Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

101. MARGARIDA XIRGU 1924-1926


Al maig de 1924 Margarida Xirgu va ser objecte d'un homenatge per part dels intel·lectuals de Caracas, en la tercera gira per Hispanoamèrica, iniciada al novembre de 1923 i durant la qual va actuar a Argentina, Xile, Uruguai, Perú, Veneçuela, Puerto Rico i Cuba.

 


Homenatge a Margarida Xirgu a l'Uruguai.

Foto AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009


Al final de la gira Margarida va tornar a Barcelona, on va poder descansar, comprant el 29 de juliol de 1924 la casa de Badalona situada en el carrer Santa Maria nº 124 que va annexionar a la casa del carrer Santa Madrona nº 118, davant de la platja, doncs estaven una a continuació de l'altra; prenent al final la casa la longitud de 40m des d'un carrer a l'altra. El 25 de setembre va representar "La pecadora" d'Àngel Guimerà amb Enric Borràs al Teatre Romea, en benefici de la subscripció promonument al dramaturg.

La Compañía Dramática de Margarita Xirgu va actuar des de el 11 d'octubre al 22 d'octubre de 1924, als teatres Cervantes i Circo d'Albacete, amb els actors: José Ruste, Rafael Sánchez París, Miquel Ortín i Alfonso Muñoz com a primer actor i les actrius: Amelia Muñoz, Julia Pachelo i Ana de Siria. Les obres interpretades foren: "Carmen" de Prosper Mérimée en adaptació de Joaquín Montaner i Salvador Vilaregut, "La casa en orden" d'Arthur W. Piñero, "Cristalina" dels germans Álvarez Quintero, "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas fill, "L'aigrette" de Dario Nicodemi, "Mariana" de José Echegaray, "Marianela" de Benito Pérez Galdós, "La mujer desnuda" d'Henri Bataille, "La niña de Gómez Arias" de Pedro Calderón de la Barca en adaptació d'Eduardo Marquina, "La pecadora" d'Àngel Guimerà i "Rosas de otoño" de Jacinto Benavente. Altres obres del repertori eren: "Magda" d'Herman Sudermann, "La mala ley" de Manuel Linares Rivas, "El mal que nos hacen" de Jacinto Benavente i "Primerose" de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet.

 

Retrat de Margarida Xirgu al 1924.

Foto Institut del Teatre de Barcelona

Retrat de Margarida Xirgu al 1924.

Foto Museo Nacional del Teatro de Almagro


El dijous 18 de desembre de 1924 la Compañía Española de Margarita Xirgu es va presentar al Teatre Principal d'Alacant amb la comèdia en tres actes dels germans Álvarez Quintero "Cristalina" amb Alfonso Muñoz com a primer actor. El repertori i estrenes de la companyia en aquesta època estava format per les obres: "Rosas de otoño", "El mal que nos hacen", "La noche del sábado", "La malquerida" i "Campo de armiño" de Jacinto Benavente; "Marianela" i "La loca de la casa" de Benito Pérez Galdós; "Cristalina", "Malvaloca", "Ramo de locura", "La prisa", "La calumniada", "El amor que pasa", "Pasionera", "Ganas de reñir" (estrena) i "Cancionera" dels germans Álvarez Quintero; "Mariana" i "El gran galeoto" de José Echegaray; "El patio azul" de Santiago Rusiñol; "María Rosa" i "La pecadora" d'Àngel Guimerà; "La mala ley" i "La garra" de Manuel Linares Rivas, "Remedios heróicos" (estrena) de Luis Araquistain; "Alimaña" i "La extraña" de Eduardo Marquina; "Como antes, mejor que antes" (estrena) i "La vida que te di" (estrena) de Luigi Pirandello; "L'aigrette" de Dario Nicodemi; "La mujer desnuda" (estrena) d'Henri Bataille; "La hija de Yorio" de Gabriele D'Anunnzio; "Primerose" de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet; "El corazón manda" de Francis de Coisset; "Jerusalén" (estrena) de Georges Rivollet; "Elektra" de Hugo von Hofmannsthal; "Magda" d'Herman Sudermann; "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas fill; "Zazá"de Pierre Berton i Charles Simon; "La chocolaterita" de Paul Gavault; "Divorciémonos" i "Fedora" de Victorien Sardou; "La casa en orden" d'Arthur W. Pinero; "Juan José" de Joaquín Dicenta i "Los sabios no ven" (estrena) de Francois de Curel.

 

Retrat de Margarida Xirgu de 1924.

Foto Institut del Teatre de Barcelona

Retrat de Margarida Xirgu de 1924.

