119. MARGARIDA XIRGU: EL TEATRE
D'AFICIONATS I BADALONA
El primer paper de Margarida
Xirgu va ser als 11anys, al 1899, amb un grup d'aficionats i de nena 3ª en
l'obra "La mort civil" de Paolo Giacometti, a la societat recreativa
cultural "El Niu Guerrer" de Barcelona, i hagué de posar-se talons
alts per semblar més gran del que realment era. Margarida va debutar oficialment
en el teatre d'aficionats a l'edat de 14 anys, el 1902, en el Salón Asiático
de Barcelona amb el drama en tres actes i en vers "El nuvi" de Josep
Feliu i Codina.
A començaments de 1903 Margarida Xirgu actuà
en "Don Álvaro o la força del sinó" d'Ángel
de Saavedra, Duque de Rivas, al Ateneu del districte cinquè de Barcelona.
En aquest any quan només tenia 15 anys, la seva dedicació vocacional
al teatre va fer un pas endavant decisiu al començar a actuar, com a intèrpret
de reforç, amb "Gent Nova" de Badalona, un elenc constituït
a redós de l'Agrupació Pàtria i Art del Centre Catalanista
(adherit a la Unió Catalanista). En el local de "Gent Nova",
que estava situat en el carrer del Canonge Baranera, cantonada al carrer de Sant
Francesc, uns joves aficionats representaven, en el petit teatre, obres de tota
mena. Treballar a Badalona, li resultava un martiri. Havia de sopar de pressa
per no perdre el tramvia d'anada i havia d'acabar ràpidament els assaigs
per no perdre el de retorn. Vida trista, mesquina, gairebé sòrdida!
Tot ho oblidava quan s'aixecava el teló i les llums de l'escenari la il·luminaven.
En aquells moments la vida li semblava bella i se sentia feliç. Quan Margarida
Xirgu començà a col·laborar amb "Gent Nova" feia
poc que aquest elenc havia iniciat la seva singladura. Va ser el 6 de març
de 1904, el programa incloïa com era habitual, dues obres: "La reclosa"
d'Ignasi Iglesias i "L'alegria que passa" de Santiago Rusiñol.
Abans que hi col·laborés la jove Xirgu, la companyia d'aficionats
havia incorporat al seu repertori obres d'autors catalans com ara Frederic Soler,
Josep M. Arnau, Àngel Guimerà, Ignasi Iglesias, Santiago Rusiñol,
Albert Llanas, Adrià Gual o Josep Pous i Pagès, com també
excepcionalment, algun dramaturg estranger, com Henrik Ibsen amb "Espectres",
que fins i tot dugueren a Barcelona. En poc temps, "Gent Nova" es convertí
en una companyia de referència per al teatre amateur català, que
ben poc podia pensar, en aquells moments, que acollia una adolescent que es convertiria,
anys a venir, en l'actriu catalana més universal.
Treballà paralelament
en diferents societats d'aficionats com: els Ateneus del districte segon i del
districte cinquè, el Ateneu de l'esquerra de l'eixample, el Cercle de Propietaris
de Gracia,... El 28 de juny de 1905 Margarida interpretà en el Ateneu Obrer
del districte segon -al carrer Mercaders, 38- tres obres d'autors catalans: el
drama en un acte "Joventut" d'Ignasi Iglésias, amb el següent
repartiment: Ció (Srta. Xirgu), Rita (Sra. Vidal), Lari (Sr. Furquet),
Cebrià (Sr. Vilallonga), Meleior (Sr. Castelló), Isidre (Sr. Solà)
i Vicens (Sr. Creus); el drama en tres actes "Mossèn Janot" d'Àngel
Guimerà amb el següent repartiment: Rosó (Srta. Xirgu), Teresona
(Sra. Cervera), Paula (Sra. Vidal), Climenta (Srta. Venancio), Felipa (Srta. Virgili),
Pascuala (Srta. Roca), Mossen Janot (Sr. Guildo), Toni (Sr. Furquet), Lorensó
(Sr. Castelló), Jordi (Sr. Solà), Hilari (Sr. Vilallonga), Lluch
(Sr. Creus), Silvestre (Sr. Gelabert) i Matias (Sr. Torrens); i un diàleg
d'Antoni Ferrer i Codina "Un cop de teles", en el que actuà amb
Josep Arnall, qui al setembre de 1910 seria el seu primer marit. El 1 de novembre
de 1905, diada de Tots Sants, va actuar amb "Gent Nova", el programa
incloïa: "El pati blau" de Santiago Rusiñol, la més
important i "L'himne d'en Riego" de Pau Parellada, com a complement
de la vetllada. La premsa badalonina no destacà encara la jove actriu del
conjunt: el seu nom apareixia al costat d'altres intèrprets vingudes de
Barcelona, per enfortir la nòmina de l'elenc d'aficionats badaloní.
