79. MARGARIDETA
Margarida
Xirgu i Rico va néixer el 22 d'octubre de 1913 i va ser la fillola i neboda de Margarida
Xirgu, que sempre li deia: la seva Margarideta. La tia va ser per a la nena la
fada que va fer possible les seves inefables il·lusions infantils. En una
entrevista d'Antonina Rodrigo publicada en "El Diario de Barcelona"
explicava: <<La meva infància està física i il·lusionadament
unida al seu record. Com totes les dones que no tenen fills, se sentia molt responsable
de mi, quan em confiaven a ella. Vigilava constantment els meus jocs i temia que
el menor excés m'emmalaltís. La seva cambrera personal feia llavors
de mainadera i preferia que de nit m'acompanyés en l'hotel fins que ella
acabés la seva actuació, que l'assistís en l'escena>>.
Un dels millors records infantils de Margarida, va ser una festa de Reis, que
ella i el seu germà Salvador, van passar a Madrid, al costat de la seva
tia. Tota la companyia els va fer regals i Jacinto Benavente, que la volia molt,
li va regalar la nina més bonica que va tenir en la seva vida.

Margarida , la seva àvia Pepeta Subirà i el seu germà Salvador
Xirgu i Rico.
Arxiu Marta Prat Xirgu

Margarida
i el seu germà Salvador Xirgu i Rico.
foto
Xavier Rius Xirgu

nina
de Margarida Xirgu regalada per jacinto Benavente
fons
familiar
Margarida va rebre
innombrables cartes de la seva padrina, que no podent vèncer la nostàlgia
que li produïa el seu record, la cridava, i el seu germà Miquel, que
la volia tant, l'enviava al seu costat encara que només fossin uns dies,
per a no perdre les seves classes del col·legi.
Margarida
en l'entrevista citada anteriorment, relatava: <<Quan vaig aprendre a escriure,
vam mantenir estreta correspondència. I, a través de les seves cartes,
datades des de totes les ciutats espanyoles, en les seves gires artístiques,
tractava d'orientar la meva vida. Li preocupava molt la meva salut i la marxa
dels meus estudis, tractant d'inculcar-me per tots els mitjans, l'obligació
moral d'aprofitar el temps>>. Una carta datada el 15 de juliol de 1927 des
de "Le Grand Hotel" de Font Romeu, s'iniciava així: <<Benvolguda
fillola: Aquesta tarda he rebut la teva afectuosa carta. No pots saber l'alegria
que em dones quan m'escrius, veig te'n recordes de mi i això em fa molt
contenta>>. Margarida Xirgu descansava tots els estius al Pirineu francès.
Aquest descans era per a ella imprescindible. S'anava sola i feia repòs
total, tan necessari per als seus fràgils pulmons. En el mateix estiu escrivia
des de Bilbao: <<Estic molt contenta de tu; veig que compleixes l'ofert
molt sovint>>. Però, quan es retardava a contestar a les seves cartes,
l'hi retreia afectuosament: <<Comprenc que tens molt que estudiar però
si no m'ho dius com he de saber que te'n recordes de mi? Empipar-me amb tu de
cap manera, però t'agraeixo tant les teves cartes, que per a donar-me aquesta
satisfacció, bé pots deixar deu minuts al teu esbarjo cada sis o
set dies. No és molt demanar, no et sembla, una carta cada setmana i estaré
contentíssima?>>
Algunes cartes van ser veritables
lliçons de gramàtica: <<El verbo ir se escribe sin h... Es
preciso que escribas bien el castellano. En España es de suma importancia.
No descuides la gramática>>. O <<Acostúmbrate a poner
la población en que resides y la fecha antes del nombre a quien van dirigidas
las cartas. Cuando las cartas son para el interior la fecha se pone al final después
de la firma, en esta forma: Margarita.- Hoy 30 de agosto...>>
Miquel
Xirgu li va comprar a principis de 1928 a la seva filla Margarida, que tenia 14
anys, un àlbum per a col·leccionar signatures. Llavors estava molt
en voga aquest costum. En el temps que les dues Margarides -padrina i fillola-
no estaven juntes, la Xirgu es quedava amb l'àlbum i li anava recollint
autògrafs, pensaments, poesies, partitures de cançons, dibuixos,
... del món artístic de l'època. Margarida Xirgu va realitzar
aquest treball per a la seva fillola fins que va marxar el 1936 a realitzar la
seva quarta gira per Amèrica i que va acabar sent l'inici del seu llarg
exili.
Des de Madrid, el 23 de febrer de 1928 Margarida Xirgu
comunicava a Margarideta: <<Don Jacinto Benavente ens ha llegit el pròleg
de la nova obra que escriu per a nosaltres, és molt bonic. A veure si amb
aquesta nova obra ens rescabalem de la pèrdua que duem...>>. Es tractava
de l'obra "¡No quiero! ¡No quiero!" estrenada a principis
de març de 1928, en el Teatro Fontalba. Per aquells dies Jacinto Benavente
li va posar en l'àlbum una de les seves frases moralitzadores:
<<Más
cerca está de Dios el pecado humilde que la virtud orgullosa>>

