129. MARGARIDA XIRGU 1935-1936
El
poeta Gabriel Celaya, a primers de gener de 1935, va dir respecte a "Yerma":
<<Yo iba con Federico todas las noches a las representaciones. A veces llegábamos
al fin del primer acto y otras mediado ya el tercero. Nos sentábamos en
la primera butaca que encontrábamos y escuchábamos lo que decía
la gente; los unos indignados y entusiasmados los otros. Federico se encontraba
entonces en la gloria. Aunque cuando oía elogios se ruborizaba, se sentía
incómodo, y, dando rienda suelta a su fabuloso humorismo, transformaba
el trance en pura farsa: imitando, mofándose de lo que había oído.
Era como una especie de teatro en el teatro, que no tuvo tiempo de escribir, pero
que quizá hubiera escrito>>.
Margarida Xirgu protagonitzant "Yerma".
Foto
Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona
El
31 de gener de 1935 li va arribar a Margarida Xirgu la següent petició:
"Els companys que es troben treballant a les mateixes hores que vostè
representa "Yerma" de García Lorca, saben per molt diverses referències
que aquest poema destaca, indiscutiblement, de la nostra contemporània
producció. Per això, seria molt demanar a la seva il·lustre
companya Margarida Xirgu ens dediqués, a costa del seu personal esforç,
una representació a hora no intempestiva?". Dos dies després,
a les dues de la matinada, es va celebrar en el Teatro Español de Madrid
una funció especial de "Yerma". El teatre es va omplir d'actors,
actrius, autors, escriptors, crítics, entre altra gent del món de
la faràndula. Al pujar el teló va esclatar una gran ovació,
que va anar perllongant-se durant tota la representació. Després
del segon acte, Federico García Lorca va llegir unes quartilles combatives,
en les quals va definir la pobresa del poble que no sap apreciar l'escola i la
tribuna lliure del teatre. Poc temps després, García Lorca va dir
en una conferència: <<Huyendo de sirenas, felicitaciones y voces
falsas, no he aceptado ningún homenaje con motivo del estreno de "Yerma",
pero he tenido la mayor alegría de mi corta vida de autor al enterarme
de que la familia teatral madrileña pedía a la gran Margarita Xirgu,
actriz de inmaculada historia artística, lumbrera del teatro español
y admirable creadora del papel, con la compañía que tan brillantemente
la secunda, una representación especial para verla>>.
La
nit del 2 de febrer de 1935 es va emplaçar com homenatge, a amics i simpatitzants
de la Xirgu i de Lorca, a una nova representació de "Yerma".
Signaven la invitació: Pura Ucelay, la Argentinita, Ramón María
del Valle-Inclán, Juan Ramón Jiménez, Alejandro Casona, Victorio
Macho, Adolfo Salazar, Díez-Canedo,... Algunes fonts asseguren que en aquest
funció Manuel Azaña li va imposar a Margarida, en un entreacte,
la insígnia de l'Ordre de la República: la Creu d'Isabel la Catòlica.
Margarida Xirgu (2ª per la dreta) després de la conferencia de la escriptora i ambaixadora de Mèxic Palma Guillén (5ª per l'esquerra) el 15 de febrer de 1935.
Foto Agencia EFE
Margarida Xirgu
protagonitzant "Yerma".
Foto
Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona
Inseparables. Aquí, en un homenatge al poeta, realitzat per Almagro San Martín després de Bodas de Sangre.
El
12 de març, i amb motiu de les 100 representacions de "Yerma",
García Lorca va recitar en el Teatro Español de Madrid el poema
"Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejías". El 23
de març de 1935 la Compañía Xirgu-Borràs va posar
en escena "Fuenteovejuna, la qual amb "Peribáñez y el
comendador de Ocaña" i "Los comendadores de Córdoba"
representen la trilogia del dret i de la justícia popular, del teatre de
Lope de Vega. Amb "Fuenteovejuna" la Gran Compañía Dramática
Xirgu-Borràs iniciava la seva contribució a la commemoració
del tercer centenari de la mort del Fènix dels Enginys. La nova versió
escènica de "Fuenteovejuna" va ser ordenada i composta, conforme
a l'autèntic text i com nova versió escènica, per Cipriano
de Rivas Cherif. Federico García Lorca va supervisar la realització
escènica i la indumentària i Sigfrido Burmann va ser l'escenògraf
de l'obra.
Es va representar "Yerma" fins al 3 d'abril de 1935.
En ocasions Margarida la alternava amb obres com: "García del Castañar"
de Rojas Zorrilla, "Una tarde en la boca del asno o La boda de la Sole"
d'Ángel Torre del Álamo i Antonio Asenjo, "El gran galeoto"
de José Echegaray o "El rebaño" a càrrec d'Enric
Borràs. La nit del 25 d'abril de 1935 la Compañía Xirgu-Borràs
va estrenar en el Teatro Español de Madrid, el conte de por en tres jornades
i una alba "Otra vez el diablo" d'Alejandro Casona. Dos dies abans de
l'estrena, Casona va agrair, a "El Heraldo de Madrid", la labor de Margarida
Xirgu amb aquestes paraules: <<Es la primera actriz que me tendió
la mano; es madrina de poetas y capitana del mejor arte dramático actual.
Su sensibilidad inteligente, su generosidad y la intrepidez de sus convicciones
artísticas están muy por encima de mi pobre gratitud tan justificada>>.
A la publicació "La Voz" Alejandro Casona va explicar perquè
Margarida feia un paper d'home: <<Lo ha querido ella. Por eso y por tantas
cosas, mi gratitud para la Xirgu no reconoce límites. No es sólo
porque sea la primera actriz que me ha tendido la mano; es gratitud de espectador.
