Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

129. MARGARIDA XIRGU 1935-1936

 

El poeta Gabriel Celaya, a primers de gener de 1935, va dir respecte a "Yerma": <<Yo iba con Federico todas las noches a las representaciones. A veces llegábamos al fin del primer acto y otras mediado ya el tercero. Nos sentábamos en la primera butaca que encontrábamos y escuchábamos lo que decía la gente; los unos indignados y entusiasmados los otros. Federico se encontraba entonces en la gloria. Aunque cuando oía elogios se ruborizaba, se sentía incómodo, y, dando rienda suelta a su fabuloso humorismo, transformaba el trance en pura farsa: imitando, mofándose de lo que había oído. Era como una especie de teatro en el teatro, que no tuvo tiempo de escribir, pero que quizá hubiera escrito>>.

 


Margarida Xirgu protagonitzant "Yerma".

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona

 

El 31 de gener de 1935 li va arribar a Margarida Xirgu la següent petició: "Els companys que es troben treballant a les mateixes hores que vostè representa "Yerma" de García Lorca, saben per molt diverses referències que aquest poema destaca, indiscutiblement, de la nostra contemporània producció. Per això, seria molt demanar a la seva il·lustre companya Margarida Xirgu ens dediqués, a costa del seu personal esforç, una representació a hora no intempestiva?". Dos dies després, a les dues de la matinada, es va celebrar en el Teatro Español de Madrid una funció especial de "Yerma". El teatre es va omplir d'actors, actrius, autors, escriptors, crítics, entre altra gent del món de la faràndula. Al pujar el teló va esclatar una gran ovació, que va anar perllongant-se durant tota la representació. Després del segon acte, Federico García Lorca va llegir unes quartilles combatives, en les quals va definir la pobresa del poble que no sap apreciar l'escola i la tribuna lliure del teatre. Poc temps després, García Lorca va dir en una conferència: <<Huyendo de sirenas, felicitaciones y voces falsas, no he aceptado ningún homenaje con motivo del estreno de "Yerma", pero he tenido la mayor alegría de mi corta vida de autor al enterarme de que la familia teatral madrileña pedía a la gran Margarita Xirgu, actriz de inmaculada historia artística, lumbrera del teatro español y admirable creadora del papel, con la compañía que tan brillantemente la secunda, una representación especial para verla>>.

La nit del 2 de febrer de 1935 es va emplaçar com homenatge, a amics i simpatitzants de la Xirgu i de Lorca, a una nova representació de "Yerma". Signaven la invitació: Pura Ucelay, la Argentinita, Ramón María del Valle-Inclán, Juan Ramón Jiménez, Alejandro Casona, Victorio Macho, Adolfo Salazar, Díez-Canedo,... Algunes fonts asseguren que en aquest funció Manuel Azaña li va imposar a Margarida, en un entreacte, la insígnia de l'Ordre de la República: la Creu d'Isabel la Catòlica.

 

Margarida Xirgu (2ª per la dreta) després de la conferencia de la escriptora i ambaixadora de Mèxic Palma Guillén (5ª per l'esquerra) el 15 de febrer de 1935.

Foto Agencia EFE

Margarida Xirgu protagonitzant "Yerma".

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona

 

 