Pensament de Jacinto Benavente, escrit per ell en el àlbum de signatures.
Arxiu familiar Prats Prat

Margarideta i Margarida Xirgu el 1928.
Foto
Antonina Rodrigo
Al desembre de 1928 Margarida Xirgu va
estrenar "Novelera" dels germans Álvarez Quintero i aquests van
estampar unes rimes en l'àlbum de Margarideta:
Conserva
en el corazón,
contra penas y dolores,
un escondido rincón
donde sólo nazcan flores.

Rimes de Serafín i Joaquín Álvarez
Quintero, dedicades en el àlbum de signatures.
Arxiu
familiar Prats Prat.
El 4 de gener de 1929 el poeta Álvaro
de las Casas, va escriure aquestes paraules en el àlbum:
<<Llevas
nombre y apellido de la más ilustre, eximia y preclara de las actrices
de España; una fortuna así, honra y obliga.
Yo
deseo con todo el alma que tu vida responda siempre a esta ejecutoria de glorias,
en la que tú, de segura, escribirás páginas de ingenio, arte,
como ley las escribes de belleza, bondad y ternura>>.

Dedicatòria d'Álvaro de las Casas en el àlbum de signatures.
Arxiu familiar Prats Prat
Amb
freqüència apareix en la correspondència entre padrina i fillola
l'itinerari de les gires per províncies. El 9 de març de 1929, li
escriu des d'Alcoi, on actua: <<Benvolguda fillola: Vaig rebre la teva amable
carta. Estic molt contenta de veure que em comuniques el teu canvi de col·legi.
M'agrada saber de les teves coses... Aquí acabo demà, vaig dilluns,
dimarts i dimecres a Gandía, dijous torno aquí a donar una única
funció. Des del 14 al 19 Teatro Romea, Murcia. Del 20 al 24 Teatro Circo
Cartagena. Del 30 de març al 18 d'abril, Teatro Cervantes, Sevilla...>>.
El 23 d'abril havia debutat en la ciutat de l'Alhambra, en el desaparegut
Teatro Cervantes. Sis dies més tard s'estrenava l'obra "Mariana Pineda",
en la ciutat i bressol de la heroïna liberal, que va revestir caràcters
de veritable esdeveniment literari i social, donada l'expectació que havia
per conèixer aquesta obra. Per aquelles dates, els amics del poeta van
oferir un homenatge a Margarida Xirgu i a l'autor de "Mariana Pineda",
en el que García Lorca va llegir unes quartilles exaltant la labor de l'actriu
i l'admiració que sentia per ella: <<Públicamente, y en Granada
-va començar dient el poeta de Fuente Vaqueros- donde duerme su sueño
de amor mi distinguida heroina, he de manifestarle mi agradecimiento y expresarle
de manera fría y razonable la profunda admiración que siento por
su labor de teatro en nuestro país; porque ella es la actriz que rompe
la monotonía de las candilejas con aires renovadores y arroja puñados
de fuego y jarros de agua fría a los públicos dormidos sobre normas
apolilladas. Margarita tiene la inquietud del teatro, la fiebre de los temperamentos
múltiples. Yo la veo siempre en una encrucijada, en la encrucijada de todas
las heroinas, meta barrida por un viento oscuro donde la vena aorta canta como
si fuera un ruiseñor...>>. Federico García Lorca el 1935 i
durant la seva estada a Barcelona i Badalona, va estampar, d'aquesta forma tan
original, la seva signatura en l'àlbum de Margarideta.

