'

Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

125. MAURICE DONNAY

 

Charles Maurice Donnay va néixer a París el 12 d'octubre de 1859, va ser compositor de cançons, dramaturg i llibretista d'operetes.
Fill d'un enginyer dels Ferrocarrils del Nord, es va proposar seguir la professió del seu pare i va entrar a l'École Centrale des Arts et Manufactures de París, el 1882 als 23 anys. El 1885 va obtenir el títol d'enginyer civil i es va posar a treballar com dissenyador d'estructures metàl·liques a l'empresa Duclos. Va recórrer les "boîtes à chansons" de Montmartre, els petits teatres i amb Alphonse Allais va compondre cançons pel cèlebre cabaret el "Chat Noir" de Montmartre; com la parodia "Dieu que le son du boa est triste au fond du cor". En aquest cabaret va actuar durant dos anys, llegint versos, diàlegs i satírics sainets, arribant a una considerable popularitat, però el 1891 va abandonar la indústria -contra el desig de la seva família- per a dedicar-se de ple a la literatura.
Rimador agut i desenfadat, el 1891 va ser autor de senzilles peces que es van representar en el Théâtricule d'Ombres del "Chat Noir" com "Eux" i "Savoir attendre" el 1891 i "Ailleurs" el 1892. El 1893 va estrenar, en el Grand Théâtre de París, la seva primera obra teatral, el vodevil en quatre actes en prosa i pròleg en vers "Lysístrata", adaptació de l'obra homònima de'Aristófanes, protagonitzada per Gabrielle Réjane i que va cridar l'atenció de la crítica. Aquest vodevil va ser traduït al català per Salvador Vilaregut amb el nom "Les filles de Venus" i es va estrenar el 19 de desembre de 1914, en el Teatre Espanyol protagonitzat per Elena Jordi. El 1894 va estrenar en el Théâtricule d'Ombres del "Chat Noir" la peça "Folle entreprise" que més tard va ser traduïda al català, l'obra "Pension de famille" i la sèrie d'escenes de Grècia "Phryné". El 1895 va estrenar la peça "Chères Madames".

 


Retrat de Maurice Donnay.

Foto Wikipedia

 

El 1895 va estrenar, també, la comèdia de bulevard "Complices", en col·laboració amb Groselande. El 1896 va estrenar, en el Théâtre de la Renaissance de París, la seva obra mestra una de les més significatives de l'època, la comèdia en cinc actes "Amants" que va arribar a tenir un gran èxit de públic i li va concedir la fama nacional. L'actriu Jeanne Granier va interpretar a Claudine Rozera i Jules Lemaître no va dubtar en qualificar la comèdia de la "Bérénice" del teatre modern.

 


Cartell d'Alphonse Mucha per l' estrena dels "Amants" de Maurice Donnay en el Théâtre de la Renaissance de París, el 1896.

Foto vintagetreasurechest

 

Les seves obres a part de la seva lleugeresa, es basaven en idees molt avançades, progressistes, sobre les relacions entre sexes, dominades per un diàleg enginyós escrit amb una negligència evident, que s'acostava al llenguatge usual parlat al carrer. <<Une bouche lippue, faunesquement drôle, -va escriure Yvette Guilbert, sobre Maurice Donnay- l'œil riant, pétillant de malice, les cheveux crépus à l'africain. Il avait du diable, l'esprit qui brûle et flambe. On ne le rencontrait jamais sans entendre une fusée d'esprit joyeux sortir de ses lèvres. C'était des pétarades de mots drôles plutôt que profonds; il était gavroche, il était gamin, il était Boulevard, il était Montmartre, il était Paris! Qu'il était charmant!>>. El 1897 va estrenar la comèdia en quatre actes "La douloureuse", molt pròxima a l'ambient de "Amants" i plena de frescor, delicadesa, senzillesa i interpretada magistralment per Gabrielle Réjane. El 1898 va estrenar la comèdia en tres actes "L'affranchie" i la peça "Georgette Lemeunier".

