100.VISITES DE GRANS DIRECTORS DE TEATRE a l'EMAD

El 1954 Paolo Grassi va visitar l'EMAD sent director del "Piccolo Teatro di Milano", felicitant efusivament a Margarida Xirgu per la seva labor al capdavant de l'Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo.

Paolo Grassi i Margarida Xirgu a Montevideo, el 1954.

Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

Nascut el 30 d'octubre de 1919, a Milà, era fill d'una coneguda família de Martina Franca. Des de jove va tenir una gran passió pel teatre, va estudiar en el "Regio Liceo Ginnasio Parini", als 18 anys va ser crític del "Sole" de Milà, va dirigir el 1937 l'obra "Bertoldissimo", va passar a continuació a la "Compagnia della Commedia" dirigida por Gian Maria Cominetti i va fundar el 1940 la companyia teatral "Ninchi-Dori-Tumiati" amb la qual va dur a escena l'obra "La cena delle beffe" de Sem Benelli. A l'any següent va fundar el grup d'avantguarda "Palcoscenico", representant molts autors contemporanis, entre altres a: Rebora, Treccani, Pirandello, O'Neill, Chejov, ... i realitzant una radical innovació en la dramatúrgia italiana.

Paolo Grassi i Margarida Xirgu al seu costat, junt amb els integrants de l'EMAD.

Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

El text d'aquesta foto no es correcte, no apareix l'autor Carlos Maria Princivalle sinó Paolo Grassi amb Margarida Xirgu.

Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

Durant la segona guerra mundial va formar part de la Resistència i va col·laborar com a crític teatral en el diari socialista "L'Avanti".

D'esquerra a dreta: Ángel Curotto, l'Intendent de Montevideo Andrés Martínez Trueba, s/i, Paolo Grassi i Orestes Caviglia

Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

El 1947 Paolo Grassi juntament amb Giorgio Strehler va fundar el "Piccolo Teatro di Milano", inaugurat el 14 de maig amb la representació de "Albergo dei poveri" de Máximo Gorki. Paolo Grassi i Giorgio Strehler van codirigir el "Piccolo Teatro di Milano" fins al 1967, continuant Grassi la direcció del mateix fins al 1972, després de realitzar més de 50 espectacles, 8.000 representacions, 185 tournées per ciutats estrangeres i per 30 països diferents. El 1972 Paolo Grassi va passar a dirigir el "Teatro de La Scala". Al final de 1976 va deixar Milà i va partir cap a Roma com President de la RAI-TV, càrrec que va conservar tres anys. El 27 de desembre de 1976 se'l va nomenar "Cavaliere di Gran Croce al Merito della Repubblica Federalela", va obtenir la "Legione d'Onore", a més del "Ordre des Arts e Lettres" i el "Ordre National du Mérite" del Govern Francès. Va morir a Londres el 14 de març de 1981, als 62 anys, en el curs d'una intervenció quirúrgica del cor.

Paolo Grassi homenejat per l'EMAD.

Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

El 1956 Jean Louis Barrault va visitar l'EMAD sent director de la Companyia Renaud-Barrault i va felicitar afectuosament a Margarida Xirgu per la seva labor al capdavant de l'Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo.

Margarida Xirgu i Jean Louis Barrault

Jean Louis Barrault va néixer el 8 de setembre de 1910, a Le Vésinet (Yvelines, Île-de- France). Va estudiar art i va assistir a la "École du Louvre" de París, fins a 1931. Aquest any es va matricular a l'escola "Théâtre de l'Atelier" de Charles Dullin, on va romandre fins a 1935. El seu primer espectacle, "Autour d'une mère", basat en una obra de William Faulkner, era essencialment gestual i va merèixer l'admiració d'Artaud, del que es considerava deixeble i del seu "teatre de la crueltat". Barrault posseïa una energia vital i una passió pel teatre poc comuns i va intentar realitzar un teatre total, obert al llenguatge del cos i a totes les possibilitats d'expressió, així com a tots els tipus d'escriptura teatral.

Jean Louis Barrault i Margarida Xirgu asseguts al centre de la fotografia, acompanyats dels integrants de l'EMAD.

Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

La seva posta en escena de "Numance" el 1937 el va fer conèixer a Paul Claudel, autor molt important en la seva carrera posterior. El 1940 es va casar amb l'actriu Madeleine Renaud. Entre 1940 i 1946 va estar integrat a la "Comédie Française", primer com a "pensionnaire", i després com a "sociétaire", debutant com Rodrigo en "Le Cid". Va muntar allí obres com "La sabata de ras" de Paul Claudel i "Fedra" de Jean Racine. Paral·lelament, Barrault va participar en clàssics del cinema com la pel·lícula de Marcel Carné "Els nens del paradís", el 1944, encarnant meravellosament a un Pierrot recreació de Baptiste, l'assassí del comerciant de teles i en la que va aparèixer com a Jean-Gaspard (Baptiste) Debureau, un mímic del segle XIX. Va actuar en més de 50 films, com "Les beaux jours", "Jenny", "L'or dans la montagne" i "Sous les yeux d'occident". També va ser deixeble de Étienne Decroux amb el qual va estudiar les tècniques de pantomima i al finalitzar la segona guerra mundial, va presentar juntament amb ell la nomenada pantomima d'estil, que es reduïa a la més senzilla expressió.
El 1946, ell i la seva esposa Madeleine Renaud, van abandonar la "Comédie Française" i van formar la Companyia Renaud-Barrault al "Théâtre Marigny" de París, on van romandre deu anys. Va ser famosa la seva interpretació d'"Hamlet" en traducció d'André Gide.

Jean Louis Barrault i la seva esposa Madeleine Renaud el 24 de desembre de 1952, davant d'un programa de la seva Companyia de Teatre Francès de París.

