97. MARGARIDA XIRGU 1916-1919
A
la fi de 1915 i a principis de 1916 en el repertori de Margarida Xirgu figuraven
les obres: "El milagro del santo" entremès en prosa de Pedro
Muñoz Seca i Pedro Pérez Fernández; el sainet de costums
madrilenyes "La garra" i la comèdia en dos actes i en prosa "Camino
adelante" de Manuel Linares Rivas; el melodrama en sis actes "Magdalena,
la mujer adúltera o Sandoval, el marino" d'Emilio Graells i Soler;
la comèdia "La marcha nupcial" i el drama "La mujer desnuda"
d'Henry Bataille; les comèdies de Jacinto Benavente: "La comida de
las fieras", "Los búhos" i "La malquerida" inspirada
en "Misteri de dolor" d'Adrià Gual; la comèdia "La
chocolaterita" de Paul Gavault; els sainets "El sexo débil"
i "La redacción" d'Antonio Ramos Martín; el drama en quatre
actes "La cortina verde" de Julio Dantas; la comèdia en cinc
actes "Zazá" de Pierre Berton i Charles Simon; el entremès
en prosa "El chalán" de Sebastián Alonso i Gómez;
la tragèdia en un acte "Salomé" d'Oscar Wilde; les comèdies
en dos actes "Nena Teruel" i "El nido" dels germans Álvarez
Quintero; la comèdia en dos actes "La hermanita" de Manel Folch
i Torres; la comèdia "El veranillo de San Martín" d'Apel·les
Mestres; la tragèdia en vers i en tres actes "Nausica" de Joan
Maragall; el quadre poemàtic en un acte "La virgen del mar" de
Santiago Rusiñol; el drama en tres actes "María Rosa"
d'Àngel Guimerà i el drama "Ícara" d'Eugenio Sellés.
Caricatura de Margarida Xirgu protagonitzant
"Ícara" d'Eugenio Sellés, realitzada per Fresno
També
formaven part del repertori: el drama "Sor Beatriz" de Maurice Maeterlinck;
"Carmen" basada en la novel·la de Prosper Merimée, traduïda
i adaptada per Joaquín Montaner i Salvador Vilaregut; la comèdia
en tres actes "L'Aigrette" de Dario Nicodemi traduïda per Enrique
Gómez Carrillo; la comèdia en tres actes "Divorciémonos"
i el drama "Fedora" de Victorien Sardou; la comèdia en quatre
actes "La casa en orden" d'Arthur Wing Pinero traduïda per Salvador
Vilaregut; i els drames "Casa de muñecas" i "Hedda Gabler"
d'Henrik Ibsen.
Margarida Xirgu actuant en una obra no identificada.
Arxiu
familiar germans Xirgu
Des
del dia 15 fins el 23 de gener de 1916 -segons Francisco Grajal del Archivo Municipal
de Huelva- Margarida Xirgu va actuar en el Teatro Mora de Huelva. La companyia
estava formada per les següents actrius: Margarida Xirgu, Amparo Álvarez
Segura, Concepción Ester, Amparo López, Guillermina Moreno, Celia
Ortiz, Julia Riaza, María de las Rivas, Josefina i Adela Santaularia, Josefina
Segura, Dolores Valero, i els actors: Ricardo Puga, José Rivero, Francisco
Barraycoa, Pedro Cabré, Enrique Casanova, Federico Gorriz, José
Lucio, Vicente Morales, Miquel Ortín, Ramón Puga, Carlos Segura
i José Soler. El repertori de les obres representades va ser: el dia 15
“Primerose” de Gastand Armand de Caillavet i Robert de Flers, el dia
16 “Magda” d'Hermann Sudermann, el dia 17 “El patio azul”
de Santiago Rusiñol i "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal, el dia
18 "El corazón manda" de Francis de Croisset, el dia 19 "La
dama de las camelias" d'Alexandre Dumas fill, el dia 20 “La comida de
las fieras” de Jacinto Benavente i “El milagro del santo” un entremès
de Pérez Fernández i Muñoz Seca, el dia 21 "El amor
tardío" d'Alberto Insúa i Alfonso Hernández-Catá,
el dia 22 "La propia estimación" de Jacinto Benavente i “Sangre
gorda” dels germans Álvarez Quintero i com a cloenda el dia 23 “Madame
Pepita” de Gregorio Martínez Sierra. Els preus van ser: platees amb
6 entrades a 20 pessetes i les butaques a 3 pessetes.
Margarida
Xirgu, el 5 de març de 1916, va actuar en el Teatro Circo d'Albacete representant
amb la seva companyia, l'idil·li dramàtic "El patio azul"
de Santiago Rusiñol i la tragèdia "Elektra" d'Hugo von
Hofmannsthal. La premsa va publicar: <<Sin espacio apenas para dedicar la
atención merecida a la inauguración de la temporada por la excelente
compañía de la eximia actriz Margarita Xirgu, hemos de consignar
en justicia el éxito sin precedente, clamoroso y entusiasta obtenido anoche
en el Teatro Circo por esta admirable artista, de méritos realmente excepcionales.