Margarita ha dado lo primero de Alberti; lo primero de García Lorca...
Y se ha atrevido a representar a Séneca. Y "El gran teatro del mundo",
esa maravilla. En "Otra vez el diablo", hace un galán. ¿Quién
lo habría hecho mejor que ella? Se trata de un tipo iluminado por luces
nuevas de ternura, de poesía y de humor; un galán de poema. Insisto:
¿Quién habría superado la delicadísima labor de Margarita?>>.
Otra vez el diablo, de Alejandro Casona
"El villano en su rincón" va ser la segona obra que la Compañía
Xirgu-Borràs va representar el 1935, en el Teatro Español per a
commemorar el tercer centenari de la mort de Lope de Vega. El 23 de juny de 1935
es va produir el comiat de la companyia del Teatro Español, després
d'haver estrenat "Como tú me quieres", de Luigi Pirandello. Acabades
les representacions es feien conjectures sobre qui ocuparia l'escena del teatre
municipal, ja que finalitzaven els tres anys del contracte Xirgu-Borràs
i la regressió democràtica que va implicar el Bienni Negre (del
novembre de 1933 al febrer de 1936) passava factura. La mateixa Margarida, atribuïa
a que no fos escollida de nou per a la temporada 1935-1936 de l'Español,
amb aquestes paraules publicades en "El Liberal": <<Porqué
tengo a mi lado como director artístico a Cipriano de Rivas Cherif, cuñado
del señor Azaña; porqué estrené "La corona",
obra original de Azaña, y porqué a los pocos meses de la instauración
de la República representé el drama "Fermín Galán",
de Rafael Alberti>>. Díez-Canedo, nomenat acadèmic, per aquelles
dates, va publicar el 24 de juny en "La Voz": <<Nadie es insustituible.
Después de Margarita Xirgu, que ayer puso fin a su temporada del Teatro
Español, otros artistas vendrán al prestigioso escenario. Tales
parecen ser los propósitos municipales. Habrá probablemente, un
concurso, al que podrá acudir, como todos los demás actores de España,
Margarita Xirgu. Los aficionados a los vaticinios tenían aquí su
gran ocasión. Aunque Margarita Xirgu concurriera, no sería ella
la elegida. ¿Razones? Nadie las ignora. La principal, vistos los hechos,
es ésta: haber dado insuperable dignidad al primer escenario madrileño.
Escenario prestigioso, desde luego; pero si lo es, lo es por Margarita Xirgu ahora,
como en sus días lo fue por María Guerrero. Lo demás...,
ni siquiera es literatura. Será sustituida, pues, Margarita Xirgu; pero
ya tienen que hacer los que vengan luego para mantenerse a la altura señalada
por ella. Ya tienen que hacer en la elección; en la fidelidad a los clásicos,
que consiste no sólo en representarlos, sino en representarlos tal y como
ellos eran; en gusto y esplendidez tocante a conjunto, trajes y decoraciones viejas,
de las comparsas inertes. Si los sucesores de Margarita Xirgu siguen su ruta,
a ella se deberá, y ausente ella, algo suyo perdurará todavía
en aquel escenario>>. Per més inri, en una prova palmària
de la seva manca d'ètica, els nous beneficiaris de la concessió
de l'Español, per la temporada 1935-1936, foren els actors Enric Borràs
i Ricardo Calvo, integrants del Patronat que havien establert les bases pel concurs
de concessió, junt amb Jacinto Benavente, Joaquín Álvarez
Quintero i Eduardo Marquina, entre d'altres.
El villano en su rincón, de Lope de Vega
Per a les festes
del Corpus Christi granadí, la Compañía Xirgu-Borràs
va ser sol·licitada per a representar "Fuenteovejuna" de Lope
de Vega i "El alcalde de Zalamea" de Calderón de la Barca, els
dies 28 i 29 de juny. El marc renaixentista del Palacio de Carlos V va ser l'escenari,
però el temps va ser plujós i la primera representació es
va desenvolupar entre llampecs i trons. Estoics, els actors van seguir actuant
sota el xàfec, davant d'un públic impertorbable que va fer servir
les cadires a manera de paraigua.
Margarida va donar una entrevista al periodista
José Pastor Williams que es va publicar el 22 de juliol a "La Rambla",
en la qual la Xirgu deia que no s'havia percatat de cap boicot i, el periodista
li insinuava que potser tot va ser motivat per les seves creences polítiques:
<<De veres? Política, jo? Però si jo no entenc de política
una paraula, i a més no vull entendre-hi! Si no m'interessa i només
m'atrau el meu art! Perquè vegeu el que jo sé de política,
Cipriano no em deixarà mentir: aquesta tarda, fa pocs minuts, m'he assabentat
que hi havia un partit que s'anomenava... Ja se m'ha oblidat, carai! Com era,
Cipriano? -El partit progressista-. Això és: progressista! Ja veieu...
Ha de tenir molt poca importància aquest partit... I una altra cosa que
us farà riure és que, fins fa dies, jo creia que aquest altre partit
que anomenen agrari era ardent defensor dels camperols, dels que treballen la
terra tot l'any de sol a sol, sofrint el vent i el fred i la pluja... I m'han
informat que no és així, que aquest partit defensa els propietaris,
no els treballadors... Decididament, jo no serveixo per a la política>>.
