Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

93. MARGARIDA XIRGU 1920-1923

 

Margarida Xirgu va estrenar la novel·la escènica en tres actes "Una señora" de Jacinto Benavente el 2 de gener de 1920, en el Teatro Centro de Madrid, amb la nova Compañía Xirgu-Borràs fusionada el 1919. L'obra va resultar una peça bé construïda, realista i amarga. Margarida va viure la inquietud recòndita de la tragèdia del personatge en una suprema parenceria d'interpretació. Elisa interpretada per a Margarida Xirgu, s'enamora d'un home, qui li prepara un matrimoni de conveniència per acabar de arrodonir la seva posició política.

 

Margarida Xirgu protagonitzant "Una señora".

Foto Museu de Badalona

Caricatura de "Una señora" realitzada per Freno el 1920.

Foto: Exposició Margarita Xirgu 1888-1969 Molins de Rei-Madrid

 

El triomf es va veure aombrat, a l'endemà per la dolorosa notícia de la mort de Benito Pérez Galdós. Quan la Xirgu va arribar a la casa del dramaturg el 4 de gener, en el carrer Hilarión Eslava de Madrid, el cos inert del gran escriptor i amic estava embolicat en una bandera espanyola. La impressió va trastornar la fràgil salut de Margarida, que va haver de guardar llit, lo que li va impedir unir-se, amb gran sentiment de l'actriu, a la manifestació de duel que el poble de Madrid va tributar al gran novel·lista. Uns 20.000 madrilenys acompanyaven el seu fèretre cap al cementiri de l'Almudena. A l'acostar-se la carrossa fúnebre al cantó del carrer d'Alcalá, després de creuar la Puerta del Sol, es va obrir una balconada de l'Hotel París, l'únic que fins a aquell moment havia estat tancat i va aparèixer en ell una dona embolicada en pells, el rostre pàl·lid, d'una pal·lidesa que s'accentuava encara més sota la cabellera ennegrida. Una sacsejada va recórrer les files del seguici i un nom va córrer de boca en boca: "La Xirgu...! La Xirgu...! La Xirgu...! i totes les mirades es van tornar cap a ella que, després de llançar un ram de flors sobre el fèretre, es va doblegar en un plor convulsiu i va ser retirada cap a l'interior, gairebé per força, per les persones que l'envoltaven.

 


Retrat de Margarida Xirgu, el dia de Reis a Madrid, el 6 de gener de 1920.

Foto: Arxiu Xavier Rius Xirgu

Retrat de Margarida Xirgu del 1920

foto Museo Nacional de Teatro de Almagro

Margarida Xirgu el dia de Reis de 1920.

foto trobada per Marçal Font i Espí

Desaparegut Pérez Galdós, el cimer representant de l'escena espanyola va ser Benavente, encasellat en "l'alta comèdia": diàlegs enginyosos, aguts epigrames amb aspecte satírics, retrats psicològics de tipus i situacions intranscendents. És a dir d'esquena als corrents europeus i al context social, encara que no poques vegades va intentar retratar-los a través de l'insuls devaneix dels seus aburgesats personatges. Aquests anys d'obres grises, sense relleu, seran els que Margarida Xirgu, amb la seva potència expressiva, va intentar revitalitzar, donant a moltes de les obres pes escènic. El 16 de maig de 1920, un altre bon amic de Margarida va desaparèixer, el torero sevillà José Gómez Ortega, Gallito, al morir a la plaça de Talavera agafat pel toro "Bailador".

 

Margarida Xirgu interpretant una obra no identificada el 1920.

Foto Bermemar

 

Entre el 21 i el 30 de setembre de 1920 la Compañía Margarita Xirgu es va presentar a Logroño al Teatro Bretón amb les obres: "Alimaña" d'Eduardo Marquina, "La calumniada" dels germans Álvarez Quintero, "La casa en orden" d'Arthur W. Piñero, "La chiquilla" de Pierre Veber i Henry de Gorsse, "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas júnior, "Fedora" de Victorien Sardou, "Madame Pepita" de Gregorio Mártinez Sierra, "El mal que nos hacen" de Jacinto Benavente, "Marianela" i "La loca de la casa" de Benito Pérez Galdós, "María Rosa" d'Àngel Guimerà i "Primerose"de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet. Els actors principals van ser: José Lucio, Alfonso Muñoz i José Rivero i les actrius: Amparo Álvarez Segura i María Bru.

