aires" i "El candidato" el 1959. Aquest mateix any la crítica de Lima i Perú, el va premiar per l'escenografia i el vestuari del ballet "Interplay" de Lambrinos-Morton Gould.

Vanarelli va realitzar el 1960 les escenografies per al film de TV "Operación cero" i per a les pel·lícules "Yo quiero vivir contigo", "La patota", "Sábado a la noche, cine" un dels nombrosos títols d'Aries dirigida per Fernando Ayala i "Obras maestras del terror" interpretada per Narciso Ibáñez Menta i dirigida per Enrique Carreras. Vanarelli va ser l'escenògraf preferit de Narciso Ibáñez Menta, que el va convocar tant per a les seves posades teatrals com per a les seves obres televisives.

 


Cartell d'"Obras maestras del terror" amb escenografia de Mario Vanarelli.

Foto: Cine Nacional

 

Va fer les escenografies per als films "Mi Buenos Aires querido" el 1961 i "Huis Clos (A puerta cerrada)" el 1962. També el 1962 va realitzar les escenografies per a l'obra de teatre "¡Cosas de Papá y Mamá!" interpretada per Niní Marshall. Va continuar realitzant escenografies per a les pel·lícules "Paula cautiva" i "La calesita" el 1963; "Buenas noches, Buenos Aires" i "Con gusto a rabia" el 1964 i "Viaje de una noche de verano" el 1965. En aquest mateix any va realitzar les escenografies per a l'obra de Bayard Veiller "El proceso de Mary Dugan" dirigida per Tinayre i representada en el Teatro Cómico. La crítica de Rosario, provincia de Santa Fe, el va premiar pels decorats i vestuari de l'obra teatral "Sarah Bernhardt" d'E. Suárez de Deza. Vanarelli va realitzar les escenografies per als films "Las locas del conventillo (María y la otra)" el 1966 i "Cuando los hombres hablan de mujeres" el 1967. En aquest mateix any va realitzar les escenografies per a l'obra teatral de Peter Shaffer "La real cacería del sol" dirigida per Lautaro Murúa i representada en el Teatro Argentino.

El teatre, mentrestant, continuava sent la seva gran passió, com van ser les posades en escena, que van contar amb les seves esplèndides escenografies, de "Hello Dolly" el 1967 en el Teatro Odeón amb Libertad Lamarque; "La inhundible Molly Brown" en el Teatro Lola Membrives (abans Teatro Cómico) amb Susana Giménez i Juan Darthés; "Annie" amb Raúl Lavié i "Según pasan los años" de Skylos el 1968 amb Lolita Torres. Va treballar com dissenyador de vestuari al costat d'Horace Lannes, aconseguint importants guardons que van premiar la seva extensa i reeixida trajectòria, entre ells el "María Guerrero" i el "Martín Fierro" concedit pel APTRA 4 vegades, per els seus decorats per a diversos programes de la Televisión Argentina.
Vanarelli va elaborar les escenografies per als films "El gran robo" el 1968, "Kuma Ching" el 1969 i per la seva última pel·lícula "Argentinísima" el 1971, any en el que va rebre el Premi teatral "Rodolfo Franco" del Fondo Nacional de las Artes pels decorats de "40 quilates" i de nou el 1972 pels decorats de "Luz de gas". La seva labor artística va ser guardonada amb 32 premis. Al cinema: va obtenir 5 vegades el Premi a la millor escenografia, atorgat per l'Instituto Nacional de Cinematografía de l'Argentina i 3 vegades el Premi a la millor escenografia de l'any per l'Asociación de Cronistas Cinematográficos de l'Argentina.

 

Mario Vanarelli

Foto: La Nación

 

Entre els seus treballs cal destacar les escenografies per a "El amor por tres naranjas" de Sergei Prokofiev, "La loca" de Gian Carlo Menotti el 1979 i "I Lombardi" de Verdi a la New York City Opera el 1982. Després d'una brillant carrera a l'Argentina, Mario Vanarelli va triomfar en l'estranger, sobretot en el món de l'òpera, als Estats Units, Austràlia, Espanya, … participant a l'Opera de San Diego el 1979 i a Espanya a "Sansón y Dalila" de Camille Saint-Saëns amb Montserrat Caballé.

 


Esbós de Mario Vanarelli per a l'acte II de "Maria Stuardo" de Donizetti el 1975.

Foto: Opera Las Palmas


Mario Vanarelli va rebre els Premis teatrals anuals que atorga la Ciutat de Mar del Plata "Estrella de Mar" per la revista musical "Rompiendo olas" el 1982 i per la comèdia "Entre telones" el 1985 . Va participar també en les comèdies musicals "Annie" i "A chorus line" el 1986 a Buenos Aires, i va realitzar el 1989 els decorats i el vestuari de l'òpera "Cristóbal Colón" que va ser estrenada en el Teatre Liceu de Barcelona amb Josep Carreras i Monserrat Caballé. Va realitzar també grans escenaris a l'aire lliure per a espectacles com "Elektra", recitals musicals de Julio Iglesias, conjunts de música rock i Exposhow entre altres. A ell li pertany, la decoració total del "New York City" una de les més importants discoteques de Buenos Aires. Va fer els decorats i el vestuari el 1990 per a "Herodiade" de Massenet en el Teatro Romano de Mérida amb Josep Carreras i Monserrat Caballé i en el mateix any per a "Sansón y Dalila" de Camille Saint-Saëns en el Festival de Perelada amb Josep Carreres i Mariana Lipovseck. També el 1990 va realitzar les escenografies de "Revolver" per a Jairo a Toulouse, París i Buenos Aires.

Un dels seus últims treballs el va complir el 1993 en el Teatre Colón, amb "Los cuentos de Hoffman" interpretada per Alfredo Kraus i ja representada amb les seves escenografies el 1980 a l'Opera de Pittsburg. Va redecorar, a més, el Teatro Broadway i l'Armenonville.

La seva infatigable tasca s'havia perllongat durant dècades en el món de l'espectacle, del que va arribar a conèixer tots els detalls per a plasmar amb la seva desbordant imaginació d'escenògraf i de dissenyador de vestuari, aquest àmpli ventall de la pantalla, dels escenaris i de la televisió. Mario Vanarelli va morir el 6 de juliol de 2005 a Buenos Aires gairebé als 87 anys d'edat, després d'una llarga malaltia. Les restes de Vanarelli van rebre sepultura en el Jardín de Paz de Pilar.


Alguns texts han sigut extrets de: "Mario Vanarelli fue un gran escenógrafo. La Nación".

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.