En una festa, a l'estiu de 1935, la cupletista Raquel Meller li girà l'esquena
i comentà en veu alta i amb to despectiu: <<Yo no saludo a esta señora
porque no tengo sus ideas...>>. A Raquel Meller no li devien molestar pròpiament
les idees de Margarida Xirgu, que com a actriu discreta mai no havia esbombat,
sinó que allò que realment la degué encegar fou l'enveja
per la seva carrera artística.
El 2 d'agost de 1935,
data de la mort de Lope de Vega, la Compañía Xirgu-Borràs
va estrenar "La dama boba" en versió de García Lorca,
en un gran festival, en el Teatro de la Chopera del Retiro. Com en els vells temps
de la faràndula, va sortir un còmic a l'escenari a dir la lloa en
honor de Lope. El còmic era Manuel Machado, qui acabada la representació,
va donar a conèixer una poesia inèdita del Fènix, descoberta
per ell.
Caricatura d'Antonio Bueno de Margarida Xirgu protagonitzant "La dama boba"
La Dama boba
El
24 d'agost de 1935 la Compañía Xirgu-Borràs va representar
"Fuenteovejuna" de Lope de Vega a la plaça del poble de Fuenteovejuna.
Es va muntar un escenari al peu de la façana de l'Ajuntament, utilitzant-se
les escales i buits exteriors de l'edifici municipal per al desenvolupament dels
esdeveniments històrics. Les autoritats de Fuenteovejuna van habilitar
camerinos per als actors en diverses dependències de l'Ajuntament. El de
Margarida donava a un pati petit, en el qual es trobava un home que, desassossegat,
el recorria d'un extrem a un altre, com una bèstia engabiada. L'actitud
inquieta de l'home va cridar l'atenció de Margarida, que va voler saber
que li ocorria. Un dels algutzirs es va apressar a tranquil·litzar-la:
es tractava d'un <<perillós anarquista que havia caigut per aquell
lloc>>, i l'Alcalde havia decidit tancar-lo fins que acabés la funció,
temorós que l'argument justicier de l'obra insolentara l'ànim de
l'anarquista i la rebel·lió popular saltés de l'escenari
al carrer. Margarida, indignada, ho va dir a Federico, i aquest va anar de seguida
a la recerca de l'Alcalde i el va persuadir que posés en llibertat el presumpte
destarotador. El munícipe va accedir a deixar-lo anar en l'acte. El gest
de l'actriu i del poeta es va estendre entre el veïnat i a l'acabar la funció,
el públic, inesperadament, es va precipitar en massa cap a l'escenari.
García Lorca, al principi, al veure aquell enfervorit onatge humà,
va témer com els municipals, que el poble enardit per les veus de Fuenteovejuna,
tots a una, fora a linxar als cacics i als actors que feien el paper de dolents.
Va haver moments d'autèntic desconcert, fins que van poder comprovar que
el poble pretenia demostrar la seva simpatia a l'autor i a l'actriu per la llibertat
de l'anarquista. Hores més tard, a la posada del poble, mentre Federico
paladejava el fi vinet de la terra, donava gust escoltar-lo explicar el modern
aixecament de Fuenteovejuna passat pel tamís de la seva fantasia i la lírica
gràcia andalusa de les seves imatges.
Finalment, el
28 d'agost la Compañía Xirgu-Borràs va representar "La
dama boba", de Lope de Vega en el Teatro Español, el 1 de setembre
va tornar amb "Fuenteovejuna" al Teatro de la Chopera i el 8 de setembre
es va acabar la temporada de la companyia en el Teatro Español amb la representació
de "La "dama boba" de Lope de Vega en versió de Federico
García Lorca.
Margarida Xirgu el 1935.
Foto
Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona
Institut del Teatre: Escenografia Digital MAE
El
9 de setembre de 1935, Federico i Margarida van arribar a Barcelona. La Xirgu
va debutar a l'endemà en el Teatre Barcelona amb "La dama boba".
La nit del 17 de setembre Margarida Xirgu va presentar, en el Teatre Barcelona,
el poema dramàtic en tres actes de dos quadres, en prosa i en vers "Yerma"
de Federico García Lorca, precedida d'una aurèola d'escàndol.
L'èxit va ser clamorós. Després de repetides caigudes de
teló, García Lorca es va avançar al prosceni i va dir: <<Mi
bautismo de sangre en el teatro lo tuve en Barcelona con "Mariana Pineda",
pero a quien tengo que estar siempre agradecido es a Margarita, que estrenó
aquella obra, y porque sin ella no hubiera sido posible llevar a escena "Yerma">>.
L'actriu estava tan identificada amb el seu personatge que el públic no
sabia si la Xirgu interpretava a Yerma, o si aquesta interpretava a l'actriu.
Així ho va dir a la periodista Lorenza García de Riu, el dia de
l'estrena: <<Estic nerviosíssima, malalta gairebé: Tot el
que m'envolta, avui quasi no té significat per a mi; camino d'una manera
vaga, com una somnàmbula. La meva presència a tot arreu és
una absència difícil de definir. Aquesta tarda, al dir els meravellosos
versos de Lope, el meu esperit romania abstret... Només tinc vida, sensibilitat
i forces per al personatge de Yerma; sóc només la dona pertorbada
per la infecunditat, i tinc en el meu cor i en la meva carn, la petjada d'una
infinita preocupació. Només després de la meva tortura podré
donar aquesta nit a l'obra, el relleu necessari per a fer vibrar al públic
de dolor i d'entusiasme>>.
