125. MAURICE DONNAY
Charles
Maurice Donnay va néixer a París el 12 d'octubre de 1859, va ser
compositor de cançons, dramaturg i llibretista d'operetes.
Fill d'un
enginyer dels Ferrocarrils del Nord, es va proposar seguir la professió
del seu pare i va entrar a l'École Centrale des Arts et Manufactures de
París, el 1882 als 23 anys. El 1885 va obtenir el títol d'enginyer
civil i es va posar a treballar com dissenyador d'estructures metàl·liques
a l'empresa Duclos. Va recórrer les "boîtes à chansons"
de Montmartre, els petits teatres i amb Alphonse Allais va compondre cançons
pel cèlebre cabaret el "Chat Noir" de Montmartre; com la parodia
"Dieu que le son du boa est triste au fond du cor". En aquest cabaret
va actuar durant dos anys, llegint versos, diàlegs i satírics sainets,
arribant a una considerable popularitat, però el 1891 va abandonar la indústria
-contra el desig de la seva família- per a dedicar-se de ple a la literatura.
Rimador agut i desenfadat, el 1891 va ser autor de senzilles peces que es
van representar en el Théâtricule d'Ombres del "Chat Noir"
com "Eux" i "Savoir attendre" el 1891 i "Ailleurs"
el 1892. El 1893 va estrenar, en el Grand Théâtre de París,
la seva primera obra teatral, el vodevil en quatre actes en prosa i pròleg
en vers "Lysístrata", adaptació de l'obra homònima
de'Aristófanes, protagonitzada per Gabrielle Réjane i que va cridar
l'atenció de la crítica. Aquest vodevil va ser traduït al català
per Salvador Vilaregut amb el nom "Les filles de Venus" i es va estrenar
el 19 de desembre de 1914, en el Teatre Espanyol protagonitzat per Elena Jordi.
El 1894 va estrenar en el Théâtricule d'Ombres del "Chat Noir"
la peça "Folle entreprise" que més tard va ser traduïda
al català, l'obra "Pension de famille" i la sèrie d'escenes
de Grècia "Phryné". El 1895 va estrenar la peça
"Chères Madames".
Retrat de Maurice Donnay.
Foto Wikipedia
El
1895 va estrenar, també, la comèdia de bulevard "Complices",
en col·laboració amb Groselande. El 1896 va estrenar, en el Théâtre
de la Renaissance de París, la seva obra mestra una de les més significatives
de l'època, la comèdia en cinc actes "Amants" que va arribar
a tenir un gran èxit de públic i li va concedir la fama nacional.
L'actriu Jeanne Granier va interpretar a Claudine Rozera i Jules Lemaître
no va dubtar en qualificar la comèdia de la "Bérénice"
del teatre modern.
Cartell d'Alphonse Mucha per l' estrena
dels "Amants" de Maurice Donnay en el Théâtre de la Renaissance
de París, el 1896.
Foto vintagetreasurechest
Les seves obres a part de la seva lleugeresa,
es basaven en idees molt avançades, progressistes, sobre les relacions
entre sexes, dominades per un diàleg enginyós escrit amb una negligència
evident, que s'acostava al llenguatge usual parlat al carrer. <<Une bouche
lippue, faunesquement drôle, -va escriure Yvette Guilbert, sobre Maurice
Donnay- l'œil riant, pétillant de malice, les cheveux crépus
à l'africain. Il avait du diable, l'esprit qui brûle et flambe. On
ne le rencontrait jamais sans entendre une fusée d'esprit joyeux sortir
de ses lèvres. C'était des pétarades de mots drôles
plutôt que profonds; il était gavroche, il était gamin, il
était Boulevard, il était Montmartre, il était Paris! Qu'il
était charmant!>>. El 1897 va estrenar la comèdia en quatre
actes "La douloureuse", molt pròxima a l'ambient de "Amants"
i plena de frescor, delicadesa, senzillesa i interpretada magistralment per Gabrielle
Réjane. El 1898 va estrenar la comèdia en tres actes "L'affranchie"
i la peça "Georgette Lemeunier".