El 12 de març, i amb motiu de les 100 representacions de "Yerma", García Lorca va recitar en el Teatro Español de Madrid el poema "Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejías". El 23 de març de 1935 la Compañía Xirgu-Borràs va posar en escena "Fuenteovejuna, la qual amb "Peribáñez y el comendador de Ocaña" i "Los comendadores de Córdoba" representen la trilogia del dret i de la justícia popular, del teatre de Lope de Vega. Amb "Fuenteovejuna" la Gran Compañía Dramática Xirgu-Borràs iniciava la seva contribució a la commemoració del tercer centenari de la mort del Fènix dels Enginys. La nova versió escènica de "Fuenteovejuna" va ser ordenada i composta, conforme a l'autèntic text i com nova versió escènica, per Cipriano de Rivas Cherif. Federico García Lorca va supervisar la realització escènica i la indumentària i Sigfrido Burmann va ser l'escenògraf de l'obra.
Es va representar "Yerma" fins al 3 d'abril de 1935. En ocasions Margarida la alternava amb obres com: "García del Castañar" de Rojas Zorrilla, "Una tarde en la boca del asno o La boda de la Sole" d'Ángel Torre del Álamo i Antonio Asenjo, "El gran galeoto" de José Echegaray o "El rebaño" a càrrec d'Enric Borràs. La nit del 25 d'abril de 1935 la Compañía Xirgu-Borràs va estrenar en el Teatro Español de Madrid, el conte de por en tres jornades i una alba "Otra vez el diablo" d'Alejandro Casona. Dos dies abans de l'estrena, Casona va agrair, a "El Heraldo de Madrid", la labor de Margarida Xirgu amb aquestes paraules: <<Es la primera actriz que me tendió la mano; es madrina de poetas y capitana del mejor arte dramático actual. Su sensibilidad inteligente, su generosidad y la intrepidez de sus convicciones artísticas están muy por encima de mi pobre gratitud tan justificada>>. A la publicació "La Voz" Alejandro Casona va explicar perquè Margarida feia un paper d'home: <<Lo ha querido ella. Por eso y por tantas cosas, mi gratitud para la Xirgu no reconoce límites. No es sólo porque sea la primera actriz que me ha tendido la mano; es gratitud de espectador. Margarita ha dado lo primero de Alberti; lo primero de García Lorca... Y se ha atrevido a representar a Séneca. Y "El gran teatro del mundo", esa maravilla. En "Otra vez el diablo", hace un galán. ¿Quién lo habría hecho mejor que ella? Se trata de un tipo iluminado por luces nuevas de ternura, de poesía y de humor; un galán de poema. Insisto: ¿Quién habría superado la delicadísima labor de Margarita?>>.
"El villano en su rincón" va ser la segona obra que la Compañía Xirgu-Borràs va representar el 1935, en el Teatro Español per a commemorar el tercer centenari de la mort de Lope de Vega. El 23 de juny de 1935 es va produir el comiat de la companyia del Teatro Español, després d'haver estrenat "Como tú me quieres", de Luigi Pirandello. Acabades les representacions es feien conjectures sobre qui ocuparia l'escena del teatre municipal, ja que finalitzaven els tres anys del contracte Xirgu-Borràs i la regressió democràtica que va implicar el Bienni Negre (del novembre de 1933 al febrer de 1936) passava factura. La mateixa Margarida, atribuïa a que no fos escollida de nou per a la temporada 1935-1936 de l'Español, amb aquestes paraules publicades en "El Liberal": <<Porqué tengo a mi lado como director artístico a Cipriano de Rivas Cherif, cuñado del señor Azaña; porqué estrené "La corona", obra original de Azaña, y porqué a los pocos meses de la instauración de la República representé el drama "Fermín Galán", de Rafael Alberti>>. Díez-Canedo, nomenat acadèmic, per aquelles dates, va publicar el 24 de juny en "La Voz": <<Nadie es insustituible. Después de Margarita Xirgu, que ayer puso fin a su temporada del Teatro Español, otros artistas vendrán al prestigioso escenario. Tales parecen ser los propósitos municipales. Habrá probablemente, un concurso, al que podrá acudir, como todos los demás actores de España, Margarita Xirgu. Los aficionados a los vaticinios tenían aquí su gran ocasión. Aunque Margarita Xirgu concurriera, no sería ella la elegida. ¿Razones? Nadie las ignora. La principal, vistos los hechos, es ésta: haber dado insuperable dignidad al primer escenario madrileño. Escenario prestigioso, desde luego; pero si lo es, lo es por Margarita Xirgu ahora, como en sus días lo fue por María Guerrero. Lo demás..., ni siquiera es literatura. Será sustituida, pues, Margarita Xirgu; pero ya tienen que hacer los que vengan luego para mantenerse a la altura señalada por ella. Ya tienen que hacer en la elección; en la fidelidad a los clásicos, que consiste no sólo en representarlos, sino en representarlos tal y como ellos eran; en gusto y esplendidez tocante a conjunto, trajes y decoraciones viejas, de las comparsas inertes. Si los sucesores de Margarita Xirgu siguen su ruta, a ella se deberá, y ausente ella, algo suyo perdurará todavía en aquel escenario>>. Per més inri, en una prova palmària de la seva manca d'ètica, els nous beneficiaris de la concessió de l'Español, per la temporada 1935-1936, foren els actors Enric Borràs i Ricardo Calvo, integrants del Patronat que havien establert les bases pel concurs de concessió, junt amb Jacinto Benavente, Joaquín Álvarez Quintero i Eduardo Marquina, entre d'altres.

Per a les festes del Corpus Christi granadí, la Compañía Xirgu-Borràs va ser sol·licitada per a representar "Fuenteovejuna" de Lope de Vega i "El alcalde de Zalamea" de Calderón de la Barca, els dies 28 i 29 de juny. El marc renaixentista del Palacio de Carlos V va ser l'escenari, però el temps va ser plujós i la primera representació es va desenvolupar entre llampecs i trons. Estoics, els actors van seguir actuant sota el xàfec, davant d'un públic impertorbable que va fer servir les cadires a manera de paraigua.
Margarida va donar una entrevista al periodista José Pastor Williams que es va publicar el 22 de juliol a "La Rambla", en la qual la Xirgu deia que no s'havia percatat de cap boicot i, el periodista li insinuava que potser tot va ser motivat per les seves creences polítiques: <<De veres? Política, jo? Però si jo no entenc de política una paraula, i a més no vull entendre-hi! Si no m'interessa i només m'atrau el meu art! Perquè vegeu el que jo sé de política, Cipriano no em deixarà mentir: aquesta tarda, fa pocs minuts, m'he assabentat que hi havia un partit que s'anomenava... Ja se m'ha oblidat, carai! Com era, Cipriano? -El partit progressista-. Això és: progressista! Ja veieu... Ha de tenir molt poca importància aquest partit... I una altra cosa que us farà riure és que, fins fa dies, jo creia que aquest altre partit que anomenen agrari era ardent defensor dels camperols, dels que treballen la terra tot l'any de sol a sol, sofrint el vent i el fred i la pluja... I m'han informat que no és així, que aquest partit defensa els propietaris, no els treballadors... Decididament, jo no serveixo per a la política>>.
En una festa, a l'estiu de 1935, la cupletista Raquel Meller li girà l'esquena i comentà en veu alta i amb to despectiu: <<Yo no saludo a esta señora porque no tengo sus ideas...>>. A Raquel Meller no li devien molestar pròpiament les idees de Margarida Xirgu, que com a actriu discreta mai no havia esbombat, sinó que allò que realment la degué encegar fou l'enveja per la seva carrera artística.

