Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

130. MARGARIDA XIRGU 1937-1942

 

De Colòmbia, Margarida Xirgu i la seva companyia, es van traslladar a primers de 1937, al Perú, on ja havien actuat durant la tercera gira hispanoamericana de 1923. Va ser contractada pels empresaris locals Carlos Mendívil i Autónomo Soriano, la companyia es va quedar dos mesos en el Perú, amb un mes i mig en el Teatro Municipal de Lima, una curta temporada en el Teatro Segura, interrompuda per breus representacions al Teatro Marsano (Miraflores) i al Teatro Municipal (Callao), i una gira d'una setmana per a Arequipa. A Perú va tenir origen la campanya anti-Xirgu, organitzada per col·legues compatriotes de Margarida; inspirada per l'enveja i la mediocritat, malament abrigallats per motivacions pseudopolítiques, a fi de menyscabar l'èxit de la campanya teatral pels països del Pacífic. En el Perú governava llavors el mariscal Oscar R. Benavides amb un gabinet ministerial totalment compost per membres de les forces armades. Mentre que la publicació "El Comercio" comentava solament algunes presentacions en la seva secció "Teatro y Artistas", "La Crónica" i "La Prensa" van cobrir totes i cadascuna de les estrenes. Les crítiques van caure especialment sobre l'aparent immoralitat de "Yerma" i el romanticisme de "Doña Rosita la soltera" de Lorca. El vetllat esment a la immoralitat de "Yerma" va dur a la companyia a incloure en un avís comercial, el següent comentari: <<La obra no es inmoral pero sí de un realismo puro>>. A part de revelar enveges ocultes, el fons de la crítica apuntava a la identificació de Margarida amb la Segona República, present en la figura de García Lorca. Aquesta incessant campanya contra "Margarita la roja" no la va abandonar en tot el seu periple llatinoamericà. Res va impedir, no obstant això, que la companyia continués una política d'estrenes i reposicions durant les seves presentacions. Totes les obres del repertori van ser posades en escena, almenys una vegada. Probablement així Margarida jugava amb dues cartes: com empresària, acollia les demandes del públic amb una constant renovació i retirant les obres no rendibles, i com innovadora i promotora, presentava nous autors i obres, assumint el risc de no tenir el teatre ple. Les obres que van formar part del repertori de la Compañía Dramática Española Margarita Xirgu van ser: "El auto de las donas que envió Adán a Nuestra Señora" de autor anònim; "Las aceitunas" de Lope de Rueda; "La dama boba" i "Fuenteovejuna" de Lope de Vega en adaptació de Federico García Lorca i Cipriano de Rivas Cherif respectivament; i "El gran teatro del mundo" de Pedro Calderón de la Barca. Del repertori del segle XX, cinc obres del Premi Nobel Jacinto Benavente: "La noche del sábado", "La malquerida", "La princesa bebé", "Vidas cruzadas" i "Ni al amor ni al mar" i per ultim "Fuente escondida" d'Eduardo Marquina. Però com el propòsit principal de la gira era donar a conèixer l'obra dels joves dramaturgs espanyols, el repertori lorquià va encapçalar la temporada amb cinc peces: "Mariana Pineda", "La zapatera prodigiosa", "Bodas de sangre", "Yerma" i "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores". D'Alejandro Casona: "Otra vez el diablo" i "Nuestra Natacha". Entre les obres que van representar també figuraven diverses relacionades amb la trajectòria dramàtica de Margarida a Europa: "Elektra" d'Hugo von Hoffmansthal, "Santa Juana" de George Bernard Shaw i "Medea" de Sèneca en traducció de Miguel de Unamuno i va incloure a més un repertori d'obres de temàtica contemporània: "Los fracasados" de Henri-René Lenormand, "Un día de octubre" de Georg Kaiser i "Como tú me quieres" de Luigi Pirandello.

