MARGARIDA XIRGU 1931-1932

En els primers dies del mes de gener de 1931, en una funció a benefici del Montepío de Funcionarios Municipales, Margarida Xirgu va tornar a vestir les pobres robes de "Marianela" i es va celebrar una gal·la extraordinària en honor de l'alcalde de París, que per breu temps va ser hoste de la ja vacil·lant Cort espanyola. Havia molt nerviosisme en la companyia, doncs estaven a punt d'estrenar el drama "Fuente escondida" d'Eduardo Marquina, i a més, ja havien començat els assaigs de la pròxima obra "De muy buena familia" de Jacinto Benavente. Encara que no es coneixia a quin teatre s'anava a representar aquesta comèdia, doncs Benavente era irreductible en la seva actitud amb l'Ajuntament i rebutjava la seva estrena en el Teatro Español, des que la Hisenda Municipal es va presentar a casa seva i li va embargar la placa de plata que el propi Ajuntament li havia regalat en presència del rei i del general Primo de Rivera. Jacinto Benavente i Ricardo Calvo van administrar el Teatro Español des de 1919 fins a 1921. Al separar-se Benavente de Calvo, amb motiu d'una gira d'aquell per Amèrica, l'actor va continuar amb l'empresa. A l'acabar el contracte, l'actor va deixar pendents alguns dèbits, per la qual cosa l'administració municipal va procedir a l'embargament dels béns de l'empresa Benavente-Calvo i aquest va ser el motiu del procediment judicial portat a terme en absència del dramaturg a la seva casa. Per aquesta raó Benavente va decidir no tornar a trepitjar, ni ell ni els seus personatges, l'escenari del Teatro Español de Madrid. Així es com Margarida Xirgu es va veure obligada a abandonar l'Español i buscar altre teatre per a l'estrena de la comèdia "De muy buena familia".

La premsa, per aquelles dates va donar la notícia que, a no trigar, la Xirgu disposaria de teatre propi, com el tenien María Guerrero, Gabrielle Réjane,... Es tractava de la construcció del Palacio del Espectáculo, en terrenys de la casa d'Allende Salazar a la Carrera de San Jerónimo, enfront del carrer de Nicolás María Rivero. L'edifici que es projectava era un autèntic complex arquitectònic, a imatge dels edificis americans, que constaria d'un hotel, un restaurant, un cabaret-dancing, una sala de cinema i un gran teatre. Això, de confirmar-se, no significava una solució imminent respecte a la comèdia de Benavente. Ni tampoc a llarg termini, perquè el gran complex, del teatre del qual Margarida Xirgu anava a ser l'empresària, va quedar en mer projecte per no haver arribat, segons sembla, a un acord amb la societat constructora.

El 17 de gener de 1931, Margarida Xirgu va estrenar en el Teatro Español de Madrid el drama en tres actes i en vers "Fuente escondida" d'Eduardo Marquina. És una de les obres més acabades de l'autor, entre les ambientades en terres catalanes. <<El personaje principal -deia Díez-Canedo- es el verso, el verso corto: octosílabo de romance o aconsonantado y una escena de romancillo>>. El drama es desenvolupa a l'ambient rural, en una masia, entre personatges humils, primitius, apassionats i de limitat horitzó. L'obra, d'una gran bellesa expressionista, amb una profunda trama moral i fluida essència de la seva lírica, va obtenir un clamorós èxit de públic i crítica. La labor de Margarida va ser exaltada per la premsa: <<Tan importante o acaso más en la comprensión de este personaje son para Margarita Xirgu sus reconcentrados momentos -deia Floridor en el diari "ABC"-. Ella los vive como aislada del mundo exterior, refugiada en sí misma, y estas meditaciones en que se abisma su pensamiento las refleja la gran actriz en largas pausas y expresivos silencios, acordes siempre con las actitudes plásticas de la figura. Sabe, cosa poco frecuente en nuestros artistas, dar importancia a las palabras de su interlocutor, poner atención a lo que oye. Todos los elogios son debidos a su prodigiosa e inteligentísima labor>>. La premsa va destacar, així mateix, amb paraules elogioses, la labor de Josefina Santaularia, Pascuala Mesa, Pilar Muñoz, Julia Pachelo, Alfonso Muñoz, Fernando Porredón, Miguel Ortín, Alejandro Maximino, i l'encert de Sigfrido Burmann en la seva escenografia d'ambient català.

El 24 de febrer es van acomiadar la Xirgu i la seva companyia del Teatro Español amb una funció oferta a la Casa del Pueblo, a benefici de les víctimes d'un accident laboral ocorregut el 14 de novembre de l'any anterior a la plaça de Cánovas. A l'endemà estava previst l'estrena de la comèdia "De muy buena familia" de Jacinto Benavente, però davant del clamorós èxit de "Fuente escondida", que va superar les 100 representacions, va haver d'ajornar-se. Fins al 11 de març de 1931 no va estrenar Margarida "De muy buena familia", en el petit teatre de la Chelito, popular cupletista, al que recentment li havien donat el nom de l'autor teatral Muñoz Seca. Encara que Benavente va denominar a la seva obra comèdia, es tractava d'un veritable conflicte familiar, de fort enraigament social, el desenllaç de la qual comporta fins i tot un disparo de pistola, com en un drama d'Echegaray. Era quelcom altament moralitzador, amb els ingredients clàssics del teatre de Benavente: dards precisos i irònics, bells conceptes i enginyoses acrobàcies verbals. L'actuació de Margarida Xirgu va ser breu, però de sostinguda intensitat dramàtica. Van destacar dos actors recentment incorporats a la companyia: Pedro López Lagar i Enrique Álvarez Diosdado.

