Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

119. MARGARIDA XIRGU: EL TEATRE D'AFICIONATS I BADALONA

 

El primer paper de Margarida Xirgu va ser als 11anys, al 1899, amb un grup d'aficionats i de nena 3ª en l'obra "La mort civil" de Paolo Giacometti, a la societat recreativa cultural "El Niu Guerrer" de Barcelona, i hagué de posar-se talons alts per semblar més gran del que realment era. Margarida va debutar oficialment en el teatre d'aficionats a l'edat de 14 anys, el 1902, en el Salón Asiático de Barcelona amb el drama en tres actes i en vers "El nuvi" de Josep Feliu i Codina.
A començaments de 1903 Margarida Xirgu actuà en "Don Álvaro o la força del sinó" d'Ángel de Saavedra, Duque de Rivas, al Ateneu del districte cinquè de Barcelona. En aquest any quan només tenia 15 anys, la seva dedicació vocacional al teatre va fer un pas endavant decisiu al començar a actuar, com a intèrpret de reforç, amb "Gent Nova" de Badalona, un elenc constituït a redós de l'Agrupació Pàtria i Art del Centre Catalanista (adherit a la Unió Catalanista). En el local de "Gent Nova", que estava situat en el carrer del Canonge Baranera, cantonada al carrer de Sant Francesc, uns joves aficionats representaven, en el petit teatre, obres de tota mena. Treballar a Badalona, li resultava un martiri. Havia de sopar de pressa per no perdre el tramvia d'anada i havia d'acabar ràpidament els assaigs per no perdre el de retorn. Vida trista, mesquina, gairebé sòrdida! Tot ho oblidava quan s'aixecava el teló i les llums de l'escenari la il·luminaven. En aquells moments la vida li semblava bella i se sentia feliç. Quan Margarida Xirgu començà a col·laborar amb "Gent Nova" feia poc que aquest elenc havia iniciat la seva singladura. Va ser el 6 de març de 1904, el programa incloïa com era habitual, dues obres: "La reclosa" d'Ignasi Iglesias i "L'alegria que passa" de Santiago Rusiñol. Abans que hi col·laborés la jove Xirgu, la companyia d'aficionats havia incorporat al seu repertori obres d'autors catalans com ara Frederic Soler, Josep M. Arnau, Àngel Guimerà, Ignasi Iglesias, Santiago Rusiñol, Albert Llanas, Adrià Gual o Josep Pous i Pagès, com també excepcionalment, algun dramaturg estranger, com Henrik Ibsen amb "Espectres", que fins i tot dugueren a Barcelona. En poc temps, "Gent Nova" es convertí en una companyia de referència per al teatre amateur català, que ben poc podia pensar, en aquells moments, que acollia una adolescent que es convertiria, anys a venir, en l'actriu catalana més universal.
Treballà paralelament en diferents societats d'aficionats com: els Ateneus del districte segon i del districte cinquè, el Ateneu de l'esquerra de l'eixample, el Cercle de Propietaris de Gracia,... El 28 de juny de 1905 Margarida interpretà en el Ateneu Obrer del districte segon -al carrer Mercaders, 38- tres obres d'autors catalans: el drama en un acte "Joventut" d'Ignasi Iglésias, amb el següent repartiment: Ció (Srta. Xirgu), Rita (Sra. Vidal), Lari (Sr. Furquet), Cebrià (Sr. Vilallonga), Meleior (Sr. Castelló), Isidre (Sr. Solà) i Vicens (Sr. Creus); el drama en tres actes "Mossèn Janot" d'Àngel Guimerà amb el següent repartiment: Rosó (Srta. Xirgu), Teresona (Sra. Cervera), Paula (Sra. Vidal), Climenta (Srta. Venancio), Felipa (Srta. Virgili), Pascuala (Srta. Roca), Mossen Janot (Sr. Guildo), Toni (Sr. Furquet), Lorensó (Sr. Castelló), Jordi (Sr. Solà), Hilari (Sr. Vilallonga), Lluch (Sr. Creus), Silvestre (Sr. Gelabert) i Matias (Sr. Torrens); i un diàleg d'Antoni Ferrer i Codina "Un cop de teles", en el que actuà amb Josep Arnall, qui al setembre de 1910 seria el seu primer marit. El 1 de novembre de 1905, diada de Tots Sants, va actuar amb "Gent Nova", el programa incloïa: "El pati blau" de Santiago Rusiñol, la més important i "L'himne d'en Riego" de Pau Parellada, com a complement de la vetllada. La premsa badalonina no destacà encara la jove actriu del conjunt: el seu nom apareixia al costat d'altres intèrprets vingudes de Barcelona, per enfortir la nòmina de l'elenc d'aficionats badaloní.

