Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

97. MARGARIDA XIRGU 1916-1919

 

A la fi de 1915 i a principis de 1916 en el repertori de Margarida Xirgu figuraven les obres: "El milagro del santo" entremès en prosa de Pedro Muñoz Seca i Pedro Pérez Fernández; el sainet de costums madrilenyes "La garra" i la comèdia en dos actes i en prosa "Camino adelante" de Manuel Linares Rivas; el melodrama en sis actes "Magdalena, la mujer adúltera o Sandoval, el marino" d'Emilio Graells i Soler; la comèdia "La marcha nupcial" i el drama "La mujer desnuda" d'Henry Bataille; les comèdies de Jacinto Benavente: "La comida de las fieras", "Los búhos" i "La malquerida" inspirada en "Misteri de dolor" d'Adrià Gual; la comèdia "La chocolaterita" de Paul Gavault; els sainets "El sexo débil" i "La redacción" d'Antonio Ramos Martín; el drama en quatre actes "La cortina verde" de Julio Dantas; la comèdia en cinc actes "Zazá" de Pierre Berton i Charles Simon; el entremès en prosa "El chalán" de Sebastián Alonso i Gómez; la tragèdia en un acte "Salomé" d'Oscar Wilde; les comèdies en dos actes "Nena Teruel" i "El nido" dels germans Álvarez Quintero; la comèdia en dos actes "La hermanita" de Manel Folch i Torres; la comèdia "El veranillo de San Martín" d'Apel·les Mestres; la tragèdia en vers i en tres actes "Nausica" de Joan Maragall; el quadre poemàtic en un acte "La virgen del mar" de Santiago Rusiñol; el drama en tres actes "María Rosa" d'Àngel Guimerà i el drama "Ícara" d'Eugenio Sellés.


Caricatura de Margarida Xirgu protagonitzant "Ícara" d'Eugenio Sellés, realitzada per Fresno


També formaven part del repertori: el drama "Sor Beatriz" de Maurice Maeterlinck; "Carmen" basada en la novel·la de Prosper Merimée, traduïda i adaptada per Joaquín Montaner i Salvador Vilaregut; la comèdia en tres actes "L'Aigrette" de Dario Nicodemi traduïda per Enrique Gómez Carrillo; la comèdia en tres actes "Divorciémonos" i el drama "Fedora" de Victorien Sardou; la comèdia en quatre actes "La casa en orden" d'Arthur Wing Pinero traduïda per Salvador Vilaregut; i els drames "Casa de muñecas" i "Hedda Gabler" d'Henrik Ibsen.

 


Margarida Xirgu actuant en una obra no identificada.

Arxiu familiar germans Xirgu

 

Des del dia 15 fins el 23 de gener de 1916 -segons Francisco Grajal del Archivo Municipal de Huelva- Margarida Xirgu va actuar en el Teatro Mora de Huelva. La companyia estava formada per les següents actrius: Margarida Xirgu, Amparo Álvarez Segura, Concepción Ester, Amparo López, Guillermina Moreno, Celia Ortiz, Julia Riaza, María de las Rivas, Josefina i Adela Santaularia, Josefina Segura, Dolores Valero, i els actors: Ricardo Puga, José Rivero, Francisco Barraycoa, Pedro Cabré, Enrique Casanova, Federico Gorriz, José Lucio, Vicente Morales, Miquel Ortín, Ramón Puga, Carlos Segura i José Soler. El repertori de les obres representades va ser: el dia 15 “Primerose” de Gastand Armand de Caillavet i Robert de Flers, el dia 16 “Magda” d'Hermann Sudermann, el dia 17 “El patio azul” de Santiago Rusiñol i "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal, el dia 18 "El corazón manda" de Francis de Croisset, el dia 19 "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas fill, el dia 20 “La comida de las fieras” de Jacinto Benavente i “El milagro del santo” un entremès de Pérez Fernández i Muñoz Seca, el dia 21 "El amor tardío" d'Alberto Insúa i Alfonso Hernández-Catá, el dia 22 "La propia estimación" de Jacinto Benavente i “Sangre gorda” dels germans Álvarez Quintero i com a cloenda el dia 23 “Madame Pepita” de Gregorio Martínez Sierra. Els preus van ser: platees amb 6 entrades a 20 pessetes i les butaques a 3 pessetes.

