Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

120. MARGARIDA XIRGU 1929-1930

 

Margarida Xirgu va representar el 11 de gener de 1929 en el Teatro Fontalba de Madrid "El corazón manda" de Francis de Croisset i a l'endemà "Primerose" de Gaston Armand de Caillavet i Robert de Flers, traduïda per José Ignacio Alberti.
A principis de 1929 els actors madrilenys preparaven un homenatge a Jacinto Benavente, degut al fet que poc temps abans li havien prohibit l'estrena en el Teatro Eslava del drama "Para el cielo y los altares", l'acció del qual es centrava i es desenvolupava entre frares, ministres i reis. Un religiós, amb fama de santedat, cura a un príncep malalt. Més tard, quan el regne s'ha convertit en república, és elevat als altars. El govern del general Primo de Rivera va creure percebre en l'obra gèrmens revolucionaris. Quan, temps després, el dictador va llegir el drama i no va albirar en ell perill algun per a la seva política, es va fer pública una nota aclaridora i reivindicativa. Aprofitant la publicitat del succés, es va publicar en fulletó, en el diari "Informaciones" i una editorial va imprimir l'original. Aquest incident havia donat lloc, per mitjà de la premsa, a un plebiscit entorn de les obres del premi Nobel para designar la més popular. Va resultar elegida: "Los intereses creados". La Junta Directiva del Sindicat d'Autors va nomenar un comitè femení per a preparar l'homenatge. L'integraven les actrius: Margarida Xirgu presidenta del Sindicat, Loreto Prado, Leocadia Alba, Carmen Moragas, Catalina Bárcena, Pepita Díaz de Artigas, Carmen Díaz, María Palou, Irene López Heredia, Amparo F. Villegas, Consuelo Hidalgo, Antonia Herrero, Selica Pérez Carpio, María Lacalle, Dorín de Disso, Eloísa Muro, Adela Calderón, Blanca Pozas i Célia Gámez. A última hora la Xirgu es va veure obligada a renunciar a prendre part en l'acte, per la seva mala salut.
La Compañía Dramática de Margarita Xirgu es va presentar a Albacete des del 9 de febrer de 1929 fins al 14 del mateix mes. Les obres representades van ser: "Barro pecador", "Novelera" i Cristalina" dels germans Álvarez Quintero, "La ermita, la fuente y el río" d'Edurado Marquina, "El estudiante de Vich" de Josep Maria de Sagarra, "Más fuerte que el amor", "La noche iluminada", "La mariposa que voló sobre el mar" i "¡No quiero, no quiero!" de Jacinto Benavente, "Fedora" de Victorien Sardou i la adaptació de la novel·la de Juan Valera per Cipriano de Rivas Cherif "La reina del mundo: Pepita Jiménez". La companyia estava integrada per les actrius: Carmen Carbonell, Aurora García Alonso, Eugenia M. Illescas, María Larra, Pascuala Mesa, Julia Pachelo, a més de Margarida Xirgu com primera actriu i directora de la companyia i els actors: Alfonso Muñoz com primer actor, Fernando Fresno, Julio Gallego, José García, Francisco López Silva, Salvador Marín de Castro, Miguel Ortín, Luis Peña, Fernando Porredón i Elias Sanjuán. En una carta del 24 de febrer de 1929, Margarida va confiar a la seva amiga Pepita Juvé: <<Estuve bastante enferma en Madrid y cuando pude salir vine a Busot, cerca de Alicante, para reponerme, y he pasado sin trabajar un mes. Afortunadamente pude reanudar mi trabajo en Albacete el día 9 del corriente y voy encontrándome cada día un poco más fuerte>>. Dies abans havia escrit a la seva neboda i fillola Margarida: <<Estoy casi bien, pero la tos no se va del todo>>. Somiava ja amb el descans a Font Romeu i afegia: <<... Este año me hace más falta que nunca>>. Però abans l'esperava una sèrie ininterrompuda d'actuacions per províncies. Fins a primers de març estarà a Alacant. Després va a Alcoi. Des d'aquesta ciutat li detalla a la seva Margarideta els projectes immediats: <<Aquí termino mañana, voy lunes, martes y miércoles a Gandía; jueves vuelvo aquí a dar una última función. Desde el 14 al 19: Teatro Romea de Murcia. Del 20 al 24: Teatro Circo de Cartagena>>. Després a Sevilla. La primavera sevillana celebrava festa per partida doble: la Feria de abril i la inauguració de l'Exposició Iberoamericana. Amb aquest motiu es van traduir tres obres portugueses. La primera, "Entre fiestas" de Carlos de Selvagen, que Margarida va estrenar en el Teatro Cervantes, en la funció de gal·la del dia de l'obertura de l'exposició. Les altres van ser "Inimigos" de Victoriano Braga i "A conspiradora" de Mendoza Álvez.

