100.VISITES DE GRANS DIRECTORS
DE TEATRE a l'EMAD
El 1954 Paolo Grassi
va visitar l'EMAD sent director del "Piccolo Teatro di Milano", felicitant
efusivament a Margarida Xirgu per la seva labor al capdavant de l'Escuela Municipal
de Arte Dramático de Montevideo.

Paolo
Grassi i Margarida Xirgu a Montevideo, el 1954.
Foto AGADU
MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

Pablo Grassi, director del Piccolo Teatro di Milano. Montevideo.
Fotografia MAE Institut del Teatre
Nascut
el 30 d'octubre de 1919, a Milà, era fill d'una coneguda família
de Martina Franca. Des de jove va tenir una gran passió pel teatre, va
estudiar en el "Regio Liceo Ginnasio Parini", als 18 anys va ser crític
del "Sole" de Milà, va dirigir el 1937 l'obra "Bertoldissimo",
va passar a continuació a la "Compagnia della Commedia" dirigida
por Gian Maria Cominetti i va fundar el 1940 la companyia teatral "Ninchi-Dori-Tumiati"
amb la qual va dur a escena l'obra "La cena delle beffe" de Sem Benelli.
A l'any següent va fundar el grup d'avantguarda "Palcoscenico",
representant molts autors contemporanis, entre altres a: Rebora, Treccani, Pirandello,
O'Neill, Chejov, ... i realitzant una radical innovació en la dramatúrgia
italiana.

Paolo Grassi i Margarida Xirgu al seu costat, junt amb els integrants de l'EMAD.
Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo
2009.


El
text d'aquesta foto no es correcte, no apareix l'autor Carlos Maria Princivalle
sinó Paolo Grassi amb Margarida Xirgu.
Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo
2009.
Durant la segona
guerra mundial va formar part de la Resistència i va col·laborar
com a crític teatral en el diari socialista "L'Avanti".

D'esquerra
a dreta: Ángel Curotto, l'Intendent de Montevideo Andrés Martínez
Trueba, s/i, Paolo Grassi i Orestes Caviglia
Foto
AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.
El
1947 Paolo Grassi juntament amb Giorgio Strehler va fundar el "Piccolo Teatro
di Milano", inaugurat el 14 de maig amb la representació de "Albergo
dei poveri" de Máximo Gorki. Paolo Grassi i Giorgio Strehler van codirigir
el "Piccolo Teatro di Milano" fins al 1967, continuant Grassi la direcció
del mateix fins al 1972, després de realitzar més de 50 espectacles,
8.000 representacions, 185 tournées per ciutats estrangeres i per 30 països
diferents. El 1972 Paolo Grassi va passar a dirigir el "Teatro de La Scala".
Al final de 1976 va deixar Milà i va partir cap a Roma com President de
la RAI-TV, càrrec que va conservar tres anys. El 27 de desembre de 1976
se'l va nomenar "Cavaliere di Gran Croce al Merito della Repubblica Federalela",
va obtenir la "Legione d'Onore", a més del "Ordre des Arts
e Lettres" i el "Ordre National du Mérite" del Govern Francès.
Va morir a Londres el 14 de març de 1981, als 62 anys, en el curs d'una
intervenció quirúrgica del cor.

Paolo Grassi homenejat per l'EMAD.
Foto AGADU
MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.
El
1956 Jean Louis Barrault va visitar l'EMAD sent director
de la Companyia Renaud-Barrault i va felicitar afectuosament a Margarida Xirgu
per la seva labor al capdavant de l'Escuela Municipal de Arte Dramático
de Montevideo.

Margarida
Xirgu i Jean Louis Barrault
Jean
Louis Barrault va néixer el 8 de setembre de 1910, a Le Vésinet
(Yvelines, Île-de- France). Va estudiar art i va assistir a la "École
du Louvre" de París, fins a 1931. Aquest any es va matricular a l'escola
"Théâtre de l'Atelier" de Charles Dullin, on va romandre
fins a 1935. El seu primer espectacle, "Autour d'une mère", basat
en una obra de William Faulkner, era essencialment gestual i va merèixer
l'admiració d'Artaud, del que es considerava deixeble i del seu "teatre
de la crueltat". Barrault posseïa una energia vital i una passió
pel teatre poc comuns i va intentar realitzar un teatre total, obert al llenguatge
del cos i a totes les possibilitats d'expressió, així com a tots
els tipus d'escriptura teatral.

