MARGARIDA XIRGU 1931-1932
En
els primers dies del mes de gener de 1931, en una funció a benefici del
Montepío de Funcionarios Municipales, Margarida Xirgu va tornar a vestir
les pobres robes de "Marianela" i es va celebrar una gal·la extraordinària
en honor de l'alcalde de París, que per breu temps va ser hoste de la ja
vacil·lant Cort espanyola. Havia molt nerviosisme en la companyia, doncs
estaven a punt d'estrenar el drama "Fuente escondida" d'Eduardo Marquina,
i a més, ja havien començat els assaigs de la pròxima obra
"De muy buena familia" de Jacinto Benavente. Encara que no es coneixia
a quin teatre s'anava a representar aquesta comèdia, doncs Benavente era
irreductible en la seva actitud amb l'Ajuntament i rebutjava la seva estrena en
el Teatro Español, des que la Hisenda Municipal es va presentar a casa
seva i li va embargar la placa de plata que el propi Ajuntament li havia regalat
en presència del rei i del general Primo de Rivera. Jacinto Benavente i
Ricardo Calvo van administrar el Teatro Español des de 1919 fins a 1921.
Al separar-se Benavente de Calvo, amb motiu d'una gira d'aquell per Amèrica,
l'actor va continuar amb l'empresa. A l'acabar el contracte, l'actor va deixar
pendents alguns dèbits, per la qual cosa l'administració municipal
va procedir a l'embargament dels béns de l'empresa Benavente-Calvo i aquest
va ser el motiu del procediment judicial portat a terme en absència del
dramaturg a la seva casa. Per aquesta raó Benavente va decidir no tornar
a trepitjar, ni ell ni els seus personatges, l'escenari del Teatro Español
de Madrid. Així es com Margarida Xirgu es va veure obligada a abandonar
l'Español i buscar altre teatre per a l'estrena de la comèdia "De
muy buena familia".
La premsa, per aquelles
dates va donar la notícia que, a no trigar, la Xirgu disposaria de teatre
propi, com el tenien María Guerrero, Gabrielle Réjane,... Es tractava
de la construcció del Palacio del Espectáculo, en terrenys de la
casa d'Allende Salazar a la Carrera de San Jerónimo, enfront del carrer
de Nicolás María Rivero. L'edifici que es projectava era un autèntic
complex arquitectònic, a imatge dels edificis americans, que constaria
d'un hotel, un restaurant, un cabaret-dancing, una sala de cinema i un gran teatre.
Això, de confirmar-se, no significava una solució imminent respecte
a la comèdia de Benavente. Ni tampoc a llarg termini, perquè el
gran complex, del teatre del qual Margarida Xirgu anava a ser l'empresària,
va quedar en mer projecte per no haver arribat, segons sembla, a un acord amb
la societat constructora.
El 17 de gener de
1931, Margarida Xirgu va estrenar en el Teatro Español de Madrid el drama
en tres actes i en vers "Fuente escondida" d'Eduardo Marquina. És
una de les obres més acabades de l'autor, entre les ambientades en terres
catalanes. <<El personaje principal -deia Díez-Canedo- es el verso,
el verso corto: octosílabo de romance o aconsonantado y una escena de romancillo>>.
El drama es desenvolupa a l'ambient rural, en una masia, entre personatges humils,
primitius, apassionats i de limitat horitzó. L'obra, d'una gran bellesa
expressionista, amb una profunda trama moral i fluida essència de la seva
lírica, va obtenir un clamorós èxit de públic i crítica.
La labor de Margarida va ser exaltada per la premsa: <<Tan importante o
acaso más en la comprensión de este personaje son para Margarita
Xirgu sus reconcentrados momentos -deia Floridor en el diari "ABC"-.
Ella los vive como aislada del mundo exterior, refugiada en sí misma, y
estas meditaciones en que se abisma su pensamiento las refleja la gran actriz
en largas pausas y expresivos silencios, acordes siempre con las actitudes plásticas
de la figura. Sabe, cosa poco frecuente en nuestros artistas, dar importancia
a las palabras de su interlocutor, poner atención a lo que oye. Todos los
elogios son debidos a su prodigiosa e inteligentísima labor>>. La
premsa va destacar, així mateix, amb paraules elogioses, la labor de Josefina
Santaularia, Pascuala Mesa, Pilar Muñoz, Julia Pachelo, Alfonso Muñoz,
Fernando Porredón, Miguel Ortín, Alejandro Maximino, i l'encert
de Sigfrido Burmann en la seva escenografia d'ambient català.
El
24 de febrer es van acomiadar la Xirgu i la seva companyia del Teatro Español
amb una funció oferta a la Casa del Pueblo, a benefici de les víctimes
d'un accident laboral ocorregut el 14 de novembre de l'any anterior a la plaça
de Cánovas. A l'endemà estava previst l'estrena de la comèdia
"De muy buena familia" de Jacinto Benavente, però davant del
clamorós èxit de "Fuente escondida", que va superar les
100 representacions, va haver d'ajornar-se. Fins al 11 de març de 1931
no va estrenar Margarida "De muy buena familia", en el petit teatre
de la Chelito, popular cupletista, al que recentment li havien donat el nom de
l'autor teatral Muñoz Seca. Encara que Benavente va denominar a la seva
obra comèdia, es tractava d'un veritable conflicte familiar, de fort enraigament
social, el desenllaç de la qual comporta fins i tot un disparo de pistola,
com en un drama d'Echegaray. Era quelcom altament moralitzador, amb els ingredients
clàssics del teatre de Benavente: dards precisos i irònics, bells
conceptes i enginyoses acrobàcies verbals. L'actuació de Margarida
Xirgu va ser breu, però de sostinguda intensitat dramàtica. Van
destacar dos actors recentment incorporats a la companyia: Pedro López
Lagar i Enrique Álvarez Diosdado.