Margarida Xirgu, el 5 de març de 1916, va actuar en el Teatro Circo d'Albacete representant amb la seva companyia, l'idil·li dramàtic "El patio azul" de Santiago Rusiñol i la tragèdia "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal. La premsa va publicar: <<Sin espacio apenas para dedicar la atención merecida a la inauguración de la temporada por la excelente compañía de la eximia actriz Margarita Xirgu, hemos de consignar en justicia el éxito sin precedente, clamoroso y entusiasta obtenido anoche en el Teatro Circo por esta admirable artista, de méritos realmente excepcionales. Margarita Xirgu, ya lo hemos dicho, es una actriz eminente, pudiéramos decir única en su género. Bien lo demostró anoche interpretando maravillosamente el drama de Rusiñol "El patio azul" y la tragedia "Elektra". La labor de la insigne artista fue sencillamente insuperable, y el público la premió con repetidas ovaciones. La compañía que presenta Margarita Xirgu, excelente en conjunto, cuenta con elementos tan valiosos y distinguidos como las celebradas actrices Pascuala Mesa y Celia Ortiz y el notable primer actor Ricardo Puga, artista de positivo mérito y sólida reputación>>. El dia 6 la Xirgu va representar la comèdia "Primerose" de Gaston Armand de Caillavet i Robert de Flers, traduïda per José Ignacio Alberti. La premsa va declarar: <<La obra obtuvo una interpretación verdaderamente admirable y fue presentada con toda esplendidez. La Xirgu hace una creación insuperable de la protagonista de esta preciosa comedia. No cabe llegar a mayor perfección. Inútil es consignar que la eminente artista fue unánimemente aplaudida por su magistral labor. Muy acertadas las señoras Mesa y Álvarez en sus interesantes papeles. Superior a todo encomio Ricardo Puga, actor siempre discreto y afortunado, y muy en carácter el señor Cabré, en el simpático Cardenal de Merance. Los demás intérpretes contribuyeron poderosamente a la bondad del conjunto>>. El dia 7 és va representar la comèdia en tres actes "El corazón manda" (Le coeur dispose) de Francis de Croisset, traduïda per Gregorio Martínez Sierra. La premsa va publicar: <<La comedia de Francis de Croisset "El corazón manda" gustó y entretuvo mucho anoche al numeroso público que asistió al Teatro Circo. La interpretación de esta aplaudida obra fue excelente. En ella se distinguieron de modo notable la insigne actriz Margarita Xirgu, las señoras Mesa y Segura, y el primer actor Ricardo Puga. El excelente actor cómico señor Barraycoa y los señores Cabré y Rivero, completando los demás, con su acertada labor, el irreprochable conjunto. En suma, un gran éxito>>. El dia 8 és va representar el drama en quatre actes "Magda" d'Hermann Sudermann. La premsa va escriure: <<En el drama "Magda" obtuvo anoche la eximia actriz Margarita Xirgu un triunfo personalísimo superior a toda ponderación y encomio. La insigne artista llega en esta obra, como en otras muchas, a las cumbres de la perfección, y no es extraño que anoche, el público, sugestionado por la maravillosa labor de Margarita Xirgu, la aplaudiera con verdadero entusiasmo. Muy bien en sus respectivos papeles las señoras Santaularia y Segura. El señor Puga acertadísimo y muy discreto, en su parte de Leopoldo Schwartz, que dijo, y caracterizó con plausible fortuna. Los señores Cabré y Rivero se distinguieron también notablemente, fingieron también notablemente, contribuyendo los demás artistas a la bondad del conjunto>>. El dia 9 la Compañía de Margarita Xirgu va representar la comèdia en tres actes "El tercer marido" del italià Sabatino López, en adaptació i traducció de Ricardo J. Catarineu i el sainet o comèdia curta "Sangre gorda" dels germans Álvarez Quintero.

 

Caricatura de Margarida Xirgu interpretant ""El tercer marido" de Sabatino López, realitzada per Fresno


El dia 10 és va representar la comèdia "La propia estimación" de Jacinto Benavente; el dia 11 el drama romàntic "El amor tardío" d'Alberto Insúa i Alfonso Hernández-Catá; el dia 12 el drama "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas fill en adaptació de Felipe Sassone. La premsa va publicar respecte als dies 11 i 12: <<Anteanoche se estrenó en nuestro coliseo de la calle Isaac Peral, el drama en tres actos de los señores Insúa y Hernández Catá "El amor tardío" que gustó mucho al público y alcanzó una admirable interpretación, en la que se distinguieron las señoras Xirgu y Mesa, el notabilísimo primer actor Ricardo Puga, cuya labor podemos calificar de magistral en esta obra, y los señores Barraycoa y Rivero. Anoche, con una magnífica entrada, se puso en escena el famoso drama "La dama de las camelias", que constituyó un triunfo clamoroso, entusiasta, inmenso para la eximia actriz Margarita Xirgu, que se muestra sencillamente insuperable en esta celebrada producción. La insigne actriz fue objeto de constantes ovaciones, siendo llamada a escena en algunos mutis y muchas veces al final de todos los actos. Los demás intérpretes de "La dama de las camelias" estuvieron acertadísimos en sus papeles respectivos, rayando a gran altura Ricardo Puga en el de Armando Duval>>. El dia 13 és va representar la comèdia "Campo de armiño" de Jacinto Benavente en benefici de Margarida Xirgu i la premsa va expressar: <<El estreno de la hermosa comedia interpretada por Margarita Xirgu en la noche de su beneficio, el último lunes, ha sido uno de los éxitos que recordaremos con toda emoción. La actriz esclarecida y notable, con sumo acierto supo encarnar la creación del gran maestro de nuestras letras, anotándose uno de los mayores triunfos de su labor de artista. Las señoras Santaulauria, Mesa, Ortiz y los señores Puga, Rivero, etc., como en noches anteriores compartieron los lauros y aplausos tributados por la concurrrencia, distinguida y numerosa. La excelente compañía dramática de la insigne actriz Margarita Xirgu, se despidió anoche del público albacetense. Celebraba su beneficio la señora Xirgu y se estrenaba la última producción de Benavente "Campo de armiño">>. Els components de la Compañía de Margarita Xirgu, van ser: Amparo Álvarez, Carlos Álvarez, Francisco Barraycoa, Pedro Cabré, Enrique Casanova, Francisca Fernández de Córdoba, Federico Górriz, José Lucio, Pascuala Mesa, Vicente Morales, Guillermina Moreno, Miguel Ortín, Celia Ortiz, Ramón Puga, Ricardo Puga, Julia Riaza, María de las Rivas, Jose Rivero, Adela Santaularia, Josefina Santaularia, Josefa Segura, Carlos Segura i José Soler. El vestuari va ser realitzat per Achile i Finzi i per la dissenyadora anglesa Lucile i Jeanne Paquín de París; les catifes per Amat de Barcelona; els mobles per Rafael Arroyo, Julián Risueño d'Albacete i Vázquez Hermanos de Madrid; la decoració per Brunet i Pous, Moragas i Alarma; els apuntadors van ser Francisco Palazón i Salvador Riera i els maquinistes José Ventura i Mauricio Vilumara. Els preus van ser: 16 ptes. per l'abonament diari de les platees amb sis entrades i 2,65 ptes. per les butaques.

