Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

79. MARGARIDETA

 

Margarida Xirgu i Rico va néixer el 22 d'octubre de 1913 i va ser la fillola i neboda de Margarida Xirgu, que sempre li deia: la seva Margarideta. La tia va ser per a la nena la fada que va fer possible les seves inefables il·lusions infantils. En una entrevista d'Antonina Rodrigo publicada en "El Diario de Barcelona" explicava: <<La meva infància està física i il·lusionadament unida al seu record. Com totes les dones que no tenen fills, se sentia molt responsable de mi, quan em confiaven a ella. Vigilava constantment els meus jocs i temia que el menor excés m'emmalaltís. La seva cambrera personal feia llavors de mainadera i preferia que de nit m'acompanyés en l'hotel fins que ella acabés la seva actuació, que l'assistís en l'escena>>.
Un dels millors records infantils de Margarida, va ser una festa de Reis, que ella i el seu germà Salvador, van passar a Madrid, al costat de la seva tia. Tota la companyia els va fer regals i Jacinto Benavente, que la volia molt, li va regalar la nina més bonica que va tenir en la seva vida.

 

Margarida , la seva àvia Pepeta Subirà i el seu germà Salvador Xirgu i Rico.

Arxiu Marta Prat Xirgu

Margarida i el seu germà Salvador Xirgu i Rico.

foto Xavier Rius Xirgu

nina de Margarida Xirgu regalada per jacinto Benavente

fons familiar

 

Margarida va rebre innombrables cartes de la seva padrina, que no podent vèncer la nostàlgia que li produïa el seu record, la cridava, i el seu germà Miquel, que la volia tant, l'enviava al seu costat encara que només fossin uns dies, per a no perdre les seves classes del col·legi.

Margarida en l'entrevista citada anteriorment, relatava: <<Quan vaig aprendre a escriure, vam mantenir estreta correspondència. I, a través de les seves cartes, datades des de totes les ciutats espanyoles, en les seves gires artístiques, tractava d'orientar la meva vida. Li preocupava molt la meva salut i la marxa dels meus estudis, tractant d'inculcar-me per tots els mitjans, l'obligació moral d'aprofitar el temps>>. Una carta datada el 15 de juliol de 1927 des de "Le Grand Hotel" de Font Romeu, s'iniciava així: <<Benvolguda fillola: Aquesta tarda he rebut la teva afectuosa carta. No pots saber l'alegria que em dones quan m'escrius, veig te'n recordes de mi i això em fa molt contenta>>. Margarida Xirgu descansava tots els estius al Pirineu francès. Aquest descans era per a ella imprescindible. S'anava sola i feia repòs total, tan necessari per als seus fràgils pulmons. En el mateix estiu escrivia des de Bilbao: <<Estic molt contenta de tu; veig que compleixes l'ofert molt sovint>>. Però, quan es retardava a contestar a les seves cartes, l'hi retreia afectuosament: <<Comprenc que tens molt que estudiar però si no m'ho dius com he de saber que te'n recordes de mi? Empipar-me amb tu de cap manera, però t'agraeixo tant les teves cartes, que per a donar-me aquesta satisfacció, bé pots deixar deu minuts al teu esbarjo cada sis o set dies. No és molt demanar, no et sembla, una carta cada setmana i estaré contentíssima?>>

Algunes cartes van ser veritables lliçons de gramàtica: <<El verbo ir se escribe sin h... Es preciso que escribas bien el castellano. En España es de suma importancia. No descuides la gramática>>. O <<Acostúmbrate a poner la población en que resides y la fecha antes del nombre a quien van dirigidas las cartas. Cuando las cartas son para el interior la fecha se pone al final después de la firma, en esta forma: Margarita.- Hoy 30 de agosto...>>

Miquel Xirgu li va comprar a principis de 1928 a la seva filla Margarida, que tenia 14 anys, un àlbum per a col·leccionar signatures. Llavors estava molt en voga aquest costum. En el temps que les dues Margarides -padrina i fillola- no estaven juntes, la Xirgu es quedava amb l'àlbum i li anava recollint autògrafs, pensaments, poesies, partitures de cançons, dibuixos, ... del món artístic de l'època. Margarida Xirgu va realitzar aquest treball per a la seva fillola fins que va marxar el 1936 a realitzar la seva quarta gira per Amèrica i que va acabar sent l'inici del seu llarg exili.