 

Dibuix de Margarida Xirgu durant la seva estada a Lima, el 1937


A l'acabar els contractes de la Compañía Dramática Española Margarita Xirgu a Hispanoamèrica, al febrer de 1937, Margarida va desitjar tornar a Espanya. Des de Madrid el 14 de febrer, el Consejo Central del Teatro de Bellas Artes, l'òrgan republicà, li va aconsellar continuar la campanya teatral en les repúbliques americanes: <<Nos parece útil señalarle con qué placer la veríamos actuando entre nosotros: pero el Consejo entiende que su incorporación a las actividades teatrales de nuestro país, por importante que sea, no lo es tanto como la labor artística y política que puede desarrollar en Sudamérica. Sus éxitos tienen, por su valor artístico, además de su importancia intrínseca, la extraordinaria de ser usted a manera de representante de la España que lucha por su integridad>>. Margarida Xirgu va acatar la resolució del Consejo que presidia José Renau. El vicepresident era Antonio Machado, el secretari Max Aub, i els vocals: Jacinto Benavente, el periodista Enrique Díez-Canedo, Cipriano de Rivas Cherif, Rafael Alberti, Alejandro Casona i ella mateixa, entre altres. El Consejo del Teatro es va fundar per a coordinar les iniciatives a la zona republicana, va crear les Guerrillas del Teatro, un teatre d'urgència que presidia María Teresa León, amb l'objecte d'impulsar les actuacions protagonitzades per petits grups d'actors, per a representar obres en escenaris reduïts i fins i tot en places, davant d'un públic format per soldats, camperols i refugiats d'altres zones.
La campanya desencadenada contra Margarida Xirgu va ser tan virulenta que va traspassar les fronteres. Abans que Margarida i la seva companyia arribessin a terres argentines, la premsa ja lliurava la seva batalla. Edmundo Guibourg, davant les injurioses acusacions de les quals era objecte l'actriu -encaminades a impedir la seva actuació a Buenos Aires- va aixecar el seu estendard a les pàgines de "Crítica". El diari rioplatenc "La Vanguardia", del 25 de març de 1937, sota el títol de "Infame campaña", posava en antecedents als seus lectors: <<Bastó que se anunciase -hace ya de esto varios meses- la gira de la gran actriz Margarita Xirgu por los países americanos, para que comenzase aquí una campaña insidiosa, de misteriosa procedencia -digamos prudentemente misteriosa, aunque para muchos no lo fuera tanto- dirigida contra la gran artista, poniendo sobre el tapete una serie de paparruchas sobre la ideología de Margarita Xirgu y sus compañeros. La campaña estaba destinada a crear un ambiente incómodo a la intérprete y a provocar la reacción de los elementos cavernícolas. El infame movimiento arreció a medida que se acercaba a nuestro país la compañía y precisamente con la llegada de algunos intérpretes españoles, escapados de la tragedia. La actitud no tiene atenuante alguno. Porque no se trata de diferencias ideológicas ni sentimentales, es simplemente el temor y la envidia ante la inminente presencia en Buenos Aires de la más grande actriz de habla castellana de la actualidad. Porque Margarita Xirgu lo es por sus condiciones de intérprete, por su sensibilidad de artista y por su permanente inquietud>>. L'escriptor Eduardo Blanco Amor, davant la intriga ordida amb vituperable ferotgia, va trencar en el mes de març de 1937 també una llança en favor de Margarida: <<Se teme a Margarita Xirgu por actriz y no por política. Su venida será el ventarrón de aire puro fresco de legítimo arte español, que entrará dando aletazos por entre las bambalinas pringosas donde unas cuantas momias jubilables tratan de hacer pasar, como arte de buen curso, vacuas artesanías de panderetas o académicas cacofonías que nunca tuvieron nada que ver con el auténtico arte de España. Se teme a Margarita y a su animosa compañía de muchachas y muchachos indemnes de conservatorios apolillados, de chillidos histéricos, de latiguillos aguardentosos y de escenas de sofá: a esos muchachos y muchachas, los más de ellos bautizados y todos confirmados, por la emoción lustral de aquel torrente de arte vivo que era García Lorca, y cincelados, palabra a palabra, por todas las gubias exigentes de Rivas Cherif y lanzados, por España primero y por el mundo después, en cruzada de dignificación escénica y de autenticidad social, bajo el fraterno misterio de Margarita a quien su país nombró, con el tácito plebiscito de las muchedumbres, su exacta actriz nacional. He aquí el enemigo, la mentira consentida, o la artesanía amodorrada. El arte caudal y ancho, carne de pueblo, flor áspera y fina, nacida de la propia piel del mapa, como los hombres, las encinas y los ríos. Ése es el enemigo real>>.