Signatura de García Lorca en el àlbum de dedicatòries.
Arxiu
familiar Prats Prat
El dia 4 de maig de
1929, escrivia Margarida Xirgu a la seva fillola des de Granada: <<Em trobava
molt bé a Sevilla però a l'arribar aquí, va fer un temps
horrorós; pluja, calamarsa, neu molt a prop, que es va deixar sentir per
un fred intensíssim i em sembla que ha estat aquest canvi tan brusc, el
poc malestar que sento. Creo que no serà res, doncs avui torna a fer calor.
Vaig assistir a missa amb la colònia catalana d'aquí, el dia de
la festa de Montserrat...>>.
Margarida Xirgu a partir
de finals de 1922 va començar a passar temporades en la casa de Badalona,
que acabava d'adquirir. Quan allí s'instal·lava, quasi no sortia
de casa, li encantava mirar el mar. Com deia Luis Prendes: <<Era una mujer
de trato muy dulce, muy sencilla y extremadamente modesta, como corresponde al
valor que tenía, que nunca le sorprendió haber adquirido>>.
La Xirgu va conviure molts anys entre els badalonins. Com recorda en Joan Abril
en un article a la "Revista de Badalona": <<A l'any 1930, en el
teatret del Cor de Marina de Badalona, "Els Amics del Teatre" representaven
amb gran entusiasme, un extens repertori de drames i comèdies. L'elenc
era format per en Jaume Costa, l'Oleguer Solà, en Jaume Barbosa, en Selva,
en Sitjà,... La direcció anava a càrrec d'en Muns, un actor
veterà. En certa ocasió, durant un assaig, van comparèixer
en Manel Dalmau i la Margarida Xirgu. L'actriu desitjava que la seva neboda, la
Margarideta, debutés amb els afeccionats badalonins. Aquell modest teatret
li recordava el començament de la seva vida artística. En Dalmau
havia actuat moltes vegades amb la Xirgu. En Muns va escollir una comèdia
on la neboda de 16 anys, hi tindria un brillant paper. En efecte, la Margarideta
interpretà el paper molt bé, però aviat deixà córrer
l'aventura teatral>>.
El 1 de juny de 1931 Margarida
Xirgu va estrenar "Fermín Galán" de Rafael Albertí
en el Teatro Español de Madrid, aquest li dedicà a la seva fillola
la poesia "La Húngara":
Y yo, mi niña,
teniendo
abrigo contra el relente
mientras va el sueño viniendo.
Y
tú, mi niña, durmiendo
en los ojitos del puente,
mientras
va el agua corriendo.

Poesia i dibuix de Rafael Alberti en el àlbum de signatures.
Arxiu
familiar Prats Prat
Ramón Pérez
de Ayala l'escriptor de poemes, narrativa i assaigs, li va dedicar aquest poema
en l'àlbum:
Vivir no es sino amar.
Amar, tres cosas puede ser:
desear,
poseer, recordar.
Pero, la posesión suele amargar,
como el recuerdo
suele entristecer.
Sintámonos vivir,
poniendo un poco lejos el placer,
aun
cuando lo podamos conseguir.
Caminar al mañana. No al ayer.
Desear.
Desear, hasta morir.

Poesia de Ramón Pérez de Ayala en el àlbum de signatures.
Arxiu familiar Prats Prat.
El
26 de març de 1932 Margarida Xirgu va estrenar "La duquesa de Benamejí"
dels germans Antonio i Manuel Machado, en el Teatro Español de Madrid amb
decorats i figurins del seu germà Miquel Xirgu, pare de Margarideta. Manuel
Machado li va dedicar, en l'àlbum, aquest vers de "Soleares"
del "Cante Jondo" de 1912:
Por soleares...
La
veredita es la misma...
Pero el queré es cuesta abajo.
Y el olvidar
cuesta arriba!