Margarita Xirgu, ya lo hemos dicho, es una actriz eminente, pudiéramos
decir única en su género. Bien lo demostró anoche interpretando
maravillosamente el drama de Rusiñol "El patio azul" y la tragedia
"Elektra". La labor de la insigne artista fue sencillamente insuperable,
y el público la premió con repetidas ovaciones. La compañía
que presenta Margarita Xirgu, excelente en conjunto, cuenta con elementos tan
valiosos y distinguidos como las celebradas actrices Pascuala Mesa y Celia Ortiz
y el notable primer actor Ricardo Puga, artista de positivo mérito y sólida
reputación>>. El dia 6 la Xirgu va representar la comèdia
"Primerose" de Gaston Armand de Caillavet i Robert de Flers, traduïda
per José Ignacio Alberti. La premsa va declarar: <<La obra obtuvo
una interpretación verdaderamente admirable y fue presentada con toda esplendidez.
La Xirgu hace una creación insuperable de la protagonista de esta preciosa
comedia. No cabe llegar a mayor perfección. Inútil es consignar
que la eminente artista fue unánimemente aplaudida por su magistral labor.
Muy acertadas las señoras Mesa y Álvarez en sus interesantes papeles.
Superior a todo encomio Ricardo Puga, actor siempre discreto y afortunado, y muy
en carácter el señor Cabré, en el simpático Cardenal
de Merance. Los demás intérpretes contribuyeron poderosamente a
la bondad del conjunto>>. El dia 7 és va representar la comèdia
en tres actes "El corazón manda" (Le coeur dispose) de Francis
de Croisset, traduïda per Gregorio Martínez Sierra. La premsa va publicar:
<<La comedia de Francis de Croisset "El corazón manda"
gustó y entretuvo mucho anoche al numeroso público que asistió
al Teatro Circo. La interpretación de esta aplaudida obra fue excelente.
En ella se distinguieron de modo notable la insigne actriz Margarita Xirgu, las
señoras Mesa y Segura, y el primer actor Ricardo Puga. El excelente actor
cómico señor Barraycoa y los señores Cabré y Rivero,
completando los demás, con su acertada labor, el irreprochable conjunto.
En suma, un gran éxito>>. El dia 8 és va representar el drama
en quatre actes "Magda" d'Hermann Sudermann. La premsa va escriure:
<<En el drama "Magda" obtuvo anoche la eximia actriz Margarita
Xirgu un triunfo personalísimo superior a toda ponderación y encomio.
La insigne artista llega en esta obra, como en otras muchas, a las cumbres de
la perfección, y no es extraño que anoche, el público, sugestionado
por la maravillosa labor de Margarita Xirgu, la aplaudiera con verdadero entusiasmo.
Muy bien en sus respectivos papeles las señoras Santaularia y Segura. El
señor Puga acertadísimo y muy discreto, en su parte de Leopoldo
Schwartz, que dijo, y caracterizó con plausible fortuna. Los señores
Cabré y Rivero se distinguieron también notablemente, fingieron
también notablemente, contribuyendo los demás artistas a la bondad
del conjunto>>. El dia 9 la Compañía de Margarita Xirgu va
representar la comèdia en tres actes "El tercer marido" del italià
Sabatino López, en adaptació i traducció de Ricardo J. Catarineu
i el sainet o comèdia curta "Sangre gorda" dels germans Álvarez
Quintero.
Caricatura de Margarida Xirgu interpretant ""El tercer marido"
de Sabatino López, realitzada per Fresno
El dia
10 és va representar la comèdia "La propia estimación"
de Jacinto Benavente; el dia 11 el drama romàntic "El amor tardío"
d'Alberto Insúa i Alfonso Hernández-Catá; el dia 12 el drama
"La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas fill en adaptació
de Felipe Sassone. La premsa va publicar respecte als dies 11 i 12: <<Anteanoche
se estrenó en nuestro coliseo de la calle Isaac Peral, el drama en tres
actos de los señores Insúa y Hernández Catá "El
amor tardío" que gustó mucho al público y alcanzó
una admirable interpretación, en la que se distinguieron las señoras
Xirgu y Mesa, el notabilísimo primer actor Ricardo Puga, cuya labor podemos
calificar de magistral en esta obra, y los señores Barraycoa y Rivero.
Anoche, con una magnífica entrada, se puso en escena el famoso drama "La
dama de las camelias", que constituyó un triunfo clamoroso, entusiasta,
inmenso para la eximia actriz Margarita Xirgu, que se muestra sencillamente insuperable
en esta celebrada producción. La insigne actriz fue objeto de constantes
ovaciones, siendo llamada a escena en algunos mutis y muchas veces al final de
todos los actos. Los demás intérpretes de "La dama de las camelias"
estuvieron acertadísimos en sus papeles respectivos, rayando a gran altura
Ricardo Puga en el de Armando Duval>>. El dia 13 és va representar
la comèdia "Campo de armiño" de Jacinto Benavente en benefici
de Margarida Xirgu i la premsa va expressar: <<El estreno de la hermosa
comedia interpretada por Margarita Xirgu en la noche de su beneficio, el último
lunes, ha sido uno de los éxitos que recordaremos con toda emoción.