Foto Institut del Teatre de Barcelona

 

Es desconeix l'activitat de la Xirgu des d'aquella data fins que la Compañía Dramática Española de Margarita Xirgu va actuar a Logroño al Teatro Bretón, entre el 19 de setembre i el 1 d'octubre de 1925. El dimarts 29 de setembre es va estrenar la comèdia en tres actes i prosa "La prueba de la felicidad" d'Henri Clerc, arreglada a l'escena espanyola per als logronyesos Salvador Aragón i Jacinto Ramos.

 


Programa del Teatro Bretón del setembre de 1925.

Foto Bermemar

Van completar el repertori de les obres representades: "Carmen" de Prosper Mérimée en adaptació de Joaquín Montaner i Salvador Vilaregut, "Como antes, mejor que antes" de Luigi Pirandello, "El corazón manda" de Francis de Coisset, "Cristalina" i Cancionera" dels germans Álvarez Quintero, "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas junior, "Magda" d'Herman Sudermann, "Mariana" de José Echegaray, "La mujer desnuda" d'Henri Bataille, "La noche del sábado", "La virtud sospechosa", "Rosas de otoño" i "Campo de armiño" de Jacinto Benavente, "La pecadora" d'Àngel Guimerà, "Primerose" de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet, "Thien-Hoa" (Flor del cielo) de Giovachino Forzano i "Zaza" de Pierre Berton i Charles Simon. El primer actor va ser Alfonso Muñoz, secundat per Francisco López Silva. Cal destacar a demés de Margarida Xirgu l'actriu Carmen Carbonell.

 

Margarida Xirgu protagonitzant "La dama de las camelias".

Foto Bermemar.

El 21 d'octubre de 1925, aprofitant l'èxit de George Bernard Shaw i que li concedissin aquell mateix any el Premi Nobel, la Xirgu va estrenar de l'autor el drama "Santa Juana", en el Teatre Goya de Barcelona, en versió castellana traduïda per Julio Broutá. Segons l'autor era una crònica en forma escènica, en tres actes, dividits en sis quadres. Bernard Shaw va assolir posar a la picota al poble anglès i, en particular, als seus estaments més representatius, entre ells a l'Església, que després d'haver-la enviat a la foguera la va canonitzar, col·locant-la en els altars, perquè li resés un poble aliè a la injustícia. Margarida va dir del personatge: <<Veo a Juana de Arco como una muchacha de una constante naturalidad y de una constante sencillez. Es una verdadera muchacha de pueblo. Su misma fe es la fe sencilla y encantadora de las aldeanas, sin complicaciones, sin ficciones, sin teatralismos... Ella encarnó el sentido común, la inteligencia vulgar, simple y lógica, en aquellos días del cerco de Orleans, cuando todo era espanto y desconcierto..., lo que a los demás parecía sobrehumano, para ella era natural... Lo dicen todas sus palabras y todos sus hechos. Sigue habiendo en ella la diafanidad espiritual de antes... Ésta es la Juana de Arco que yo he visto en la obra de Shaw>>.

Al Teatro Goya de Barcelona la Xirgu hi va fer 25 funcions de "Santa Juana" i quatre benéfiques els dies 27, 28, 29 i 31 d'octubre. Va continuar amb les obres: "El deseo" de L. Fernández Ardavín, "Campo de armiño" de Jacinto Benavente, "Cancionera" dels germans Álvarez Quintero i el "Tenorio" per Tots Sants.

 



Margarida Xirgu protagonitzant "Santa Juana" a Barcelona, el 1925.

Foto arxiu Xavier Rius Xirgu

 

Es desconeixen altres activitats de Margarida Xirgu, entre finals de 1925 i principis de 1926. El 11 de febrer de 1926 va debutar en el Teatre Eslava de Madrid, amb l'obra "El deseo" de Luis Fernández Ardavín. La comèdia no va agradar, malgrat que l'autor apuntava en ella l'intent de renovació iniciat ja en la seva obra anterior "Doña diabla". L'èxit de "Santa Juana" a Barcelona, va propiciar l'estrena de l'obra el 23 de febrer de 1926, en el Teatro Eslava de Madrid.


