Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

116. MAURICE HENNEQUIN, ALBIN VALABRÈGUE, PAUL BILHAUD, ALEXANDRE BISSON, PIERRE VEBER i JOSEPH-HENRI DE GORSSE


Charles-Maurice Hennequin va néixer el 10 de desembre de 1863 a Lieja (Bèlgica), va ser un prolífic dramaturg.

Era fill del també dramaturg Alfred Hennequin (1842-1887) creador del vodevil de complexa intriga però rigorosament estructurat, anomenat "hennequiande". Maurice va debutar en el teatre a la primerenca edat de 19 anys el 1882 i va ser ajudat pel seu pare en les seves primeres obres. El 10 d'octubre de 1885 va estrenar en el Théâtre de la Renaissance de París la comèdia en un acte "L'oiseau bleu" i en el mateix any va estrenar la comèdia en un acte "Le sous-préfet de Nanterre" i en col·laboració amb el seu pare l'òpera còmica en tres actes "La guerre joyeuse", amb música de Johann Strauss.

El 27 de gener de 1886 va estrenar, de nou en col·laboració amb el seu pare, en el Théâtre du Palais-Royal de París la peça en tres actes "Trop de vertu!" i el 16 d'abril del mateix any va estrenar en el Théâtre de la Renaissance, la comèdia en un acte "Monsieur Irma". El 12 de febrer de 1887 va estrenar en col·laboració amb Alvin Valabrègue -amb qui col·laboraria moltes altres vegades- en el Théâtre des Menus-Plaisirs de París, la comèdia en tres actes "Les vacances du mariage".

Albin Valabrègue va ser un dramaturg 10 anys més gran que Hennequin, nascut el 17 de desembre de 1853 a Caroentras, a Vaucluse (França), de família jueva va ser el creador del corrent espiritista anomenat "neocristianisme" i un dels més prolífics autors del seu temps. Va ser crític dramàtic de la publicació "L'Illustration" de París i va estrenar diverses comèdies com: "La veuve Chapuzot" el 1879; "Clarvin père et fils" el 1880; "Le crime" en col·laboració amb Bertol-Graivil el 1882; la peça bufa "Les maris inquiets" el 1883; "La flamboyante" en col·laboració amb Paul Ferrier el 1884; "Les grippe-sou", "La nuit du 16" i "L'homme de paille" el 1885; "La fille à Georgette", "Le bonheur conjugal" i "Le sens-prèfet" el 1886; i "Durand et Durand" en col·laboració amb Maurice Ordonneau, "Clo-Clo" en col·laboració amb Decourcelle i l'opereta amb música de Lacombe "Les saturnales" el 1887.

Maurice Hennequin va estrenar el 30 d'abril de 1887 en el Théâtre du Parc de Brussel·les, la comèdia en un acte "Les oiseaux de passage" i en el mateix any la comèdia en un acte "Le marquis de Kersalec". El 31 de gener de 1888 va estrenar en el Théâtre du Vaudeville de Brussel·les la comèdia en un acte "Un mariage au téléphone", mentre Albin Valabrègue estrenava aquest mateix any les peces: "Doit et avoir" amb Felix Cohen i "La sécurité des familles". Hennequin" el 1889 va estrenar "Une nuit orageuse" i en aquesta època es va casar amb Mlle. Braem, va ser Cavaller de la Legió d'Honor i Oficial de l'Académie. El 1889 va estrenar les comèdies infantils: "Madame reçoit" i "Pour un hanneton". El 4 de desembre de 1890 va estrenar en col·laboració de nou amb Albin Valabrègue, en el Théâtre du Palais-Royal de París la comèdia-vodevil en tres actes "Un prix Montyon", mentre que Valabrègue havia estrenat aquest mateix any les peces: "Madame a ses brevets", "Les moulinards", "Les ménages parisiens" i "Le pompier de Justine" en col·laboració amb Davril.