Estrena de la comèdia "De muy buena familia" de Benavente al Teatro Muñoz Seca

Centro de Investigación y Documentación, festival de Mérida

A l'abril de 1931, arran de les eleccions municipals, es va proclamar la Segona República, a la que li va donar suport una vaga general promoguda per la CNT, l'organització llibertària en la que els seus efectius rondaven el milió d'afiliats. Margarida Xirgu va escriure al seu germà la següent carta, amb paper de capçalera de l'Hotel Nacional i data de la matinada del 14 d'abril:

<<Mi querido hermano: desde el viernes se ha vivido aquí una vida llena de emociones. Hablabas con un monárquico, daba por descontado el triunfo de los monárquicos y lo mismo hacían los republicanos-socialistas. El sábado enarenaron las plazas céntricas, se decía que el domingo (dia 12) correría la sangre; yo por si acaso no fui a misa, me limité a mirar por mis ventanas. El Paseo del Prado estaba casi desierto, pues no hay ningún colegio electoral, me tranquilicé un poco, pero no del todo, era raro ver en un domingo tan poca gente. Después de almorzar me atreví a salir en auto, antes había llamado por teléfono a varios amigos, pidiendo noticias de si había tranquilidad. Sólo en la Puerta del Sol habían algunas carreras, pero sin que la guardia civil ni la municipal tomaran parte y, claro, no hubo disparos. Encontré a Ángel Lázaro, poeta que sólo me habla de sus versos y de si Borràs le estrena una obra; pues bien, asomó la cabeza por la ventanilla del auto y me dijo solamente "ganamos en todos los distritos" y con lágrimas en los ojos. El triunfo de los republicanos ha desbordado este pueblo. Hoy lunes (13) todo han sido rumores y al llegar al teatro por la noche después de cenar me han dicho: a las nueve y veinte ha salido de España el rey. Queda constituido el gobierno provisional con Alcalá Zamora de presidente. Las noticias iban y venían. Nadie paraba un momento. Sólo nos quedábamos los que tomábamos parte en la representación. Durante el entreacto primero, los maquinistas que estaban en la puerta de los artistas, en la calle, han entrado alborotando, diciendo que pasaba una gran manifestación con banderas por la Gran Vía, me he asomado a la calle y efectivamente desde la plaza del Carmen he visto pasar una manifestación imponente y algunas banderas y, como por la distancia en que estaba sólo veía una masa negra de gente, me he impresionado mucho. En el segundo entreacto ha llegado Cipriano (de Rivas Cherif), ése ha traído más noticias, pero como quiere mucho a Azaña, no podía hablar de emoción y también con lágrimas en los ojos nos ha dado un Viva a la República que han contestado todos. He salido del teatro y he querido ir a la Puerta del Sol, está llena de gente, pasan camiones con muchachas dando vivas. Al llegar cerca de la Cibeles, carreras, dicen que ha habido tiros, torcemos a la derecha, por una callejuela, huyendo del barullo y a camita que es tarde. ¿Qué pasará mañana? Desde mi cama oigo pasar los caballos de la guardia. ¿Están al servicio de la República? Sólo me asusta pensar cómo reaccionarán los monárquicos. No me asusta más que la sangre y con el tiroteo que vimos desde las ventanas del hotel el día de los estudiantes en San Carlos, tengo bastante para toda mi vida.
Bueno, ahora te contaré lo que me ocurrió a mí el jueves noche después de la función; como la Natalia, no me puedo valer de un brazo. Puse a calentar en un cacharro eléctrico agua, y cuando hervía, al ir a cogerlo, no sé cómo, derrame el agua encima de mi brazo izquierdo y me abrasé hasta el codo. Vino un médico y calificó las quemaduras de segundo grado. No sé cómo quedará mi brazo, pero te diré que tengo tres llagas en carne viva. Con los acontecimientos de hoy, el médico que debía hacerme la cura no ha aparecido. No lo he sentido, pues la segunda cura me hizo sufrir mucho. Me da miedo que me tenga que curar otra vez.
Espero saber qué pasa en Barcelona. ¡Dios quiera que sólo sea un cambio de régimen pacífico! No cierro la carta por si puedo darte más noticias. Estoy desvelada, me pongo a leer y no pongo atención en lo que leo. El haber leído tantos libros de Rusia me hace temer y exagerar las cosas. Son las tres y media y no se oye el más leve rumor. Parece que el día está en calma. Los obreros van a sus trabajos, corren tranvías y taxis.
Leo la prensa. El rey no se ha ido. Fue sólo un rumor. Me dicen por teléfono que no hay más solución que el gobierno provisional de la República. Si después de todo esto viene una dictadura militar y no pasa nada, es que no hay vergüenza en unos y otros.
Te abraza tu hermana
Margarita
Mándame noticias detalladas de lo que pasa en Barcelona y Badalona>>

Retrat de Margarida Xirgu de l'època, dedicat a la seva cambrera Natalia Valenzuela.

Foto Jordi Rius Xirgu

A Barcelona, Francesc Macià havia proclamat, dintre del quadre de la República Federal Española, la República Catalana. Aquest mateix dia, la CNT, per mitjà d'un petit manifest redactat per Antonio Bueso, declarava la vaga general. Entre altres coses deia: <<No nos entusiasma una república burguesa>> i comminava al poble a seguir vigilant <<contra una posible reacción de los elementos armados>> i exigia la llibertat dels presos polítics i socials.

