Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

83. MARGARIDA XIRGU, EL CINEMA i LA TV


El 1909 Margarida Xirgu interpretà en el cinema "Guzmán el Bueno" d'Enric Giménez director d'escena i Fructuós Gelabert director de fotografia. Va ser l'adaptació de l'obra homònima teatral d'Antonio Gil de Zárate. Segons Porter Moix va representar: <<una revolución en la técnica de la escenografía cinematográfica>>. El repartiment va tenir a Margarida Xirgu i Enriqueta Guerra com actrius i com actors a: Enric Giménez, Enric Guitart (pare), Ferran Bozo, Miguel Ortín i el Sr. Ballas. Els decorats van ser de Juan Morales, el vestuari de Malatesta i la productora va ser "Films Barcelona". La pel·lícula tenia 350 metres, que equivalien a 10 minuts de projecció en la pantalla i es va rodar en 8 dies.

Margarida Xirgu el 1910 -encara que altres fonts asseguren que va ser abans, el 1907 o el 1908- interpretà les pel·lícules "La muerte del tirano"inspirada en "La mort de Neró" de Víctor Balaguer i "Violante (la coqueta)" amb Enric Giménez, dirigits per Narciso Cuyás i produïdes per "Iris Films". En la productora "Iris Films" Narciso Cuyás i Andreu Cabot van treballar amb el millor elenc barcelonès del moment: Margarida Xirgu, Jaume Borràs, Francisco Tressol i Joaquín Carrasco.

La Xirgu no es va sentir mai contenta del seu treball davant les càmeres, fins a tal punt que no dubtaria a manifestar públicament: <<Prefereixo ser segona actriu en el teatre que "estrella" en el cinema>>. Margarida feia palès el seu escàs entusiasme pel setè art, perquè, per a ella, l'important era la paraula, el gest, l'emoció,...

 

Margarida Xirgu protagonitzant una pel·lícula.


Adrià Gual seria el primer intel·lectual espanyol incorporat al fenomen cinematogràfic, al crear el 1914 a Barcelona, la productora "Barcinógrafo, S.A.", per a la qual va dirigir fins el 1928, mitja desena de films. Amb aquesta productora Margarida Xirgu interpretà "La Reina Joven" dirigida per Magí Murià amb guió adaptat per Àngel Guimerà de la seva obra homònima teatral. El director de fotografia va ser Salvador Castelló i els intèrprets: Margarida Xirgu en el paper de Reina Alèxia i Ricardo Puga en el de Rolant, com a papers estel·lars, i Cèlia Ortiz i José Rivero en els papers secundaris. El rodatge d'algunes escenes exteriors es va fer al Parc Güell de Barcelona, a l'escalinata de l'entrada principal, on es veuen perfectament els merlets.La pel·lícula va ser rodada el 1915 i projectada en pantalla el 1916. Ha arribat als nostres dies restaurada pel Institut Valencià de Cinematografia La Filmoteca. La durada es de 50 minuts.
Gràcies el fons Antoni i Ramon Clapés s'ha conservat el programa castellà/francès del film, que ha continuació es reprodueix:

 

 

 

 

 

Margarida Xirgu interpretà "La Reina Joven"

fons Antoni i Ramon Clapés cedit a la família de Margarida Xirgu

 

El programa descriu:

ARGUMENTO

Una joven reina, sentada recientemente en el trono; las intrigas que alrededor del mismo se desarrollan, promovidas por las ambiciones desmesuradas del Gran Duque, tío de Alexia, que pretende casar a su hijo con la gentil soberana; los fermentos de protesta que se agitan, mal contenidos, entre el pueblo, que no ignora lo que en Palacio sucede; el elemento revolucionario pronto a aprovecharse de ello para conseguir sus fines; he aquí el fondo y la trama principal del planteamiento del drama.

Un corazón noble y elevado albergado en el pecho del diputado Rolando, jefe del partido revolucionario y exaltado; un corazón bondadoso y caritativo que late en el pecho de Alexia; he aquí la parte sentimental del drama, alrededor de la cual giran todos los acontecimientos.

Un accidente acaecido a la Reina Alexia con ocasión de desbocársele su caballo; la acción noble y heróica de Rolando salvando con exposición de su vida a la Reina, su enemiga, pone a los dos frente a frente.

Una chispa de amor ha prendido en sus almas.

El fuego que en sus pechos se ha encendido brota potente, abrasándoles con una pasión que arrolla los convencionalismos, las leyes y las etiquetas políticas...

Las intrigas del Gran Duque dan su fruto; la Reina es obligada a desposarse con el hijo de aquél.

Rolando aprovecha la excitación de sus partidarios y lanza el pueblo a la revolución el mismo día en que deben firmarse los esponsales.

La Corte está de fiesta, la ceremonia ha empezado; el pueblo, por su parte, lucha en las calles; llegan noticias a Palacio de lo que sucede; la revolución avanza; los sublevados invaden el palacio; la Reina es arrancada de las garras de sus opresores y el drama termina en idilio>>.

El programa inclou les següents fotografies de la pel·lícula: "Margarita Xirgu", "Llegada de Alexia al Parque Real", "Yo me casaré con un hombre que me ame como mujer, no como Reina", "La lucha en los salones de Palacio", "Hacia el sacrificio", "La lectura de los esponsales" i "¡Los firmarás conmigo los esponsales!.

 

https://vimeo.com/65549663

https://vimeo.com/52072644

 

Margarida Xirgu i Ricardo Puga en una escena de "La reina joven"

Margarida Xirgu protagonitzant una escena de "La reina joven"

Margarida Xirgu i Ricardo Puga en una escena de "La reina joven"

 

El 1916 Margarida Xirgu va interpretar la pel·lícula "El nocturno de Chopin" junt amb Ricardo Purga, Cèlia Ortiz, Josefina Santularia, José Rivero, Alexandre Nolla, Mesa, López i Miguel Ortín, dirigida per Adrià Gual i amb Fructuós Gelabert com a director de fotografia. El guió va ser adaptat per Julio López de Castilla i els decorats fets per Ros i Güell. La pel·lícula va ser rodada en 4 dies, en els platós de tres estudis diferents: "La Boreal", la casa Cabot i "la Hispano Films". Altres fonts asseguren que el rodatge va ser abans, el 1915. La pel·lícula va tenir una longitud de 1.700 metres. La productora va ser "Hispano Films" de Barcelona.

Margarida Xirgu en "El nocturno de Chopin" interpretava la marquesa de Valle-Verde que, expulsada de casa pel marit a causa de la seva infidelitat, es convertia en Violeta, una dona de mala reputació

 


Margarida Xirgu interpretant "El nocturno de Chopin".

Foto CIDDAE Teatro Solís

Fotografies del film "El nocturno de Chopin"


"El nocturno de Chopin" amb Margarida Xirgu en primer pla

Margarida Xirgu protagonitzant "El nocturno de Chopin".

Fotos Institut del Teatre


Margarida Xirgu va interpretar la pel·lícula "El beso de la muerte" amb Magí Murià i Alberto Marro com a directors, amb Fructuós Gelabert com a director de fotografia i produïda per "Barcinógrafo". El film va ser rodat el 1916 i estrenat en pantalla el 17 de febrer de 1917. Ha arribat als nostres dies restaurada en el 1996 pel Institut Valencià de Cinematografia La Filmoteca. La durada es de 66 minuts. El repartiment de les actrius va ser: Margarida Xirgu, Alèxia Ventura, Teresa Pla, Cèlia Ortiz, Emília de la Mata, Elena Bernìs i el dels actors: Ricardo Puga, Alonso, Josep Balaguer, Joaquín Carrasco, José Durany i José Rivero.

 

La Xirgu a "El beso de la muerte".

Foto: Institut Valencià de Cinematografia La Filmoteca

Margarida Xirgu en el film "El beso de la muerte".

Foto: Institut Valencià de Cinematografia La Filmoteca

 

La trama de la pel·lícula es la següent: La duquessa de Santauro presenta a la seva filla Margarida en societat. L'amant de la duquessa, un home sense escrúpols, intenta seduir a Margarida, però la mare ho impedeix. El seductor, borratxo, apostà la seva vida per un petó de Margarida a davant de tot el el music-hall, instants després de permetre que tot el món sàpiga de la seva relació amb la mare per una foto que li cau a terra.

 


"El beso de la muerte".

Fotos: Institut Valencià de Cinematografia La Filmoteca

"El beso de la muerte".

Fotos: Institut Valencià de Cinematografia La Filmoteca

Margarida Xirgu en el film "El beso de la muerte".


El 1916 Margarida Xirgu interpretà el film "Alma torturada" de Magí Murià com a director, Salvador Castelló com a director de fotografia i produïda per "Barcinógrafo". La pel·lícula es va estrenar en pantalla el 20 de febrer de 1917. El repartiment va ser: Margarida Xirgu i Ricardo Puga en els papers estel·lars i Cèlia Ortiz i José Rivero en els secundaris. Ha arribat als nostres dies restaurada en el 1996 pel Institut Valencià de Cinematografia La Filmoteca en col·laboració amb la Filmoteca Española. Fou restaurada a partir de tres copies. La longitud de la pel·lícula es de 1.500 metres. La durada es de 61 minuts.

 

Margarida Xirgu protagonitzant la pel·lícula "Alma torturada".

Margarida Xirgu protagonitzant la pel·lícula "Alma torturada".

Margarida Xirgu a "Alma torturada".

Foto Institut Valencià de Cinematografia La Filmoteca

La trama de la pel·lícula es: Emília pretén ajudar al seu germà acusat de l'assassinat d'una prostituta, però el seu marit s'oposa per convencionalismes socials. El doctor Morales l'ajudarà i acabarà descobrint la veritable identitat de l'assassí.


"Alma torturada"

Foto Institut Valencià de Cinematografia La Filmoteca

Margarida Xirgu a "Alma torturada".

Margarida Xirgu i Ricardo Puga protagonitzant un film no identificat.

Foto: Un segle per a les dones

 

També s'atribueixen a Margarida Xirgu segons unes altres fonts, les pel·lícules: "Sacrificio" del 1914, "El amor hace justícia" del 1916 i "El golfo" del 1917.

"El nocturno de Chopin", "El beso de la muerte", "Alma torturada" i "La Reina Joven" es van mostrar per primera vegada, a les improvisades pantalles del Teatro de la Princesa i del Teatro Príncipe Alfonso.

A principis de 1938 Margarida Xirgu va començar a rodar en la ciutat de Jesús María de la Província de Còrdova, a l'Argentina, l'obra lorquiana "Bodas de sangre", amb un paisatge similar a l'escenografia rural en el qual es desenvolupa l'obra. Va ser un film sonor, dirigit per Edmundo Guibourg i amb adaptació de l'obra homònima de Federico García Lorca, amb Roque Funes com director d'il·luminació i de fotografia, produïda per la productora Argentina C.I.F.A. (Compañía Industrial Filmadora Argentina), que la distribuïdora Cinematográfica Terra va estrenar en el cinema Monumental de Buenos Aires el 16 de novembre de 1938 i que es va exhibir només durant 13 dies. Guibourg va adaptar el text lorquià i va incloure algunes cançons i poemes de García Lorca que no es troben en el text dramàtic original. La música va ser de Juan José Castro, el so d'Oscar L. Nourry, el ball d'Irma Villamil, la coreografia de Justo Vera López, la guitarra de Pepe Badajoz, els decorats de Rodolfo Franco i els figurins i l'ambientació de la madrilenya Victorina Durán. El repartiment va ser: Margarida Xirgu, Amelia de la Torre, Amalia Sánchez Ariño, Helena Cortesina, Eloísa Cañizares, Antonia Calderón, Juana Quesada, Cándida Losada, Juana Lamoneda, Teresa Pradas, Eva de Ochoa i la nena María del C. Mas, Pedro López Lagar, Enrique Álvarez Diosdado,Gustavo Bertot, José Cañizares, Luis Calderón, Miguel Ramírez, José Jorda, Manuel Ochoa, José M Navarro i Alberto Contreras. La durada és de 1 hora i 44 minuts. Ha arribat als nostres dies restaurada per la Filmoteca Española i va ser recuperada pel periodista granadí i investigador lorquià Juan Luis Tàpia, que la va trobar en perfecte estat en un centre documental de Buenos Aires. Encara que la premsa va publicar que es va estrenar el dimecres 14 de maig de 2008, en el Centro de Estudios Lorquianos de Fuente Vaqueros en rigorosa estrena nacional i europeu; a Badalona la pel·lícula ja havia estat projectada el 21 de novembre de 2007 al Teatre Zorrilla en unes sessions de cinema històric. Per a la crítica del diari "El Mundo" de Buenos Aires, Edmundo Guibourg era un "home de teatre" que va entrar en el cinema amb un concepte pur de la imatge. No va voler abocar exactament la peça teatral en la pantalla. La seva va ser una interpretació cinematogràfica més que de "Bodas de sangre", del total esperit poètic de García Lorca.



"Bodas de sangre"

Foto Museu de Badalona

Margarita Xirgu i Roque Funes.

Foto: Museo del Cine Pablo C. Ducrós Hicken

Margarida Xirgu i Enrique Álvarez Diosdado caracteritzats pel film "Bodas de sangre".

Foto: Un segle per a les dones

D'esquerra a dreta: Edmundo Guibourg, Margarida Xirgu, Roque Funes i Nicolas Oscar Nelson.

Foto: Museo del Cine Pablo C. Ducrós Hicken


Amelia de la Torre i Roque Funes el 1938.

Foto: Acceder Buenos Aires


Retall de premsa de l'estrena de "Bodas de sangre.

