101. MARGARIDA XIRGU 1924-1926
Al maig de 1924 Margarida Xirgu va ser objecte d'un homenatge per part dels intel·lectuals
de Caracas, en la tercera gira per Hispanoamèrica, iniciada al novembre
de 1923 i durant la qual va actuar a Argentina, Xile, Uruguai, Perú, Veneçuela,
Puerto Rico i Cuba.
Homenatge a Margarida Xirgu a l'Uruguai.
Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu
a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009
Al final de la gira Margarida va tornar a Barcelona, on va poder descansar, comprant
el 29 de juliol de 1924 la casa de Badalona situada en el carrer Santa Maria nº
124 que va annexionar a la casa del carrer Santa Madrona nº 118, davant de
la platja, doncs estaven una a continuació de l'altra; prenent al final
la casa la longitud de 40m des d'un carrer a l'altra. El 25 de setembre va representar
"La pecadora" d'Àngel Guimerà amb Enric Borràs
al Teatre Romea, en benefici de la subscripció promonument al dramaturg.
La Compañía Dramática
de Margarita Xirgu va actuar des de el 11 d'octubre al 22 d'octubre de 1924, als
teatres Cervantes i Circo d'Albacete, amb els actors: José Ruste, Rafael
Sánchez París, Miquel Ortín i Alfonso Muñoz com a
primer actor i les actrius: Amelia Muñoz, Julia Pachelo i Ana de Siria.
Les obres interpretades foren: "Carmen" de Prosper Mérimée
en adaptació de Joaquín Montaner i Salvador Vilaregut, "La
casa en orden" d'Arthur W. Piñero, "Cristalina" dels germans
Álvarez Quintero, "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas
fill, "L'aigrette" de Dario Nicodemi, "Mariana" de José
Echegaray, "Marianela" de Benito Pérez Galdós, "La
mujer desnuda" d'Henri Bataille, "La niña de Gómez Arias"
de Pedro Calderón de la Barca en adaptació d'Eduardo Marquina, "La
pecadora" d'Àngel Guimerà i "Rosas de otoño"
de Jacinto Benavente. Altres obres del repertori eren: "Magda" d'Herman
Sudermann, "La mala ley" de Manuel Linares Rivas, "El mal que nos
hacen" de Jacinto Benavente i "Primerose" de Robert de Flers i
Gaston Armand de Caillavet.
Retrat de Margarida Xirgu al 1924.
Foto Institut
del Teatre de Barcelona
Retrat
de Margarida Xirgu al 1924.
Foto Museo Nacional
del Teatro de Almagro
El
dijous 18 de desembre de 1924 la Compañía Española de Margarita
Xirgu es va presentar al Teatre Principal d'Alacant amb la comèdia en tres
actes dels germans Álvarez Quintero "Cristalina" amb Alfonso
Muñoz com a primer actor. El repertori i estrenes de la companyia en aquesta
època estava format per les obres: "Rosas de otoño", "El
mal que nos hacen", "La noche del sábado", "La malquerida"
i "Campo de armiño" de Jacinto Benavente; "Marianela"
i "La loca de la casa" de Benito Pérez Galdós; "Cristalina",
"Malvaloca", "Ramo de locura", "La prisa", "La
calumniada", "El amor que pasa", "Pasionera", "Ganas
de reñir" (estrena) i "Cancionera" dels germans Álvarez
Quintero; "Mariana" i "El gran galeoto" de José Echegaray;
"El patio azul" de Santiago Rusiñol; "María Rosa"
i "La pecadora" d'Àngel Guimerà; "La mala ley"
i "La garra" de Manuel Linares Rivas, "Remedios heróicos"
(estrena) de Luis Araquistain; "Alimaña" i "La extraña"
de Eduardo Marquina; "Como antes, mejor que antes" (estrena) i "La
vida que te di" (estrena) de Luigi Pirandello; "L'aigrette" de
Dario Nicodemi; "La mujer desnuda" (estrena) d'Henri Bataille; "La
hija de Yorio" de Gabriele D'Anunnzio; "Primerose" de Robert de
Flers i Gaston Armand de Caillavet; "El corazón manda" de Francis
de Coisset; "Jerusalén" (estrena) de Georges Rivollet; "Elektra"
de Hugo von Hofmannsthal; "Magda" d'Herman Sudermann; "La dama
de las camelias" d'Alexandre Dumas fill; "Zazá"de Pierre
Berton i Charles Simon; "La chocolaterita" de Paul Gavault; "Divorciémonos"
i "Fedora" de Victorien Sardou; "La casa en orden" d'Arthur
W. Pinero; "Juan José" de Joaquín Dicenta i "Los
sabios no ven" (estrena) de Francois de Curel.