Vers de Manuel Machado del poema "Soleares"en el àlbum de signatures.
Arxiu familiar Prats Prat
El
19 d'agost de 1932 l'Ajuntament de Madrid va adjudicar el Teatro Español
per tres anys a la Compañía Xirgu-Borràs, fruit de la segona
fusió de les dues companyies teatrals. El 19 de setembre de 1932 Enric
Borràs escrivia en l'àlbum de Margarideta:
<<Em plau i
m'honra firmar aquest àlbum de la gentilíssima Srta. Margarideta
Xirgu, que, a més de ser una de les flors més hermoses dels jardins
de la nostra terra es la fillola de Margarida Xirgu; la més gran de les
nostres artistes>>.

Dedicatòria
d'Enric Borràs en el àlbum de signatures.
Arxiu
familiar Prats Prat
El 30 d'octubre de
1932, Miguel de Unamuno va llegir a la Compañía Xirgu-Borràs
"El otro" i el 13 de desembre, va escriure en el àlbum:
<<En
víspera d',El Otro" que es uno de mis misterios>>

Dedicatòria de Miguel de Unamuno en el àlbum de signatures.
Arxiu familiar Prats Prat
El
16 de novembre de 1933 Margarida Xirgu va estrenar la tragicomèdia "Divinas
palabras" de Ramón María del Valle-Inclán, en el Teatro
Español de Madrid, dedicant-li un vers del poema "Rosa hiperbólica"
-de marcat caràcter autobiogràfic- a Margarideta en el seu àlbum,
però canviant, curiosament, la paraula d'inici Écheme per Lánceme:
Lánceme
al mundo de un salto loco.
Fui peregrino sobre la mar.
Y en todas partes
pecando un poco.
Dejé mi vida como un cantar.

Vers de Ramón María del Valle-Inclán en l' àlbum de
signatures.
Arxiu familiar Prats Prat
Margarida
Xirgu i Federico García Lorca van polaritzar a Barcelona una nodrida tertúlia
en el 1935, que es reunia en el camerino de l'actriu. En aquesta tertúlia
va ser on va néixer la idea que Emili Grau Sala fes el cartell de "Doña
Rosita la soltera". Abans, el 1934, ja li havia dedicat a Margarideta una
aquarel·la en el seu àlbum.

Aquarel·la d'Emili Grau Sala en el àlbum de signatures.
Arxiu
familiar Prats Prat
Grau Sala no va ser l'únic pintor
que va dibuixar en l'àlbum de la fillola de Margarida Xirgu. També
Julio Romero de Torres, entre altres, li va dibuixar una dels seus característiques
models femenines.

Dibuix de Julio Romero de Torres en el àlbum de signatures.
Arxiu
familiar Prats Prat
Fernando
Díaz de Mendoza, ja vidu de María Guerrero, li va escriure compartint
signatura amb Rosario Pino:
<<A Margarita Xirgu. Dios te dé fuerza
para abrirte camino glorioso. Tu no sabes como obliga, como pesa un nombre como
el tuyo. Una dolorosa experiencia me ha enseñado algo de eso>>.

Dedicatòria de Fernando Díaz de Mendoza en el àlbum de signatures.
Arxiu familiar Prats Prat
El
metge, científic, historiador, escriptor i pensador Gregorio Marañón,
li va dedicar aquest vers seu a la fillola de Margarida Xirgu:
Oye
este aviso prudente:
para guardar la ilusión,
antes de llegar, detente
en
el último escalón.
Si encuentras la puerta abierta
no
te impaciente el pasar:
la ilusión no está en entrar
sino
en quedarse en la puerta.
Vé brillar a las estrellas
y
no las quieras cojer
y asi no podrás saber
lo lejos que estamos de
ellas.
No es el goce, es el deseo
lo que guarda la ilusión:
Dios
ha puesto a Prometeo
dentro de tu corazón

Vers de Gregorio Marañón en l' àlbum de signatures.
Arxiu
familiar Prats Prat
Margarida Xirgu havia
estrenat el 1915 "Carmen" de Prosper Merimée segons arranjaments
lliures de Joaquín Montaner i Salvador Vilaregut, el 1927 "El hijo
del diablo" poema dramàtic en cinc actes i en vers, de Montaner en
el Teatro Fontalba de Madrid, el 1928 "Los fracasados" de Henri-René
Lenormand en traducció de Joaquín Montaner, a continuació
va estrenar "El estudiante de Vic" de Josep Maria de Sagarra amb traducció
al castellà de Montaner i el 1932 va representar "La serrana de la
vera", romanç escènic de Luis Vélez de Guevara i de
la que Joaquín Montaner va ser l'adaptador per al Teatro Español.
Montaner també li va dedicar un vers a Margarideta:
Son
abejas las palabras:
solo dan miel cuando pican
en las colmenas del alma.