Des de Madrid, el 23 de febrer de 1928 Margarida Xirgu comunicava a Margarideta: <<Don Jacinto Benavente ens ha llegit el pròleg de la nova obra que escriu per a nosaltres, és molt bonic. A veure si amb aquesta nova obra ens rescabalem de la pèrdua que duem...>>. Es tractava de l'obra "¡No quiero! ¡No quiero!" estrenada a principis de març de 1928, en el Teatro Fontalba. Per aquells dies Jacinto Benavente li va posar en l'àlbum una de les seves frases moralitzadores:

<<Más cerca está de Dios el pecado humilde que la virtud orgullosa>>

 


Pensament de Jacinto Benavente, escrit per ell en el àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat

Margarideta i Margarida Xirgu el 1928.

Foto Antonina Rodrigo


Al desembre de 1928 Margarida Xirgu va estrenar "Novelera" dels germans Álvarez Quintero i aquests van estampar unes rimes en l'àlbum de Margarideta:

Conserva en el corazón,
contra penas y dolores,
un escondido rincón
donde sólo nazcan flores.


Rimes de Serafín i Joaquín Álvarez Quintero, dedicades en el àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat.


El 4 de gener de 1929 el poeta Álvaro de las Casas, va escriure aquestes paraules en el àlbum:

<<Llevas nombre y apellido de la más ilustre, eximia y preclara de las actrices de España; una fortuna así, honra y obliga.

Yo deseo con todo el alma que tu vida responda siempre a esta ejecutoria de glorias, en la que tú, de segura, escribirás páginas de ingenio, arte, como ley las escribes de belleza, bondad y ternura>>.

 

Dedicatòria d'Álvaro de las Casas en el àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat

 

Amb freqüència apareix en la correspondència entre padrina i fillola l'itinerari de les gires per províncies. El 9 de març de 1929, li escriu des d'Alcoi, on actua: <<Benvolguda fillola: Vaig rebre la teva amable carta. Estic molt contenta de veure que em comuniques el teu canvi de col·legi. M'agrada saber de les teves coses... Aquí acabo demà, vaig dilluns, dimarts i dimecres a Gandía, dijous torno aquí a donar una única funció. Des del 14 al 19 Teatro Romea, Murcia. Del 20 al 24 Teatro Circo Cartagena. Del 30 de març al 18 d'abril, Teatro Cervantes, Sevilla...>>.

El 23 d'abril havia debutat en la ciutat de l'Alhambra, en el desaparegut Teatro Cervantes. Sis dies més tard s'estrenava l'obra "Mariana Pineda", en la ciutat i bressol de la heroïna liberal, que va revestir caràcters de veritable esdeveniment literari i social, donada l'expectació que havia per conèixer aquesta obra. Per aquelles dates, els amics del poeta van oferir un homenatge a Margarida Xirgu i a l'autor de "Mariana Pineda", en el que García Lorca va llegir unes quartilles exaltant la labor de l'actriu i l'admiració que sentia per ella: <<Públicamente, y en Granada -va començar dient el poeta de Fuente Vaqueros- donde duerme su sueño de amor mi distinguida heroina, he de manifestarle mi agradecimiento y expresarle de manera fría y razonable la profunda admiración que siento por su labor de teatro en nuestro país; porque ella es la actriz que rompe la monotonía de las candilejas con aires renovadores y arroja puñados de fuego y jarros de agua fría a los públicos dormidos sobre normas apolilladas. Margarita tiene la inquietud del teatro, la fiebre de los temperamentos múltiples. Yo la veo siempre en una encrucijada, en la encrucijada de todas las heroinas, meta barrida por un viento oscuro donde la vena aorta canta como si fuera un ruiseñor...>>. Federico García Lorca el 1935 i durant la seva estada a Barcelona i Badalona, va estampar, d'aquesta forma tan original, la seva signatura en l'àlbum de Margarideta.