Frase dedicada a la Constitució Espanyola de 1931

Centro de Investigación y Documentación, festival de Mérida

A l'endemà, el 15 d'abril, Margarida Xirgu va tornar a escriure al seu germà Miquel, descrivint amb tot detall l'espectacle espontani i cívic, ple d'entusiasme, del poble de Madrid, capaç de fer-li oblidar el seu adolorit braç. Margarida va posar el seu cotxe a la disposició dels membres del govern provisional de la República, a casa de Miguel Maura, un hotelet del carrer Príncipe de Vergara, on estava reunit el Comitè:
<<Mi querido hermano: Ya tenemos República. ¿Sabrán los hombres defenderla?
Ayer, después de echada mi carta anterior, me dijeron que en telégrafos ondeaba ya la bandera republicana, que a las tres de la tarde había tomado posesión el gobierno provisional. Llegué al teatro y me dijeron que a las cinco se proclamaría la República desde el balcón del Ministerio de Gobernación. Dejé el auto y a pie me fui a dar vueltas por la Puerta del Sol. No quise perderme el espectáculo. La plaza estaba llena, las bocacalles que afluyen a la Puerta del Sol, atestadas de público. El momento fue de una emoción intensísima. Desde las cinco hasta las seis y media que salió el Gobierno al balcón con la bandera republicana el oleaje iba en aumento. Muchas personas, muchos curas, no se veía maldad en nadie, ni rencor; sólo una gran alegría y en muchos ojos lágrimas. Yo me pregunto: ¿toda esta gente era republicana? Hoy han declarado fiesta nacional. Las muchachas llevan lazos rojos. Carruajes llenos de banderas rojas y republicanas, canciones y coplas, griterío ensordecedor. A mí la cabeza ya no me resiste más. Hoy me parece una carnavalada. ¡Quiera Dios que mañana vuelva toda esa gente a trabajar! Hasta ahora no hay más que alegría, pero si se torciera el gesto de esa gente daría miedo. En Palacio desde antes de salir el rey está la bandera republicana. El gentío por plazas y calles es enorme. Los monumentos todos están con banderas republicanas. Isabel la Católica, en la cruz, lleva también la bandera. ¡Pobre señora, ¿quién se lo iba a decir?! En mí la curiosidad puede más que el miedo y quiero verlo todo.
El auto nuestro sirvió para llevar desde la casa de Miguel Maura a Gobernación a algunos miembros del Gobierno provisional. Miguel, el chófer, dijo al volver: "¡Me gustaría que me hubieran visto en Barcelona!". El negocio mío, nulo. Ayer por la tarde ingresamos ochenta pesetas.

Del brazo estoy mejor>>.

Margarida Xirgu comptava ja amb un automòbil, el que el seu marit Josep Arnall ja desitjava des de 1918, es tractava d'un Rolls Royce que Miquel -el xofer- conduïa per tota Espanya. De totes maneres la Xirgu es desplaçava usualment amb tren per trobar-lo més confortable, sobretot si viatjava de nit en wagon lit.

Per aquells temps Margarida Xirgu manté una curiosa correspondència amb el seu germà Miquel, guiant-lo fins en els més mínims detalls en la reforma de la seva casa del carrer Santa Madrona nº 118 de Badalona, en la que es descobreix l'actriu-dona en la seva circumstància domèstica i humana. Una vegada més s'observa inquieta, curulla de noves idees, renovadora, dibuixa croquis al dors de les cartes,......

Primera pàgina de la carta enviada per Margarida Xirgu al seu germà Miquel, el 19 d'abril de 1931.

Fons Xavier Rius Xirgu

Faltaven poques setmanes perquè acabés la temporada teatral en el Muñoz Seca, quan una nit es va presentar Rafael Alberti al seu camerino. Anava a parlar-li d'un romanç dedicat a Fermín Galán, pro màrtir de la República, i el seu company, el capità Ángel García Hernández, acusats de rebel·lió contra la Monarquia, condemnats i afusellats el 14 de desembre de 1930, a Fornillos (Osca). Margarida Xirgu va acceptar entusiasmada la idea i va decidir perllongar la seva estada a Madrid. Quan, en la nit del 25 d'abril de 1931, Rafael Alberti li va llegir el primer quadre, Margarida el va trobar <<muy bonito de verso>>, però li va assaltar cert temor per <<los vivas y mueras a personas que estaban vivas y presentes y le dio un poco de miedo>>. Seguidament la Xirgu va estrenar amb la companyia experimental "El Caracol" en el Teatre Muñoz Seca, el 6 de maig de 1931, l'obra expressionista "Un día de octubre" de Georg Kaiser, la característica més peculiar del qual era la tendència a donar als seus temes un clima d'intriga, fent a l'auditori partícip de la suggestió i de la autosuggestió del misteri de forma palpitant. Mentre continuaven les funcions de tarda i nit en el Teatre Muñoz Seca, la Xirgu assajava amb la seva companyia "Fermín Galán" en el Teatro Español, explicant-li per carta al seu germà Miquel, el 19 de maig: <<Tengo en mi poder dos actos y el primer cuadro del acto tercero, faltan dos cuadros y el del fusilamiento y el de la proclamación de la República... Si volviera la monarquía tendría que marcharme con mi compañía al extranjero. La suerte está echada. Viva la República!>> i en una altra datada el 30 de maig: <<¡Para qué te voy a contar? Creo que estamos ya en las listas negras. ¿Será por demasiado trabajadora? El domingo acabo en un teatro y el lunes estreno en otro; comprendo que ciertas gentes no estén conmigo>>. Assolir l'ajustament i harmonia en un escenari on evolucionaven 75 persones, més els comparses, no era fàcil, en tan escàs temps de preparació i a més els 10 quadres que componien l'obra, havien d'estar lligats per la queixosa veu d'un vell romancer.