Programa del 28 de juny de 1905.
Foto Fons
Antonina Rodrigo
La incorporació
d'intèrprets provinents de Barcelona, que en els anuncis de les representacions
eren especialment destacats, denotava que la companyia amateur badalonina havia
aconseguit, amb la direcció de Joaquim Casas, un cert prestigi entre els
elencs d'aficionats. Altres fonts apunten que a Badalona, per aquell temps, hi
havia molta afició al teatre i que els actors badalonins quan posaven una
obra en escena, es veien obligats a fer venir de Barcelona, una actriu aficionada
o professional, doncs es donava el cas que les famílies de Badalona, per
pobres que fossin, no permetien a les noies que actuessin amb els actors locals.
Tal com apuntava Jordi Català en les pàgines del setmenari "Gent
Nova" del 17 de març de 1906, després de dues temporades, el
quadre dramàtic de l'Agrupació Pàtria i Art ja era una realitat
consolidada: no únicament integrava joves <<de voluntat conscient
i d'un coneixement artístic envejable>>, sinó que havia donat
mostres de la seva vàlua, escenificant "La mare eterna" i "Joventut"
d'Iglesias, "El pati blau" de Rusiñol, "Misteri de dolor"
de Gual, "La morta" de Pompeu Crehuet, o "Espectres" d'Ibsen.
No eren, per tant, simples aficionats: podien merèixer el grau d'<<enamorats
de l'art teatral de la nostra terra>>, com manifestava joiosament Jordi
Català.
Durant els primers mesos de 1906, Margarida Xirgu prengué
part també en algunes de les sessions de "Gent Nova", celebrades
generalment el diumenge a la tarda, en les quals sovint es combinava una obra
principal amb una altra més breu i de caràcter còmic: "Mal
pare!" de Josep Roca i Roca, i "Les bodes d'en Cirilo" d'Emili
Vilanova, el 6 de gener; "Lo plet d'en Baldomero" també de Roca
i Roca i "El carro del vi" de Ramon Ramon i Vidales, el 21 de gener
-en què ja començà a tenir un tracte especial com a "senyoreta
Xirgu"- o "Toreros d'hivern" i "Gallina vella fa bon caldo"
totes dues d'Antoni Ferrer i Codina, el 18 de febrer. No hi devia fer cap paper
prou rellevant, perquè la crítica local no li va dedicar ni una
ratlla. Així i tot, era ben revelador que Margarida Xirgu hagués
estat reclamada per una companyia d'aficionats que cada vegada prenia més
volada. Si més no, volia dir que havia adquirit un renom en l'escena amateur
barcelonina.
La jove actriu tingué la seva primera actuació
destacada dins de l'agrupació "Gent Nova" en l'obra "Tristos
amors" de Giuseppe Giacosa, que s'estrenà el 19 de març, dia
de sant Josep, de 1906, al Centre Catalanista badaloní, en una traducció
de Miquel Balmas. Margarida va fer el paper d'Emma, la dona que, dolorosament,
sacrifica el seu gran amor per la filla estimada. De la representació,
el crític de "Gent Nova", Jordi Català, n'inferí
que <<la senyoreta Xirgu va ser l'artista de sempre en el final del segon
i tot el tercer acte>>, mentre que a les acaballes de l'obra <<estigué
sublim>>.