La actriz esclarecida y notable, con sumo acierto supo encarnar la creación
del gran maestro de nuestras letras, anotándose uno de los mayores triunfos
de su labor de artista. Las señoras Santaulauria, Mesa, Ortiz y los señores
Puga, Rivero, etc., como en noches anteriores compartieron los lauros y aplausos
tributados por la concurrrencia, distinguida y numerosa. La excelente compañía
dramática de la insigne actriz Margarita Xirgu, se despidió anoche
del público albacetense. Celebraba su beneficio la señora Xirgu
y se estrenaba la última producción de Benavente "Campo de
armiño">>. Els components de la Compañía de Margarita
Xirgu, van ser: Amparo Álvarez, Carlos Álvarez, Francisco Barraycoa,
Pedro Cabré, Enrique Casanova, Francisca Fernández de Córdoba,
Federico Górriz, José Lucio, Pascuala Mesa, Vicente Morales, Guillermina
Moreno, Miguel Ortín, Celia Ortiz, Ramón Puga, Ricardo Puga, Julia
Riaza, María de las Rivas, Jose Rivero, Adela Santaularia, Josefina Santaularia,
Josefa Segura, Carlos Segura i José Soler. El vestuari va ser realitzat
per Achile i Finzi i per la dissenyadora anglesa Lucile i Jeanne Paquín
de París; les catifes per Amat de Barcelona; els mobles per Rafael Arroyo,
Julián Risueño d'Albacete i Vázquez Hermanos de Madrid; la
decoració per Brunet i Pous, Moragas i Alarma; els apuntadors van ser Francisco
Palazón i Salvador Riera i els maquinistes José Ventura i Mauricio
Vilumara. Els preus van ser: 16 ptes. per l'abonament diari de les platees amb
sis entrades i 2,65 ptes. per les butaques.
Retrat de juny de 1928, de Pedro Cabré dedicat a Margarida Xirgu.
Foto
Arxiu Xavier Rius Xirgu
Per
la revista, de caràcter gratuït, del Teatro Bretón de los Herreros
editada per Hijos de Merino i dirigida per Zóximo Notario Ruiz, se sap
que la Compañía Dramática de Margarita Xirgu amb Francisco
Fuentes com a primer actor, va actuar a Logroño el 1916, sense poder precisar
la data.
Revista
del Teatro Bretón de los Herreros de Logroño, de 1916.
Foto
Bermemar
El Teatro
Princesa de Madrid, el 5 d'octubre de 1916 va obrir les seves portes a la nova
temporada amb la Compañía de Margarita Xirgu, representant l'obra
"La hija de Yorio" de Gabriele D'Annunzio (Gaetano Rapagnetta), traduïda
al vers castellà per Felipe Sassone. L'obra que es va reposar innombrables
vegades, va ser representada també a Granada el 6 de febrer de 1921 a la
qual va assistir la mare de Federico García Lorca, donya Vicenta Lorca,
que a l'endemà va escriure al seu fill, parlant per primera vegada de Margarida
Xirgu amb aquestes paraules: <<Anoche vi "La hija de Yorio" y
te confieso que no me podía dormir. Esta Xirgu es una mujer tremenda para
lo trágico>>. Es tractava d'una tragèdia pastoril, de fortes
passions, de supersticions rurals i profundes arrels en els costums de les gents
camperoles. Anys abans l'havia donat a conèixer l'actriu siciliana Mimi
Aguglia, en la seva versió original. L'actuació de la Compañía
de Margarita Xirgu va tenir en la crítica una excel·lent acollida.
Margarida Xirgu interpretant "La
hija de Yorio".
Foto Cuadernos
El Público.
Margarida Xirgu interpretant "La
hija de Yorio".
Foto Cuadernos
El Público.
El diari "ABC",
el 6 d'octubre, exaltava la labor de Margarida com primera dama: <<Dice,
representa, se mueve y escucha con una verdad convincente, y que por una transustanciación
espiritual, que únicamente los más eminentes artistas poseen, tiene
una visión de la vida, un conocimiento de cómo se mueven las pasiones,
de cómo estallan en el espíritu o de cómo lo corroen y aniquilan.
Tuvo grandes aciertos de expresión y apóstrofes de trágica
arrogancia>>.
Margarida Xirgu va constituir una inquietud amorosa per
a Miguel de Unamuno, des que es van conèixer en el seu debut escènic
a Madrid. Va ser el seu amor platònic que va arrossegar tota la seva vida.
La Xirgu, més tard, també va ser l'amor del pintor, escriptor i
il·lustrador Cándido Fernández Mazas nascut a Orense el 1902
i mort el 1942, quan només contava amb 40 anys. La seva obra va ser escassa,
no solament a causa de la seva primerenca defunció sinó pel fet
que l'artista va tenir en el seu contra una salut mental delicada. Va ser un pintor
inclòs per la critica en els nomenats "Os Novos" (Maruja Mallo,
Carlos Maside, Artuto Souto, Manuel Colmeiro i Manuel Torres) una generació
pictòrica que va renovar la plàstica gallega i va trencar amb el
naturalisme i pintoresquisme de la generació anterior, mes centrat a reflectir
les realitats costumistes gallegues. Les claus estilístiques de les seves
escasses pintures cal buscar-les en la influència del fauvisme, del Art
Decó i del pintor Modigliani. El contacte amb les influències artístiques
avantguardistes li va venir del seu primer viatge a París, realitzat el
1925. Fernández Mazas va participar activament en les activitats culturals
de les "Misiones Pedagógicas" el 1933 i 1934, per Galícia
i Segòvia.
