Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

123. JOSEP FELIU i CODINA

 

Josep Feliu i Codina va néixer a Barcelona, al maig de 1845 -altres fonts afirmen que en el 1847-, va ser periodista, novel·lista i dramaturg.
De jove donava el que tenia perquè el deixessin sortir a les taules, entre coristes i figurants. El 1866, a l'edat de 21 anys, Josep Feliu i Codina va estrenar a Barcelona la seva primera comèdia "Un mosquit d'arbre". Es va llicenciar -com després ho va fer també el seu germà Antoni- en Dret a la Universitat de Barcelona el 1867, any en el que va fundar la publicació setmanal "La Pubilla" i es va afiliar al Partit Liberal Dinàstic. Va començar a col·laborar amb el màxim representant del teatre romàntic català, Frederic Soler Hubert, conegut com Serafí Pitarra (Barcelona, 1839-1895), en la realització de diverses comèdies, utilitzant el pseudònim de Josep Serra, com "El rovell de l'ou o el Pla de la Boqueria" amb música de Joan Sariols i Porta, i que va ser estrenada en el Teatre Romea de Barcelona, el 20 d'abril de 1869 o com "La Rambla de les Flors" amb música de Josep Teodor i Vilar, i que va ser estrenada en el Teatro Novedades de Barcelona, el 21 de maig de 1870.

 


Retrat de Josep Feliu i Codina.

Foto Fototeca

 

La primera obra teatral de Josep Feliu i Codina va ser la comèdia de costums catalans en tres actes i en vers "Els fadrins externs", que es va estrenar el 1871 i ja va assenyalar la línia de la seva producció posterior: la mitificació del món rural per mitjà d'un sentimentalisme distorsionat. El seu germà petit, Antoni (Barcelona, 1846-1917), va ser periodista i polític. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona i va ser membre del Partit Republicà Federal i del Club dels Federalistes. Més home de lletres que d'acció, va col·laborar en les publicacions "Lo Tros de Paper" el 1865, "La Campana de Gràcia" el 1870 i el 1877 en "El libro del ciudadano" amb Francesc Pi i Margall i Gonçal Serraclara i Costa. El 1879 va col·laborar a "El Diluvio", on va publicar unes inacabades "Memorias de un veterano de la República". També va fundar i va dirigir el 1891 el setmanari "La Barretina".

 

Retrat d'Antoni Feliu i Codina.

Foto Fototeca


El 1874 Josep Feliu i Codina va estrenar a Madrid el drama en dos actes i en vers "Ocaso y aurora" i el 1875, a Barcelona en col·laboració de nou amb Frederic Soler (Serafí Pitarra), el drama en tres actes i en vers "La filla del marxant", que és la seva obra mestra en català. Ja en el 1876 va publicar la rondalles en tres actes i en vers adaptades al teatre: "Lo tamboriner" i "El pont del diable". Aquest mateix any va novel·lar dos drames de Frederic Soler: "La dida" i "El rector de Vallfogona", que havia estat estrenat en el Teatre Romea, el 14 de novembre de 1871, com un drama històric en tres actes de Serafí Pitarra. L'acció es desenvolupa en el poble de Vallfogona durant el regnat de Felip IV. L'obra al publicar-se va aconseguir una gran difusió i va coadjuvar, sens dubte, a incrementar encara més la popularitat de Vicent Garcia. Es coneixen tres edicions d'aquesta obra. El 1877 Josep Feliu i Codina va fundar i va dirigir a Barcelona el setmanari "Lo Nunci" i va col·laborar en el diari barceloní "La Jornada". En aquella època va escriure en castellà la novel·la curta "La Clavela" que es va publicar en l'edició "Historia de las Flores". També va estrenar, en el Circo de Paúl de Madrid, la bufonada "El Camaleón, periódico político" i per a aprofitar els decorats de l'obra "La magia nueva" que va fracassar a Barcelona, va estrenar en el Teatro del Circo de Madrid la comèdia "El testamento de un brujo", que va obtenir un gran triomf truncat pel desgraciat incendi que va reduir a cendres el teatre.

 

Retrat de Josep Feliu i Codina.