Els començaments, de fet, no van ser fàcils.
Quan Margarida Xirgu tornà a col·laborar amb "Gent Nova",
en el marc d'unes vetllades teatrals que aquesta companyia feia al Teatro Espanyol
de Badalona, la seva interpretació de "El pati blau" de Rusiñol,
el 2 de juny de 1906, no convencé gaire a la crítica local, que
remarcà que <<la senyoreta Xirgu no ho féu tan bé com
la primera vegada, i sobretot en el primer acte abusà d'ingenuïtat>>.
Pocs dies després, el 9 de juny, participà en el repartiment de
"L'endemà de bodes" de Josep Pous i Pagès, en la qual
interpretà el seu paper <<amb carinyo>> segons "Gent Nova".
En canvi, a "El nuvi" de Feliu i Codina, representada el 14 de juny,
Margarida Xirgu excel·lí entre les actrius i tingué <<moments
feliços>> ("Gent Nova"). A primers de juliol, juntament
amb l'actor aficionat badaloní Josep Terradas, cooperà també
en la representació de "Maria Rosa" de Guimerà, al Centre
de la Unió Republicana, en benefici d'un obrer anomenat Cardús.
El setembre de 1906 actuà a "Maria del Carme" de Josep Feliu
i Codina en el teatre d'aficionats del carrer Santa Rosa de Barcelona.
Margarida Xirgu actuant de ben joveneta.
Foto Mundo Ibérico de Màrius Verdaguer
Gairebé
de manera imperceptible, Margarida Xirgu anà prenent posició en
les seves actuacions amb "Gent Nova" durant la temporada 1906-1907.
El 30 de setembre, col·laborà en la reposició de "Batalla
de reines" de Frederic Soler, que inaugurà la nova temporada teatral
de la secció dramática del centre catalanista badaloní. La
<<distinguida actriu>>, tal com se l'anomenava ja en la premsa local,
hi obtingué un èxit notable.
Margarida
Xirgu actuant amb la formació "Gent Nova" de Badalona.
El
4 d'octubre de 1906 estrenà "Teresa Raquin" d'Émile Zola
traduït per Juli Vallmitjana i Rafael Moragas, en el Cercle de Propietaris
de Gracia. "Teresa Raquin" va ser el personatge amb el que Margarida
va entrar per la porta gran de l'escena.
L'11 de novembre, Margarida Xirgu
participà en l'estrena de "Dintre la gàbia" d'Emili Tintorer
i Frederic Pujulà i Vallès, i en la representació de "La
cosina de la Lola" de Francesc Xavier Godó, completades amb "La
teta gallinaire" de Francesc Camprodon i "Sirena" d'Apel·les
Mestres. La premsa local es referí a <<l'aplaudida>> o a <<la
notable actriu senyoreta Xirgu>>. La jove intèrpret es va fer notar
també en la interpretació <<excel·lent>> de "Gira-sol"
d'Ignasi Iglesias, el 9 de desembre; l'endemà d'haver debutat professionalment
en el Teatre Romea amb l'obra d'Ángel Guimerà "Mar i Cel".
Dies més tard, el 14 de desembre, actuà en l'obra d'Adrià
Gual "Els pobres menestrals". També en el Teatre Romea, representà
obres del repertori de la companyia i alguns estrenes com "La ciutadana cigala"
de P. Marqués i "De Barcelona a Arenys" de Pau Parellada.
Després de la seva incorporació al Teatre Romea, la presència
de Margarida Xirgu en els repartiments de "Gent Nova" es va fer cada
vegada més espaiada fins a limitar-se a funcions molt excepcionals. Des
de aleshores Margarida va col·laborar com a actriu professional de reforç,
de tant en tant, amb societats recreatives, com amb "Gent Nova": el
3 de març de 1907 en "Cor d'Àngel" de Ramon Suriñach
o el 21 de juliol de 1907 en "Otel·lo" de William Shakespeare
i la comedieta "Mala nit!" de Josep Pous i Pagès, en la funció
extraordinària al Teatre Espanyol de Badalona.