Finalment Margarida va estrenar el 1 de juny de 1931 en el Teatro Español el romanç "Fermín Galán" de Rafael Alberti amb decorats de Sigfrido Burmann. Rafael Alberti explicà en el seu llibre de memòries "La arboleda perdida" que quan la Xirgu va estrenar "Fermín Galán", el primer acte va passar bé però quan, en el segon, va aparèixer la Verge de Cillas amb fusell i baioneta calada, acudint en socors dels revoltats i demanant a crits el cap del rei i el del general Berenguer, el teatre sencer va protestar violentament: els republicans ateus perquè res volien amb la Verge i els monàrquics per semblar-les espantosos i criminals els sentiments d'aquella Mare de Déu. Però el pitjor encara tenia que arribar: el quadre del cardenal Segura, borratxo i deixant anar llatinades molieresques enmig d'una festa en el palau dels ducs. Davant això, els enemics no van poder contenir-se més i van baixar de totes parts cap a l'escenari entre cops i crits. Afortunadament algú, entre bastidors, va ordenar baixar el teló metàl·lic per a incendis, de manera que la integritat física de Margarida va quedar fora de perill. <<A pesar de todo, como el público seguía dispuesto a ver la obra hasta el final, Margarita, una Agustina de Aragón aquella noche, tuvo todavía el coraje de representar el epílogo, siendo coronada, al final, con toda clase de denuestos, pero también de aplausos por su extraordinario valor y ganado prestigio>>, relatà Rafael Alberti a la seva autobiografia. "Fermín Galán" es va mantenir en cartell gairebé tot el mes de juny. Pocs dies després de l'estrena, un carruatge va parar els seus cavalls en el passeig de cotxes del Parque del Retiro i una dama estirada, amb "mantilla i devocionari" va preguntar a l'actriu que passejava tranquil·lament: <<¿Es usted Margarita Xirgu? >> I abans que li contestés li va fotre una bufetada dient-li: <<¡Tome! ¡Por lo de Fermín Galán!>>. Un altre versió més real del que va passar aquell matí de diumenge, es que en una de les avingudes del Retiro al ser reconeguda Margarida Xirgu, es va formar un grup de gent amb gests acusadors i de cop i volta una senyora es va destacar del grup i li va clavar una bufetada dient-li catalana de merda. El succés afectaria tant a la Xirgu, que va caure malalta. La policia va voler intervenir doncs la senyora li va dir que si volia buscar-la vivia en el carrer Mariana Pineda. Però Margarida es va negar en absolut i davant de l'insistència dels amics, els va fer saber que encara que la hi posessin davant, no la reconeixeria.

Escena de "Fermín Galán" interpretada per Margarida Xirgu el 1931.

Foto Internet

En una entrevista que se li va fer molt més tard, la Xirgu va declarar: <<Se trataba de la obra de un gran poeta y mi deber era estrenarla. Tengo yo demasiado respeto por el autor, cuando el autor es un poeta de la talla de Alberti, para poner reparos a su creación artística: lo que me importa es llevarla fielmente a escena>>. María Teresa León, la companya de Rafael, va declarar en el seu llibre "Memoria de la malencolía: <<¡Qué valiente fue siempre Margarita y qué segura de su personalidad! Fuera de la escena, ella es Margarita, dentro de ella es la actriz en todo lo que le parece teatralmente bueno aunque -como en el caso de "Fermín Galán"-, esté rozando sus opiniones religiosas. No retrocede nunca>>. Pocs dies després de l'estrena, el 7 de juny, en una carta al seu germà Miquel va comunicar que "Fermín Galán" havia estat maltractada per la premsa i que no creia que continués molts dies la seva representació.
Per a celebrar les festes de la República, Margarida Xirgu va muntar un espectacle de gran bellesa a l'aire lliure a la Chopera del Retiro, el 18 de juny de 1931, representant "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal, la vella heroïna del repertori de Margarida, traduïda per Eduardo Marquina. El públic es va entusiasmar i els diaris van fer grans elogis. El 21 de juny Margarida va representar a la nit en el Teatro Español l'aute sacramental "El gran teatro del mundo" de Calderón de la Barca i de nou "Elektra" en la seva versió de càmera. El 22 de juny la Xirgu es va acomiadar del públic de Madrid, amb la funció extraordinària de la comèdia "De muy buena familia" de Jacinto Benavente que havia arribat a les 150 representacions en el Teatro Muñoz Seca. Però aquesta vegada ja de nou en el Teatro Español, doncs Benavente havia tornat del seu acostumat viatge per França, Anglaterra i Alemanya, i en una de les seves primeres visites a Margarida, aquesta li va exposar que havia sol·licitat, al costat d'Enric Borràs, la concessió del Teatro Español. En el plec, es va demanar a l'Ajuntament que quedessin resoltes les velles diferències amb el dramaturg Nobel, perquè les seves obres poguessin incorporar-se al programa del coliseu municipal. Benavente, que any rere any s'havia mantingut impertèrrit, va accedir al desig de Margarida, però amb la condició que l'import dels drets d'autor, de la seva primera obra representada, es destinessin a la subscripció en pro dels obrers desocupats. Com fi de festa es va improvisar un homenatge a Jacinto Benavente, en el qual Margarida Xirgu i alguns dels actors més destacats de la seva companyia, van llegir diverses de les millors "Cartas de mujeres" del mateix autor.
El 24 de juny va tornar amb tren a Barcelona, dinant a l'endemà amb el seu metge el doctor Pijoan i la seva senyora, allotjant-se a casa seva per a una breu estada. A continuació va descansar a la seva casa de Badalona, va prendre el sol a la platja i va iniciar la seva acostumada gira estiuenca pel nord: entre altres representacions el 5 d'agost va actuar a Sant Sebastià fins el 18, a continuació va actuar a Santander i el 24 d'agost en el Teatro Benavente de Llanes, a Astúries, amb l'estrena de la comèdia en tres actes "De muy buena familia" de Jacinto Benavente. De retorn a Barcelona Margarida Xirgu va començar la temporada teatral 1931-1932 en el Teatre Goya, que es va iniciar el 2 d'octubre de 1931 amb la reposició de "Más fuerte que el amor" de Jacinto Benavente i va acabar el 6 de gener de 1932 amb "El estudiante de Vich" de Josep Maria de Sagarra, traduïda per Joaquín Montaner. En la comèdia del debut, Margarida Xirgu va interpretar el paper de Carmen a l'obra de Benavente, sent saludada per la crítica com l'hereva legítima de la desapareguda María Guerrero. El 5 d'octubre de 1931 va estrenar "Fuente escondida" d'Eduardo Marquina, en la qual el crític Domènec Guansé es lamentava en les pàgines de "La Rambla" que tant el text de Marquina com la interpretació de la Xirgu participessin de la tradició escènica catalana, però es distanciessin per l'idioma, ja que es tractava d'una peça d'ambientació catalana amb cert regust de Guimerà. De tota manera el paper de Nadala protagonitzat per Margarida, segons Antonio Pérez Olaguer: <<Pule, lima la dicción y los resortes emotivos de los versos. Matiza las pausas, infunde vigor de veracidad y de arte a las transiciones bruscas, con sensibilidad y elegancia supremas>>. Evidentment sense la decadència nacional del teatre a Catalunya, Margarida potser no hagués emigrat. El 21 d'octubre va estrenar també en el Teatre Goya de Barcelona la comèdia d'amor "Un día de octubre" de Georg Kaiser. Per la qual Margarida Xirgu va manifestar, que l'autor demostrava: <<La posibilidad de que el ideal supere en muchos casos a la realidad, pasando a ser la realidad misma. Así la protagonista de su obra Catalina, yo, que un día vivió como no supo vivirlo el que la amaba, concluye por hacérselo vivir a él a fuerza de imponerle su realidad que es superior a la auténtica que conocía>>. El repertori dels altres estrenes estava format per les obres: "De muy buena familia" de Jacinto Benavente, "La zapatera prodigiosa" de Federico García Lorca, "La prudencia en la mujer" de Tirso de Molina, "Los fracasados" d'Henri-René Lenormand, "Fortunata y Jacinta" de Benito Pérez Galdos adaptada per Antonio Soler, Díez G. de las Amarillas i Enrique López Alarcón, "El auto de las donas que envió Adán a Nuestra Señora" d'autor anònim i "El gran teatro del mundo" de Calderón de la Barca.