La "Crítica" de Buenos Aires del 2 d'abril de 1937 va publicar: <<...unos cómicos españoles, de apellido tan ilustre como abrumador para la parvedad de su arte y la inexperiencia de su juventud, se habían dedicado a enrarecer el ambiente con pintorescas demostraciones fascistas y ostentosa amistad de unos llamados representantes diplomáticos de la junta facciosa de Burgos. Una noche, parte del público reaccionó contra esa invasión politiquera del terreno neutral que debe ser la escena, y en la sala estallaron unas ampollas de ácido fénico. En esas condiciones iba a debutar Margarita Xirgu. Se preparó el terreno con una campaña de infamia. Al abono abierto no acudió nadie. Pero la noche de la representación estaba el pueblo y la aristocracia. Ésta, llena de recelos y sin galas, como si ese detalle acentuara el desvío. Pero, al conjuro del arte de Margarita, se disiparon como por ensalmo las desconfianzas. Allí no quedaba más que una actriz excepcional y un público de fina sensibilidad artística rendido a su arte. No es la primera vez que Margarita reedita el mito de Orfeo>>.

A l'abril de 1937, procedent del Perú, Margarida Xirgu va presentar la seva temporada en el Teatro Municipal de Santiago de Chile, amb obres com: "Doña Rosita la soltera", "Bodas de sangre", "Yerma", "La zapatera prodigiosa" i "Mariana Pineda", de Federico García Lorca; "Medea", de Sèneca en traducció d'Unamuno; "Fuenteovejuna", de Lope de Vega en adaptació de García Lorca; "El gran teatro del mundo", de Calderón, i "Santa Juana", de Bernard Shaw, entre altres. Margarida interpretava a les protagonistes juntament amb Amelia de la Torre (la novia a "Bodas de sangre"), Pedro López Lagar (Leonardo a "Bodas de sangre" i Delfin a "Santa Juana"), Eloísa Cañizares, Amalia Sánchez Ariño i Enrique Álvarez Diosdado, entre altres.
El 4 de maig de 1937 Margarida Xirgu va arribar amb l'avió "Santa Silvia" de la companyia Panam a l'aeroport de Morón de Buenos Aires, a les 14:30h, procedent de Santiago de Chile desprès una escala a Mendoza. La van rebre un gran nombre d'amics, periodistes, admiradors i curiosos. La Xirgu va manifestar: <<Le debo a Buenos Aires mí consagración como intérprete de teatro castellano. En el año 1913, cuando me trajo a Buenos Aires el inolvidable Faustino da Rosa, en el escenario tradicional del Odeón, yo acababa de abandonar el teatro catalán y me tocaba actuar ante el público argentino cuando aún no lo había hecho en Madrid. Buenos Aires fue así la ciudad que me consagró, que me dió el espaldarazo que luego me abriría las puertas de Madrid...>>...<<No sé cómo agradecerles esta demostración. Digan ustedes que estoy realmente emocionada por la forma en que he sido recibida... este primer saludo de mis amigos de Buenos Aires es tanto más conmovedor para mí, cuanto que él permite comprobar que también aquí habré de contar con la cordial generosidad con que a través de toda mi gira se me ha distinguido...>>. A la pregunta capciosa sobre l'orientació política del seu repertori, va respondre: <<Obedezco a un criterio amplio, abarcante y humanamente comprensivo. Nada de dogmatismos cerrados. Creo que el teatro de Galdós y de sus contemporáneos era más tendencioso que el actual. Hay gentes que no quieren comprender eso. Si mi labor respondiera a una orientación, lo declararía sin reticencias ni medias palabras. En ese caso, mi cartelera ostentaría un puño crispado, lo cual no impide que viva abrumada por el increíble asesinato de Lorca>>. Margarida Xirgu va comentar al periodista Pablo Suero, el 4 de maig de 1937 a Buenos Aires: <<Pero a mí nadie me decía nada de Federico... Me dejaban con mis sueños... No he podido creer en su muerte. No cabe en mi imaginación que se hayan atrevido a dar esa orden de matar a Federico... ¿Por qué, si era una criatura maravillosa que no hacía daño a nadie y que nos convertía la vida en una cosa de magia...? ¿Usted ha conocido algo semejante a Federico...? Embriagaba como el vino ¿Quién puede haberse atrevido a disponer su muerte? ¿Y por qué y para qué...? Nadie me dice nada. Su hermano me prometió darme noticias. Pero nada me ha dicho hasta ahora...>>.