Posteriorment, quan
ja era una de les actrius més prometedores de l'escena catalana, Margarida
Xirgu tornà a Badalona sobretot durant les tournées d'estiu o en
efemèrides especials. Com a integrant de la companyia del Teatre Principal
de Barcelona, dirigida per Enric Giménez, tornà a la ciutat de vora
mar a l'estiu de 1909, en què va dur al Teatre Zorrilla "Els mentiders",
el 3 de juny, i "Els hipòcrites", el 28 de juliol, totes dues
d'Henry Arthur Jones. La premsa badalonina no deixà de subratllar que la
companyia era integrada per <<la intel·ligent actriu, tan admirada
del nostre públic, la Margarida Xirgu>> ("Gent Nova").
Retrat de Margarida Xirgu.
Foto Arxiu Museu de Badalona
En la festa d'homenatge a
Àngel Guimerà que tingué lloc a Badalona, el primer dia de
la Festa Major d'estiu, el 14 d'agost de 1910, Margarida protagonitzà "El
fill del rei", secundada pels actors aficionats badalonins Josep Terradas
i Joaquim Casas, al Teatre Zorrilla. Al final del tercer acte, Guimerà
es veié obligat a sortir a l'escenari de la mà de la Xirgu. Els
espectadors aplaudiren, a peu dret, enmig d'un entusiasme grandiós. Guimerà
haguè d'eixir fins a sis vegades consecutives, reclamat per l'ovació
unànime del públic badaloní, tal com explicava gràficament
"Gent Nova". Margarida Xirgu tornà al Zorrilla de Badalona, el
12 de juliol de 1911 amb la companyia que encapçalava amb Enric Giménez.
Hi interpretà "Els zin-calós" de Juli Vallmitjana i "La
reina jove" de Guimerà, dos dels èxits de la temporada 1910-1911
del Teatre Principal de Barcelona. En el paper de la reina Alèxia, la Xirgu
es distinguí sobretot quan interpretava <<escenes exquisides de naturalitat
i ingenuïtat>> ("Sol Ixent"). L'actriu havia fet gala dels
dots excel·lents de què gaudia per <<brillar como astro de
primera magnitud en la escena de nuestro teatro catalán, ya que su temperamento
artístico, de identificación del personaje que debe encarnar, la
hacen sentir, y en lógica consecuencia vivir, la realidad de lo que llevó
a la escena el poeta. Hizo una "Alèxia" deliciosa, imprimiendo
al tipo toda la fuerza escénica necesaria>> ("El Eco de Badalona").
Margarida Xirgu protagonitzant "La reina jove"
d'Àngel Guimerà.
Foto
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
El
10 de juliol de 1912, Margarida Xirgu actuà novament a Badalona, aquesta
vegada amb "La dama de les camèlies" d'Alexandre Dumas, a la
Sala Picarol, i tornà a convèncer i a entusiasmar als espectadors
badalonins. La crítica local remarcà la seva interpretació
excel·lent en <<su amatorio papel>> ("El Eco de Badalona").
Ara bé, la presència de la Xirgu deixà un sentiment agredolç
de comiat, ja que era de domini públic que l'actriu catalana preparava
el primer viatge cap a Amèrica, per representar-hi teatre castellà,
una decisió personal que no admetia cap comentari al marge: <<A una
artista no se la pot declarar monument nacional i obligar-la a restar perpètuament
entre nosaltres>>, sentenciava, magnànim, el crític de "Gent
Nova".
Companyia
Dramàtica Catalana del Teatre Principal, temporada 1911-1912.
Foto Escena Catalana
Retrat
de Margarida Xirgu a la revista "Feminal" del 26 de gener de 1913.
Foto
"Feminal".