 


Retrat de juny de 1928, de Pedro Cabré dedicat a Margarida Xirgu.

Foto Arxiu Xavier Rius Xirgu

 

Per la revista, de caràcter gratuït, del Teatro Bretón de los Herreros editada per Hijos de Merino i dirigida per Zóximo Notario Ruiz, se sap que la Compañía Dramática de Margarita Xirgu amb Francisco Fuentes com a primer actor, va actuar a Logroño el 1916, sense poder precisar la data.

 

Revista del Teatro Bretón de los Herreros de Logroño, de 1916.

Foto Bermemar

 

El Teatro Princesa de Madrid, el 5 d'octubre de 1916 va obrir les seves portes a la nova temporada amb la Compañía de Margarita Xirgu, representant l'obra "La hija de Yorio" de Gabriele D'Annunzio (Gaetano Rapagnetta), traduïda al vers castellà per Felipe Sassone. L'obra que es va reposar innombrables vegades, va ser representada també a Granada el 6 de febrer de 1921 a la qual va assistir la mare de Federico García Lorca, donya Vicenta Lorca, que a l'endemà va escriure al seu fill, parlant per primera vegada de Margarida Xirgu amb aquestes paraules: <<Anoche vi "La hija de Yorio" y te confieso que no me podía dormir. Esta Xirgu es una mujer tremenda para lo trágico>>. Es tractava d'una tragèdia pastoril, de fortes passions, de supersticions rurals i profundes arrels en els costums de les gents camperoles. Anys abans l'havia donat a conèixer l'actriu siciliana Mimi Aguglia, en la seva versió original. L'actuació de la Compañía de Margarita Xirgu va tenir en la crítica una excel·lent acollida.

 

Margarida Xirgu interpretant "La hija de Yorio".

Foto Cuadernos El Público.

Margarida Xirgu interpretant "La hija de Yorio".

Foto Cuadernos El Público.

 

El diari "ABC", el 6 d'octubre, exaltava la labor de Margarida com primera dama: <<Dice, representa, se mueve y escucha con una verdad convincente, y que por una transustanciación espiritual, que únicamente los más eminentes artistas poseen, tiene una visión de la vida, un conocimiento de cómo se mueven las pasiones, de cómo estallan en el espíritu o de cómo lo corroen y aniquilan. Tuvo grandes aciertos de expresión y apóstrofes de trágica arrogancia>>.
Margarida Xirgu va constituir una inquietud amorosa per a Miguel de Unamuno, des que es van conèixer en el seu debut escènic a Madrid. Va ser el seu amor platònic que va arrossegar tota la seva vida. La Xirgu, més tard, també va ser l'amor del pintor, escriptor i il·lustrador Cándido Fernández Mazas nascut a Orense el 1902 i mort el 1942, quan només contava amb 40 anys. La seva obra va ser escassa, no solament a causa de la seva primerenca defunció sinó pel fet que l'artista va tenir en el seu contra una salut mental delicada. Va ser un pintor inclòs per la critica en els nomenats "Os Novos" (Maruja Mallo, Carlos Maside, Artuto Souto, Manuel Colmeiro i Manuel Torres) una generació pictòrica que va renovar la plàstica gallega i va trencar amb el naturalisme i pintoresquisme de la generació anterior, mes centrat a reflectir les realitats costumistes gallegues. Les claus estilístiques de les seves escasses pintures cal buscar-les en la influència del fauvisme, del Art Decó i del pintor Modigliani. El contacte amb les influències artístiques avantguardistes li va venir del seu primer viatge a París, realitzat el 1925. Fernández Mazas va participar activament en les activitats culturals de les "Misiones Pedagógicas" el 1933 i 1934, per Galícia i Segòvia.