La crítica va qualificar l'interpretació de Margarida de genial, malgrat que una gran inquietud la va paralitzar fins a l'últim instant. Sis dies més tard de l'estrena "L'Esfera" publicava: <<Esta solemnidad artística marca tal vez la jornada culminante de la temporada actual, y se debe al entusiasmo que la gran artista catalana muestra por su arte, y que nada, ni siquiera la ingratitud del ambiente, puede enfriar...>>. Manuel Machado va escriure a "La Libertad": <<Grandes aplausos premiaron la labor de Margarita Xirgu, que nos da una versión del tipo de Juana de Arco muy notable e interesante...>>.
José Montero Alonso començava així la seva crònica en la revista "La Esfera", després de l'estrena de l'obra de Bernard Shaw: <<Entre una penunbra -gris de mediocridad, gris de vulgaridad- surgió en una jornada triunfal una llamarada. Entre un páramo surgió en una noche que tuvo resplandores de aurora, un rosal... El páramo, la penumbra gris, eran nuestros escenarios. La llamarada, el rosal, lo fue Santa Juana...>>.
Davant de l'èxit despertat per l'obra, les primeres figures literàries i artístiques del país van programar dedicar-li un homenatge. Finalment el 6 de març de 1926 es va celebrar l'homenatge a l'hotel Ritz de Madrid. Entre d'altres van assistir les seves competidores: Maria Guerrero, Lola Membrives (i el seu marit Juan Reforzo) i Carmen Ruiz Moragas, a més d'un extens nombre d'escriptors com: Julio Broutá, Jacinto Benavente, Eduardo Marquina, Luis Fernández Ardavín, Azorín, Serafín i Joaquín Álvarez Quintero, Manuel Machado, Eugeni d'Ors, Cándido Ruimar, Salvador Vilaregut, Pio Baroja, Ramón Pérez de Ayala, Alberto Ínsua, José Ortega y Gasset, Luis Recasens, Alvaro María de las Casas, Manuel Abril, Enrique Suárez de Deza, Enrique Sánchez Torres, José Fondevila, Alejandro Pérez Lugín,... Hi van assistir també artistes com: José Mª Gol, Julio Gómez, Victorio Macho, Julio Romero de Torres, Miguel Márquez Emilio Ferrer, el fill de Ignacio Pinazo,... periodistes com: Margarita Nelken, José D'Hoy, Rafael Marquina, Pedro Mata, Antonio Pugés, Teresa de Nyssen, Santiago Vinardell, Antonio Rodríguez de León, Francisco Madrid, Enrique Díez Canedo, Claudio de la Torre, Juan de la Encina, Andrenio,... directors d'escena com: Cipriano Rivas Cherif, Fernando Díaz de Mendoza, Demetrio Alonso i el també actor Emilio Thuillier,... cineastes com: Luis Marquina,... el president i tresorer del Casal Català: Lluís Civil i Rosendo Prat,... polítics com: José Puig de Asprer, Luis Araquistaín, Julio Álvarez del Vayo,... actors com: Enric Borràs, Ricardo Puga, Francisco López Silva, Santiago Artigas, Magda Donato, Ricardo Fuster, Manrique Gil, Luis S. Torrecilla, Elías Sanjuan, Teresa Saavedra, José Galeno, Carmen Larrabeiti, Ana de Siria, Josefina Santaularia, Alfonso Muñoz (i Pilar i Amelia, la seva esposa i filla), Rosa Luisa Gorostegui, Julio Infiesta, Joaquín Burgos, Carmen Carbonell, Julia Pachelo, Pascuala Mesa, Elías Sanjuán, Miguel Ortín, José Rivero,... el president del Montepio de Actores Españoles José Rivero Ruiz, apuntadors com: Roberto Zappino i un llarg etc. de personalitats.

 

 


Caricatures de Margarida Xirgu interpretant "Santa Juana", realitzades per Antonio Bueno i Fresno

 


Margarida Xirgu protagonitzant "Santa Juana" a Barcelona, el 1925.

Foto arxiu Xavier Rius Xirgu


A les postres Cipriano Rivas Cherif va donar compte de les nombroses adhesions rebudes, després el president del Casal Català Lluís Civil va oferir a Margarida el nomenament de sòcia honorària del centre, tancant l'acte Eduardo Marquina amb un poema. Donen fe de la seva presència en l'acte, els pergamins de firmes d'adhesió que li van lliurar a la Xirgu:

 

Arxiu Xavier Rius Xirgu

Arxiu Xavier Rius Xirgu


Arxiu Xavier Rius Xirgu

Arxiu Xavier Rius Xirgu

Arxiu Xavier Rius Xirgu


Després de la gira estiuenca que Margarida Xirgu i la seva Companyia oferien cada any pel nord d'Espanya, l'actriu va tornar a Madrid per a resoldre assumptes pendents relacionats amb la pròxima temporada al Teatro Fontalba. En el hall de l'Hotel Ritz, on s'allotjava, es va trobar amb Lydia Cabrera, la qual li va presentar per primera vegada a Federico García Lorca i van parlar amb passió de la seva obra "Mariana Pineda", que la Compañía de Margarita Xirgu no estrenaria fins al 24 de juny de 1927, en el Teatre Goya de Barcelona.

 

Margarida Xirgu al 1926.

