84. PARELLES ARTÍSTIQUES
DE MARGARIDA XIRGU
Margarida Xirgu fins
que no va tenir companyia pròpia, no va tenir sempre el mateix primer actor
com a parella artística.
En els seus
començaments en el teatre d'afeccionats, en el grup "Gent Nova"
de Badalona va compartir escena amb Joan Peiró i Belis, que més
tard va ser un lider anarcosindicalista i ministre d'Indústria durant la
II República.
Joan Peiró i Belis
neix el 18 de febrer de 1887 en el barri obrer de Sants a Barcelona i mor afusellat
per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942 a Paterna.
Joan
Peiró.
Foto Ghc Mataró
Joan Peiró.
Foto Ghc Mataró
El
1906 Margarida es contractada pel Teatre Romea, on actua amb actors tant veterans
com Iscle Soler.
Iscle Soler i Samsot neix
el 1843 a Barcelona i mor el 1914 a Terrassa.
Iscle Soler interpretant Hilari a l'obra "Mossèn Janot" d'Àngel
Guimerà.
Fons Antoni i Ramon Clapés
El actors de la Companyia del Teatre Romea el 1907 eren: A. Antiga, Jaume Borràs,
Casals, Carreras, Ferran Capdevila, Francesc Fuentes, Aveli Galceran, Armengol
Goula, Jaume Martí, Moreno de Llanza, Modest Santolària, Miquel
Sirvent, Iscle Soler, Ramon Tor, Vehil, Enric Viñals i Veciana. La Xirgu
coneix a Jaume Borràs com a primer actor i director -com era habitual exercir
les dues tasques-, el setembre de 1907. L'actor Paco Fuentes que va fer "Marianela"
de Galdós amb Margarida Xirgu, va ser també el seu director d'escena
un temps desprès de dirigir la Companyia Emilio Thuillier, just abans de
que Alfonso Muñoz fos ja dirigit per la mateixa Xirgu.
Jaume
Borràs i Oriol neix el 1873 a Badalona i mor el 1949 a Barcelona.
Jaume Borràs protagonitzant "El
Rei" de Gaston Caillavet, Robert de Flers i Emmanuel Aréne.
Arxiu
Xavier Rius Xirgu
Margarida
no tornaria a treballar amb Jaume Borràs fins el 1909 amb motiu del homenatge
a Àngel Guimerà, representant "Terra Baixa" i "Mar
i cel" del mateix Guimerà, "Els vells" d'Iglésias
i "El místic" de Rusiñol. Jaume Borràs li portava
15 anys d'edat i d'experiència, la Xirgu només en tenia 21.
A
mitjans de 1908 Margarida Xirgu passa del Teatre Romea al Teatre Principal, on
coneix a Enric Giménez, director i primer actor a l'ús.
Enric Giménez i Lloberas neix el 1866 a Barcelona i mor el 1939 també
a Barcelona.
Enric Giménez.
Foto
Fototeca
Enric
Giménez interpretant el rei Ramir en la obra "Rei i monjo" de
Àngel Guimerà.
Fons Antoni i
Ramon Clapés
En el
Teatre Principal, Margarida té com a companys als primers actors còmics
Josep Santpere i Enric Guitart -pare- i als actors de caràcter: Manel Ballart,
Ferran Bozzo, Víctor Codina, Enric Viñals, Ferran Capdevila, Jaume
Amorós, Pascasi Mas, Cervera, Lafuente i Carles Del Hor. Més tard
s'incorporarien Aveli Galceran i Josep Vives.
Enric
Giménez interpretant el rei Ramir en l' obra "Rei i monjo" de
Àngel Guimerà.
Fons Antoni i
Ramon Clapés
Josep
Santpere i Pey neix el 1875 a Barcelona i mor el 1939 també a Barcelona.
Josep Santpere i Pey.
Foto Fototeca
A
arrel de l'escàndol de "Salomé" Margarida Xirgu passa
el febrer de 1910 del Teatre Principal al Teatre Nou on torna a trobar a Jaume
Borràs com a director i primer actor. Aquest es acomiadat al sobrepassar-se
amb Margarida i finalment ella passa al Teatre Tívoli, al acabar les representacions.