Maurice Donnay va estrenar, el 1899 a la Comédie Française, la comèdia "Le torrent". Havent adquirit major autoritat i audàcia, va voler escriure obres de contingut més dens, com la comèdia social en cinc actes i en prosa "La clairière", escrita en col·laboració amb Lucien Descaves pel Théâtre Libre d'Antoine i estrenada el 1900, però amb tot, el veritable Donnay no es troba en les comèdies socials. <<Donnay ingénu et charmant, -va escriure Jules Renard en el seu diari- il a toujours l'air de débuter. Il n'a pas l'arrogance du succès, ni même de l'insuccès>>.

 


Retrat de Maurice Donnay.

Foto Encyclopedia Britannica

 


El 17 de març de 1900 va estrenar, en el Théâtre des Variétés de París, la comèdia en quatre actes "Education de prince", interpretada per Albert Brasseur, Jeanne Granier i Ève Lavallière. L'obra va ser objecte de nombrosos reestrenes, com en el 1906 en el Théâtre du Vaudeville i en el 1932 en el Théâtre de l'Odéon, així com de dues adaptacions cinematogràfiques: en el 1928, per Henri Diamant-Berger (amb Pauline Carton i Edna Purviance) i en el 1938 amb Louis Jouvet i Elvire Popesco. L'argument es basa en un financer que té grans interessos a defensar, a Sillistrie un imaginari país de l'Europa Central, i planifica com tornar a posar el rei en el tron. Justament l'hereu legítim cursa els seus estudis a París, sofrint la seva educació de príncep, però quan regressa al seu país té l'alegria de trobar allí a una companya de curs de la qual s'ha enamorat. Margarida Xirgu la va estrenar en el Teatre Principal de Barcelona el 8 de gener de 1910, traduïda al català per Salvador Vilaregut amb el títol "Educació de príncep. El repartiment dels principals intèrprets, va ser: Margarita Xirgu, Montserrat Faura, Elena Jordi, Josefina Santolària, Sra. Vallbé, Jaume Borràs, Aveli Galceran, Modest Santolària, Joan Pons, Vicenç Daroqui, Ferran Bozzo, Salvador Cervera, Sres. Gil i Buxeda, entre altres. El setmenari "La Escena Catalana" va publicar: <<El paper de Margarida Xirgu es un brillant estudi psicològic, la seva interpretació es un barrejat de la Eleonora Duse (1858-1924), de la Italia Vitaliani (1866-1938), de la Mimi Aguglia (1884-1970),... La Xirgu no te altre defecte que ser de casa. Ja la alabem, ja, els seus paisans, però si vingués d'Itàlia... La Vallbé, La Santolària molt bé i originalíssimes en el seu treball. Molt en el seu lloc, reposada i bona interprete La Faura. La Jordi, elegant res més que elegant. Dels homes en Borràs, en Galceran, en Santolària, en Pons, en Daroqui, en Bozzo, en Gil, en Buxeda, en Cervera,... en fi tots mereixen elogi, en especial el rei en Borràs que es va presentar elegant, garrit,...>>.

 

Article del setmanari "La Escena Catalana".

Arxiu germans Prats

 

El 22 de desembre de 1902 va estrenar a la Comédie Française la comèdia en quatre actes i en prosa "L'autre danger" pròxima a l'ambient de la comèdia "Amants" i on relata l'etern problema del sexe i realitza un estudi de la lluita d'una mare, amb el seu amant i la seva filla, mostrant a la protagonista Madeleine primer a l'edat de dotze anys, després a la de setze i amb gairebé divuit, a la recerca d'un marit. L'argument de "La malquerida" de Jacinto Benavente, recorda a aquesta obra. Margarida Xirgu va estrenar aquesta obra, adaptada i traduïda al castellà pels germans Álvarez Quintero amb el títol "El otro peligro", el 26 de maig de 1918 en el Teatro de la Princesa de Madrid. En aquesta època Maurice Donnay va estrenar també la comèdia en quatre actes "La bascule (Igor)". Encara que va ser molt prolífic i benvolgut pel públic, essencialment per les seves comèdies de bulevard, el 1903 va estrenar la comèdia ideològica "Le retour de Jérusalem" en la qual una vegada més es descriuen els amors entre ambdós sexes, entre Jew i Gentile en aquest cas.

Maurice Donnay va estrenar les seves comèdies amb els millors actors i actrius de l'època, com Cécile Sorel, Gabrielle Réjane, Lucien Guitry,... El 4 de març de 1904 va estrenar en el Théâtre (Libre) Antoine del bulevard de Strabourg de París, en col·laboració amb Lucien Descaves, la peça en quatre actes "Oiseaux de passage" protagonitzada per l'actriu Van Doren en el paper de Vera Levanof.

 

Portada de la revista "Le Theatre" de setembre de 1904, amb l'actriu Van Doren a "Oiseaux de passage" de Maurice Donnay i Lucien Descaves, representada en el Théâtre Antoine.

Foto Photographers Direct


El 6 de novembre de 1904 va estrenar en el Théâtre de la Renaissance la comèdia en quatre actes "L'escalade", protagonitzada per l'actriu Martha Brandes.

 


Portada de la revista "Le Theatre" de novembre de 1904, amb l'actriu Martha Brandes a "L'escalade" de Maurice Donnay representada en el Théâtre de la Renaissance.

Foto Photographers Direct

 

El 1906 va estrenar la comèdia moralitzadora "Paraître" i el 14 de febrer de 1907 va ser elegit membre de l'Académie Française, ingressant en la butaca que deixava lliure Albert Sorel. Va obtenir 17 vots contra 9 a favor de Marcel Prévost i 6 a favor de René Doumic. Va ser rebut a l'Académie el 19 de desembre de 1907 per Paul Bourget, el qual fent referència a la seva obra va dir: <<Cette gaieté spasmodique et qui tient de la névropathie, c'est celle d'une jeunesse qui a eu ses vingt ans en une heure troublée de l'histoire et dans un pays déjà très vieux>>.

 


Retrat de Maurice Donnay el 1908, pertanyent al "Album de Photographies dans L'Intimite de Personnages Illustres".

 

El 6 de novembre de 1908 va estrenar en el Théâtre du Vaudeville de París la comèdia en cinc actes "La patronne", dos dies abans de la mort de Victorien Sardou. Van ser els seus intèrprets: Jeanne Granier (Nelly Sandral), Marguerite Brésil (Adrienne Destrié), Louisa de Mornand (Ginette Fargis), Adrienne Dherblay (Mme. Falconnet), Monna Delza (Nadia Meynard), Madeleine Farna (Mme. Tasselin), Lola Noyr (Mme. Latrille), Jacques Dérives (René), Kessler (Destrié), Abel Tarride (Vincent Le Hazay), Léon Lérand (Henri Fargis), Alexandre-Charles Arquillière (Sandral), Jean Joffre (Dr. Mourgueil), Puylagarde (Robert Bayanne), Roger Vincent (Jacques Latrille), Camille Bert (Houbrun), Georges Baud (Lioran) i André Nicolle (Latril). El 4 de maig de 1910 va estrenar en el Théâtre National de l'Opéra-Comique, la opereta en cinc actes i sis quadres "Le mariage de Télémaque", amb llibret seu en col·laboració amb Jules Lamaître i música de Claude Antoine Terrasse.

El 11 de març de 1912 va estrenar a la Comédie-Française, la comèdia en cinc actes i sis quadres i en vers "Le ménage de Molière", en la que relata la relació de l'infeliç matrimoni de Moliére amb Armande Béjart i la germana d'aquesta, Madeleine. Des de primers de novembre de 1912 fins al 8 del mateix mes, Margarida Xirgu va fer estada a a París. L'empresari que l'havia contractat, Faustino Da Rosa, li va obrir les portes al món teatral i ella es va relacionar amb alguns dels actors i autors de l'escena parisenca. En un d'aquestes trobades va conèixer a Maurice Donnay que la va convidar a una de les representacions de "Le ménage de Molière".

 

Portada de "Le ménage de Molière".

Foto Laster's Fine Art & Antiques


El 1913 Maurice Donnay va estrenar la comèdia en quatre actes "Les éclaireurs", terme per el qual es coneixien les dones feministes. Des de 1914 va aprofundir també en els problemes i situacions de la postguerra; però les seves característiques van seguir sent les pròpies de la fàcil època precedent, retratada amb somrient i delicada simpatia en les seves millors obres. El 1914 va estrenar el drama "Alfred de Musset". El 20 de març de 1915 va pronunciar la conferència "La parisienne et la guerre" a la Société des Conférences. El 1916 va estrenar la peça en un acte "L'impromptu du paquetage". El 1917 va publicar "Lettres a? une dame blanche" i els varis toms de records "Pendant qu'ils sont à Noyon" i aquest mateix any va rebre a l'Académie Française, com a nous membres, a Alfred Capus i el 1919 a Louis Barthou. També el 1919, va estrenar la comèdia en tres actes "La chasse à l'homme". El primer de desembre de 1920 va estrenar en l'Opéra-Comique de París, la comèdia lírica en quatre actes "Le roi Candaule" amb llibret seu i música d'Alfred Bruneau. El 1922 va estrenar en col·laboració amb Andre Rivoire, en el Théâtre des Variétés, la comèdia en tres actes "La belle Angevine" protagonitzada per l'actor Raimu (Jules Auguste Muraire). El 1923 va rebre a l'Académie Française a Pierre de Nolhac, com nou membre de la mateixa.

Maurice Donnay el 1924 va estrenar la comèdia "Sous le sourire d'Élisabeth" i va estrenar el 22 de novembre del mateix any, en el Théâtre de la Renaissance de París, en col·laboració amb Henri Duvernois la comèdia en tres actes i quatre quadres "Le Geste" basada en la novel·la "Gisèle" del mateix Henri Duvernois. El 6 de juny de 1925 va estrenar, en el Théâtre de l'Étoile de París, la comèdia en tres actes "Un homme léger". El 1926 va publicar els varis toms de records "Autour du Chat Noir".



Retrat de Maurice Donnay.

Foto Académie Française

 

El 1926 va publicar "La vie amoureuse d'Alfred de Musset" i el 1927 va rebre com nou membre de l'Académie Française al duc de La Force. El 1929 va estrenar en col·laboració amb Lucien Descaves la comèdia "L'ascension de Virginie". El 1933 va publicar la col·lecció de records "Des souvenirs" i el 1935 va rebre a l'Académie Française a Jacques Bainville, com nou membre de la mateixa. El 1937 va seguir publicant els varis toms de records "Mes débuts à Paris" i el 1939 va publicar "Le lycée Louis-le-Grand" del qual, pel que sembla, no havia estat alumne.

Maurice Donnay va morir a París, el 31 de març de 1945, a la longeva edat de 86 anys.

En el 1950 es va publicar, a títol pòstum, la col·lecció d'extractes del seu diari des de 1893 fins a 1914 ", "J'ai vécu 1900" on es va retrobar sobre tot amb el món del teatre, dels actors i actrius, i dels acadèmics. En els seus records parla de vegades irònicament, entre altres fets, del enterro de Verlaine el divendres 10 de gener de 1896, dels últims dies del seu amic del "Chat Noir", Alphonse Allais, el diumenge 29 d'octubre de 1905,... També a títol pòstum, es va publicar en el 1953 el seu diari "Mon journal" que recull els seus records des de 1919 fins a1939.

 


Portada de "J'ai vécu 1900" de Maurice Donnay.

Foto Livrenblog.

 

Alguns texts han estat extrets de "Charles Maurice Donnay": Wikipedia, Biografías y vidas, i Encyclopedia Britannica.

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

àlbum de fotos

 

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.

 

tornar