Quan
ja era una actriu de primera categoria en l'escena espanyola, la Xirgu visità
inesperadament Badalona, el 17 de juliol de 1918, per participar, al Teatre Picarol,
en una funció organitzada per la companyia Josep Terradas-Joaquim Casas,
dos dels seus companys de joventut en la seva carrera artística com a amateur.
Cada vegada, però, les seves actuacions a la ciutat foren més espaiades.
Amb la Compañía Xirgu-Borràs, Margarida oferí, el
5 de juliol de 1920, al mateix Picarol "El adversario" d'Alfred Capus,
en una funció en benefici de la Junta de Protecció a la infantesa
i extinció de la recapta pública. El resultat benèfic -l'entrada
i la butaca a 3 pessetes; la general, a 60 cèntims- fou la quantitat de
1.107,30 pessetes, incloses les 700 cedides per Borràs, corresponents als
honoraris de la funció.
Retrat de Margarida Xirgu.
Foto
"Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena"
de Francesc Foguet.
<<Les meves alabances envers
aquesta ciutat tan bonica serien poques. I a més de la ciutat`, em plau
també el caràcter tan franc i senzill de la seva gent>>, confessà
Margarida Xirgu a Josep Arimont Boix en una entrevista publicada a "Joventut"
el 20 de setembre de 1924. Margarida Xirgu comprà una casa a Badalona al
carrer Santa Madrona nº 118 a vora mar, el 17 de novembre de 1922. Era una
casa de pescadors davant de la via del tren i de la platja. Més tard el
29 de juliol de 1924 també comprà una casa al carrer Santa Maria
nº 124 i va unir les dos cases, doncs una està a continuació
de l'altre, prenent la casa final la longitud de 40 m de un carrer a l'altre,
per una amplada de 5 m aproximadament. Les cases van ser comprades per que la
seva mare Pepeta Xirgu i Polls millorés de salut, doncs Barcelona, on vivia,
era poc recomanable per ella. A damés si hi vivien la seva mare i el seu
germà Miquel amb la seva família, quan fes temporada de teatre a
Barcelona -donat que Badalona està a prop, a 15 km de la ciutat- podria
allotjar-se i seria més còmode en lloc d'anar a un hotel a Barcelona
i per afegit es trobaria en família. En principi la casa davant del mar
seria per la Xirgu, el seu marit Josep Arnall i els seus hostes i la de darrere
per la seva família. Així és com el 28 d'agost de 1925 s'empadronà
al carrer Santa Madrona 118, de Badalona, es donà baixa del padró
d'habitants de Barcelona i alternà l'estadia en aquesta casa amb la del
pis del número 86, principal 2ª, 1ª porta, del carrer Bailèn
que tenia llogat a Barcelona, també per a ella i la seva família.
Així
doncs el cens badaloní de 1925, s'hi consignà que Margarida Xirgu
compartia la casa del carrer Santa Madrona amb el seu marit, Josep Arnall i Melero,
que tenia la mateixa edat que ella, i bona part de la família Xirgu: la
mare vídua, Pepeta Subirà Polls de 57 anys; el seu germà
Miquel, de 33; la dona d'aquest, Pepeta Rico i Mingarro, valenciana d'Alberique,
de 28, i els fills de tots dos: Margarida, de 12 anys; Salvador, de 8, i Roser
d'un.
El 30 de juny de 1927, Margarida Xirgu tornà a Badalona
presentant "La ermita, la fuente y el río" d'Eduardo Marquina
al Teatre Guimerà, a benefici de les obres de la Casa d'Empar. La revista
"Joventut" anotà que l'obra triomfava diàriament al Teatre
Goya de Barcelona i que havia merescut els elogis unànimes de la crítica
i del públic. A parer de "Joventut", cap badaloní amant
del teatre no podia deixar d'assistir, doncs, al Guimerà <<per rendir
tribut a l'art, a la bellesa i al gest de Margarida Xirgu, que vol demostrar el
carinyo i la simpatia que sent per nostra ciutat, contribuint amb son treball
inimitable a les obres de la Casa d'Empar, hostatge dels vellets desvalguts>>.