 



Retrat de Cándido Fernández Mazas.

foto Sucesión Cándido Fernández Mazas.

http://www.candidofernandezmazas.com/

 

Cándido Fernández Mazas va conèixer a Margarida Xirgu en el Teatro Español i va quedar fulminantment enamorat d'ella per a sempre. Anava a veure-la sortir del seu hotel i la seguia. Imaginava misterioses trobades amb ella sota l'estàtua de l'Àngel Caigut. Carlos Gurméndez, el filòsof, escriptor i periodista, que coneixia la puresa idealista del pintor, va escriure sobre la naturalesa de l'arrabassat i platònic amor del pintor: <<Por la actriz Margarita Xirgu sintió un amor angustioso, dramático, rico de ensoñaciones, de falsos encuentros e imaginarias citas furtivas. Construyó una imagen de ella a la que dotó de todas las perfecciones de la inteligencia y la sensibilidad. Cuando yo le objetaba la irrealidad de aquellos amores, Cándido argumentó: "El amor hay que sentirlo profundamente. El objeto amoroso es real, se crea como un poema", y añadía: "Ella comprende, asiente a todas mis palabras, sabe escucharme. El camino de perfección del amor es la gestación del ser que amas o su transformación paulatina. Pero ¡maldita sea!, no me dejan verla ese Rivas Cherif y otros que se interponen y no puedo terminar mi obra amorosa". Este platonismo o angelismo amoroso, le abrumó como un destino durante toda su vida>>. Aquesta passió, de la qual mai va tenir coneixement Margarida, la va plasmar el pintor gallec en la seva bellíssima obra "Santa Margori", segons Carlos Gurméndez.

 


"Santa Margori" de Fernández Mazas, una paràbola en tres escenaris, de 1930.

Foto Residencia Csic

 

Actuant Margarida Xirgu a Sevilla a la primavera de 1916, una tarda van aparèixer els germans Álvarez Quintero pel camerino de l'actriu. Els "niños sevillanos", com els nomenava, tenien una obra per a ella. Es tractava de l'adaptació de la novel·la galdosiana "Marianela". L'estrena de "Marianela" va tenir lloc el 18 d'octubre de 1916, en el Teatro de la Princesa de Madrid.

 

Caricatura de Margarida Xirgu protagonitzant "Marianela" de Pérez Galdos el 1916, realitzada per Fresno

 


El Caballero del Verde Gabán deia en "El Liberal": <<Un lamento, un sollozo de Marianela, levantaba el pecho del novelista septuagenario, que parecía una encina rota por el rayo que llenó de sombras su camino. Y cuando, por fin, acabada la tragedia de aquel pobre corazón a quien el amor dio la muerte, y el público atronaba con vivas y aplausos a actores, a adaptadores y al viejecito admirado, éste, apoyado en Marianela, quedó en el centro del escenario mientras la niña descalza le echaba los brazos al cuello y la voz que antes humedecieron las lágrimas decía con acento de júbilo: "¡Qué alegría más grande, don Benito, qué alegría más grande!">>. A l'endemà la premsa, unànime, va col·locar a Margarida en el màxim pedestal de l'escena espanyola: <<El tipo de Marianela es un enorme triunfo de la insigne Margarita Xirgu, que siempre recordará la noche de ayer como una de las más memorables de su vida. Su gran temperamento de artista siente de manera tal el personaje galdosiano, ha puesto tan de su ser en el alma de la desventurada niña, que es Marianela misma, la que vive y sufre en la escena. La composición del tipo es admirable, y la emoción que produce cierta y grande...>> escrivia Pedro de Répide a "El Liberal". L'èxit de l'obra de Galdós ompliria gairebé tota la temporada de la Compañía de Margarita Xirgu.

El 1916 Margarida Xirgu va interpretar la pel·lícula "El nocturno de Chopin" juntament amb Ricardo Purga, dirigida per Adrià Gual i amb Fructuós Gelabert com director de fotografia. També el 1916 va interpretar la pel·lícula "El beso de la muerte" amb Magí Murià i Alberto Marro com directors i Fructuós Gelabert com director de fotografia, i va interpretar el film "Alma torturada" de Magí Murià com director i Salvador Castelló com director de fotografia. Se li atribueixen també a Margarida Xirgu els films "El amor hace justícia" de 1916 i "El golfo" de 1917. Malgrat la fredor amb que Margarida Xirgu parlava de les seves actuacions a la pantalla, la veritat és que les revistes de cinema seguien la seva experienciaa amb gran interès. Publicacions com la francesa "Pathé Revista", li dedicava grans reportatges en els que Margarida apareixia amb freqüència a les portades com atractiu cimbell, en aquells temps que el cinema no era acceptat fàcilment, en particular per una gran part de la intel·lectualitat.

La Xirgu reposava el 22 de desembre de 1916 a la cartellera del Teatro Princesa, la comèdia d'Henry Bataille "La mujer desnuda", en traducció d'Hernández-Catá. Però quatre dies més tard, tornava pels seus furs "Marianela" a l'escenari del carrer Princesa, alternant a la sessió de tarda amb la peça estrangera. Li va seguir la reposició de la comèdia "Gente conocida" de Jacinto Benavente i l'estrena de la comèdia "La chiquilla" de Pierre Veber i Henry de Gorsse, en traducció d'Alberti i Rosales. Comèdia aquesta última, de suaus harmonies sentimentals, en la que Margarida va obtenir, en el seu paper de Colette, una bona acollida. L'actriu posava en joc els seus dots còmics, amb els quals a Barcelona, en els començaments de la seva carrera, havia recollit molts aplaudiments. La comèdia era summament divertida i l'Infanta Doña Isabel, que va presenciar l'estrena, va fer pujar a la Xirgu a la seva llotja per a felicitar-la.

