Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

128. MARGARIDA XIRGU 1933-1934

 

La Compañía Xirgu-Borràs va acabar la temporada 1932-1933 en el Teatro Español de Madrid, amb obres de gènere històric, "Doña María de Castilla" de Marcel·lí Domingo -llavors ministre d'Agricultura- composta en la presó durant el període dictatorial. En l'estrena el públic va aplaudir a l'autor, que es trobava al costat del President de la República i el Cap de Govern, tenint al final de cada acte que sortir al prosceni a recollir les entusiastes manifestacions de l'auditori. Li va seguir l'estrena de "Doña Leonor de Aquitania" de Joaquín Dicenta fill, un drama romàntic premiat en el certamen Lope de Vega, instituït per l'Ajuntament de Madrid.

 

Margarida Xirgu i Enric Borràs en el homenatge a Santiago Rusiñol a Madrid, el 3 de febrer de 1933.

Foto Agencia EFE.


Amb motiu de les festes de la República, el 15 d'abril de 1933 Margarida Xirgu va rebre juntament amb Enric Borràs del President Manuel Azaña, la insígnia de l'encomana de l'Ordre de la República, en un entreacte de l'aute "El gran teatro del mundo" de Pedro Calderón de la Barca, que es va representar en el Teatro Español en una funció de gal·la juntament amb un entremès de Quiñones de Benavente. Enric Borràs per aquell temps era ja també comendatari d'Alfonso XIII. Altres fonts asseguren que el lliurament es va produir en el mateix lloc més tard, el 2 de febrer de 1935, en un entreacte de "Yerma" de Federico García Lorca.

 


Insígnia de l'encomana de l'Ordre de la República, lliurada a Margarida Xirgu i que actualment està exposada en el Museo y Centro de Documentación de la Asociación General de Autores de l'Uruguai (AGADU).

Foto Teatre Solís CIDDAE


La Compañía Xirgu-Borràs va estrenar amb clamorós èxit en el Teatro Romano de Mèrida, el 18 de juny de 1933, l'obra "Medea" de Lucio Anneo Sèneca, en traducció al castellà de Miguel de Unamuno. A Mèrida va arribar el President de la República, alguns dels seus Ministres, entre ells el d'Instrucció Pública, el Director de Belles Arts, l'Alcalde de Madrid, l'Ambaixador d'Itàlia, que va lliurar una corona com regal de Roma a Mèrida, i destacades personalitats de la intel·lectualitat i de l'art. El teatre va reunir a més de 3.000 espectadors arribats de totes parts. En el seu diari personal Azaña va escriure el 19 de juny: <<Ayudaba la calidad de la tarde, suave y luminosa, transida por los rayos del poniente. Tan sólo discordaba el silbo de los trenes; pero de todo podía uno abstraerse, en cuanto empezó la función, y el público entero cayó en un silencio maravilloso apenas vio aparecer en la escena a la feroz Medea. La Xirgu ha sacado fuerzas de flaqueza física; no creía yo que llegase a tanto... Anochecido, y estando el cielo tenue y transparente, volaban sobre el teatro las cigüeñas. Fue el mejor momento. La escena final -ya cerrada la noche-: el incendio, las teas, las masas corriendo por entre la prestigiosa arquitectura, produjo un efecto fulminante. El público estalló en aplausos clamorosos>>.

 


Caricatura d'Antonio Bueno, de Margarida Xirgu protagonitzant "Medea"

 

L'Ajuntament de Mèrida va nomenar a Fernando de los Ríos actual Ministre d'Estat, a Margarida Xirgu i a Enric Borràs, Fills Adoptius de la ciutat i les classes obreres emeritenses van fer un homenatge a Margarida Xirgu i a Enric Borràs el mateix 18 de juny.

 


Escrit enviat a cada nomenat fill adoptiu de Mèrida.

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona

 

A l'estiu del 1933 Benavente i la Xirgu van viatjar a Anglaterra, per a assistir al Festival Shakespeare de Stratford-on-Avon.

 


Margarida Xirgu i Jacinto Benavente en el centre de la foto i al seus costats, el secretari de l'autor Pedro Hurtado i els seus fills Luis i Diego, camí de Stratford el 1933.