 

Programa del Teatro Bretón de los Herreros de Logroño del setembre de 1920.

Foto Bermemar

 

Margarida Xirgu va escriure a Apel·les Mestres des de Bilbao, el 7 de novembre de 1920, la següent carta: <<Mi ilustre amigo. Le pido mil perdones por no haberle escrito antes dándole cuenta de la impresión de la lectura que su obra titulada “Nido de águilas” me produjo cuando la leí. La obra me pareció muy bella y muy interesante, pero considero de gran importancia para llevar la comedia al éxito, que la interprete un gran actor como Enrique Borràs ó Morano, acostumbrados a interpretar personajes como “El alcalde de Zalamea” y “El abuelo”. El primer actor que yo tengo en la actualidad, que es Alfonso Muñoz, es muy joven. Por esta razón siento en el alma no poder estrenar su obra como sería mi deseo y esperando mejor ocasión para corresponder a su ofrecimiento, queda de usted su buena amiga y entusiasta admiradora. Margarita Xirgu>>

Al març de 1921 la Compañía Dramática Margarita Xirgu va sortir de gira per províncies i van actuar, entre altres ciutats, a Albacete als Teatres Cervantes i Circo. Precedida de gran expectació, la Companyia va debutar el dia quinze amb la representació de "Fedora" de Victorien Sardou. La crítica va ser absolutament favorable: <<Anoche debutó en el Teatro Cervantes la notable Compañía Dramática de Margarita Xirgu. Se puso en escena el hermoso drama de Sardou "Fedora", admirablemente arreglado a la escena española por Francos Rodríguez y González Llana. La insigne actriz Margarita Xirgu realiza en esta obra una de sus más felices creaciones. No es necesario agregar que el talento artístico verdaderamente excepcional e insuperable de la Xirgu se reveló anoche en "Fedora" en todo su esplendor y que la insigne actriz fue ovacionada con justo entusiasmo por el numeroso y selecto público que llenaba el teatro. Margarita Xirgu lleva una compañía muy discreta, de la que anoche se destacó la admirable labor del primer actor Alfonso Muñoz, tan conocido y estimado en Albacete. La obra fue presentada con lujo y propiedad dignas de sincero encomio>>. El dia setze es va representar "La noche del sábado" de Jacinto Benavente: <<Anoche se puso en escena la hermosa novela escénica "La noche del sábado", una de las mejores producciones de Benavente. La obra fue admirablemente presentada. La interpretación sencillamente irreprochable. Margarita Xirgu alcanzó un nuevo triunfo personal cautivando al público con los primores de su exquisita labor artística. La insigne actriz que lució espléndidas toaletas [sic] fue aclamada con verdadero y justo entusiasmo. Los demás intérpretes, acertadísimos, distinguiéndose en sus respectivos papeles María Bru, Juana Cáceres, Amparo Álvarez Segura, el primer actor Alfonso Muñoz y los señores Rivas, Ortiz y Perichot>>. L'estrena de "Pasionera", dels germans Joaquín i Serafín Álvarez Quintero, va tenir lloc el dia disset. Després d'aquesta obra es va representar "Un buen rato en el music-hall" (Good times in music hall) i la comèdia "Rosas de otoño" de Jacinto Benavente:<<Anoche estrenose la comedia en dos actos de los señores Álvarez Quintero "Pasionera", que obtuvo un éxito muy lisonjero. La protagonista de esta obra, papel muy interesante, encontró en Margarita Xirgu una insuperable intérprete que estuvo inspiradísima y llegó esta vez como siempre a la cumbre del supremo acierto. María Bru, María de las Rivas, Amparo Álvarez Segura, el notable actor Alfonso Muñoz y los señores Rivero y Lucio interpretaron con evidente fortuna sus papeles respectivos. En el a propósito cómico-lírico-bailable "Un buen rato en el music -hall" que entretuvo gratamente al público, revelaron los artistas de la Compañía Xirgu muy estimables aptitudes para el género de variedades o "variete", para decirlo al uso, siendo especialmente aplaudidos María Bru, que hizo una admirable parodia de una diva; Amparo Álvarez Segura, que cantó con exquisito gusto varios populares cuplés y Perichot, que como excéntrico bufo tuvo un esmerado acierto>>.La Companyia va canviar al Teatro Circo també d'Albacete i va representar el dia el dinou la comèdia "La chiquilla" de Pierre Véber i Henry de Gorsse en traducció i adaptació d'Alberti i Rosales i el drama tràgic "Maria Rosa" d'Ángel Guimerà; el dia vint va representar la comèdia "Primerose"de Gaston Armand de Caillavet i Robert de Flers amb traducció de Jose I. Alberti i la tragèdia morisca "La hija de Yorio" de Gabriele D'Anunzzio traduïda per Ricardo Baeza. La Companyia va oferir la seva última representació el dia vint-i-u, amb la posada en escena de "Mariana" de José Echegaray: <<Anoche terminó sus tareas artísticas en esta capital la notable compañía de la insigne actriz Margarita Xirgu. Se puso en escena el hermoso drama de Echegaray "Mariana" en cuya protagonista raya la eminente artista a altura incomparable. Juana Cáceres, María Bru, el excelente primer actor Alfonso Muñoz y los señores Rivero, Rivas, Perchicot y Agudín interpretaron con plausible acierto sus papeles respectivos. Al final de todos los actos se alzó varias veces la cortina en merecido honor a la genial actriz y a su notable Compañía>>.