Retrat
de Margarida Xirgu de 1924.
Foto Institut del
Teatre de Barcelona
Retrat
de Margarida Xirgu de 1924.
Foto Institut del
Teatre de Barcelona
Es desconeix
l'activitat de la Xirgu des d'aquella data fins que la Compañía
Dramática Española de Margarita Xirgu va actuar a Logroño
al Teatro Bretón, entre el 19 de setembre i el 1 d'octubre de 1925. El
dimarts 29 de setembre es va estrenar la comèdia en tres actes i prosa
"La prueba de la felicidad" d'Henri Clerc, arreglada a l'escena espanyola
per als logronyesos Salvador Aragón i Jacinto Ramos.
Programa del Teatro Bretón del setembre de 1925.
Foto Bermemar
Van completar el repertori de les obres representades:
"Carmen" de Prosper Mérimée en adaptació de Joaquín
Montaner i Salvador Vilaregut, "Como antes, mejor que antes" de Luigi
Pirandello, "El corazón manda" de Francis de Coisset, "Cristalina"
i Cancionera" dels germans Álvarez Quintero, "La dama de las
camelias" d'Alexandre Dumas junior, "Magda" d'Herman Sudermann,
"Mariana" de José Echegaray, "La mujer desnuda" d'Henri
Bataille, "La noche del sábado", "La virtud sospechosa",
"Rosas de otoño" i "Campo de armiño" de Jacinto
Benavente, "La pecadora" d'Àngel Guimerà, "Primerose"
de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet, "Thien-Hoa" (Flor del
cielo) de Giovachino Forzano i "Zaza" de Pierre Berton i Charles Simon.
El primer actor va ser Alfonso Muñoz, secundat per Francisco López
Silva. Cal destacar a demés de Margarida Xirgu l'actriu Carmen Carbonell.
Margarida
Xirgu protagonitzant "La dama de las camelias".
Foto
Bermemar.
El 21 d'octubre de 1925,
aprofitant l'èxit de George Bernard Shaw i que li concedissin aquell mateix
any el Premi Nobel, la Xirgu va estrenar de l'autor el drama "Santa Juana",
en el Teatre Goya de Barcelona, en versió castellana traduïda per
Julio Broutá. Segons l'autor era una crònica en forma escènica,
en tres actes, dividits en sis quadres. Bernard Shaw va assolir posar a la picota
al poble anglès i, en particular, als seus estaments més representatius,
entre ells a l'Església, que després d'haver-la enviat a la foguera
la va canonitzar, col·locant-la en els altars, perquè li resés
un poble aliè a la injustícia. Margarida va dir del personatge:
<<Veo a Juana de Arco como una muchacha de una constante naturalidad y de
una constante sencillez. Es una verdadera muchacha de pueblo. Su misma fe es la
fe sencilla y encantadora de las aldeanas, sin complicaciones, sin ficciones,
sin teatralismos... Ella encarnó el sentido común, la inteligencia
vulgar, simple y lógica, en aquellos días del cerco de Orleans,
cuando todo era espanto y desconcierto..., lo que a los demás parecía
sobrehumano, para ella era natural... Lo dicen todas sus palabras y todos sus
hechos. Sigue habiendo en ella la diafanidad espiritual de antes... Ésta
es la Juana de Arco que yo he visto en la obra de Shaw>>.