 

Dibuix de Guevara de Margarida Xirgu a l'arribada a Buenos Aires el 1937


La presentació de Margarida Xirgu davant del públic bonaerenc va tenir lloc el 5 de maig de 1937, l'endemà d'haver arribat a Buenos Aires, debutant en el Teatre Odeón amb l'obra de García Lorca "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores" que va obtenir un clamorós èxit, estant en cartellera fins el 22 de juny. Abans de donar començament a la representació, Margarida, a través de les ones de Radio Rivadavia, i des del seu mateix camerino, va saludar al públic bonaerenc, presentada per Edmundo Guibourg. En el reportatge radiofònic van participar l'escriptor Alfonso Reyes, ambaixador de Mèxic, i Jiménez de Asúa, com encarregat de l'ambaixada espanyola. Va tancar l'emissió l'actriu, recitant alguns fragments de l'obra que anava a representar aquella nit. La premsa de Buenos Aires destacaria unànimement la fervorosa i sostinguda ovació que va acollir la sortida a escena de Margarida. L'estrena va venir precedit d'una violenta batalla en contra seva, pels partidaris de Franco. No obstant això, va ser un nou èxit que Margarida va agrair al seu públic: <<Muchas gracias. Pero estos aplausos de hoy no han de ser para mí, sino para él, que era una criatura genial. Vosotros que le estimabais, vosotros que le estimáis, si de verdad queréis recordarlo, hablad de su obra a vuestros hijos, habladles de la vida del poeta. Pasaremos nosotros, pasaré yo, pero la obra del poeta quedará para vosotros, para vuestros hijos, para la inmortalidad>>.

 


Programa de la temporada de teatre de 1937 al Teatro Odeón de Buenos Aires.

Foto cedida Marçal Font i Espí.


En el 2º Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura, celebrat a Madrid, València, Barcelona i París, des de maig fins a juliol de 1937, Margarida Xirgu va ser homenatjada com "avançada" antifeixista en el front americà. De seguida, silenciosos i aferrissats, va haver dos bàndols: la Membrives i la Xirgu. A l'entrada d'un teatre a Buenos Aires es podia llegir en els cartells: <<Lola Membrives en "Bodas de sangre", de Federico García Lorca, el gran poeta español asesinado por los rojos>>. La premsa informava que Lola Membrives en dues setmanes havia organitzat i pres part en cinc festivals: <<... en provecho de los mercenarios que ametrallaban Madrid>>, i adulava servilment al final de cada acte a l'estil feixista, amb vives al cabdill Franco. La vedet espanyola Rosita Rodrigo en aquella trista i gesticulant reraguarda dels escenaris bonaerencs, no només saludava a l'estil feixista, sinó que va denunciar a cinc actors compatriotes, pel fet d'estar sindicats. I ella mateixa es va comprometre a pagar el viatge perquè fossin lliurats a les autoritats feixistes de Burgos.
El diari madrileny "La Veu", al juny de 1937 va publicar: <<La López Heredia ha pedido en Buenos Aires que se le aplique a Margarita Xirgu la ley de represión del comunismo. Margarita ha debutado ya en Buenos Aires. A pesar de la oposición de todos sus compañeros de farándula hispana; a pesar de todos los pesares, la temporada del Odeón ha arrancado con muy buen pie. No ya artísticamente, que ello estaba descontado, sino materialmente. Parece, por las trazas, que esto de Buenos Aires va a ser una repetición de lo de México. La Xirgu ha tenido uno de sus éxitos que se olvidan difícilmente. Allí la esperaban con verdadera curiosidad. Todas las obras de Lorca tuvieron una acogida triunfal. En el bosque de Chapultepec, Margarita representó después "Elektra". Y fue tan grande la impresión que la obra y la intérprete produjeron, que la Xirgu tuvo que reponer la obra en su teatro, donde llenó la sala un día y otro día. El mismo fenómeno que con "Medea" se dio más tarde con "Santa Juana". ¿Algo excepcional? Tal vez. Desde luego, eso no ocurre, desgraciadamente, en nuestro clima...
-¿Y en los países americanos?
-En La Habana, el público llenó constantemente el teatro de Margarita. Lo mismo ocurrió en Bogotá. Donde no sucedió eso, fue en Lima. Lima sigue siendo todavía la España de los virreyes, la España colonial de Felipe IV. Pero hoy es, además de eso, la España de Felipe Sassone y de doña María Palou. El señor Sassone preparó al público y, claro la buena sociedad limeña no asistió al estreno de Margarita. ¡Ah!, cada uno hace honor a su historia y a su nombre>>.