Caricatura de Del Arco de Margarida Xirgu protagonitzant "Yerma" i Federico
García Lorca
El repartiment de "Yerma"
va ser el següent: Margarida Xirgu (Yerma), Isabel Pradas (María i
Lavandera 1ª), Amalia Sánchez Ariño (Vieja pagana), Eloísa
Vigo (Dolores i Lavandera 4ª), Isabel Gisbert (Lavandera 2ª i Mujer
2ª), Juana Lamoneda (Lavandera 3ª i Muchacha 1ª), Antonia Calderón
(Lavandera 5ª i Muchacha 2ª), Eloísa Cañizares (Lavandera
6ª i Niño), Amelia de la Torre (Hembra i Cuñada 1ª), Teresa
Pradas (Cuñada 2ª), Emilia Milan (Mujer 1ª), Pedro López
Lagar (Juan), Enrique Álvarez Diosdado (Víctor), Alberto Contreras
hijo (Macho), José Jorda (Hombre 1º), Gustavo Bertot (Hombre 2º),
Miguel Ramírez (Hombre 3º), amb decorats de Manuel Fontanals i direcció
artística de Cipriano de Rivas Cherif. Va acabar la representació
amb un recital de poesies catalanes, a càrrec de Margarida Xirgu.
Programa de "Yerma" estrenada a Barcelona, el 17 de setembre de 1935.
Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona
El
30 de setembre Margarida va representar "Otra vez el diablo" d'Alejandro
Casona en el Teatre Barcelona. Amb motiu del primer aniversari de la Revolució
d'Astúries, el 6 d'octubre de 1935, la secció de Literatura i Belles
Arts de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, en col·laboració amb
altres Ateneus de Barcelona, va organitzar en el Teatre Barcelona una conferència-recital
de Federico García Lorca, amb la participació de Margarida Xirgu,
presidenta honoraria de la citada entitat cultural, amb la finalitat de recollir
beneficis per als represaliats dels fets d'octubre de 1934. Quan el poeta va acabar
el seu recital va aparèixer a l'escenari Margarida, vestida amb els colors
republicans i va recitar "Llanto por Ignacio Sánchez Mejías"
de Lorca.
Margarida Xirgu el 1935.
Foto Moliné-Xirgu
expo Museu de Badalona
El 9 d'octubre, Federico i Margarida,
van ser sol·licitats per a donar un recital en una residència d'estudiantes,
ambient ple d'evocadors records per al poeta. La conferència-recital estava
organitzada per la Escola d'Infermeres de la Generalitat de Catalunya i es va
celebrar en l'Institut d'Acció Social Universitària de Catalunya.
El 14 d'octubre va tenir lloc la representació de "Yerma" en
el Teatre Barcelona com a final de temporada i en funció a benefici de
Margarida Xirgu. En el Teatre Stadium, antic estudi del pintor Lluís Masriera,
el 15 d'octubre Lorca va oferir una lectura privada a Margarida i la seva companyia
de "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores". No passava
de ser un propòsit teatral sorgit a la calor d'una xerrada amb José
Moreno Vila, qui li va proporcionar el tema al parlar-li de la rosa mutable i
del llenguatge de les flors. Però fins a l'estiu no donaria el toc final
a aquesta peça. García Lorca pensava els assumptes durant molts
anys i després els passava a quartilles en unes setmanes, com va fer amb
"Bodas de sangre", fruit d'una notícia de premsa. La tarda de
la citada lectura, el poeta es va presentar vestint un mono blau de mecànic,
l'uniforme de "La Barraca". A l'acabar la lectura del primer acte, Margarida
li va dir:
-Mira , Federico, esto no es para mí. Tu Rosita es una
niña... ¿Cómo voy a hacer yo eso?.
-No te preucupes.
Sigue escuchando, y si no te gusta, ya la estrenará Loreto- referint-se
a Loreto Prado la actriu cómica especialitzada en papers de nens.
En
efecte, quan va acabar la lectura Margarida estava entusiasmada i de mutu acord
van fixar la data de l'estrena. El 19 d'octubre el Lyceum Club de Barcelona va
oferir un homenatge en el Cafè de les Rambles a Margarida Xirgu i la va
acompanyar García Lorca. A continuació Margarida i Federico van
emprendre una gira que acabaria a València, amb representacions a Terrassa,
Manresa, Sabadell, Sant Cugat, Mataró, Molins de Rei, Igualada actuant
a l'Ateneu de la Classe Obrera, Reus, Tarragona i Castelló. A València
la Xirgu va actuar des del 26 d'octubre fins al 11 de novembre, representant bàsicament
"Yerma" en el Teatre Principal a partir del dia 5. El 14 de novembre
Margarida Xirgu va presentar "Yerma" en el Teatre Cinema Nou de Badalona
i el 21 de novembre va representar "Yerma" en homenatge i a benefici
de Federico García Lorca.
La Compañía
Margarita Xirgu va debutar de nou el 22 de novembre, en el Teatre Principal Palace
de les Rambles de Barcelona, enfront de l'estàtua de Frederic Soler, el
conegut Serafí Pitarra, fundador del teatre català. L'obra representada
va ser "Bodas de sangre" de García Lorca. José Caballero
va ser l'autor dels esbossos i dels figurins, que van ser realitzats en els tallers
Burmann. La música d'escena la va triar Lorca i ell mateix la va acompanyar
al piano juntament amb els cors de Josep Jordà. L'èxit va ser inenarrable.
El dia abans de l'estrena, García Lorca va declarar: <<Se trata de
un verdadero estreno. Ahora se representará íntegra. Imaginaos que
ya han colocado en los carteles el nombre real con el que había bautizado
la obra: "Tragedia". Las compañías bautizan las obras
como dramas. No se atreven a poner "tragedias". Yo, afortunadamente,
he topado con una actriz inteligente como Margarita Xirgu, que bautiza las obras
con el nombre que deben bautizarse>>. Amb la mare de "Bodas de sangre",
Margarida Xirgu va incorporar al seu repertori una de les seves grans heroïnes.
L'actriu va donar al seu personatge aquest aire hieràtic, amarg, carregat
de reminiscències tràgiques que conformen la pena immensa d'aquesta
mare mortificada, tan pobra, que no té un fill si més no que poder-se'l
dur als llavis. L'import de la recaptació d'entrades en aquesta estrena
va ser de 2.353 pessetes, la més alta d'aquell mes. Per drets d'autoria
li van pagar a Federico 1.506 pessetes, per les funcions que van tenir lloc des
del 22 fins al 28 de novembre.
De
dreta a esquerra: Enrique Álvarez Diosdado, Julia Pachelo, Margarida Xirgu,
Amelia de la Torre i José Cañizares, interpretant "Bodas de
sangre".
Foto Fundación Federico
García Lorca
El 12 de desembre Margarida Xirgu
va estrenar, en el Teatre Principal Palace de Barcelona, "Doña Rosita
la soltera o el lenguaje de las flores" de Federico García Lorca.
L'autor va confessar a la publicació "La Humanitat": <<Con
"Doña Rosita la soltera" he querido realizar un poema de mi infancia
en Granada, en el cual salen criaturas y ambientes que yo he conocido y sentido.
Éste es el drama profundo de la solterona andaluza y española en
general. España es el país de las solteronas decentes, de las mujeres
puras sacrificadas por el ambiente social que las rodea>>. Durant les representacions
de "Doña Rosita la soltera", García Lorca es va allotjar
a l'Hotel Majestic de Barcelona. Els últims dies de desembre de 1935 i
primers de l'any 1936, Federico es va mudar i es va allotjar a la casa de Margarida
a Badalona, en el carrer Santa Madrona.
Programa de les representacions de Margarida Xirgu
al Teatre Principal Palace de Barcelona, el desembre de 1935.
Foto
Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona
El 13 de desembre
de 1935 a l'endemà de l'estrena de "Doña Rosita la soltera
o el lenguaje de las flores", Margarida Xirgu va oferir un banquet als crítics
catalans i castellans en el Restaurant Miramar a Montjuïc. El dissabte 14
de desembre Margarida, Federico i un grup d'admiradors del músic català,
van visitar el sepulcre d'Isaac Albéniz, al Cementiri Nou de Montjuïc,
amb motiu de la col·locació d'un monument. En el pla frontal, sota
el rostre femení del monument, van quedar gravats els noms de: Margarida
Xirgu, Teresa Cabarrús de Marshall, Federico García Lorca, Cipriano
Rivas Cherif, Jaume Pahissa, Frank Marshall, Rafael Moragas, Luis Góngora,
Josep Arnall, Miquel Ortín, Francisco de A. Planas Doria, Circul Artístic,
Antonio Torroella i Roberto Vasconcel. Rivas Cherif va llegir la "Oda a Albéniz"
de Juan Ramón Jiménez, i García Lorca el sonet escrit per
ell mateix "Epitafio a Isaac Albéniz".
Federico, Margarida
i Cipriano.
Foto Moliné-Xirgu expo Museu
de Badalona
El 19 de desembre
de 1935 García Lorca va donar una conferència musical a l'auditori
del Casal del Metge, a la via Laietana de Barcelona. La conferència va
ser titulada pel seu autor "Como canta una ciudad (Granada) de noviembre
a noviembre" i per a acabar la conferència-concert Lorca va oferir
la primícia dels poemes "Casidas" i "Gacelas", de la
seva obra inèdita "Diván del Tamarit". A l'acabar l'acte,
Lorca i un grup d'amics van anar al camerino de Margarida Xirgu al Principal Palace.
L'actriu sentia no haver pogut assistir al recital i Federico li va dir: <<Apura,
Margarita. Al terminar tú la función de esta noche, palabra que
yo té recito íntegra la conferencia que acabo de dar, y contigo
invito a toda la compañía, así como a cuantos quieran volverme
a oír>>. Entre els que assistien a aquest diàleg estava Xavier
Regàs. El seu pare era el propietari del Restaurant de l'Estació
de França, on havia una gran sala graciosament dividida per vidrieres de
colors de relleu, pintades pels millors artistes catalans del moment -Calsina,
Humbert, Togores, Mompou, Serrano,...- i uns paravents decorats per Grau Sala,
que havia fet la portada del programa de mà de "Doña Rosita
la soltera". Xavier Regàs va oferir a Federico aquella espaiosa sala,
on havia un piano, perquè repetís la seva conferència-musical.
Al caient de la mitjanit van acudir a la cita, les manoles, les solterones, les
ayoles, i altres hosts histriòniques. Al grup inicial s'havien sumat amics,
coneguts i admiradors, una mica més de mig centenar de persones entre les
quals es trobaven: Juan Tejedor, Carles Sindreu, Ignasi Agustí, Joan Alavedra,
Grau Sala, Mario Verdaguer, Rafael Moragas, Josep Maria de Sagarra, Alexandre
Vilalta, Joaquim Ventallò, Luis Góngora, Carles Soldevila, Carlos
Mir Amorós, Joan Puig i Ferrater, Jaume Pahissa, Just Cabot, José
María Delgado, Luis Elías, Mauricio Torras-Balari, Màrius
Gifreda, Joan Tomàs, Llevarán i Reynals, Tomás Garcés,
José María Planas, Joaquín Montaner,... Els Regàs
van oferir un pica pica als assistents. Després de l'àgape, que
va discórrer en una atmosfera jovial, Federico, al piano va transportar
a l'improvisat auditori a aquella somiada Granada de la seva retinguda infantesa,
que li va donar la seva llum i que li va obrir la vena del seu secret líric.