Estrena
de la comèdia "De muy buena familia" de Benavente al Teatro Muñoz
Seca
Centro de Investigación y Documentación,
festival de Mérida
A
l'abril de 1931, arran de les eleccions municipals, es va proclamar la Segona
República, a la que li va donar suport una vaga general promoguda per la
CNT, l'organització llibertària en la que els seus efectius rondaven
el milió d'afiliats. Margarida Xirgu va escriure al seu germà la
següent carta, amb paper de capçalera de l'Hotel Nacional i data de
la matinada del 14 d'abril:
<<Mi querido hermano: desde
el viernes se ha vivido aquí una vida llena de emociones. Hablabas con
un monárquico, daba por descontado el triunfo de los monárquicos
y lo mismo hacían los republicanos-socialistas. El sábado enarenaron
las plazas céntricas, se decía que el domingo (dia 12) correría
la sangre; yo por si acaso no fui a misa, me limité a mirar por mis ventanas.
El Paseo del Prado estaba casi desierto, pues no hay ningún colegio electoral,
me tranquilicé un poco, pero no del todo, era raro ver en un domingo tan
poca gente. Después de almorzar me atreví a salir en auto, antes
había llamado por teléfono a varios amigos, pidiendo noticias de
si había tranquilidad. Sólo en la Puerta del Sol habían algunas
carreras, pero sin que la guardia civil ni la municipal tomaran parte y, claro,
no hubo disparos. Encontré a Ángel Lázaro, poeta que sólo
me habla de sus versos y de si Borràs le estrena una obra; pues bien, asomó
la cabeza por la ventanilla del auto y me dijo solamente "ganamos en todos
los distritos" y con lágrimas en los ojos. El triunfo de los republicanos
ha desbordado este pueblo. Hoy lunes (13) todo han sido rumores y al llegar al
teatro por la noche después de cenar me han dicho: a las nueve y veinte
ha salido de España el rey. Queda constituido el gobierno provisional con
Alcalá Zamora de presidente. Las noticias iban y venían. Nadie paraba
un momento. Sólo nos quedábamos los que tomábamos parte en
la representación. Durante el entreacto primero, los maquinistas que estaban
en la puerta de los artistas, en la calle, han entrado alborotando, diciendo que
pasaba una gran manifestación con banderas por la Gran Vía, me he
asomado a la calle y efectivamente desde la plaza del Carmen he visto pasar una
manifestación imponente y algunas banderas y, como por la distancia en
que estaba sólo veía una masa negra de gente, me he impresionado
mucho. En el segundo entreacto ha llegado Cipriano (de Rivas Cherif), ése
ha traído más noticias, pero como quiere mucho a Azaña, no
podía hablar de emoción y también con lágrimas en
los ojos nos ha dado un Viva a la República que han contestado todos. He
salido del teatro y he querido ir a la Puerta del Sol, está llena de gente,
pasan camiones con muchachas dando vivas. Al llegar cerca de la Cibeles, carreras,
dicen que ha habido tiros, torcemos a la derecha, por una callejuela, huyendo
del barullo y a camita que es tarde. ¿Qué pasará mañana?
Desde mi cama oigo pasar los caballos de la guardia. ¿Están al servicio
de la República? Sólo me asusta pensar cómo reaccionarán
los monárquicos. No me asusta más que la sangre y con el tiroteo
que vimos desde las ventanas del hotel el día de los estudiantes en San
Carlos, tengo bastante para toda mi vida.
Bueno, ahora te contaré lo
que me ocurrió a mí el jueves noche después de la función;
como la Natalia, no me puedo valer de un brazo. Puse a calentar en un cacharro
eléctrico agua, y cuando hervía, al ir a cogerlo, no sé cómo,
derrame el agua encima de mi brazo izquierdo y me abrasé hasta el codo.
Vino un médico y calificó las quemaduras de segundo grado. No sé
cómo quedará mi brazo, pero te diré que tengo tres llagas
en carne viva. Con los acontecimientos de hoy, el médico que debía
hacerme la cura no ha aparecido. No lo he sentido, pues la segunda cura me hizo
sufrir mucho. Me da miedo que me tenga que curar otra vez.
Espero saber qué
pasa en Barcelona. ¡Dios quiera que sólo sea un cambio de régimen
pacífico! No cierro la carta por si puedo darte más noticias. Estoy
desvelada, me pongo a leer y no pongo atención en lo que leo. El haber
leído tantos libros de Rusia me hace temer y exagerar las cosas. Son las
tres y media y no se oye el más leve rumor. Parece que el día está
en calma. Los obreros van a sus trabajos, corren tranvías y taxis.
Leo la prensa. El rey no se ha ido. Fue sólo un rumor. Me dicen por teléfono
que no hay más solución que el gobierno provisional de la República.
Si después de todo esto viene una dictadura militar y no pasa nada, es
que no hay vergüenza en unos y otros.
Te abraza tu hermana
Margarita
Mándame noticias detalladas de lo que pasa en Barcelona y Badalona>>
Retrat de Margarida Xirgu de l'època, dedicat a la seva cambrera Natalia
Valenzuela.
Foto Jordi Rius Xirgu
A
Barcelona, Francesc Macià havia proclamat, dintre del quadre de la República
Federal Española, la República Catalana. Aquest mateix dia, la CNT,
per mitjà d'un petit manifest redactat per Antonio Bueso, declarava la
vaga general. Entre altres coses deia: <<No nos entusiasma una república
burguesa>> i comminava al poble a seguir vigilant <<contra una posible
reacción de los elementos armados>> i exigia la llibertat dels presos
polítics i socials.
Frase
dedicada a la Constitució Espanyola de 1931
Centro
de Investigación y Documentación, festival de Mérida
A
l'endemà, el 15 d'abril, Margarida Xirgu va tornar a escriure al seu germà
Miquel, descrivint amb tot detall l'espectacle espontani i cívic, ple d'entusiasme,
del poble de Madrid, capaç de fer-li oblidar el seu adolorit braç.
Margarida va posar el seu cotxe a la disposició dels membres del govern
provisional de la República, a casa de Miguel Maura, un hotelet del carrer
Príncipe de Vergara, on estava reunit el Comitè:
<<Mi
querido hermano: Ya tenemos República. ¿Sabrán los hombres
defenderla?