Foto IDC Mérida

 

El 8 d'octubre de 1926 Margarida Xirgu va estrenar la comèdia en tres actes "Las flores" dels germans Álvarez Quintero, al Teatro Fontalba de Madrid, sent ella la protagonista i la directora. Els dramaturgs sevillans havien escrit una lloa com a complement del espectacle, titulada "Los grandes hombres o El monumento a Cervantes" en contribució a l'obra escultòrica que se anava a fer en honor al Quixot a la Plaza de España de Madrid, per lo que havien cedit els seus drets d'autor. En aquesta campanya Margarida va representar la comèdia "Nuestra diosa" del italià Massimo Bontempelli, autor d'avantguarda, en traducció de Salvador Vilaregut. A Roma la va estrenar la companyia de Pirandello, aixecant en la crítica oposades discussions. El pensament fonamental de l'obra girava entorn de la infinitat de causes externes que està sotmesa la sensibilitat femenina, que actuen sobre ella fins a modificar els sentiments, el caràcter i fins i tot l'esperit. Margarida Xirgu, en el difícil paper de deessa, va matisar amb gran flexibilitat els contrastos i les sobtades mutacions del personatge. La premsa va reconèixer "originalitat en la seva concepció i en el procediment" encara que en el fons l'obra no tingués res de transcendent. El 12 de novembre de 1926 La Xirgu va estrenar “Barro pecador” dels germans Álvarez Quintero, al Teatro Fontalba de Madrid. El 2 de desembre va estrenar "Nuestra diosa" de Massimo Bontempelli.

La pròxima estrena de la Compañía Margarita Xirgu va ser "Fidelidad" de Josep Maria de Sagarra, el 16 de desembre de 1926 al Teatro Fontalba traduïda al castellà per Eduardo Marquina dirigida per la mateixa Xirgu. En aquesta època la Xirgu estudiava "Judit" d'Azorín, que segons el seu criteri es tractava d'una obra, tant artística com escènicament, dificilíssima; tal com li va comentar al periodista de "La Esfera", Montero Alonso: <<Es una cosa muy nueva en cuanto a la manera de hacer. No sigue la técnica habitual de las comedias de hoy. Es algo distinto y extraño. "Judit" es una obra de abstracción, muy complicada, con muchos cuadros, muchos movimientos y muchos personajes. Se llaman : un minero, otro, otro... Y un aldeano, otro, otro... Es una obra, a mi juicio, muy nueva y muy difícil. Al ver en ella el nombre de Azorín, parece hacer suponer que se trate de una cosa sencilla, ¿verdad? Sin embargo, "Judit" es una obra honda, compleja y fuerte... Quiero estudiarla con mucho cariño. Yo tardo bastante en estudiar cada obra. Me parece que todo el tiempo es poco. Por lo menos tardo dos meses...>>. Al final, l'obra escrita especialment per Azorín per a Margarida i per a la qual el seu germà Miquel Xirgu havia fet els decorats, no es va estrenar.
Per aquelles dates es venia en quioscs i llibreries una publicació dedicada a "Celebridades del teatro", d'Edicions Biblioteca Films. Els dos primers nombres estaven dedicats a Miguel Fleta i a Enric Borràs, respectivament, i el tercer a Margarida Xirgu. Al preguntar-li en aquesta publicació el periodista Alfonso Castaño Prado, que opinava del realisme en el teatre, Margarida va respondre: <<Lo que importa es la palabra, el gesto, la emoción. En una plaza pública se puede trabajar igual que en un escenario>>. El desembre de 1926 la Xirgu va representar "Las de Abel" dels germans Álvarez Quintero, al Teatro Fontalba de Madrid.

El sonat èxit de la cartellera madrilenya va sobrevenir amb l'estrena el 22 de desembre de 1926 al Teatro Fontalba,de la comèdia "La mariposa que voló sobre el mar", de Jacinto Benavente. L'autor li va dedicar a Margarida amb una curiosa dedicatòria: <<A Margarita Xirgu, con la promesa de que ella estrenará mi última obra>>. L'argument es basava en un succés real: el suïcidi de la bella i elegant actriu francesa Geneviève Lantelme, ocorregut anys abans de la Gran Guerra. El periodista Díez Canedo va escriure a "El Sol" a l'endemà de l'estrena: <<Margarita Xirgu ha entendido el personaje de Gilberta como pasión reconcentrada, sumisión al destino, seguridad de vocación. Es una cosa para los demás y otra muy distinta para sí; la que ha de ser para todos a la luz de su sacrificio>>. Els incessants aplaudiments van obligar a Benavente a dirigir la paraula des del prosceni, al costat de Margarida (com a protagonista i directora) i dels actors Alfonso Muñoz i Francisco López Silva.

 

Alguns texts han estat extrets de les biografies "Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía" d'Antonina Rodrigo.

 


XAVIER RIUS XIRGU


àlbum de fotos

 

 

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.