Després va ser el gran pianista barceloní Alexandre Vilalta el que
es va asseure al piano i va interpretar a Albéniz i a Falla. L'alegria
es va fer sonora quan Josep Maria de Sagarra va començar a desgranar les
seves poesies jocoses, en les que traçava enginyoses imatges que a Federico
li feien esclatar aquell riure seu tan recordat pels seus amics. I en aquell caldejat
ambient, el poeta català va decidir donar a conèixer la "Balada
de Fray Rupert". Acompanyat de Rivas Cherif va anar a la seva casa de la
Bonanova, per a recollir l'original. En la sala del Restaurant de l'Estació,
uns paravents xinesos posaven una nota alegre i íntima. Darrere d'un d'ells
es va ocultar Margarida Xirgu para donar-li to, a la cèlebre vetllada anticlerical.
Després d'una fugaç lectura, Margarida es va pujar a una cadira
a manera de púlpit, i la va declamar amb tal vigor i tal tremolor que semblava
estar recitant "Medea". Quan va acabar de recitar, Federico va agafar
a l'actriu en braços i li va dir: <<Qué grande eres, Margarita!.
Con una actriz como tú y un poeta como Sagarra, la lengua catalana no morirá
nunca>>. Finalment García Lorca, Sagarra i Rivas Cherif van improvisar
paròdies de discursos d'Eduardo Marquina que van fer tronxar de riure als
assistents a l'acte, que es van acomiadar a l'alba.
Des de
l'estrena de "Doña Rosita la soltera" de Lorca, Margarida Xirgu
rebia diàriament un ram de flors sense targeta ni remitent. Es tractava
d'un obsequi de les floristes de les Rambles. La Xirgu i Lorca davant d'aquell
gest tan exquisit, van voler dedicar una funció extraordinària a
aquelles dones de "risa franca y manos mojadas donde tiembla, de cuando en
cuando, el diminuto rubí causado por la espina". El dia 22 de desembre
es va fer aquest homenatge, Lorca els hi va dedicar l'acte i la Xirgu va recitar
el "Cant a les Rambles de les Flors" de Josep Maria de Sagarra.
Durant
les representacions de "Doña Rosita la soltera", a García
Lorca se'l veia molt amb el secretari de "La Barraca", l'estudiant d'enginyeria
Rafael Rodríguez Rapún, que havia ingressat en aquesta companyia
per pròpia recomanació de Lorca i al qui el poeta li mostrava gran
afecte. En una de les taboles nocturnes, Federico es va ofendre perquè
el seu amic s'havia marxat, sense acomiadar-se, amb una gitana. A l'endemà
es va alarmar Margarida perquè Federico no va aparèixer pel Principal
Palace para assistir, com de costum, als assaigs i afegir algun que altre toc
a la representació. El director Cipriano de Rivas Cherif es va posar a
buscar-lo, més, pel que semblava, se'l havia empassat la terra i només
al cap de diverses hores d'inquietud va poder donar amb ell en un cafetonet perdut,
on, amb el cap entre les mans, rumiava una de les seves estranyes penes. Rivas
Cherif, més tard va recordar la conversa íntima que ambdós
van mantenir, arran del desencontre amb l'home que Federico estimava, García
Lorca es va esplaiar en la confessió. Estava deprimit i era la primera
vegada que parlava tan obertament de la seva homosexualitat.
El
23 de desembre es va realitzar un sopar-homenatge a Federico a l'Hotel Majestic,
per haver ofert en rigorosa estrena "Doña Rosita la soltera"
a la ciutat de Barcelona. Van assistir un centenar de comensals, que van representar
la més selecta intel·lectualitat barcelonina. Cipriano de Rivas
Cherif va llegir un poema divertidíssim "A Federico García
Lorca", Salvador Vilaregut en un altre poema humorístic va fer parlar
a Esquil i a Shakespeare per a elogiar al poeta granadí i Carles Soldevilla
també va intervenir amb el mateix to humorístic. Federico va parlar
de Margarida Xirgu, expressant-li públicament gratitud per tots els èxits
que li devia.
A la fi de 1935, segons el periodista José
Montero Alonso: <<Margarida Xirgu va donar una conferència al Lyceum
Club de Barcelona. El tema de la xerrada desenvolupada per l'actriu va ser "El
teatre i jo". Records, experiències i sensacions de la seva vida d'intèrpret
van ser evocats amb àgil paraula, molt expressiva i sincera. A manera d'il·lustracions
dels seus punts de vista sobre l'escena, Margarida va recitar alguns passatges
d'obres per ella interpretades. L'actriu es va caracteritzar sempre per una gran
inquietud intel·lectual, reflectida en l'amplitud i l'interès del
teatre que va donar vida>>. Altres fonts apunten que aquest col·loqui-recital
es va realitzar a la sala d'actes de la Llibreria Catalonia de Barcelona.
Margarida Xirgu donant una conferència al Lyceum Club de Barcelona a finals
de 1935.
Foto Moliné-Xirgu expo Museu
de Badalona
L'endemà
de la mort de Ramón María del Valle-Inclán, el 5 de gener
de 1936, la Xirgu va rebre a la seva casa de Badalona a la periodista Irene Polo,
que volia recaptar la seva opinió sobre el dramaturg i que es pot resumir
amb aquesta frase que li va dir: <era un home agre, era un home rebel a totes
les injustícies>>.