Al
Teatro Goya de Barcelona la Xirgu hi va fer 25 funcions de "Santa Juana"
i quatre benéfiques els dies 27, 28, 29 i 31 d'octubre. Va continuar amb
les obres: "El deseo" de L. Fernández Ardavín, "Campo
de armiño" de Jacinto Benavente, "Cancionera" dels germans
Álvarez Quintero i el "Tenorio" per Tots Sants.
Margarida
Xirgu protagonitzant "Santa Juana" a Barcelona, el 1925.
Foto
arxiu Xavier Rius Xirgu
Es
desconeixen altres activitats de Margarida Xirgu, entre finals de 1925 i principis
de 1926. El 11 de febrer de 1926 va debutar en el Teatre Eslava de Madrid, amb
l'obra "El deseo" de Luis Fernández Ardavín. La comèdia
no va agradar, malgrat que l'autor apuntava en ella l'intent de renovació
iniciat ja en la seva obra anterior "Doña diabla". L'èxit
de "Santa Juana" a Barcelona, va propiciar l'estrena de l'obra el 23
de febrer de 1926, en el Teatro Eslava de Madrid.
La crítica
va qualificar l'interpretació de Margarida de genial, malgrat que una gran
inquietud la va paralitzar fins a l'últim instant. Sis dies més
tard de l'estrena "L'Esfera" publicava: <<Esta solemnidad artística
marca tal vez la jornada culminante de la temporada actual, y se debe al entusiasmo
que la gran artista catalana muestra por su arte, y que nada, ni siquiera la ingratitud
del ambiente, puede enfriar...>>. Manuel Machado va escriure a "La
Libertad": <<Grandes aplausos premiaron la labor de Margarita Xirgu,
que nos da una versión del tipo de Juana de Arco muy notable e interesante...>>.
José
Montero Alonso començava així la seva crònica en la revista
"La Esfera", després de l'estrena de l'obra de Bernard Shaw:
<<Entre una penunbra -gris de mediocridad, gris de vulgaridad- surgió
en una jornada triunfal una llamarada. Entre un páramo surgió en
una noche que tuvo resplandores de aurora, un rosal... El páramo, la penumbra
gris, eran nuestros escenarios. La llamarada, el rosal, lo fue Santa Juana...>>.
Davant
de l'èxit despertat per l'obra, les primeres figures literàries
i artístiques del país van programar dedicar-li un homenatge. Finalment
el 6 de març de 1926 es va celebrar l'homenatge a l'hotel Ritz de Madrid.
Entre d'altres van assistir les seves competidores: Maria Guerrero, Lola Membrives
(i el seu marit Juan Reforzo) i Carmen Ruiz Moragas, a més d'un extens
nombre d'escriptors com: Julio Broutá, Jacinto Benavente, Eduardo Marquina,
Luis Fernández Ardavín, Azorín, Serafín i Joaquín
Álvarez Quintero, Manuel Machado, Eugeni d'Ors, Cándido Ruimar,
Salvador Vilaregut, Pio Baroja, Ramón Pérez de Ayala, Alberto Ínsua,
José Ortega y Gasset, Luis Recasens, Alvaro María de las Casas,
Manuel Abril, Enrique Suárez de Deza, Enrique Sánchez Torres, José
Fondevila, Alejandro Pérez Lugín,... Hi van assistir també
artistes com: José Mª Gol, Julio Gómez, Victorio Macho, Julio
Romero de Torres, Miguel Márquez Emilio Ferrer, el fill de Ignacio Pinazo,...
periodistes com: Margarita Nelken, José D'Hoy, Rafael Marquina, Pedro Mata,
Antonio Pugés, Teresa de Nyssen, Santiago Vinardell, Antonio Rodríguez
de León, Francisco Madrid, Enrique Díez Canedo, Claudio de la Torre,
Juan de la Encina, Andrenio,... directors d'escena com: Cipriano Rivas Cherif,
Fernando Díaz de Mendoza, Demetrio Alonso i el també actor Emilio
Thuillier,... cineastes com: Luis Marquina,... el president i tresorer del Casal
Català: Lluís Civil i Rosendo Prat,... polítics com: José
Puig de Asprer, Luis Araquistaín, Julio Álvarez del Vayo,... actors
com: Enric Borràs, Ricardo Puga, Francisco López Silva, Santiago
Artigas, Magda Donato, Ricardo Fuster, Manrique Gil, Luis S. Torrecilla, Elías
Sanjuan, Teresa Saavedra, José Galeno, Carmen Larrabeiti, Ana de Siria,
Josefina Santaularia, Alfonso Muñoz (i Pilar i Amelia, la seva esposa i
filla), Rosa Luisa Gorostegui, Julio Infiesta, Joaquín Burgos, Carmen Carbonell,
Julia Pachelo, Pascuala Mesa, Elías Sanjuán, Miguel Ortín,
José Rivero,... el president del Montepio de Actores Españoles José
Rivero Ruiz, apuntadors com: Roberto Zappino i un llarg etc. de personalitats.
Caricatures de Margarida Xirgu interpretant "Santa
Juana", realitzades per Antonio Bueno i Fresno
Margarida Xirgu protagonitzant "Santa Juana"
a Barcelona, el 1925.
Foto arxiu
Xavier Rius Xirgu
A
les postres Cipriano Rivas Cherif va donar compte de les nombroses adhesions rebudes,
després el president del Casal Català Lluís Civil va oferir
a Margarida el nomenament de sòcia honorària del centre, tancant
l'acte Eduardo Marquina amb un poema. Donen fe de la seva presència en
l'acte, els pergamins de firmes d'adhesió que li van lliurar a la Xirgu:
Arxiu Xavier Rius Xirgu
Arxiu Xavier Rius Xirgu
Arxiu Xavier Rius Xirgu
Arxiu Xavier Rius Xirgu
Arxiu Xavier Rius Xirgu
Després de la gira estiuenca
que Margarida Xirgu i la seva Companyia oferien cada any pel nord d'Espanya, l'actriu
va tornar a Madrid per a resoldre assumptes pendents relacionats amb la pròxima
temporada al Teatro Fontalba. En el hall de l'Hotel Ritz, on s'allotjava, es va
trobar amb Lydia Cabrera, la qual li va presentar per primera vegada a Federico
García Lorca i van parlar amb passió de la seva obra "Mariana
Pineda", que la Compañía de Margarita Xirgu no estrenaria fins
al 24 de juny de 1927, en el Teatre Goya de Barcelona.
Margarida Xirgu al 1926.
Foto IDC Mérida
El
8 d'octubre de 1926 Margarida Xirgu va estrenar la comèdia en tres actes
"Las flores" dels germans Álvarez Quintero, al Teatro Fontalba
de Madrid, sent ella la protagonista i la directora. Els dramaturgs sevillans
havien escrit una lloa com a complement del espectacle, titulada "Los grandes
hombres o El monumento a Cervantes" en contribució a l'obra escultòrica
que se anava a fer en honor al Quixot a la Plaza de España de Madrid, per
lo que havien cedit els seus drets d'autor. En aquesta campanya Margarida va representar
la comèdia "Nuestra diosa" del italià Massimo Bontempelli,
autor d'avantguarda, en traducció de Salvador Vilaregut. A Roma la va estrenar
la companyia de Pirandello, aixecant en la crítica oposades discussions.