El 23 de juny de 1937 Margarida Xirgu va estrenar en el Teatre Odeón de Buenos Aires "Yerma" de García Lorca i després de nombroses representacions, l'obra va passar al Teatro Smart on es va fer centenària. Margarida va viatjar a continuació de Buenos Aires a Santiago de Chile, afirmant el 5 de juliol de 1937 en la publicació "Mundo Uruguayo" que: <<Le habían adjudicado, sin razón, ideales políticos extremos y que nada más pertenecía a un único partido político: el que se podia formar con los amigos de García Lorca, el partido de los amigos de Federico>>. El 29 de juliol de 1937 la Compañía Dramática Española Margarita Xirgu va debutar a l'Uruguai amb "Doña Rosita la soltera" en el Teatro 18 de Julio de Montevideo. Feia tres funcions: matiné (15:30h), Vermouth (18h) i Nit (21:15h). Els crítics teatrals de Montevideo van oferir a Margarida un homenatge i a l'assabentar-se d'aquest homenatge Pau Casals, es va unir a l'acte visitant a Margarida en l'escala que va fer en el seu viatge amb destinació a Buenos Aires. Poc temps després, Pau Casals i Margarida Xirgu van ser nomenats Delegats del Govern Català a l'Exili, a Mèxic i a Montevideo, respectivament. Durant l'estiu Margarida Xirgu va oferir al públic de Montevideo el seu últim repertori, format per: "Elektra" d'Hofmannstha (30 d'agost ); "Santa Juana" de Shaw (2 d'agost); "Como tú me quieres" de Pirandello (4 d'agost); "Los fracasados" de Lenormand (31 d'agost); "La dama boba" de Lope de Vega en versió de García Lorca (11 i 29 d'agost); "Bodas de sangre"(5 d'agost), "Yerma" (13 d'agost i obtenint 15 representacions consecutives) "Mariana Pineda" (24 d'agost) i "La zapatera prodigiosa" de Lorca (30 d'agost); "Otra vez el diablo" de Casona (11 d'agost); "De muy buena familia" (15 d'agost) i "Noche del sábado" de Benavente ( 28 d'agost),entre altres obres. En una entrevista al rotatiu "Mundo Uruguayo", Margarida va manifestar: <<Cuando llegué a Buenos Aires no podía hablar un rato sin ponerme a llorar>> pel dolor que l'havia torturat des de la seva arribada a Amèrica, primer amb la mort del seu marit a L'Havana i a continuació amb la mort de Federico, al qui volia com a un fill.

 


Programes de las representacions de Margarida Xirgu a Montevideo, l'agosto de 1937.

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona

 

Després d'una petita gira per l'interior de la República Argentina, Margarida Xirgu va reaparèixer en el Teatro Smart de Buenos Aires, el 14 d'octubre de 1937. El nom de Margarida Xirgu va aparèixer en el manifest d'adhesió al Govern Espanyol, que la intel·lectualitat espanyola i catalana va signar al novembre de 1937.

El 23 de desembre de 1937, Margarida va estrenar en el Teatre Smart "Cantata en la tumba de Federico García Lorca" d'Alfonso Reyes, ambaixador de Mèxic a Buenos Aires, amb música de Jaume Pahissa. Les actrius i actors principals van ser: Margarida Xirgu en el paper de la mare, Alberto Contreras en el paper del pare, Isabel Pradas en el de la germana i Amelia de la Torre en el de la núvia.