 


Exemplar de "Pepita Jiménez" de Cipriano de Rivas Cherif, basada en la novel·la de Juan Valera. Any V, nº 183, 23 de febrer de 1929.

Foto I.E.S. Juan Antonio Fernández Pérez de Melilla

 

De Sevilla Margarida Xirgu es va traslladar a Granada, on era molt benvolguda. Les seves actuacions van ser acollides amb sincer entusiasme i sentida admiració. El 26 d'abril es va presentar en el Teatro Cervantes amb la comèdia "Más fuerte que el amor" de Jacinto Benavente. El repertori estava format per les obres: "La noche iluminada", "La princesa bebé", "¡No quiero, no quiero!" i "La mariposa que voló sobre el mar" també de Jacinto Benavente; "Novelera", "Cristalina" i "Barro pecador" dels germans Álvarez Quintero; "La reina del mundo: Pepita Jiménez" l'adaptación de la novel·la de Juan Valera per Cipriano de Rivas Cherif; "La vida es más" i "La ermita, la fuente y el río" d'Eduardo Marquina; "Primerose" de Gaston Armand de Caillavet i Robert de Flers traduïda per José Ignacio Alberti; "Fedora" de Victorien Sardou; "La niña de Gómez Arias" de Calderón de la Barca; i com no: "Mariana Pineda" de Federico García Lorca. García Lorca havia arribat a Granada per a assistir a l'estrena de la seva obra. A pesar de l'expectació que existia a Granada per conèixer l'obra del seu poeta, encara no s'havia presentat el drama en l'escenari dels fets. El vespra de l'estrena el cronista de "El Defensor de Granada" escrivia: <<¿Sería preciso añadir que esta jornada representa para los granadinos un verdadero acontecimiento?>>. A Federico li produïa <<verdadera tristeza>> veure el seu nom per les cantonades dels carrers de la seva Granada: <<Parece como si me arrancaran mi vida de niño -deia- y me encontrase lleno de responsabilidad en un sitio donde no quiero tenerla nunca y donde sólo anhelo estar en mi casa tranquilo, gozando de reposo y preparando obra nueva. Bastante suena mi nombre en otras partes. Granada ya tiene bastante con darme su luz y sus temas y abrirme la vena de su secreto lírico>>. A Granada l'estàtua de Mariana Pineda s'alça en el centre de la plaça del seu mateix nom. El 1929 l'envoltaven una caserna, el barri de la Virgen de las Angustias, aristocràtic i devot; la Manigua, lloc de sòrdids prostíbuls, i el Teatro Cervantes. Des del pedestal de la seva estampa l'heroïna va veure desfilar aquella nit a una Granada entusiasta que li rendia entranyable homenatge en l'obra del seu universal poeta. L'estrena del drama va aixecar en la ciutat una indescriptible revolada. El crític Narciso de la Fuente va escriure: <<Obra adentrada plenamente en el teatro poético, la belleza de los versos, plasmados en el más emotivo ambiente de bellísimas imágenes, compendia con inseparable acierto el tema episódico, dando nueva vida a la humanidad de los personajes que intervinieron en la real tragedia y escenificándose con un colorido acierto>>.
La salut de Margarida Xirgu es va tornar a ressentir. A l'arribar a Granada des de la temperada Sevilla va trobar mal temps. Sierra Nevada deixava sentir la seva proximitat amb un fred intensíssim, com ella mateixa contava a la seva família des de l'Hotel Casino Alhambra Palace, en una carta datada el 4 de maig de 1929:<<Me encontraba muy bien en Sevilla pero al llegar aquí hizo un tiempo horroroso: lluvia, granizo, nieve muy cerca, que se dejó sentir por un frío intensísimo y me parece que ha sido a este cambio tan brusco el poco de malestar que siento. Creo que no será nada, pues vuelve a hacer calor>>. Per aquests dies la colònia catalana va festejar la festa de Montserrat i Margarida va assistir amb ells a una missa que va celebrar un paisà. No obstant això <<el poco malestar>> que va sentir Margarida, estava contenta. Els joves avantguardistes de la cultura i l'art del Café Alameda, van organitzar un homenatge a Margarida Xirgu i a Federico García Lorca, el 5 de maig de 1929 amb motiu de l'estrena de "Mariana Pineda" en el Teatro Cervantes de Granada, amb un banquet a l'Hotel Casino Alhambra Palace, entre els que es trobaven: Manuel de Falla, Fernando de los Ríos, Antonio Gallego Burín, Ángel Barrios, José María Rodríguez Acosta, Manuel Fernández Montesinos, Hermenegildo Lanz, Gómez Arboleya,... Va tancar l'acte Federico que va enaltir l'art de l'actriu i entranyable amiga: <<Públicamente y en Granada, donde duerme su sueño de amor mi distinguida heroína, he de manifestarle mi agradecimiento y expresarle de manera fría y razonada la profunda admiración que siento por su labor en el teatro de nuestro país; porque ella es la actriz que rompe la monotonía de las candilejas con aires renovadores y arroja puñados de fuego y jarros de agua fría a los públicos adormecidos sobre normas apolilladas. Margarita tiene la inquietud del teatro, la fiebre de los temperamentos múltiples. Yo la veo siempre en la encrucijada de todas las heroínas, meta barrida por un viento oscuro donde la vena aorta canta como si fuera un ruiseñor. Son tres mil mujeres mudas las que la rodean: unas llorando, otras clavándose espinas en los senos desnudos, algunas pretendiendo arrancar una sonrisa a su cabeza de mármol, pero todas pidiéndole su cuerpo y su palabra... Por eso se vistió de Mariana Pineda. En la muchedumbre de las sombras poéticas, Mariana Pineda venía pidiendo justicia por boca de poeta. La rodearon de trompetas y ella es una lira. La igualaron con Judith y ella iba en la sombra buscando la mano de Julieta, su hermana. Ciñeron su garganta partida por el collar de la oda, y ella pedía el madrigal libertado. Cantaban todos el águila que parte de un aletazo la dura barra de metal y ella balaba mientras, como el cordero, abandonada de todos, era sostenida tan sólo por las estrellas. Yo he cumplido mi deber de poeta oponiendo una Mariana viva, cristiana y resplandeciente de heroísmo frente a la fría, vestida de forastera y librepensadora del pedestal. Margarita ha cumplido su deber de actriz llenando con su voz y su gesto apasionado la bella sombra desgraciada, médula y símbolo de la libertad. Los dos damos las gracias más efusivas por este cordial homenaje. Yo con un poco de vergüenza. Éste es el tercer o cuarto banquete que me ofrecen por este motivo, y me parece demasiado. Mi drama es obra débil de principiante, y aun teniendo rasgos de mi temperamento poético, no responde ya en absoluto a mi criterio sobre el teatro... Si algún día, si Dios me sigue ayudando, tengo gloria, la mitad de esta gloria será de Granada, que formó y moldeó esta criatura que soy yo: poeta de nacimiento y sin poderlo remediar. Ahora más que nunca necesito del silencio y la densidad espiritual del aire granadino para sostener el duelo a muerte que sostengo con mi corazón y con la poesía. Con mi corazón, para librarlo de la pasión imposible que destruye y de la sombra falaz del mundo que lo siembra de sol estéril; con la poesía, para construir, pese a ella, que se defiende como una virgen, el poema despierto y verdadero donde la belleza y el horror y lo inefable y lo repugnante vivan y se entrechoquen en medio de las más candentes alegrías. Mil gracias otra vez. Mil gracias a la maravillosa intérprete de Mariana Pineda y gracias en nombre de ella a vosotros>>.


En el mes de juliol Margarida va descansar a Font Romeu. El 4 de setembre de 1929 la Compañía Dramática de Margarita Xirgu va representar en el Teatro Benavente de Llanes, a Astúries, les obres: "La ermita, la fuente y el río" d'Eduardo Marquina, "Más fuerte que el amor" i "La princesa bebé" de Jacinto Benavente i "Marianela" de Benito Pérez Galdós, adaptada per els germans Álvarez Quintero. El 22 de novembre de 1929 Margarida Xirgu va representar en el Teatro Español de Madrid "El estudiante de Vich" de Josep Mª de Sagarra traduïda per Joaquín Montaner. Del 21 al 24 de febrer de 1930 la Compañía Dramática de Margarita Xirgu va representar les obres "Campo de armiño" i "Rosas de otoño" de Jacinto Benavente, "Los fracasados" d'Henri-René Lenormand en traducció de Joaquín Montaner, "Mariana Pineda" de García Lorca i "Santa Juana" de George Bernard Shaw. Integraven la companyia les actrius: Margarida Xirgu, Eugenia M. Illescas, Encarnación López Sevilla, Pascuala Mesa, Mimi Muñoz, Pilar Muñoz, Julia Pachelo, Josefina Santaularia, Eloísa Vigo i els actors: Alfonso Muñoz, Luis Alcaide, José Cañizares, Benito Cobeña, Luis Echaide, José García, Manuel Gómez, Alejandro Maximino, Miguel Ortín, Luis Peña i Fernando Porredón.

 

Retrat de Margarida Xirgu aparegut en premsa


La Compañía de Arte Moderno, de teatre independent, dirigida per Cipriano de Rivas Cherif, es va presentar a la temporada nomenada de San Juan de 1930 en el Teatre Romea de Barcelona, amb el drama d'honor "La moza del cántaro" de Lope de Vega. Margarida Xirgu, des d'una llotja, va assistir a la representació -amb una disposició escènica novíssima- i és va entusiasmar amb el tractament que Rivas Cherif va donar a la peça. A l'endemà el va convidar a passar el dia a la seva casa de Badalona, enfront del mar, i li va proposar la direcció de la seva companyia. El 26 de juliol de 1930 Margarida Xirgu va representar en el Teatro Español de Madrid "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas fill.

 

Retrat de Margarida Xirgu del 1930.