El pensament fonamental de l'obra girava entorn de la infinitat de causes externes
que està sotmesa la sensibilitat femenina, que actuen sobre ella fins a
modificar els sentiments, el caràcter i fins i tot l'esperit. Margarida
Xirgu, en el difícil paper de deessa, va matisar amb gran flexibilitat
els contrastos i les sobtades mutacions del personatge. La premsa va reconèixer
"originalitat en la seva concepció i en el procediment" encara
que en el fons l'obra no tingués res de transcendent. El 12 de novembre
de 1926 La Xirgu va estrenar “Barro pecador” dels germans Álvarez
Quintero, al Teatro Fontalba de Madrid. El 2 de desembre va estrenar "Nuestra
diosa" de Massimo Bontempelli.
La pròxima
estrena de la Compañía Margarita Xirgu va ser "Fidelidad"
de Josep Maria de Sagarra, el 16 de desembre de 1926 al Teatro Fontalba traduïda
al castellà per Eduardo Marquina dirigida per la mateixa Xirgu. En aquesta
època la Xirgu estudiava "Judit" d'Azorín, que segons
el seu criteri es tractava d'una obra, tant artística com escènicament,
dificilíssima; tal com li va comentar al periodista de "La Esfera",
Montero Alonso: <<Es una cosa muy nueva en cuanto a la manera de hacer.
No sigue la técnica habitual de las comedias de hoy. Es algo distinto y
extraño. "Judit" es una obra de abstracción, muy complicada,
con muchos cuadros, muchos movimientos y muchos personajes. Se llaman : un minero,
otro, otro... Y un aldeano, otro, otro... Es una obra, a mi juicio, muy nueva
y muy difícil. Al ver en ella el nombre de Azorín, parece hacer
suponer que se trate de una cosa sencilla, ¿verdad? Sin embargo, "Judit"
es una obra honda, compleja y fuerte... Quiero estudiarla con mucho cariño.
Yo tardo bastante en estudiar cada obra. Me parece que todo el tiempo es poco.
Por lo menos tardo dos meses...>>. Al final, l'obra escrita especialment
per Azorín per a Margarida i per a la qual el seu germà Miquel Xirgu
havia fet els decorats, no es va estrenar.
Per aquelles dates es venia en
quioscs i llibreries una publicació dedicada a "Celebridades del teatro",
d'Edicions Biblioteca Films. Els dos primers nombres estaven dedicats a Miguel
Fleta i a Enric Borràs, respectivament, i el tercer a Margarida Xirgu.
Al preguntar-li en aquesta publicació el periodista Alfonso Castaño
Prado, que opinava del realisme en el teatre, Margarida va respondre: <<Lo
que importa es la palabra, el gesto, la emoción. En una plaza pública
se puede trabajar igual que en un escenario>>. El desembre de 1926 la Xirgu
va representar "Las de Abel" dels germans Álvarez Quintero, al
Teatro Fontalba de Madrid.
El sonat èxit de la cartellera
madrilenya va sobrevenir amb l'estrena el 22 de desembre de 1926 al Teatro Fontalba,de
la comèdia "La mariposa que voló sobre el mar", de Jacinto
Benavente. L'autor li va dedicar a Margarida amb una curiosa dedicatòria:
<<A Margarita Xirgu, con la promesa de que ella estrenará mi última
obra>>. L'argument es basava en un succés real: el suïcidi de
la bella i elegant actriu francesa Geneviève Lantelme, ocorregut anys abans
de la Gran Guerra. El periodista Díez Canedo va escriure a "El Sol"
a l'endemà de l'estrena: <<Margarita Xirgu ha entendido el personaje
de Gilberta como pasión reconcentrada, sumisión al destino, seguridad
de vocación. Es una cosa para los demás y otra muy distinta para
sí; la que ha de ser para todos a la luz de su sacrificio>>. Els
incessants aplaudiments van obligar a Benavente a dirigir la paraula des del prosceni,
al costat de Margarida (com a protagonista i directora) i dels actors Alfonso
Muñoz i Francisco López Silva.
Alguns
texts han estat extrets de les biografies "Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu. Una biografía" d'Antonina Rodrigo.
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