 

Margarida Xirgu interpretant "La chiquilla".

Foto Cuadernos El Público.

Caricatura de Margarida Xirgu protagonitzant "La chiquilla" de Pierre Veber i Henry de Gorsse realitzada per Fresno

 

En el mateix any de 1916, es va realitzar la preparació i la posta en escena de "Santa Juana de Castilla" que durant l'estiu de 1914 al visitar Margarida Xirgu a Benito Pérez Galdós, a la seva finca "San Quintín" al Sardinero de Santander, el dramaturg li va oferir la seva estrena encara que no estava acabada. La col·laboració va ser estreta i entusiasta per part de Galdós i de la Xirgu. Els dos estaven obstinats que l'escenografia i els figurins -realitzats pel germà de l'actriu, Miquel Xirgu- reunissin fidelitat històrica i s'inspiressin en gravats de l'època per a aconseguir una autèntica ambientació. Després de l'estrena de "La chiquilla" Margarida Xirgu va representar la comèdia en tres actes "La dicha ajena" dels germans Álvarez Quintero, a la que li van seguir la comèdia en tres actes i en prosa "La propia estimación" de Jacinto Benavente i l'entremès "El milagro del santo" de Pérez Fernández i Muñoz Seca.

Margarida Xirgu va conèixer a Narcís Oller per primera vegada arran dels assaigs de “Tristos amors”, de Giuseppe Giacosa, que n'era el traductor i volgué de totes totes que el paper d'Emma fos interpretat per Margarida. Tots dos visqueren unes anècdotes molt divertides, però també molt il·lustratives del sistema de treball de les companyies i dels processos de creació dels espectacles, que la publicació de les “Memòries teatrals” d'Oller ha permès de conèixer amb tots els ets i uts. “Tristos amors” s'estrenà el 20 de desembre de 1907, al Teatre Romea de Barcelona. OIler reconeix que la Xirgu s'havia mostrat agraïda amb ell perquè havia ajudat a la jove actriu a obrir-se camí: <<la Margarida Xirgu ha sabut agrair-me durant bastants anys, per lo que he vist, aquelles acalorades preferències meves que li facilitaren l'ocasió d'arrabassar, quan menys s'ho esperava, el bloqueig en que tan injustament se la tenia, i trobar de cop la sortida gloriosa que tant gruava sobretot des que, per la mort de son pare, quedaven sa mare i un germà petit sens més recursos casi que els que ella podia portar a casa>>. El 17 de gener de 1917 Margarida li va escriure aquesta carta: <<Mi estimado y buen amigo: recibí su apreciada carta del 13 corriente interesándose por el Sr. Bernat Morales i San Martín, que el maestro Galdós también me había recomendado. La amistad que a usted me une y la amabilidad de don Benito para conmigo, a parte de los méritos indiscutibles del Sr. Morales, bastaban para que yo me tomara mucho interés con “Lo imposible”, comedia que leí con gran atención. La obra está muy bien, los caracteres de los personajes bien sostenidos, muy bien dialogada y creo resultará teatral; pero tiene una gran dificultad para que yo la estrene, y esto es lo siguiente: el protagonista es un galán joven, papel intensísimo y difícil, incapaz de representarlo un actor de los jóvenes y la madre del protagonista no tiene más que un acto y tampoco es para mí, porque resultaría demasiado joven. Siento muchísimo no haber podido complacer a su recomendado, pero puede que en otra ocasión pueda hacerlo. En el mes de abril pienso ir a Barcelona y espero tener el gusto de saludarle. Con recuerdos afectuosos de mi marido, le saluda cariñosamente su buena amiga Margarita Xirgu>>.

Des del dia 14 fins el 18 de març de 1917, segons Francisco Grajal del Archivo Municipal de Huelva, Margarida Xirgu va actuar en el Teatro Mora de Huelva. El repertori de les obres representades va ser: el dia 14 l'adaptació de la novel·la de Benito Pérez Galdós que va estar present en l'estrena, el dia 15 "Gente conocida" de Jacinto Benavente, el dia 16 "La chiquilla" de Pierre Veber i Henry de Gorsse, el dia 17 "La loca de la casa" de Benito Pérez Galdós i el dia 18 de nou “Marianela”. Van destacar a demès de la Xirgu les actrius: Amparo Álvarez Segura, Josefina Santaularia, Pascuala Mesa i Josefina Satorres, i els actors Francisco Fuentes, José Rivero, Pedro Cabré, Francisco Barraycoa i José Lucio.