Foto Institut del Teatre de Barcelona


A l'iniciar la temporada de 1930-1931 en el Teatro Español -que va començar el 13 de setembre de 1930 i va acabar el 24 de febrer de 1931-, el nom de Rivas Cherif va aparèixer a la cartellera, al peu de la llista de la companyia, lloc que ocupava el càrrec de director a l'època. Margarida va representar la comèdia "La niña de Gómez Arias" de Pedro Calderón de la Barca adaptada per Eduardo Marquina, que havia respectat l'esperit original de l'obra, conservant tota la subtilesa poètica i lo fonamental de la construcció calderoniana, però conferint-li un alè nou i un ritme dinàmic, més d'acord amb la sensibilitat de l'època. És aquesta una particularitat del teatre clàssic que personificà Margarida: la fidelitat als texts originals, molt diferent a María Guerrero que representà versions gens respectuoses, tallant escenes, afegint trossos nous i reduint a unitat els actes, composts originàriament per quadres ràpids. Margarida Xirgu no va evitar les refundicions, però amb respecte al text original, no limitant el canvi de lloc en un mateix acte i declamant sense desaforada ampul·lositat amb harmonia i naturalitat. La Xirgu va passar llargues hores en el Museo del Prado i es va inspirar en el colorit, en la gràcia, en l'ambient dels grans mestres de l'època. Va modernitzar i va transformar els escenaris. Fora armatostes de cartró pintarrejats, bambolines i bastidors! Va simplificar la tramoia, conservant només els elements estrictament necessaris. L'escenari nu. Bastaven uns motius que suggerien l'ambient. Això va suposar una autèntica revolució, en un temps que el realisme es nodria de caxivatxes que envaïen materialment els escenaris. La neteja va ser general. Va fer desaparèixer també la conquilla de l'apuntador. La seva labor es limitava a ajudar als actors durant les hores d'assaig, ja que les obres no es representaven fins que no se sabien de memòria.
A continuació Margarida Xirgu va estrenar "La prudencia en la mujer" de Tirso de Molina, revisat i en part refós per Cristóbal de Castro, i amb decorats i figurins de vestuari dissenyats pel germà de l'actriu, Miquel Xirgu. El 16 d'octubre de 1930 Margarida Xirgu va estrenar en el Teatro Español la novel·la escènica en tres actes "Fortunata y Jacinta" de Benito Pérez Galdós centrada en set quadres: la compra de Pituso, doña Lupe la dels galls dindis, el convent de les Micaelas, el marit i don Joan, Severiana i Mauricia la dura, Guillermina verge i fundadora i Maxi resideix en les estrelles. Les escenografies realitzades per Salvador Bartolozzi per a "Fortunata y Jacinta" es van basar en els 7 espais o quadres dramàtics esmentats i van donar com resultat els següents quadres: la llar de Maximiliano i Fortunata, una habitació a casa de doña Guadalupe, el menjador de l'habitatge de doña Guillermina, el menjador de la família Santa Cruz, la cambra de la casa de veïnatge on agonitza Mauricia, la sala de visites de les Micaelas i l'habitació de la Cava de San Miguel. La crítica va ressaltar la capacitat d'Antonio Soler, Díez G. de las Amarillas i Enrique López Alarcón a extreure dels seus elements dramàtics, una acció refosa, i en tant que fos possible donar a aquests sortints episodis, una concatenació i unitat temàtica.

 

Escena de "Fortunata y Jacinta" de 1930.

Foto internet

 

Puntual va arribar la cita del Tenorio. Doña Inés, pura i simple, segons la Xirgu, conservava en l'actriu l'aroma d'ingenuïtat, la innocència i el candor que són clau del personatge. Cada any repetia el miracle d'emocionar, com només una actriu de la seva talla podia fer-ho, a un públic que se sabia de memòria aquells millors versos del seu paper.

 

Margarida Xirgu interpretant a doña Inés en "Don Juan Tenorio".

Foto Marçal Font i Espí

 

Margarida Xirgu el 14 de novembre de 1930 va estrenar en el Teatro Español de Madrid "La calle" d'Elmer L. Rice en adaptació de Juan Chabás. L'escenògraf Salvador Bartolozzi va emprar expressivament la luminotècnia, va utilitzar una immillorable disposició d'aparells de so (motors, sirenes, avions, ...) i va representar un carrer dels suburbis de Nova York on un complex entramat de bastides i estructures de fusta, permetien als actors treure el cap per les finestres de la façana de l'edifici. El 12 de desembre Margarida Xirgu va representar "La borrachera del sabio" de Francis de Curel traduïda per Eduardo Marquina.

El 22 de desembre de 1930, Margarida Xirgu va estrenar en el Teatro Español la més prodigiosa dramatúrgia sacramental dels nostres clàssics: "El gran teatro del mundo" de Calderón de la Barca, precedida el dia 20 de "El auto de las donas que Adán envió a Nuestra Señora", d'autor anònim. L'èxit de l'aute de Calderón va ser clamorós. Des que el teló va descobrir la grandiositat dels decorats de Sigfrido Burmann, els aplaudiments van ressonar espontanis i entusiastes. La posta en escena de "El gran teatro del mundo" suposava una novetat, i no només per tractar-se d'una obra que duia molt temps allunyada dels escenaris, sinó per la fondària moral dels seus simbòlics personatges.