 


Programa del 28 de juny de 1905.

Foto Fons Antonina Rodrigo

 

La incorporació d'intèrprets provinents de Barcelona, que en els anuncis de les representacions eren especialment destacats, denotava que la companyia amateur badalonina havia aconseguit, amb la direcció de Joaquim Casas, un cert prestigi entre els elencs d'aficionats. Altres fonts apunten que a Badalona, per aquell temps, hi havia molta afició al teatre i que els actors badalonins quan posaven una obra en escena, es veien obligats a fer venir de Barcelona, una actriu aficionada o professional, doncs es donava el cas que les famílies de Badalona, per pobres que fossin, no permetien a les noies que actuessin amb els actors locals. Tal com apuntava Jordi Català en les pàgines del setmenari "Gent Nova" del 17 de març de 1906, després de dues temporades, el quadre dramàtic de l'Agrupació Pàtria i Art ja era una realitat consolidada: no únicament integrava joves <<de voluntat conscient i d'un coneixement artístic envejable>>, sinó que havia donat mostres de la seva vàlua, escenificant "La mare eterna" i "Joventut" d'Iglesias, "El pati blau" de Rusiñol, "Misteri de dolor" de Gual, "La morta" de Pompeu Crehuet, o "Espectres" d'Ibsen. No eren, per tant, simples aficionats: podien merèixer el grau d'<<enamorats de l'art teatral de la nostra terra>>, com manifestava joiosament Jordi Català.
Durant els primers mesos de 1906, Margarida Xirgu prengué part també en algunes de les sessions de "Gent Nova", celebrades generalment el diumenge a la tarda, en les quals sovint es combinava una obra principal amb una altra més breu i de caràcter còmic: "Mal pare!" de Josep Roca i Roca, i "Les bodes d'en Cirilo" d'Emili Vilanova, el 6 de gener; "Lo plet d'en Baldomero" també de Roca i Roca i "El carro del vi" de Ramon Ramon i Vidales, el 21 de gener -en què ja començà a tenir un tracte especial com a "senyoreta Xirgu"- o "Toreros d'hivern" i "Gallina vella fa bon caldo" totes dues d'Antoni Ferrer i Codina, el 18 de febrer. No hi devia fer cap paper prou rellevant, perquè la crítica local no li va dedicar ni una ratlla. Així i tot, era ben revelador que Margarida Xirgu hagués estat reclamada per una companyia d'aficionats que cada vegada prenia més volada. Si més no, volia dir que havia adquirit un renom en l'escena amateur barcelonina.
La jove actriu tingué la seva primera actuació destacada dins de l'agrupació "Gent Nova" en l'obra "Tristos amors" de Giuseppe Giacosa, que s'estrenà el 19 de març, dia de sant Josep, de 1906, al Centre Catalanista badaloní, en una traducció de Miquel Balmas. Margarida va fer el paper d'Emma, la dona que, dolorosament, sacrifica el seu gran amor per la filla estimada. De la representació, el crític de "Gent Nova", Jordi Català, n'inferí que <<la senyoreta Xirgu va ser l'artista de sempre en el final del segon i tot el tercer acte>>, mentre que a les acaballes de l'obra <<estigué sublim>>.

Els començaments, de fet, no van ser fàcils. Quan Margarida Xirgu tornà a col·laborar amb "Gent Nova", en el marc d'unes vetllades teatrals que aquesta companyia feia al Teatro Espanyol de Badalona, la seva interpretació de "El pati blau" de Rusiñol, el 2 de juny de 1906, no convencé gaire a la crítica local, que remarcà que <<la senyoreta Xirgu no ho féu tan bé com la primera vegada, i sobretot en el primer acte abusà d'ingenuïtat>>. Pocs dies després, el 9 de juny, participà en el repartiment de "L'endemà de bodes" de Josep Pous i Pagès, en la qual interpretà el seu paper <<amb carinyo>> segons "Gent Nova". En canvi, a "El nuvi" de Feliu i Codina, representada el 14 de juny, Margarida Xirgu excel·lí entre les actrius i tingué <<moments feliços>> ("Gent Nova"). A primers de juliol, juntament amb l'actor aficionat badaloní Josep Terradas, cooperà també en la representació de "Maria Rosa" de Guimerà, al Centre de la Unió Republicana, en benefici d'un obrer anomenat Cardús. El setembre de 1906 actuà a "Maria del Carme" de Josep Feliu i Codina en el teatre d'aficionats del carrer Santa Rosa de Barcelona.