Margarida Xirgu a la platja de Badalona el 1930.
Foto
Arxiu Museu de Badalona
El diumenge 22 d'octubre de 1933,
Margarida Xirgu a instàncies d'Enric Borràs va ser proclamada filla
adoptiva per la corporació municipal de Badalona. Al saló de Sessions
de l'Ajuntament, ple de gom a gom, tingué lloc l'acte, en el que també
es van lliurà a Margarida i a Enric Borràs la Medalla de la Ciutat.
Presidí la sessió, l'alcalde Josep Casas i Costa, que estigué
acompanyat, en la taula presidencial, per Mariano Solá, tinent de la Guàrdia
Civil i Pere Sánchez, en representació del Sometent. Entre el públic
hi havia la majoria dels consellers de l'Ajuntament, el mestre Pompeu Fabra, les
personalitats locals més conspícues i els representants de les entitats
badalonines. Durant els parlaments, Borràs agraí l'homenatge que
li havien dispensat els convilatans i declarà que la distinció concedida
a la Xirgu era un dels goigs més grans de la seva vida, perquè honorava
els badalonins i els catalans: <<Ella és l'actriu més moderna
en el més ampli sentit de la paraula; la intèrpret genial per naturalesa
i per educació; la dels matisos sentimentals més subtils>>
("Sol Ixent"). Profundament emocionada, Margarida Xirgu regracià
de tot cor el nomenament de filla adoptiva, digué -glossant els versos
de "L'emigrant"- que el seu anhel era morir a la ciutat que tant l'estimava
i assegurà que allò que li plaïa encara més, era comprovar
que el poble català, amb el seu seny tradicional, sabia comprendre i valorar
l'art, un mèrit que se sentia orgullosa de proclamar arreu. Abans de l'àpat
d'homenatge, Margarida Xirgu i Enric Borràs visitaren l'estudi de la nova
emissora Ràdio Badalona, des de la qual adreçaren unes paraules
de salutació als radiooients de la ciutat. Borràs hi recità
la rondalla "El ferrer de tall" de Frederic Soler, mentre que Margarida,
amb gran domini i sentiment, recità el poema "El filador d'or"
de Jacint Verdaguer. El banquet se celebrà al restaurant Miramar, amb l'assistència
d'uns 125 comensals. Quan arribaren els brindis, Borràs remarcà
que el poble català sabia escollir els fills que, tot aplegant-se els sentiments,
el pregonaven arreu amb el seu art. Com a corol·lari de l'homenatge, el
dimecres 25 d'octubre, tingué lloc una gran funció de gala al Teatre
Zorrilla, que s'omplí a vessar, fins al punt que alguns badalonins es quedaren
al carrer. Els dos artistes hi interpretaren els personatges de Rosa i Marçal
de "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà, acompanyats dels actors
de la Companyia Terradas-Casas, instigadora amb Borràs de l'homenatge oficial.
El repartiment acompayant va ser: Tomasa (Sra. Masriera), Quirse (Amadeu Mateu),
Gepa (J. Clapés), Badori (Camil Costa), Calau (Manel Dalmau) i Xic (Luís
Company). Naturalment, la premsa badalonina es vanaglorià del fet que,
gairabé trenta anys enrere, l'entitat "Gent Nova" hagués
conviscut hores felicíssimes amb una aficionada joveneta que ara tornava
a la ciutat com <<la millor actriu espanyola>>. La concessió
de la Medalla de la Ciutat a Margarida Xirgu i Enric Borràs demostrava,
com reconeixia "El Eco de Badalona", que el consistori havia fet justícia,
tot interpretant <<el sentit unànime de la ciutat>>: el nomenament
de l'actriu com a filla adoptiva -al mateix temps que n'era considerat Pompeu
Fabra, l'ordenador de la llengua catalana- evidenciava també la satisfacció
que sentien, en qualitat de badalonins, per poder tenir com a conciutadana <<aquesta
eminent artista que es va començar a formar a casa nostra i que ha escalat
els cims de l'escena catalana i espanyola>>. Des de les mateixes pàgines
del setmanari "El Eco de Badalona", el poeta local Vicenç Dauder
dedicà un poema a tots dos actors que duia per títol "A Margarida
Xirgu i Enric Borràs" i que començava amb aquests entonats
versos:
<<Dama Margarida, cavaller Enric
Superba Medea, genial Manelic,
Fills d'aquesta noble terra catalana
sou els emissaris del nostre esperit>>
Programa
de l' homenatge Xirgu-Borràs.