El 5 de març de 1891 Maurice Hennequin va estrenar en col·laboració amb Maurice Ordonneau, en el Théâtre de la Renaissance l'opereta-vodevil en tres actes i cinc quadres "La petite poucette", amb música de Raoul Pugno. Aquest mateix any va estrenar també les peces: "Le château de M. Toulardot", "Fatal zéro", "Le fluide de John" i "Le réveil du calife", mentre que Albin Valabrègue va estrenar aquest mateix any les obres: "La femme" i "Les vieilles gens". El 27 d'agost de 1892 Hennequin va estrenar en col·laboració amb Maurice Ordonneau en el Théâtre de Cluny de París, la comèdia-vodevil en tres actes "La femme du commissaire", mentre que Valabrègue va estrenar en el mateix any en col·laboració amb Silvestre la peça "Le commandant Laripète". El 30 de novembre de 1892 Hennequin va estrenar en col·laboració amb Georges Feydeau, en el Théâtre du Palais-Royal la comèdia en tres actes "Le système Ribadier" que va tenir 78 representacions encara que la seva crítica no va ser molt bona. També el 1892 va estrenar les obres: "Le dragon" i la comèdia en un acte "Une enquête". El 1893 Albin Valabrègue va estrenar la peça "Le premier mari de France" i el 11 d'abril de 1894 Hennequin va estrenar en el Théâtre des Nouveautés de París la comèdia-vodevil en tres actes "Inviolable!", que es va estrenar a Brussel·les més tard, el 8 d'octubre de 1897, en el Théâtre du Vaudeville.
Hennequin va estrenar el 1 de setembre de 1894 en el Théâtre du Palais-Royal de París, la comèdia en tres actes "Les joies du foyer", aquest mateix any també va estrenar la peça "Son secrétaire" i en col·laboració amb Antony Mars, l'òpera còmica en tres actes "Le 3? hussards". El 27 de desembre del mateix any va estrenar en el Théâtre du Palais-Royal la comèdia en tres actes "Les ricochets de l'amour". El 3 d'abril de 1896 Hennequin en col·laboració amb Paul Bilhaud i Albert Barré va estrenar en el Théâtre du Palais-Royal la peça en tres actes "Le paradis".
Paul Bilhaud va néixer el 31 de desembre de 1854 a Allichamps, a Cher (França), va ser poeta, escriptor, periodista, autor de peces de teatre en vers, monòlegs, cançons...
Bilhaud va ser membre del grup els "Hydropathes" en companyia d'altres dos poetes berrixons Maurice Mac-Nab i Maurice Rollinat, així com també va pertànyer al grup d'avantguarda els "Incoherents". El 1881 va estrenar la col·lecció de monòlegs amb prefaci de Coquelin Cadet "Gens qui rient-choses à dire". El 1 de setembre d'aquest mateix any va estrenar en el Théâtre du Gymnase de París la peça teatral basada en una renyina conjugal "La première querelle" i va ser l'autor del primer quadre monocrom pintat només en color negre, titulat "Negres lluitant en un soterrani en la nit" que va ser exposat el 1 d'octubre de 1882 a "l'Exposició d'Arts Incoherents", que l'humorista Alphonse Allais va publicar en el seu àlbum del mes d'abril i que va precedir en 31 anys al famós quadre de Malevich "Plaça negra en un camp blanc". Paul Bilhaud el 1879 va estrenar el seu famós monòleg "Le hanneton". El 1884 va estrenar les comèdies de saló en un acte: "La soirée du seize" i "La douche" amb Coquelin Cadet i Mlle. Scellier, i el monòleg "Le voleur volé". El 22 de setembre de 1885 va estrenar en col·laboració amb Julien Berr de Turique en el Théâtre de l'Odéon, la comèdia en tres actes "Première ivresse" i a l'any següent va estrenar en col·laboració amb Albert Barré la comèdia en tres actes "Bigame". El 1888 va estrenar el seu monòleg per a nens "L'âne" que va protagonitzar Mlle. Marie Delaporte.
Paul Bilhaud va publicar articles periodístics en les publicacions: "Le Journal de Charleroi", "Le Chat Noir", "Le Monde Moderne", "L'Illustration", "La Revue Bleue", "Le Figaro Illustré",… Va ser encunyat de l'escriptor Paul Reboux. El 1894 va estrenar en el Nouveau Théâtre en col·laboració amb Michel Carré, l'opereta "Nos bons chasseurs" amb música de Charles Lecocq i el 1895 va estrenar l'opereta "La tourte" i el monòleg "Fanfan la tulipe".
El 24 de desembre de 1896 Maurice Hennequin va estrenar en col·laboració amb Antony Mars en el Théâtre de l'Eldorado de París, l'opereta en tres actes "Sa majesté l'amour". El 28 d'octubre de 1897 va estrenar en col·laboració de nou amb Antony Mars en el Théâtre du Palais-Royal, l'opereta en tres actes "Les fêtards", amb música de Victor Roger. El 26 de febrer de 1898 va estrenar en col·laboració amb Alexandre Bisson en el Théâtre du Palais-Royal, la comèdia en tres actes "Le terre-neuve", aquest mateix any va estrenar també en col·laboració amb Paul Bilhaud i Georges Duval la peça en quatre actes "Le voyage autour du code" i en col·laboració amb Georges Duval i William Busnach la comèdia en tres actes "Le remplaçant" i el 8 d'octubre de 1898 va estrenar en col·laboració amb Albin Valabrègue en el Théâtre du Palais-Royal la comèdia en quatre actes "Place aux femmes!".
Alexandre Charles Auguste Bisson va néixer el 9 d'abril de 1848 a Briouze, a Normandia (França), va ser novel·lista, dramaturg i compositor.
Alexandre Bisson, als 25 anys, va adquirir fama a França a l'estrenar el 1873 el seu vodevil "Quatre coupes avec un canif" i se'l va conèixer com el creador del vodevil parisenc. El 1881 en col·laboració amb Edmond Gondinet va estrenar en el Théâtre du Vaudeville de París, la comèdia en tres actes "Un voyage d'agrément". Va estrenar les comèdies: "115, rue Pigalle" el 1882 ", "Une mission délicate" i "Un conseil judiciaire" el 1886, "Ma gouvernante" el 1887, en col·laboració amb Antony Mars "Les Surprises du divorce" el 1888, i "Le député de Bombignac" el 1892. Aquest mateix any es va representar a Broadway, a Nova York, la primera de les seves divuit obres teatrals, amb gran èxit de públic i crítica.

 


Retrat d'Alexandre Bisson.