Retrat de Cándido Fernández Mazas.
foto Sucesión Cándido Fernández Mazas.
http://www.candidofernandezmazas.com/
Cándido
Fernández Mazas va conèixer a Margarida Xirgu en el Teatro Español
i va quedar fulminantment enamorat d'ella per a sempre. Anava a veure-la sortir
del seu hotel i la seguia. Imaginava misterioses trobades amb ella sota l'estàtua
de l'Àngel Caigut. Carlos Gurméndez, el filòsof, escriptor
i periodista, que coneixia la puresa idealista del pintor, va escriure sobre la
naturalesa de l'arrabassat i platònic amor del pintor: <<Por la actriz
Margarita Xirgu sintió un amor angustioso, dramático, rico de ensoñaciones,
de falsos encuentros e imaginarias citas furtivas. Construyó una imagen
de ella a la que dotó de todas las perfecciones de la inteligencia y la
sensibilidad. Cuando yo le objetaba la irrealidad de aquellos amores, Cándido
argumentó: "El amor hay que sentirlo profundamente. El objeto amoroso
es real, se crea como un poema", y añadía: "Ella comprende,
asiente a todas mis palabras, sabe escucharme. El camino de perfección
del amor es la gestación del ser que amas o su transformación paulatina.
Pero ¡maldita sea!, no me dejan verla ese Rivas Cherif y otros que se interponen
y no puedo terminar mi obra amorosa". Este platonismo o angelismo amoroso,
le abrumó como un destino durante toda su vida>>. Aquesta passió,
de la qual mai va tenir coneixement Margarida, la va plasmar el pintor gallec
en la seva bellíssima obra "Santa Margori", segons Carlos Gurméndez.
"Santa Margori" de Fernández Mazas, una paràbola en tres
escenaris, de 1930.
Foto Residencia Csic
Actuant
Margarida Xirgu a Sevilla a la primavera de 1916, una tarda van aparèixer
els germans Álvarez Quintero pel camerino de l'actriu. Els "niños
sevillanos", com els nomenava, tenien una obra per a ella. Es tractava de
l'adaptació de la novel·la galdosiana "Marianela". L'estrena
de "Marianela" va tenir lloc el 18 d'octubre de 1916, en el Teatro de
la Princesa de Madrid.
Caricatura de Margarida Xirgu protagonitzant "Marianela" de Pérez
Galdos el 1916, realitzada per Fresno
El
Caballero del Verde Gabán deia en "El Liberal": <<Un lamento,
un sollozo de Marianela, levantaba el pecho del novelista septuagenario, que parecía
una encina rota por el rayo que llenó de sombras su camino. Y cuando, por
fin, acabada la tragedia de aquel pobre corazón a quien el amor dio la
muerte, y el público atronaba con vivas y aplausos a actores, a adaptadores
y al viejecito admirado, éste, apoyado en Marianela, quedó en el
centro del escenario mientras la niña descalza le echaba los brazos al
cuello y la voz que antes humedecieron las lágrimas decía con acento
de júbilo: "¡Qué alegría más grande, don
Benito, qué alegría más grande!">>. A l'endemà
la premsa, unànime, va col·locar a Margarida en el màxim
pedestal de l'escena espanyola: <<El tipo de Marianela es un enorme triunfo
de la insigne Margarita Xirgu, que siempre recordará la noche de ayer como
una de las más memorables de su vida. Su gran temperamento de artista siente
de manera tal el personaje galdosiano, ha puesto tan de su ser en el alma de la
desventurada niña, que es Marianela misma, la que vive y sufre en la escena.
La composición del tipo es admirable, y la emoción que produce cierta
y grande...>> escrivia Pedro de Répide a "El Liberal".
L'èxit de l'obra de Galdós ompliria gairebé tota la temporada
de la Compañía de Margarita Xirgu.
El 1916 Margarida Xirgu
va interpretar la pel·lícula "El nocturno de Chopin" juntament
amb Ricardo Purga, dirigida per Adrià Gual i amb Fructuós Gelabert
com director de fotografia. També el 1916 va interpretar la pel·lícula
"El beso de la muerte" amb Magí Murià i Alberto Marro
com directors i Fructuós Gelabert com director de fotografia, i va interpretar
el film "Alma torturada" de Magí Murià com director i
Salvador Castelló com director de fotografia. Se li atribueixen també
a Margarida Xirgu els films "El amor hace justícia" de 1916 i
"El golfo" de 1917. Malgrat la fredor amb que Margarida Xirgu parlava
de les seves actuacions a la pantalla, la veritat és que les revistes de
cinema seguien la seva experienciaa amb gran interès. Publicacions com
la francesa "Pathé Revista", li dedicava grans reportatges en
els que Margarida apareixia amb freqüència a les portades com atractiu
cimbell, en aquells temps que el cinema no era acceptat fàcilment, en particular
per una gran part de la intel·lectualitat.
La Xirgu
reposava el 22 de desembre de 1916 a la cartellera del Teatro Princesa, la comèdia
d'Henry Bataille "La mujer desnuda", en traducció d'Hernández-Catá.
Però quatre dies més tard, tornava pels seus furs "Marianela"
a l'escenari del carrer Princesa, alternant a la sessió de tarda amb la
peça estrangera. Li va seguir la reposició de la comèdia
"Gente conocida" de Jacinto Benavente i l'estrena de la comèdia
"La chiquilla" de Pierre Veber i Henry de Gorsse, en traducció
d'Alberti i Rosales. Comèdia aquesta última, de suaus harmonies
sentimentals, en la que Margarida va obtenir, en el seu paper de Colette, una
bona acollida. L'actriu posava en joc els seus dots còmics, amb els quals
a Barcelona, en els començaments de la seva carrera, havia recollit molts
aplaudiments. La comèdia era summament divertida i l'Infanta Doña
Isabel, que va presenciar l'estrena, va fer pujar a la Xirgu a la seva llotja
per a felicitar-la.