 

Signatura de García Lorca en el àlbum de dedicatòries.

Arxiu familiar Prats Prat

 

El dia 4 de maig de 1929, escrivia Margarida Xirgu a la seva fillola des de Granada: <<Em trobava molt bé a Sevilla però a l'arribar aquí, va fer un temps horrorós; pluja, calamarsa, neu molt a prop, que es va deixar sentir per un fred intensíssim i em sembla que ha estat aquest canvi tan brusc, el poc malestar que sento. Creo que no serà res, doncs avui torna a fer calor. Vaig assistir a missa amb la colònia catalana d'aquí, el dia de la festa de Montserrat...>>.

Margarida Xirgu a partir de finals de 1922 va començar a passar temporades en la casa de Badalona, que acabava d'adquirir. Quan allí s'instal·lava, quasi no sortia de casa, li encantava mirar el mar. Com deia Luis Prendes: <<Era una mujer de trato muy dulce, muy sencilla y extremadamente modesta, como corresponde al valor que tenía, que nunca le sorprendió haber adquirido>>. La Xirgu va conviure molts anys entre els badalonins. Com recorda en Joan Abril en un article a la "Revista de Badalona": <<A l'any 1930, en el teatret del Cor de Marina de Badalona, "Els Amics del Teatre" representaven amb gran entusiasme, un extens repertori de drames i comèdies. L'elenc era format per en Jaume Costa, l'Oleguer Solà, en Jaume Barbosa, en Selva, en Sitjà,... La direcció anava a càrrec d'en Muns, un actor veterà. En certa ocasió, durant un assaig, van comparèixer en Manel Dalmau i la Margarida Xirgu. L'actriu desitjava que la seva neboda, la Margarideta, debutés amb els afeccionats badalonins. Aquell modest teatret li recordava el començament de la seva vida artística. En Dalmau havia actuat moltes vegades amb la Xirgu. En Muns va escollir una comèdia on la neboda de 16 anys, hi tindria un brillant paper. En efecte, la Margarideta interpretà el paper molt bé, però aviat deixà córrer l'aventura teatral>>.

El 1 de juny de 1931 Margarida Xirgu va estrenar "Fermín Galán" de Rafael Albertí en el Teatro Español de Madrid, aquest li dedicà a la seva fillola la poesia "La Húngara":

Y yo, mi niña, teniendo
abrigo contra el relente
mientras va el sueño viniendo.

Y tú, mi niña, durmiendo
en los ojitos del puente,
mientras va el agua corriendo.

 

Poesia i dibuix de Rafael Alberti en el àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat

 

Ramón Pérez de Ayala l'escriptor de poemes, narrativa i assaigs, li va dedicar aquest poema en l'àlbum:
Vivir no es sino amar.
Amar, tres cosas puede ser:
desear, poseer, recordar.
Pero, la posesión suele amargar,
como el recuerdo suele entristecer.
Sintámonos vivir,
poniendo un poco lejos el placer,
aun cuando lo podamos conseguir.
Caminar al mañana. No al ayer.
Desear. Desear, hasta morir.

 

Poesia de Ramón Pérez de Ayala en el àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat.

 

El 26 de març de 1932 Margarida Xirgu va estrenar "La duquesa de Benamejí" dels germans Antonio i Manuel Machado, en el Teatro Español de Madrid amb decorats i figurins del seu germà Miquel Xirgu, pare de Margarideta. Manuel Machado li va dedicar, en l'àlbum, aquest vers de "Soleares" del "Cante Jondo" de 1912:

Por soleares...

La veredita es la misma...
Pero el queré es cuesta abajo.
Y el olvidar cuesta arriba!