 

Margarida Xirgu i la seva companyia desprès de la representació de "Cantata en la tumba de Federico García Lorca"

 

Margarida va continuar amb obres com: "Como tú me quieres" de Pirandello, "Intermezzo" de Giraudoux, "Asmodeo" de Mauriac, "Angélica" de Leo Ferrero i "Hamlet" de Shakespeare, sent la primera actriu que el va protagonitzar a Argentina, interpretant a Hamlet i Amelia de la Torre a Ofèlia. "Hamlet" va ser posada en escena en la versió de María Lejárraga -el negre de Gregorio Martínez Sierra-. L'actor Pedro López Lagar defraudat per no haver ell mateix interpretat Hamlet, es va desvincular de la companyia. El 26 de desembre va arribar el final de la temporada a Buenos Aires per a la Compañía Dramática Española Margarita Xirgu.

 

Dibuix d'Ángel de la Fuente de Margarida Xirgu interpretant Hamlet

 

A principis de 1938 Margarida Xirgu va iniciar, a la ciutat de Jesús María, el rodatge de la pel·lícula "Bodas de sangre" d'Edmundo Guibourg que es va finalitzar a principis de juny. La companyia va ser la Industrial Filmadora Argentina, la música era de Juan José Castro, els decorats de Rodolfo Franco i els figurins i l'ambientació de Victorina Durán. El repartiment estava a càrrec de Margarida Xirgu com a protagonista, Amelia de la Torre, Pedro López Lagar i Enrique Álvarez Diosdado, en els primers papers. Segons va explicar Guibourg: <<El epílogo resultó todo un problema porque yo había reducido los versos del "cuchillito" a una frase. Margarita no lo admitió, me abandonó la filmación de exteriores en Córdova de Tucumán y hube de ceder a que dijera el parlamento completo, como en el teatro>>.

 

Margarida Xirgu recitant "El cuchillito" a la pel·lícula "Bodas de sangre" de 1938.

Foto film Edmundo Guibourg.

 

Des de principis d'abril fins al 26 de maig de 1938 en que es va acomiadar la Compañía Dramática Española Margarita Xirgu, es van representar en el Teatro Odeón: "Fuenteovejuna" de Lope de Vega, "Prohibido suicidarse en primavera" d'Alejandro Casona i "La malquerida" de Jacinto Benavente, sent aquestes dues últimes obres les triades per al dia del comiat en les seves funcions de les 18:15h i 22:15h respectivament. El repartiment de la comèdia en tres actes "Prohibido suicidarse en primavera" va ser: Margarita Xirgu (Chole), Amelia de la Torre (Alícia), Amalia Sánchez Ariño (la dama triste), Cándida Losada (Cora Xako), Enrique Álvarez Diosdado (Fernando), Alberto Contreras fill (Juan), Alberto Contreras (Doctor Roda), Alejandro Maximino (Hana), Miguel Ramírez (el amante imaginario), José Cañizares (el padre de la otra Alícia), amb decorats de Manuel Fontanals realitzats per Germen Gelpi i Mario Vanarelli.

 

Programa de "Prohibido suicidarse en primavera" del 26 de maig de 1938 en el Teatro Odeón.

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona

 

El repartiment del drama en tres actes "La malquerida" va ser: Margarita Xirgu (la Raimunda), Amelia de la Torre (la Acacia), Amalia Sánchez Ariño (la Juliana), Eloísa Vigo (doña Isabel), Cándida Losada (Milagros), Antonia Calderón (la Fidela), Emilia Milan (la Engracia), Eloísa Cañizares (la Bernabea), Teresa Pradas (la Gaspara), Esteban (Enrique Álvarez Diosdado), Alberto Contreras fill (Norberto), Gustavo Bertot (Faustino), Alejandro Maximino (el tío Eusebio), José Cañizares (Bernabé) i José Navarro (el Rubio). Les entrades per a les funcions vespertina i de nit es van pagar a 3$ argentins, cadascuna.

 

Programa de "La malquerida" del 26 de maig de 1938.