El 2 d'agost de 1935, data de la mort de Lope de Vega, la Compañía Xirgu-Borràs va estrenar "La dama boba" en versió de García Lorca, en un gran festival, en el Teatro de la Chopera del Retiro. Com en els vells temps de la faràndula, va sortir un còmic a l'escenari a dir la lloa en honor de Lope. El còmic era Manuel Machado, qui acabada la representació, va donar a conèixer una poesia inèdita del Fènix, descoberta per ell.

 

Caricatura d'Antonio Bueno de Margarida Xirgu protagonitzant "La dama boba"

 

El 24 d'agost de 1935 la Compañía Xirgu-Borràs va representar "Fuenteovejuna" de Lope de Vega a la plaça del poble de Fuenteovejuna. Es va muntar un escenari al peu de la façana de l'Ajuntament, utilitzant-se les escales i buits exteriors de l'edifici municipal per al desenvolupament dels esdeveniments històrics. Les autoritats de Fuenteovejuna van habilitar camerinos per als actors en diverses dependències de l'Ajuntament. El de Margarida donava a un pati petit, en el qual es trobava un home que, desassossegat, el recorria d'un extrem a un altre, com una bèstia engabiada. L'actitud inquieta de l'home va cridar l'atenció de Margarida, que va voler saber que li ocorria. Un dels algutzirs es va apressar a tranquil·litzar-la: es tractava d'un <<perillós anarquista que havia caigut per aquell lloc>>, i l'Alcalde havia decidit tancar-lo fins que acabés la funció, temorós que l'argument justicier de l'obra insolentara l'ànim de l'anarquista i la rebel·lió popular saltés de l'escenari al carrer. Margarida, indignada, ho va dir a Federico, i aquest va anar de seguida a la recerca de l'Alcalde i el va persuadir que posés en llibertat el presumpte destarotador. El munícipe va accedir a deixar-lo anar en l'acte. El gest de l'actriu i del poeta es va estendre entre el veïnat i a l'acabar la funció, el públic, inesperadament, es va precipitar en massa cap a l'escenari. García Lorca, al principi, al veure aquell enfervorit onatge humà, va témer com els municipals, que el poble enardit per les veus de Fuenteovejuna, tots a una, fora a linxar als cacics i als actors que feien el paper de dolents. Va haver moments d'autèntic desconcert, fins que van poder comprovar que el poble pretenia demostrar la seva simpatia a l'autor i a l'actriu per la llibertat de l'anarquista. Hores més tard, a la posada del poble, mentre Federico paladejava el fi vinet de la terra, donava gust escoltar-lo explicar el modern aixecament de Fuenteovejuna passat pel tamís de la seva fantasia i la lírica gràcia andalusa de les seves imatges.

Finalment, el 28 d'agost la Compañía Xirgu-Borràs va representar "La dama boba", de Lope de Vega en el Teatro Español, el 1 de setembre va tornar amb "Fuenteovejuna" al Teatro de la Chopera i el 8 de setembre es va acabar la temporada de la companyia en el Teatro Español amb la representació de "La "dama boba" de Lope de Vega en versió de Federico García Lorca.

 

Margarida Xirgu el 1935.

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona

 

El 9 de setembre de 1935, Federico i Margarida van arribar a Barcelona. La Xirgu va debutar a l'endemà en el Teatre Barcelona amb "La dama boba". La nit del 17 de setembre Margarida Xirgu va presentar, en el Teatre Barcelona, el poema dramàtic en tres actes de dos quadres, en prosa i en vers "Yerma" de Federico García Lorca, precedida d'una aurèola d'escàndol. L'èxit va ser clamorós. Després de repetides caigudes de teló, García Lorca es va avançar al prosceni i va dir: <<Mi bautismo de sangre en el teatro lo tuve en Barcelona con "Mariana Pineda", pero a quien tengo que estar siempre agradecido es a Margarita, que estrenó aquella obra, y porque sin ella no hubiera sido posible llevar a escena "Yerma">>. L'actriu estava tan identificada amb el seu personatge que el públic no sabia si la Xirgu interpretava a Yerma, o si aquesta interpretava a l'actriu. Així ho va dir a la periodista Lorenza García de Riu, el dia de l'estrena: <<Estic nerviosíssima, malalta gairebé: Tot el que m'envolta, avui quasi no té significat per a mi; camino d'una manera vaga, com una somnàmbula. La meva presència a tot arreu és una absència difícil de definir. Aquesta tarda, al dir els meravellosos versos de Lope, el meu esperit romania abstret... Només tinc vida, sensibilitat i forces per al personatge de Yerma; sóc només la dona pertorbada per la infecunditat, i tinc en el meu cor i en la meva carn, la petjada d'una infinita preocupació. Només després de la meva tortura podré donar aquesta nit a l'obra, el relleu necessari per a fer vibrar al públic de dolor i d'entusiasme>>.

 


Caricatura de Del Arco de Margarida Xirgu protagonitzant "Yerma" i Federico García Lorca

 

El repartiment de "Yerma" va ser el següent: Margarida Xirgu (Yerma), Isabel Pradas (María i Lavandera 1ª), Amalia Sánchez Ariño (Vieja pagana), Eloísa Vigo (Dolores i Lavandera 4ª), Isabel Gisbert (Lavandera 2ª i Mujer 2ª), Juana Lamoneda (Lavandera 3ª i Muchacha 1ª), Antonia Calderón (Lavandera 5ª i Muchacha 2ª), Eloísa Cañizares (Lavandera 6ª i Niño), Amelia de la Torre (Hembra i Cuñada 1ª), Teresa Pradas (Cuñada 2ª), Emilia Milan (Mujer 1ª), Pedro López Lagar (Juan), Enrique Álvarez Diosdado (Víctor), Alberto Contreras hijo (Macho), José Jorda (Hombre 1º), Gustavo Bertot (Hombre 2º), Miguel Ramírez (Hombre 3º), amb decorats de Manuel Fontanals i direcció artística de Cipriano de Rivas Cherif. Va acabar la representació amb un recital de poesies catalanes, a càrrec de Margarida Xirgu.

 

Programa de "Yerma" estrenada a Barcelona, el 17 de setembre de 1935.

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona

 

El 30 de setembre Margarida va representar "Otra vez el diablo" d'Alejandro Casona en el Teatre Barcelona. Amb motiu del primer aniversari de la Revolució d'Astúries, el 6 d'octubre de 1935, la secció de Literatura i Belles Arts de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, en col·laboració amb altres Ateneus de Barcelona, va organitzar en el Teatre Barcelona una conferència-recital de Federico García Lorca, amb la participació de Margarida Xirgu, presidenta honoraria de la citada entitat cultural, amb la finalitat de recollir beneficis per als represaliats dels fets d'octubre de 1934. Quan el poeta va acabar el seu recital va aparèixer a l'escenari Margarida, vestida amb els colors republicans i va recitar "Llanto por Ignacio Sánchez Mejías" de Lorca.

 

Margarida Xirgu el 1935.

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona


El 9 d'octubre, Federico i Margarida, van ser sol·licitats per a donar un recital en una residència d'estudiantes, ambient ple d'evocadors records per al poeta. La conferència-recital estava organitzada per la Escola d'Infermeres de la Generalitat de Catalunya i es va celebrar en l'Institut d'Acció Social Universitària de Catalunya. El 14 d'octubre va tenir lloc la representació de "Yerma" en el Teatre Barcelona com a final de temporada i en funció a benefici de Margarida Xirgu. En el Teatre Stadium, antic estudi del pintor Lluís Masriera, el 15 d'octubre Lorca va oferir una lectura privada a Margarida i la seva companyia de "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores". No passava de ser un propòsit teatral sorgit a la calor d'una xerrada amb José Moreno Vila, qui li va proporcionar el tema al parlar-li de la rosa mutable i del llenguatge de les flors. Però fins a l'estiu no donaria el toc final a aquesta peça. García Lorca pensava els assumptes durant molts anys i després els passava a quartilles en unes setmanes, com va fer amb "Bodas de sangre", fruit d'una notícia de premsa. La tarda de la citada lectura, el poeta es va presentar vestint un mono blau de mecànic, l'uniforme de "La Barraca". A l'acabar la lectura del primer acte, Margarida li va dir:
-Mira , Federico, esto no es para mí. Tu Rosita es una niña... ¿Cómo voy a hacer yo eso?.
-No te preucupes. Sigue escuchando, y si no te gusta, ya la estrenará Loreto- referint-se a Loreto Prado la actriu cómica especialitzada en papers de nens.
En efecte, quan va acabar la lectura Margarida estava entusiasmada i de mutu acord van fixar la data de l'estrena. El 19 d'octubre el Lyceum Club de Barcelona va oferir un homenatge en el Cafè de les Rambles a Margarida Xirgu i la va acompanyar García Lorca. A continuació Margarida i Federico van emprendre una gira que acabaria a València, amb representacions a Terrassa, Manresa, Sabadell, Sant Cugat, Mataró, Molins de Rei, Igualada actuant a l'Ateneu de la Classe Obrera, Reus, Tarragona i Castelló. A València la Xirgu va actuar des del 26 d'octubre fins al 11 de novembre, representant bàsicament "Yerma" en el Teatre Principal a partir del dia 5. El 14 de novembre Margarida Xirgu va presentar "Yerma" en el Teatre Cinema Nou de Badalona i el 21 de novembre va representar "Yerma" en homenatge i a benefici de Federico García Lorca.

La Compañía Margarita Xirgu va debutar de nou el 22 de novembre, en el Teatre Principal Palace de les Rambles de Barcelona, enfront de l'estàtua de Frederic Soler, el conegut Serafí Pitarra, fundador del teatre català. L'obra representada va ser "Bodas de sangre" de García Lorca. José Caballero va ser l'autor dels esbossos i dels figurins, que van ser realitzats en els tallers Burmann. La música d'escena la va triar Lorca i ell mateix la va acompanyar al piano juntament amb els cors de Josep Jordà. L'èxit va ser inenarrable. El dia abans de l'estrena, García Lorca va declarar: <<Se trata de un verdadero estreno. Ahora se representará íntegra. Imaginaos que ya han colocado en los carteles el nombre real con el que había bautizado la obra: "Tragedia". Las compañías bautizan las obras como dramas. No se atreven a poner "tragedias". Yo, afortunadamente, he topado con una actriz inteligente como Margarita Xirgu, que bautiza las obras con el nombre que deben bautizarse>>. Amb la mare de "Bodas de sangre", Margarida Xirgu va incorporar al seu repertori una de les seves grans heroïnes. L'actriu va donar al seu personatge aquest aire hieràtic, amarg, carregat de reminiscències tràgiques que conformen la pena immensa d'aquesta mare mortificada, tan pobra, que no té un fill si més no que poder-se'l dur als llavis. L'import de la recaptació d'entrades en aquesta estrena va ser de 2.353 pessetes, la més alta d'aquell mes. Per drets d'autoria li van pagar a Federico 1.506 pessetes, per les funcions que van tenir lloc des del 22 fins al 28 de novembre.

 

De dreta a esquerra: Enrique Álvarez Diosdado, Julia Pachelo, Margarida Xirgu, Amelia de la Torre i José Cañizares, interpretant "Bodas de sangre".

Foto Fundación Federico García Lorca


El 12 de desembre Margarida Xirgu va estrenar, en el Teatre Principal Palace de Barcelona, "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores" de Federico García Lorca. L'autor va confessar a la publicació "La Humanitat": <<Con "Doña Rosita la soltera" he querido realizar un poema de mi infancia en Granada, en el cual salen criaturas y ambientes que yo he conocido y sentido. Éste es el drama profundo de la solterona andaluza y española en general. España es el país de las solteronas decentes, de las mujeres puras sacrificadas por el ambiente social que las rodea>>. Durant les representacions de "Doña Rosita la soltera", García Lorca es va allotjar a l'Hotel Majestic de Barcelona. Els últims dies de desembre de 1935 i primers de l'any 1936, Federico es va mudar i es va allotjar a la casa de Margarida a Badalona, en el carrer Santa Madrona.

 


Programa de les representacions de Margarida Xirgu al Teatre Principal Palace de Barcelona, el desembre de 1935.

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona


El 13 de desembre de 1935 a l'endemà de l'estrena de "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores", Margarida Xirgu va oferir un banquet als crítics catalans i castellans en el Restaurant Miramar a Montjuïc. El dissabte 14 de desembre Margarida, Federico i un grup d'admiradors del músic català, van visitar el sepulcre d'Isaac Albéniz, al Cementiri Nou de Montjuïc, amb motiu de la col·locació d'un monument. En el pla frontal, sota el rostre femení del monument, van quedar gravats els noms de: Margarida Xirgu, Teresa Cabarrús de Marshall, Federico García Lorca, Cipriano Rivas Cherif, Jaume Pahissa, Frank Marshall, Rafael Moragas, Luis Góngora, Josep Arnall, Miquel Ortín, Francisco de A. Planas Doria, Circul Artístic, Antonio Torroella i Roberto Vasconcel. Rivas Cherif va llegir la "Oda a Albéniz" de Juan Ramón Jiménez, i García Lorca el sonet escrit per ell mateix "Epitafio a Isaac Albéniz".

 


Federico, Margarida i Cipriano.

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona

 

El 19 de desembre de 1935 García Lorca va donar una conferència musical a l'auditori del Casal del Metge, a la via Laietana de Barcelona. La conferència va ser titulada pel seu autor "Como canta una ciudad (Granada) de noviembre a noviembre" i per a acabar la conferència-concert Lorca va oferir la primícia dels poemes "Casidas" i "Gacelas", de la seva obra inèdita "Diván del Tamarit". A l'acabar l'acte, Lorca i un grup d'amics van anar al camerino de Margarida Xirgu al Principal Palace. L'actriu sentia no haver pogut assistir al recital i Federico li va dir: <<Apura, Margarita. Al terminar tú la función de esta noche, palabra que yo té recito íntegra la conferencia que acabo de dar, y contigo invito a toda la compañía, así como a cuantos quieran volverme a oír>>. Entre els que assistien a aquest diàleg estava Xavier Regàs. El seu pare era el propietari del Restaurant de l'Estació de França, on havia una gran sala graciosament dividida per vidrieres de colors de relleu, pintades pels millors artistes catalans del moment -Calsina, Humbert, Togores, Mompou, Serrano,...- i uns paravents decorats per Grau Sala, que havia fet la portada del programa de mà de "Doña Rosita la soltera". Xavier Regàs va oferir a Federico aquella espaiosa sala, on havia un piano, perquè repetís la seva conferència-musical. Al caient de la mitjanit van acudir a la cita, les manoles, les solterones, les ayoles, i altres hosts histriòniques. Al grup inicial s'havien sumat amics, coneguts i admiradors, una mica més de mig centenar de persones entre les quals es trobaven: Juan Tejedor, Carles Sindreu, Ignasi Agustí, Joan Alavedra, Grau Sala, Mario Verdaguer, Rafael Moragas, Josep Maria de Sagarra, Alexandre Vilalta, Joaquim Ventallò, Luis Góngora, Carles Soldevila, Carlos Mir Amorós, Joan Puig i Ferrater, Jaume Pahissa, Just Cabot, José María Delgado, Luis Elías, Mauricio Torras-Balari, Màrius Gifreda, Joan Tomàs, Llevarán i Reynals, Tomás Garcés, José María Planas, Joaquín Montaner,... Els Regàs van oferir un pica pica als assistents. Després de l'àgape, que va discórrer en una atmosfera jovial, Federico, al piano va transportar a l'improvisat auditori a aquella somiada Granada de la seva retinguda infantesa, que li va donar la seva llum i que li va obrir la vena del seu secret líric. Després va ser el gran pianista barceloní Alexandre Vilalta el que es va asseure al piano i va interpretar a Albéniz i a Falla. L'alegria es va fer sonora quan Josep Maria de Sagarra va començar a desgranar les seves poesies jocoses, en les que traçava enginyoses imatges que a Federico li feien esclatar aquell riure seu tan recordat pels seus amics. I en aquell caldejat ambient, el poeta català va decidir donar a conèixer la "Balada de Fray Rupert". Acompanyat de Rivas Cherif va anar a la seva casa de la Bonanova, per a recollir l'original. En la sala del Restaurant de l'Estació, uns paravents xinesos posaven una nota alegre i íntima. Darrere d'un d'ells es va ocultar Margarida Xirgu para donar-li to, a la cèlebre vetllada anticlerical. Després d'una fugaç lectura, Margarida es va pujar a una cadira a manera de púlpit, i la va declamar amb tal vigor i tal tremolor que semblava estar recitant "Medea". Quan va acabar de recitar, Federico va agafar a l'actriu en braços i li va dir: <<Qué grande eres, Margarita!. Con una actriz como tú y un poeta como Sagarra, la lengua catalana no morirá nunca>>. Finalment García Lorca, Sagarra i Rivas Cherif van improvisar paròdies de discursos d'Eduardo Marquina que van fer tronxar de riure als assistents a l'acte, que es van acomiadar a l'alba.

Des de l'estrena de "Doña Rosita la soltera" de Lorca, Margarida Xirgu rebia diàriament un ram de flors sense targeta ni remitent. Es tractava d'un obsequi de les floristes de les Rambles. La Xirgu i Lorca davant d'aquell gest tan exquisit, van voler dedicar una funció extraordinària a aquelles dones de "risa franca y manos mojadas donde tiembla, de cuando en cuando, el diminuto rubí causado por la espina". El dia 22 de desembre es va fer aquest homenatge, Lorca els hi va dedicar l'acte i la Xirgu va recitar el "Cant a les Rambles de les Flors" de Josep Maria de Sagarra.

Durant les representacions de "Doña Rosita la soltera", a García Lorca se'l veia molt amb el secretari de "La Barraca", l'estudiant d'enginyeria Rafael Rodríguez Rapún, que havia ingressat en aquesta companyia per pròpia recomanació de Lorca i al qui el poeta li mostrava gran afecte. En una de les taboles nocturnes, Federico es va ofendre perquè el seu amic s'havia marxat, sense acomiadar-se, amb una gitana. A l'endemà es va alarmar Margarida perquè Federico no va aparèixer pel Principal Palace para assistir, com de costum, als assaigs i afegir algun que altre toc a la representació. El director Cipriano de Rivas Cherif es va posar a buscar-lo, més, pel que semblava, se'l havia empassat la terra i només al cap de diverses hores d'inquietud va poder donar amb ell en un cafetonet perdut, on, amb el cap entre les mans, rumiava una de les seves estranyes penes. Rivas Cherif, més tard va recordar la conversa íntima que ambdós van mantenir, arran del desencontre amb l'home que Federico estimava, García Lorca es va esplaiar en la confessió. Estava deprimit i era la primera vegada que parlava tan obertament de la seva homosexualitat.

El 23 de desembre es va realitzar un sopar-homenatge a Federico a l'Hotel Majestic, per haver ofert en rigorosa estrena "Doña Rosita la soltera" a la ciutat de Barcelona. Van assistir un centenar de comensals, que van representar la més selecta intel·lectualitat barcelonina. Cipriano de Rivas Cherif va llegir un poema divertidíssim "A Federico García Lorca", Salvador Vilaregut en un altre poema humorístic va fer parlar a Esquil i a Shakespeare per a elogiar al poeta granadí i Carles Soldevilla també va intervenir amb el mateix to humorístic. Federico va parlar de Margarida Xirgu, expressant-li públicament gratitud per tots els èxits que li devia.

A la fi de 1935, segons el periodista José Montero Alonso: <<Margarida Xirgu va donar una conferència al Lyceum Club de Barcelona. El tema de la xerrada desenvolupada per l'actriu va ser "El teatre i jo". Records, experiències i sensacions de la seva vida d'intèrpret van ser evocats amb àgil paraula, molt expressiva i sincera. A manera d'il·lustracions dels seus punts de vista sobre l'escena, Margarida va recitar alguns passatges d'obres per ella interpretades. L'actriu es va caracteritzar sempre per una gran inquietud intel·lectual, reflectida en l'amplitud i l'interès del teatre que va donar vida>>. Altres fonts apunten que aquest col·loqui-recital es va realitzar a la sala d'actes de la Llibreria Catalonia de Barcelona.

 


Margarida Xirgu donant una conferència al Lyceum Club de Barcelona a finals de 1935.

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona

 

L'endemà de la mort de Ramón María del Valle-Inclán, el 5 de gener de 1936, la Xirgu va rebre a la seva casa de Badalona a la periodista Irene Polo, que volia recaptar la seva opinió sobre el dramaturg i que es pot resumir amb aquesta frase que li va dir: <era un home agre, era un home rebel a totes les injustícies>>.