Vers de Joaquín Montaner en el àlbum de signatures.
Arxiu
familiar Prats Prat

Retrat de joventut de Margarida Xirgu i Rico.
Arxiu
Xavier Rius Xirgu
Margarideta va créixer i després
de complir els 17 anys, Margarida va conèixer a Eveli Prat Diví
anant a estudiar a Barcelona amb el autobús. A l' esclatar la Guerra Civil
la família Prat va decidir traslladar-se a Centelles on tenien la casa
d'estiueig, i perquè no li confisquessin la casa de Badalona ja que els
hi havien confiscat la fàbrica que allí també tenien, varen
proposar casar a Margarida i Eveli el 1936 i que la família de Miquel Xirgu
junt amb ells, també ocupessin aquella casa. En aquesta casa el 1937 va
néixer la primera filla del matrimoni, Marta Prat Xirgu.

D'esquerra
a dreta, dempeus: Pepeta Rico, Miquel Xirgu, Eveli Prat, Margarida Xirgu i Rico,
Júlia Borque. Asseguts: Isidro Borque, Roser Xirgu i Rico, Céles
Borque i Miquel Xirgu i Rico.
Arxiu
Xavier Rius Xirgu
En l'anterior
fotografia manca Salvador Xirgu i Rico, que és qui la va fer. En la foto
apareixen els germans de Júlia Borque -que més tard va ser esposa
de Salvador- els pares de Margarida -Pepeta i Miquel germà de l'actriu-
i els seus germans Roser i Miquel.
Margarida Xirgu i Rico
va tenir 5 fills: Marta, Lídia, Esther, Eveli i David Prat Xirgu.

Margarida Xirgu i Rico amb els seus 5 fills: Esther, Marta, David, Lídia
i Eveli.
Arxiu Xavier Rius Xirgu

Marta,
( a l'esquerra) filla de Margarida Xirgu Rico, amb un vestit de l'actriu el 1953
foto
Marta Prat Xirgu
Recordo
a la tia Margarida, la tia Ica como li deia la meva cosina Ester Xirgu, amb molt
moltíssim afecte.

Ester
Xirgu i la tieta Ica a Centelles on estiuejava 1959
arxiu
Ester Xirgu

Margarida
Xirgu i Rico, junt amb el seu fill David i jo, repassant els nostres deures d'estiu,
a la seva casa de Centelles.
Arxiu Xavier
Rius Xirgu