 


Margarida Xirgu actuant de ben joveneta.

Foto Mundo Ibérico de Màrius Verdaguer


Gairebé de manera imperceptible, Margarida Xirgu anà prenent posició en les seves actuacions amb "Gent Nova" durant la temporada 1906-1907. El 30 de setembre, col·laborà en la reposició de "Batalla de reines" de Frederic Soler, que inaugurà la nova temporada teatral de la secció dramática del centre catalanista badaloní. La <<distinguida actriu>>, tal com se l'anomenava ja en la premsa local, hi obtingué un èxit notable.

 

Margarida Xirgu actuant amb la formació "Gent Nova" de Badalona.

 

El 4 d'octubre de 1906 estrenà "Teresa Raquin" d'Émile Zola traduït per Juli Vallmitjana i Rafael Moragas, en el Cercle de Propietaris de Gracia. "Teresa Raquin" va ser el personatge amb el que Margarida va entrar per la porta gran de l'escena.
L'11 de novembre, Margarida Xirgu participà en l'estrena de "Dintre la gàbia" d'Emili Tintorer i Frederic Pujulà i Vallès, i en la representació de "La cosina de la Lola" de Francesc Xavier Godó, completades amb "La teta gallinaire" de Francesc Camprodon i "Sirena" d'Apel·les Mestres. La premsa local es referí a <<l'aplaudida>> o a <<la notable actriu senyoreta Xirgu>>. La jove intèrpret es va fer notar també en la interpretació <<excel·lent>> de "Gira-sol" d'Ignasi Iglesias, el 9 de desembre; l'endemà d'haver debutat professionalment en el Teatre Romea amb l'obra d'Ángel Guimerà "Mar i Cel". Dies més tard, el 14 de desembre, actuà en l'obra d'Adrià Gual "Els pobres menestrals". També en el Teatre Romea, representà obres del repertori de la companyia i alguns estrenes com "La ciutadana cigala" de P. Marqués i "De Barcelona a Arenys" de Pau Parellada.
Després de la seva incorporació al Teatre Romea, la presència de Margarida Xirgu en els repartiments de "Gent Nova" es va fer cada vegada més espaiada fins a limitar-se a funcions molt excepcionals. Des de aleshores Margarida va col·laborar com a actriu professional de reforç, de tant en tant, amb societats recreatives, com amb "Gent Nova": el 3 de març de 1907 en "Cor d'Àngel" de Ramon Suriñach o el 21 de juliol de 1907 en "Otel·lo" de William Shakespeare i la comedieta "Mala nit!" de Josep Pous i Pagès, en la funció extraordinària al Teatre Espanyol de Badalona.
Posteriorment, quan ja era una de les actrius més prometedores de l'escena catalana, Margarida Xirgu tornà a Badalona sobretot durant les tournées d'estiu o en efemèrides especials. Com a integrant de la companyia del Teatre Principal de Barcelona, dirigida per Enric Giménez, tornà a la ciutat de vora mar a l'estiu de 1909, en què va dur al Teatre Zorrilla "Els mentiders", el 3 de juny, i "Els hipòcrites", el 28 de juliol, totes dues d'Henry Arthur Jones. La premsa badalonina no deixà de subratllar que la companyia era integrada per <<la intel·ligent actriu, tan admirada del nostre públic, la Margarida Xirgu>> ("Gent Nova").

 

Retrat de Margarida Xirgu.