Foto Wikimedia.

Jean Louis Barrault en la seva conferencia als integrants de l'EMAD, en 1956.

Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

Va ser nomenat, el 1959, director del "Odéon-Théâtre de France" patrocinat pel Govern Francès. Barrault va constituir un veritable repertori sobre els criteris de l'estabilitat de la Companyia, les reposicions i l'alternança. Els seus espectacles més notables van ser "Hamlet", "Les fausses confidences" el 1946, "Le procès" el 1948, "L'orestie" el 1955 i obres de Paul Claudel com "Partage de midi", "L'échange", "Christophe Colomb", "Le soulier de satin" i "Tête d'or" el 1959. També el 1959, va protagonitzar amb mímica el film "Le testament du docteur Cordelier", realitzat per a la TV, dirigit per Jean Renoir i basat en la novel·la de Robert Louis Stevenson "L'estrany cas del doctor Jekill i Mr. Hyde". En aquesta pel·lícula Barrault va interpretar de forma magnífica al Dr. Cordelier i a la seva altra personalitat M. Opale.
Va muntar així mateix obres d'avantguarda, com "Le personnage combattant" de Vauthier el 1956 i "Rhinocéros" el 1960 d'Ionesco, i va convidar a altres directors. Amb Roger Blin va muntar "Oh les beaux jours" de Beckett el 1963 i "Les paravents" de Genet el 1966, que va provocar molta controvèrsia. Amb Maurice Béjart va dirigir un experiment de teatre total, "La tentation de saint Antoine" el 1967. Entre 1966 i 1968 es va fer càrrec també del "Théâtre des Nations" patrocinat pel Govern Francès i va dur allí a Jerzy Grotowski, al "Living Theatre", a Peter Brook i al "Teatre Camperol".

Visita de Jean Louis Barrault a l'EMAD el 1956.

Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

Després d'una disputa sobre el seu suport als estudiants que havien ocupat el teatre al maig de 1968, Barrault va dimitir com director del "Théâtre des Nations", i juntament amb la seva dona, va reprendre la Companyia Renaud-Barrault. El 1968 va representar "Rabelais i Jarry" en el "Élysée-Montmartre" (antiga sala de boxa), i va passar pel "Orsay" abans de dur, el 1981, el "Théâtre du Rond Point" (avui "Théâtre Renaud-Barrault"), un teatre mòbil que s'havia fet construir. En aquest últim període de la seva creació artística, va muntar espectacles a partir d'una dramatúrgia de texts no teatrals, com "Així va parlar Zaratustra" el 1974 ", "Les nuits de Paris" el 1976, "Zadig" el 1979, i "L'Amour de l'amour" (a partir de texts d'Apuleyo, La Fontaine i Molière) el 1981. Després de tres gires importants, la Companyia Renaud-Barrault va adquirir fama internacional.

Jean Louis Barrault acompanyat de membres de la Companyia Renaud-Barrault en la seva visita a l'EMAD el 1956.

Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

Encara que Barrault sigui famós a nivell internacional pel seu treball de manyaga o mímic, la seva reputació com director i com actor abasta camps més amplis. Per a ell, el teatre era un acte d'amor; d'amor al text, que el va fer lliurar-se al seu personatge i al seu públic. No entenia un teatre que dividia, sinó que buscava la comunió amb l'espectador. Per això els texts que seleccionava per a muntar una funció, parlaven sobre la passió i la vida en totes les seves formes, especialment a través del llenguatge del cos, que ell va magnificar al llarg de tota la seva carrera. La importància que donava a l'actor, "atleta afectiu" segons la definició del seu mestre Antonin Artaud, no li va impedir utilitzar mitjans escènics tradicionals i contemporanis (màscares i danses; llums, so, cinema, ...), renovant les imatges teatrals. El seu desig d'un teatre total explica el repertori eclèctic al que es va dedicar, i que va abastar tots els gèneres i tota la història del teatre, de la tragèdia grega al teatre de bulevard, passant per Shakespeare i pel teatre de l'absurd. En aquest tret radica el seu interès per dur a l'escena obres completes (Rabelais, Jarry, Restif, ...). El seu contacte més fructífer va ser amb Paul Claudel, l'obra del qual va donar a conèixer de manera essencial, i no va tenir inconvenient a obrir les portes de la seva companyia a altres directors, en creacions més arriscades. Va dirigir així mateix produccions per a "l'Opera Metropolitana" de Nova York i les seves companyies van fer gires per Estats Units i Sud Amèrica. Entre els seus llibres destaquen les "Reflexions sobre el teatre" de 1959 i "El teatre de Jean-Louis Barrault" de 1961, que expressen la seva devoció total pel teatre. El 1975 l'Editorial Fundamentos, va publicar el seu llibre de memòries "La meva vida en el teatre".

Jean Louis Barrault va morir d'un atac de cor -la mateixa malaltia que Paolo Grassi- el 22 de gener de 1994 a París, a l'edat de 83 anys. A ell es deuen les frases: "L'edat madura és aquella en la qual encara s'és jove, però amb molt més esforç" i " De fet les coses més simple són les més difícils de fer bé. Llegir, per exemple. Ser capaç de llegir exactament el que està escrit, sense ometre res de lo escrit i al mateix temps sense afegir res propi. Per a ser capaç de capturar el context exacte de les paraules, cal llegir-les i ser capaç de llegir!". La seva esposa Madeleine que havia nascut a París el 21 de febrer de 1900, va morir també allí, el 23 de setembre de 1994 . Ambdós estan enterrats al Cementiri Passy de París.

Alguns texts han estat extrets de "Bigrafías y vidas: Jean Louis Barrault".

XAVIER RIUS XIRGU

àlbum de fotos

tornar