Foto Fototeca

 

A partir de 1878 va incrementar la seva activitat literària i llegia les seves obres com un consumat actor. El 5 d'abril va estrenar en el Teatre Romea de Barcelona el drama en tres actes i en vers "Lo rabadà" i el 8 d'octubre el quadre en un acte i en vers "El mestre de minyons", també en el Teatre Romea. De nou el 1879 va col·laborar amb Frederic Soler en l'obra "La mà de l'anglès" i el 1 d'abril va estrenar en el Teatre Romea la comèdia en tres actes i en vers "Cofis i Mofis". En aquest mateix any va publicar els contes de màgia "Las hadas del mar" i el 1880 va publicar la narració "El Bruc".

 

Retrat de Serafí Pitarra.

Foto Escriptors catalans

 

Josep Feliu i Codina va obtenir, el 1881, un gran èxit amb la seva comèdia en tres actes i en vers "El mas perdut", una obra més ambiciosa que les anteriors i que va tenir gran difusió. Aquest mateix any va estrenar el dimarts 11 de gener, en el Teatre Romea, amb la Societat Teatre Català, l'entremès en vers "A ca' la somnàmbula" i més tard el drama en tres actes i en vers "La volva d'or".

 

Portada de "A ca' la somnàmbula".

Foto Cervantes Virtual


Ja en el 1882 va estrenar el drama "La sirena", el 20 de juliol va estrenar en el Teatre Tívoli de Barcelona la revista còmic-seriosa-líric-ballable en dos actes "El barretinaire" i el 21 d'octubre va estrenar en el Teatre Circ de Barcelona la sarsuela en tres actes i cinc quadres "La tuna" amb música de Nicolau Manent.

El 1883 va escriure dues de les seves obres més reeixides: la comèdia en quatre actes i en prosa "Lo gra de mesc", estrenada amb èxit el 13 de novembre del mateix any en el Teatre Romea de Barcelona, i el drama en tres actes i en vers "Lo nuvi", que va ser publicat el 1898 per la Impremta de Mariano Galve i estrenat pòstumament. Margarida Xirgu va debutar en el teatre d'aficionats amb aquesta obra, a l'edat de 14 anys el 1902, en el Salón Asiático de Barcelona. El 1883 Josep Feliu i Codina va estrenar en el Teatre Circ de Barcelona la sarsuela en tres actes "L'esparver" amb música de Cosme Ribera i Miró. El 1884 va publicar la paròdia de "Don Juan Tenorio" titulada "En Joanet i en Lluiset" i el 30 de setembre de 1886, va estrenar en el Teatre Romea de Barcelona, la joguina en un acte i en vers "Del ou al sou...".



Portada de "Lo nuvi".

Foto Anticrossell


Portada de "Del ou al sou...".

Foto Cervantes Virtual

 

Com traductor se li deu la traducció al castellà d'algunes novel·les de l'autor italià del Renaixement, Mateo Bandello, com les "Novelas escogidas" de la Biblioteca Arte y Letras, editades a Barcelona el 1884, i altres del francès menys significatives. Josep Feliu i Codina va estrenar el 1887 la comèdia en un acte i en prosa "Un pis a l'eixample". El 1889 es va traslladar a Madrid i va estrenar la comèdia "El buen callar" protagonitzada per l'actor Emilio Mario. L'obra va ser la traducció de "Lo gra de mesc", però el públic la va xiular i la crítica la va censurar, doncs a l'adaptar i traduir la peça al castellà, va suprimir a un personatge secundari que era fonamental per al desenvolupament de la comèdia. El 1891 va estrenar la comèdia en tres actes que descriu molt humanament l'adulteri: "Un libro viejo" interpretada pel seu amic l'actor Emilio Mario.

Durant el primer viatge amb tren de Josep Feliu i Codina a Madrid, al fer una parada a l'estació de Binéfar va escoltar cantar a un cec la famosa jota de:
"Si vas a Calatayud
pregunta por la Dolores
que es una amiga muy guapa
y amiga de hacer favores".
El tema li va servir en primer lloc per a l'argument d'un romanç publicat en el setmanari "El chiste" i en el setmanari català "Lo tros de paper", un tros del qual figura en la narració del sergent, en el primer acte del drama. Després li va servir per a la trama del drama en tres actes i en vers, titulat "La Dolores" que es va estrenar en el Teatro Novedades de Barcelona amb enorme èxit, el 10 de novembre de 1892, amb Carlota Mena i Joan Tubau en els papers principals. A Madrid el drama es va publicar en el mateix any i es va estrenar a l'any següent, el 19 de març de 1893, amb el següent repartiment: Dolores (María Guerrero), Gaspara (Sofía Alverá), Melchor (Emilio Thuillier), Lázaro (Francisco García d'Ortega) i Rojas, el sergent (Emilio Mario), entre altres actors. El drama va ser convertit més tard en obra lírica en tres actes, és a dir en sarsuela costumista i regional en castellà, amb música del mestre Tomás Bretón i llibret del mateix Josep Feliu i Codina, que va ser estrenada en el Teatro de la Zarzuela de Madrid, la nit del 16 de març de 1895. El seu argument va servir també per a diverses versions cinematogràfiques i altres versions teatrals, com "La hija de la Dolores" de Luis Fernández Ardavín el 1927 i "Lo que fue de la Dolores" de José María Acevedo el 1933 i per a la novel·la "La Dolores (Historia de una copla)" i fins i tot, per a ser difós pel cançoner popular. A "La Dolores" -com en tantes de les seves obres- una dona és l'eix de tot el drama.

A Madrid, Josep Feliu i Codina va ser redactor de "El Rhin", "La América", "La Revolución", "La Democracia" i va ser director de "La Iberia". També va col·laborar en "El Imparcial" i en altres publicacions. Ni el seu bufet d'advocat ni el periodisme, li van donar suficientment per a menjar i per aquesta raó va entrar a formar part de l'Administració. Va ser Secretari del Govern Civil de Conca i Governador Interí de la província. Es conta que amotinant-se el poble en una cursa de braus, perquè el torero no volia entrar a matar, i en vista, que ningú li feia cas, Josep Feliu i Codina es va tirar al rodo i va dur al torero -com si d'un nen es tractés- agafat d'una orella fins al lloc de la sort. Com autor teatral va ser un dels autors més representatius del drama rural espanyol en la línia del denominat "regionalisme naturalista espanyol en llengua castellana", vinculat al Realisme, encara que alguns l'inclouen també en l'escola neoromàntica de José Echegaray.


Josep Feliu i Codina, en un apunt de Marià Foix.

Foto Fototeca


Continuant amb els seus drames del cicle rural i regional, el 1895 va estrenar a Madrid el drama en tres actes i en prosa "Miel de la Alcarria" l'acció de la qual es desenvolupa a Castella i a causa de la seva estreta relació amb el compositor Tomás Bretón, es va convertir en una nova sarsuela. El 14 de febrer de 1896 va estrenar, en el Teatro Español de Madrid, la comèdia en tres actes i en prosa "María del Carmen" ambientada a Múrcia i la seva horta. Va ser representada per la companyia de María Guerrero i va conèixer un gran èxit de públic i crítica, doncs a més va rebre un premi de la Real Acadèmia. Margarida Xirgu al setembre de 1906 va representar aquesta obra en el teatre d'aficionats del carrer Santa Rosa de Gràcia, a Barcelona. "María del Carmen" va ser traduïda al francès, publicada amb el títol de "Aux jardins de Murcie" i estrenada en el Théâtre Odèon de París el 25 de novembre de 1911. També basant-se en aquesta obra, el compositor Enrique Granados va crear la seva òpera homònima. Aquesta sarsuela va ser estrenada a Madrid el 1898. També a Josep Feliu i Codina se li deu el llibret de l'òpera d'Enrique Granados "Goyescas".

El 14 de març de 1896 va estrenar en el Teatro Español de Madrid, el diàleg en prosa "Confesión general" i el 1897 tancant el seu cicle rural i regional va estrenar el drama en tres actes i en prosa "La real moza" ambientada a Andalusia, convertint-se en una dels dramaturgs de més prestigi del teatre castellà. De nou el compositor Tomás Bretón, va recórrer a aquesta obra per a crear una sarsuela. També en el 1897 va estrenar a Madrid el pas de comèdia en prosa "Boca de fraile", sobre la qual de nou el compositor Tomás Bretón va elaborar la seva sarsuela. Aquest mateix any va escriure la "Biografía de Don Federico Soler y Hubert", llegida pel seu autor en una conferència.

Josep Feliu i Codina va morir a Madrid, el 2 de maig de 1897, a l'edat de 52 anys.


Alguns texts han estat extrets de "Josep Feliu i Codina": Wikipedia i L'Enciclopèdia.

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

 

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.


tornar