El 23 de març de 1917 Margarida va estrenar en el Teatro Princesa de Madrid, la primera obra que Jacinto Benavente va escriure per a ella: "El mal que nos hacen", que l'autor li va dedicar: <<con mucho cariño y admiración>>. La comèdia està sintetitzada en el pensament que exposa Germán, el protagonista, en una escena del primer acte: <<No sabemos comprender que el mal que nos hacen sin haberlo merecido y el mal que nosotros hacemos a quien lo merece, es casi siempre la venganza del mal que otros hicieron>>. Es tracta d'una comèdia més del teatre benaventì, de suaus matisos dramàtics i trama amorosa. Els judicis sobre l'obra van ser contradictoris fins a la desmesura. Mentre uns veien en ella la renovació de noves tendències de "caràcter íntim, sentimental i passional", Pérez de Ayala escrivia que només el primer acte estava desenvolupat amb notable habilitat, encara que no arribava a l'altura que l'autor donava en ocasions a les seves obres, i que el segon i tercer acte defallien i en alguns moments degeneraven en l'absurd i en un galimaties. Afirmava el crític que, per a representar aquesta comèdia: <<... como casi todas las obras del mismo padre, bastan aficionados, la señora Xirgu hizo el milagro de mostrarse maravillosa actriz, derramando generosamente su temperamento brioso y apasionado sobre los yermos estériles de las parrafadas genéricas y deshumanizadas, y creando una acción psicológica y profunda allí donde no habían sino vacío y caos>>. Des de les pàgines de "El Liberal", Manuel Machado va censurar l'hostilitat d'aquesta crítica, que considerava injusta per al dramaturg: <<¿Crees tú -decía- que está bien considerar a Benavente como valor negativo, para que nos quedemos por toda positividad con Arniches y los Quintero, ya que Galdós lógicamente ha de producir muy poco?>>. Li retreia el tractar d'influir en el públic, intentant desviar el seu aplaudiment de la primera figura del teatre del moment. Apel·lava a la moral de la crítica que havia de reemplaçar a les més pures i vehements simpaties o, pel contrari, a les no raonables antipaties. La labor de Margarida Xirgu en aquesta primera obra que l'autor de "Los intereses creados" va escriure per a ella va haver de ser admirable, si s'ha de jutjar per la unanimitat de criteris que entorn de la seva interpretació es van exposar. L'esperit deliciós, apassionat i fortament contrastat de Valentina, la protagonista, va tenir en Margarida complerta representant. En l'article de Pérez de Ayala, que està recollit en el volum "Las máscaras" es pot llegir: <<Las frases más opacas y apáticas cobran vida al consustanciarse con la bella voz patética de la señora Xirgu. Anoche el mayor triunfo fue de ella. No faltaban personas versadas en estos menesteres escénicos que la proclamaban la primera de nuestras actrices>>.

La Compañía de Margarita Xirgu, el 31 de març de 1917 reapareixia en el Teatro Novedades de Barcelona. Benito Pérez Galdós es va instal·lar a Barcelona, on passaria prop d'un mes, per a assistir a l'estrena de "Marianela" i dies després van arribar els germans Álvarez Quintero procedents de Sevilla.

El 23 d'abril de 1917 se li va lliurar a Margarida Xirgu, a Barcelona, un document signat per la Comissió "Pro Teatre Català" -no exempt d'algunes faltes d'ortografia- i en el qual se li demanava que realitzés una setmana de teatre en català, per a callar algunes veus que deien que la Xirgu no tenia ja cap interès pel teatre en català.

Es desconeix si Margarida Xirgu, va poder resoldre totes les dificultats per poder tornar a representar les obres en català que li demanaven, doncs calia trobar en molt poc temps: actors, teatre, decorats, figurins,... canviar l'agenda de compromisos i un milió de coses per representar de nou aquelles obres, ja estrenades en el seu dia.

 

 

 

Comissió "Pro Teatre Català".

Foto Arxiu Jordi Rius Xirgu

 

Transcric a continuació el text de la petició:

Comissió "Pro Teatre Català". Barcelona

Barcelona, 23 d'abril 1917

Margarida Xirgu

Senyora:

Els abaix firmants, tots ells entusiastes del teatre de la terra, vos adrecen la present lletra, esperant merèixer de vostra bondat una mercè que ja fa temps teníem projectat demanar-vos, més l'ocasió no s'havia presentat com ara.

Es aquesta demanar-vos, senyora, que aprofitant vostra estada entre nosaltres, us dignéssiu dedicar una setmana de Teatre Català, setmana que com comprendreu fora gloriosa, tant per vos, com pels que estimem el nostre teatre; la terra catalana, on tants llorers heu merescut, vos ho agraireu i al temps, ho desitjaríem per a callar certes murmuracions de gent poc entesa en afers de teatre que ha anat dient de vos certes coses per desmerèixer l'art de la teatralitat catalana.

Tots delim ja fa temps per poder cridar ben fort VISCA LA NOSTRE CATALINA!!, volem veure altre volta la romàntica de la REINA JOVE, en fi senyora, vos ho diem clar i català, com som nosaltres, volem veure vostres últimes creacions de quan deixareu el nostre teatre.

Hem de fer-vos constar, que en els firmants de la present, no n'hi ha un tant sols que sigui critic de teatre, tots som gent que voldríem demostrar a certes persones que la nostra MARGARIDA (com vos anomenem entre nosaltres), encara sent passió pel teatre que l'ha vist néixer.

Res més que dir-vos, de vostre resposta depèn que el Teatre Català torni a recordar en vos, aquella última jornada de gloria i podem entre tots fer un esforç, per que torni a reviure com abans, que suposem en sereu vos també partidària.