Margarida
Xirgu interpretant "La chiquilla".
Foto
Cuadernos El Público.
Caricatura
de Margarida Xirgu protagonitzant "La chiquilla" de Pierre Veber i Henry
de Gorsse realitzada per Fresno
En
el mateix any de 1916, es va realitzar la preparació i la posta en escena
de "Santa Juana de Castilla" que durant l'estiu de 1914 al visitar Margarida
Xirgu a Benito Pérez Galdós, a la seva finca "San Quintín"
al Sardinero de Santander, el dramaturg li va oferir la seva estrena encara que
no estava acabada. La col·laboració va ser estreta i entusiasta
per part de Galdós i de la Xirgu. Els dos estaven obstinats que l'escenografia
i els figurins -realitzats pel germà de l'actriu, Miquel Xirgu- reunissin
fidelitat històrica i s'inspiressin en gravats de l'època per a
aconseguir una autèntica ambientació. Després de l'estrena
de "La chiquilla" Margarida Xirgu va representar la comèdia en
tres actes "La dicha ajena" dels germans Álvarez Quintero, a
la que li van seguir la comèdia en tres actes i en prosa "La propia
estimación" de Jacinto Benavente i l'entremès "El milagro
del santo" de Pérez Fernández i Muñoz Seca.
Margarida
Xirgu va conèixer a Narcís Oller per primera vegada arran dels assaigs
de “Tristos amors”, de Giuseppe Giacosa, que n'era el traductor i volgué
de totes totes que el paper d'Emma fos interpretat per Margarida. Tots dos visqueren
unes anècdotes molt divertides, però també molt il·lustratives
del sistema de treball de les companyies i dels processos de creació dels
espectacles, que la publicació de les “Memòries teatrals”
d'Oller ha permès de conèixer amb tots els ets i uts. “Tristos
amors” s'estrenà el 20 de desembre de 1907, al Teatre Romea de Barcelona.
OIler reconeix que la Xirgu s'havia mostrat agraïda amb ell perquè
havia ajudat a la jove actriu a obrir-se camí: <<la Margarida Xirgu
ha sabut agrair-me durant bastants anys, per lo que he vist, aquelles acalorades
preferències meves que li facilitaren l'ocasió d'arrabassar, quan
menys s'ho esperava, el bloqueig en que tan injustament se la tenia, i trobar
de cop la sortida gloriosa que tant gruava sobretot des que, per la mort de son
pare, quedaven sa mare i un germà petit sens més recursos casi que
els que ella podia portar a casa>>. El 17 de gener de 1917 Margarida li
va escriure aquesta carta: <<Mi estimado y buen amigo: recibí su
apreciada carta del 13 corriente interesándose por el Sr. Bernat Morales
i San Martín, que el maestro Galdós también me había
recomendado. La amistad que a usted me une y la amabilidad de don Benito para
conmigo, a parte de los méritos indiscutibles del Sr. Morales, bastaban
para que yo me tomara mucho interés con “Lo imposible”, comedia
que leí con gran atención. La obra está muy bien, los caracteres
de los personajes bien sostenidos, muy bien dialogada y creo resultará
teatral; pero tiene una gran dificultad para que yo la estrene, y esto es lo siguiente:
el protagonista es un galán joven, papel intensísimo y difícil,
incapaz de representarlo un actor de los jóvenes y la madre del protagonista
no tiene más que un acto y tampoco es para mí, porque resultaría
demasiado joven. Siento muchísimo no haber podido complacer a su recomendado,
pero puede que en otra ocasión pueda hacerlo. En el mes de abril pienso
ir a Barcelona y espero tener el gusto de saludarle. Con recuerdos afectuosos
de mi marido, le saluda cariñosamente su buena amiga Margarita Xirgu>>.
Des
del dia 14 fins el 18 de març de 1917, segons Francisco Grajal del Archivo
Municipal de Huelva, Margarida Xirgu va actuar en el Teatro Mora de Huelva. El
repertori de les obres representades va ser: el dia 14 l'adaptació de la
novel·la de Benito Pérez Galdós que va estar present en l'estrena,
el dia 15 "Gente conocida" de Jacinto Benavente, el dia 16 "La
chiquilla" de Pierre Veber i Henry de Gorsse, el dia 17 "La loca de
la casa" de Benito Pérez Galdós i el dia 18 de nou “Marianela”.
Van destacar a demès de la Xirgu les actrius: Amparo Álvarez Segura,
Josefina Santaularia, Pascuala Mesa i Josefina Satorres, i els actors Francisco
Fuentes, José Rivero, Pedro Cabré, Francisco Barraycoa i José
Lucio.
El 23 de març de 1917 Margarida
va estrenar en el Teatro Princesa de Madrid, la primera obra que Jacinto Benavente
va escriure per a ella: "El mal que nos hacen", que l'autor li va dedicar:
<<con mucho cariño y admiración>>. La comèdia
està sintetitzada en el pensament que exposa Germán, el protagonista,
en una escena del primer acte: <<No sabemos comprender que el mal que nos
hacen sin haberlo merecido y el mal que nosotros hacemos a quien lo merece, es
casi siempre la venganza del mal que otros hicieron>>. Es tracta d'una comèdia
més del teatre benaventì, de suaus matisos dramàtics i trama
amorosa. Els judicis sobre l'obra van ser contradictoris fins a la desmesura.