El 6 de gener de 1936 Margarida
Xirgu es va acomiadar del públic barceloní, amb la representació,
en el Teatre Principal Palace, de "Doña Rosita la soltera" i
els quadres de "Les bugaderes" de "Yerma" i "Les noces"
de "Bodas de sangre" del mateix autor. Margarida va parlar aquest dia
al periodista Amadeu Aragay (segons altres fonts Andreu A. Artís), de la
pena que sentia a l'abandonar Barcelona: <<Tornaré i aquest es l'ùnic
pensament que m'acompanya. Tornaré, encara que no se quan. Emprenem una
excursió llarguíssima, la fi de la qual no coneixem encara. Però
us asseguro que al meu retorn, al primer lloc que vindré serà a
Barcelona, i precisament a representar teatre català... Mentrestant, Sagarra
m'escriurà la comèdia que em va prometre. Després he de representar
"Ifigènia", traduïda per Ferran i Mayoral>>. Margarida
Xirgu projectava representar aquesta obra a l'escenari d'Empúries, cara
al mar, en col·laboració amb l'arqueòleg Pere Bosch Gimpera
i amb el suport i interès de García Lorca. El 9 de gener de 1936
va representar "Doña Rosita la soltera" en el Teatre Cinema Nou
de Badalona, interpretant a continuació la mateixa obra a Sabadell i Manresa.
Margarida
planejava la quarta gira per Sud Amèrica per a primers de febrer. Començava
a Cuba i després Mèxic, Colòmbia, Perú,... La Xirgu
li va dir a Federico:
-¿De veras, no vendrás
con nosotros, Federico?
-Iré, sí, iré..., pero no ahora...,
en abril...
-Sin embargo, es ahora cuando deberías venir...
El
rostre del poeta es va aombrar amb aquella fosca tristesa que de vegades vetllava
la llum dels seus ulls. Margarida no es resignava a partir sense Federico. L'actriu
va pensar en la possibilitat de contractar per a la seva companyia a Rafael Rodríguez
Rapún, sense el qual el poeta no es decidia a abandonar Espanya. Margarida
li va proposar a Rivas Cherif la gestió, a esquenes de Lorca, però
l'intent va quedar truncat, perquè Rodríguez Rapún estava
en vigílies d'exàmens i no podia acompanyar-los.
Des del 11
fins al 15 de gener de 1936, la Compañía Dramàtica Margarita
Xirgu, sota la direcció de Cipriano de Rivas Cherif, va actuar en el Teatre
Bretón de Logroño. El repertori de les obres representades va ser:
"Bodas de sangre", "Yerma" i "Doña Rosita la soltera
o el lenguaje de las flores" de Federico García Lorca, "La dama
boba" de Lope de Vega en versió escènica de Federico i "La
sirena varada" d'Alejandro Casona. L'elenc d'actrius i actors era: Margarida
Xirgu, Antonia Calderón, Luisa Calderón, Isabel Pradas, Amalia Sánchez
Ariño, Amelia de la Torre i Eloísa Vigo, Pedro López Lagar,
Enrique Álvarez Diosdado, Alberto Contreras i Alejandro Maximino, entre
altres. El 17, Margarida Xirgu va aparèixer en el Teatro bilbaí
Arriaga, amb "La dama boba". A la societat "El Sitio" l'actriu
i el poeta van donar un recital poètic, en homenatge a Jorge Manrique.
Federico va recitar quatre composicions del seu "Romancero gitano" i
Margarida el romanç "Las tres manolas" de "Doña Rosita
la soltera". Les representacions van acabar a Santander, amb la posta en
escena de "La dama boba" i "Yerma".
El 31 de gener de
1936 Margarida Xirgu va iniciar la seva quarta gira per Sud Amèrica i va
embarcar a Santander en el vaixell "Orinoco", més tard convertit
en el "Juan de Garay", juntament amb la seva companyia formada per les
actrius: Antonia Calderón, Eloísa Cañizares, Isabel Gisbert,
Juanita Lamoneda, Emilia Milà, Isabel Pradas, Amalia Sánchez Ariño,
Amelia de la Torre i Eloísa Vigo. Els actors de la companyia eren: Enrique
Álvarez Diosdado, Emilio Ariño, Gustavo Bertot, Luis Calderón,
José Cañizares, Alberto Contreras pare i fill, José Jordá,
Pedro López Lagar, Alejandro Maximino, Miquel Ortín i Miguel Ramírez.
La Compañía Margarita Xirgu es va presentar
a L'Havana, el divendres 14 de febrer de 1936 en el Teatro Principal de la Comedia,
amb "La dama boba" de Lope de Vega en adaptació de García
Lorca. El 15 de febrer van estrenar "Yerma" i el 17 "Doña
Rosita la soltera o el lenguaje de las flores". Desgraciadament, pocs dies
després de l'arribada a L'Havana l'estat de salut del marit de Margarida,
Josep Arnall, es va agreujar. La Compañía Margarita Xirgu es va
plantejar, fins i tot, regressar a la Península. No obstant això,
la Xirgu hagué de complir el seu contracte amb el Teatro Principal de la
Comedia. Margarida ni dormia ni menjava. Era el desassossec pel deure. Era una
sagrada obligació que li imposava la seva vocació indomable. Humanament,
al final, no va poder continuar. La jove actriu Amelia de la Torre va substituir
a Margarida durant aquests dies d'angoixa. A poc a poc, a pesar d'una certa millorança,
el seu marit es va extingir i va deixar d'existir el 22 de març de 1936
per anèmia aguda. Van estar casats 26 anys. Va ser el primer cop dur. L'Ambaixador
espanyol va voler col·locar la capella ardent en una de les sales de l'ambaixada.