Jean
Louis Barrault i Margarida Xirgu asseguts al centre de la fotografia, acompanyats
dels integrants de l'EMAD.
Foto AGADU MCD. Homenaje
a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.
La seva posta en escena de "Numance" el 1937 el va fer conèixer
a Paul Claudel, autor molt important en la seva carrera posterior. El 1940 es
va casar amb l'actriu Madeleine Renaud. Entre 1940 i 1946 va estar integrat a
la "Comédie Française", primer com a "pensionnaire",
i després com a "sociétaire", debutant com Rodrigo en
"Le Cid". Va muntar allí obres com "La sabata de ras"
de Paul Claudel i "Fedra" de Jean Racine. Paral·lelament, Barrault
va participar en clàssics del cinema com la pel·lícula de
Marcel Carné "Els nens del paradís", el 1944, encarnant
meravellosament a un Pierrot recreació de Baptiste, l'assassí del
comerciant de teles i en la que va aparèixer com a Jean-Gaspard (Baptiste)
Debureau, un mímic del segle XIX. Va actuar en més de 50 films,
com "Les beaux jours", "Jenny", "L'or dans la montagne"
i "Sous les yeux d'occident". També va ser deixeble de Étienne
Decroux amb el qual va estudiar les tècniques de pantomima i al finalitzar
la segona guerra mundial, va presentar juntament amb ell la nomenada pantomima
d'estil, que es reduïa a la més senzilla expressió.
El
1946, ell i la seva esposa Madeleine Renaud, van abandonar la "Comédie
Française" i van formar la Companyia Renaud-Barrault al "Théâtre
Marigny" de París, on van romandre deu anys. Va ser famosa la seva
interpretació d'"Hamlet" en traducció d'André Gide.

Jean Louis Barrault i la seva esposa Madeleine Renaud el 24 de desembre de 1952,
davant d'un programa de la seva Companyia de Teatre Francès de París.
Foto Wikimedia.

Jean
Louis Barrault en la seva conferencia als integrants de l'EMAD, en 1956.
Foto
AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.
Va
ser nomenat, el 1959, director del "Odéon-Théâtre de
France" patrocinat pel Govern Francès. Barrault va constituir un veritable
repertori sobre els criteris de l'estabilitat de la Companyia, les reposicions
i l'alternança. Els seus espectacles més notables van ser "Hamlet",
"Les fausses confidences" el 1946, "Le procès" el 1948,
"L'orestie" el 1955 i obres de Paul Claudel com "Partage de midi",
"L'échange", "Christophe Colomb", "Le soulier
de satin" i "Tête d'or" el 1959. També el 1959, va
protagonitzar amb mímica el film "Le testament du docteur Cordelier",
realitzat per a la TV, dirigit per Jean Renoir i basat en la novel·la de
Robert Louis Stevenson "L'estrany cas del doctor Jekill i Mr. Hyde".
En aquesta pel·lícula Barrault va interpretar de forma magnífica
al Dr. Cordelier i a la seva altra personalitat M. Opale.
Va muntar així
mateix obres d'avantguarda, com "Le personnage combattant" de Vauthier
el 1956 i "Rhinocéros" el 1960 d'Ionesco, i va convidar a altres
directors. Amb Roger Blin va muntar "Oh les beaux jours" de Beckett
el 1963 i "Les paravents" de Genet el 1966, que va provocar molta controvèrsia.
Amb Maurice Béjart va dirigir un experiment de teatre total, "La tentation
de saint Antoine" el 1967. Entre 1966 i 1968 es va fer càrrec també
del "Théâtre des Nations" patrocinat pel Govern Francès
i va dur allí a Jerzy Grotowski, al "Living Theatre", a Peter
Brook i al "Teatre Camperol".