Foto Moliné-Xirgu expo Museu de Badalona

 

El nom de Margarida Xirgu va aparèixer en el manifest d'adhesió al Govern Espanyol, signat el 1938 com ja havia figurat també en el manifest premonitori "Contra la guerra i el feixisme, per a la cultura i la llibertat" de l'any 1935. Des d'Amèrica, la Xirgu va enviar missatges de suport, es va adherir als homenatges dedicats a Lorca, va col·laborar en campanyes de solidaritat i, sense ambigüitats, va prendre partit a favor de la República. Amb motiu dels bombardejos que va sofrir Madrid, va subscriure la condemna al feixisme integrada en el Front d'Acció per a la Defensa de la Cultura amb el manifest que va ser l'acta de naixença de la Secció Catalana de l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes, a la qual pertanyia Margarida Xirgu i amb motiu dels salvatges bombardejos que també va sofrir Barcelona al març de 1938, Margarida va manifestar públicament el seu dolor i la seva condemna. La seva ajuda a les colònies de nens refugiats d'Espanya, va ser també incansable.

A continuació Margarida Xirgu i la seva companyia van passar al Teatro Smart de Buenos Aires on va representar: Como tú me quieres" de Luigi Pirandello, "Intermezzo" de Jean Giraudoux, "Asmadeo" de François Mauriac, "Hamlet" de Willianm Shakespeare i "Angélica" de Leo Ferrero en versió de Cipriano de Rivas Cherif, que va ser estrenada el 10 d'agost amb música de Jaume Pahissa i amb un himne revolucionari amb lletra del poeta Pablo Neruda, doncs es tractava d'un drama satíric contra el feixisme, estrenat per la Companyia Pitoëff, a París, l'octubre de 1936.

El 12 de setembre de 1938 Margarida Xirgu va representar, en el Teatro Ateneo en col·laboració amb el Casal Català de Buenos Aires, "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà en profit dels nens catalans refugiats i el 4 de desembre del mateix any "Mar i cel" en el Teatro Politeama, en homenatge a l'autor i en profit de la Llar de l'Actor Vell de Barcelona, una vegada més en col·laboració amb el Casal Català de Buenos Aires.

Gregorio Marañón que s'havia anat d'Espanya, va escriure el 23 de març de 1939 a Margarida Xirgu: <<Ahora nos encontramos errantes los dos, sin saber ni usted ni yo lo que nos depara el destino. Pero yo, de éste sólo espero una cosa: que los motivos profundos de la estimación de los hombres y de las mujeres no se turben por la tempestad de los días>>.

El 30 de juliol de 1939, Margarida Xirgu va dirigir l'estrena de la versió musical de "Bodas de sangre" del compositor gallec Juan José Castro, en el Servicio Oficial de Difusión Radio Eléctrica (SODRE) de Montevideo. A l'acabar la temporada a la capital uruguaia, a l'agost de 1939, la Compañía Dramática Española Margarita Xirgu va arribar a Rosario, en terra argentina. Un mes més tard es van fer representacions en el Teatro Municipal de Mendoza i a l'octubre va arribar a Santiago de Chile. A l'octubre de 1939, la Xirgu va tenir una recaiguda de la seva delicada salut, la dolenta salut de ferro de sempre, i va decidir establir-se a Santiago de Chile, pensant retirar-se del teatre definitivament, tal com li va dir a Cipriano de Rivas Cherif: <<...no quiero hacer pública mi decisión porque si recobro la salud, yo sé que no voy a poder vivir mucho tiempo alejada del teatro>> com així va ser. La companyia es va dispersar. La Xirgu havia llogat una casa de camp envoltada d'horta, una chacra com diuen els xilens, i va començar a recuperar la salut. Margarida reia quan explicava que el colon propietari del terreny, proclamava que amb la Xirgu havia arribat la desgràcia a les seves terres, per la ximpleria d'haver arrencat ella de l'horta un carxofera pensant que era un "cardo picudo". Per aquell temps Margarida descansava, llegia, escoltava música clàssica per la ràdio i alguna que altra vegada, muntava a cavall.