La Companyia estava formada per les actrius Amparo Álvarez Segura, María Bru, Juana Cáceres, María de las Rivas, Carmen Arrate, Carmen Carbonell, Pilar Cebrián, Ángela R. de Clavijo i Adela Santaularia i els actors Luis P. Agudín, Alfonso Muñoz, Miguel Ortín, Nicolás D. Perchicot, Modesto Rivas, Carlos Álvarez, Victor Codina, Pedro González, José Lecio, Roberto Samsó i José Rivero. Els apuntadors van ser: José Bofill, Joaquín LLacer i Roberto Zappino. El maquinista Mariano Jaime i el moblista Rafael Arroyo. Al mes d'agost de 1921 la Companyia va actuar al Teatro Principal (antic Liceo) de Pontevedra, representant el dia 3 el drama "La extraña" d' Eduardo Marquina, el dia 4 el drama "Carmen"de Prosper Mérimée en adaptació de Joaquin Montaner i Salvador Vilaregut, el dia 5 el drama "Fedora" de Victorien Sardou, el dia 6 la comèdia "El mal que nos hacen" de Jacinto Benavente i el dia 7 la comèdia "Ramo de locura" dels germans Álvarez Quintero.

També el 1921, el 20 i 21 de maig, la Compañía Dramática Margarita Xirgu va actuar a Vinaròs al Teatro Ateneo amb una bona interpretació a càrrec de María Bru i del resta de la Companyia .Margarida Xirgu aquest mateix any es va presentar a partir del 16 d'octubre junt amb Alfonso Muñoz al Teatro Goya de Barcelona amb les següents obres: "La noche del sábado", "Rosas de otoño" i "El mal que nos hacen" de Jacinto Benavente, "La calumniada" i "Ramo de locura" dels germans Álvarez Quintero,"Marianela" de Benito Pérez Galdos, el "Tenorio" per Tots Sants, "María Rosa" d'Àngel Guimerà, "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas fill, "Fedora" de Victorien Sardou, "La xocolatereta" de Paul Gavault, "Magda" de Hermann Sudermann i "La hija de Yorio" de Gabriele D'Anunzzio traduïda per Ricardo Baeza.

 

fotos teatre goya 1916-.2008 grup Focus

 

Retrat de Margarida Xirgu del 10 de desembre de 1921 amb 33 anys, dedicat a la seva cosina Neus Creix de Massot.

Foto: Arxiu familiar Laura Prats


Retrat de Margarida Xirgu del 11 de desembre de 1921 dedicat al seu admirador Anton Clapés.

Foto: Fons Antoni i Ramon Clapés cedit a la família de Margarida Xirgu

Foto de Margarida Xirgu del 1921

foto Museo Nacional de Teatro de Almagro

 

A finals de 1921, la Xirgu emprèn el seu segon viatge a Amèrica, actuant a Cuba i Mèxic. La gira, que va revestir caràcters apoteòsics va durar sis mesos, però l'actriu no va trigar a tornar, reclamada per l'èxit d'aquesta campanya. El repertori format per mig centenar d'obres, va oferir als espectadors una interessant panoràmica del teatre europeu del moment. La Companyia estava formada per les actrius: Amparo Álvarez Segura, Carmen Arrarte, María Bru, Juana Cáceres, Micaela Catejón, Pilar Cebrián, Carmen Carbonell, Ángela R. De Clavijo, María de las Rivas i Adela Santularia i els actors: Luis P. Agudín, Carlos Álvarez Segura, Víctor Codina, Pedro González, José Lucio, Alfonso Muñoz, Miguel Ortín, Nicolás Perchicot, Modesto Rivas i Roberto Damsó.

 


Retrat de l'època de Margarida Xirgu


En el "Diario de la marina" de Cuba, el marquès de Premio Real va fer la presentació de l'actriu: <<Ahí está Margarita Xirgu, que es producto del movimiento intelectual en Cataluña, como Cambó y Maragall, que cruzó presto los mares para tomar en el Odeón de Buenos Aires y en el Municipal de Chile, en tournée de arte, plaza de estrella que luego recorrió triunfalmente todos los escenarios de España ...>>.

Al seu retorn de la segona gira americana, un mica més tard, el 9 de setembre de 1922 va inaugurar Margarida la temporada teatral en el Teatro Español de Madrid, de nou amb la Compañía Xirgu-Borràs, debutant amb la novel·la escènica en cinc quadres impregnada de poesia "La noche del sábado" de Jacinto Benavente. En l'obra existeixen certs trets característics de l'escola poètica que va fer furor en les albors del segle XX. Aquests trets acusen, no obstant això, més una reflexió sobre l'estètica modernista que una afirmació dels seus valors. A més apunta ja una de les notes característiques del teatre de Benavente: la sàtira social amb matisos irònics, dirigida gairebé sempre contra les classes superiors.

El 21 del mateix mes la Compañía Xirgu-Borràs va representar la comèdia històrica i llegendària "La niña de Gómez Arias" de Calderón de la Barca, en adaptació d'Eduardo Marquina. La Xirgu, va donar vida al singular personatge femení de Dorotea. Els decorats van ser realitzats amb tot rigor pel seu germà Miquel Xirgu, lo que va contribuir al gran èxit que va despertar l'obra entre el públic. També el 1922 Margarida va representar obres conegudes de Benavente com "La comida de las fieras" en la que relata la decadència i la dissort d'una família, fustigant les buides pretensions de la perversa noblesa espanyola, i la comèdia "Los ojos de los muertos" on s'observa que l'automòbil li produïa a Benavente, temor d'una banda i fascinació per una altra. Margarida Xirgu va representar en aquest mateix any, la comèdia en quatre actes "La loca de la casa" de Pérez Galdós en la que el dramaturg rendeix tribut a la literatura marginada per la Real Academia, l'ascètica i la mística. Està ambientada en un imaginari poble de Barcelona, anomenat Santa Madrona. En ella, una família de l'alta burgesia, que està a punt d'arruïnar-se, intenta salvar el patrimoni familiar casant a una de les seves filles amb un antic criat, que ha regressat d'Amèrica amb una immensa fortuna. La rocambolesca estratègia urpida per la boja de la casa desembocarà en un final avantatjós per a tots els personatges.

 

Retrat de Margarida Xirgu dedicat a Francisco Pierrá Gómez, actor gadità teatral i cinematogràfic.