Margarida
Xirgu i Rico a la balconada de la seva casa de Badalona, enfront de l'estàtua
del mecenes badaloní Roca i Pi.
Arxiu
Xavier Rius Xirgu
Margarida Xirgu i Rico va morir a l'edat
de 88 anys el 3 d'abril de 2002, trenta-tres anys després de la mort de
la que va ser gran actriu, Margarida Xirgu Subirá.
Margarida Xirgu
parla de Margarida Xirgu
Transcripció
de l'article aparegut en la publicació "El temps" del 14 novembre
de 1988:
Margarida Xirgu parla de Margarida Xirgu
De
la gran actriu catalana, de l'arribada de les seves despulles a Catalunya i dels
homenatges que se li han tributat, parla Margarida Xirgu, la seva fillola i neboda,
filla de Miquel Xirgu, escenògraf i professor de l'Institut del Teatre
de Barcelona.
Quan vam veure Margarida Xirgu amb el martell
a la mà, provant d'arreglar una persiana espatllada, no vam dubtar gens
que havia heretat el temperament enèrgic i decidit de la seva tieta i,
potser, la passió pel teatre de l'avi, el pare i la tieta. La conversa
amb Margarida Xirgu ens va servir per reafirmar-nos en la primera impressió,
tot i que ella de seguida ens va desmentir la segona, la seva passió pel
teatre:
-No, no, gens, no m'hi he dedicat mai al teatre. Diria
que no hi serveixo. La meva tia em portava moltes vegades amb ella, per Nadal
i Reis l'acompanyava a Madrid, o allà on estrenés i una vegada em
va fer sortir a l'escenari, sense parlar, havia de fer de xineta en una obra de
la tia. M'ho vaig passar molt malament, tant que ni vaig sortir a saludar desprès.
Mai més, vaig dir.
-¿Què en recorda però,
d'aquella màgia especial que Margarida Xirgu sabia crear?
-Si,
que la sabia crear, que és ben veritat. A mi m'agradava molt anar-la a
veure actuar, ara ja no n'hi ha cap tan bona com ella.
-Margarida
Xirgu era un personatge inquiet i decidit a l'escenari, ¿també a
casa seva?
-No, això era quan actuava, però a
casa era una persona normal, molt amable amb tothom, que anava a la platja amb
nosaltres, que sortia a passejar...
-Perquè, diuen que
en un assaig va arribar a tirar una sabata a un actor que es distreia, ¿això
no passava mai a casa?
-Home, el dia abans de l'estrena, per
exemple, si. Aquest dia, a casa tot volava, ella era com una altra persona. Tenia
una cambrera andalusa, molt trempada que es deia Natália i que era l'única
que sabia com calmar-la. Recordo que un dia li va dir: <<No tiri res més,
¿que no veu que se li acabaran les coses?>>. Però sí
no, era una persona totalment normal.
-Normal, però
també provocadora, i no només per les idees també va ser
la primera actriu catalana que va sortir despullada a l'escenari. ¿Que
en deia la família?
-No, ells ho veien bé. L'avi,
el seu pare, li va encendre el cuquet del teatre perquè hi era molt aficionat,
però va morir jove i desprès era l'avia qui l'acompanyava sempre!
-El
1913 passa cap al teatre en castellà, no... (No ens deixa acabar, contesta
ben decidida)
-¿Que és que no podia moure's d'aquí?
¿Que no és això el que han fet tots? Mira la Núria
Espert o el Joan Manel Serrat, i em fa ràbia que li retreguin això!
-Però
desprès del 13, quan venia de gira pels Països Catalans, continuava
actuant en castellà, ¿per què?
-No sempre.
Passa que els teatres la contractaven per fer teatre en castellà i es feia
tota la gira en castellà, però si li ho demanaven, ¡i tant
que feia teatre en català! Aquí a Badalona va fer "Terra baixa"
en català; generalment a partir de llavors eren coses benèfiques
les que feia en català.
-Vostè la considera,
però, una actriu catalana.
-Si, catalana. Va néixer
aquí, va començar aquí, s'hi va estar molt de temps i ella
se'n sentia, és clar, de catalana. Encara més, l'oncle, el seu segon
marit, que de sempre havia actuat amb ella i desprès li portava els contractes
i tot això, no era català, era d'un poblet d'Aragó, però
no volia que ningú ho sabés perquè li agradava més
ser català, sí, sí. ¡Oh!, i a l'exili a l'Albert Closa
a qui li deia "el noi", quan anava a dinar a casa de la tia li feia
mongetes amb botifarra.
-Quan la guerra civil, Margarida Xirgu
estava de gira a Amèrica i ja va quedar-s'hi sempre més. ¿Continuava
comunicant-se amb vostè?