Ayer, después de echada mi carta anterior, me dijeron que
en telégrafos ondeaba ya la bandera republicana, que a las tres de la tarde
había tomado posesión el gobierno provisional. Llegué al
teatro y me dijeron que a las cinco se proclamaría la República
desde el balcón del Ministerio de Gobernación. Dejé el auto
y a pie me fui a dar vueltas por la Puerta del Sol. No quise perderme el espectáculo.
La plaza estaba llena, las bocacalles que afluyen a la Puerta del Sol, atestadas
de público. El momento fue de una emoción intensísima. Desde
las cinco hasta las seis y media que salió el Gobierno al balcón
con la bandera republicana el oleaje iba en aumento. Muchas personas, muchos curas,
no se veía maldad en nadie, ni rencor; sólo una gran alegría
y en muchos ojos lágrimas. Yo me pregunto: ¿toda esta gente era
republicana? Hoy han declarado fiesta nacional. Las muchachas llevan lazos rojos.
Carruajes llenos de banderas rojas y republicanas, canciones y coplas, griterío
ensordecedor. A mí la cabeza ya no me resiste más. Hoy me parece
una carnavalada. ¡Quiera Dios que mañana vuelva toda esa gente a
trabajar! Hasta ahora no hay más que alegría, pero si se torciera
el gesto de esa gente daría miedo. En Palacio desde antes de salir el rey
está la bandera republicana. El gentío por plazas y calles es enorme.
Los monumentos todos están con banderas republicanas. Isabel la Católica,
en la cruz, lleva también la bandera. ¡Pobre señora, ¿quién
se lo iba a decir?! En mí la curiosidad puede más que el miedo y
quiero verlo todo.
El auto nuestro sirvió para llevar desde la casa
de Miguel Maura a Gobernación a algunos miembros del Gobierno provisional.
Miguel, el chófer, dijo al volver: "¡Me gustaría que
me hubieran visto en Barcelona!". El negocio mío, nulo. Ayer por la
tarde ingresamos ochenta pesetas.
Del
brazo estoy mejor>>.
Margarida Xirgu
comptava ja amb un automòbil, el que el seu marit Josep Arnall ja desitjava
des de 1918, es tractava d'un Rolls Royce que Miquel -el xofer- conduïa per
tota Espanya. De totes maneres la Xirgu es desplaçava usualment amb tren
per trobar-lo més confortable, sobretot si viatjava de nit en wagon lit.
Per
aquells temps Margarida Xirgu manté una curiosa correspondència
amb el seu germà Miquel, guiant-lo fins en els més mínims
detalls en la reforma de la seva casa del carrer Santa Madrona nº 118 de
Badalona, en la que es descobreix l'actriu-dona en la seva circumstància
domèstica i humana. Una vegada més s'observa inquieta, curulla de
noves idees, renovadora, dibuixa croquis al dors de les cartes,......
Primera pàgina de la carta enviada per Margarida
Xirgu al seu germà Miquel, el 19 d'abril de 1931.
Fons
Xavier Rius Xirgu
Faltaven
poques setmanes perquè acabés la temporada teatral en el Muñoz
Seca, quan una nit es va presentar Rafael Alberti al seu camerino. Anava a parlar-li
d'un romanç dedicat a Fermín Galán, pro màrtir de
la República, i el seu company, el capità Ángel García
Hernández, acusats de rebel·lió contra la Monarquia, condemnats
i afusellats el 14 de desembre de 1930, a Fornillos (Osca). Margarida Xirgu va
acceptar entusiasmada la idea i va decidir perllongar la seva estada a Madrid.
Quan, en la nit del 25 d'abril de 1931, Rafael Alberti li va llegir el primer
quadre, Margarida el va trobar <<muy bonito de verso>>, però
li va assaltar cert temor per <<los vivas y mueras a personas que estaban
vivas y presentes y le dio un poco de miedo>>. Seguidament la Xirgu va estrenar
amb la companyia experimental "El Caracol" en el Teatre Muñoz
Seca, el 6 de maig de 1931, l'obra expressionista "Un día de octubre"
de Georg Kaiser, la característica més peculiar del qual era la
tendència a donar als seus temes un clima d'intriga, fent a l'auditori
partícip de la suggestió i de la autosuggestió del misteri
de forma palpitant. Mentre continuaven les funcions de tarda i nit en el Teatre
Muñoz Seca, la Xirgu assajava amb la seva companyia "Fermín
Galán" en el Teatro Español, explicant-li per carta al seu
germà Miquel, el 19 de maig: <<Tengo en mi poder dos actos y el primer
cuadro del acto tercero, faltan dos cuadros y el del fusilamiento y el de la proclamación
de la República... Si volviera la monarquía tendría que marcharme
con mi compañía al extranjero. La suerte está echada. Viva
la República!>> i en una altra datada el 30 de maig: <<¡Para
qué te voy a contar? Creo que estamos ya en las listas negras. ¿Será
por demasiado trabajadora? El domingo acabo en un teatro y el lunes estreno en
otro; comprendo que ciertas gentes no estén conmigo>>. Assolir l'ajustament
i harmonia en un escenari on evolucionaven 75 persones, més els comparses,
no era fàcil, en tan escàs temps de preparació i a més
els 10 quadres que componien l'obra, havien d'estar lligats per la queixosa veu
d'un vell romancer.
Finalment Margarida va
estrenar el 1 de juny de 1931 en el Teatro Español el romanç "Fermín
Galán" de Rafael Alberti amb decorats de Sigfrido Burmann. Rafael
Alberti explicà en el seu llibre de memòries "La arboleda perdida"
que quan la Xirgu va estrenar "Fermín Galán", el primer
acte va passar bé però quan, en el segon, va aparèixer la
Verge de Cillas amb fusell i baioneta calada, acudint en socors dels revoltats
i demanant a crits el cap del rei i el del general Berenguer, el teatre sencer
va protestar violentament: els republicans ateus perquè res volien amb
la Verge i els monàrquics per semblar-les espantosos i criminals els sentiments
d'aquella Mare de Déu. Però el pitjor encara tenia que arribar:
el quadre del cardenal Segura, borratxo i deixant anar llatinades molieresques
enmig d'una festa en el palau dels ducs. Davant això, els enemics no van
poder contenir-se més i van baixar de totes parts cap a l'escenari entre
cops i crits. Afortunadament algú, entre bastidors, va ordenar baixar el
teló metàl·lic per a incendis, de manera que la integritat
física de Margarida va quedar fora de perill. <<A pesar de todo,
como el público seguía dispuesto a ver la obra hasta el final, Margarita,
una Agustina de Aragón aquella noche, tuvo todavía el coraje de
representar el epílogo, siendo coronada, al final, con toda clase de denuestos,
pero también de aplausos por su extraordinario valor y ganado prestigio>>,
relatà Rafael Alberti a la seva autobiografia. "Fermín Galán"
es va mantenir en cartell gairebé tot el mes de juny. Pocs dies després
de l'estrena, un carruatge va parar els seus cavalls en el passeig de cotxes del
Parque del Retiro i una dama estirada, amb "mantilla i devocionari"
va preguntar a l'actriu que passejava tranquil·lament: <<¿Es
usted Margarita Xirgu? >> I abans que li contestés li va fotre una
bufetada dient-li: <<¡Tome! ¡Por lo de Fermín Galán!>>.
Un altre versió més real del que va passar aquell matí de
diumenge, es que en una de les avingudes del Retiro al ser reconeguda Margarida
Xirgu, es va formar un grup de gent amb gests acusadors i de cop i volta una senyora
es va destacar del grup i li va clavar una bufetada dient-li catalana de merda.
El succés afectaria tant a la Xirgu, que va caure malalta. La policia va
voler intervenir doncs la senyora li va dir que si volia buscar-la vivia en el
carrer Mariana Pineda. Però Margarida es va negar en absolut i davant de
l'insistència dels amics, els va fer saber que encara que la hi posessin
davant, no la reconeixeria.
Escena de "Fermín Galán" interpretada
per Margarida Xirgu el 1931.
Foto Internet
En
una entrevista que se li va fer molt més tard, la Xirgu va declarar: <<Se
trataba de la obra de un gran poeta y mi deber era estrenarla. Tengo yo demasiado
respeto por el autor, cuando el autor es un poeta de la talla de Alberti, para
poner reparos a su creación artística: lo que me importa es llevarla
fielmente a escena>>. María Teresa León, la companya de Rafael,
va declarar en el seu llibre "Memoria de la malencolía: <<¡Qué
valiente fue siempre Margarita y qué segura de su personalidad! Fuera de
la escena, ella es Margarita, dentro de ella es la actriz en todo lo que le parece
teatralmente bueno aunque -como en el caso de "Fermín Galán"-,
esté rozando sus opiniones religiosas. No retrocede nunca>>. Pocs
dies després de l'estrena, el 7 de juny, en una carta al seu germà
Miquel va comunicar que "Fermín Galán" havia estat maltractada
per la premsa i que no creia que continués molts dies la seva representació.
Per a celebrar les festes de la República, Margarida Xirgu va muntar
un espectacle de gran bellesa a l'aire lliure a la Chopera del Retiro, el 18 de
juny de 1931, representant "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal, la vella
heroïna del repertori de Margarida, traduïda per Eduardo Marquina. El
públic es va entusiasmar i els diaris van fer grans elogis. El 21 de juny
Margarida va representar a la nit en el Teatro Español l'aute sacramental
"El gran teatro del mundo" de Calderón de la Barca i de nou "Elektra"
en la seva versió de càmera. El 22 de juny la Xirgu es va acomiadar
del públic de Madrid, amb la funció extraordinària de la
comèdia "De muy buena familia" de Jacinto Benavente que havia
arribat a les 150 representacions en el Teatro Muñoz Seca. Però
aquesta vegada ja de nou en el Teatro Español, doncs Benavente havia tornat
del seu acostumat viatge per França, Anglaterra i Alemanya, i en una de
les seves primeres visites a Margarida, aquesta li va exposar que havia sol·licitat,
al costat d'Enric Borràs, la concessió del Teatro Español.
En el plec, es va demanar a l'Ajuntament que quedessin resoltes les velles diferències
amb el dramaturg Nobel, perquè les seves obres poguessin incorporar-se
al programa del coliseu municipal. Benavente, que any rere any s'havia mantingut
impertèrrit, va accedir al desig de Margarida, però amb la condició
que l'import dels drets d'autor, de la seva primera obra representada, es destinessin
a la subscripció en pro dels obrers desocupats. Com fi de festa es va improvisar
un homenatge a Jacinto Benavente, en el qual Margarida Xirgu i alguns dels actors
més destacats de la seva companyia, van llegir diverses de les millors
"Cartas de mujeres" del mateix autor.
El 24 de juny va tornar amb
tren a Barcelona, dinant a l'endemà amb el seu metge el doctor Pijoan i
la seva senyora, allotjant-se a casa seva per a una breu estada. A continuació
va descansar a la seva casa de Badalona, va prendre el sol a la platja i va iniciar
la seva acostumada gira estiuenca pel nord: entre altres representacions el 5
d'agost va actuar a Sant Sebastià fins el 18, a continuació va actuar
a Santander i el 24 d'agost en el Teatro Benavente de Llanes, a Astúries,
amb l'estrena de la comèdia en tres actes "De muy buena familia"
de Jacinto Benavente. De retorn a Barcelona Margarida Xirgu va començar
la temporada teatral 1931-1932 en el Teatre Goya, que es va iniciar el 2 d'octubre
de 1931 amb la reposició de "Más fuerte que el amor" de
Jacinto Benavente i va acabar el 6 de gener de 1932 amb "El estudiante de
Vich" de Josep Maria de Sagarra, traduïda per Joaquín Montaner.
En la comèdia del debut, Margarida Xirgu va interpretar el paper de Carmen
a l'obra de Benavente, sent saludada per la crítica com l'hereva legítima
de la desapareguda María Guerrero. El 5 d'octubre de 1931 va estrenar "Fuente
escondida" d'Eduardo Marquina, en la qual el crític Domènec
Guansé es lamentava en les pàgines de "La Rambla" que
tant el text de Marquina com la interpretació de la Xirgu participessin
de la tradició escènica catalana, però es distanciessin per
l'idioma, ja que es tractava d'una peça d'ambientació catalana amb
cert regust de Guimerà. De tota manera el paper de Nadala protagonitzat
per Margarida, segons Antonio Pérez Olaguer: <<Pule, lima la dicción
y los resortes emotivos de los versos. Matiza las pausas, infunde vigor de veracidad
y de arte a las transiciones bruscas, con sensibilidad y elegancia supremas>>.