Foto Biografia de Francesc Foguet

 

L'èxit de "Medea" a Mèrida, no es va apagar com la flama d'un moment, Margarida Xirgu la va representar amb escenografia de Sigfrido Burmann, encara que no amb tanta espectacularitat, a la Plaça de l'Armeria del Palacio Real de Madrid i el 14 de setembre al Teatre Grec de Montjüic a Barcelona amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià i els Consellers de Cultura Ventura Gassol i de Finances Carles Pi i Sunyer. En quant a aquesta estrena, el periodista M.R.C. del diari "La Vanguardia" va publicar al matí següent: << Declinaba la tarde. Y el recinto donde iba a darse una representación de la "Medea", de Lucio Anneo Séneca, aparecía lleno de una multitud ávida de presenciar el espectáculo. Contadas veces aquellas gradas se vieron ocupadas por tanto concurso. Cuando se dejó sentir por los músicos, ocultos entre el arbolado, los primeros compases de la obertura de "Ifigenia en Aulis", de Gluck, el público, en la penumbra del anochecer, se recogió en si mismo, como anticipándose a la emoción de la solemnidad. Frente a él ofrecíase la escena, y en lo hondo la orquestra; ésta, casi en sombra; en aquélla, el ingente lienzo pétreo y desconchado, rebosante en lo alto de mullido y aterciopelado verdor, y culebreando hacia abajo pomposa enredadera. Por único simulacro un edículo, y a los lados sendas estatuas: el Sátiro, de Praxiteles, y el Fauno de los platillos. De pronto, silenciosamente, Medea, con la túnica de encendido color, a la que parecía llegar el postrer rayo de sol, así era de inflamada, abate el cuerpo en una de las jambas. Luego se yergue; la mirada desorbitada, es saeta perforadora, y el odio regurgita en el adolorido acento que rasga el espacio, y lo hace estremecer. La figura de Margarita Xirgu acompasa a noble ritmo trágico la acción. En sus brazos de finas líneas, movidos certeramente; en sus manos, que en crispaciones oportunas y nerviosas subrayan los momentos en que los celos y la desilución atormentan por dentro al personaje, halla medios expresivos de convincente persuasión de las pasiones que a ese remueven. En esto, la noche se echa encima y los focos situados en lo alto rasgan las tinieblas y bañan en luz de oro la escena. La hechicera Medea crece en odio, y en sus invocaciones en demanda de poder, la voz de la actriz adquiere roncos acentos de pantera enjaulada y a la que se hurgase con un hierro candente. Y así, en el transcurso de la obra, Margarita Xirgu mantiene con tensión creciente aquella concepción de mujer desatinada, por momentos enloquecida, cruel hasta lo increíble, enamorada hasta perder el dominio de sí misma. Y cuando semeja imposible que el arrebato alcance mayor cima, la intérprete lo supera en magníficos arranques, con perfecta unidad en los recursos de que se vale para que la maldad del personaje se engrandezca de cada vez más hasta rebasar los límites del horror y salirse del linaje humano e incorporarse al prototipo de seres de tamaña condición. De esta suerte la artista va atemperándose a la tónica que el autor fue imponiendo a la heroína. Antojase difícil que le sea dable a la intérprete, a pesar de los arrestos que muestra, llegar al final sosteniendo con tal intensidad la figura; y, no obstante, alcanza subir de punto su portentosa labor en las situaciones en que la fuerza trágica así lo reclama. Apodérase con ello del ánimo del espectador, y no puede éste reprimir un aplauso cerrado en escena, por ejemplo, como la en que Medea afronta resuelta la presencia de Jasón y le inculpa de ser cómplice de los crímenes por ella realizados, ya que le aprovecharon. A medida que el conflicto se entenebrece, Margarita Xirgu aseguraríase en realidad impelida por fatal destino, y en los horrendos soliloquios, y en los silencios profundos, pone siempre un ardor que diríase de veras alimentado por un fuego muy voraz que la consumiese. Cuando su voz se deja oir, le sale de la garganta una gama de clamores difíciles de alcanzar y aún más de mantener con tal fuerza y entonación. Y se llega al final, al que contribuyó a dar solemne grandeza en la ilusión escénica de hender el espanto. Con dificultad volverá Margarita Xirgu a superarse en ese papel. Por esto consideramos como una función memorable esa en que ha aparecido como trágica de altos vuelos; lo que para quien esto escriba no es ninguna revelación, pues ya en los comienzos de la actriz, al representar "Electra", algunos lustros atrás, hubo de complacerse en señalarlo. Y ahora llegó a la sazón la artista. A lo que era intuición nativa, únese al presente la madurez de la experiencia y el dominio cabal de los medios manifestativos. Entre éstos, la nobleza magnífica del porte y la nobleza verbal, que tanto cuadran a la tragedia, Enrique Borràs mantuvo el papel de Jasón, y Amalia Sánchez de Ariño, digna y severa en la nodriza, que en balde aconseja a Medea que se reporte, que no se deje llevar de las pasiones. Es de loar, además, la presentación en conjunto. La intervención de los coreutas fue ajustadísima en todos los aspectos; y el cuadro final, dispuesto y movido por mano inteligente -Rivas Cherif-. Resultó impresionante, como queriendo mayor ámbito que aquel en que se encuadraba. Y no es reducido. La lectura de la traducción debida al señor Unamuno ha de ser provechosa. Nos pareció que se habían dado algunos cortes al original. Se cerró esa fiesta con los aplausos que brotaron de todo el teatro, cuando aun las llamas de las antorchas y el fulgor del incendio resplandecían en la escena, envuelta en las vaguedades del humo que se espaciaba y por donde cruzaba algún pajarillo, medroso de que le turbasen la acostumbrada paz de aquel lugar>>. Sorprenentment altra vegada es feia referència als ocells, en el final de l'obra.