En el Tívoli es dirigida per Demetri Bonaplata Alentorn i té com
a companys els actors: Josep Santpere, Ferran Bozzo, Alexandre Nolla, Miquel Ortín,
Lamas, Miquel Pedrola, Luís Zanón, Alfons Vidal, Salvador Cervera,
Joan Pons, Enric Villamore, Guillot, Bros i Regulez.
L'actor Ramon Tor interpretant a Sant Joan Baptiste en l'obra "Salomé"
De
nou el 1911 torna al Teatre Principal amb Enric Giménez i els actors: Enric
Guitart, Armengol Goula, Jaume Martí, Alexandre Nolla, Domenec Aymerich,
Vicens Daroqui, Miguel Ortín, Joaquim Viñas, Modest Santolària,
Josep Vives, Miquel Sirvent, Ferran Soldevila i Jaume Capdevila Guerra.
Al
estiu de 1911 Margarida Xirgu surt a fer funcions per comarques, convertint-se
en empresària en col·laboració amb els actors Enric Giménez
i Alexandre Nolla, fundant la Companyia Xirgu-Giménez-Nolla. S'incorporen
a aquesta companyia els actors: Domenec Aymerich, Josep Vives, Miquel Leandre
Cinca, Miguel Ortín, Joan Pubill, Ferran Capdevila, Pascasi Mas, Josep
Gilbert, Joaquim Fernández i Francesc Ferrándiz.
Material donat per Rosa Rosés Puntí de Badalona
.jpg)
Alexandre Nolla i Roig neix el 1881 a Gràcia a Barcelona i mor el
11 de juliol de 1944 també a Barcelona.
Alexandre
Nolla en el paper de Mandoni en l'obra de Guimerà "Indibil i Mandoni".
Fons Antoni i Ramon Clapés
La
primera tournée americana de la Companyia Margarida Xirgu a l'Argentina,
Uruguai i Xile, comença per terres espanyoles a Màlaga al juny de
1913 amb Emilio Thuillier com primer actor i director, que durant moltes temporades
ho va ser de la Compañía María Guerrero-Díaz de Mendoza;
per solidaritat de la Xirgu al haver-se quedat sense feina.
Emilio
Thuillier neix el 4 d'agost de 1868 a Màlaga i mor el 12 de juliol de 1941
a Madrid.
Emilio Thuillier
Foto
Màlaga Personajes
Margarida
Xirgu treballa en el cinema des de 1915 amb Ricardo Puga fent varies pel·lícules
junts. En el teatre Puga va treballar molt amb Lola Membrives, creant-se més
tard la Compañía Lola Membrives-Ricardo Puga.
Ricardo
Puga neix a Vitòria-Gasteiz.
Ricardo Puga.
Foto Todo Colección
Ricardo Puga i Margarida Xirgu en el film "El nocturno
de Chopin"
Margarida Xirgu
actua per primera vegada amb Enric Borràs germà petit de Jaume,
el desembre de 1911 quan aquest arriba procedent de Madrid a Barcelona per representar
junt amb ella, a benefici de la societat d'actors, "Maria Rosa" d'Àngel
Guimerà.
Enric Borràs i Oriol, neix a Badalona
el 9 de setembre de 1863 i mor a Barcelona el 4 de novembre de 1957.
Enric
Borràs
Foto Wikimedia
A
partir del 1897, Enric Borràs amb la seva cèlebre creació
del Manelic de "Terra Baixa" al Teatre Romea, es va convertir en un
mite vivent de l'escena catalana, fins que el 1904 es traslladà a Madrid,
on va alternar el seu repertori de teatre català traduït, amb els
clàssics castellans.
Enric
Borràs en el paper de "Roger de Llúria" en l'obra de Guimerà
"El camí del sol".
Fons Antoni
i Ramon Clapés
En el estiu de 1919 es realitza la
primera fusió de les companyies de Margarida Xirgu i d'Enric Borràs
i en el mes de setembre inauguren la temporada en el Teatro del Centro de Madrid.
La fusió no dura gaire temps i no tornen a actuar junts fins el 1928 en
"Terra Baixa" d'Ángel Guimerà, en funció pro monument
al pintor escenògraf Soler i Rovirosa. La darrera etapa junts comença
el 19 d'agost de 1932 quan l'Ajuntament de Madrid adjudica el Teatro Español
per tres anys a la companyia Xirgu-Borràs, fruit de la segona fusió
de les dos companyies teatrals. La integraven a demés els actors: Pedro
López Lagar, Enrique Álvarez Diosdado, Alberto Contreras, Fernando
Aguirre, Miguel Ortín, José Cañizares, Fernando Porredón
i Fernando Merino.