Maurice
Donnay va estrenar, el 1899 a la Comédie Française, la comèdia
"Le torrent". Havent adquirit major autoritat i audàcia, va voler
escriure obres de contingut més dens, com la comèdia social en cinc
actes i en prosa "La clairière", escrita en col·laboració
amb Lucien Descaves pel Théâtre Libre d'Antoine i estrenada el 1900,
però amb tot, el veritable Donnay no es troba en les comèdies socials.
<<Donnay ingénu et charmant, -va escriure Jules Renard en el seu
diari- il a toujours l'air de débuter. Il n'a pas l'arrogance du succès,
ni même de l'insuccès>>.
Retrat de Maurice Donnay.
Foto Encyclopedia
Britannica
El 17 de març
de 1900 va estrenar, en el Théâtre des Variétés de
París, la comèdia en quatre actes "Education de prince",
interpretada per Albert Brasseur, Jeanne Granier i Ève Lavallière.
L'obra va ser objecte de nombrosos reestrenes, com en el 1906 en el Théâtre
du Vaudeville i en el 1932 en el Théâtre de l'Odéon, així
com de dues adaptacions cinematogràfiques: en el 1928, per Henri Diamant-Berger
(amb Pauline Carton i Edna Purviance) i en el 1938 amb Louis Jouvet i Elvire Popesco.
L'argument es basa en un financer que té grans interessos a defensar, a
Sillistrie un imaginari país de l'Europa Central, i planifica com tornar
a posar el rei en el tron. Justament l'hereu legítim cursa els seus estudis
a París, sofrint la seva educació de príncep, però
quan regressa al seu país té l'alegria de trobar allí a una
companya de curs de la qual s'ha enamorat. Margarida Xirgu la va estrenar en el
Teatre Principal de Barcelona el 8 de gener de 1910, traduïda al català
per Salvador Vilaregut amb el títol "Educació de príncep.
El repartiment dels principals intèrprets, va ser: Margarita Xirgu, Montserrat
Faura, Elena Jordi, Josefina Santolària, Sra. Vallbé, Jaume Borràs,
Aveli Galceran, Modest Santolària, Joan Pons, Vicenç Daroqui, Ferran
Bozzo, Salvador Cervera, Sres. Gil i Buxeda, entre altres. El setmenari "La
Escena Catalana" va publicar: <<El paper de Margarida Xirgu es un brillant
estudi psicològic, la seva interpretació es un barrejat de la Eleonora
Duse (1858-1924), de la Italia Vitaliani (1866-1938), de la Mimi Aguglia (1884-1970),...
La Xirgu no te altre defecte que ser de casa. Ja la alabem, ja, els seus paisans,
però si vingués d'Itàlia... La Vallbé, La Santolària
molt bé i originalíssimes en el seu treball. Molt en el seu lloc,
reposada i bona interprete La Faura. La Jordi, elegant res més que elegant.
Dels homes en Borràs, en Galceran, en Santolària, en Pons, en Daroqui,
en Bozzo, en Gil, en Buxeda, en Cervera,... en fi tots mereixen elogi, en especial
el rei en Borràs que es va presentar elegant, garrit,...>>.
Article del setmanari "La Escena Catalana".
Arxiu
germans Prats
El
22 de desembre de 1902 va estrenar a la Comédie Française la comèdia
en quatre actes i en prosa "L'autre danger" pròxima a l'ambient
de la comèdia "Amants" i on relata l'etern problema del sexe
i realitza un estudi de la lluita d'una mare, amb el seu amant i la seva filla,
mostrant a la protagonista Madeleine primer a l'edat de dotze anys, després
a la de setze i amb gairebé divuit, a la recerca d'un marit. L'argument
de "La malquerida" de Jacinto Benavente, recorda a aquesta obra. Margarida
Xirgu va estrenar aquesta obra, adaptada i traduïda al castellà pels
germans Álvarez Quintero amb el títol "El otro peligro",
el 26 de maig de 1918 en el Teatro de la Princesa de Madrid. En aquesta època
Maurice Donnay va estrenar també la comèdia en quatre actes "La
bascule (Igor)". Encara que va ser molt prolífic i benvolgut pel públic,
essencialment per les seves comèdies de bulevard, el 1903 va estrenar la
comèdia ideològica "Le retour de Jérusalem" en
la qual una vegada més es descriuen els amors entre ambdós sexes,
entre Jew i Gentile en aquest cas.