-Si, ¡es feien dinerets
a Amèrica!, per això hi va anar. Ara, ella sempre ens escrivia cartes,
ens enviava fotos i també revistes que parlaven d'ella. Al començament
no tant perquè els d'aquí, els del regim, li tenien molta mania
i no sabíem que passaria, ¿no hi podíem posar ni el nom!
-¿Com
se les van enginyar, doncs?
-Jo havia d'escriure amb el nom
de l'oncle i desprès, a dins, hi posava un altre sobre amb el nom de la
tia i ella, com que jo també em dic Margarida Xirgu, hi posava el nom del
meu marit, així la censura no s'hi posava tant.
-Volia
tornar a Catalunya, en canvi mai va arribar a fer-ho.
-Perquè
li van fer boicot, l'oncle, Miquel Ortín, va venir des d'Amèrica
aquí per saber una mica quin ambient hi havia, i va llegir l'article aquell
de "La Vanguardia" de César González Ruano (26 d'agost
de 1949) que deia tant de mal d'ella. La tia era d'esquerres i, d'aquesta manera,
no s'hauria sentit bé aquí.
-Tot i així,
sembla que guardava fins i tot la clau de la casa...
-Si, és
que la minyona de casa nostra era molt sorda i una vegada la meva mare va escriure
una carta a la tia dient-li que quan tornés a casa -ja era a l'exili- truqués
ben fort, que, si no, no la sentiríem. ¡La tia va escriure una carta
dient-nos que si havíem canviat el pany, ella a Amèrica encara guardava
la clau de casa, que vindria, obriria sense fer soroll i ens donaria una sorpresa!.
-¿Era
un personatge gaire popular a l'època?
-Tothom la coneixia,
això si, i quan anàvem a missa o a la platja tothom se la mirava
i sabien que era ella, però no hi havia pilots de gent, ni empentes ni
autògrafs, això dels fans en aquella època no existia.
-¿Desprès
de la guerra continua la popularitat?
-Si, tot i que des d'alguns
sectors se la volia fer oblidar. Recordo que a "Destino" van dir que
la Núria Espert era la primera actriu d'aquí que feia el "Hamer"
i jo vaig escriure una carta al director dient que no era veritat, que la tia
l'havia fet abans. Desprès vaig escriure-li per dir-li-ho i ella em va
contestar: <<no trenquis cap llança per mi>>.
-L'homenatge
a la seva tieta, encara que tard ha arribat
-Si, però
ho vam saber per la televisió, que li feien l'homenatge. Vam dir: <<ah,
mira!>>. ¡És que ni dir-ho!, jo no dic que la Generalitat hagués
de convidar-me, la important era la tia i no jo, però ens ho havien de
fer saber. Suposo que se'n van descuidar, em sembla que tot va ser molt improvisat.
-Les
seves despulles van arribar de Montevideo a Barcelona, ¿per a això
si que li devien demanar el permís?
-No, tampoc en sabia
res i, oficialment, tampoc vaig donar cap permís. El febrer, l'Antonina
Rodrigo em va dir que s'havien de portar aquí les despulles de la tia,
que ella havia de ser aquí. Doncs jo li vaig dir que nosaltres no hi havíem
cregut mai en això, que no calia que portessin les despulles aquí,
però que tampoc m'hi oposaria. Perquè, ves a saber què han
portat de Montevideo, tot és política això.
-¿Però
va firmar algun paper?
-No, per telefon i a l'Antonina Rodrigo
li vaig dir això, que no m'hi oposaria, res més. Desprès
devien pensar que si tant em feia que tornés com que no tornés,
no calia convidar-me ni dir-me que li feien un homenatge.
-¿Què
hi ha de dir a això?
-No res, se'n devien descuidar
de dir-ho
-¿Però li va saber greu?
-Home,
això si, perquè aquí, a Badalona, li van dedicar un carrer
i l'Ajuntament ens ho va dir i, és clar, hi vam anar.
-Aquest
novembre, un altre homenatge a Molins de Rei. ¿Aquí si que l'han
convidada?
-Ens ho han fet saber, sí, i l'alcalde ens
va dir que li havia sabut greu que la Generalitat no ens digués res.
-Per
acabar, expliqui'ns alguna anècdota divertida de la seva tieta.
-¡N'hi
han tantes! Si, mira, la meva tia feia règim un dia a la setmana i quan
era a casa nostra, no sortia mai de l'habitació perquè deia, si
sento l'olor dels guisats de la teva mare em saltaré el règim.
Alguns texts
han sigut extrets del article periodístic "Habla Margarita Xirgu-
Sobrina y ahijada de la gran actriz" d'Antonina Rodrigo i del article periodístic
publicat a la "Revista de Badalona" de Joan Abril.
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar