Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

80. ELEKTRA

 

"Electra" és una tragèdia grega de Sófocles, de data incerta però molt probablement representada entre el 418 i el 410 a. de C. Es discuteix si seguia o precedia a la "Electra" d'Eurípides, representada, potser, entre el 417 i el 413 a. de C. La tercera versió que ens ha arribat als nostres dies és la versió d'Èsquil. Cadascuna d'elles difereix en els detalls de la trama i en l'estil.

En la "Electra" de Sófocles, Orestes arriba al palau de Micenes, acompanyat d'un ancià servent de la seva infantesa i de Pílades. Envien a l'ancià a dir a la mare d'Orestes, Clitemnestra, que ell ha mort en una carrera de carros i cavalls. Mentrestant, la seva germana Electra es lamenta del maltractament que la sotmeten la seva mare i l'amant d'aquesta, Egisto i de l'afront que suposa veure'ls en el llit del seu assassinat pare. Electra i el seu germà Orestes desitgen venjar-se de la mort del seu pare Agamèmnon, matant a Clitemnestra i a Egisto. Clitemnestra, que ha tingut un mal somni en el qual el seu marit mort se li apareix, envia a la seva altra filla Crisótemis a abocar libacions sobre la tomba d'Agamèmnon, l'espòs que ella havia assassinat. Entra en escena Clitemnestra i en conversa amb Electra, justifica la mort del seu marit, dient que aquest va cometre primer la crueltat de sacrificar a Ifigènia, la seva tercera filla. Electra respon justificant aquest sacrifici i afegeix que a més l'assassinat no el va cometre per venjar aquest comportament sinó per causa del seu amant, però es veuen interrompudes per l'arribada de l'ancià, que anuncia a ambdues amb alegria tot just dissimulada, la mort d'Orestes en els jocs dèlfics; amb lo que Electra es desespera. Després apareix de nou la seva germana Crisótemis i li explica que ha vist ofrenes en la tomba d'Agamèmnon: un matxó de pèl que és clarament d'Orestes. Electra respon que les deu haver posat algú en homenatge a Orestes, doncs acaba de saber-se que ha mort, i afegeix que des d'aquest moment la venjança és únicament cosa d'elles, però Crisótemis respon que amb ella no conti, ella no té la seva força d'ànim, prefereix callar i li adverteix que vagi amb compte perquè com segueixi així la tancaran en una cova. Orestes arriba llavors sense desvetllar la seva identitat, portant una urna en que suposadament van les seves cendres i es dirigeix a Electra. Quan es reconeixen, es posen d'acord en com executar la seva venjança i resolen seguir fingint, per a facilitar-la. Maten a Clitemnestra (fora d'escena) i quan arriba Egisto li ensenyen el seu cadàver amb la cara coberta i li diuen que és el d'Orestes. Al descobrir que és el de Clitemnestra, Egisto comprèn que l'altre és Orestes. Aquest li mana entrar en el palau i a punta d'espasa l'obliguen a anar a l'habitació on Agamèmnon va ser assassinat i allí li donen mort.

A l'"Electra" d'Eurípides, després que Clitemnestra assassini al seu marit Agamèmnon, lliura la seva filla Electra a un camperol per a evitar que tingui descendència noble, doncs si això arribés a succeir segurament reclamaria el seu dret al tron. Electra viu en el camp, casada amb el camperol, però no manté relacions sexuals amb ell. Això es deu al fet que és un home honrat i no creu tenir el dret de desvirgar a una dona de noble bressol. Orestes arriba a casa de la seva germana Electra, acompanyat per Pílades. Ella no el reconeix i Orestes, sense donar-se a conèixer, tracta d'esbrinar si la seva germana estaria disposada a venjar la mort del seu pare. Quan per fi els germans es reconeixen, planegen la venjança sobre la seva mare i el nou amant d'aquesta: Egisto. Al donar-li mort a Clitemnestra, Orestes sent remordiments, ja que després de tot era la seva pròpia progenitora. Al final, Electra és obligada a casar-se amb Pílades. Orestes és bandejat i se'l sotmet a un judici pel seu pecat.

A l'"Electra" d'Èsquil, Electra esta absent de Micenes quan el seu pare Agamèmnon torna de la Guerra de Troia i es assassinat juntament amb Casandra la seva concubina per Egisto, l'amant de la seva esposa Clitemnestra o per la mateixa Clitemnestra. Vuit anys més tard, Electra torna d'Atenes amb el seu germà Orestes. Segons Píndaro, a Orestes el van salvar de la seva mare i del seu amant, la seva vella mainadera o la mateixa Electra, que el van dur a Fanote, darrere del Parnàs, on el van confiar al rei Estrofo. Quan compleix vint anys, l'oracle de Delfos ordena a Orestes que torni a la seva pàtria i vengi la mort del seu pare. Orestes es troba amb Electra davant la tomba d'Agamèmnon, on ambdós havien anat a rendir honres fúnebres als morts, es reconeixen i es posen d'acord perquè ell pugui venjar al seu pare. Orestes, després de venjar-se amb l'ajuda d'Electra, es torna boig, i es perseguit per les Erinies, la missió de les quals es castigar qualsevol transgressió dels llaços de pietat familiar. Electra no obstant això no es acusada per les Erinies. Orestes es refugia en el temple a Delfos, encara que Apol·lo, al que estava dedicat el temple dèlfic, l'hagués ordenat venjar-se i fos incapaç de protegir-lo de les conseqüències de les seves accions. Al final, Atenea el rep a l'Acròpoli d'Atenes i arregla un judici davant dotze jutges àtics. Les Erinies reclamen la seva víctima; ell presenta com atenuant les ordres d'Apol·lo; els vots dels jutges estan equitativament dividits, però Atenea dona el seu vot de qualitat a favor de l'absolució. Més tard Electra es casa amb Pílades, amic íntim d'Orestes i fill del rei Estrofo.

L'"Electra" de Sófocles ha estat tradicionalment considerada com la més perfecta de les seves obres, en quant a estructura dramàtica. Al llarg del text es van contraposant de forma excel·lent els matisos dramàtics de foscor i llum, assimilats respectivament als conceptes de dolor, crim i injustícia per una banda, i venjança, restauració i llibertat d'una altra. Però, de manera paradoxal, la diàfana i envolupant estructura dramàtica d'aquesta tragèdia, serveix per a introduir-nos en un món fronterer amb el del regne dels morts i de les divinitats infernals, al càrrec de les quals està la venjança justiciera que dóna repòs als difunts. Electra, enmig del seu dolor i de la seva vida miserable, viu per al record del seu pare assassinat i acumula rancor contra la seva mare i desitjos fers de venjança contra ella. Electra, com lleona ferida, encarna les més fosques, violentes i elementals forces de la naturalesa. En canvi, el seu germà Orestes representa el model de l'heroi apol·lini, fort i despreocupat, bell i ple de llum fins i tot quan, complint l'oracle d'Apol·lo, mata a la seva mare per a venjar l'assassinat del seu pare.

Entorn dels dos germans es mouen els altres personatges, magistralment caracteritzats, combinats i amatents per Sófocles dintre d'una acció dramàtica que, concebuda com una cacera, avança dretament cap al parany final que els assassins pagaran el seu crim. Amb la mort de Clitemnestra i del seu amant Egisto es resol el conflicte que obre i engega la tragèdia: el crim ha de pagar-se amb el crim.

El 1903 l'austríac Hugo von Hofmannsthal estrena una versió moderna basada en la tragèdia grega homònima de Sófocles i la denomina "Elektra". Hugo von Hofmannsthal nascut el 1 de febrer de 1874 i mort el 15 de juliol de 1929, va ser un escriptor que va conrear la novel·la, la poesia, el drama i l'assaig. És recordat fonamentalment pels seus llibrets per a diverses òperes de Richard Strauss. El 1903 Richard Strauss assisteix a una representació a Berlín de la peça "Elektra" d'Hofmannsthal. L'atracció que sent per l'obra el duu a demanar-li al seu autor que accepti convertir-la en una òpera. L'opera "Elektra" s'estrena el 1909. És una tragèdia en un acte basada en el poema d'Hugo von Hofmannsthal i amb música de Richard Strauss. D'aquesta manera, comença una fecunda relació entre ambdós que produirà, després de "Elektra", "El caballero de la rosa", "Ariadna en Naxos", "La mujer sin sombra", "Elena egipcíaca", "Arabella" i el ballet "La leyenda de José".

 


D'esquerra a dreta: Hugo von Hofmannsthal i Richard Strauss.

Foto: Tiempo de música

 

El 8 de maig de 1912 Margarida Xirgu estrena a Barcelona en el Teatre Principal, la tragèdia grega "Elektra", en versió moderna del austríac Hugo von Hofmannsthal, basada en la tragèdia homònima de Sófocles i traduïda per Joaquín Pena.


Margarida Xirgu caracteritzada d'Elektra.

Foto: Arxiu familiar Albert Prats

Margarida Xirgu interpretant Elektra.

Foto: La Vanguardia Española.


Des de la seva estrena el 1912 a Barcelona i al llarg de la seva carrera, Margarida Xirgu va representar el paper d'"Elektra" en nombrosos escenaris de la geografia espanyola i hispanoamericana. La primera vegada que va interpretar aquest paper tenia 23 anys, gairebé 24 i l'última vegada que va protagonitzar "Elektra" en el Teatre Municipal de Santiago de Xile en tenia 49.

 


Margarida Xirgu caracteritzada d'Elektra.

Foto: Fons germans Xirgu

 

Tenint en compte la fragilitat constitucional de la Xirgu, protagonitzar "Elektra" constituïa un autèntic tour de force. La figura d'Elektra, amb tan sinistres tints d'odi, és una fúria desencadenada, és la pròpia venjança feta carn, un personatge tan construït que al seu voltant tot es difuminava. Aquest paper tan d'una peça tindria complerta intèrpret en Margarida. La crítica de "La Tribuna" va confirmar la sòlida reputació que havia conquistat: <<La de ayer será una noche memorable en la historia de esta actriz maravillosa. Sostuvo el dificilísimo papel de Elektra con extraordinario aliento y comunicándole la inmensa fuerza trágica que tiene. Nosotros, que ya hace tiempo tenemos agotados los calificativos encomiásticos para la señora Xirgu, dejamos para aquellos que dudaban de lo que era capaz la gran actriz catalana el dedicarle en esta ocasión incondicionales elogios que merece>>.

 

Margarida Xirgu caracteritzada d'Elektra.

Fotos: Fons germans Xirgu


Margarida Xirgu caracteritzada de Elektra el 1912.

Foto: Fons germans Xirgu


Margarida Xirgu caracteritzada d'Elektra.

Fotos: Arxiu Xavier Rius Xirgu

Margarida Xirgu protagonitzant "Elektra".

Foto: Exposició Margarita Xirgu 1888-1969 Molins de Rei/Madrid.


Anys més tard Margarida Xirgu tornà a protagonitzar "Elektra" altre vegada a Barcelona, en aquesta ocasió al Teatre Grec de Montjuïc.

La primera tournée americana de Margarida Xirgu a l'Argentina, l'Uruguai i a Xile, comença per terres espanyoles a Màlaga al juny de 1913 amb Emilio Thuillier com primer galant i director. Amb el vaixell a vapor de la Companyia Transatlàntica el "Infanta Isabel" que feia la seva primera travessia, arriben a Canarias, actuen a Santa Cruz de Tenerife i després a Las Palmas, representen: "Salomé", "Zazá", "Frou-Frou", "Elektra", "Magda" i "La chocolaterita".

El 8 de maig de 1914 Margarida Xirgu debuta en el Teatro de la Princesa de Madrid amb "El patio azul" de Santiago Rusiñol, un fracassat somni d'amor i joventut i "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal, la tragèdia inspirada en Agamèmnon. A la tragèdia "Elektra", la Xirgu ja domina totes les seves facultats: es mostra desbordant en l'expressió de la ferocitat, la venjança, la tendresa o el dolor.

 


Benavente i la Xirgu caracteritzada d'Elektra al Teatro de la Princesa de Madrid el 1914.

Foto biografia A. Rodrigo.

 

El diari "ABC" va publicar desprès del estrena: <<Margarita Xirgu, con absoluto dominio de sus arrogantes facultades, se mostró por entero la actriz desbordante de fiereza de que nos hablaban, en la frenética exaltación de su venganza; en la onda de su dolor inconsolable; en la dulzura de sus palabras al requerir el concurso de su hermana para, juntas perpetrar el odioso crimen; en todos los momentos de la tragedia, en todos sus matices, nos pareció la Xirgu una actriz de asombrosa expresión, de recia fibra>>.

El diari madrileny "El Debate", ressenyava: <<El interés de la jornada no dependía de las obras, sino de la opinión de la Xirgu. Eminente la han proclamado en Barcelona, en gran parte de las capitales de España y en muchas de América. Sólo después de ungida por los públicos y la crítica de tantas ciudades, regiones y aun mundo, ha venido a procurarse la consagración de Madrid.

¿Lo merece? Creemos que sí. Nos pareció anoche columbrar que es una artista genial, positivamente notable, dueña de la voz, del gesto, de la actitud, y poseedora, singularmente, de un corazón de fuego, y de un entusiasmo y amor a su arte encendidísimos>>.

El crític de "El Liberal" sentenciava: <<El triunfo de la artista no ha podido ser en Madrid más glorioso ni más decisivo.

En fin, la célebre actriz catalana, que volvió a ser llamada a escena a la conclusión de la tragedia, es una artista de méritos indiscutibles, que adquirió anoche carta de naturaleza como actriz castellana de primer orden, a la que están reservadas muchas y muy legítimas victorias en nuestro teatro nacional>>.

Els crítics del "Mundo Gráfico" i "El Heraldo de Madrid" coincidien en qualificar el triomf de rotund i sense pal·liatius.

El 1915 Manuel Rodríguez Codolá, membre de l'Academia de Bellas Artes va dir: <<Para conocer hasta dónde alcanza el talento artístico de Margarita Xirgu hay que verla en "Elektra". Entonces quedamos sorprendidos de que le sea dable manifestar el sentimiento de lo trágico con la fuerza expresiva con que se nos impone>>.

La primera vegada que Margarida Xirgu visita Mèxic, es en la segona gira sud-americana de finals de 1921 amb l'actor Alfonso Muñoz, i que durarà 6 mesos per Cuba i Mèxic; fins la seva tornada el 9 de setembre de 1922. El repertori de la Companyia està format per una cinquantena d'obres del teatre europeu del moment, entre elles "Elektra" de Sófocles adaptada per Hugo von Hofmannsthal i representada el diumenge 14 de maig de 1922 a les 11h del matí, en el Teatro de la Naturaleza en el Bosque de Chapultepec de Mèxic.

 

Programa d'Elektra al Bosque de Chapultepec.

Arxiu: Institut del Teatre de Barcelona.

Cartell de la Semana Romana de Mérida de 1934.

Arxiu José Luis de la Barrera


El 1931 representa de nou "Elektra" en el teatre a l' aire lliure de La Chopera del Retiro a Madrid.

 

Margarida Xirgu al costat dels actors i actrius d'"Elektra" en La Chopera del Parque del Retiro, el 1931.

Foto: Alfonso/Archivo General de la Administración.


L'èxit del Primer Festival de Arte Clásico de 1933 amb "Medea" va propiciar que, a l'any següent, Mèrida tornés a ser l'escenari de grans representacions teatrals, que es van celebrar en el mes de setembre i en ple ambient festiu, unides a la Fira emeritense. En aquesta ocasió, la Semana Romana ja va contar amb major implicació local, a través de la creació d'una comissió organitzadora que, a més de les obres teatrals, va programar curses de braus i revetlles públiques. Segons el cartell anunciador d'aquesta Semana Romana, que es va celebrar del 3 al 9 de setembre, les representacions interpretades per Margarida Xirgu i Enric Borràs van correspondre a "Medea" (dies 3 i 7) i a "Elektra" traduïda per Eduardo Marquina (dies 5 i 8 o 9 -segons el cartell o el programa de mà- a les sis de la tarda) en homenatge a la memòria de don Ramón Mélida, amb la presència de Niceto Alcalá Zamora, President de la República, mentre que els dies 4, 6 i 8 el Teatre va acollir concerts simfònics i danses clàssiques, a càrrec de la Banda Republicana, que dirigiria el mestre Vega, i de la primera ballarina Josefina Cirera.

 

Programa de la Semana Romana de Mérida de 1934.

Arxiu Fernando Delgado / Rabanal Santander

 

Com tot bon certamen teatral, aquesta segona edició del Festival de Mèrida va contar amb un programa general i un programa de mà, que va ser distribuït entre els assistents. El programa general va ser una publicació especial que va editar l'agència de publicitat "Ser", amb fotografies i texts de Tomás Rabanal Brito.

 


Margarida Xirgu en el "peristil" del Teatre Romà de Mérida el 1934, caracteritzada d'Elektra.

Foto: Centro de Investigación del Festival de Mérida

Margarida Xirgu en el "peristil" del Teatre Romà de Mérida el 1934, caracteritzada de Elektra.

Foto: Arxiu Xavier Rius Xirgu


Caricatura d'"Elektra" d'Antonio Bueno.

Fons privat Antonina Rodrigo

 

La Companyia Margarida Xirgu es presenta a L'Havana al febrer de 1936, en el Teatre Principal de la Comèdia on van estar 2 mesos i desprès van anar al Teatro Nacional de la mateixa ciutat. El 14 de febrer debuta amb "La zapatera prodigiosa" de García Lorca i "Elektra". En la segona estada de 1936 a Cuba, la Xirgu representa de nou el 20 d'octubre en el Teatre Principal de la Comèdia de L'Havana, les obres "La zapatera prodigiosa" de Federico García Lorca i "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal traduïda per Eduardo Marquina i Joaquín Pena, en una vetllada en honor a l'excelsa actriu, com resa el seu programa.

 

Programa de ma de la representació de Margarida Xirgu a L'Havana.

Fons privat Antonina Rodrigo

 

Un programa de ma de 1936, relatava: <<Su máscara viva, pronta, adaptable a todas las expresiones en la movilidad, tiene un ceñito en el reposo. Y ese ceñito que le caracteriza, la explica. La arruga de ese ceñito marca el relieve del propósito que en ella precede siempre a la dicción y al acto>>.

Les actrius i actors del repartiment van ser:

Elektra: Margarida Xirgu
Klitemnestra: Eloísa Vigo
Chrysótemis: Amelia de la Torre
Orestes: Pedro López Lagar
Egisto: Alberto Contreras
El mentor de Orestes: Miguel Ortín
L'amiga: Isabel Gisbert
L'adolescent: José Jordá
Un criat vell: Emilio Ariño
Un criat jove: Gustavo Bertot
El cuiner: José Cañizares
La zeladora: Amalia Sánchez Ariño
Les cinc fàmules: Eloísa Cañizares, Juanita Lamoneda, Antonia Calderón, Emilia Milán i Isabel Pradas.


L'octubre de 1937 Margarida Xirgu representa en el Teatro Municipal de Santiago de Xile "Yerma", "La zapatera prodigiosa" i "Elektra". Aquesta última obra també va ser representada més tard en teatres argentins.


Alguns texts han sigut extrets de "Margarita Xirgu-la primera actriz" publicat pel Festival de Mérida i de la biografia "Margarita Xirgu y su teatro" d'Antonina Rodrigo .


XAVIER RIUS XIRGU

àlbum de fotos

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.