Foto Arxiu Museu de Badalona


En la festa d'homenatge a Àngel Guimerà que tingué lloc a Badalona, el primer dia de la Festa Major d'estiu, el 14 d'agost de 1910, Margarida protagonitzà "El fill del rei", secundada pels actors aficionats badalonins Josep Terradas i Joaquim Casas, al Teatre Zorrilla. Al final del tercer acte, Guimerà es veié obligat a sortir a l'escenari de la mà de la Xirgu. Els espectadors aplaudiren, a peu dret, enmig d'un entusiasme grandiós. Guimerà haguè d'eixir fins a sis vegades consecutives, reclamat per l'ovació unànime del públic badaloní, tal com explicava gràficament "Gent Nova". Margarida Xirgu tornà al Zorrilla de Badalona, el 12 de juliol de 1911 amb la companyia que encapçalava amb Enric Giménez. Hi interpretà "Els zin-calós" de Juli Vallmitjana i "La reina jove" de Guimerà, dos dels èxits de la temporada 1910-1911 del Teatre Principal de Barcelona. En el paper de la reina Alèxia, la Xirgu es distinguí sobretot quan interpretava <<escenes exquisides de naturalitat i ingenuïtat>> ("Sol Ixent"). L'actriu havia fet gala dels dots excel·lents de què gaudia per <<brillar como astro de primera magnitud en la escena de nuestro teatro catalán, ya que su temperamento artístico, de identificación del personaje que debe encarnar, la hacen sentir, y en lógica consecuencia vivir, la realidad de lo que llevó a la escena el poeta. Hizo una "Alèxia" deliciosa, imprimiendo al tipo toda la fuerza escénica necesaria>> ("El Eco de Badalona").

 


Margarida Xirgu protagonitzant "La reina jove" d'Àngel Guimerà.

Foto Arxiu Fotogràfic de Barcelona

 

El 10 de juliol de 1912, Margarida Xirgu actuà novament a Badalona, aquesta vegada amb "La dama de les camèlies" d'Alexandre Dumas, a la Sala Picarol, i tornà a convèncer i a entusiasmar als espectadors badalonins. La crítica local remarcà la seva interpretació excel·lent en <<su amatorio papel>> ("El Eco de Badalona"). Ara bé, la presència de la Xirgu deixà un sentiment agredolç de comiat, ja que era de domini públic que l'actriu catalana preparava el primer viatge cap a Amèrica, per representar-hi teatre castellà, una decisió personal que no admetia cap comentari al marge: <<A una artista no se la pot declarar monument nacional i obligar-la a restar perpètuament entre nosaltres>>, sentenciava, magnànim, el crític de "Gent Nova".

 

Companyia Dramàtica Catalana del Teatre Principal, temporada 1911-1912.

Foto Escena Catalana

Retrat de Margarida Xirgu a la revista "Feminal" del 26 de gener de 1913.

Foto "Feminal".


Quan ja era una actriu de primera categoria en l'escena espanyola, la Xirgu visità inesperadament Badalona, el 17 de juliol de 1918, per participar, al Teatre Picarol, en una funció organitzada per la companyia Josep Terradas-Joaquim Casas, dos dels seus companys de joventut en la seva carrera artística com a amateur. Cada vegada, però, les seves actuacions a la ciutat foren més espaiades. Amb la Compañía Xirgu-Borràs, Margarida oferí, el 5 de juliol de 1920, al mateix Picarol "El adversario" d'Alfred Capus, en una funció en benefici de la Junta de Protecció a la infantesa i extinció de la recapta pública. El resultat benèfic -l'entrada i la butaca a 3 pessetes; la general, a 60 cèntims- fou la quantitat de 1.107,30 pessetes, incloses les 700 cedides per Borràs, corresponents als honoraris de la funció.

 


Retrat de Margarida Xirgu.

Foto "Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena" de Francesc Foguet.


<<Les meves alabances envers aquesta ciutat tan bonica serien poques. I a més de la ciutat`, em plau també el caràcter tan franc i senzill de la seva gent>>, confessà Margarida Xirgu a Josep Arimont Boix en una entrevista publicada a "Joventut" el 20 de setembre de 1924. Margarida Xirgu comprà una casa a Badalona al carrer Santa Madrona nº 118 a vora mar, el 17 de novembre de 1922. Era una casa de pescadors davant de la via del tren i de la platja. Més tard el 29 de juliol de 1924 també comprà una casa al carrer Santa Maria nº 124 i va unir les dos cases, doncs una està a continuació de l'altre, prenent la casa final la longitud de 40 m de un carrer a l'altre, per una amplada de 5 m aproximadament. Les cases van ser comprades per que la seva mare Pepeta Xirgu i Polls millorés de salut, doncs Barcelona, on vivia, era poc recomanable per ella. A damés si hi vivien la seva mare i el seu germà Miquel amb la seva família, quan fes temporada de teatre a Barcelona -donat que Badalona està a prop, a 15 km de la ciutat- podria allotjar-se i seria més còmode en lloc d'anar a un hotel a Barcelona i per afegit es trobaria en família. En principi la casa davant del mar seria per la Xirgu, el seu marit Josep Arnall i els seus hostes i la de darrere per la seva família. Així és com el 28 d'agost de 1925 s'empadronà al carrer Santa Madrona 118, de Badalona, es donà baixa del padró d'habitants de Barcelona i alternà l'estadia en aquesta casa amb la del pis del número 86, principal 2ª, 1ª porta, del carrer Bailèn que tenia llogat a Barcelona, també per a ella i la seva família.