 


Decorat del "Auto de las donas que envió Adán a Nuestra Señora" d'autor anònim, realitzat per Miquel Xirgu i representat en el Teatro Español de Madrid el 1930.

Fons familiar Xavier Rius Xirgu

 


Decorat del "Auto de les dones que envió Adán a Nuestra Señora" d'autor anònim, realitzat per Miquel Xirgu i representat en el Teatro Español de Madrid el 1930.

Fons familiar Xavier Rius Xirgu

 


Decorat del "Auto de las donas que envió Adán a Nuestra Señora" d'autor anònim, realitzat per Miquel Xirgu i representat en el Teatro Español de Madrid el 1930.

Fons familiar germans Xirgu Cortacans

 

Per Nadal el Coliseu municipal no va presentar la tradicional comèdia de màgia. El 24 de desembre de 1930 Margarida Xirgu va estrenar en el Teatro Español amb la companyia experimental "El Caracol", que dirigia Cipriano de Rivas Cherif, la farsa violenta en dos actes "La zapatera prodigiosa" de Federico García Lorca. L'obra constituïa una recreació d'un tema tradicional en el teatre espanyol, el del vell i la noia, que Federico presentava des d'una nova perspectiva: la possibilitat de l'existència de l'amor per sobre de diferències d'edat i caràcter. Margarida Xirgu va assumir el paper principal i el propi Lorca el paper de l'Autor, qui obre la representació amb la lectura del pròleg, vestit amb una cridanera capa d'estrelles. Van configurar la resta del repartiment: Alejandro Maximino (Zapatero), Matilde Fernández (Nen), José Cañizares (Alcalde), Fernando Porredón (Don Mirlo), Fernando Venegas (Mosso), Julia Pachelo, Mimí Muñoz i Pascuala Mesa (Veïnes). L'autor també va col·laborar en el muntatge de l'obra, dirigida per Rivas Cherif, i en les ambientacions musicals i plàstiques. Les cançons seleccionades per García Lorca per a la representació van ser: "Anda jaleo", "Si tu madre quiere rey", "Mariposa del aire, que hermosa eres" i "La señora zapatera". Els decorats i figurins van ser dissenyats per Federico, realitzats per Salvador Bartolozzi i els decorats construïts en els tallers Burmann. Tant els esbossos pels decorats, com els dibuixos originals dels figurins, van quedar en parador ignorat. Quinze anys després, a la seva cel·la de la presó de Santoña, Rivas Cherif va escriure un breu comentari sobre aquesta farsa violenta: <<Un género de andalucismo más entrañable, más hondo, que en las comedias de los Quinteros, vive y alienta perdurable y actual (una vestidura anacrónica, entre el XVIII y el XIX) en la mejor comedia de Federico García Lorca para mí, "La zapatera prodigiosa", de un estilo tan clásico, que hay que buscarle su antecedente más inequívoco en "La locandiera" de Goldoni, que traducí hace años con el titulo de "La posadera" y cuya lectura recomiendo al novel>>. L'obra va agradar, va divertir i va emocionar amb el joc, perfectament combinat, dels seus distints plans. El decorat i els vestits, amb buscades puerilitats de factura i colors virolats, va portar a pensar en estampes populars, i fins i tot en el paper picat dels vasars andalusos. L'escenari va prejutjar en algun sentit l'acció, i l'atmosfera creada en el seu desenvolupament, associant lo plàstic com un element més. L'obra va tenir 33 representacions seguides, constituint així un èxit discret a Madrid. Lorca va nomenar a aquesta versió de "càmera", en la qual la farsa adquiria una major intimitat.

 



Caricatura de "La zapatera prodigiosa" de García Lorca de 1930, realitzada per Fresno

Margarida Xirgu protagonitzant la "La zapatera prodigiosa"

 

Alguns texts han estat extrets de la biografia: "Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía" d'Antonina Rodrigo.

 

XAVIER RIUS XIRGU


àlbum de fotos

tornar

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.