El 6 de gener de 1936 Margarida Xirgu es va acomiadar del públic barceloní, amb la representació, en el Teatre Principal Palace, de "Doña Rosita la soltera" i els quadres de "Les bugaderes" de "Yerma" i "Les noces" de "Bodas de sangre" del mateix autor. Margarida va parlar aquest dia al periodista Amadeu Aragay (segons altres fonts Andreu A. Artís), de la pena que sentia a l'abandonar Barcelona: <<Tornaré i aquest es l'ùnic pensament que m'acompanya. Tornaré, encara que no se quan. Emprenem una excursió llarguíssima, la fi de la qual no coneixem encara. Però us asseguro que al meu retorn, al primer lloc que vindré serà a Barcelona, i precisament a representar teatre català... Mentrestant, Sagarra m'escriurà la comèdia que em va prometre. Després he de representar "Ifigènia", traduïda per Ferran i Mayoral>>. Margarida Xirgu projectava representar aquesta obra a l'escenari d'Empúries, cara al mar, en col·laboració amb l'arqueòleg Pere Bosch Gimpera i amb el suport i interès de García Lorca. El 9 de gener de 1936 va representar "Doña Rosita la soltera" en el Teatre Cinema Nou de Badalona, interpretant a continuació la mateixa obra a Sabadell i Manresa.

Margarida planejava la quarta gira per Sud Amèrica per a primers de febrer. Començava a Cuba i després Mèxic, Colòmbia, Perú,... La Xirgu li va dir a Federico:

-¿De veras, no vendrás con nosotros, Federico?
-Iré, sí, iré..., pero no ahora..., en abril...
-Sin embargo, es ahora cuando deberías venir...

El rostre del poeta es va aombrar amb aquella fosca tristesa que de vegades vetllava la llum dels seus ulls. Margarida no es resignava a partir sense Federico. L'actriu va pensar en la possibilitat de contractar per a la seva companyia a Rafael Rodríguez Rapún, sense el qual el poeta no es decidia a abandonar Espanya. Margarida li va proposar a Rivas Cherif la gestió, a esquenes de Lorca, però l'intent va quedar truncat, perquè Rodríguez Rapún estava en vigílies d'exàmens i no podia acompanyar-los.
Des del 11 fins al 15 de gener de 1936, la Compañía Dramàtica Margarita Xirgu, sota la direcció de Cipriano de Rivas Cherif, va actuar en el Teatre Bretón de Logroño. El repertori de les obres representades va ser: "Bodas de sangre", "Yerma" i "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores" de Federico García Lorca, "La dama boba" de Lope de Vega en versió escènica de Federico i "La sirena varada" d'Alejandro Casona. L'elenc d'actrius i actors era: Margarida Xirgu, Antonia Calderón, Luisa Calderón, Isabel Pradas, Amalia Sánchez Ariño, Amelia de la Torre i Eloísa Vigo, Pedro López Lagar, Enrique Álvarez Diosdado, Alberto Contreras i Alejandro Maximino, entre altres. El 17, Margarida Xirgu va aparèixer en el Teatro bilbaí Arriaga, amb "La dama boba". A la societat "El Sitio" l'actriu i el poeta van donar un recital poètic, en homenatge a Jorge Manrique. Federico va recitar quatre composicions del seu "Romancero gitano" i Margarida el romanç "Las tres manolas" de "Doña Rosita la soltera". Les representacions van acabar a Santander, amb la posta en escena de "La dama boba" i "Yerma".
El 31 de gener de 1936 Margarida Xirgu va iniciar la seva quarta gira per Sud Amèrica i va embarcar a Santander en el vaixell "Orinoco", més tard convertit en el "Juan de Garay", juntament amb la seva companyia formada per les actrius: Antonia Calderón, Eloísa Cañizares, Isabel Gisbert, Juanita Lamoneda, Emilia Milà, Isabel Pradas, Amalia Sánchez Ariño, Amelia de la Torre i Eloísa Vigo. Els actors de la companyia eren: Enrique Álvarez Diosdado, Emilio Ariño, Gustavo Bertot, Luis Calderón, José Cañizares, Alberto Contreras pare i fill, José Jordá, Pedro López Lagar, Alejandro Maximino, Miquel Ortín i Miguel Ramírez.

La Compañía Margarita Xirgu es va presentar a L'Havana, el divendres 14 de febrer de 1936 en el Teatro Principal de la Comedia, amb "La dama boba" de Lope de Vega en adaptació de García Lorca. El 15 de febrer van estrenar "Yerma" i el 17 "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores". Desgraciadament, pocs dies després de l'arribada a L'Havana l'estat de salut del marit de Margarida, Josep Arnall, es va agreujar. La Compañía Margarita Xirgu es va plantejar, fins i tot, regressar a la Península. No obstant això, la Xirgu hagué de complir el seu contracte amb el Teatro Principal de la Comedia. Margarida ni dormia ni menjava. Era el desassossec pel deure. Era una sagrada obligació que li imposava la seva vocació indomable. Humanament, al final, no va poder continuar. La jove actriu Amelia de la Torre va substituir a Margarida durant aquests dies d'angoixa. A poc a poc, a pesar d'una certa millorança, el seu marit es va extingir i va deixar d'existir el 22 de març de 1936 per anèmia aguda. Van estar casats 26 anys. Va ser el primer cop dur. L'Ambaixador espanyol va voler col·locar la capella ardent en una de les sales de l'ambaixada. Margarida es va negar en rodó. Era un parany ignominiós: l'ambaixador, poc amant de la República, volia evitar commemorar el 14 d'abril. Sempre hi ha ments innobles que aprofiten el dolor dels febles. Als dos dies del sepeli, l'esperit de la Xirgu va reaccionar. Calia treballar: mantenir la companyia en peu de batalla per a la vida. Quan Rivas Cherif li va insinuar que calia prendre una decisió, ella va reaccionar amb celeritat: <<Puesto que un día u otro será necesario tomarla, que sea ahora mismo>>. I així va reaparèixer a l'escenari. La companyia va estar en el Teatro Principal de la Comedia fins al 2 d'abril, quan van passar al Teatro Nacional, també de L'Havana. Durant l'estada a Cuba, la Compañía Margarita Xirgu va representar "Yerma", "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores" i "Bodas de sangre" de Federico García Lorca; "La sirena varada" i "Otra vez el diablo" d'Alejandro Casona; "Ni al amor ni al mar", "De muy buena familia", "La noche del sábado", "La malquerida" i "La princesa bebé" de Jacinto Benavente; "Un día de octubre" de Georg Kaiser; "Como tú me quieres" de Luigi Pirandello i "La dama boba" i "Fuenteovejuna" de Lope de Vega, en versió escènica corresponent de García Lorca i Rivas Cherif.
Després de l'estada a Cuba, la Compañía Margarita Xirgu va viatjar a Mèxic i va representar a partir del 10 d'abril "Fuenteovejuna" en el Teatre del Bosque de Chapultepec i "Medea" a San Juan Teotihuacán. El 18 d'abril de 1936, la companyia es va presentar a Ciutat de Mèxic, estrenant "Yerma" de Lorca, en el Palacio de Bellas Artes. Les representacions van durar cinc mesos en el Palacio de Bellas Artes, obrint insospitades perspectives per als joves grups teatrals com "Orientación" i "Ulises" i, descobrint el teatre de Lorca i de Casona als joves avantguardistes. A Mèxic van representar a més del repertori realitzat a Cuba: "La zapatera prodigiosa" de Lorca; "Medea" de Séneca; "Fuente escondida" de Marquina, "Santa Juana" de Shaw, "Elektra" de Hofmannsthal i "El gran teatro del mundo" de Calderón.

 

Margarida Xirgu davant de l'Embaixada d'Espanya a Mèxic al abril de 1936. Darrere d'ella Cipriano de Rivas Cherif, la primera per l'esquerra la seva esposa Carmen Ibáñez i darrere seu Miquel Ortín


La Xirgu va rebre notícies de Federico García Lorca anunciant el seu imminent embarcament per a reunir-se amb ella a Mèxic, encara que sense dir-li a Margarida que el seu propòsit era viatjar abans a Nova York per a saludar a antics amics. El 12 de juny de 1936, la Compañía Margarita Xirgu va representar "Nuestra Natacha" d'Alejandro Casona en el Teatro Arbeu de Ciutat de Mèxic. Acabades les representacions van regressar a Cuba per a prosseguir les representacions a l'Havana, durant 1 mes més, segons el contracte signat abans de partir cap a Mèxic a primers d'abril .
Casualment, Cipriano de Rivas Cherif va sortir cap a Espanya, el 18 de juliol de 1936, al conèixer el triomf del Frente Popular i per a ajudar al seu cunyat Azaña nou President de la República; al saber que el seu fill gran estava malalt i la seva dona embarassada i; després de no haver convençut -reiteradament- a Margarida que tornés amb ell, fins i tot amb el coneixement que tindria a la seva disposició el Teatro Español de Madrid. El mateix 18 d'agost de 1936, els feixistes van assassinar a Federico García Lorca, en el camí que va de Viznar a Alfacar, a Granada. Margarida al conèixer la noticia va embogir.
En la segona estada de 1936 a Cuba, la Xirgu va representar el 20 d'octubre en el Teatro Principal de la Comedia de L'Havana, les obres "La zapatera prodigiosa" de Federico García Lorca i "Elektra" de Hugo von Hofmannsthal, traduïda per Eduardo Marquina i Joaquín Pena, en una vetllada en honor a l'excelsa actriu, com resa el seu programa. Acabades les representacions a L'Havana, Margarida Xirgu i la seva companyia van viatjar per primera vegada a Colòmbia en els primers dies de novembre. Tres mesos va durar la seva actuació en el Teatro Colón de Bogotá, amb caràcters de veritable apoteosis. Per als colombians el teatre modern de Margarida Xirgu que van admirar en el Colón, era inèdit. L'expectació que va provocar va ser tan colossal, que un periodista va arribar a demanar en una crònica: <<...que diera una tregua al asombro, porque le parecía excesiva la conmoción espiritual que su arte había promovido>>. Margarida, més tard va explicar: <<En Colombia conté con la apasionada simpatía del pueblo, que nos seguía a todas partes, pero cierta prensa se ensañó con nosotros, un diario nos obstaculizó la labor tratándonos de "milicianos y descamisados>>.

 

Alguns texts han estat extrets de las biografies: ""Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía" d'Antonina Rodrigo i de: "Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena" de Francesc Foguet i Boreu.

 

XAVIER RIUS XIRGU


àlbum de fotos


tornar

 

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.