Arxiu Xavier Rius Xirgu

Margarida Xirgu protagonitzant "Bodas de sangre" d'Edmundo Guibourg

Margarida Xirgu protagonitzant, el 1938, la pel·lícula “Bodas de sangre” d'Edmundo Guibourg basada en l'obra de Federico García Lorca

foto Museo Nacional del Teatro de Almagro


Margarida Xirgu i Enrique Álvarez Diosdado en la pel·lícula “Bodas de sangre” de 1938

foto Museo Nacional del Teatro de Almagro


Margarida Xirgu, Amelia de la Torre i Enrique Álvarez Diosdado en la pel·lícula “Bodas de sangre” de 1938

foto Museo Nacional del Teatro de Almagro

 

Clica aquí per escoltar "Bodas de sangre"


De la seva experiència enfront de les càmeres cinematogràfiques, no va quedar molt satisfeta Margarida, d'aquí la raó de la seva reiterada negativa a actuar en televisió. L'última oportunitat havia sorgit el 1957 a Mèxic, on la Xirgu es va abstenir fins i tot de visitar el magnífic Palacio de la Televisión per a no haver de negar-se de nou, davant la insistència que la mortificava. Però a l'Uruguai és visitada per un dels millors directors de TV, Narciso Ibáñez Serrador i finalment el 1958 Margarida Xirgu grava a la Televisió Argentina des de el 4 de novembre fins el 30 de desembre "La casa de Bernarda Alba" adaptada a la televisió per Chicho Ibáñez Serrador juntament amb Milagros de la Vega i Violeta Antier, i "La dama del alba" d'Alejandro Casona, dintre del cicle "España y su teatro". Cada setmana es gravava un acte i s'hostatjà a l'Hotel California a Talcahuano 1038. La Xirgu va debutar amb ell a la televisió i d'alguna manera el va apadrinar, ja que es negava a ser dirigida per un altre que no fos Chicho. Margarida amb Ibáñez Serrador va gravar per la TV Argentina, també tot el repertori de García Lorca i obres com "La loca de Chaillot" de Jean Girodoux o "El zoo de cristal" de Tennessee Williams. Segons indicà Miguel Ortín a Domènec Guansé, es van gravar entre novembre i decembre de 1958, tres obres: “La casa de Bernarda Alba”, “La loca de Chaillot” i “La dama del alba” en nou audicions.

Margarida advertia en els estudis, el 10 de desembre de 1958, la falta de <<...ese silencio tan peculiar del público del teatro, que establece la comunión espiritual entre intérpretes y espectadores>>

Margarida Xirgu que vivia al carrer Colonia, 881 Departament 27 de Montevideo, va ser contractada el 11 d'octubre de 1958 per Narciso Ibañez Serrador, per un import total de 150.000 pesos argentins, per protagonitzar a la TV argentina (LR3 TV Canal 7) 9 programes titulats "España y su teatro"que es van emetre entre novembre i desembre de 1958 als dimarts a les 21,30h. Entre altres artistes van col·laborar també amb Margarida Xirgu les actrius Virginia Romay i Teresa Serrador.

 

Contracte de 1958 amb la TV argentina.

Foto Institut del Teatre de Barcelona

Noticia de premsa anunciant l'aparició de Margarida Xirgu a la TV argentina.

Foto Telemensaje


Narciso Ibáñez Menta, pare de Narcíso Ibáñez Serrador, i Margarida Xirgu caracteritzada de Bernarda Alba el 1958

 

En l'entrevista que li va fer Arimont Boix a "Joventut" el 20 de setembre de 1924, la Xirgu va admetre que vuit anys enrere havia impressionat diverses pel·lícules a Barcelona, projectades a diferents ciutats espanyoles i americanes, però no li agradà gairebé res: <<ni el meu treball em va satisfer, ni em satisfeien tampoc els arguments ni les escenes, ni la presentació, llavors més deficient que ara; en fi, ho vàreig provar, però no em va interessar. Jo del treball d'una actriu o d'un actor estimo més la paraula ben dita que res més>>. Amb la irrupció del cinema sonor, Margarida Xirgu expressà la seva opinió -plena de recels- sobre aquesta nova moda, en una entrevista al setmanari "Imatges" el 16 de juliol de 1930: <<Com a invent, una cosa meravellosa. Artísticament, hi mancarà sempre l'emotivitat pròpia d'una representació teatral. Quan estem davant del públic, els actors formem amb el públic un conjunt, que vibra a l'impuls de la mateixa emoció que havem aconseguit transmetre-li. Al cinema, vostè sap que es filmen seguides les escenes que es desenrotllen dins un mateix escenari, encara que pertanyin a dos moments ben distanciats de l'obra. Forçosament l'artista ha de trobar a mancar l'escalf ascendent, la unitat d'acció, la cohesió entre el fons de l'argument i l'espectador>>.



XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.