Vos donem mercès a la bestreta, vostres afectuosos admiradors,

Q.V.P.B.

Comissió "Pro Teatre Català"

Signen el president Joan Borrell, el secretari Eduard Trias i 7 vocals.

Adhesions de:

Ateneu del Districte VII
Escola Catòlica de Sant Medi
Centre Tradicionalista El Crit de Pàtria
Centre Catalunya
Societat Recreativa El Tobogan
Societat Recreativa Nova Germanor
Centro Familiar Instructivo de Les Corts
Grup Teatralia
Centro Liberal Democrático Autonomista del Districto VI
Centre Picarol
Agrupament Escènic "Flor de Cingle"
Centre Benefic Condal
Ateneu Autonomista del Districte III
Centre Provincial de Lleida
Societat Recreativa Els Íntims
Ateneu Obrer del Districte Segon

Acabada la temporada a Barcelona, la Xirgu acompanyada de Galdós va iniciar una gira per Andalusia amb una sola obra en el cartell: "Marianela".

La Xirgu va acabar les seves actuacions a Sevilla i d'allà va marxar a Huelva, on va actuar fins als primers dies de febrer de 1918.

Des del 26 de gener fins el 3 de febrer, segons Francisco Grajal del Archivo Municipal de Huelva, la Xirgu va actuar en el Teatro Mora de Huelva procedent del Teatro Cervantes de Sevilla.La companyia estava formada per les actrius: Margarida Xirgu, Amparo Álvarez Segura, Matilde Blanco, Conchita Bravo, Adela Fuentes, María Fuentes, Carmen López Lagar, Pascuala Mesa, Guillerma Moreno, María de las Rivas, Josefina Santaularia i Josefa Segura, i pels actors: Francisco Fuentes com a primer actor, Luís Agudín, Carlos Álvarez, Pedro Cabré, Enrique Casanova, Federico Gorriz, José López Alonso, José Lucio, Miquel Ortín, Ramón Puga, José Rivero i José Soler. Els apuntadors van ser Serafín Lozano i Roberto Zappino, el maquinista José Ventura i el moblista Rafael Arroyo. El repertori de les obres representades va ser: el dia 26 “El patio azul” de Santiago Rusiñol i "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal, el dia 27 "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas fill, el dia 28 l'entremès “Solico en el mundo” dels germans Álvarez Quintero i la comèdia “A tiro limpio” de José López Pinillos alies Parmeno, el dia 29 “Fédora” de Victorien Sardou, el dia 30 “El mal que nos hacen” de Jacinto Benavente i el pas de comèdia “Lo que tu quieras” dels germans Álvarez Quintero, el dia 31 “Madame Pepita” de Gregorio Martínez Sierra, el dia 1 de febrer ”La hija de Yorio” de Gabriel D'Annunzio, el dia 2 “El pueblo dormido” de Federico Oliver i el dia 3 "Marianela" l'adaptació de la novel·la de Benito Pérez Galdós. Els preus van ser: 18 ptes. per l'abonament diari de les platees amb sis entrades i 2,70 ptes. per les butaques.

Després va passar a Gibraltar, on va actuar fins al 7 de març. Són temps de constants desplaçaments que irremeiablement afectaven la salut de Margarida, la qual acostumava a passar el més cru de l'hivern en climes temperats, especialment, a la costa alacantina. A pesar de la seva ceguesa Galdós desenvolupava gran activitat i amb el seu secretari treballava hores i hores. Planejava noves obres i intentava adaptar altres en honor de Margarida, que li va donar les gràcies al dramaturg en la seva continuada correspondència: <<...pues veo que se acuerda de mí y que me prepara muchas obras...>>.

 


Caricatura de la Xirgu, realitzada per Tovar el 1918


La nit del 8 de maig de 1918 es va estrenar, en el Teatro de la Princesa, "Santa Juana de Castilla" de Benito Pérez Galdós, desprès de la suntuosa posta en escena del drama "El dragón de fuego" de Jacinto Benavente. El crític Pérez de Ayala va publicar en "El Sol" que Margarida Xirgu a "Santa Juana de Castilla": <<... se acreditó, como reina fingida, ser de verdad reina en la escena>>. Don Benito, per aquella època, sortia ja molt poques vegades al carrer, però no va deixar d'anar al teatre ni un sol dia mentre estaven representant l'obra.

En aquesta temporada de 1918, els germans Álvarez Quintero havien traduït i adaptat la comèdia de Maurice Donnay "El otro peligro" per a Margarida Xirgu, que va estrenar el 26 de maig. Altra estrena de la Xirgu de la temporada va ser "La casa deshecha" d'Alfonso Hernández-Catá. A primers de juliol, Margarida va inaugurar la seva temporada teatral barcelonina al Teatro Novedades. Com primícia va estrenar la comèdia en tres actes "Pipiola" de Serafín i Joaquín Álvarez Quintero. Obra de tons i perfils monòtons, de la que està absent l'autèntica vena dels autors sevillans. C. Caballero va publicar a "La Tribuna": <<En "Pipiola" nos sobran los tres actos porque no significan nada, no conducen a nada, nos aburren casi continuamente y en momento alguno nos recuerdan los grandes aciertos de los aplaudidos hermanos>>.

Per a assistir a l'estrena de "Santa Juana de Castilla" don Benito es va traslladar a Barcelona. La seva arribada era esperada, en el baixador del Passeig de Gracia, per Margarida Xirgu, Miquel Ortín, Joaquín Montaner i el periodista Mario Verdaguer, entre altres. Després de l'estrena de l'obra es va organitzar un banquet a l'Hotel Inglaterra en honor del dramaturg, oferint l'homenatge el director de "La Vanguardia", Miguel de los Santos Oliver. La Xirgu li va dedicar un altre homenatge: la realització d'una setmana de teatre galdosià, en el curs de la qual es va estrenar l'adaptació de la seva novel·la "El amigo manso" portada a terme amb gran encert per Francisco Acebal. Altres obres que va representar la Compañía Dramàtica Española de Margarita Xirgu, van ser: la comèdia en tres actes "La dicha ajena" i la comèdia en dos actes "Así se escribe la historia" dels germans Álvarez Quintero; la novel·la escènica en cinc quadres, considerats tres actes, "La inmaculada de los dolores" i les comèdies "Rosas de otoño", "El dragón de fuego" i "El mal que nos hacen" de Jacinto Benavente; els drames "La chica" i "La pecadora" d'Àngel Guimerà; i la comèdia en quatre actes en prosa "Fernanda" de Victorien Sardou. Aquestes obres van constituir el programa estiuenc a la gira per les comarques catalanes. Margarida també va estrenar en aquesta temporada la comèdia "A tiro limpio" de José López Pinillos.

El 22 de març de 1919 Margarida Xirgu va estrenar la comèdia "Rey y monje" d'Àngel Guimerà traduïda per Eduardo Marquina, al Teatre Goya de Barcelona. A la primavera va tenir a Sevilla una recaiguda de salut i el Doctor Baltasar Pijoan va viatjar des de Barcelona per visitar-la, recomanant-li repòs.

A l'estiu de 1919 es va concertar la fusió de les Companyies de Margarida Xirgu i d'Enric Borràs. L'actriu es trobava a Santander, realitzant la seva acostumada gira d'estiu. A l'hora de signar el contracte Borràs va dir: <<Les dones primer>>, i així va passar en primer lloc el nom de la Xirgu. Va ser un gest de cortesia digne d'agrair en persona tan gelosa de l'èxit de les seves partenaires. A l'actriu Catalina Bárcena va arribar a fer-li desaires en el mateix escenari, girant-li l'esquena. Catalina va plorar desconsolada sense comprendre l'actitud de l'actor. En el mes de setembre de 1919 la Compañía Xirgu-Borràs va inaugurar la temporada en el Teatro del Centro de Madrid, així dit per haver-se construït en la carrer Atocha, en el solar que abans ocupés el convent de la Trinidad. Més tard va ser nomenat Teatro Odeón, però el barbarisme va ser advertit oportunament per Mariano de Cavia, retornant-li el seu primitiu nom, fins que després se'l va denominar Teatro Calderón. L'obra triada pel debut va ser el drama en tres actes "Esclavitud" de José López Pinillos. L'èxit de Borràs va ser clamorós. La figura del protagonista, don Pedro Goyantes, va ser escrita per a ell. Era un tipus vençut per l'alcohol, incapaç d'alliberar-se per l'egoisme i la covardia, que li anul·laven la voluntat. La crítica va jutjar aquesta interpretació com la labor tràgica més acabada de l'actor.

Més tard per a commemorar la festa de la Raça, un any abans declarada festa nacional, la Compañía Xirgu-Borràs van representar "El alcalde de Zalamea" de Calderón de la Barca, que va ser el primer contacte de Margarida amb el teatre clàssic. Borràs encarnava la figura de Pedro Crespo. El paper de la Xirgu no li va permetre gran lluïment, però fidel a la disciplina i bon companyerisme, va prestar el seu concurs component una segona figura d'antologia. L'important va ser que Margarida va començar a descobrir el fabulós camp del teatre clàssic espanyol. Immediatament després va arribar l'obligada cita amb el drama "Don Juan Tenorio" de José Zorrilla. Per primera vegada Margarida va fer a Madrid el paper de donya Inés de Ulloa, que havia estat una de les seves primeres heroïnes.

Li segueixen les estrenes al Teatro del Centro de Madrid, de la comèdia gran guinyolesca en tres actes i en prosa , el 10 de novembre de 1911, "La razón de la locura" de Pedro Muñoz Seca, el drama en tres actes "La red" de José López Pinillos -més conegut pels seus pseudònims Puck i sobretot Pármeno- el 12 de desembre i abans el 26 de novembre el drama en quatre actes "La alimaña" d'Eduardo Marquina. Aquesta última era una comèdia en prosa de complicat plantejament psicològic. Margarida incorporava així al seu repertori, amb "Alimaña", un tipus de dona enamorada i malalta capaç de forts i apassionats contrastos. Enric Borrás en el seu paper del vell pastor, va assolir una caracterització plena de bondat per la seva natural força expressiva.


Alguns texts han estat extrets de "La vida escénica en Albacete en el siglo XX" i de les biografies: "Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía" d'Antonina Rodrigo.


XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.