Maurice
Donnay va estrenar les seves comèdies amb els millors actors i actrius
de l'època, com Cécile Sorel, Gabrielle Réjane, Lucien Guitry,...
El 4 de març de 1904 va estrenar en el Théâtre (Libre) Antoine
del bulevard de Strabourg de París, en col·laboració amb
Lucien Descaves, la peça en quatre actes "Oiseaux de passage"
protagonitzada per l'actriu Van Doren en el paper de Vera Levanof.
Portada
de la revista "Le Theatre" de setembre de 1904, amb l'actriu Van Doren
a "Oiseaux de passage" de Maurice Donnay i Lucien Descaves, representada
en el Théâtre Antoine.
Foto Photographers
Direct
El 6 de novembre de 1904 va estrenar
en el Théâtre de la Renaissance la comèdia en quatre actes
"L'escalade", protagonitzada per l'actriu Martha Brandes.
Portada de la revista "Le Theatre" de novembre de 1904, amb l'actriu
Martha Brandes a "L'escalade" de Maurice Donnay representada en el Théâtre
de la Renaissance.
Foto Photographers Direct
El
1906 va estrenar la comèdia moralitzadora "Paraître" i
el 14 de febrer de 1907 va ser elegit membre de l'Académie Française,
ingressant en la butaca que deixava lliure Albert Sorel. Va obtenir 17 vots contra
9 a favor de Marcel Prévost i 6 a favor de René Doumic. Va ser rebut
a l'Académie el 19 de desembre de 1907 per Paul Bourget, el qual fent referència
a la seva obra va dir: <<Cette gaieté spasmodique et qui tient de
la névropathie, c'est celle d'une jeunesse qui a eu ses vingt ans en une
heure troublée de l'histoire et dans un pays déjà très
vieux>>.
Retrat
de Maurice Donnay el 1908, pertanyent al "Album de Photographies dans L'Intimite
de Personnages Illustres".
El
6 de novembre de 1908 va estrenar en el Théâtre du Vaudeville de
París la comèdia en cinc actes "La patronne", dos dies
abans de la mort de Victorien Sardou. Van ser els seus intèrprets: Jeanne
Granier (Nelly Sandral), Marguerite Brésil (Adrienne Destrié), Louisa
de Mornand (Ginette Fargis), Adrienne Dherblay (Mme. Falconnet), Monna Delza (Nadia
Meynard), Madeleine Farna (Mme. Tasselin), Lola Noyr (Mme. Latrille), Jacques
Dérives (René), Kessler (Destrié), Abel Tarride (Vincent
Le Hazay), Léon Lérand (Henri Fargis), Alexandre-Charles Arquillière
(Sandral), Jean Joffre (Dr. Mourgueil), Puylagarde (Robert Bayanne), Roger Vincent
(Jacques Latrille), Camille Bert (Houbrun), Georges Baud (Lioran) i André
Nicolle (Latril). El 4 de maig de 1910 va estrenar en el Théâtre
National de l'Opéra-Comique, la opereta en cinc actes i sis quadres "Le
mariage de Télémaque", amb llibret seu en col·laboració
amb Jules Lamaître i música de Claude Antoine Terrasse.
El
11 de març de 1912 va estrenar a la Comédie-Française, la
comèdia en cinc actes i sis quadres i en vers "Le ménage de
Molière", en la que relata la relació de l'infeliç matrimoni
de Moliére amb Armande Béjart i la germana d'aquesta, Madeleine.
Des de primers de novembre de 1912 fins al 8 del mateix mes, Margarida Xirgu va
fer estada a a París. L'empresari que l'havia contractat, Faustino Da Rosa,
li va obrir les portes al món teatral i ella es va relacionar amb alguns
dels actors i autors de l'escena parisenca. En un d'aquestes trobades va conèixer
a Maurice Donnay que la va convidar a una de les representacions de "Le ménage
de Molière".
Portada de "Le ménage de Molière".
Foto
Laster's Fine Art & Antiques
El
1913 Maurice Donnay va estrenar la comèdia en quatre actes "Les éclaireurs",
terme per el qual es coneixien les dones feministes. Des de 1914 va aprofundir
també en els problemes i situacions de la postguerra; però les seves
característiques van seguir sent les pròpies de la fàcil
època precedent, retratada amb somrient i delicada simpatia en les seves
millors obres. El 1914 va estrenar el drama "Alfred de Musset". El 20
de març de 1915 va pronunciar la conferència "La parisienne
et la guerre" a la Société des Conférences. El 1916
va estrenar la peça en un acte "L'impromptu du paquetage". El
1917 va publicar "Lettres a? une dame blanche" i els varis toms de records
"Pendant qu'ils sont à Noyon" i aquest mateix any va rebre a
l'Académie Française, com a nous membres, a Alfred Capus i el 1919
a Louis Barthou. També el 1919, va estrenar la comèdia en tres actes
"La chasse à l'homme". El primer de desembre de 1920 va estrenar
en l'Opéra-Comique de París, la comèdia lírica en
quatre actes "Le roi Candaule" amb llibret seu i música d'Alfred
Bruneau. El 1922 va estrenar en col·laboració amb Andre Rivoire,
en el Théâtre des Variétés, la comèdia en tres
actes "La belle Angevine" protagonitzada per l'actor Raimu (Jules Auguste
Muraire). El 1923 va rebre a l'Académie Française a Pierre de Nolhac,
com nou membre de la mateixa.
Maurice Donnay el 1924 va estrenar la comèdia
"Sous le sourire d'Élisabeth" i va estrenar el 22 de novembre
del mateix any, en el Théâtre de la Renaissance de París,
en col·laboració amb Henri Duvernois la comèdia en tres actes
i quatre quadres "Le Geste" basada en la novel·la "Gisèle"
del mateix Henri Duvernois. El 6 de juny de 1925 va estrenar, en el Théâtre
de l'Étoile de París, la comèdia en tres actes "Un homme
léger". El 1926 va publicar els varis toms de records "Autour
du Chat Noir".
Retrat de Maurice Donnay.
Foto Académie
Française
El 1926 va publicar
"La vie amoureuse d'Alfred de Musset" i el 1927 va rebre com nou membre
de l'Académie Française al duc de La Force. El 1929 va estrenar
en col·laboració amb Lucien Descaves la comèdia "L'ascension
de Virginie". El 1933 va publicar la col·lecció de records
"Des souvenirs" i el 1935 va rebre a l'Académie Française
a Jacques Bainville, com nou membre de la mateixa. El 1937 va seguir publicant
els varis toms de records "Mes débuts à Paris" i el 1939
va publicar "Le lycée Louis-le-Grand" del qual, pel que sembla,
no havia estat alumne.
Maurice Donnay va morir
a París, el 31 de març de 1945, a la longeva edat de 86 anys.
En
el 1950 es va publicar, a títol pòstum, la col·lecció
d'extractes del seu diari des de 1893 fins a 1914 ", "J'ai vécu
1900" on es va retrobar sobre tot amb el món del teatre, dels actors
i actrius, i dels acadèmics. En els seus records parla de vegades irònicament,
entre altres fets, del enterro de Verlaine el divendres 10 de gener de 1896, dels
últims dies del seu amic del "Chat Noir", Alphonse Allais, el
diumenge 29 d'octubre de 1905,... També a títol pòstum, es
va publicar en el 1953 el seu diari "Mon journal" que recull els seus
records des de 1919 fins a1939.
Portada
de "J'ai vécu 1900" de Maurice Donnay.
Foto
Livrenblog.
Alguns texts han
estat extrets de "Charles Maurice Donnay": Wikipedia, Biografías
y vidas, i Encyclopedia Britannica.
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Creative Commons.
tornar