Mentre uns veien en ella la renovació de noves tendències de "caràcter
íntim, sentimental i passional", Pérez de Ayala escrivia que
només el primer acte estava desenvolupat amb notable habilitat, encara
que no arribava a l'altura que l'autor donava en ocasions a les seves obres, i
que el segon i tercer acte defallien i en alguns moments degeneraven en l'absurd
i en un galimaties. Afirmava el crític que, per a representar aquesta comèdia:
<<... como casi todas las obras del mismo padre, bastan aficionados, la
señora Xirgu hizo el milagro de mostrarse maravillosa actriz, derramando
generosamente su temperamento brioso y apasionado sobre los yermos estériles
de las parrafadas genéricas y deshumanizadas, y creando una acción
psicológica y profunda allí donde no habían sino vacío
y caos>>. Des de les pàgines de "El Liberal", Manuel Machado
va censurar l'hostilitat d'aquesta crítica, que considerava injusta per
al dramaturg: <<¿Crees tú -decía- que está bien
considerar a Benavente como valor negativo, para que nos quedemos por toda positividad
con Arniches y los Quintero, ya que Galdós lógicamente ha de producir
muy poco?>>. Li retreia el tractar d'influir en el públic, intentant
desviar el seu aplaudiment de la primera figura del teatre del moment. Apel·lava
a la moral de la crítica que havia de reemplaçar a les més
pures i vehements simpaties o, pel contrari, a les no raonables antipaties. La
labor de Margarida Xirgu en aquesta primera obra que l'autor de "Los intereses
creados" va escriure per a ella va haver de ser admirable, si s'ha de jutjar
per la unanimitat de criteris que entorn de la seva interpretació es van
exposar. L'esperit deliciós, apassionat i fortament contrastat de Valentina,
la protagonista, va tenir en Margarida complerta representant. En l'article de
Pérez de Ayala, que està recollit en el volum "Las máscaras"
es pot llegir: <<Las frases más opacas y apáticas cobran vida
al consustanciarse con la bella voz patética de la señora Xirgu.
Anoche el mayor triunfo fue de ella. No faltaban personas versadas en estos menesteres
escénicos que la proclamaban la primera de nuestras actrices>>.
La
Compañía de Margarita Xirgu, el 31 de març de 1917 reapareixia
en el Teatro Novedades de Barcelona. Benito Pérez Galdós es va instal·lar
a Barcelona, on passaria prop d'un mes, per a assistir a l'estrena de "Marianela"
i dies després van arribar els germans Álvarez Quintero procedents
de Sevilla.
El 23 d'abril de 1917 se li va lliurar a Margarida
Xirgu, a Barcelona, un document signat per la Comissió "Pro Teatre
Català" -no exempt d'algunes faltes d'ortografia- i en el qual se
li demanava que realitzés una setmana de teatre en català, per a
callar algunes veus que deien que la Xirgu no tenia ja cap interès pel
teatre en català.
Es desconeix si Margarida Xirgu,
va poder resoldre totes les dificultats per poder tornar a representar les obres
en català que li demanaven, doncs calia trobar en molt poc temps: actors,
teatre, decorats, figurins,... canviar l'agenda de compromisos i un milió
de coses per representar de nou aquelles obres, ja estrenades en el seu dia.
Comissió
"Pro Teatre Català".
Foto
Arxiu Jordi Rius Xirgu
Transcric a continuació
el text de la petició:
Comissió "Pro Teatre
Català". Barcelona
Barcelona, 23 d'abril 1917
Margarida
Xirgu
Senyora:
Els abaix firmants, tots
ells entusiastes del teatre de la terra, vos adrecen la present lletra, esperant
merèixer de vostra bondat una mercè que ja fa temps teníem
projectat demanar-vos, més l'ocasió no s'havia presentat com ara.
Es
aquesta demanar-vos, senyora, que aprofitant vostra estada entre nosaltres, us
dignéssiu dedicar una setmana de Teatre Català, setmana que com
comprendreu fora gloriosa, tant per vos, com pels que estimem el nostre teatre;
la terra catalana, on tants llorers heu merescut, vos ho agraireu i al temps,
ho desitjaríem per a callar certes murmuracions de gent poc entesa en afers
de teatre que ha anat dient de vos certes coses per desmerèixer l'art de
la teatralitat catalana.
Tots delim ja fa temps per poder cridar
ben fort VISCA LA NOSTRE CATALINA!!, volem veure altre volta la romàntica
de la REINA JOVE, en fi senyora, vos ho diem clar i català, com som nosaltres,
volem veure vostres últimes creacions de quan deixareu el nostre teatre.
Hem
de fer-vos constar, que en els firmants de la present, no n'hi ha un tant sols
que sigui critic de teatre, tots som gent que voldríem demostrar a certes
persones que la nostra MARGARIDA (com vos anomenem entre nosaltres), encara sent
passió pel teatre que l'ha vist néixer.
Res més
que dir-vos, de vostre resposta depèn que el Teatre Català torni
a recordar en vos, aquella última jornada de gloria i podem entre tots
fer un esforç, per que torni a reviure com abans, que suposem en sereu
vos també partidària.
Vos donem mercès
a la bestreta, vostres afectuosos admiradors,
Q.V.P.B.