A finals de 1921 Margarida Xirgu empren
el segon viatge a Amèrica, visitant Cuba i Mèxic. La companyia té
com a primer actor a Alfonso Muñoz, a demés dels actors: Luis P.
Agudín, Carlos Álvarez Segura, Víctor Codina, Pedro González,
José Lucio, Miguel Ortín, Nicolás Perchicot, Modesto Rivas
i Roberto Samsó.
Alfonso Muñoz neix a Logroño
el 15 de gener de 1889.
Alfonso
Muñoz
Arxiu Xavier Rius Xirgu
Alfonso Muñoz el 1932
Foto Agencia
Efe
Alfonso Muñoz va ser el primer actor de la Compañía durant molts anys, després de Francisco Fuentes. Durant la guerra civil va ingressar a la Falange, segons diuen, per conservar el sou que li tenia assignat Lola Membrives i el de la seva dona la Santaularia amb qui tenia dos filles. Altres diuen que es va inscriure a la Falange "chez" madame Irene López Heredia, a qui el seu matrimoni amb Mariano Asquerino, li deien a Buenos Aires Vinos López Heredia-Asquerosote. A la postguerra, Alfonso Muñoz col·laborà amb la companyia que Cipriano de Rivas Cherif va improvisar al Teatro Lara, en una fugaç incursió a l'escena teatral de Madrid en plena dictadura franquista, representant el 1946 “Los malhechores del bien” de Jacinto Benavente i “La costumbre”, del mateix Rivas Cherif.
Després de les temporades
amb Enric Borràs, Margarida Xirgu alterna com a primers actors, però
no com a directors, a Pedro López Lagar i a Enrique Álvarez Diosdado,
incorporats ja a la Compañía Xirgu-Borràs des de l'agost
de 1932 i que havien ja debutat el 11 de març de 1931 amb la Xirgu en l'obra
de Benavente "De muy buena familia". La direcció de la companyia
es portada des de el setembre de 1930 fins el 1937 i esporàdicament fins
el 1939, en que es dispersa la companyia, per Cipriano Rivas Cherif.
Pedro
López Lagar neix a Madrid el 18 de juny de 1899 i mor a Buenos Aires el
21 d'agost de 1977.
Pedro López Lagar.
Foto
Acceder
Pedro López Lagar a "Bodas de sangre"
el 1938
Foto Acceder
Enrique
Álvarez Diosdado neix a Madrid el 6 de maig de
1910 i mor també a Madrid el 1 de desembre de 1983.
Enrique Álvarez Diosdao el 1947
Foto Acceder
Enrique Álvarez Diosdao
Foto Acceder
Margarida
Xirgu marxa d'Espanya el 31 de gener de 1936, amb la companyia formada pels primers
actors Pedro López Lagar i a Enrique Álvarez Diosdado, encara que
el primer cada cop agafa més rellevància com galant o primer actor,
i els actors: Emilio Ariño, Gustavo Bertot, Luis Calderón, José
Cañizares, Alberto Contreras, Alberto Contrega fill, José Jordá,
Alejandro Maximino, Miguel Ortín i Miguel Ramírez. En el 1938 Pedro
López Lagar es va sentir defraudat per la decisió de la Xirgu d'encarnar
el personatge de Hamlet i no donar-li a ell, prenent la decisió de deixar
la companyia per aquesta raó. Anys més tard va perdre la seva esplèndida
veu, reapareixent el 1972 a la televisió argentina amb un personatge mut
en l'obra "El asesino del silencio" adaptació del conte "El
carnicero" del rus Serge Vladir i va morir mut a Buenos Aires. En el 1946
Enrique Álvarez Diosdado deixa la companyia junt amb Amelia de la Torre,
per cuidar del fill que havien tingut.
Margarida Xirgu va acabar
les seves representacions a Amèrica, amb primer actors deixebles seus de
les seves escoles de Xile i de l'Uruguai. Entre ells cal destacar: Alberto Closas,
Horacio Preve, Alberto Candeau, Héctor Cuore, Enrique Guarnero, ...
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