 

Programa de "Medea" al Grec del 14 de setembre de 1933.

Foto Institut del Teatre

 

El 29 de setembre de 1933 Federico García Lorca tenia que embarcar a Barcelona, acompanyat de l'escenògraf Manuel Fontanals, a bord del "Conte Grande" rumb al Buenos Aires de la Dècada Infame, per a promoure la posta en escena d'algunes de les seves obres per la companyia teatral de Lola Membrives i per a dictar una sèrie de conferències i recitals. La Xirgu actuava en el Teatre Poliorama de les Rambles de Barcelona i va aparèixer Federico en el seu camerino. <<¡Tengo una obra para tí!>> va exclamar Lorca a manera de salutació. Federico García Lorca volia llegir-li dos actes que duia escrits d'una nova obra, "Yerma". <<No -va contestar la Xirgu- no quiero escuchar esos dos actos. Prefiero que te marches sin leérmelos. En Buenos Aires tendrás un gran éxito. Te pedirán esa obra, te verás comprometido a darla...>> Federico va contestar: <<No, Margarita, "Yerma" es para ti y sólo para ti>>. I ho va complir.

 

Enric Borràs, Margarida Xirgu i Cipriano de Rivas Cherif en un homenatge a l'Ateneu.

Foto Museu de Badalona

 

El 10 d'octubre de 1933 van nomenar a Margarida Xirgu Filla Predilecta de la ciutat de Barcelona, tenint en compte la meritòria trajectòria de l'actriu que tants dies de glòria havia procurat per al teatre. Li va lliurar el títol l'Alcalde Jaume Aiguadè i Miró i el Secretari Josep Mª Pisuñer, en presència d'Enric Borràs i altres membres de la Compañía Xirgu-Borràs.

 


Nomenament de Filla Predilecta de Barcelona.

Arxiu Xavier Rius Xirgu

 

El 22 d'octubre de 1933 l'Ajuntament de Badalona va concedir a Margarida Xirgu i a Enric Borràs la medalla de la ciutat, a demés a l'actriu se la va proclamar Filla Adoptiva de la ciutat i tres dies més tard es va celebrar com clausura de l'homenatge, una vetllada en el Teatre Zorrilla amb la representació de "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà, amb la Xirgu i Borràs en els papers de Maria Rosa i Marcel i amb els actors: Sra. Masriera (Tomasa), Amadeu Mateu (Quirse), J. Clapés (Gapa), Camil Costa (Bedori), Manuel Dalmau (Calau) i Lluís Capmany (Xic). En el ple -de gom a gom- saló de sessions de l'Ajuntament, va tenir lloc l'acte, en el qual es van lliurar a Margarida i a Enric Borràs la Medalla de la Ciutat. Va presidir la sessió, l'Alcalde Josep Casas i Costa, que va estar acompanyat, en la taula presidencial, per Mariano Solá, Tinent de la Guàrdia Civil i Pere Sánchez, en representació del Sometent.

 


Medalla de la Ciutat de Badalona en or, datada amb el dia del lliurament a Margarida Xirgu.

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona

 

El 28 d'octubre de 1933 com inici de la temporada 1933-1934, la Compañía Xirgu-Borràs va estrenar "Medea" en el Teatro Español de Madrid, amb una versió escenogràfica de càmera a càrrec de nou de Sigfrido Burmann. A l'exposar l'obra a la llum de les bateries perdia la grandiositat espectacular de la naturalesa, però en canvi permetia apreciar amb fidelitat la labor de Margarida i la passió arrebatadora, gestual, que infonia al tràgic i llegendari personatge.

El 16 de novembre de 1933 la Compañía Xirgu-Borràs va estrenar la tragicomèdia "Divinas palabras" de Ramón María del Valle-Inclán, en el Teatro Español de Madrid. El públic va aplaudir al final de tots els actes i no van faltar els dissidents. L'obra va trigar vint anys a arribar a un escenari. La prodigiosa posta en escena, deguda a la cuidada escenografia d'Alfonso Rodríguez-Castelao i realitzada per Piti Bartolozzi, va ser magnificada per uns figurins d'exquisida i colorista línia, i un gran moviment escènic de la comparsa i del cor. El 24 de març de 1933, Valle-Inclán ja havia llegit "Divinas palabras" a la companyia en el mateix Teatro Español. L'acció es desenvolupava en ambients rurals gallecs, en l'últim terç del segle XIX, a San Clemente, annex de Viana del Prior. Girava entorn de Laureaniño l'Idiota, un nan hidrocèfal ficat en una carretilla de fusta que la seva mare, Juana la Reina, arrossega per camins, vendes i fires, explotant l'exhibició del monstre: <<¡Un bien de caridad para el desgraciado sin luz de razón! ¡Miradlo tan falto de valimiento!>>. Morta Juana la Reina en un camí, el nan l'hereten els dos germans de la difunta: Marica del Reino i Pedro Gailo (Enric Borràs), marit de Mari-Gaila (Margarida Xirgu). S'estableix llavors el plet de l'explotació, perquè <<... el carretón representa un horno de pan, de pan de trigo>>. Bastián de Caldás, Alcalde pedani, resol el plet amb una fallada salomònica: tres dies per a cada germà i els diumenges alterns. Valle-Inclán acabava l'obra amb un esplèndid acotament, de les moltes que sovintegen i broden la tragicomèdia de poblet: <<Los oros del poniente flotan sobre la quintana. Mari-Gaila, armoniosa y desnuda, pisando descalza sobre las piedras sepulcrales, percibe el ritmo de la vida bajo un velo de lágrimas. Al penetrar en la sombra del pórtico, la enorme cabeza de El Idiota, coronada de camelias, se le aparece como una cabeza de ángel. Conducida de la mano del marido, la mujer adúltera se acoge al asilo de la iglesia, circundada del áureo y religioso prestigio, que en el mundo milagrero, de almas rudas, intuye el latín ignoto de las Divinas Palabras>>. L'obra no va agradar molt al públic, encara que la crítica va elogiar l'eminent labor de Margarida Xirgu. El poeta Luis Cernuda, que va anar al teatre el segon dia de la seva representació, va assistir a la funció amb no més sis espectadors.

 

 


Margarida Xirgu protagonitzant "Divinas Palabras.

Foto Fundación March

Caricatura d'Ugalde de "Divinas palabras".

 


El repertori de la Compañía Xirgu-Borràs, en aquestes dates, estava compost per obres representatives de diferents èpoques: "García del Castañar" de Francisco de Rojas Zorrilla, "Don Álvaro o la fuerza del sino" d'Ángel de Saavedra, Duque de Rivas, "El zapatero y el rey" de José Zorrilla, "Guzmán el Bueno" de Nicolás Fernández de Moratín, "En el seno de la muerte" de José Echegaray, "Juan José" de Joaquín Dicenta, "Tierra baja" d'Àngel Guimerà i "El abuelo" de Benito Pérez Galdós. En homenatge a Jacinto Benavente es van representar un cicle de les seves obres: "Gente conocida", "Alma triunfante", "La noche del sábado", "El mal que nos hacen", "La Cenicienta", "Alfilerazos", "La mariposa que voló sobre el mar", "De muy buena familia", per a acabar amb una representació extraordinària de "Los intereses creados".

 

Azaña, Margarida Xirgu i Enric Borràs, després d'una funció de "Tierra Baja" a Madrid.

Foto El Público (cedida per Alejandro Julvez)


El 4 de gener de 1934 Carles Capdevila va publicar en les pàgines de "Mirador" un article molt crític sobre la situació deficitària de l'escena catalana, amb que les seves dues figures més populars de les quals gaudia; resultava que havien dedicat, paradoxalment, molt poc temps al teatre en català: Borràs havia consagrat una tercera part dels seus 50 anys de vida escènica, Margarida Xirgu per contra, havia dedicat només 8 anys dels 27 d'actuació artística professional. O dit d'altra manera, la Xirgu feia 19 anys que estava immersa en el teatre castellà, des que va ingressar en el Romea a la temporada 1906-1907 i fins la seva incorporació -per a ja no moure's més- a l'escena espanyola el 1914.

El 1934 després de l'estrena en el Teatro Español de "Ni al amor ni al mar" de Jacinto Benavente, la Compañía Xirgu-Borràs va estrenar el 17 de març en el Teatre Español de Madrid, la comèdia dramàtica en tres actes "La sirena varada" d'Alejandro Casona, que havia rebut el premi Lope de Vega. Tots els diaris van saludar l'aparició d'un destacat valor, que va venir a inocular saba nova al decaigut teatre espanyol. Margarida Xirgu va ser la sirena somiada pel seu autor, el mestre dramaturg, a la qual aquest va dedicar la seva obra: <<A Margarita Xirgu, sirena de mar y tierra>>. El 19 de juny de 1934 la Compañía Xirgu-Borràs va representar "Divinas palabras" de Valle-Inclan en el Teatre Poliorama de Barcelona i al matí següent la Xirgu i Borràs van participar en la sessió extraordinària organitzada per l'Associació de la Premsa de Badalona, en la què es va representar en el Teatre Zorrilla l'obra "Samuel" de Josep Navarrès Costabella, per la Companyia d'Enric Lluelles. Acompanyada de Borràs, Margarida va llegir poemes d'Ignasi Iglesias ("La pomera vella" i "Els llenyataires"), de Joan Maragall ("La sardana") i de Frederic Soler ("La balada del ferrer de tall").

 

Margarida Xirgu i Pedro López Lagar interpretant "La sirena varada" d'Alejandro Casona


El crític Sebastià Gasch, el 19 de juliol de 1934, lamenta, en un article demolidor, que la Xirgu es limités a renovar el teatre espanyol i deixés anar a la deriva el català: «Margarida Xirgu només es preocupa de renovar el teatre castellà. I no es recorda del català, que no tan sols necessita renovar-se més que el castellà, sinó que és el que ho necessita més del món. D'aquest teatre, del nostre, caigut ara entre les mans d'una Àurea de Sarrà teatral qualsevol, la Xirgu no se'n recorda ni se'n preocupa. I cada any, en aquest temps, ens fa la gracia de caritat de representar coses tan noves com “Mar i Cel”, “Maria Rosa”, “Terra baixa”, “El místic”, “Els vells”, “El ferrer de tall”, que, segons diuen les gasetilles, "serán puestas en escena, representándose por los dos colosos del teatro, [Xirgu i Borràs] en lengua nativa".»

El 17 de juliol de 1934, la Compañía Xirgu-Borràs, va tornar a Badalona per a reposar "El ferrer de tall" de Frederic Soler, en la segona sessió dels Amics del Teatre de Badalona celebrada en el Zorrilla. La crítica badalonina es va mostrar unànimement elogiosa amb la seva filla adoptiva: <<Margarida Xirgu va estar com mai, ocupant el rol de la baronessa, va fer una creació inigualable>> ("Sol Ixent"); <<el que més va sobresortir de l'execució de l'obra, va ser Margarida Xirgu en la interpretació de la baronessa, on ens va mostrar les grans qualitats artístiques que posseeix>> ("Amunt"); <<Margarida Xirgu va donar un relleu i una vigorositat extraordinària al paper de baronessa, ple de vida, fent vibrar d'emoció davant del seu art inimitable>> ("L'Eco de Badalona").

 


Programa de la representació del 17 de juliol de 1934, de la Compañía Xirgu-Borràs en el Teatre Zorrilla de Badalona.

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona

 

Al setembre de 1934 es va celebrar el segon festival al Teatro Romano de Mérida. El dilluns 3 i el divendres 7 de setembre la Compañía Xirgu-Borràs va representar "Medea", i el dimecres 5 i el dissabte 8 "Elektra".

 

Cartell del segon festival al Teatre Romà de Mérida.

Foto IDC Mérida

 

Al setembre la Compañía Xirgu-Borràs va inaugurar el Teatre Coliseum de Salamanca i la nit del 11 a l'escalinata del pòrtic del Palacio Anaya de Salamanca, van donar una representació de "Medea". Don Miguel de Unamuno va presenciar la representació. El divendres 15 de setembre de 1934 la Gran Compañía Dramàtica Xirgu-Borràs es va presentar en el Teatre Poliorama de Barcelona amb la representació de "El alcalde de Zalamea" de Calderón de la Barca. La Compañía estava formada per les actrius: Margarida Xirgu, Maria Arias, Laura Bové, Olimpia García, Adela Martínez, Pilar Muñoz, Amanda Nalda, Isabel Pradas, Rosario Ruiz París, Amalia Sánchez Ariño i Eloísa Vigo, i pels actors: Enric Borràs, Fernando Aguirre, Enrique Álvarez Diosdado, José Cañizares, Alberto Contreras, Enric Guitart, Pedro López Lagar, Ricardo Merino, Miquel Ortín, Fernando Porredón i Luis Tovar. Des del 2 fins al 3 d'octubre del mateix any, la Gran Compañía Dramàtica Xirgu-Borrás va actuar en el Teatro Bretón de Logroño representant les obres "Ni al amor ni al mar" de Jacinto Benavente i "Tierra baja" d'Àngel Guimerà. Van destacar les actrius Margarida Xirgu i Pilar Muñoz, i els actors Enric Borràs, Pedro López Lagar, Enrique Álvarez Diosdado i Alberto Contreras.

 

Margarida Xirgu i Enric Borràs. Cartell Eric Van den Boom

 


La Compañía Dramàtica Xirgu-Borràs, va actuar a Albacete des del 26 fins al 28 d'octubre de 1934. El repertori d'obres representades va ser: "El alcade de Zalamea" de Calderón de la Barca, "Ni al amor ni al mar" i "La noche del sábado" de Jacinto Benavente i "Tierra baja" d'Àngel Guimerà. Les actrius de la Companyia eren: Margarida Xirgu, Isabel Pradas, Pilar Muñoz, Rosario Ruiz París, Amalia Sánchez Ariño, Eloísa Vigo, María Arias, Carmen Collado, Olimpia García i Amanda Nalda. Els actors eren: Enric Borràs, Pedro López Lagar, José Cañizares, Alberto Contreras, Enrique Álvarez Diosdado, Enric Guitart, Ricardo Merino, Miquel Ortín i Fernando Porredón, amb Cipriano de Rivas Cherif d'assessor literari i artístic.
A finals d'octubre Margarida Xirgu va inaugurar la temporada teatral d'hivern, 1934-1935, en el Teatro Español de Madrid. Al novembre com molts anteriors anys, Margarida Xirgu va protagonitzar la Doña Inés del "Don Juan Tenorio" de José Zorrilla.

 


Caricatura d'Ugalde de "Don Juan Tenorio" de José Zorrilla, 1934

Margarida Xirgu interpretant Doña Inés al "Don Juan Tenorio".