El 2 de desembre de 1931 Margarida Xirgu va estrenar al Teatre Goya de Barcelona, a la sessió de tarde, la comèdia "De muy buena familia" de Jacinto Benavente. El repartiment va ser: Margarida Xirgu (Pilar), Pilar Muñoz (Anita), Eloisa Vigo (doña Emilia), Carmen Sanchís (María Antonia), Luisita Sanchís (Paquita), Mimi Muñoz (una doncella), Alfonso Muñoz (Enrique), Alberto Contreras (Isidro), Enrique Álvarez Diosdado (Manuel), Alejandro Maximino (don Moisés), Pedro López Lagar (Rafael), Fernando Porredón (Pepe) i els decorats van ser de Sigfrido Burmann. El mateix dia, a la sessió de nit, va estrenar el drama "Los fracasados" d'Henri-René Lenormand. El repartiment va ser: Margarida Xirgu (Ella), Pilar Muñoz (la ingenua), Pascuala Mesa (la característica), Carmen Sanchís (la encargada), Eloisa Vigo (criada), María Roca (la mujer del bibliotecario), Mimi Muñoz (la hija del presidente), Alfonso Muñoz (Él), Alberto Contreras (Larnody), Alejandro Maximino (Montredón), Pedro López Lagar (un músico), José Cañizares (Saint Gallent i el calavera), Miguel Ortín (el presidente del Tribunal), Fernando Porredón (fantasma 2º i un soldado), Luís Alcaide (comisario, el bibliotecario i un actor), Enrique Álvarez Diosdado (un cabo), Miguel Pastor Mata ( negro i camarero) i els decorats van ser de Sigfrido Burmann.

Programa del Teatre Goya del 2 de desembre de 1931

Centro de Investigación y Documentación, festival de Mérida

Antonio Pérez Olaguer va escriure en el "Diari de Barcelona" el 3 de desembre de 1931: <<En cualquiera de las obras que interpreta nuestra gran actriz y su notable compañía, desde el momento mismo en que se alza el telón los primores de interpretación de los caracteres, la justa sobriedad en la resolución de las escenas, se van adueñando del ánimo de los espectadores. Así, cuando llegan los momentos culminantes de la obra, la actuación de la actriz puede extenderse sobre sólida base y adquirir la máxima eficacia. ¡Y qué maravilloso entonces es el arte de la Xirgu! La voz dulcísima de la actriz, lenta, acariciante, con trémolos casi imperceptibles de emoción, va arrancando sus más íntimos secretos al personaje que representa... Entonces los ojos de Margarita Xirgu parecen apartarse inconscientes de las cosas de la tierra, y elevados al cielo, fijos, clavados en él, como en un éxtasis, parecen beber la inspiración suprema que el arte concede sólo a los elegidos, a los que nacieron con la marca nobilísima del genio y han sabido tratar amorosamente, a lo largo de una vida gloriosa, los dones que le fueron otorgados>>.

El 19 de desembre de 1931 Margarida Xirgu va estrenar en el Teatre Goya, l'autèntica primícia de la temporada "La corona" de Manuel Azaña, llavors cap del Govern de la República. Després de la trobada de Margarida amb Azaña, en el Teatro Fontalba el 31 de març de 1927, dia de la lectura de "Mariana Pineda", va sorgir una gran amistat, reflex de la que la unia amb Cipriano de Rivas Cherif. Amistat que es va afermar, recordaria més tard Margarita: <<... cuando se casó con Lola (el 1929), la hermana de Cipriano, a la que quería mucho. Así, don Manuel empezó siendo para mí el presidente del Ateneo de Madrid, después el marido de Lola... Eso en cuanto a mi vinculación personal con él; como autor, en cambio, lo conocí por los hermanos Quintero... Sí, los hermanos Quintero fueron los que por primera vez me hablaron de Azaña como autor, y me recomendaron "La corona" como obra que yo podía estrenar>>. Els dramaturgs sevillans coincidien amb el futur President de la Segona República espanyola en el culte a Juan Valera, sobre el qual Azaña havia publicat un interessant estudi. Cipriano de Rivas Cherif va lliurar a Margarida Xirgu "La corona" perquè la llegís i es plantegés estrenar-la. Margarida va ponderar els mèrits literaris del text que el feien particularment apte per a la seva lectura, però sense deixar de retreure que era massa lenta i excessiva pel teatre. Azaña es va comprometre a fer els deguts retocs i a escurçar-la.

Caricatura de "La corona"de Manuel Azaña de 1931 realitzada per Fresno.