Foto Museu
de Badalona
Quan la Xirgu i Borràs encara feien
tàndem artístic, el 20 de juny de 1934, tots dos actors participaren
en la sessió extraordinària organitzada per l'Associació
de la Premsa de Badalona, en què es representà "Samuel"
de Josep Navarro i Costabella, per la Companyia d'Enric Lluelles, al Teatre Zorrilla.
Acompanyada de Borràs, Margarida hi llegí poemes d'Ignasi Iglesias
("La pomera vella" i "Els llenyataires"), de Joan Maragall
("La sardana") i de Frederic Soler ("La balada del ferrer de tall").
La seva presència endiumenjava encara més la festa de la premsa,
un dels esdeveniments artístics més remarcables de la ciutat. Els
entreactes foren amenizats pel Quintet Badalona, que acompanyà Raquel Meller
en el recital de cançons; la sala fou perfumada per la casa Ariel, i el
vestíbul gaudí dels adornaments de la jardineria Tramunts.
Un
mes més tard, el 17 de juliol de 1934, la Compañía Xirgu-Borràs,
tornà a Badalona per reposar "El ferrer de tall" de Frederic
Soler, en la segona sessió dels Amics del Teatre de Badalona celebrada
al Zorrilla. La crítica badalonina es mostrà unànimement
elogiosa amb la seva filla adoptiva: <<Margarida Xirgu estigué com
mai, desempenyant el rol de la baronessa, en féu una creació inigualable>>
("Sol Ixent"); <<el que més sobresortí de l'execució
de l'obra fou Margarida Xirgu en la interpretació de la baronessa, on ens
mostrà les grans qualitats artístiques que posseeix>> ("Amunt");
<<Margarida Xirgu donà un relleu i vigorositat extraordinària
al paper de baronessa, ple de vida, fent vibrar d'emoció davant del seu
art inimitable>> ("El Eco de Badalona").
De resultes dels
fets d'octubre de 1934, després que el President Companys proclamés
la República Catalana el 6 d'octubre i en els que el governador militar,
el general Batet, es negà a acatar les ordres de la Generalitat i amb les
seves tropes sufocà l'intentona catalanista; Manuel Azaña que es
trobava a Barcelona va ser detingut al dia següent, acusat de complicitat
amb el cop revolucionari i va ser empresonat al port de Barcelona junt amb l'exministre
i amic seu Santiago Casares Quiroga, en els vaixells de guerra Cadiz i Sánchez
Barcáiztegui; Margarida Xirgu oferí la seva casa del carrer Santa
Madrona de Badalona, perquè hi poguessin sojornar durant una temporada,
les dues amigues il·lustres que tenien els marits empresonats: Dolores
de Rivas Cherif, l'esposa d'Azaña i germana de Cipriano en aquells moments
director artístic de la Compañía Xirgu-Borràs, i Gloria
Pérez, la muller de Casares Quiroga. Margarida també va brindar
a Cipriano la seva casa, perquè hi fes una estada, mentre era objecte de
les invectives de la dreta més integrista. Quan foren alliberats Casares
Quiroga i Azaña, el 28 de desembre de 1934, també s'hi hostatjaren
en aquesta casa, uns dies per descansar abans d'emprendre el retorn a Madrid.