Foto Wikipedia


El 1893 Bisson en col·laboració amb Albert Carré va estrenar la comèdia "Le veglione (Le bal masqué)", el 1895 en col·laboració amb Fabrice Carré la comèdia "Monsieur le directeur!", el 1896 la comèdia "Disparu!", el 1897 les comèdies: "Jalouse" i "La famille Pont-Biquet", i el 1898 les comèdies: "Feu toupinel" i "Le contrôleur des wagons-lits". Paul Bilhaud en col·laboració amb Michel Carré va estrenar el 1898 en el Théâtre de l'Odéon les peces: "La courtisane de Corinthe" i "Ma Bru!" i va publicar el llibre "Histoire du bon Cric et du méchant Croc" amb il·lustracions de Job.
El 13 de gener de 1899 Maurice Hennequin en col·laboració amb Antony Mars, va estrenar en el Théâtre de Cluny de París l'opereta en quatre actes "La poule blanche" amb música de Victor Roger i el 30 de novembre del mateix any va estrenar en l'última col·laboració amb Albin Valabrègue en el Théâtre du Palais-Royal la comèdia en tres actes "Coralie et cie", en la qual un jove forma part d'una intriga que es desenvolupa en els acollidors salons d'una gran casa. Margarida Xirgu va estrenar al març de 1910, en el Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona "Coralina i cia", en versió traduïda directament del francès per D. Bonaplata Alentorn, que era el pseudònim d'Enric Martí Giol. Molt més tard la comèdia va ser traduïda i adaptada també al castellà per Ramón Asensio Mas i Atanasio Menantuche, amb el títol de "La modista de mi mujer". Per altra banda, Alexandre Bisson va estrenar les obres: "Château historique!" i "Le bon juge", el 1900 i 1901 respectivament.
Maurice Hennequin va continuar la seva estreta col·laboració amb Paul Bilhaud iniciada el 1896, estrenant de forma continuada: el 22 de gener de 1901 en el Théâtre du Palais-Royal la comèdia en tres actes "M'amour", el 10 de desembre d'aquest mateix any en el Théâtre des Nouveautés la comèdia en tres actes "Nelly Rozier", també el 1901 en col·laboració amb Georges Duval la comèdia-vodevil en tres actes "Le coup de fouet", el 13 de febrer de 1903 en el Théâtre des Nouveautés la peça en tres actes "La famille Boléro" i el 26 de febrer d'aquest any en el Théâtre du Vaudeville la comèdia en tres actes "Heureuse!". El 1903 Paul Bilhaud també va publicar dues novel·les: "Ça!… et le reste" i "Nous deux". Una de les més famoses col·laboracions d'Hennequin i Bilhaud va ser el vodevil en tres actes "Les dragées d'Hercule", que va ser estrenada el 15 de gener de 1904 en el Théâtre du Palais-Royal. Es tracta d'una història de doctors , pastilles i cornuts amb els següents personatges: Dr. Frontignan, Dr. Lavirette, Jonathan Brackson, Lartigoul, Maxime Leverdier, François Auguste, un vell, un caçador, un comissari, Prosper, William, Odette, Angéle, Mme. Bicot, Sidonie, Rosine, Colombe i una jove. Margarida Xirgu va estrenar el 13 de febrer de 1910 en el Teatre Principal de Barcelona, el vodevil "Pastilles d'Hèrcules" traduïda directament del francès al català per Pau Alegria. Aquest vodevil va ser dut també al cinema, sent la seva versió més reeixida "Le pillole di Ercole" que va ser estrenada el 1962 i dirigida per Luciano Salce, amb el següent repartiment: Nino Manfredi com el doctor Pasqui, Sylva Koscina com Silvia la dona de Pasqui, Jeanne Valérie com Odette, Vittorio De Sica com Piero Cuocolo i Francis Blanche.

 

Cartell del film "Le pillole di Ercole".

Foto Images google


Hennequin va seguir amb la seva estreta col·laboració amb Paul Bilhaud, estrenant el 28 d'octubre de 1904 en el Théâtre des Nouveautés, la comèdia en tres actes "La gueule du loup" i acabant aquesta col·laboració amb l'estrena el 22 d'abril de 1905 en el Théâtre du Palais-Royal de la comèdia en un acte "Le gant".

El 20 d'octubre de 1905 Maurice Hennequin va iniciar una estreta col·laboració amb el dramaturg Pierre Veber -contra restant una mica l'èxit del duo Gaston Armand de Caillavet i Robert de Flers- estrenant en el Théâtre des Nouveautés de París la comèdia en tres actes "Florette & Patapon", en la qual dos marits, Florette i Patapon, se'n van de les seves cases durant quatre dies. Les seves dones aprofiten la seva absència i fan un viatge al mar, però marits i dones es troben amb acompanyants diferents tots en el mateix lloc, encara que al final tot acaba bé. Margarida Xirgu en el mes de març de 1910 va estrenar en el Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona, "Petit i Pataud s. en c." traducció lliure al català de "Florette & Patapon" realitzada per D. Bonaplata Alentorn.

 


Exemplar de "Petit i Pataud s. en c.".

Foto Wikipedia

 