Així doncs el cens badaloní de 1925, s'hi consignà que Margarida Xirgu compartia la casa del carrer Santa Madrona amb el seu marit, Josep Arnall i Melero, que tenia la mateixa edat que ella, i bona part de la família Xirgu: la mare vídua, Pepeta Subirà Polls de 57 anys; el seu germà Miquel, de 33; la dona d'aquest, Pepeta Rico i Mingarro, valenciana d'Alberique, de 28, i els fills de tots dos: Margarida, de 12 anys; Salvador, de 8, i Roser d'un.

El 30 de juny de 1927, Margarida Xirgu tornà a Badalona presentant "La ermita, la fuente y el río" d'Eduardo Marquina al Teatre Guimerà, a benefici de les obres de la Casa d'Empar. La revista "Joventut" anotà que l'obra triomfava diàriament al Teatre Goya de Barcelona i que havia merescut els elogis unànimes de la crítica i del públic. A parer de "Joventut", cap badaloní amant del teatre no podia deixar d'assistir, doncs, al Guimerà <<per rendir tribut a l'art, a la bellesa i al gest de Margarida Xirgu, que vol demostrar el carinyo i la simpatia que sent per nostra ciutat, contribuint amb son treball inimitable a les obres de la Casa d'Empar, hostatge dels vellets desvalguts>>.

 


Margarida Xirgu a la platja de Badalona el 1930.

Foto Arxiu Museu de Badalona


El diumenge 22 d'octubre de 1933, Margarida Xirgu a instàncies d'Enric Borràs va ser proclamada filla adoptiva per la corporació municipal de Badalona. Al saló de Sessions de l'Ajuntament, ple de gom a gom, tingué lloc l'acte, en el que també es van lliurà a Margarida i a Enric Borràs la Medalla de la Ciutat. Presidí la sessió, l'alcalde Josep Casas i Costa, que estigué acompanyat, en la taula presidencial, per Mariano Solá, tinent de la Guàrdia Civil i Pere Sánchez, en representació del Sometent. Entre el públic hi havia la majoria dels consellers de l'Ajuntament, el mestre Pompeu Fabra, les personalitats locals més conspícues i els representants de les entitats badalonines. Durant els parlaments, Borràs agraí l'homenatge que li havien dispensat els convilatans i declarà que la distinció concedida a la Xirgu era un dels goigs més grans de la seva vida, perquè honorava els badalonins i els catalans: <<Ella és l'actriu més moderna en el més ampli sentit de la paraula; la intèrpret genial per naturalesa i per educació; la dels matisos sentimentals més subtils>> ("Sol Ixent"). Profundament emocionada, Margarida Xirgu regracià de tot cor el nomenament de filla adoptiva, digué -glossant els versos de "L'emigrant"- que el seu anhel era morir a la ciutat que tant l'estimava i assegurà que allò que li plaïa encara més, era comprovar que el poble català, amb el seu seny tradicional, sabia comprendre i valorar l'art, un mèrit que se sentia orgullosa de proclamar arreu. Abans de l'àpat d'homenatge, Margarida Xirgu i Enric Borràs visitaren l'estudi de la nova emissora Ràdio Badalona, des de la qual adreçaren unes paraules de salutació als radiooients de la ciutat. Borràs hi recità la rondalla "El ferrer de tall" de Frederic Soler, mentre que Margarida, amb gran domini i sentiment, recità el poema "El filador d'or" de Jacint Verdaguer. El banquet se celebrà al restaurant Miramar, amb l'assistència d'uns 125 comensals. Quan arribaren els brindis, Borràs remarcà que el poble català sabia escollir els fills que, tot aplegant-se els sentiments, el pregonaven arreu amb el seu art. Com a corol·lari de l'homenatge, el dimecres 25 d'octubre, tingué lloc una gran funció de gala al Teatre Zorrilla, que s'omplí a vessar, fins al punt que alguns badalonins es quedaren al carrer. Els dos artistes hi interpretaren els personatges de Rosa i Marçal de "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà, acompanyats dels actors de la Companyia Terradas-Casas, instigadora amb Borràs de l'homenatge oficial. El repartiment acompayant va ser: Tomasa (Sra. Masriera), Quirse (Amadeu Mateu), Gepa (J. Clapés), Badori (Camil Costa), Calau (Manel Dalmau) i Xic (Luís Company). Naturalment, la premsa badalonina es vanaglorià del fet que, gairabé trenta anys enrere, l'entitat "Gent Nova" hagués conviscut hores felicíssimes amb una aficionada joveneta que ara tornava a la ciutat com <<la millor actriu espanyola>>. La concessió de la Medalla de la Ciutat a Margarida Xirgu i Enric Borràs demostrava, com reconeixia "El Eco de Badalona", que el consistori havia fet justícia, tot interpretant <<el sentit unànime de la ciutat>>: el nomenament de l'actriu com a filla adoptiva -al mateix temps que n'era considerat Pompeu Fabra, l'ordenador de la llengua catalana- evidenciava també la satisfacció que sentien, en qualitat de badalonins, per poder tenir com a conciutadana <<aquesta eminent artista que es va començar a formar a casa nostra i que ha escalat els cims de l'escena catalana i espanyola>>. Des de les mateixes pàgines del setmanari "El Eco de Badalona", el poeta local Vicenç Dauder dedicà un poema a tots dos actors que duia per títol "A Margarida Xirgu i Enric Borràs" i que començava amb aquests entonats versos:
<<Dama Margarida, cavaller Enric
Superba Medea, genial Manelic,
Fills d'aquesta noble terra catalana
sou els emissaris del nostre esperit>>