El Governador Civil de Barcelona, Anguera de Soto, va advertir a Rivas Cherif que havia rebut confidències anònimes sobre l'insult que suposava per als bons catòlics "La corona", que la Xirgu preparava estrenar el 8 de desembre, festivitat de la Puríssima Concepció. Cipriano va tranquil·litzar els escrúpols beats d'Anguera de Soto davant les remors malèvoles que circulaven sobre "La corona" i que van arribar fins a l'extrem de canviar-li el títol pel de "Conchita" i considerar-la una burla al dogma catòlic de la virginitat de la Mare de Jesús. El dramaturg Joaquín Montaner, amic íntim de Margarida, que havia tingut bons contactes amb les autoritats de la Dictadura de Primo de Rivera i amb els sectors aristocràtics de la capital catalana, va intercedir perquè "La corona" fora estrenada en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, però les seves gestions no van assolir que els propietaris del Liceu, gens inclinats al republicanisme, ho aprovessin. La estrena de totes manera es va demorar pels esdeveniments polítics que impedien la presència de l'autor, encara que la obra d'Azaña, a pesar del títol, no tenia relació alguna amb la realitat política del país. En la estrena es van fer com mai honors a l'autor, doncs el govern català corresponia a la bona disposició d'Azaña en relació al autonomisme, a l'hora de discutir l'Estatut d'Autonomia a les Corts. La presència d'Azaña va despertar més curiositat que la mateixa obra. La representació va ser freda, ni la Xirgu ni els altres actors van entrar en situació, al percebre que el públic estava absent de l'espectacle escènic, contemplant molt més la llotja presidencial. Azaña va sortir del teatre com si hagués vist violar a una filla seva, segons les seves pròpies paraules.
El 2 de gener de 1932, en la seva funció de benefici com actriu i directora de la companyia, Margarida Xirgu va representar "Vidas cruzadas" de Jacinto Benavente i "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal en la seva versió de càmera, que va obtenir un clamorós èxit. El 20 de febrer de 1932 Margarida inaugurava la seva temporada en el Teatro Español amb el romanç escènic "La serrana de la Vera" de Luis Vélez de Guevara, en adaptació de Joaquín Montaner i amb figurins de vestuari i decorats del germà de l'actriu, Miquel Xirgu.

Caricatura de "La serrana de la vera", de Vélez de Guevara de 1932 realitzada per Ugalde.

Durant la Setmana Santa, Margarida va descansar a El Escorial convalescent d'una de les tantes crisis que van amenaçar la seva vida, al llarg de la seva carrera d'actriu. Allí la va visitar Azaña, acompanyat del seu cunyat Cipriano de Rivas Cherif. Per al primer centenari de la mort de Goethe, el 22 de març de 1932 la Compañía Dramática de Margarita Xirgu li va retre homenatge amb una representació de "Clavijo", l'obra que va inspirar a Goethe una referencia que va trobar en les memòries de Pierre Augustin Caron de Beaumarchais, l'autor de "Les noces de Fígaro", al·lusiva als amors de la seva germana María Casau amb el literat i científic espanyol José Clavijo Fajardo. Abans de la representació, Fernando de los Ríos, gran coneixedor de Goethe, va dissertar sobre la seva obra i, després de l'escenificació de "Clavijo" Margarida Xirgu va recitar al poeta en castellà i en català.
El dissabte de glòria 26 de març de 1932, la Xirgu va estrenar en el Teatro Español el drama en tres actes en prosa i en vers "La duquesa de Benamejí" dels germans Manuel i Antonio Machado, de nou amb decorats i figurins de vestuari del seu germà Miquel Xirgu. L'acció revivia l'Espanya pintoresca del bandolerisme andalús. Lorenzo Gallardo, el protagonista, guapo, generós i net de llinatge, es veu llançat a la serra per un atzar de la seva joventut, capitanejant una quadrilla d'homes. La fina estampa del primer acte, en el palau de la duquessa de Benamejí, transporta a l'espectador a l'època fernandina: figures aristocràtiques, el frare, l'abat, el jutge, les damisel·les, un oficial francès de les tropes del duc d'Angulema, militars espanyols, criats, el minuet i la dansa andalusa completen el quadre ple de color i de moviments, pintoresques escenes de bandolers, d'enamoriscaments, de gelosia i aventures. L'obra que era el major atractiu de la cartellera madrilenya, va obtenir una bona acollida. Margarida i els germans Machado, des del prosceni, van agrair l'aplaudiment entusiasta del públic.
Margarida Xirgu, el 12 d'abril de 1932, va estrenar en el Teatro Español de Madrid el drama "La corona" de Manuel Azaña, amb amenaces d'atemptat, policies pertot arreu, Margarida amb molta por i el Govern en ple en llotges i platees, segons paraules de Rivas Cherif. Aquest mateix dia la policia va detenir, a la taverna de davant del teatre, un individu sospitós amb una pistola carregada. Per a evitar atemptats, diversos efectius van vigilar les portes, els passadissos, el pati de butaques, els accessos a les galeries altes, els vestidors i les entrecaixes. Nerviosa per tant moviment de policies pertot arreu, Margarida va confiar a Cipriano que no dubtés, si ho creia convenient, a suspendre la funció per a un altre dia. S'havia de garantir costés el que costés la integritat de Azaña i que no passés res en el teatre. La representació per fortuna va poder donar-se sense cap altercat. Des de llavors Azaña va dir "Diana" -la protagonista de l'obra- a Margarida per a expressar-li la seva simpatia, encara que ella no va superar mai la reverència i el respecte desmesurats que li mereixia el <<senyor republicà>> com ella li deia. En aquest estrena l'autor va estar, aquesta vegada, entre bastidors, com era costum. Al final del primer acte va haver de sortir a saludar al públic, que abarrotava el teatre, a pesar de la seva promesa de no aparèixer fins a finalitzar el drama. Al caure el teló, després d'una ovació imponent, Manuel Azaña va accedir a retratar-se junt amb Margarida Xirgu.
El 13 de maig de 1932 Margarida Xirgu va estrenar en el Teatro Español la comèdia en tres actes i en vers que es desenvolupa en l'àmbit rural "Los Julianes" d'Eduardo Marquina.