Margarida es va negar en rodó. Era un parany ignominiós: l'ambaixador,
poc amant de la República, volia evitar commemorar el 14 d'abril. Sempre
hi ha ments innobles que aprofiten el dolor dels febles. Als dos dies del sepeli,
l'esperit de la Xirgu va reaccionar. Calia treballar: mantenir la companyia en
peu de batalla per a la vida. Quan Rivas Cherif li va insinuar que calia prendre
una decisió, ella va reaccionar amb celeritat: <<Puesto que un día
u otro será necesario tomarla, que sea ahora mismo>>. I així
va reaparèixer a l'escenari. La companyia va estar en el Teatro Principal
de la Comedia fins al 2 d'abril, quan van passar al Teatro Nacional, també
de L'Havana. Durant l'estada a Cuba, la Compañía Margarita Xirgu
va representar "Yerma", "Doña Rosita la soltera o el lenguaje
de las flores" i "Bodas de sangre" de Federico García Lorca;
"La sirena varada" i "Otra vez el diablo" d'Alejandro Casona;
"Ni al amor ni al mar", "De muy buena familia", "La noche
del sábado", "La malquerida" i "La princesa bebé"
de Jacinto Benavente; "Un día de octubre" de Georg Kaiser; "Como
tú me quieres" de Luigi Pirandello i "La dama boba" i "Fuenteovejuna"
de Lope de Vega, en versió escènica corresponent de García
Lorca i Rivas Cherif.
Després de l'estada a Cuba, la Compañía
Margarita Xirgu va viatjar a Mèxic i va representar a partir del 10 d'abril
"Fuenteovejuna" en el Teatre del Bosque de Chapultepec i "Medea"
a San Juan Teotihuacán. El 18 d'abril de 1936, la companyia es va presentar
a Ciutat de Mèxic, estrenant "Yerma" de Lorca, en el Palacio
de Bellas Artes. Les representacions van durar cinc mesos en el Palacio de Bellas
Artes, obrint insospitades perspectives per als joves grups teatrals com "Orientación"
i "Ulises" i, descobrint el teatre de Lorca i de Casona als joves avantguardistes.
A Mèxic van representar a més del repertori realitzat a Cuba: "La
zapatera prodigiosa" de Lorca; "Medea" de Séneca; "Fuente
escondida" de Marquina, "Santa Juana" de Shaw, "Elektra"
de Hofmannsthal i "El gran teatro del mundo" de Calderón.
Margarida
Xirgu davant de l'Embaixada d'Espanya a Mèxic al abril de 1936. Darrere
d'ella Cipriano de Rivas Cherif, la primera per l'esquerra la seva esposa Carmen
Ibáñez i darrere seu Miquel Ortín
La Xirgu va rebre notícies de Federico García Lorca anunciant el
seu imminent embarcament per a reunir-se amb ella a Mèxic, encara que sense
dir-li a Margarida que el seu propòsit era viatjar abans a Nova York per
a saludar a antics amics. El 12 de juny de 1936, la Compañía Margarita
Xirgu va representar "Nuestra Natacha" d'Alejandro Casona en el Teatro
Arbeu de Ciutat de Mèxic. Acabades les representacions van regressar a
Cuba per a prosseguir les representacions a l'Havana, durant 1 mes més,
segons el contracte signat abans de partir cap a Mèxic a primers d'abril
.
Casualment, Cipriano de Rivas Cherif va sortir cap a Espanya, el 18 de juliol
de 1936, al conèixer el triomf del Frente Popular i per a ajudar al seu
cunyat Azaña nou President de la República; al saber que el seu
fill gran estava malalt i la seva dona embarassada i; després de no haver
convençut -reiteradament- a Margarida que tornés amb ell, fins i
tot amb el coneixement que tindria a la seva disposició el Teatro Español
de Madrid. El mateix 18 d'agost de 1936, els feixistes van assassinar a Federico
García Lorca, en el camí que va de Viznar a Alfacar, a Granada.
Margarida al conèixer la noticia va embogir.
En la segona estada de
1936 a Cuba, la Xirgu va representar el 20 d'octubre en el Teatro Principal de
la Comedia de L'Havana, les obres "La zapatera prodigiosa" de Federico
García Lorca i "Elektra" de Hugo von Hofmannsthal, traduïda
per Eduardo Marquina i Joaquín Pena, en una vetllada en honor a l'excelsa
actriu, com resa el seu programa. Acabades les representacions a L'Havana, Margarida
Xirgu i la seva companyia van viatjar per primera vegada a Colòmbia en els primers dies de novembre. Tres
mesos va durar la seva actuació en el Teatro Colón de Bogotá,
amb caràcters de veritable apoteosis. Per als colombians el teatre modern
de Margarida Xirgu que van admirar en el Colón, era inèdit. L'expectació
que va provocar va ser tan colossal, que un periodista va arribar a demanar en
una crònica: <<...que diera una tregua al asombro, porque le parecía
excesiva la conmoción espiritual que su arte había promovido>>.
Margarida, més tard va explicar: <<En Colombia conté con la
apasionada simpatía del pueblo, que nos seguía a todas partes, pero
cierta prensa se ensañó con nosotros, un diario nos obstaculizó
la labor tratándonos de "milicianos y descamisados>>.
Alguns
texts han estat extrets de las biografies: ""Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu. Una biografía" d'Antonina Rodrigo i de: "Margarida
Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena" de Francesc Foguet
i Boreu.
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Creative Commons.