Comissió
"Pro Teatre Català"
Signen el president Joan
Borrell, el secretari Eduard Trias i 7 vocals.
Adhesions de:
Ateneu
del Districte VII
Escola Catòlica de Sant Medi
Centre Tradicionalista
El Crit de Pàtria
Centre Catalunya
Societat Recreativa El Tobogan
Societat Recreativa Nova Germanor
Centro Familiar Instructivo de Les Corts
Grup Teatralia
Centro Liberal Democrático Autonomista del Districto
VI
Centre Picarol
Agrupament Escènic "Flor de Cingle"
Centre Benefic Condal
Ateneu Autonomista del Districte III
Centre Provincial
de Lleida
Societat Recreativa Els Íntims
Ateneu Obrer del Districte
Segon
Acabada la temporada a Barcelona, la Xirgu acompanyada
de Galdós va iniciar una gira per Andalusia amb una sola obra en el cartell:
"Marianela".
La Xirgu va acabar les seves actuacions
a Sevilla i d'allà va marxar a Huelva, on va actuar fins als primers dies
de febrer de 1918.
Des del 26 de gener fins el 3 de febrer,
segons Francisco Grajal del Archivo Municipal de Huelva, la Xirgu va actuar en
el Teatro Mora de Huelva procedent del Teatro Cervantes de Sevilla.La companyia
estava formada per les actrius: Margarida Xirgu, Amparo Álvarez Segura,
Matilde Blanco, Conchita Bravo, Adela Fuentes, María Fuentes, Carmen López
Lagar, Pascuala Mesa, Guillerma Moreno, María de las Rivas, Josefina Santaularia
i Josefa Segura, i pels actors: Francisco Fuentes com a primer actor, Luís
Agudín, Carlos Álvarez, Pedro Cabré, Enrique Casanova, Federico
Gorriz, José López Alonso, José Lucio, Miquel Ortín,
Ramón Puga, José Rivero i José Soler. Els apuntadors van
ser Serafín Lozano i Roberto Zappino, el maquinista José Ventura
i el moblista Rafael Arroyo. El repertori de les obres representades va ser: el
dia 26 “El patio azul” de Santiago Rusiñol i "Elektra"
d'Hugo von Hofmannsthal, el dia 27 "La dama de las camelias" d'Alexandre
Dumas fill, el dia 28 l'entremès “Solico en el mundo” dels germans
Álvarez Quintero i la comèdia “A tiro limpio” de José
López Pinillos alies Parmeno, el dia 29 “Fédora” de Victorien
Sardou, el dia 30 “El mal que nos hacen” de Jacinto Benavente i el pas
de comèdia “Lo que tu quieras” dels germans Álvarez Quintero,
el dia 31 “Madame Pepita” de Gregorio Martínez Sierra, el dia
1 de febrer ”La hija de Yorio” de Gabriel D'Annunzio, el dia 2 “El
pueblo dormido” de Federico Oliver i el dia 3 "Marianela" l'adaptació
de la novel·la de Benito Pérez Galdós. Els preus van ser:
18 ptes. per l'abonament diari de les platees amb sis entrades i 2,70 ptes. per
les butaques.
Després va passar a Gibraltar, on va
actuar fins al 7 de març. Són temps de constants desplaçaments
que irremeiablement afectaven la salut de Margarida, la qual acostumava a passar
el més cru de l'hivern en climes temperats, especialment, a la costa alacantina.
A pesar de la seva ceguesa Galdós desenvolupava gran activitat i amb el
seu secretari treballava hores i hores. Planejava noves obres i intentava adaptar
altres en honor de Margarida, que li va donar les gràcies al dramaturg
en la seva continuada correspondència: <<...pues veo que se acuerda
de mí y que me prepara muchas obras...>>.
Caricatura de la Xirgu, realitzada per Tovar el 1918
La
nit del 8 de maig de 1918 es va estrenar, en el Teatro de la Princesa, "Santa
Juana de Castilla" de Benito Pérez Galdós, desprès de
la suntuosa posta en escena del drama "El dragón de fuego" de
Jacinto Benavente. El crític Pérez de Ayala va publicar en "El
Sol" que Margarida Xirgu a "Santa Juana de Castilla": <<...
se acreditó, como reina fingida, ser de verdad reina en la escena>>.
Don Benito, per aquella època, sortia ja molt poques vegades al carrer,
però no va deixar d'anar al teatre ni un sol dia mentre estaven representant
l'obra.
En aquesta temporada de 1918, els germans Álvarez
Quintero havien traduït i adaptat la comèdia de Maurice Donnay "El
otro peligro" per a Margarida Xirgu, que va estrenar el 26 de maig. Altra
estrena de la Xirgu de la temporada va ser "La casa deshecha" d'Alfonso
Hernández-Catá. A primers de juliol, Margarida va inaugurar la seva
temporada teatral barcelonina al Teatro Novedades. Com primícia va estrenar
la comèdia en tres actes "Pipiola" de Serafín i Joaquín
Álvarez Quintero. Obra de tons i perfils monòtons, de la que està
absent l'autèntica vena dels autors sevillans. C. Caballero va publicar
a "La Tribuna": <<En "Pipiola" nos sobran los tres actos
porque no significan nada, no conducen a nada, nos aburren casi continuamente
y en momento alguno nos recuerdan los grandes aciertos de los aplaudidos hermanos>>.
Per
a assistir a l'estrena de "Santa Juana de Castilla" don Benito es va
traslladar a Barcelona. La seva arribada era esperada, en el baixador del Passeig
de Gracia, per Margarida Xirgu, Miquel Ortín, Joaquín Montaner i
el periodista Mario Verdaguer, entre altres. Després de l'estrena de l'obra
es va organitzar un banquet a l'Hotel Inglaterra en honor del dramaturg, oferint
l'homenatge el director de "La Vanguardia", Miguel de los Santos Oliver.
La Xirgu li va dedicar un altre homenatge: la realització d'una setmana
de teatre galdosià, en el curs de la qual es va estrenar l'adaptació
de la seva novel·la "El amigo manso" portada a terme amb gran
encert per Francisco Acebal. Altres obres que va representar la Compañía
Dramàtica Española de Margarita Xirgu, van ser: la comèdia
en tres actes "La dicha ajena" i la comèdia en dos actes "Así
se escribe la historia" dels germans Álvarez Quintero; la novel·la
escènica en cinc quadres, considerats tres actes, "La inmaculada de
los dolores" i les comèdies "Rosas de otoño", "El
dragón de fuego" i "El mal que nos hacen" de Jacinto Benavente;
els drames "La chica" i "La pecadora" d'Àngel Guimerà;
i la comèdia en quatre actes en prosa "Fernanda" de Victorien
Sardou. Aquestes obres van constituir el programa estiuenc a la gira per les comarques
catalanes. Margarida també va estrenar en aquesta temporada la comèdia
"A tiro limpio" de José López Pinillos.
El
22 de març de 1919 Margarida Xirgu va estrenar la comèdia "Rey
y monje" d'Àngel Guimerà traduïda per Eduardo Marquina,
al Teatre Goya de Barcelona. A la primavera va tenir a Sevilla una recaiguda de
salut i el Doctor Baltasar Pijoan va viatjar des de Barcelona per visitar-la,
recomanant-li repòs.
A l'estiu de 1919 es va concertar
la fusió de les Companyies de Margarida Xirgu i d'Enric Borràs.
L'actriu es trobava a Santander, realitzant la seva acostumada gira d'estiu. A
l'hora de signar el contracte Borràs va dir: <<Les dones primer>>,
i així va passar en primer lloc el nom de la Xirgu. Va ser un gest de cortesia
digne d'agrair en persona tan gelosa de l'èxit de les seves partenaires.
A l'actriu Catalina Bárcena va arribar a fer-li desaires en el mateix escenari,
girant-li l'esquena. Catalina va plorar desconsolada sense comprendre l'actitud
de l'actor. En el mes de setembre de 1919 la Compañía Xirgu-Borràs
va inaugurar la temporada en el Teatro del Centro de Madrid, així dit per
haver-se construït en la carrer Atocha, en el solar que abans ocupés
el convent de la Trinidad. Més tard va ser nomenat Teatro Odeón,
però el barbarisme va ser advertit oportunament per Mariano de Cavia, retornant-li
el seu primitiu nom, fins que després se'l va denominar Teatro Calderón.
L'obra triada pel debut va ser el drama en tres actes "Esclavitud" de
José López Pinillos. L'èxit de Borràs va ser clamorós.
La figura del protagonista, don Pedro Goyantes, va ser escrita per a ell. Era
un tipus vençut per l'alcohol, incapaç d'alliberar-se per l'egoisme
i la covardia, que li anul·laven la voluntat. La crítica va jutjar
aquesta interpretació com la labor tràgica més acabada de
l'actor.
Més tard per a commemorar la festa de la Raça,
un any abans declarada festa nacional, la Compañía Xirgu-Borràs
van representar "El alcalde de Zalamea" de Calderón de la Barca,
que va ser el primer contacte de Margarida amb el teatre clàssic. Borràs
encarnava la figura de Pedro Crespo. El paper de la Xirgu no li va permetre gran
lluïment, però fidel a la disciplina i bon companyerisme, va prestar
el seu concurs component una segona figura d'antologia. L'important va ser que
Margarida va començar a descobrir el fabulós camp del teatre clàssic
espanyol. Immediatament després va arribar l'obligada cita amb el drama
"Don Juan Tenorio" de José Zorrilla. Per primera vegada Margarida
va fer a Madrid el paper de donya Inés de Ulloa, que havia estat una de
les seves primeres heroïnes.
Li segueixen les estrenes
al Teatro del Centro de Madrid, de la comèdia gran guinyolesca en tres
actes i en prosa , el 10 de novembre de 1911, "La razón de la locura"
de Pedro Muñoz Seca, el drama en tres actes "La red" de José
López Pinillos -més conegut pels seus pseudònims Puck i sobretot
Pármeno- el 12 de desembre i abans el 26 de novembre el drama en quatre
actes "La alimaña" d'Eduardo Marquina. Aquesta última
era una comèdia en prosa de complicat plantejament psicològic. Margarida
incorporava així al seu repertori, amb "Alimaña", un tipus
de dona enamorada i malalta capaç de forts i apassionats contrastos. Enric
Borrás en el seu paper del vell pastor, va assolir una caracterització
plena de bondat per la seva natural força expressiva.
Margarida Xirgu al 1919 vestida d'un personatge.
Foto Amadeu Mariné Vadalaco.
Alguns texts han estat extrets de "La vida
escénica en Albacete en el siglo XX" i de les biografies: "Margarita
Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía" d'Antonina
Rodrigo.
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