El repartiment d'actrius va ser el següent: la Srta. Margarida Xirgu com Enriqueta, la Srta. Dolors Pla com Blanca, la Sra. Montserrat Faura com Sra. Mazaubran, la Srta. Ampar Ferràndiz com Clara, la Sra. Elena Jordi com Chechette i la Srta. Lluïsa Bofarull com Maria. El repartiment d'actors va ser el següent: Josep Santpere com Petit, Ferran Bozzo com Pataud, Miquel Pedrola com Lluís Renard, Lluís Zanón com Armand Duval, Alexandre Nolla com Monbissac, Domènec Ceret com el capità Jambard, Jesús Maella com Pechot, Miquel Ortín com Labarbe, Salvador Cervera com Llop, Joan Pons com Pontoy, Miquel Pros com August, Alfons Vidal com Arseni i Enric Villamore com chauffeur, intervenint també mariners, gendarmes i dos pescadors.
Pierre Eugène Veber va néixer el 1869 a París, va ser novel·lista, crític periodista, realitzador de contes humorístics i prolífic dramaturg.
Pierre Veber va ser germà del pintor Jean Veber i va adoptar aquest nom com escriptor encara que havien altres intel·lectuals -com Jean-Pierre Veber, Serge Veber, Pierre Gilles Veber o Francis Veber- que posseïen noms molt similars al seu i amb els quals va treballar en col·laboració, en ocasions amb alguns. Va realitzar uns mediocres estudis i ja en el 1889, a l'edat de 20 anys, va ser col·laborador de la revista "Le Chasseur de Chevelures" il·lustrada per Jean Veber, col·laborant també en aquesta època amb Gil Blas. El 1892 va seguir col·laborant amb l'esmentada publicació, que llavors estava dirigida per Tristan Bernard i el 1893 ja va figurar com co-redactor d'aquesta publicació humorística. El 1895 va tenir la idea d'escriure una novel·la "X..." improvisada, sense planificació preconcebuda i sense subjecte detallat, realitzant-la a 10 mans juntament amb: Georges Courteline, Jules Renard, George Auriol i Tristan Bernard. Cada autor, en un ordre predeterminat per l'atzar, escrivia un capítol, partint -en teoria- del final del capítol anterior. Es va deixar llibertat d'imaginació a cada autor i l'únic condicionament va ser que l'heroi X no morís i que els altres personatges no poguessin canviar de sexe. Va ser elaborat a partir del 4 d'abril fins al 21 de maig de 1895 i va ser publicat diverses vegades per l'Editorial Flammarion, com una novel·la "improvisada", "coral" o "roman steeple-chase". Veber va ser també crític d'espectacles a la publicació "Le Petit Journal", va escriure novel·les en col·laboració amb Willy i va ser cunyat del crític René Doumic.

 


Retrat dibuixat de Pierre Veber.

Foto Images Google


El 5 d'abril de 1897, Pierre Veber va estrenar en col·laboració amb Lucien Muhlfeld en el Théâtre de l'Odéon de París la comèdia en un acte "Dix ans après", el 15 de març de 1898 va estrenar en el Théâtre du Champ de Foire de París la peça en un acte "Lagourdette", el 14 de maig del mateix any va estrenar en el Théâtre Antoine de París la peça en un acte "Julien n'est pas un ingrat" i aquest mateix any va estrenar també el repertori de semi-teatre en cinc escenes "M. & Mme. Lhome", per a actors vestits per a un guinyol i vists de mig cos. El 17 de gener de 1899 va estrenar en el Théâtre des Capucines de París la comèdia en un acte "L'ami de la maison", el 11 de març del mateix any va estrenar en el Théâtre Antoine la comèdia en tres actes "Que Suzanne n'en sache rien!", el 8 de setembre d'aquest any va estrenar en col·laboració amb Georges Courteline en el Théâtre de la Scala de París la fantasia judicial "L'affaire champignon" i el 28 d'octubre del mateix any va estrenar en col·laboració amb Victor de Cottens en el Théâtre du Palais-Royal la comèdia en quatre actes "L'élu des femmes". El 15 d'agost de 1900 va estrenar en el Théâtre Antoine la comèdia en un acte "Un bain qui chauffe", el 26 d'octubre del mateix any va estrenar en col·laboració amb Georges Courteline en el Théâtre des Capucines la fantasia judicial "Blancheton père et fils", el 15 de novembre d'aquest any va estrenar en el Théâtre Antoine la comèdia en tres actes "Main gauche" i el 2 de desembre també d'aquest mateix any va estrenar en col·laboració amb Victor de Cottens en el Théâtre des Variétés l'opereta en tres actes "Mademoiselle George", amb música de Louis Varney.
Pierre Veber va estrenar el 20 d'abril de 1901 en el Théâtre de Cluny de París la comèdia en tres actes "La dame du commissaire", el 4 de maig del mateix any va estrenar en col·laboració amb Maurice Soulié en el Théâtre de l'Odéon la comèdia en tres actes "Ma fée" i el 3 de novembre d'aquest any en col·laboració de nou amb Maurice Soulié en el Théâtre Antoine la comèdia en dos actes "La Mariotte". El 17 de maig de 1902 va estrenar en el Théâtre des Variétés la comèdia en quatre actes "Loute" i el 6 d'abril de 1904 va estrenar en el Théâtre des Mathurins de París la peça en un acte "Son pied quelque part". El 3 de febrer de 1905 va estrenar en el Théâtre Antoine la peça en tres actes "L'amourette", el 22 d'abril del mateix any va estrenar en el Théâtre du Palais-Royal la comèdia en tres actes "Chambre à part" i el 5 de novembre d'aquest mateix any va estrenar en el Théâtre des Deux-Masques de París la comèdia-vodevil en un acte "Gonzague", que va ser adaptada a l'òpera bufa el 1931.
Maurice Hennequin va estrenar el 3 d'octubre de 1906 en el Théâtre du Palais-Royal la comèdia en un acte "Totote et Boby" i el 6 d'octubre del mateix any en col·laboració amb Pierre Veber van estrenar en el Théâtre des Nouveautés de París el vodevil en tres actes "Vous n'avez rien à déclarer?", en el que van citar a un dels personatges de "La puce à l'oreille" de Georges Feydeau. L'argument es basa en la història del famós entomòleg M. Papillot que s'alegra molt al casar la seva filla Paulette amb el seu tímid ajudant Edmond Trivelin. La seva esposa, en canvi, veu amb desgrat el matrimoni i espera qualsevol ocasió perquè es produeixi el divorci, ja que el seu desig és que Paulette es casi amb Coco La Baule, el fill del seu amant secret. Durant el viatge de noces amb tren, Edmond fa l'amor amb Paulette però és interromput per l'inspector de duanes. Des de llavors Edmond s'acosta sempre a la seva dona amb intenció amorosa, amb la mateixa pregunta de l'inspector: Tenen alguna cosa que declarar?. Papillot a l'assabentar-se que el matrimoni de la seva filla està en perill consulta un psicòleg per a guarir al seu gendre, decidint buscar ajuda en dones de dubtosa reputació, que acaben per iniciar-lo a ell també. El 1910 Margarida Xirgu va estrenar en el Teatre Tívoli de Barcelona "Porten res de pago?" segons traducció lliure al català de D. Bonaplata Alentorn del vodevil "Vous n'avez rien à déclarer?", amb música del mestre Pérez Cabrero. El repartiment protagonitzat per Margarida Xirgu interpretant a Zezé, va estar integrat per les actrius: Srta. Dolors Pla, Sra. Montserrat Faura, Srta. Egea, Sra. Elena Jordi i Srta. Lluisa Bofarull i pels actors: Josep Santpere, Vicenç Daroqui, Lamas, Ferran Bozzo, Miquel Pedrola, Lluís Zanon, Alexandre Nolla, Salvador Cervera, Miquel Pros i Joan Pons; que van interpretar als personatges: Sra. Duràn, Flora, Marieta, Ernestina, Sr. Duràn, Robert de Trivelin, La Baule, Frontignac, Sr. Couzan, Gontran des Barbettes, el Premi de Roma, un comissari i dos agents. "Vous n'avez rien à déclarer?" va ser dut al cinema el 1937 dirigida per Léo Joannon i amb el següent repartiment: Raimu com M. Papillot, Germaine Aussey com Evelyne, Pierre Brasseur com Edmond Trivelin, Sylvia Bataille com Paulette Papillot, Pauline Carton com Angèle, Marguerite Templey com Mme. Papillot, Annie France com una noia, Nadine Gilbert com una altra noia, Claire Gérard com l'encarregada del vestuari, Micheline Francey com l'amazona de Coco, Blanchette Brunoy com una noia i Marie-Jacqueline Chantal como l'assistent.

 

Cartell del film "Vous n'avez rien à déclarer?".

Foto DVD Toile


El 4 d' octubre de 1906 Pierre Veber va estrenar en el Théâtre du Palais-Royal la peça en un acte "L'extra" i el 23 d'octubre del mateix any va estrenar en col·laboració amb Léon Xanrof en el Théâtre des Mathurins de París la comèdia en un acte "En douceur". El 29 de maig de 1907 Veber va estrenar en col·laboració amb Hugues Delorme en el Théâtre de l'Odéon la comèdia en un acte "Le maître à aimer". El 20 de novembre de 1907 Hennequin i Veber van estrenar en el Théâtre des Nouveautés la peça en tres actes "Vingt jours à l'ombre". El 6 de juny de 1907 Paul Bilhaud en col·laboració amb Michel Carré va estrenar en la Comédie-Française la peça en un acte i en vers "L'ame des héros". El 23 d'octubre de 1907 Maurice Hennequin en col·laboració amb Félix Duquesnel va estrenar en el Théâtre du Vaudeville la comèdia en quatre actes "Patachon". El 14 de desembre de 1907 Pierre Veber va estrenar en col·laboració amb Victor de Cottens i basada en l'obra de Franck Pixley en el Théâtre de l'Olympia de París, l'opereta americana "Le prince de Pilsen" amb música de Gustave Luders i pocs dies després va estrenar el 23 de desembre en col·laboració amb Marcel Gerbidon en el Théâtre des Arts de París la comèdia en un acte "Le mouton". Per altra banda, Alexandre Bisson va estrenar el 1907 l'obra "Les plumes du paon".

Hennequin el 3 de febrer de 1908 va estrenar en el Théâtre des Beaux-Arts de Mònaco la peça en un acte "Crime passionnel!", així mateix Pierre Veber va estrenar basada en la novel·la d'Alfred Capus el 14 de maig d'aquest mateix any, en el Théâtre Réjane de París la peça en cinc actes "Qui perd gagne" i el 27 d'octubre del mateix any en el Théâtre des Arts de París la comèdia en un acte "Monsieur Mésian", que va ser reposada en el Théâtre du Grand Guignol el 1921. El 1908 Alexandre Bisson va estrenar la seva comèdia en quatre actes "Madame X", que va ser protagonitzada a París i Broadway (Nova York) per Sarah Bernhardt. A principis de 1909 Margarida Xirgu va estrenar en el Teatre Principal de Barcelona, en versió traduïda al català per Narcís Oller, "La senyora X". La comèdia va ser duta diverses vegades al cinema en diversos idiomes: al cinema mut el 1916 interpretada per Dorothy Donnelly i l'última a l'any 2000. Les millors versions van ser les de l'any 1929 dirigida per Lionel Barrymore i interpretada per Ruth Chatterton i la de l'any 1966 dirigida per David Lowell Rich i amb el següent repartiment: Lana Turner com Holly Parker, John Forsythe com Clayton Anderson, Ricardo Montalban com Phil Benton, Burgess Meredith com Dan Sullivan, John Van Dreelen com Christian Torben, Virginia Grey com Mimsy, Warren Stevens com Michael Spalding, Carl Benton Reid com el jutge, Teddy Quinn com el nen Clayton Anderson Jr., Frank Maxwell com Evans, Kaaren Verne com la mainadera Riborg i Joe de Santis com Carter. En l'any 2006 es va estrenar a Chicago un musical, basat també en aquesta obra.

 


Cartell del film "Madame X".

Foto Images Google

Cartell del film "Madame X".

Foto Images Google

 

El 23 de gener de 1909 Hennequin en col·laboració amb Veber van estrenar en el Théâtre des Nouveautés la peça en tres actes "Une grosse affaire" i el 26 del mateix mes Veber en col·laboració amb Serge Basset va estrenar en el Théâtre de l'Odéon la peça en quatre actes "Les grands", que el 1926 i el 1936 va ser adaptada al cinema. El 3 de juny de 1909 Pierre Veber va estrenar en el Théâtre du Trocadéro de París la peça en un acte "M. Trulle et le vicomte", el 7 de juny del mateix any Veber en col·laboració amb Guillaume Wolff va estrenar en la Comédie-Royal de París la fantasia en un acte "La vierge du forum" i el 7 de juliol del mateix any Veber va estrenar en la Comédie-Royale, la comèdia en un acte "L'écu".

 


Caricatura de Pierre Veber.

Foto Wikipedia

 

El 6 de gener de 1910 Hennequin i Veber van estrenar en el Théâtre des Nouveautés la peça en tres actes "Noblesse oblige!". El 10 de febrer de 1910 Maurice Hennequin en col·laboració amb Serge Basset va estrenar en el Théâtre des Capucines la comèdia en un acte "Une aventure impériale", el 6 d'abril del mateix any Hennequin i Veber de nou van estrenar en el Théâtre du Palais-Royal la peça en tres actes "Tais-toi, mon œur!" i el 13 d'octubre d'aquest any Hennequin va estrenar en el Théâtre des Capucines la comèdia en un acte "Yette". Alexandre Bisson va estrenar el 1910 en col·laboració amb Guillaume Livet la comèdia "Nick Carter vs. Fantômas" i va adaptar la novel·la "Le chapelet" de Florence Barclay en una peça teatral en tres actes, que va ser estrenada a París. Al ser aclamat per multituds en els Estats Units, Bisson va ser contractat per a escriure articles sobre teatre en el "The Saturday Evening Post", publicant-se el 1912 els articles "The dilemmas of the theatre and how the world contributes to the american stage". El 2 de febrer de 1911 Pierre Veber va estrenar en el Théâtre Michel de París la peça en un acte "La femme et les pantins" i el 24 de març del mateix any va iniciar una continuada col·laboració amb Henri de Gorsse, estrenant en el Théâtre de la Renaissance de París la comèdia en quatre actes "La gamine". Margarida Xirgu va estrenar el 1916 la comèdia "La chiquilla" en versió traduïda al castellà de "La gamine", realitzada per Ignacio de Alberti i José Rosales; obtenint Margarida Xirgu, en el seu paper de Colette, una bona acollida. L'actriu va posar en joc els seus dots còmics, amb els quals a Barcelona, en els començaments de la seva carrera, havia recollit molts aplaudiments. La comèdia era summament divertida i l'Infanta Doña Isabel, que va presenciar l'estrena, va fer pujar a la Xirgu a la seva llotja per a felicitar-la.

 


Caricatura de Margarida Xirgu protagonitzant "La chiquilla" de Pierre Veber i Henri de Gorsse

realitzada per Fresno


Henri Joseph Auguste de Gorsse va néixer el 1868 a Bagnères-de-Luchon, a l'Alta Garona (França), va ser autor de peces teatrals en un acte i de nombroses revistes.

Henri de Gorsse va ser amic d'infància d'Edmond Rostand i els seus principals col·laboradors van ser Oudot i Nanteuil.

 

Retrat d'Henri de Gorsse.

Foto Pages Orange


El 8 de setembre de 1911 Pierre Veber va estrenar l'opereta en tres actes i quatre quadres "Le soldat de chocolat" adaptada juntament amb Rudolf Bernauer i Leopold Jacobson i basada en l'obra de G. Bernard Shaw "Arms and the man", en les Galeries Saint-Hubert de Brussel·les amb música d'Oscar Strauss i reposada el 8 de novembre de 1912 en el Théâtre de l'Apollo de París. El 12 d'octubre de 1911 Hennequin en col·laboració amb Georges Mitchell va estrenar en el Théâtre des Capucines la comèdia en un acte "Une heure après, je le jure" i en aquest mateix any de nou Hennequin i Mitchell van estrenar la comèdia en tres actes "Aimé des femmes". El 23 de desembre del mateix any Pierre Veber va estrenar en el Théâtre de l'Apollo l'opereta en tres actes "Les petites étoiles" amb música d'Henri Hirchmann i amb el seu llibret, realitzat en la col·laboració amb Léon Xanrof.

Alexandre Bisson va morir a París, el 27 de gener de 1912, a l'edat de 63 anys.
El 19 de març de 1912 Veber en col·laboració amb Alfred Capus va estrenar en el Théâtre de la Renaissance la comèdia en tres actes "En garde!", el 24 de març del mateix any Maurice Hennequin en col·laboració amb Claude Roland, va estrenar en el Théâtre Michel la peça "Les bonnes relations", el mateix dia també Hennequin va estrenar en col·laboració amb Serge Basset en el Théâtre du Grand Guignol de París la peça en un acte "Une nuit d'amour", el 3 d'octubre del mateix any Hennequin va estrenar en el Théâtre des Capucines la comèdia en un acte "Flirt pour deux!", el 13 del mateix mes Veber va estrenar en el Théâtre des Arts la comèdia en un acte "Une loge pour Faust", el 8 de novembre del mateix any i basada en l'obra de Victor Léon i Léo Feld, Veber va estrenar en el Théâtre des Arts l'adaptació "Le grand nom" i el 27 d'aquest mateix mes Maurice Hennequin i Pierre Veber van estrenar en el Théâtre du Palais-Royal, la peça en tres actes "La présidente" que va ser representada a Broadway el 1913 i 1914 sota el títol de "Madam President". L'argument de l'obra es basa en la cèlebre actriu Verotcha que s'alberga per una nit a casa de l'auster Sr. Tricointe, president del tribunal d'una petita ciutat de províncies. Una sèrie de garbulls fan confondre a l'artista amb la dona del president, lo que deixa en situacions inexplicables, entre uns altres a la veritable presidenta, a un ministre en funcions i a una mestressa envejosa.
Pierre Veber va estrenar, el 12 de novembre de 1913, en el Théâtre du Grand Guignol la comèdia en un acte "Le bonheur" i el 29 de desembre del mateix any va estrenar en col·laboració amb Marcel Gerbidon en el Théâtre de la Renaissance la comèdia en quatre actes "Un fils d'Amérique", amb posta en escena d'Abel Tarride i sent adaptada al cinema el 1925. Aquest mateix any Maurice Hennequin va estrenar l'obra "Mon bébé" i la comèdia en tres actes "Les honneurs de la guerre". El 20 de març de 1914 Veber va estrenar en el Théâtre des Célestins de Lió l'adaptació de l'opereta en tres actes basada en l'obra de K. de Bakonyi "Manœuvres d'automne", amb música d'Emmerich Kálmán i Hennequin aquest mateix any va estrenar en col·laboració amb Hugues Delorme en el Théâtre de l'Apollo la peça "La fille de Figaro". El 14 de gener de 1916 Veber va estrenar en el Théâtre du Palais-Royal la comèdia-opereta en dos actes "Le poilu" amb música de H. Maurice Jacquet, el 18 de febrer del mateix any va estrenar en el Théâtre de l'Opéra-Comique de París la comèdia musical en un acte "La charmante Rosalie ou le mariage par procuration", amb música d'Henri Hirchmann. El 12 de setembre del mateix any els tres col·laboradors Hennequin, Veber i de Gorsse, es van unir per primera vegada i van estrenar en el Théâtre du Palais-Royal la comèdia en tres actes "Madame et son filleul". Aquest mateix any Veber va estrenar en col·laboració amb Yves Mirande en el Théâtre Michel la fantasia "Une femme, six hommes et un singe" i la peça en un acte "Un baiser sur le front", mentre Hennequin estrenava en col·laboració amb Georges Mitchell la peça "La petite dactylo". El 25 de gener de 1917 Veber va estrenar en el Théâtre de l'Athénée de París la comèdia-vodevil "Chichi", el 15 de març del mateix any va estrenar en col·laboració amb Henri de Gorsse en el Théâtre du Grand Guignol la comèdia en dos actes i tres quadres "Un réveillon au Père-Lachaise". El 27 de novembre d'aquest any Maurice Hennequin en col·laboració amb Georges Mitchell va estrenar en el Théâtre du Palais-Royal la peça en tres actes "Le compartiment des dames seules" i Pierre Veber va estrenar la comèdia en un acte "Le Service de la du Barry".
Paul Bilhaud el 1919 va estrenar l'escena en tres temps "L'école des bavards ou Parler", a la que van seguir obres tals com: "Gustave!", "Les espérances", "J'attends Ernest", "Le papillon"… i els monòlegs: "Les toutes petites" en col·laboració amb Paul Vidal, "Premier amour", "Oraison funèbre de ma belle-mère", "Solo de flute", "La sonate" i "Zilda" a més de les cançons: "Toto", "La reine Dagobert", "Naples", "La fiancée du trombone à coulisse"…, alguns llibrets per als compositors Lecocq i Serpette, poesies i llibres infantils il·lustrats per Job.
El 14 de març de 1919 Pierre Veber va estrenar en el Théâtre du Grand Guignol el drama en un acte "La dernière Grisette" i dies més tard va estrenar també en el mateix teatre el drama en un acte "L'âme de l'ennemi". El 12 de març de 1920 Maurice Hennequin i Pierre Veber van estrenar en el Théâtre du Palais-Royal la peça en tres actes "Et moi, j'te dis qu'elle t'a fait d'l'oeil", en la qual Plumana el promès de Suzanne és amic també de Courvalin, que volent-se casar aquest amb Aurélie, intenta que es divorciï del seu marit Lamirusque advertint a aquest últim, que haurà de fer un acta d'adulteri. En l'últim moment Courvalin canvia d'opinió i envia a Plumana en el seu lloc, el dia de l'acta. Aurélie tornarà amb el seu marit Lamirusque i Courvalin li pisparà Suzanne a Plumana. L'obra va ser duta al cinema el 1935. El 9 de juliol de 1920 Veber en col·laboració amb Jules Chancel va estrenar en el Théâtre de la Porte Saint-Martin de París la comèdia en quatre actes "Huguette au volant" i el mateix any va estrenar en col·laboració amb Pierre Montrel en el Théâtre du Grand Guignol la comèdia en un acte "Une riche affaire". El 24 de novembre de 1921 Maurice Hennequin en col·laboració amb Romain Coolus va estrenar en el Théâtre de l'Athénée la comèdia en tres actes "Le paradis fermé" i el 1922 els tres col·laboradors Hennequin, Veber i Bilhaud van estrenar la peça "La seconde nuit de noces" i Hennequin en col·laboració amb Romain Coolus va estrenar en el Théâtre des Nouveautés la peça en tres actes "Diane au bain". El 1 de desembre de 1922 Hennequin en col·laboració de nou amb Romain Coolus va estrenar la comèdia en tres actes "La sonnette d'alarme", en la qual el parisenc Bobby de 40 anys, després d'un atac de gota és obligat a renunciar a la vida feliç que duu. La seva família de províncies ve a cuidar-lo. Bobby i la seva neboda Geneviève -abandonada pel seu marit- s'enamoren, encara que Bobby renuncia a la jove i reconcilia als esposos.
Pierre Veber va estrenar el 22 de març de 1924 en el Théâtre du Grand Guignol la comèdia en un acte "Un péché de jeunesse" i en el mateix any Hennequin i Veber van estrenar en el Théâtre du Palais-Royal la peça en tres actes "Le monsieur de cinq heures", en la qual un ric banquer, per una sèrie d'incidents, pren el nom del seu comptable i obliga a la seva fulana a fer-se passar per la seva filla. Però la veritat es descobreix i la dona del banquer afavoreix el matrimoni de la jove, la qual cosa crea una intimitat nova en la seva cura de la llar. L'obra va aconseguir 568 representacions, xifra molt considerable en la seva època. El 20 d'abril de 1920 es va estrenar en el Théâtre des Capucines l'opereta en tres actes "Quand on est trois" en la qual Veber va realitzar el llibret en col·laboració amb Serge Veber, la lírica va ser d'Albert Willemetz i la música de Joseph Szulc, el mateix any amb llibret de Veber, lírica de Bertal i Maubon i música d'Emmerich Kálmán, es va estrenar en el Théâtre Mogador de París i després en el Théâtre des Célestins de Lió, l'opereta en tres actes "La bayadère" i aquest mateix any amb llibret de Veber i André Rivoire, lírica d'André Baugé i música d'André Messager, es va estrenar en el Théâtre Marigny l'opereta en tres actes "Sous les étoiles (Monsieur Beaucaire)". El 1926 amb amb llibret de Veber i Alex Madis, cobles d'Hugues Delorme i música de Joseph Szulc es va estrenar l'opereta en tres actes "Divin mensonge" i el mateix any Pierre Veber en col·laboració amb Henri de Gorsse i Marcel Guillemaud van estrenar el vodevil en tres actes "Le système D ou Dodoche et Lulu".

El 3 de setembre de 1926 va morir Maurice Hennequin a Montreux (Süissa), a l'edat de 62 anys. Va ser durant 39 anys en escena, un prolífic autor de: comèdies, òperes-còmiques, operetes i vodevils. Pòstumament es va estrenar el 1927 en el Théâtre Antoine, la seva peça en tres actes en col·laboració amb Romain Coolus "La reine de Biarritz", en la qual Elenita de Sierra Mirador és la fulana de Biarritz. Per ella, un jove marit abandona a la seva esposa i també un quadragenari enganya de cop i volta a la seva jove esposa. Però Elenita vigilada per la seva mare es resigna al final a ser honesta i regressa amb el seu marit. També a títol pòstum es va estrenar en el Théâtre du Palais-Royal la seva peça en tres actes, en la seva última col·laboració amb Pierre Veber, titulada "On ne roule pas Antoinette", en la qual Hubert s'ha casat amb una petita provinciana i perquè li faci fàstic la vida parisenca, la treu cada tarda de passeig. Però a Antoinette li agrada aquesta vida i proveïda d'un galà servent, li dóna gelos al seu marit. Hubert creu que Antoinette l'enganya, i li fa creure que ell també l'enganya a la vegada.

Pierre Veber va estrenar el 6 d'abril de 1927 en el Théâtre des Amis de l'Instruction de Ginebra la peça en un acte "La ménagère apprivoisée". El 9 de febrer de 1928 va estrenar en col·laboració amb André Heuzé en el Théâtre de la Scala de París el vodevil en tres actes "En bordée", el 14 de febrer de 1929 va estrenar en col·laboració de nou amb André Heuzé en el Théâtre de la Scala el vodevil en tres actes "L'avant de ces dames" i el 18 de març del mateix any en col·laboració amb Henri de Gorsse i en adaptació de la peça italiana d'Oreste Poggio, van estrenar en el Théâtre Daunou de París la comèdia en tres actes "La femme au chat", posta en escena per Harry Baur. El 27 de març de 1931 va realitzar la seva última col·laboració amb Henri de Gorsse, estrenant amb el seu llibret en el Folies-Wagram de París l'opereta en tres actes i quatre quadres "Sans tambour ni trompette", amb música d'Henri Casadesus. El 17 de desembre de 1931 Veber en col·laboració amb René Kerdyk, va estrenar en el Théâtre de l'Opéra de Mònaco amb el seu llibret basat en la seva pròpia obra de 1905 i amb música de Jacques Ibert, l'òpera bufa en un acte "Gonzague", que va ser reposada el 3 d'abril de 1935 en el Théâtre de l'Opéra Comique de París.

Paul Bilhaud va morir el 8 de gener de 1933 a Avon, a Seine i Marne (França), a l'edat de gairebé 79 anys.

El 15 de febrer de 1936 Pierre Veber va estrenar en la gal·la d'un acte a París, la comèdia en un acte "L'Uranius Antonin ou Une pièce unique".

Albin Valabrègue va morir el 1937, a l'edat de 83 anys.

Gairebé la meitat de les obres de Veber van ser escrites en col·laboració amb un o dos altres autors, a les quals va aportar la seva elegància i la seva gran facilitat d'escriptura, que amb humor detallava en el prefaci del seu "Théâtre incomplet": <<El teatre és, per a un escriptor, una distracció encantadora, que el dispensa d'escriure; escoltem guinyols interiors que divaguen, anotem les seves intencions, imaginem els seus gestos. I amb tot això es fan les obres>>.

Pierre Veber va morir el 1942 a París, a l'edat de 73 anys. Va ser durant 45 anys en escena, un prolífic autor de: comèdies, fantasies, operetes, vodevils, drames i comèdies musicals.

Alguns texts han estat extrets de Wikipedia.


XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

 

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.

tornar