A Azaña, un dels artífexs més significants de la República,
els pescadors badalonins li enviaven cistells plens de peixos triats i, a la seva
dona, li trametien anònimament rams de flors. Els amics i els simpatitzants
de fora li remetien obsequis i, els dies de festa, la casa era el centre d'una
inacabable processó de visitants, alguns dels quals volien comprovar in
situ si aquell era l'home ferotge que alguns volien fer creure. No hi havia cap
intencionalitat política en l'acollida que dispensà Margarida Xirgu
als seus amics Lola, Gloria, Cipriano, Santiago i Manuel, sinó una sincera
mostra d'hospitalitat que, amb malícia, els sectors d'extrema dreta van
tenir per a un <<delicte polític>>. En el cas d'Azaña,
pel qual Margarida mostrava una veneració fora mida, tot i que havien coincidit
al teatre i es convidaven de tant en tant a dinar plegats, passà un fet
curiós al produir-se el moviment revolucionari. La mateixa nit de la detenció
d'Azaña, el 7 de octubre, i sense que arribessin encara les notícies
de la revolta de Barcelona, la Xirgu es despertà de sobte, molt afectada
i nerviosa, a l'habitació de l'hotel de Saragossa on es trobava, i demanà
al seu marit que avisés a qui fos perquè auxiliés l'expresident,
al qual, en somnis havia vist en perill.
Abans d'embarcar cap a Amèrica
el gener de 1936, Margarida Xirgu es presentà encara diverses vegades davant
del públic badaloní en companyia de Federico García Lorca,
que més d'un dia i de dos s'allotjà també, sobretot a la
tardor de 1935, a la casa de davant del mar. El 13 d'octubre de 1935, l'Orfeó
Badaloní celebrà una vetllada selecta en homenatge a la Xirgu i
a Lorca, en què hi hagué una singular lectura de poemes: l'actriu
hi recità "L'any mil" de Guimerà, el dramaturg "Muerte
de Antoñito el Camborio", i Rivas Cherif "La vaca cega"
de Maragall. Els socis de l'Orfeó Joan Rovira i Antoni Vives els lliuraren
un ram de flors com a mostra d'agraïment. El 14 de novembre, la Compañía
de Margarita Xirgu actuà al Teatre Cinema Nou per donar-hi a conèixer
"Yerma" de García Lorca, dirigida per Cipriano de Rivas Cherif.
Acabada la representació, Margarida prengué part també en
un recital de poesies catalanes.
Programa
de "Yerma" del 14 de novembre de 1935.
Foto
"Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena"
de Francesc Foguet.
Després de presentar-la
a Mataró i Sabadell, la Xirgu oferí la peça lorquiana "Doña
Rosita la soltera o el lenguaje de las flores", al Nou de Badalona, el 9
de gener de 1936. Segons el testimoni de Margarida recollit per Carles Sentis
a "L'Instant" el 14 de gener, <<el tot Badalona era a la sala.
Els fabricants de perfums i del famós anís, i el pescador amb la
brusa d'hivern dels dies de "mudar". A tots els féu plorar la
seva Margarida (els homes, utilitzant el mocador, feren veure que estaven refredats),
interpretant un paper en el qual el poeta García Lorca es complagué
a acumular totes les dissorts i totes les malaurances>>. Un cop acabada
la funció, <<en l'escenari fred, petit i atapeït de cadires
esventrellades>>, Margarida Xirgu anà encaixant les mans d'<<una
corrua de conveïns que anaven passant per davant d'ella, afilerats com si
acomiadessin un dol>>. Aquesta representació va ser la darrera que
donaria a Badalona.
Com a veïna de Badalona i cap de casa,
Margarida Xirgu representada per el seu germà Miquel, presentà,
amb data del 30 d'abril de 1936, un full d'inscripció al Padró General
d'Habitants de Badalona, en el qual ja figurava el seu nebot Miquel, de 3 anys
que era l'únic de la família que, com és natural, encara
no sabia llegir.
El text ha estat
extret de: "Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena"
de Francesc Foguet i Boreu
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Creative Commons