Foto Archivo Regional de la Comunidad de Madrid


Al començament de la temporada 1934-1935, Cipriano de Rivas Cherif es va veure obligat a abandonar, per unes setmanes, la direcció de la Compañía Xirgu-Borràs, que actuava en aquests dies en el Teatro Principal de València, i els posteriors assaigs de les obres programades per al seu debut en el Teatro Español. El motiu d'aquesta forçosa interrupció en el seu treball es va deure a la detenció i empresonament de Manuel Azaña, llavors Primer Ministre de la Guerra i casat amb Dolores de Rivas, acusat de promoure l'aixecament dels nacionalistes catalans, com resultat dels fets d'octubre de 1934, després que el President Companys proclamés la República Catalana el 6 d'octubre i en els quals el Governador Militar, el General Batet, es va negar a acatar les ordres de la Generalitat i amb les seves tropes va sufocar la intentona catalanista; Manuel Azaña que es trobava a Barcelona va ser detingut a l'endemà, acusat de complicitat amb el cop revolucionari i va ser empresonat en el port de Barcelona juntament amb l'exministre i amic seu Santiago Casares Quiroga, en els vaixells de guerra Cádiz i Sánchez Barcáiztegui; Margarida Xirgu va oferir la seva casa del carrer Santa Madrona de Badalona, perquè poguessin allotjar-se durant una temporada, les dues amigues il·lustres que tenien els marits empresonats: Dolores de Rivas Cherif, l'esposa d'Azaña i germana de Cipriano -en aquells moments director artístic de la Compañía Xirgu-Borràs- i Gloria Pérez, la dona de Casares Quiroga. Cipriano va acompanyar a la seva germana Dolores a Barcelona, allotjant-se primer a l'Hotel Colón juntament amb el seu marit i després, per desig exprés de l'actriu, a la casa de Margarida Xirgu. Desgraciadament al sortir al menjador de l'Hotel Colón algunes persones van assenyalar a Azaña com si es tractés d'un criminal, cosa que el va fer retirar-se amb llàgrimes en els ulls. Margarida també va brindar a Cipriano la seva casa, perquè fes una estada, mentre era objecte de les invencions de la dreta més integrista. Quan van ser alliberats Casares Quiroga i Azaña, el 28 de desembre de 1934, es van allotjar uns dies en la casa de l'actriu, per a descansar abans d'emprendre el retorn a Madrid. A Azaña, un dels artífexs més significants de la República, els pescadors badalonins li enviaven cistells plens de peix escollit i, a la seva dona, li enviaven anònimament rams de flors. Els amics i els simpatitzants de fora li remetien obsequis i, els dies de festa, la casa era el centre d'una inacabable processó de visitants, alguns dels quals volien comprovar in situ si aquell era l'home feroç que alguns volien fer creure. No havia cap intencionalitat política en l'acollida que va dispensar Margarida Xirgu als seus amics Lola, Gloria, Cipriano, Santiago i Manuel, sinó una sincera mostra d'hospitalitat que, amb malícia, els sectors d'extrema dreta van tenir per un <<delito político>>. En el cas d'Azaña, pel qual Margarida mostrava una veneració indicible, tot i que havien coincidit en el teatre i es convidaven de tant en tant a menjar junts, va passar un fet curiós al produir-se el moviment revolucionari. La mateixa nit de la detenció d'Azaña, el 7 d'octubre, i sense que arribessin encara les notícies de la revolta de Barcelona, la Xirgu es va despertar de sobte, molt afectada i nerviosa, a l'habitació de l'hotel de Zaragoza on es trobava, i va demanar al seu marit que avisés a qui fora perquè auxiliés a l'expresident, a qui en somni havia vist en perill. Al retorn del director a Madrid, la companyia es trobava ultimant l'estrena d'una obra de Jacinto Benavente titulada "La novia de nieve", un conte de nens que, donades les circumstàncies, havia estat assajat prescindint del seu assessorament. Com Rivas es va negar a assistir a l'assaig general d'aquest drama infantil, en la direcció del qual no havia participat, Margarida Xirgu va aprofitar l'ocasió i va convidar el 28 de novembre de 1934, a Federico García Lorca perquè a la mateixa hora llegís en el salonet del Teatro Español, al seu director artístic, el drama "Yerma", ja que Cipriano no coneixia el seu contingut. Margarida Xirgu aprofitant els seus mutis, va entrar diverses vegades per a veure la impressió que produïa l'obra que Federico li havia portat de Buenos Aires. A Rivas Cherif no li va agradar molt. "Yerma" va ser el llaç espiritual pel qual el poeta va tornar a buscar l'afectuosa amistat de l'actriu. En realitat, només l'allunyament físic els havia separat, ja que els seus mutus sentiments es conservaven intactes.

El manuscrit original de "Yerma" es troba en el Museo Nacional de Bellas Artes de L'Havana. La primera edició va ser publicada per l'Editorial Losada, a partir d'un text cedit per Margarida Xirgu i que va reproduir la versió utilitzada per Rivas Cherif per la seva posta en escena el 29 de desembre de 1934. A la Fundación Federico García Lorca guarden una còpia mecanografiada d'actor, que respon a la següent descripció: es tracta de tres quaderns, amb tapes i contratapes de cartolina blavosa, escrits a màquina en tinta negra els diàlegs i vermella els acotaments, amb correccions, addicions, supressions i fragments ratllats a llapis de mà aliena. La divisió del drama és de tres actes i de dos quadres cadascun. "Yerma" està basada en el llibret de "La romería de los cornudos", un ballet-pantomima en un acte, amb música de Gustavo Pittaluga, l'argument del qual està inspirat en una romeria tradicional del poble de Moclín. Cada 5 d'octubre, homes i dones de totes les procedències i condicions arribaven al santuari de Moclín a demanar fills. Allí participaven d'un ritual al que se li atribuïen clares connotacions orgiàstiques. Lorca parla d'aquesta romeria als seus amics Gustavo Pittaluga i Cipriano de Rivas Cherif i d'aquesta conversa sorgeix la idea de treballar junts en el ballet. Rivas i Lorca van escriure el llibret i Pittaluga es va encarregar de compondre la música. La romeria que es descriu en l'última escena de "Yerma" també està basada, en primer lloc, en la festa de Moclín i, en segon lloc, en el ballet-pantomima que els autors van intentar posar en escena des de 1927 i que no va arribar a estrenar-se fins al 8 de novembre de 1933, en el Teatro Calderón de Madrid, amb la Compañía de Bailes Españoles d'Encamación López, "La Argentinita".

El 29 de novembre de 1934 es va estrenar "La novia de nieve", la comèdia de màgia poètic-burlesca de Jacinto Benavente. Va caldre destacar l'aparició d'Isabel Pradas, bellíssima i delicada criatura, una nena encara, que des d'ara va treballar al costat de la Xirgu i va arribar a ser dama jove de la companyia i una gran actriu. Tres dies abans de l'estrena de "Yerma", Federico García Lorca va explicar a Alfredo MUñiz: <<Margarita Xirgu es un caso extraordinario de talento; talento que se impone a la ñoñería actual de nuestro teatro en batallas constantes de inquietudes interpretativas. Con emoción auténtica, con fanatismo de arte, acogió mi obra, y con ternuras maternales va cuidando día a día, en el ritual casi religioso de los ensayos, los detalles más nimios de su puesta en escena. Cada tarde, en la penumbra fría del escenario, me sorprende el arte genial de Margarita con un nuevo matiz, conseguido la noche anterior en el silencio estudiosa de sus insomnios... Tendrá en "Yerma" un éxito grande, como siempre, como merece>>. A l'assaig general de "Yerma" van assistir Valle-Inclán, Unamuno, Benavente, la Argentinita... Federico reia en els entreactes com un nen. Margarida l'estrenyia en els seus braços i acariciant-li el cap li va dir: <<¡Que feliz eres, Federico!>>.

El dissabte 29 de desembre de 1934 Margarida Xirgu va estrenar "Yerma" en el Teatro Español de Madrid. Rés més alçar-se el teló es van escoltar crits contra Margarida. Els destarotadors van ser expulsats de la sala. A l'acabar l'obra, el teatre es venia baix, va ser una autèntica apoteosis l'entusiasme del públic. El poeta va haver de sortir a l'escenari. Margarida Xirgu tan mestressa de si mateixa en tot moment, ocultava el seu rostre entre les mans: plorava sostinguda per Federico García Lorca. El poeta es va avançar i va demanar un aplaudiment per a ella, per a ella sola. Quan el teló va caure per última vegada. Federico va besar una vegada i una altra les mans del seu intèrpret, mentre li deia:
-Tu mano me sacó a escena por primera vez... Tú me diste la mano entonces y sigues dándomela...

                              

                          Margarida Xirgu interpretant "Yerma".


-Ahora yo te la doy a ti -li va contestar Margarida-; cuando yo sea vieja, tú me la darás a mí. Pero hasta entonces me escribirás muchas comedias.

 

Margarida Xirgu caracteritzada de Yerma.

Foto Diego Goyzueta


Durant mesos "Yerma" va ser discutida. Tant, que a les dues setmanes de la seva estrena es va parlar fins i tot de prohibir-la per blasfèmia i immoralitat.


Alguns texts han estat extrets de les biografies: ""Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía" d'Antonina Rodrigo i de: "Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena" de Francesc Foguet i Boreu.

 

XAVIER RIUS XIRGU


àlbum de fotos

tornar

 

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.