Margarida Xirgu i Pedro López Lagar protagonitzant "Los Julianes".

Margarida Xirgu protagonitzant "Los Julianes".

foto MAE

Margarida Xirgu i Alfonso Muñoz protagonitzant "Los Julianes".

Foto: Benjamí Moliné treta d'una exposició

El 22 de juny "La Voz" de Madrid, es feia ressò dels incidents promoguts a Saragossa, amb motiu de l'actuació de la Compañía Dramática de Margarita Xirgu en el Teatro Principal. El diari "El Noticiero" va publicar un solt aconsellant a les senyores que s'abstinguessin d'anar al teatre. La campanya va ser secundada per altres elements que van distribuir missives per les cases, en les quals es declarava el boicot a la companyia, especialment a la <<señora Xirgu>>. El dia del comiat de les hosts de la Xirgu, els partits republicans i el socialista van organitzar un acte de desgreuge. El teatre va quedar ple i Margarida va rebre gran quantitat de canastres de flors. Al final, a l'agrair l'homenatge, va dir que ella només es preocupava <<de su arte y de amar a España>>. Un grup de senyores de Saragossa li van lliurar amb les seves signatures aquesta carta com acte d'adhesió i homenatge:

Carta d'adhesió a Margarida Xirgu per dones de Saragossa, del 21 de juny de 1932.

Fons Jordi Rius Xirgu

Heus aquí la seva transcripció:

Señora: Las firmantes de este escrito sabemos que entre determinado sector de esta sociedad se han repartido unas hojitas en las que se hace un llamamiento a las damas pudientes zaragozanas, para que se abstengan de engrosar el abono a las funciones que Ud. y su Compañía han de celebrar en esta Ciudad. Se fundan para ello, en que Ud. ha representado obras de preclaros republicanos, y que al igual que nuestra Dª María Guerrero, gloria también del teatro español, es amiga del pueblo.
Sabemos también que las pequeñas insidias y malevolencias se estrellan siempre ante un valor artístico como el que Ud. representa, pero no obstante, a la vez que lanzamos nuestra más enérgica protesta por tan incalificables procedimientos, hacemos ante Ud. acto de homenaje, testimoniándole nuestra más encendida admiración.
Zaragoza 21 de junio de 1932
Signatures.

Davant aquesta actitud per una banda de l'opinió pública, Margarida Xirgu va dubtar a l'hora de sol·licitar el Teatro Español per a la pròxima temporada. Rivas Cherif, en una carta del 30 de juny, li va prohibir renunciar als seus drets, ja que duien les de guanyar, per el <<valor moral>> del programa que oferien.

A l'estiu de 1932 Margarida va tornar a actuar en el Teatre Goya de Barcelona, estrenant el 22 de juliol la comèdia en tres actes i en vers "Los Julianes" i assistint el seu autor, Eduardo Marquina. L'obra es va representar amb quatre nous decorats de Burmann i amb el següent repartiment: Fulgencia (Margarida Xirgu), Jacoba (Josefina Santaularia), Ruperta (Eloísa Vigo), Domilita (Pilar Muñoz), Virginia (Carmen Sanchiz), Vicenta (Mimi Muñoz), Juan Mostrenco (Alfonso Muñoz), Julian Julianes (Pedro López Lagar), el Abuelo (Luis Alcaide), Firmo el alcalde (Alberto Contreras), Sempronio (José Cañizares), Sabino (Enrique Álvarez Diosdado), Martín (Fernando Porredon) i Juanillo (Manuel Pastor Mata). El 2 d'agost va estrenar "La duquesa de Benamejí" dels germans Machado i el 9 d'agost "La serrana de la Vera" de Luis Vélez de Guevara en adaptació de Joaquín Montaner. Segons Díaz Plaja, en un article publicat a la revista "Mirador" del 11 de juliol, les tres peces eren d'un interès molt viu. El 21 d'agost de 1932 Margarida Xirgu va representar en el Teatre Grec de Montjuïc, "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal a benefici de l'Hospital de l'Esperança. A la primera part de l'espectacle va recitar en català poesies de Guimerà, Carner, Alcover, Maragall, mossèn Cinto Verdaguer. La funció va donar començament a les cinc de la tarda, a fi de que la llum del capvespre realcés la impressionant escena de les torxes al final de "Elektra", on la figura de Margarida arribava a una insospitada dimensió dramàtica a mesura que s'acostava el sinistre desenllaç de la tragèdia. L'emoció del públic va ser delirant i posant-se dempeus, van aplaudir llarg temps als intèrprets de la tragèdia.

