Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

84. PARELLES ARTÍSTIQUES DE MARGARIDA XIRGU

 

Margarida Xirgu fins que no va tenir companyia pròpia, no va tenir sempre el mateix primer actor com a parella artística.

En els seus començaments en el teatre d'afeccionats, en el grup "Gent Nova" de Badalona va compartir escena amb Joan Peiró i Belis, que més tard va ser un lider anarcosindicalista i ministre d'Indústria durant la II República.

Joan Peiró i Belis neix el 18 de febrer de 1887 en el barri obrer de Sants a Barcelona i mor afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942 a Paterna.

 

Joan Peiró.

Foto Ghc Mataró


Joan Peiró.

Foto Ghc Mataró

 

El 1906 Margarida es contractada pel Teatre Romea, on actua amb actors tant veterans com Iscle Soler.

Iscle Soler i Samsot neix el 1843 a Barcelona i mor el 1914 a Terrassa.


Iscle Soler interpretant Hilari a l'obra "Mossèn Janot" d'Àngel Guimerà.

Fons Antoni i Ramon Clapés


El actors de la Companyia del Teatre Romea el 1907 eren: A. Antiga, Jaume Borràs, Casals, Carreras, Ferran Capdevila, Francesc Fuentes, Aveli Galceran, Armengol Goula, Jaume Martí, Moreno de Llanza, Modest Santolària, Miquel Sirvent, Iscle Soler, Ramon Tor, Vehil, Enric Viñals i Veciana. La Xirgu coneix a Jaume Borràs com a primer actor i director -com era habitual exercir les dues tasques-, el setembre de 1907. L'actor Paco Fuentes que va fer "Marianela" de Galdós amb Margarida Xirgu, va ser també el seu director d'escena un temps desprès de dirigir la Companyia Emilio Thuillier, just abans de que Alfonso Muñoz fos ja dirigit per la mateixa Xirgu.

Jaume Borràs i Oriol neix el 1873 a Badalona i mor el 1949 a Barcelona.

 


Jaume Borràs protagonitzant "El Rei" de Gaston Caillavet, Robert de Flers i Emmanuel Aréne.

Arxiu Xavier Rius Xirgu

 

Margarida no tornaria a treballar amb Jaume Borràs fins el 1909 amb motiu del homenatge a Àngel Guimerà, representant "Terra Baixa" i "Mar i cel" del mateix Guimerà, "Els vells" d'Iglésias i "El místic" de Rusiñol. Jaume Borràs li portava 15 anys d'edat i d'experiència, la Xirgu només en tenia 21.

A mitjans de 1908 Margarida Xirgu passa del Teatre Romea al Teatre Principal, on coneix a Enric Giménez, director i primer actor a l'ús.

Enric Giménez i Lloberas neix el 1866 a Barcelona i mor el 1939 també a Barcelona.

 


Enric Giménez.

Foto Fototeca

Enric Giménez interpretant el rei Ramir en la obra "Rei i monjo" de Àngel Guimerà.

Fons Antoni i Ramon Clapés

 

En el Teatre Principal, Margarida té com a companys als primers actors còmics Josep Santpere i Enric Guitart -pare- i als actors de caràcter: Manel Ballart, Ferran Bozzo, Víctor Codina, Enric Viñals, Ferran Capdevila, Jaume Amorós, Pascasi Mas, Cervera, Lafuente i Carles Del Hor. Més tard s'incorporarien Aveli Galceran i Josep Vives.

Enric Giménez interpretant el rei Ramir en l' obra "Rei i monjo" de Àngel Guimerà.

Fons Antoni i Ramon Clapés

 

Josep Santpere i Pey neix el 1875 a Barcelona i mor el 1939 també a Barcelona.

 

Josep Santpere i Pey.

Foto Fototeca

 

A arrel de l'escàndol de "Salomé" Margarida Xirgu passa el febrer de 1910 del Teatre Principal al Teatre Nou on torna a trobar a Jaume Borràs com a director i primer actor. Aquest es acomiadat al sobrepassar-se amb Margarida i finalment ella passa al Teatre Tívoli, al acabar les representacions. En el Tívoli es dirigida per Demetri Bonaplata Alentorn i té com a companys els actors: Josep Santpere, Ferran Bozzo, Alexandre Nolla, Miquel Ortín, Lamas, Miquel Pedrola, Luís Zanón, Alfons Vidal, Salvador Cervera, Joan Pons, Enric Villamore, Guillot, Bros i Regulez.

 

                            

  L'actor Ramon Tor interpretant a Sant Joan Baptiste en l'obra "Salomé"

 

De nou el 1911 torna al Teatre Principal amb Enric Giménez i els actors: Enric Guitart, Armengol Goula, Jaume Martí, Alexandre Nolla, Domenec Aymerich, Vicens Daroqui, Miguel Ortín, Joaquim Viñas, Modest Santolària, Josep Vives, Miquel Sirvent, Ferran Soldevila i Jaume Capdevila Guerra.

Al estiu de 1911 Margarida Xirgu surt a fer funcions per comarques, convertint-se en empresària en col·laboració amb els actors Enric Giménez i Alexandre Nolla, fundant la Companyia Xirgu-Giménez-Nolla. S'incorporen a aquesta companyia els actors: Domenec Aymerich, Josep Vives, Miquel Leandre Cinca, Miguel Ortín, Joan Pubill, Ferran Capdevila, Pascasi Mas, Josep Gilbert, Joaquim Fernández i Francesc Ferrándiz.


Alexandre Nolla i Roig neix el 1881 a Gràcia a Barcelona i mor el 11 de juliol de 1944 també a Barcelona.

 


Alexandre Nolla en el paper de Mandoni en l'obra de Guimerà "Indibil i Mandoni".

Fons Antoni i Ramon Clapés

 

La primera tournée americana de la Companyia Margarida Xirgu a l'Argentina, Uruguai i Xile, comença per terres espanyoles a Màlaga al juny de 1913 amb Emilio Thuillier com primer actor i director, que durant moltes temporades ho va ser de la Compañía María Guerrero-Díaz de Mendoza; per solidaritat de la Xirgu al haver-se quedat sense feina.

Emilio Thuillier neix el 4 d'agost de 1868 a Màlaga i mor el 12 de juliol de 1941 a Madrid.



Emilio Thuillier

Foto Màlaga Personajes


Margarida Xirgu treballa en el cinema des de 1915 amb Ricardo Puga fent varies pel·lícules junts. En el teatre Puga va treballar molt amb Lola Membrives, creant-se més tard la Compañía Lola Membrives-Ricardo Puga.

Ricardo Puga neix a Vitòria-Gasteiz.

 

Ricardo Puga.

Foto Todo Colección


Ricardo Puga i Margarida Xirgu en el film "El nocturno de Chopin"

 

Margarida Xirgu actua per primera vegada amb Enric Borràs germà petit de Jaume, el desembre de 1911 quan aquest arriba procedent de Madrid a Barcelona per representar junt amb ella, a benefici de la societat d'actors, "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà.

Enric Borràs i Oriol, neix a Badalona el 9 de setembre de 1863 i mor a Barcelona el 4 de novembre de 1957.

 

Enric Borràs

Foto Wikimedia


A partir del 1897, Enric Borràs amb la seva cèlebre creació del Manelic de "Terra Baixa" al Teatre Romea, es va convertir en un mite vivent de l'escena catalana, fins que el 1904 es traslladà a Madrid, on va alternar el seu repertori de teatre català traduït, amb els clàssics castellans.

 


Enric Borràs en el paper de "Roger de Llúria" en l'obra de Guimerà "El camí del sol".

Fons Antoni i Ramon Clapés


En el estiu de 1919 es realitza la primera fusió de les companyies de Margarida Xirgu i d'Enric Borràs i en el mes de setembre inauguren la temporada en el Teatro del Centro de Madrid. La fusió no dura gaire temps i no tornen a actuar junts fins el 1928 en "Terra Baixa" d'Ángel Guimerà, en funció pro monument al pintor escenògraf Soler i Rovirosa. La darrera etapa junts comença el 19 d'agost de 1932 quan l'Ajuntament de Madrid adjudica el Teatro Español per tres anys a la companyia Xirgu-Borràs, fruit de la segona fusió de les dos companyies teatrals. La integraven a demés els actors: Pedro López Lagar, Enrique Álvarez Diosdado, Alberto Contreras, Fernando Aguirre, Miguel Ortín, José Cañizares, Fernando Porredón i Fernando Merino.

A finals de 1921 Margarida Xirgu empren el segon viatge a Amèrica, visitant Cuba i Mèxic. La companyia té com a primer actor a Alfonso Muñoz, a demés dels actors: Luis P. Agudín, Carlos Álvarez Segura, Víctor Codina, Pedro González, José Lucio, Miguel Ortín, Nicolás Perchicot, Modesto Rivas i Roberto Samsó.

Alfonso Muñoz neix a Logroño el 15 de gener de 1889.

 

Alfonso Muñoz

Arxiu Xavier Rius Xirgu

Alfonso Muñoz el 1932

Foto Agencia Efe

 

Alfonso Muñoz va ser el primer actor de la Compañía durant molts anys, després de Francisco Fuentes. Durant la guerra civil va ingressar a la Falange, segons diuen, per conservar el sou que li tenia assignat Lola Membrives i el de la seva dona la Santaularia amb qui tenia dos filles. Altres diuen que es va inscriure a la Falange "chez" madame Irene López Heredia, a qui el seu matrimoni amb Mariano Asquerino, li deien a Buenos Aires Vinos López Heredia-Asquerosote. A la postguerra, Alfonso Muñoz col·laborà amb la companyia que Cipriano de Rivas Cherif va improvisar al Teatro Lara, en una fugaç incursió a l'escena teatral de Madrid en plena dictadura franquista, representant el 1946 “Los malhechores del bien” de Jacinto Benavente i “La costumbre”, del mateix Rivas Cherif.

Després de les temporades amb Enric Borràs, Margarida Xirgu alterna com a primers actors, però no com a directors, a Pedro López Lagar i a Enrique Álvarez Diosdado, incorporats ja a la Compañía Xirgu-Borràs des de l'agost de 1932 i que havien ja debutat el 11 de març de 1931 amb la Xirgu en l'obra de Benavente "De muy buena familia". La direcció de la companyia es portada des de el setembre de 1930 fins el 1937 i esporàdicament fins el 1939, en que es dispersa la companyia, per Cipriano Rivas Cherif.

Pedro López Lagar neix a Madrid el 18 de juny de 1899 i mor a Buenos Aires el 21 d'agost de 1977.

 



Pedro López Lagar.

Foto Acceder


Pedro López Lagar a "Bodas de sangre" el 1938

Foto Acceder

 

Enrique Álvarez Diosdado neix a Madrid el 6 de maig de 1910 i mor també a Madrid el 1 de desembre de 1983.

 


Enrique Álvarez Diosdao el 1947

Foto Acceder

Enrique Álvarez Diosdao

Foto Acceder


Margarida Xirgu marxa d'Espanya el 31 de gener de 1936, amb la companyia formada pels primers actors Pedro López Lagar i a Enrique Álvarez Diosdado, encara que el primer cada cop agafa més rellevància com galant o primer actor, i els actors: Emilio Ariño, Gustavo Bertot, Luis Calderón, José Cañizares, Alberto Contreras, Alberto Contrega fill, José Jordá, Alejandro Maximino, Miguel Ortín i Miguel Ramírez. En el 1938 Pedro López Lagar es va sentir defraudat per la decisió de la Xirgu d'encarnar el personatge de Hamlet i no donar-li a ell, prenent la decisió de deixar la companyia per aquesta raó. Anys més tard va perdre la seva esplèndida veu, reapareixent el 1972 a la televisió argentina amb un personatge mut en l'obra "El asesino del silencio" adaptació del conte "El carnicero" del rus Serge Vladir i va morir mut a Buenos Aires. En el 1946 Enrique Álvarez Diosdado deixa la companyia junt amb Amelia de la Torre, per cuidar del fill que havien tingut.

Margarida Xirgu va acabar les seves representacions a Amèrica, amb primer actors deixebles seus de les seves escoles de Xile i de l'Uruguai. Entre ells cal destacar: Alberto Closas, Horacio Preve, Alberto Candeau, Héctor Cuore, Enrique Guarnero, ...


XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos


tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.