 

Programa de l' homenatge Xirgu-Borràs.

Foto Museu de Badalona


Quan la Xirgu i Borràs encara feien tàndem artístic, el 20 de juny de 1934, tots dos actors participaren en la sessió extraordinària organitzada per l'Associació de la Premsa de Badalona, en què es representà "Samuel" de Josep Navarro i Costabella, per la Companyia d'Enric Lluelles, al Teatre Zorrilla. Acompanyada de Borràs, Margarida hi llegí poemes d'Ignasi Iglesias ("La pomera vella" i "Els llenyataires"), de Joan Maragall ("La sardana") i de Frederic Soler ("La balada del ferrer de tall"). La seva presència endiumenjava encara més la festa de la premsa, un dels esdeveniments artístics més remarcables de la ciutat. Els entreactes foren amenizats pel Quintet Badalona, que acompanyà Raquel Meller en el recital de cançons; la sala fou perfumada per la casa Ariel, i el vestíbul gaudí dels adornaments de la jardineria Tramunts.
Un mes més tard, el 17 de juliol de 1934, la Compañía Xirgu-Borràs, tornà a Badalona per reposar "El ferrer de tall" de Frederic Soler, en la segona sessió dels Amics del Teatre de Badalona celebrada al Zorrilla. La crítica badalonina es mostrà unànimement elogiosa amb la seva filla adoptiva: <<Margarida Xirgu estigué com mai, desempenyant el rol de la baronessa, en féu una creació inigualable>> ("Sol Ixent"); <<el que més sobresortí de l'execució de l'obra fou Margarida Xirgu en la interpretació de la baronessa, on ens mostrà les grans qualitats artístiques que posseeix>> ("Amunt"); <<Margarida Xirgu donà un relleu i vigorositat extraordinària al paper de baronessa, ple de vida, fent vibrar d'emoció davant del seu art inimitable>> ("El Eco de Badalona").
De resultes dels fets d'octubre de 1934, després que el President Companys proclamés la República Catalana el 6 d'octubre i en els que el governador militar, el general Batet, es negà a acatar les ordres de la Generalitat i amb les seves tropes sufocà l'intentona catalanista; Manuel Azaña que es trobava a Barcelona va ser detingut al dia següent, acusat de complicitat amb el cop revolucionari i va ser empresonat al port de Barcelona junt amb l'exministre i amic seu Santiago Casares Quiroga, en els vaixells de guerra Cadiz i Sánchez Barcáiztegui; Margarida Xirgu oferí la seva casa del carrer Santa Madrona de Badalona, perquè hi poguessin sojornar durant una temporada, les dues amigues il·lustres que tenien els marits empresonats: Dolores de Rivas Cherif, l'esposa d'Azaña i germana de Cipriano en aquells moments director artístic de la Compañía Xirgu-Borràs, i Gloria Pérez, la muller de Casares Quiroga. Margarida també va brindar a Cipriano la seva casa, perquè hi fes una estada, mentre era objecte de les invectives de la dreta més integrista. Quan foren alliberats Casares Quiroga i Azaña, el 28 de desembre de 1934, també s'hi hostatjaren en aquesta casa, uns dies per descansar abans d'emprendre el retorn a Madrid. A Azaña, un dels artífexs més significants de la República, els pescadors badalonins li enviaven cistells plens de peixos triats i, a la seva dona, li trametien anònimament rams de flors. Els amics i els simpatitzants de fora li remetien obsequis i, els dies de festa, la casa era el centre d'una inacabable processó de visitants, alguns dels quals volien comprovar in situ si aquell era l'home ferotge que alguns volien fer creure. No hi havia cap intencionalitat