Evidentment sense la decadència nacional del teatre a Catalunya, Margarida
potser no hagués emigrat. El 21 d'octubre va estrenar també en el
Teatre Goya de Barcelona la comèdia d'amor "Un día de octubre"
de Georg Kaiser. Per la qual Margarida Xirgu va manifestar, que l'autor demostrava:
<<La posibilidad de que el ideal supere en muchos casos a la realidad, pasando
a ser la realidad misma. Así la protagonista de su obra Catalina, yo, que
un día vivió como no supo vivirlo el que la amaba, concluye por
hacérselo vivir a él a fuerza de imponerle su realidad que es superior
a la auténtica que conocía>>. El repertori dels altres estrenes
estava format per les obres: "De muy buena familia" de Jacinto Benavente,
"La zapatera prodigiosa" de Federico García Lorca, "La prudencia
en la mujer" de Tirso de Molina, "Los fracasados" d'Henri-René
Lenormand, "Fortunata y Jacinta" de Benito Pérez Galdos adaptada
per Antonio Soler, Díez G. de las Amarillas i Enrique López Alarcón,
"El auto de las donas que envió Adán a Nuestra Señora"
d'autor anònim i "El gran teatro del mundo" de Calderón
de la Barca.
El 2 de desembre de 1931 Margarida
Xirgu va estrenar al Teatre Goya de Barcelona, a la sessió de tarde, la
comèdia "De muy buena familia" de Jacinto Benavente. El repartiment
va ser: Margarida Xirgu (Pilar), Pilar Muñoz (Anita), Eloisa Vigo (doña
Emilia), Carmen Sanchís (María Antonia), Luisita Sanchís
(Paquita), Mimi Muñoz (una doncella), Alfonso Muñoz (Enrique), Alberto
Contreras (Isidro), Enrique Álvarez Diosdado (Manuel), Alejandro Maximino
(don Moisés), Pedro López Lagar (Rafael), Fernando Porredón
(Pepe) i els decorats van ser de Sigfrido Burmann. El mateix dia, a la sessió
de nit, va estrenar el drama "Los fracasados" d'Henri-René Lenormand.
El repartiment va ser: Margarida Xirgu (Ella), Pilar Muñoz (la ingenua),
Pascuala Mesa (la característica), Carmen Sanchís (la encargada),
Eloisa Vigo (criada), María Roca (la mujer del bibliotecario), Mimi Muñoz
(la hija del presidente), Alfonso Muñoz (Él), Alberto Contreras
(Larnody), Alejandro Maximino (Montredón), Pedro López Lagar (un
músico), José Cañizares (Saint Gallent i el calavera), Miguel
Ortín (el presidente del Tribunal), Fernando Porredón (fantasma
2º i un soldado), Luís Alcaide (comisario, el bibliotecario i un actor),
Enrique Álvarez Diosdado (un cabo), Miguel Pastor Mata ( negro i camarero)
i els decorats van ser de Sigfrido Burmann.
Programa
del Teatre Goya del 2 de desembre de 1931
Centro
de Investigación y Documentación, festival de Mérida
Antonio Pérez Olaguer va escriure en el "Diari de Barcelona"
el 3 de desembre de 1931: <<En cualquiera de las obras que interpreta nuestra
gran actriz y su notable compañía, desde el momento mismo en que
se alza el telón los primores de interpretación de los caracteres,
la justa sobriedad en la resolución de las escenas, se van adueñando
del ánimo de los espectadores. Así, cuando llegan los momentos culminantes
de la obra, la actuación de la actriz puede extenderse sobre sólida
base y adquirir la máxima eficacia. ¡Y qué maravilloso entonces
es el arte de la Xirgu! La voz dulcísima de la actriz, lenta, acariciante,
con trémolos casi imperceptibles de emoción, va arrancando sus más
íntimos secretos al personaje que representa... Entonces los ojos de Margarita
Xirgu parecen apartarse inconscientes de las cosas de la tierra, y elevados al
cielo, fijos, clavados en él, como en un éxtasis, parecen beber
la inspiración suprema que el arte concede sólo a los elegidos,
a los que nacieron con la marca nobilísima del genio y han sabido tratar
amorosamente, a lo largo de una vida gloriosa, los dones que le fueron otorgados>>.
El
19 de desembre de 1931 Margarida Xirgu va estrenar en el Teatre Goya, l'autèntica
primícia de la temporada "La corona" de Manuel Azaña,
llavors cap del Govern de la República. Després de la trobada de
Margarida amb Azaña, en el Teatro Fontalba el 31 de març de 1927,
dia de la lectura de "Mariana Pineda", va sorgir una gran amistat, reflex
de la que la unia amb Cipriano de Rivas Cherif. Amistat que es va afermar, recordaria
més tard Margarita: <<... cuando se casó con Lola (el 1929),
la hermana de Cipriano, a la que quería mucho. Así, don Manuel empezó
siendo para mí el presidente del Ateneo de Madrid, después el marido
de Lola... Eso en cuanto a mi vinculación personal con él; como
autor, en cambio, lo conocí por los hermanos Quintero... Sí, los
hermanos Quintero fueron los que por primera vez me hablaron de Azaña como
autor, y me recomendaron "La corona" como obra que yo podía estrenar>>.
Els dramaturgs sevillans coincidien amb el futur President de la Segona República
espanyola en el culte a Juan Valera, sobre el qual Azaña havia publicat
un interessant estudi. Cipriano de Rivas Cherif va lliurar a Margarida Xirgu "La
corona" perquè la llegís i es plantegés estrenar-la.
Margarida va ponderar els mèrits literaris del text que el feien particularment
apte per a la seva lectura, però sense deixar de retreure que era massa
lenta i excessiva pel teatre. Azaña es va comprometre a fer els deguts
retocs i a escurçar-la.
Caricatura
de "La corona"de Manuel Azaña de 1931 realitzada per Fresno.
El Governador Civil de Barcelona, Anguera de Soto, va advertir a Rivas Cherif
que havia rebut confidències anònimes sobre l'insult que suposava
per als bons catòlics "La corona", que la Xirgu preparava estrenar
el 8 de desembre, festivitat de la Puríssima Concepció. Cipriano
va tranquil·litzar els escrúpols beats d'Anguera de Soto davant
les remors malèvoles que circulaven sobre "La corona" i que van
arribar fins a l'extrem de canviar-li el títol pel de "Conchita"
i considerar-la una burla al dogma catòlic de la virginitat de la Mare
de Jesús. El dramaturg Joaquín Montaner, amic íntim de Margarida,
que havia tingut bons contactes amb les autoritats de la Dictadura de Primo de
Rivera i amb els sectors aristocràtics de la capital catalana, va intercedir
perquè "La corona" fora estrenada en el Gran Teatre del Liceu
de Barcelona, però les seves gestions no van assolir que els propietaris
del Liceu, gens inclinats al republicanisme, ho aprovessin. La estrena de totes
manera es va demorar pels esdeveniments polítics que impedien la presència
de l'autor, encara que la obra d'Azaña, a pesar del títol, no tenia
relació alguna amb la realitat política del país. En la estrena
es van fer com mai honors a l'autor, doncs el govern català corresponia
a la bona disposició d'Azaña en relació al autonomisme, a
l'hora de discutir l'Estatut d'Autonomia a les Corts. La presència d'Azaña
va despertar més curiositat que la mateixa obra. La representació
va ser freda, ni la Xirgu ni els altres actors van entrar en situació,
al percebre que el públic estava absent de l'espectacle escènic,
contemplant molt més la llotja presidencial. Azaña va sortir del
teatre com si hagués vist violar a una filla seva, segons les seves pròpies
paraules.
El 2 de gener de 1932, en la seva funció de benefici com
actriu i directora de la companyia, Margarida Xirgu va representar "Vidas
cruzadas" de Jacinto Benavente i "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal
en la seva versió de càmera, que va obtenir un clamorós èxit.
El 20 de febrer de 1932 Margarida inaugurava la seva temporada en el Teatro Español
amb el romanç escènic "La serrana de la Vera" de Luis
Vélez de Guevara, en adaptació de Joaquín Montaner i amb
figurins de vestuari i decorats del germà de l'actriu, Miquel Xirgu.
Caricatura
de "La serrana de la vera", de Vélez de Guevara de 1932 realitzada
per Ugalde.
Durant
la Setmana Santa, Margarida va descansar a El Escorial convalescent d'una de les
tantes crisis que van amenaçar la seva vida, al llarg de la seva carrera
d'actriu. Allí la va visitar Azaña, acompanyat del seu cunyat Cipriano
de Rivas Cherif. Per al primer centenari de la mort de Goethe, el 22 de març
de 1932 la Compañía Dramática de Margarita Xirgu li va retre
homenatge amb una representació de "Clavijo", l'obra que va inspirar
a Goethe una referencia que va trobar en les memòries de Pierre Augustin
Caron de Beaumarchais, l'autor de "Les noces de Fígaro", al·lusiva
als amors de la seva germana María Casau amb el literat i científic
espanyol José Clavijo Fajardo. Abans de la representació, Fernando
de los Ríos, gran coneixedor de Goethe, va dissertar sobre la seva obra
i, després de l'escenificació de "Clavijo" Margarida Xirgu
va recitar al poeta en castellà i en català.
El dissabte de
glòria 26 de març de 1932, la Xirgu va estrenar en el Teatro Español
el drama en tres actes en prosa i en vers "La duquesa de Benamejí"
dels germans Manuel i Antonio Machado, de nou amb decorats i figurins de vestuari
del seu germà Miquel Xirgu. L'acció revivia l'Espanya pintoresca
del bandolerisme andalús. Lorenzo Gallardo, el protagonista, guapo, generós
i net de llinatge, es veu llançat a la serra per un atzar de la seva joventut,
capitanejant una quadrilla d'homes. La fina estampa del primer acte, en el palau
de la duquessa de Benamejí, transporta a l'espectador a l'època
fernandina: figures aristocràtiques, el frare, l'abat, el jutge, les damisel·les,
un oficial francès de les tropes del duc d'Angulema, militars espanyols,
criats, el minuet i la dansa andalusa completen el quadre ple de color i de moviments,
pintoresques escenes de bandolers, d'enamoriscaments, de gelosia i aventures.
L'obra que era el major atractiu de la cartellera madrilenya, va obtenir una bona
acollida. Margarida i els germans Machado, des del prosceni, van agrair l'aplaudiment
entusiasta del públic.
Margarida Xirgu, el 12 d'abril de 1932, va
estrenar en el Teatro Español de Madrid el drama "La corona"
de Manuel Azaña, amb amenaces d'atemptat, policies pertot arreu, Margarida
amb molta por i el Govern en ple en llotges i platees, segons paraules de Rivas
Cherif. Aquest mateix dia la policia va detenir, a la taverna de davant del teatre,
un individu sospitós amb una pistola carregada. Per a evitar atemptats,
diversos efectius van vigilar les portes, els passadissos, el pati de butaques,
els accessos a les galeries altes, els vestidors i les entrecaixes. Nerviosa per
tant moviment de policies pertot arreu, Margarida va confiar a Cipriano que no
dubtés, si ho creia convenient, a suspendre la funció per a un altre
dia. S'havia de garantir costés el que costés la integritat de Azaña
i que no passés res en el teatre. La representació per fortuna va
poder donar-se sense cap altercat. Des de llavors Azaña va dir "Diana"
-la protagonista de l'obra- a Margarida per a expressar-li la seva simpatia, encara
que ella no va superar mai la reverència i el respecte desmesurats que
li mereixia el <<senyor republicà>> com ella li deia. En aquest
estrena l'autor va estar, aquesta vegada, entre bastidors, com era costum. Al
final del primer acte va haver de sortir a saludar al públic, que abarrotava
el teatre, a pesar de la seva promesa de no aparèixer fins a finalitzar
el drama. Al caure el teló, després d'una ovació imponent,
Manuel Azaña va accedir a retratar-se junt amb Margarida Xirgu.
El
13 de maig de 1932 Margarida Xirgu va estrenar en el Teatro Español la
comèdia en tres actes i en vers que es desenvolupa en l'àmbit rural
"Los Julianes" d'Eduardo Marquina.
Margarida
Xirgu i Pedro López Lagar protagonitzant "Los Julianes".
Margarida
Xirgu protagonitzant "Los Julianes".
foto MAE
Margarida
Xirgu i Alfonso Muñoz protagonitzant "Los Julianes".
Foto:
Benjamí Moliné
El
22 de juny "La Voz" de Madrid, es feia ressò dels incidents promoguts
a Saragossa, amb motiu de l'actuació de la Compañía Dramática
de Margarita Xirgu en el Teatro Principal. El diari "El Noticiero" va
publicar un solt aconsellant a les senyores que s'abstinguessin d'anar al teatre.
La campanya va ser secundada per altres elements que van distribuir missives per
les cases, en les quals es declarava el boicot a la companyia, especialment a
la <<señora Xirgu>>. El dia del comiat de les hosts de la Xirgu,
els partits republicans i el socialista van organitzar un acte de desgreuge. El
teatre va quedar ple i Margarida va rebre gran quantitat de canastres de flors.
Al final, a l'agrair l'homenatge, va dir que ella només es preocupava <<de
su arte y de amar a España>>. Un grup de senyores de Saragossa li
van lliurar amb les seves signatures aquesta carta com acte d'adhesió i
homenatge:
Carta d'adhesió a Margarida Xirgu per dones de Saragossa, del 21 de juny
de 1932.
Fons Jordi Rius Xirgu
Heus
aquí la seva transcripció:
Señora:
Las firmantes de este escrito sabemos que entre determinado sector de esta sociedad
se han repartido unas hojitas en las que se hace un llamamiento a las damas pudientes
zaragozanas, para que se abstengan de engrosar el abono a las funciones que Ud.
y su Compañía han de celebrar en esta Ciudad. Se fundan para ello,
en que Ud. ha representado obras de preclaros republicanos, y que al igual que
nuestra Dª María Guerrero, gloria también del teatro español,
es amiga del pueblo.
Sabemos también que las pequeñas insidias
y malevolencias se estrellan siempre ante un valor artístico como el que
Ud. representa, pero no obstante, a la vez que lanzamos nuestra más enérgica
protesta por tan incalificables procedimientos, hacemos ante Ud. acto de homenaje,
testimoniándole nuestra más encendida admiración.
Zaragoza
21 de junio de 1932
Signatures.
Davant
aquesta actitud per una banda de l'opinió pública, Margarida Xirgu
va dubtar a l'hora de sol·licitar el Teatro Español per a la pròxima
temporada. Rivas Cherif, en una carta del 30 de juny, li va prohibir renunciar
als seus drets, ja que duien les de guanyar, per el <<valor moral>>
del programa que oferien.
A l'estiu de 1932
Margarida va tornar a actuar en el Teatre Goya de Barcelona, estrenant el 22 de
juliol la comèdia en tres actes i en vers "Los Julianes" i assistint
el seu autor, Eduardo Marquina. L'obra es va representar amb quatre nous decorats
de Burmann i amb el següent repartiment: Fulgencia (Margarida Xirgu), Jacoba
(Josefina Santaularia), Ruperta (Eloísa Vigo), Domilita (Pilar Muñoz),
Virginia (Carmen Sanchiz), Vicenta (Mimi Muñoz), Juan Mostrenco (Alfonso
Muñoz), Julian Julianes (Pedro López Lagar), el Abuelo (Luis Alcaide),
Firmo el alcalde (Alberto Contreras), Sempronio (José Cañizares),
Sabino (Enrique Álvarez Diosdado), Martín (Fernando Porredon) i
Juanillo (Manuel Pastor Mata). El 2 d'agost va estrenar "La duquesa de Benamejí"
dels germans Machado i el 9 d'agost "La serrana de la Vera" de Luis
Vélez de Guevara en adaptació de Joaquín Montaner. Segons
Díaz Plaja, en un article publicat a la revista "Mirador" del
11 de juliol, les tres peces eren d'un interès molt viu. El 21 d'agost
de 1932 Margarida Xirgu va representar en el Teatre Grec de Montjuïc, "Elektra"
d'Hugo von Hofmannsthal a benefici de l'Hospital de l'Esperança. A la primera
part de l'espectacle va recitar en català poesies de Guimerà, Carner,
Alcover, Maragall, mossèn Cinto Verdaguer. La funció va donar començament
a les cinc de la tarda, a fi de que la llum del capvespre realcés la impressionant
escena de les torxes al final de "Elektra", on la figura de Margarida
arribava a una insospitada dimensió dramàtica a mesura que s'acostava
el sinistre desenllaç de la tragèdia. L'emoció del públic
va ser delirant i posant-se dempeus, van aplaudir llarg temps als intèrprets
de la tragèdia.
De nou anaven a fusionar
les seves companyies per segona vegada, com en el 1919, Margarida Xirgu i Enric
Borràs, ja que en el ple de l'Ajuntament madrileny del 19 d'agost de 1932,
als grans actors catalans se'ls adjudicava el Teatro Español per un termini
de tres anys. El programa previst per a aquest període era el de divulgar
la història del teatre espanyol, des dels autors clàssics als contemporanis,
representats per les seves obres més característiques. No solament
es donarien a conèixer actuacions, drames i comèdies, sinó
també una antologia de peces breus de la nostra dramatúrgia: el
bulú, el ñaque, la tonadilla i altres peces musicals d'origen popular.
Amb les representacions clàssiques s'alternarien les conferències,
les lectures poètiques i les audicions musicals a càrrec d'orquestres
de càmera. Es culminaria aquest cicle històric amb la celebració
dels centenaris de Lope de Vega i del romanticisme. La Compañía
Xirgu-Borràs anunciava un certamen per a autors americans de parla hispana,
en que la seva obra premiada seria representada durant la temporada, juntament
amb la de l'autor nacional vencedor del certamen i triades anualment per l'Ajuntament
de Madrid. Tant Margarida com Enric, coneixent el propòsit de l'Asociación
de Actores, manifestat en el recent Congrés de la Federación del
Espectáculo, anhelaven que, conforme el desig dels seus companys de gremi,
s'arribés a concretar en una companyia organitzada en forma de cooperativa.
Les representacions, a títol experimental, es portarien a terme una vegada
acabada la primera temporada de tardor-hivern. La companyia-cooperativa de l'Asociación
de Actores tractava de donar a la seva experiència, no només des
del punt de vista econòmic, sinó, i sobretot, artístic, un
caràcter eminentment social. Es proposava que l'existència del coliseu
municipal estigués d'acord amb l'actualitat de la vida espanyola, en que
la República havia cristal·litzat políticament, com expressió
d'una voluntat netament popular. També al marge de la temporada oficial
oferiria representacions extraordinàries de l'Escuela Integral de Arte
Dramático, fundada i dirigida per Cipriano de Rivas Cherif. Aquest va declarar
que amb la finalitat de coordinar aquests esforços amb cert fonament de
continuïtat, estava previst la creació d'una Escuela Elemental de
Artes y Oficios del Teatro. Els alumnes més preparats passarien a ser meritoris
en la Compañía Xirgu-Borràs, i col·laborarien com
a tal entitat autònoma en el curs de representacions històriques
educatives. Es preveien les actuacions de teatre universitari de "La Barraca",
que dirigien Federico García Lorca i Eduardo Ugarte, així com del
Teatro del Pueblo, de les Misiones Pedagógicas. Els nous concessionaris
del coliseu municipal, vivament interessats per la labor d'educació que
davant ells tenien, farien abonaments especials, gràcies als quals podrien
beneficiar-se de tarifa reduïda estudiantes, obrers i empleats. Es donarien
així mateix representacions en els asils i en les presons. I en les escoles
s'organitzarien funcions infantils. Finalment, a benefici d'obres socials s'oferirien
una sèrie de representacions. La Compañía Xirgu-Borràs
la integraven les actrius: Amalia Sánchez Ariño, Laura Bové,
Pilar Muñoz, Blanca Alonso de los Ríos, Eloísa Vigo, Charito
Ruiz París, Amanda Nalda i María Arias, i els actors: Enric Guitart,
Pedro López Lagar, Enrique Álvarez Diosdado, Alberto Contreras,
Fernando Aguirre, Miguel Ortín, José Cañizares, Fernando
Porredón i Fernando Merino.
Retrat d'Enric Guitart de 1931 dedicat a Margarida Xirgu.
Foto
Xavier Rius Xirgu
El
11 d'octubre de 1932 la Compañía Xirgu-Borràs va inaugurar
la temporada en el Teatro Español de Madrid amb "El alcalde de Zalamea"
de Calderón de la Barca. Margarida en el paper d'Isabel i Enric en el de
Pedro Crespo, amb noves decoracions i estrena de vestuari dissenyats per Sigfrido
Burmann. A continuació van representar "La loca de la casa" de
Benito Pérez Galdós i el primer de novembre el clàssic "Don
Juan Tenorio" de José Zorrilla. Abans d'aquestes dates, Miguel de
Unamuno va llegir per primera vegada a la companyia, en el vell "tablado
del Corral de la Pacheca", el seu misteri en tres jornades i un epíleg
"El otro", en el qual es reflectien les seves preocupacions filosòfiques
i en data de 25 d'octubre, Unamuno va lliurar a la Xirgu un poema amb una curiosa
dedicatòria: <<A Margarita Xirgu, que me lo sugirió con unas
palabras después de haberle leído en el Español mi misterio
"El Otro>>.
Margarida Xirgu i Enric Borràs actant a Madrid el 1932.
Foto Agencia EFE
Margarida Xirgu, Enric Borràs i Cipriano de Rivas Cherif en el Teatro Español de Madrid, el 26 de novembre de 1932.
Foto Agencia EFE
El 14 de desembre la Compañía Xirgu-Borràs
va estrenar en el Teatro Español el drama "El otro" de Miguel
de Unamuno, interpretant Margarida el personatge de Damiana. Arturo Mori va escriure
en "El Liberal": <<La Xirgu si se emocionó. Más
actriz que personaje del cerebro de Unamuno, lloró de verdad. Fue una heroína
perfecta. Pero se salía del marco sombrío de la obra; se desbordaba>>.
Díez-Canedo va subratllar: <<Los buenos comediantes parecen aún
mejores en lo difícil. Margarita Xirgu saca de su voz, de su entrañable
entonación, los efectos más hondos. Es la amante, la furia: la mujer.
Enrique Borràs pone su arte al servicio del personaje central; podría
representarse sin ese eterno temblor de manos, en forma severa, esquemática,
pero interpretado por Borràs, bien está así, ya que tales
son sus recursos infalibles acerados en el estudio y penetración del carácter>>.
Per Nadal el Teatro Español va presentar l'espectacle "Nacimiento"
basat en texts clàssics ordenats per Cipriano de Rivas Cherif que procedien
de "Los reyes magos" anònima composició del segle XII,
de "Navidad" de Juan de la Encina i de "Los pastores de Belén"
de Lope de Vega, entre altres autors. El decorat de Sigfrido Burmann representava
un gran naixement, en el qual, amb estil molt infantil es reproduïen altes
muntanyes de suro i cartró blanquejades per falsa neu. Semblava un de tants
naixements que fan els nens, amb el seu riu, les seves muntanyes, els seus ramats,...
En les escenes es van intercalar nadales, letrilles, romanços, hosannes
i balls pastorils. Va donar vida a aquestes representacions la música antiga
adaptada per Rafael Benedito. La Compañía Xirgu-Borràs va
acabar les representacions de 1932, amb l'obra "El abuelo" de Benito
Pérez Galdós.
Margarida Xirgu interpretant "Nacimiento".
Foto Cuadernos El Público
Margarida
Xirgu i Enric Borràs el 1932.
Alguns
textos han estat extrets de "Margarita Xirgu. Una biografia" d'Antonina
Rodrigo i "Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena"
de Francesc Foguet.
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Creative Commons.