 

Vers de Manuel Machado del poema "Soleares"en el àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat


El 19 d'agost de 1932 l'Ajuntament de Madrid va adjudicar el Teatro Español per tres anys a la Compañía Xirgu-Borràs, fruit de la segona fusió de les dues companyies teatrals. El 19 de setembre de 1932 Enric Borràs escrivia en l'àlbum de Margarideta:
<<Em plau i m'honra firmar aquest àlbum de la gentilíssima Srta. Margarideta Xirgu, que, a més de ser una de les flors més hermoses dels jardins de la nostra terra es la fillola de Margarida Xirgu; la més gran de les nostres artistes>>.

 

Dedicatòria d'Enric Borràs en el àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat

 

El 30 d'octubre de 1932, Miguel de Unamuno va llegir a la Compañía Xirgu-Borràs "El otro" i el 13 de desembre, va escriure en el àlbum:

<<En víspera d',El Otro" que es uno de mis misterios>>

 


Dedicatòria de Miguel de Unamuno en el àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat


El 16 de novembre de 1933 Margarida Xirgu va estrenar la tragicomèdia "Divinas palabras" de Ramón María del Valle-Inclán, en el Teatro Español de Madrid, dedicant-li un vers del poema "Rosa hiperbólica" -de marcat caràcter autobiogràfic- a Margarideta en el seu àlbum, però canviant, curiosament, la paraula d'inici Écheme per Lánceme:

Lánceme al mundo de un salto loco.
Fui peregrino sobre la mar.
Y en todas partes pecando un poco.
Dejé mi vida como un cantar.

 

Vers de Ramón María del Valle-Inclán en l' àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat


Margarida Xirgu i Federico García Lorca van polaritzar a Barcelona una nodrida tertúlia en el 1935, que es reunia en el camerino de l'actriu. En aquesta tertúlia va ser on va néixer la idea que Emili Grau Sala fes el cartell de "Doña Rosita la soltera". Abans, el 1934, ja li havia dedicat a Margarideta una aquarel·la en el seu àlbum.



Aquarel·la d'Emili Grau Sala en el àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat


Grau Sala no va ser l'únic pintor que va dibuixar en l'àlbum de la fillola de Margarida Xirgu. També Julio Romero de Torres, entre altres, li va dibuixar una dels seus característiques models femenines.

 

Dibuix de Julio Romero de Torres en el àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat

 

Fernando Díaz de Mendoza, ja vidu de María Guerrero, li va escriure compartint signatura amb Rosario Pino:
<<A Margarita Xirgu. Dios te dé fuerza para abrirte camino glorioso. Tu no sabes como obliga, como pesa un nombre como el tuyo. Una dolorosa experiencia me ha enseñado algo de eso>>.

Dedicatòria de Fernando Díaz de Mendoza en el àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat

 

El metge, científic, historiador, escriptor i pensador Gregorio Marañón, li va dedicar aquest vers seu a la fillola de Margarida Xirgu:

Oye este aviso prudente:
para guardar la ilusión,
antes de llegar, detente
en el último escalón.

Si encuentras la puerta abierta
no te impaciente el pasar:
la ilusión no está en entrar
sino en quedarse en la puerta.

Vé brillar a las estrellas
y no las quieras cojer
y asi no podrás saber
lo lejos que estamos de ellas.

No es el goce, es el deseo
lo que guarda la ilusión:
Dios ha puesto a Prometeo
dentro de tu corazón

 

Vers de Gregorio Marañón en l' àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat

 

Margarida Xirgu havia estrenat el 1915 "Carmen" de Prosper Merimée segons arranjaments lliures de Joaquín Montaner i Salvador Vilaregut, el 1927 "El hijo del diablo" poema dramàtic en cinc actes i en vers, de Montaner en el Teatro Fontalba de Madrid, el 1928 "Los fracasados" de Henri-René Lenormand en traducció de Joaquín Montaner, a continuació va estrenar "El estudiante de Vic" de Josep Maria de Sagarra amb traducció al castellà de Montaner i el 1932 va representar "La serrana de la vera", romanç escènic de Luis Vélez de Guevara i de la que Joaquín Montaner va ser l'adaptador per al Teatro Español. Montaner també li va dedicar un vers a Margarideta:

Son abejas las palabras:
solo dan miel cuando pican
en las colmenas del alma.

 

Vers de Joaquín Montaner en el àlbum de signatures.

Arxiu familiar Prats Prat

Retrat de joventut de Margarida Xirgu i Rico.

Arxiu Xavier Rius Xirgu


Margarideta va créixer i després de complir els 17 anys, Margarida va conèixer a Eveli Prat Diví anant a estudiar a Barcelona amb el autobús. A l' esclatar la Guerra Civil la família Prat va decidir traslladar-se a Centelles on tenien la casa d'estiueig, i perquè no li confisquessin la casa de Badalona ja que els hi havien confiscat la fàbrica que allí també tenien, varen proposar casar a Margarida i Eveli el 1936 i que la família de Miquel Xirgu junt amb ells, també ocupessin aquella casa. En aquesta casa el 1937 va néixer la primera filla del matrimoni, Marta Prat Xirgu.

 


D'esquerra a dreta, dempeus: Pepeta Rico, Miquel Xirgu, Eveli Prat, Margarida Xirgu i Rico, Júlia Borque. Asseguts: Isidro Borque, Roser Xirgu i Rico, Céles Borque i Miquel Xirgu i Rico.

Arxiu Xavier Rius Xirgu

 

En l'anterior fotografia manca Salvador Xirgu i Rico, que és qui la va fer. En la foto apareixen els germans de Júlia Borque -que més tard va ser esposa de Salvador- els pares de Margarida -Pepeta i Miquel germà de l'actriu- i els seus germans Roser i Miquel.

Margarida Xirgu i Rico va tenir 5 fills: Marta, Lídia, Esther, Eveli i David Prat Xirgu.

 


Margarida Xirgu i Rico amb els seus 5 fills: Esther, Marta, David, Lídia i Eveli.

Arxiu Xavier Rius Xirgu

Marta, ( a l'esquerra) filla de Margarida Xirgu Rico, amb un vestit de l'actriu el 1953

foto Marta Prat Xirgu

 

Recordo a la tia Margarida, la tia Ica como li deia la meva cosina Ester Xirgu, amb molt moltíssim afecte.

 

Ester Xirgu i la tieta Ica a Centelles on estiuejava 1959

arxiu Ester Xirgu


Margarida Xirgu i Rico, junt amb el seu fill David i jo, repassant els nostres deures d'estiu, a la seva casa de Centelles.

Arxiu Xavier Rius Xirgu

Margarida Xirgu i Rico a la balconada de la seva casa de Badalona, enfront de l'estàtua del mecenes badaloní Roca i Pi.

Arxiu Xavier Rius Xirgu


Margarida Xirgu i Rico va morir a l'edat de 88 anys el 3 d'abril de 2002, trenta-tres anys després de la mort de la que va ser gran actriu, Margarida Xirgu Subirá.

 

Margarida Xirgu parla de Margarida Xirgu

 

Transcripció de l'article aparegut en la publicació "El temps" del 14 novembre de 1988:

Margarida Xirgu parla de Margarida Xirgu

De la gran actriu catalana, de l'arribada de les seves despulles a Catalunya i dels homenatges que se li han tributat, parla Margarida Xirgu, la seva fillola i neboda, filla de Miquel Xirgu, escenògraf i professor de l'Institut del Teatre de Barcelona.

Quan vam veure Margarida Xirgu amb el martell a la mà, provant d'arreglar una persiana espatllada, no vam dubtar gens que havia heretat el temperament enèrgic i decidit de la seva tieta i, potser, la passió pel teatre de l'avi, el pare i la tieta. La conversa amb Margarida Xirgu ens va servir per reafirmar-nos en la primera impressió, tot i que ella de seguida ens va desmentir la segona, la seva passió pel teatre:

-No, no, gens, no m'hi he dedicat mai al teatre. Diria que no hi serveixo. La meva tia em portava moltes vegades amb ella, per Nadal i Reis l'acompanyava a Madrid, o allà on estrenés i una vegada em va fer sortir a l'escenari, sense parlar, havia de fer de xineta en una obra de la tia. M'ho vaig passar molt malament, tant que ni vaig sortir a saludar desprès. Mai més, vaig dir.

-¿Què en recorda però, d'aquella màgia especial que Margarida Xirgu sabia crear?

-Si, que la sabia crear, que és ben veritat. A mi m'agradava molt anar-la a veure actuar, ara ja no n'hi ha cap tan bona com ella.

-Margarida Xirgu era un personatge inquiet i decidit a l'escenari, ¿també a casa seva?

-No, això era quan actuava, però a casa era una persona normal, molt amable amb tothom, que anava a la platja amb nosaltres, que sortia a passejar...

-Perquè, diuen que en un assaig va arribar a tirar una sabata a un actor que es distreia, ¿això no passava mai a casa?

-Home, el dia abans de l'estrena, per exemple, si. Aquest dia, a casa tot volava, ella era com una altra persona. Tenia una cambrera andalusa, molt trempada que es deia Natália i que era l'única que sabia com calmar-la. Recordo que un dia li va dir: <<No tiri res més, ¿que no veu que se li acabaran les coses?>>. Però sí no, era una persona totalment normal.

-Normal, però també provocadora, i no només per les idees també va ser la primera actriu catalana que va sortir despullada a l'escenari. ¿Que en deia la família?

-No, ells ho veien bé. L'avi, el seu pare, li va encendre el cuquet del teatre perquè hi era molt aficionat, però va morir jove i desprès era l'avia qui l'acompanyava sempre!

-El 1913 passa cap al teatre en castellà, no... (No ens deixa acabar, contesta ben decidida)

-¿Que és que no podia moure's d'aquí? ¿Que no és això el que han fet tots? Mira la Núria Espert o el Joan Manel Serrat, i em fa ràbia que li retreguin això!

-Però desprès del 13, quan venia de gira pels Països Catalans, continuava actuant en castellà, ¿per què?

-No sempre. Passa que els teatres la contractaven per fer teatre en castellà i es feia tota la gira en castellà, però si li ho demanaven, ¡i tant que feia teatre en català! Aquí a Badalona va fer "Terra baixa" en català; generalment a partir de llavors eren coses benèfiques les que feia en català.

-Vostè la considera, però, una actriu catalana.

-Si, catalana. Va néixer aquí, va començar aquí, s'hi va estar molt de temps i ella se'n sentia, és clar, de catalana. Encara més, l'oncle, el seu segon marit, que de sempre havia actuat amb ella i desprès li portava els contractes i tot això, no era català, era d'un poblet d'Aragó, però no volia que ningú ho sabés perquè li agradava més ser català, sí, sí. ¡Oh!, i a l'exili a l'Albert Closa a qui li deia "el noi", quan anava a dinar a casa de la tia li feia mongetes amb botifarra.

-Quan la guerra civil, Margarida Xirgu estava de gira a Amèrica i ja va quedar-s'hi sempre més. ¿Continuava comunicant-se amb vostè?

-Si, ¡es feien dinerets a Amèrica!, per això hi va anar. Ara, ella sempre ens escrivia cartes, ens enviava fotos i també revistes que parlaven d'ella. Al començament no tant perquè els d'aquí, els del regim, li tenien molta mania i no sabíem que passaria, ¿no hi podíem posar ni el nom!

-¿Com se les van enginyar, doncs?

-Jo havia d'escriure amb el nom de l'oncle i desprès, a dins, hi posava un altre sobre amb el nom de la tia i ella, com que jo també em dic Margarida Xirgu, hi posava el nom del meu marit, així la censura no s'hi posava tant.

-Volia tornar a Catalunya, en canvi mai va arribar a fer-ho.

-Perquè li van fer boicot, l'oncle, Miquel Ortín, va venir des d'Amèrica aquí per saber una mica quin ambient hi havia, i va llegir l'article aquell de "La Vanguardia" de César González Ruano (26 d'agost de 1949) que deia tant de mal d'ella. La tia era d'esquerres i, d'aquesta manera, no s'hauria sentit bé aquí.

-Tot i així, sembla que guardava fins i tot la clau de la casa...

-Si, és que la minyona de casa nostra era molt sorda i una vegada la meva mare va escriure una carta a la tia dient-li que quan tornés a casa -ja era a l'exili- truqués ben fort, que, si no, no la sentiríem. ¡La tia va escriure una carta dient-nos que si havíem canviat el pany, ella a Amèrica encara guardava la clau de casa, que vindria, obriria sense fer soroll i ens donaria una sorpresa!.

-¿Era un personatge gaire popular a l'època?

-Tothom la coneixia, això si, i quan anàvem a missa o a la platja tothom se la mirava i sabien que era ella, però no hi havia pilots de gent, ni empentes ni autògrafs, això dels fans en aquella època no existia.

-¿Desprès de la guerra continua la popularitat?

-Si, tot i que des d'alguns sectors se la volia fer oblidar. Recordo que a "Destino" van dir que la Núria Espert era la primera actriu d'aquí que feia el "Hamer" i jo vaig escriure una carta al director dient que no era veritat, que la tia l'havia fet abans. Desprès vaig escriure-li per dir-li-ho i ella em va contestar: <<no trenquis cap llança per mi>>.

-L'homenatge a la seva tieta, encara que tard ha arribat

-Si, però ho vam saber per la televisió, que li feien l'homenatge. Vam dir: <<ah, mira!>>. ¡És que ni dir-ho!, jo no dic que la Generalitat hagués de convidar-me, la important era la tia i no jo, però ens ho havien de fer saber. Suposo que se'n van descuidar, em sembla que tot va ser molt improvisat.

-Les seves despulles van arribar de Montevideo a Barcelona, ¿per a això si que li devien demanar el permís?

-No, tampoc en sabia res i, oficialment, tampoc vaig donar cap permís. El febrer, l'Antonina Rodrigo em va dir que s'havien de portar aquí les despulles de la tia, que ella havia de ser aquí. Doncs jo li vaig dir que nosaltres no hi havíem cregut mai en això, que no calia que portessin les despulles aquí, però que tampoc m'hi oposaria. Perquè, ves a saber què han portat de Montevideo, tot és política això.

-¿Però va firmar algun paper?

-No, per telefon i a l'Antonina Rodrigo li vaig dir això, que no m'hi oposaria, res més. Desprès devien pensar que si tant em feia que tornés com que no tornés, no calia convidar-me ni dir-me que li feien un homenatge.

-¿Què hi ha de dir a això?

-No res, se'n devien descuidar de dir-ho

-¿Però li va saber greu?

-Home, això si, perquè aquí, a Badalona, li van dedicar un carrer i l'Ajuntament ens ho va dir i, és clar, hi vam anar.

-Aquest novembre, un altre homenatge a Molins de Rei. ¿Aquí si que l'han convidada?

-Ens ho han fet saber, sí, i l'alcalde ens va dir que li havia sabut greu que la Generalitat no ens digués res.

-Per acabar, expliqui'ns alguna anècdota divertida de la seva tieta.

-¡N'hi han tantes! Si, mira, la meva tia feia règim un dia a la setmana i quan era a casa nostra, no sortia mai de l'habitació perquè deia, si sento l'olor dels guisats de la teva mare em saltaré el règim.



Alguns texts han sigut extrets del article periodístic "Habla Margarita Xirgu- Sobrina y ahijada de la gran actriz" d'Antonina Rodrigo i del article periodístic publicat a la "Revista de Badalona" de Joan Abril.

 

XAVIER RIUS XIRGU


àlbum de fotos

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.