política en l'acollida que dispensà Margarida Xirgu als seus amics Lola, Gloria, Cipriano, Santiago i Manuel, sinó una sincera mostra d'hospitalitat que, amb malícia, els sectors d'extrema dreta van tenir per a un <<delicte polític>>. En el cas d'Azaña, pel qual Margarida mostrava una veneració fora mida, tot i que havien coincidit al teatre i es convidaven de tant en tant a dinar plegats, passà un fet curiós al produir-se el moviment revolucionari. La mateixa nit de la detenció d'Azaña, el 7 de octubre, i sense que arribessin encara les notícies de la revolta de Barcelona, la Xirgu es despertà de sobte, molt afectada i nerviosa, a l'habitació de l'hotel de Saragossa on es trobava, i demanà al seu marit que avisés a qui fos perquè auxiliés l'expresident, al qual, en somnis havia vist en perill.
Abans d'embarcar cap a Amèrica el gener de 1936, Margarida Xirgu es presentà encara diverses vegades davant del públic badaloní en companyia de Federico García Lorca, que més d'un dia i de dos s'allotjà també, sobretot a la tardor de 1935, a la casa de davant del mar. El 13 d'octubre de 1935, l'Orfeó Badaloní celebrà una vetllada selecta en homenatge a la Xirgu i a Lorca, en què hi hagué una singular lectura de poemes: l'actriu hi recità "L'any mil" de Guimerà, el dramaturg "Muerte de Antoñito el Camborio", i Rivas Cherif "La vaca cega" de Maragall. Els socis de l'Orfeó Joan Rovira i Antoni Vives els lliuraren un ram de flors com a mostra d'agraïment. El 14 de novembre, la Compañía de Margarita Xirgu actuà al Teatre Cinema Nou per donar-hi a conèixer "Yerma" de García Lorca, dirigida per Cipriano de Rivas Cherif. Acabada la representació, Margarida prengué part també en un recital de poesies catalanes.

 

Programa de "Yerma" del 14 de novembre de 1935.

Foto "Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena" de Francesc Foguet.


Després de presentar-la a Mataró i Sabadell, la Xirgu oferí la peça lorquiana "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores", al Nou de Badalona, el 9 de gener de 1936. Segons el testimoni de Margarida recollit per Carles Sentis a "L'Instant" el 14 de gener, <<el tot Badalona era a la sala. Els fabricants de perfums i del famós anís, i el pescador amb la brusa d'hivern dels dies de "mudar". A tots els féu plorar la seva Margarida (els homes, utilitzant el mocador, feren veure que estaven refredats), interpretant un paper en el qual el poeta García Lorca es complagué a acumular totes les dissorts i totes les malaurances>>. Un cop acabada la funció, <<en l'escenari fred, petit i atapeït de cadires esventrellades>>, Margarida Xirgu anà encaixant les mans d'<<una corrua de conveïns que anaven passant per davant d'ella, afilerats com si acomiadessin un dol>>. Aquesta representació va ser la darrera que donaria a Badalona.

Com a veïna de Badalona i cap de casa, Margarida Xirgu representada per el seu germà Miquel, presentà, amb data del 30 d'abril de 1936, un full d'inscripció al Padró General d'Habitants de Badalona, en el qual ja figurava el seu nebot Miquel, de 3 anys que era l'únic de la família que, com és natural, encara no sabia llegir.


El text ha estat extret de: "Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena" de Francesc Foguet i Boreu


XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

 

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons