80. ELEKTRA
"Electra"
és una tragèdia grega de Sófocles, de data incerta però
molt probablement representada entre el 418 i el 410 a. de C. Es discuteix si
seguia o precedia a la "Electra" d'Eurípides, representada, potser,
entre el 417 i el 413 a. de C. La tercera versió que ens ha arribat als
nostres dies és la versió d'Èsquil. Cadascuna d'elles difereix
en els detalls de la trama i en l'estil.
En la "Electra"
de Sófocles, Orestes arriba al palau de Micenes, acompanyat d'un ancià
servent de la seva infantesa i de Pílades. Envien a l'ancià a dir
a la mare d'Orestes, Clitemnestra, que ell ha mort en una carrera de carros i
cavalls. Mentrestant, la seva germana Electra es lamenta del maltractament que
la sotmeten la seva mare i l'amant d'aquesta, Egisto i de l'afront que suposa
veure'ls en el llit del seu assassinat pare. Electra i el seu germà Orestes
desitgen venjar-se de la mort del seu pare Agamèmnon, matant a Clitemnestra
i a Egisto. Clitemnestra, que ha tingut un mal somni en el qual el seu marit mort
se li apareix, envia a la seva altra filla Crisótemis a abocar libacions
sobre la tomba d'Agamèmnon, l'espòs que ella havia assassinat. Entra
en escena Clitemnestra i en conversa amb Electra, justifica la mort del seu marit,
dient que aquest va cometre primer la crueltat de sacrificar a Ifigènia,
la seva tercera filla. Electra respon justificant aquest sacrifici i afegeix que
a més l'assassinat no el va cometre per venjar aquest comportament sinó
per causa del seu amant, però es veuen interrompudes per l'arribada de
l'ancià, que anuncia a ambdues amb alegria tot just dissimulada, la mort
d'Orestes en els jocs dèlfics; amb lo que Electra es desespera. Després
apareix de nou la seva germana Crisótemis i li explica que ha vist ofrenes
en la tomba d'Agamèmnon: un matxó de pèl que és clarament
d'Orestes. Electra respon que les deu haver posat algú en homenatge a Orestes,
doncs acaba de saber-se que ha mort, i afegeix que des d'aquest moment la venjança
és únicament cosa d'elles, però Crisótemis respon
que amb ella no conti, ella no té la seva força d'ànim, prefereix
callar i li adverteix que vagi amb compte perquè com segueixi així
la tancaran en una cova. Orestes arriba llavors sense desvetllar la seva identitat,
portant una urna en que suposadament van les seves cendres i es dirigeix a Electra.
Quan es reconeixen, es posen d'acord en com executar la seva venjança i
resolen seguir fingint, per a facilitar-la. Maten a Clitemnestra (fora d'escena)
i quan arriba Egisto li ensenyen el seu cadàver amb la cara coberta i li
diuen que és el d'Orestes. Al descobrir que és el de Clitemnestra,
Egisto comprèn que l'altre és Orestes. Aquest li mana entrar en
el palau i a punta d'espasa l'obliguen a anar a l'habitació on Agamèmnon
va ser assassinat i allí li donen mort.
A l'"Electra"
d'Eurípides, després que Clitemnestra assassini al seu marit Agamèmnon,
lliura la seva filla Electra a un camperol per a evitar que tingui descendència
noble, doncs si això arribés a succeir segurament reclamaria el
seu dret al tron. Electra viu en el camp, casada amb el camperol, però
no manté relacions sexuals amb ell. Això es deu al fet que és
un home honrat i no creu tenir el dret de desvirgar a una dona de noble bressol.
Orestes arriba a casa de la seva germana Electra, acompanyat per Pílades.
Ella no el reconeix i Orestes, sense donar-se a conèixer, tracta d'esbrinar
si la seva germana estaria disposada a venjar la mort del seu pare. Quan per fi
els germans es reconeixen, planegen la venjança sobre la seva mare i el
nou amant d'aquesta: Egisto. Al donar-li mort a Clitemnestra, Orestes sent remordiments,
ja que després de tot era la seva pròpia progenitora. Al final,
Electra és obligada a casar-se amb Pílades. Orestes és bandejat
i se'l sotmet a un judici pel seu pecat.
A l'"Electra"
d'Èsquil, Electra esta absent de Micenes quan el seu pare Agamèmnon
torna de la Guerra de Troia i es assassinat juntament amb Casandra la seva concubina
per Egisto, l'amant de la seva esposa Clitemnestra o per la mateixa Clitemnestra.
Vuit anys més tard, Electra torna d'Atenes amb el seu germà Orestes.
Segons Píndaro, a Orestes el van salvar de la seva mare i del seu amant,
la seva vella mainadera o la mateixa Electra, que el van dur a Fanote, darrere
del Parnàs, on el van confiar al rei Estrofo. Quan compleix vint anys,
l'oracle de Delfos ordena a Orestes que torni a la seva pàtria i vengi
la mort del seu pare. Orestes es troba amb Electra davant la tomba d'Agamèmnon,
on ambdós havien anat a rendir honres fúnebres als morts, es reconeixen
i es posen d'acord perquè ell pugui venjar al seu pare. Orestes, després
de venjar-se amb l'ajuda d'Electra, es torna boig, i es perseguit per les Erinies,
la missió de les quals es castigar qualsevol transgressió dels llaços
de pietat familiar. Electra no obstant això no es acusada per les Erinies.
Orestes es refugia en el temple a Delfos, encara que Apol·lo, al que estava
dedicat el temple dèlfic, l'hagués ordenat venjar-se i fos incapaç
de protegir-lo de les conseqüències de les seves accions. Al final,
Atenea el rep a l'Acròpoli d'Atenes i arregla un judici davant dotze jutges
àtics. Les Erinies reclamen la seva víctima; ell presenta com atenuant
les ordres d'Apol·lo; els vots dels jutges estan equitativament dividits,
però Atenea dona el seu vot de qualitat a favor de l'absolució.
Més tard Electra es casa amb Pílades, amic íntim d'Orestes
i fill del rei Estrofo.
L'"Electra" de Sófocles ha estat
tradicionalment considerada com la més perfecta de les seves obres, en
quant a estructura dramàtica. Al llarg del text es van contraposant de
forma excel·lent els matisos dramàtics de foscor i llum, assimilats
respectivament als conceptes de dolor, crim i injustícia per una banda,
i venjança, restauració i llibertat d'una altra. Però, de
manera paradoxal, la diàfana i envolupant estructura dramàtica d'aquesta
tragèdia, serveix per a introduir-nos en un món fronterer amb el
del regne dels morts i de les divinitats infernals, al càrrec de les quals
està la venjança justiciera que dóna repòs als difunts.
Electra, enmig del seu dolor i de la seva vida miserable, viu per al record del
seu pare assassinat i acumula rancor contra la seva mare i desitjos fers de venjança
contra ella. Electra, com lleona ferida, encarna les més fosques, violentes
i elementals forces de la naturalesa. En canvi, el seu germà Orestes representa
el model de l'heroi apol·lini, fort i despreocupat, bell i ple de llum
fins i tot quan, complint l'oracle d'Apol·lo, mata a la seva mare per a
venjar l'assassinat del seu pare.
Entorn dels dos germans es
mouen els altres personatges, magistralment caracteritzats, combinats i amatents
per Sófocles dintre d'una acció dramàtica que, concebuda
com una cacera, avança dretament cap al parany final que els assassins
pagaran el seu crim. Amb la mort de Clitemnestra i del seu amant Egisto es resol
el conflicte que obre i engega la tragèdia: el crim ha de pagar-se amb
el crim.
El 1903 l'austríac Hugo von Hofmannsthal estrena una versió
moderna basada en la tragèdia grega homònima de Sófocles
i la denomina "Elektra". Hugo von Hofmannsthal nascut el 1 de febrer
de 1874 i mort el 15 de juliol de 1929, va ser un escriptor que va conrear la
novel·la, la poesia, el drama i l'assaig. És recordat fonamentalment
pels seus llibrets per a diverses òperes de Richard Strauss. El 1903 Richard
Strauss assisteix a una representació a Berlín de la peça
"Elektra" d'Hofmannsthal. L'atracció que sent per l'obra el duu
a demanar-li al seu autor que accepti convertir-la en una òpera. L'opera
"Elektra" s'estrena el 1909. És una tragèdia en un acte
basada en el poema d'Hugo von Hofmannsthal i amb música de Richard Strauss.
D'aquesta manera, comença una fecunda relació entre ambdós
que produirà, després de "Elektra", "El caballero
de la rosa", "Ariadna en Naxos", "La mujer sin sombra",
"Elena egipcíaca", "Arabella" i el ballet "La
leyenda de José".
D'esquerra a dreta: Hugo von Hofmannsthal i Richard Strauss.
Foto: Tiempo de música
El
8 de maig de 1912 Margarida Xirgu estrena a Barcelona en el Teatre Principal,
la tragèdia grega "Elektra", en versió moderna del austríac
Hugo von Hofmannsthal, basada en la tragèdia homònima de Sófocles
i traduïda per Joaquín Pena.
Margarida Xirgu caracteritzada d'Elektra.
Foto:
Arxiu familiar Albert Prats
Margarida
Xirgu interpretant Elektra.
Foto: La Vanguardia
Española.
Des
de la seva estrena el 1912 a Barcelona i al llarg de la seva carrera, Margarida
Xirgu va representar el paper d'"Elektra" en nombrosos escenaris de
la geografia espanyola i hispanoamericana. La primera vegada que va interpretar
aquest paper tenia 23 anys, gairebé 24 i l'última vegada que va
protagonitzar "Elektra" en el Teatre Municipal de Santiago de Xile en
tenia 49.
Margarida Xirgu caracteritzada d'Elektra.
Foto:
Fons germans Xirgu
Tenint
en compte la fragilitat constitucional de la Xirgu, protagonitzar "Elektra"
constituïa un autèntic tour de force. La figura d'Elektra, amb tan
sinistres tints d'odi, és una fúria desencadenada, és la
pròpia venjança feta carn, un personatge tan construït que
al seu voltant tot es difuminava. Aquest paper tan d'una peça tindria complerta
intèrpret en Margarida. La crítica de "La Tribuna" va
confirmar la sòlida reputació que havia conquistat: <<La de
ayer será una noche memorable en la historia de esta actriz maravillosa.
Sostuvo el dificilísimo papel de Elektra con extraordinario aliento y comunicándole
la inmensa fuerza trágica que tiene. Nosotros, que ya hace tiempo tenemos
agotados los calificativos encomiásticos para la señora Xirgu, dejamos
para aquellos que dudaban de lo que era capaz la gran actriz catalana el dedicarle
en esta ocasión incondicionales elogios que merece>>.
Margarida
Xirgu caracteritzada d'Elektra.
Fotos:
Fons germans Xirgu
Margarida Xirgu caracteritzada de Elektra el 1912.
Foto: Fons germans Xirgu
Margarida
Xirgu caracteritzada d'Elektra.
Fotos: Arxiu
Xavier Rius Xirgu
Margarida
Xirgu protagonitzant "Elektra".
Foto:
Exposició Margarita Xirgu 1888-1969 Molins de Rei/Madrid.
Anys
més tard Margarida Xirgu tornà a protagonitzar "Elektra"
altre vegada a Barcelona, en aquesta ocasió al Teatre Grec de Montjuïc.
La
primera tournée americana de Margarida Xirgu a l'Argentina, l'Uruguai i
a Xile, comença per terres espanyoles a Màlaga al juny de 1913 amb
Emilio Thuillier com primer galant i director. Amb el vaixell a vapor de la Companyia
Transatlàntica el "Infanta Isabel" que feia la seva primera travessia,
arriben a Canarias, actuen a Santa Cruz de Tenerife i després a Las Palmas,
representen: "Salomé", "Zazá", "Frou-Frou",
"Elektra", "Magda" i "La chocolaterita".
El
8 de maig de 1914 Margarida Xirgu debuta en el Teatro de la Princesa de Madrid
amb "El patio azul" de Santiago Rusiñol, un fracassat somni d'amor
i joventut i "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal, la tragèdia inspirada
en Agamèmnon. A la tragèdia "Elektra", la Xirgu ja domina
totes les seves facultats: es mostra desbordant en l'expressió de la ferocitat,
la venjança, la tendresa o el dolor.
Benavente
i la Xirgu caracteritzada d'Elektra al Teatro de la Princesa de Madrid el 1914.
Foto biografia A. Rodrigo.
El
diari "ABC" va publicar desprès del estrena: <<Margarita
Xirgu, con absoluto dominio de sus arrogantes facultades, se mostró por
entero la actriz desbordante de fiereza de que nos hablaban, en la frenética
exaltación de su venganza; en la onda de su dolor inconsolable; en la dulzura
de sus palabras al requerir el concurso de su hermana para, juntas perpetrar el
odioso crimen; en todos los momentos de la tragedia, en todos sus matices, nos
pareció la Xirgu una actriz de asombrosa expresión, de recia fibra>>.
El diari madrileny "El Debate", ressenyava: <<El
interés de la jornada no dependía de las obras, sino de la opinión
de la Xirgu. Eminente la han proclamado en Barcelona, en gran parte de las capitales
de España y en muchas de América. Sólo después de
ungida por los públicos y la crítica de tantas ciudades, regiones
y aun mundo, ha venido a procurarse la consagración de Madrid.
¿Lo
merece? Creemos que sí. Nos pareció anoche columbrar que es una
artista genial, positivamente notable, dueña de la voz, del gesto, de la
actitud, y poseedora, singularmente, de un corazón de fuego, y de un entusiasmo
y amor a su arte encendidísimos>>.
El crític
de "El Liberal" sentenciava: <<El triunfo de la artista no ha
podido ser en Madrid más glorioso ni más decisivo.
En
fin, la célebre actriz catalana, que volvió a ser llamada a escena
a la conclusión de la tragedia, es una artista de méritos indiscutibles,
que adquirió anoche carta de naturaleza como actriz castellana de primer
orden, a la que están reservadas muchas y muy legítimas victorias
en nuestro teatro nacional>>.
Els crítics del
"Mundo Gráfico" i "El Heraldo de Madrid" coincidien
en qualificar el triomf de rotund i sense pal·liatius.
El
1915 Manuel Rodríguez Codolá, membre de l'Academia de Bellas Artes
va dir: <<Para conocer hasta dónde alcanza el talento artístico
de Margarita Xirgu hay que verla en "Elektra". Entonces quedamos sorprendidos
de que le sea dable manifestar el sentimiento de lo trágico con la fuerza
expresiva con que se nos impone>>.
La primera vegada
que Margarida Xirgu visita Mèxic, es en la segona gira sud-americana de
finals de 1921 amb l'actor Alfonso Muñoz, i que durarà 6 mesos per
Cuba i Mèxic; fins la seva tornada el 9 de setembre de 1922. El repertori
de la Companyia està format per una cinquantena d'obres del teatre europeu
del moment, entre elles "Elektra" de Sófocles adaptada per Hugo
von Hofmannsthal i representada el diumenge 14 de maig de 1922 a les 11h del matí,
en el Teatro de la Naturaleza en el Bosque de Chapultepec de Mèxic.
Programa
d'Elektra al Bosque de Chapultepec.
Arxiu: Institut del Teatre de Barcelona.
Cartell
de la Semana Romana de Mérida de 1934.
Arxiu José Luis de la Barrera
El
1931 representa de nou "Elektra" en el teatre a l' aire lliure de La
Chopera del Retiro a Madrid.
Margarida
Xirgu al costat dels actors i actrius d'"Elektra" en La Chopera del
Parque del Retiro, el 1931.
Foto: Alfonso/Archivo
General de la Administración.
L'èxit
del Primer Festival de Arte Clásico de 1933 amb "Medea" va propiciar
que, a l'any següent, Mèrida tornés a ser l'escenari de grans
representacions teatrals, que es van celebrar en el mes de setembre i en ple ambient
festiu, unides a la Fira emeritense. En aquesta ocasió, la Semana Romana
ja va contar amb major implicació local, a través de la creació
d'una comissió organitzadora que, a més de les obres teatrals, va
programar curses de braus i revetlles públiques. Segons el cartell anunciador
d'aquesta Semana Romana, que es va celebrar del 3 al 9 de setembre, les representacions
interpretades per Margarida Xirgu i Enric Borràs van correspondre a "Medea"
(dies 3 i 7) i a "Elektra" traduïda per Eduardo Marquina (dies
5 i 8 o 9 -segons el cartell o el programa de mà- a les sis de la tarda)
en homenatge a la memòria de don Ramón Mélida, amb la presència
de Niceto Alcalá Zamora, President de la República, mentre que els
dies 4, 6 i 8 el Teatre va acollir concerts simfònics i danses clàssiques,
a càrrec de la Banda Republicana, que dirigiria el mestre Vega, i de la
primera ballarina Josefina Cirera.
Programa
de la Semana Romana de Mérida de 1934.
Arxiu
Fernando Delgado / Rabanal Santander
Com
tot bon certamen teatral, aquesta segona edició del Festival de Mèrida
va contar amb un programa general i un programa de mà, que va ser distribuït
entre els assistents. El programa general va ser una publicació especial
que va editar l'agència de publicitat "Ser", amb fotografies
i texts de Tomás Rabanal Brito.
Margarida
Xirgu en el "peristil" del Teatre Romà de Mérida el 1934,
caracteritzada d'Elektra.
Foto: Centro de Investigación
del Festival de Mérida
fotos: Institut del Teatre: Escenografia Digital MAE
Margarida
Xirgu en el "peristil" del Teatre Romà de Mérida el 1934,
caracteritzada de Elektra.
Foto: Arxiu Xavier
Rius Xirgu
Caricatura d'"Elektra" d'Antonio Bueno.
Fons privat Antonina Rodrigo
La
Companyia Margarida Xirgu es presenta a L'Havana al febrer de 1936, en el Teatre
Principal de la Comèdia on van estar 2 mesos i desprès van anar
al Teatro Nacional de la mateixa ciutat. El 14 de febrer debuta amb "La zapatera
prodigiosa" de García Lorca i "Elektra". En la segona estada
de 1936 a Cuba, la Xirgu representa de nou el 20 d'octubre en el Teatre Principal
de la Comèdia de L'Havana, les obres "La zapatera prodigiosa"
de Federico García Lorca i "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal
traduïda per Eduardo Marquina i Joaquín Pena, en una vetllada en honor
a l'excelsa actriu, com resa el seu programa.
Programa de ma de la representació de Margarida Xirgu a L'Havana.
Fons privat Antonina Rodrigo
Un
programa de ma de 1936, relatava: <<Su máscara viva, pronta, adaptable
a todas las expresiones en la movilidad, tiene un ceñito en el reposo.
Y ese ceñito que le caracteriza, la explica. La arruga de ese ceñito
marca el relieve del propósito que en ella precede siempre a la dicción
y al acto>>.
Les actrius i actors del repartiment van
ser:
Elektra: Margarida Xirgu
Klitemnestra: Eloísa
Vigo
Chrysótemis: Amelia de la Torre
Orestes: Pedro López
Lagar
Egisto: Alberto Contreras
El mentor de Orestes: Miguel Ortín
L'amiga:
Isabel Gisbert
L'adolescent: José Jordá
Un criat vell: Emilio
Ariño
Un criat jove: Gustavo Bertot
El cuiner: José Cañizares
La
zeladora: Amalia Sánchez Ariño
Les cinc fàmules: Eloísa
Cañizares, Juanita Lamoneda, Antonia Calderón, Emilia Milán
i Isabel Pradas.
L'octubre de 1937 Margarida Xirgu representa
en el Teatro Municipal de Santiago de Xile "Yerma", "La zapatera
prodigiosa" i "Elektra". Aquesta última obra també
va ser representada més tard en teatres argentins.
Alguns
texts han sigut extrets de "Margarita Xirgu-la primera actriz" publicat
pel Festival de Mérida i de la biografia "Margarita Xirgu y su teatro"
d'Antonina Rodrigo .
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