Visita
de Jean Louis Barrault a l'EMAD el 1956.
Foto
AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

Després d'una disputa sobre el seu suport als estudiants que havien ocupat
el teatre al maig de 1968, Barrault va dimitir com director del "Théâtre
des Nations", i juntament amb la seva dona, va reprendre la Companyia Renaud-Barrault.
El 1968 va representar "Rabelais i Jarry" en el "Élysée-Montmartre"
(antiga sala de boxa), i va passar pel "Orsay" abans de dur, el 1981,
el "Théâtre du Rond Point" (avui "Théâtre
Renaud-Barrault"), un teatre mòbil que s'havia fet construir. En aquest
últim període de la seva creació artística, va muntar
espectacles a partir d'una dramatúrgia de texts no teatrals, com "Així
va parlar Zaratustra" el 1974 ", "Les nuits de Paris" el 1976,
"Zadig" el 1979, i "L'Amour de l'amour" (a partir de texts
d'Apuleyo, La Fontaine i Molière) el 1981. Després de tres gires
importants, la Companyia Renaud-Barrault va adquirir fama internacional.

Jean
Louis Barrault acompanyat de membres de la Companyia Renaud-Barrault en la seva
visita a l'EMAD el 1956.
Foto AGADU
MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.
Encara que Barrault sigui famós
a nivell internacional pel seu treball de manyaga o mímic, la seva reputació
com director i com actor abasta camps més amplis. Per a ell, el teatre
era un acte d'amor; d'amor al text, que el va fer lliurar-se al seu personatge
i al seu públic. No entenia un teatre que dividia, sinó que buscava
la comunió amb l'espectador. Per això els texts que seleccionava
per a muntar una funció, parlaven sobre la passió i la vida en totes
les seves formes, especialment a través del llenguatge del cos, que ell
va magnificar al llarg de tota la seva carrera. La importància que donava
a l'actor, "atleta afectiu" segons la definició del seu mestre
Antonin Artaud, no li va impedir utilitzar mitjans escènics tradicionals
i contemporanis (màscares i danses; llums, so, cinema, ...), renovant les
imatges teatrals. El seu desig d'un teatre total explica el repertori eclèctic
al que es va dedicar, i que va abastar tots els gèneres i tota la història
del teatre, de la tragèdia grega al teatre de bulevard, passant per Shakespeare
i pel teatre de l'absurd. En aquest tret radica el seu interès per dur
a l'escena obres completes (Rabelais, Jarry, Restif, ...). El seu contacte més
fructífer va ser amb Paul Claudel, l'obra del qual va donar a conèixer
de manera essencial, i no va tenir inconvenient a obrir les portes de la seva
companyia a altres directors, en creacions més arriscades. Va dirigir així
mateix produccions per a "l'Opera Metropolitana" de Nova York i les
seves companyies van fer gires per Estats Units i Sud Amèrica. Entre els
seus llibres destaquen les "Reflexions sobre el teatre" de 1959 i "El
teatre de Jean-Louis Barrault" de 1961, que expressen la seva devoció
total pel teatre. El 1975 l'Editorial Fundamentos, va publicar el seu llibre de
memòries "La meva vida en el teatre".
Jean
Louis Barrault va morir d'un atac de cor -la mateixa malaltia que Paolo Grassi-
el 22 de gener de 1994 a París, a l'edat de 83 anys. A ell es deuen les
frases: "L'edat madura és aquella en la qual encara s'és jove,
però amb molt més esforç" i " De fet les coses
més simple són les més difícils de fer bé.
Llegir, per exemple. Ser capaç de llegir exactament el que està
escrit, sense ometre res de lo escrit i al mateix temps sense afegir res propi.
Per a ser capaç de capturar el context exacte de les paraules, cal llegir-les
i ser capaç de llegir!". La seva esposa Madeleine que havia nascut
a París el 21 de febrer de 1900, va morir també allí, el
23 de setembre de 1994 . Ambdós estan enterrats al Cementiri Passy de París.
Alguns texts han estat extrets de "Bigrafías
y vidas: Jean Louis Barrault".
XAVIER RIUS
XIRGU
àlbum
de fotos
tornar