Foto: Exposició Margarita Xirgu 1888-1969 Molins de Rei-Madrid

 

Margarida va representar també el 1922 el drama en tres actes "La calumniada", dels germans Álvarez Quintero, en la que es van esforçar a reconstruir i a alçar a Espanya al lloc on es mereixia. També dels mateixos autors va representar la Xirgu la comèdia en tres actes d'ambient madrileny "Ramo de locura" i la comèdia en dos actes i un epíleg "Nena Teruel". En el mateix any va posar en escena d'Àngel Guimerà "Maria Rosa" i de Manuel Linares Rivas "María Victoria", en la que l'autor defensava que els diners no donen la felicitat i "La garra" en la que advocava pel divorci, segons els ideals del regeneracionisme i per l'adopció d'unes lleis foranes, amb el personatge d'Antonio, divorciat als Estats Units.
També el 1922 la Xirgu va representar amb la Compañía Xirgu-Borràs, el drama en prosa en tres actes "La extraña" d'Eduardo Marquina i "Madame Pepita" de María Lejárraga, l'esposa de Gregorio Martínez Sierra i representant de l'Esquerra juntament amb Margarita Nelken i Matilde de la Torre, oposadament a les tres dones que van representar la Dreta en aquelles dates: Francisca Bohigas, María Urraca Pastor i Pilar Coneaga. Margarida Xirgu en aquest any també va representar el drama romàntic en tres actes "El amor tardío" d'Alberto Insúa -que era el pseudònim del cubà Alberto Galt i Escobar- i Alfonso Hernández-Catá. L'obra sosté el conflicte sentimental d'un home de ciència que veu florir l'amor a l'hivern de la seva vida.

Després d'una breu gira per províncies, Margarida Xirgu va reaparèixer en el Teatro Español de Madrid al gener de 1923, amb l'obra quinteriana "La calumniada". El 7 de febrer Margarida va estrenar la comèdia dels mateixos autors "Cristalina", amb un personatge creat per a ella, femení, alegre i lluminós. Una vegada més, de la mà de Margarida, els autors sevillans obtenien un rotund èxit per la humanitat dels seus personatges, la popularitat de la seva temàtica i el desenvolupament senzill dels problemes plantejats a les seves obres. Segons criteri de Cipriano Rivas Cherif, la Xirgu interpretava malament els protagonistes dels Quintero, "contràriament a totes les altres actrius espanyoles". ". El 24 de març de 1923 es va estrenar al Teatro Español de Madrid l'entremès dels mateixos autors "Ganas de reñir", protagonitzant els papers principals Margarida Xirgu (Martirio) i Alfonso Muñoz (Julián).

 

Programa de "Cristalina" de 1923 del Teatro Español.

Foto IDC de Mérida

Caricatures de Fresno dels actors del Teatro Español el 1923.

Foto: Exposició Margarita Xirgu 1888-1969 Molins de Rei-Madrid


Abans de partir per tercera vegada cap a Amèrica, Margarida va oferir una sèrie d'estrenes a Barcelona, en el Teatre El Dorado. De les set estrenes que va presentar al públic barceloní, quatre van ser obres estrangeres, entre elles la comèdia en tres actes "Los sabios no ven" de François de Curel, traduïda per Eduardo Marquina i el drama en quatre actes dividit en cinc quadres "La magia del desierto" de Georges de Henry Kistemackers; les dues en versió d'Alejandro P. Maristany. Van ser obres que donaria a conèixer en la imminent gira per Argentina, Xile, Uruguai, Perú, Veneçuela, Puerto Rico i Cuba; a l'acabar les seves actuacions a Barcelona. Arribat el moment d'embarcar, el malestar social que regnava a la ciutat va estar a punt de frustrar la sortida en la data prevista. Margarida havia conegut a Miguel Primo de Rivera a Cadis, sent aquest governador militar de la bella ciutat andalusa. Solia acudir a la Cervecería Inglesa, que era el punt de reunió de la intel·lectualitat local i dels artistes que actuaven a la ciutat. La nit del comiat de Margarida en El Dorado de Barcelona, vigília de la sortida de la projectada gira, bambolines, decorats i vestuari romanien en el teatre tot esperant ser traslladats al port, cosa que no semblava molt clara, ja que els mitjans de transport estaven en vaga. Anys més tard l'actriu va explicar al periodista Valentín de Pedro com es va resoldre aquell conflicte: <<A la última función que dimos en Barcelona asistió el general Primo de Rivera, entonces gobernador militar de Cataluña. Iba a nuestro teatro con frecuencia, y aquella noche entró en mi camerino para despedirse, puesto que sabía que nos íbamos a la Argentina. Ése era nuestro propósito -le dije-, pero veo que no lo podremos realizar. Imposible embarcar sin el equipaje... En fin, le expliqué lo que nos ocurría a causa de la huelga, y él se prestó a solucionarnos aquel problema inmediatamente, haciendo llevar el equipaje al puerto en camiones del Ejército... Y de ese modo pudimos embarcar... Al cabo de unos meses, estando nosotros trabajando en Montevideo, se recibió la noticia de su golpe de estado>>. Margarida Xirgu va tenir amistat amb el general Primo de Rivera, amb les Infantes especialment amb Isabel de Borbó, amb el president de la República Manuel Azaña. Igual esmorzava amb Benavente o Torcuato Luca de Tena que amb García Lorca o Alberti; uns la van utilitzar a favor i altres en contra.

 


Retrat de l'Infanta Isabel de Borbó "La chata" del 13 d'octubre de 1921, dedicat a Margarida Xirgu

Arxiu familiar Jordi Rius Xirgu

Retrat de Margarida Xirgu del 3 de juliol de 1923 dedicat a Segismundo Codina, un admirador de Reus.

Foto: Institut del Teatre de Barcelona

 

Curiosament la pose de Margarida Xirgu en aquesta última foto, és gairebé idèntica a la que va realitzar 10 anys més tard, quan va estrenar "Medea" el 18 de juny de 1933 en el teatre romà de Mèrida.

 

Margarida Xirgu el 1923

Margarida Xirgu el 1933

 

A l'iniciar la tercera gira hispanoamericana, desembarcant el 2 de juliol de 1923 a Buenos Aires amb una travessia amb el vaixell Reina Victoria Eugenia i que va durar fins el estiu de 1924, va representar el 27 de juliol de 1923 l'obra "Cristalina" dels germans Álvarez Quintero al Teatro san Martín de Buenos Aires. El dissabte 3 de novembre de 1923 la Compañía Xirgu és va presentar al Teatro Estornell de Buenos Aires. Van representar en el debut el drama en quatre actes "Magda" d'Herman Sudermann com en el primer viatge, el drama en quatre actes "Fedora" de Victorien Sardou el diumenge dia 4, la comèdia en quatre actes "La casa en orden" d'Arthur W. Piñero el dilluns dia 5, "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà el dimarts dia 6 i la comèdia en tres actes "Cristalina" dels germans Álvarez Quintero el dia del comiat. Les actrius que componien la Companyia eren Milagros Aliacar, Carmen Arrarte, Carmen Carbonell, Rosa Luisa Gorostegui, Lolita S. Kayser, María Millanés, Amelia Muñoz, Julia Pacelo i Ana de Siria, i els actors Luis P. Agudín, Luis Alcaide, Fernando Fernández de Córdoba, José Guerrero, Francisco López de Silva, Salvador Marin de Castro, Alfonso Muñoz, Miguel Ortín, José Ruste, Rafael Sánchez París i Alberto de Torres. Els apuntadors van ser Roberto Zappino i José Bofill, el maquinista Luis Antoner i el guarda-roba va estar a càrrec de Rafael Arroyo. L'abonament de les quatre funcions tenia el preu de 88$ pesos per a les llotges i 17,60$ pesos per a les platees, incloent l'impost municipal.

 


Retrat de Margarida Xirgu de 1923.

Foto: "Margarida Xirgu. Una vocació indomable" de Francesc Foguet i Boreu

 

La biògrafa de la Xirgu, Antonina Rodrigo afirma que Margarida es va trobar amb la gran actriu italiana Eleonora Duse a la fi de 1923 a L'Havana, però la dedicatòria de la foto que li va lliurar, sembla reflectir contràriament que va ser el 1924.

 


Retrat de Margarida Xirgu dedicat a la seva admiradora Isabel Sánchez Solea.

Foto Museo Nacional del Teatro

Alguns texts han sigut extrets de la tesis doctoral "La vida escénica en Albacete 1901-1923" de Francisco Linares Valcércel i de les biografies: "Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía" de Antonina Rodrigo


XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.