De nou anaven a fusionar les seves companyies per segona vegada, com en el 1919, Margarida Xirgu i Enric Borràs, ja que en el ple de l'Ajuntament madrileny del 19 d'agost de 1932, als grans actors catalans se'ls adjudicava el Teatro Español per un termini de tres anys. El programa previst per a aquest període era el de divulgar la història del teatre espanyol, des dels autors clàssics als contemporanis, representats per les seves obres més característiques. No solament es donarien a conèixer actuacions, drames i comèdies, sinó també una antologia de peces breus de la nostra dramatúrgia: el bulú, el ñaque, la tonadilla i altres peces musicals d'origen popular. Amb les representacions clàssiques s'alternarien les conferències, les lectures poètiques i les audicions musicals a càrrec d'orquestres de càmera. Es culminaria aquest cicle històric amb la celebració dels centenaris de Lope de Vega i del romanticisme. La Compañía Xirgu-Borràs anunciava un certamen per a autors americans de parla hispana, en que la seva obra premiada seria representada durant la temporada, juntament amb la de l'autor nacional vencedor del certamen i triades anualment per l'Ajuntament de Madrid. Tant Margarida com Enric, coneixent el propòsit de l'Asociación de Actores, manifestat en el recent Congrés de la Federación del Espectáculo, anhelaven que, conforme el desig dels seus companys de gremi, s'arribés a concretar en una companyia organitzada en forma de cooperativa. Les representacions, a títol experimental, es portarien a terme una vegada acabada la primera temporada de tardor-hivern. La companyia-cooperativa de l'Asociación de Actores tractava de donar a la seva experiència, no només des del punt de vista econòmic, sinó, i sobretot, artístic, un caràcter eminentment social. Es proposava que l'existència del coliseu municipal estigués d'acord amb l'actualitat de la vida espanyola, en que la República havia cristal·litzat políticament, com expressió d'una voluntat netament popular. També al marge de la temporada oficial oferiria representacions extraordinàries de l'Escuela Integral de Arte Dramático, fundada i dirigida per Cipriano de Rivas Cherif. Aquest va declarar que amb la finalitat de coordinar aquests esforços amb cert fonament de continuïtat, estava previst la creació d'una Escuela Elemental de Artes y Oficios del Teatro. Els alumnes més preparats passarien a ser meritoris en la Compañía Xirgu-Borràs, i col·laborarien com a tal entitat autònoma en el curs de representacions històriques educatives. Es preveien les actuacions de teatre universitari de "La Barraca", que dirigien Federico García Lorca i Eduardo Ugarte, així com del Teatro del Pueblo, de les Misiones Pedagógicas. Els nous concessionaris del coliseu municipal, vivament interessats per la labor d'educació que davant ells tenien, farien abonaments especials, gràcies als quals podrien beneficiar-se de tarifa reduïda estudiantes, obrers i empleats. Es donarien així mateix representacions en els asils i en les presons. I en les escoles s'organitzarien funcions infantils. Finalment, a benefici d'obres socials s'oferirien una sèrie de representacions. La Compañía Xirgu-Borràs la integraven les actrius: Amalia Sánchez Ariño, Laura Bové, Pilar Muñoz, Blanca Alonso de los Ríos, Eloísa Vigo, Charito Ruiz París, Amanda Nalda i María Arias, i els actors: Enric Guitart, Pedro López Lagar, Enrique Álvarez Diosdado, Alberto Contreras, Fernando Aguirre, Miguel Ortín, José Cañizares, Fernando Porredón i Fernando Merino.

Retrat d'Enric Guitart de 1931 dedicat a Margarida Xirgu.

Foto Xavier Rius Xirgu

El 11 d'octubre de 1932 la Compañía Xirgu-Borràs va inaugurar la temporada en el Teatro Español de Madrid amb "El alcalde de Zalamea" de Calderón de la Barca. Margarida en el paper d'Isabel i Enric en el de Pedro Crespo, amb noves decoracions i estrena de vestuari dissenyats per Sigfrido Burmann. A continuació van representar "La loca de la casa" de Benito Pérez Galdós i el primer de novembre el clàssic "Don Juan Tenorio" de José Zorrilla. Abans d'aquestes dates, Miguel de Unamuno va llegir per primera vegada a la companyia, en el vell "tablado del Corral de la Pacheca", el seu misteri en tres jornades i un epíleg "El otro", en el qual es reflectien les seves preocupacions filosòfiques i en data de 25 d'octubre, Unamuno va lliurar a la Xirgu un poema amb una curiosa dedicatòria: <<A Margarita Xirgu, que me lo sugirió con unas palabras después de haberle leído en el Español mi misterio "El Otro>>.

Margarida Xirgu i Enric Borràs actant a Madrid el 1932.

Foto Agencia EFE

Margarida Xirgu, Enric Borràs i Cipriano de Rivas Cherif en el Teatro Español de Madrid, el 26 de novembre de 1932.

Foto Agencia EFE

El 14 de desembre la Compañía Xirgu-Borràs va estrenar en el Teatro Español el drama "El otro" de Miguel de Unamuno, interpretant Margarida el personatge de Damiana. Arturo Mori va escriure en "El Liberal": <<La Xirgu si se emocionó. Más actriz que personaje del cerebro de Unamuno, lloró de verdad. Fue una heroína perfecta. Pero se salía del marco sombrío de la obra; se desbordaba>>. Díez-Canedo va subratllar: <<Los buenos comediantes parecen aún mejores en lo difícil. Margarita Xirgu saca de su voz, de su entrañable entonación, los efectos más hondos. Es la amante, la furia: la mujer. Enrique Borràs pone su arte al servicio del personaje central; podría representarse sin ese eterno temblor de manos, en forma severa, esquemática, pero interpretado por Borràs, bien está así, ya que tales son sus recursos infalibles acerados en el estudio y penetración del carácter>>.
Per Nadal el Teatro Español va presentar l'espectacle "Nacimiento" basat en texts clàssics ordenats per Cipriano de Rivas Cherif que procedien de "Los reyes magos" anònima composició del segle XII, de "Navidad" de Juan de la Encina i de "Los pastores de Belén" de Lope de Vega, entre altres autors. El decorat de Sigfrido Burmann representava un gran naixement, en el qual, amb estil molt infantil es reproduïen altes muntanyes de suro i cartró blanquejades per falsa neu. Semblava un de tants naixements que fan els nens, amb el seu riu, les seves muntanyes, els seus ramats,... En les escenes es van intercalar nadales, letrilles, romanços, hosannes i balls pastorils. Va donar vida a aquestes representacions la música antiga adaptada per Rafael Benedito. La Compañía Xirgu-Borràs va acabar les representacions de 1932, amb l'obra "El abuelo" de Benito Pérez Galdós.

Margarida Xirgu interpretant "Nacimiento".

Foto Cuadernos El Público

Margarida Xirgu i Enric Borràs el 1932.

Alguns textos han estat extrets de "Margarita Xirgu. Una biografia" d'Antonina Rodrigo i "Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena" de Francesc Foguet.

XAVIER RIUS XIRGU

àlbum de fotos

tornar

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons.