Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

77. EL FANTASMA DE LA XIRGU AL TEATRE ROMEA

 

Atès que històricament, excepte en determinats moments, els poders públics no han dut a terme les intervencions necessàries en el camp cultural, han estat els moviments sorgits de la mateixa societat civil els que han fet realitat iniciatives com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música, els Teatres Principal i Romea, els ateneus obrers, els orfeons i les societats corals, entre altres.
El Teatre Romea va néixer com a teatre privat el 1863, orientat cap a la petita burgesia i les classes populars. Tancat després de la Guerra Civil, va obrir de nou el 15 de desembre de 1943. Es va convertir en el Centre Dramàtic de la Generalitat al 1981, complint el paper de Teatre Nacional fins a la creació del Teatre Nacional de Catalunya. És al 1999 quan comença la seva nova etapa, sota la gestió del Grup Focus que encarrega la direcció artística a Calixto Bieito, un dels directors escènics espanyols amb més projecció internacional.

 


Façana del Teatre Romea.

Foto: Wikipedia

El Teatre Romea és una sala d'espectacles dedicada principalment a funcions teatrals i ubicada al barri del Raval de Barcelona. Va ser construït al solar on hi havia hagut la biblioteca del Convent de Sant Agustí, desaparegut el 1835 i on es van aixecar diversos equipaments, entre ells, dos teatres: el Teatre de Sant Agustí -després Teatre Odeon- i el de l'Hospital. Reformat el 1913 per un arquitecte desconegut, el Teatre Romea compta amb platea i dos pisos. S'hi van fer remodelacions parcials el 1943 i el 1964, aquesta del vestíbul i la planta baixa. La última reforma i que va afectar a la sala, es va fer l'any 1992 pel arquitecte Joan Rodón.
Es un edifici de tres plantes, amb un aforo total de 615 fixes. A platea: 350. A les llotges: 16. Primer pis: 98. Segon pis: 152. Las dimensions de la sala son: Ample: 1570 cm màx. Fons des de la boca: 1920 cm. Alçada màxima: 1070 cm. Alçades a pisos: Primer pis: 271 cm i segon pis: 544 cm. De camerinos a la planta baixa hi han 3 de 2 persones i 1 de 1 persona. A la segona planta hi han 2 de 1 persona i 1 de 3 persones, tots amb lavabo i dutxa.

 

Localitats del Teatre Romea.

Foto: Teatreromea.com


Va ser un dels primers teatres a oferir sessions de cinema: el 21 de desembre de 1897 va exhibir projeccions de l'"Heliocinógrafo" de Bousset. El cinema, però, va fer-s'hi només de manera esporàdica: el 13 de gener de 1927 s'hi projectà "El místic", sobre l'obra de Rusiñol, i el 6 d'abril del mateix any, "Entre la vida y la muerte". El 1941 també va exhibir dues pel·lícules, que han estat les últimes a fer-s'hi.

Des d'un principi va esdevenir el local més important de teatre en català i només de 1939 a 1945 es van deixar de representar obres en aquesta llengua. Hi han actuat totes les generacions d'actors catalans des de Enric Borràs, Iscle Soler, Lleó Fontova, Maria Morera i Margarida Xirgu a Joan Capri i Josep Maria Pou. En els anys 20 el teatre va ser gestionat i remodelat per l'empresari Josep Canals. L'empresa propietària actual és Teatre Romea S.A.
Entre altres guardons, el Teatre Romea -que disposa de companyia pròpia- ha rebut el Premi a la Millor Programació de Teatre d'Espanya, atorgat per la Feria Internacional de Teatro de Huesca el 2005, i el Premi Max de les Arts Escèniques com a Millor Empresari o Productor Teatral, l'any 2007.
El Teatre Romea rep el suport de les següents institucions: Generalitat de Catalunya (Institut Català de les Indústries Culturals), Ajuntament de Barcelona (Institut de Cultura), Ministerio de Cultura (Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música) i Diputació de Barcelona.
La "Fundació Romea per a les Arts Escèniques" és una entitat privada sense ànim de lucre, creada amb la voluntat de promoure el sector de les arts escèniques i convertir-se en un referent teatral a Catalunya. Aquesta entitat, amb seu al Teatre Romea, va ser impulsada en els seus inicis per l'empresa Focus, productora de teatre i espectacles. Altres empreses s'han sumat a aquesta iniciativa: Caixa Catalunya, Tel·Entrada, el Grupo Zeta, El Periódico de Catalunya, Romea S.A. - propietaris de l'edifici del teatre- i, en el seu moment, Columna Edicions i Filmax.

 

Interior del Teatre Romea.

Foto: Teatreromea.com


Al igual que el Teatro Lara de Madrid te el fantasma de la actriu Lola Membrives, el Teatre Romea de Barcelona te el fantasma de Margarida Xirgu. La Margarida encara es passeja pel Romea. En persona ho té difícil perquè va morir a Montevideo el 1969, però es veu que el seu esperit no s'ha cansat de l'escenari. La periodista Laura Serra explica al respecte: <<En Juan, el cap de sala del teatre -i una persona d'allò més racional- assegura que a les nits passen coses estranyes per alguns racons del teatre, per on evita passar. Sorolls que no surten d'enlloc, focus que cauen inexplicablement i el senyal definitiu per atribuir-ho a un misteri i no a una rata: fins i tot s'ha vist una silueta fluorescent que es passeja per la platea. Correm a la consulta d'un expert. Doctor D'Arbó, doctor D'Arbó, què passa al Romea? "És un fantasma. El que no s'ha pogut demostrar és que sigui la Xirgu", aclareix el periodista des del plató de RAC1, on cada cap de setmana destapa "Enigmes" (i n'hi ha d'haver per força, perquè fa 40 anys que s'hi dedica!). Fenòmens parafísics com el del Teatre Romea s'han demostrat i s'han fotografiat. Són un fet per als ocultistes. Però determinar a quina persona pertany l'espectre ja és més difícil. Ha de ser algun difunt que tingués una relació especial amb el lloc. I el Romea va ser un talismà per a la Xirgu, que hi va debutar el 8 de desembre de 1906, fent el paper de Blanca a "Mar i cel" d'Àngel Guimerà. D'aquí la deducció>>.

 


Retrat de Margarida Xirgu.

Foto: Agencia Efe.

 

Domènec Reixac -qui va ser director del teatre- explica també al respecte: <<Quan em van nomenar director del Centre Dramàtic de la Generalitat amb seu en el Teatre Romea de Barcelona, allà per 1988, coneixia a Margarida Xirgu de nom, per ser una gran actriu i poca cosa més. Però al fer-me càrrec del Romea, una espècie de síndrome Xirgu es va anar allotjant-se en el meu interior fins a assolir una certa convivència fantasmal, que era ben rebuda i captada amb "tota normalitat". Perquè la Xirgu, millor dit el fantasma de la Xirgu, vivia en el Romea. L'escoltava passejar per sobre del sostre de la platea, tancar portes, desplaçar objectes... al principi preguntava:

Heu escoltat això? I els més antics de l'edifici, amb tota normalitat, em responien: És la Xirgu.

Així vaig aprendre a conviure amb aquests sorolls, amb aquella presència, que s'havien convertit en part de la vida interior del Romea (com la té tot teatre). Més endavant, estudiant la història del Romea i del teatre català, vaig poder comprendre quan gran havia estat la Xirgu, quantes nits glorioses havia viscut i, sobretot, quin gran servei havia fet al teatre català i als seus autors, no només representant-los amb tot el seu talent sinó duent-los més enllà de les nostres fronteres. Margarida, una forta abraçada>>.

L'actriu Clara Segura explica també: <<... en el Teatre Romea també deien que estava el fantasma de Margarida Xirgu. No sé si és veritat o no, però al poc temps em van donar el Premi Margarida Xirgu 2004/2005 per "Ets aquí?", de Javier Daulte. Casualitat? No ho sé, només sé que aquestes coses em donen molt respecte>>.

 


Margarida Xirgu protagonitzant una obra no identificada.

Arxiu Germans Xirgu.

Camerino de Margarida Xirgu al teatre Romea de Barcelona

foto Ryou Abe

Cada 27 de març, des de l'any 1961, se celebra arreu del món el Dia Mundial del Teatre i abans de la funció, el Teatre Romea el fa sentir convidant a tothom a conèixer les seves intimitats. Els seus 145 anys d'existència es palpen en cada racó: recorrent els seus passadissos estrets, pujant per l'escenari o travessant el pati de butaques. I també el fantasma de Margarida Xirgu, tan present en tot el Teatre Romea. Els actors acompanyen el públic entre bastidors per veure què es cou a les entranyes d'un teatre. L'actor Carles Canut, un dels encarregats de guiar el públic en alguna ocasió, assegurava que l'ha sentida sovint entre vestidors. Just al costat de l'escenari hi ha l'antic camerino de Margarida Xirgu. Per passar d'una banda a l'altra de l'escenari, els actors han de fer una cursa arriscada que recorre les entranyes del teatre, a sota mateix de l'escenari. Un indret que guarda telers, varals de llum i altres elements que recorden que el Romea és memòria viva del teatre del segle passat.

Aquesta diada serveix per difondre l'esperit amb què va néixer l'Institut Internacional del Teatre, que no és altre que "promoure l'intercanvi internacional de coneixements i pràctiques teatrals, estimular la creació, incrementar la cooperació entre la gent del teatre, fer palesa la importància de les arts en el desenvolupament de les societats i aprofundir en el vessant fraternal i pacificador que propicia el teatre", segons ja es llegia al seu manifest fundacional.

L'acte més arrelat del Dia Mundial és la lectura d'un manifest, que és el mateix per a tots els teatres del món. Cada any el redacta una personalitat de l'escena internacional i és llegit abans de les representacions que es fan el 27 de març. D'aquesta tasca se n'ocupen, habitualment, algun dels actors o el director de l'espectacle que es representarà. En el passat, s'han ocupat d'escriure el manifest autors com Arthur Miller (1963), Peter Brook (1969), Pablo Neruda (1971), Luchino Visconti (1973) o Antonio Gala (1987).

El 6 de setembre de 2011 Julio Manrique, actor i director de teatre, escriu i dirigeig l'obra "LLum de guàrdia" al teatre Romea. La llegenda del fantasma de la Xirgu li ha servit d'inspiració.


Llum de guàrdia

foto teatre Romea

 


Alguns texts han sigut trets de Wikipedia, Teatre Romea i la seva Fundació i dels articles "Les entranyes del Teatre Romea" de Maria Soldan i "Treu el nas entre els bastidors del Romea" de Marçal Lladó.

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.