El Juzgado Civil Especial del Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Barcelona va començar, el 19 de juliol de 1940, la instrucció de l'expedient 1044 contra Margarida Xirgu Subirà. La maquinària repressiva del règim franquista es va activar d'acord amb l'aplicació de la llei del 9 de febrer de 1939, de responsabilitats polítiques. A més de les dades que oferien un ofici de l'Ajuntament de Barcelona, un informe de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona i un altre ofici de la Guàrdia Civil de Barcelona per a documentar els béns dels que gaudia la Xirgu, havia també, entre altres papers, els certificats de nombroses sucursals bancàries que, excepte la Banca Arnús i el Banco Hispano-Americano, consignaven que Margarida Xirgu, a l'agost de 1940, no tenia cap tipus de dipòsit actiu. En la Banca Arnús, amb seu a la plaça de Catalunya de Barcelona, la Xirgu gaudia d'un romanent de 115,80 pessetes i el Banco Hispano-Americano, a la sucursal barcelonina, es disposava d'un saldo de 582,12 pessetes del compte corrent, altre de bloquejat de 467,04 pessetes, un dipòsit de valors de 5.000 pessetes i 15 obligacions de l'Ajuntament de Madrid. El 14 d'octubre de 1940, la seu a Madrid del Banco Hispano-Americano va confirmar l'administrador general dels béns intervinguts pel Juzgado Civil Especial de Responsabilidades Políticas (JCERP) els dipòsits de valors que, a nom de la "inculpada", figuraven intervinguts en les caixes de la sucursal del banc: un títol de la sèrie C, de deute amortitzable al 3%, emès el 1928, per valor de 5.000 pessetes nominals, i les 15 obligacions de l'Ajuntament de Madrid, en el 5%, emeses el 1918, per valor de 7.500 pessetes nominals. Naturalment, tot aquests diners quedaven retinguts a la disposició del jutge instructor.

A l'abril del 1941 Margarida Xirgu es va casar amb el seu gran amic Miquel Ortín a Santiago de Chile. Ortín havia participat en l'odissea teatral de l'actriu des dels assaigs de "Joventut de príncep", de Wihelm Meyer Forster, en el Teatre Principal de Barcelona el 1909. Es van instal·lar en el barri acomodat de la capital, anomenat Los Condes, en un xalet en el carrer Renato Sánchez que van nomenar "El Sauce", arbre que Margarida va plantar i que als pocs mesos se li menjava la casa que va decorar l'escenògraf, "el gordo", Santiago Ontañón. Aviat la casa es va convertir en una tertúlia d'intel·lectuals, xilens i espanyols. Ontañón va ser un dels que van forçar a la Xirgu a tornar al teatre, fundant l'Escuela de Arte Dramático, amb caràcter particular en principi, en una dels dependències del Teatro Municipal, cedida pel municipi de Santiago. El primer ajudant que la Xirgu va tenir, a més del seu marit Miquel Ortín, va ser sens dubte Santiago Ontañón. Altres col·laboradors van ser l'actor Edmundo Barbero, escriptor i periodista de "La Libertad" de Madrid; Antonio Lezama que faria classes de Literatura Dramàtica; i José Ricardo Morales, jove refugiat malagueny, que va ser Cap del Departament de Cultura de la Federació Universitària de València, on va estudiar dret i va dirigir "El Buho", el teatre estudiantil similar a "La Barraca" de Lorca i Eduardo Ugarte.

El 10 de juliol de 1941, el Tribunal de Responsabilidades Políticas de Barcelona va dictar finalment una sentència en la qual imposava a Margarida Xirgu, com <<responsable política de hechos graves>>, les sancions de <<pérdida total de bienes, inhabilitación para cargos de toda clase a perpetuidad, y extrañamiento, también perpetuo, del territorio nacional>>. Margarida Xirgu durant la seva estada a Xile es va assabentar de la sentència el mateix any 1941, per la premsa que va difondre la notícia per tots els països d'Amèrica. A pesar de la resolució condemnatòria de la sentència del Tribunal de Responsabilidades Políticas de Barcelona, l'expedient va seguir obert. L' Administración de Propiedades y Contribución Territorial de Barcelona va manifestar a la Comisión Liquidadora de Responsabilidades Políticas que els padrons de finques corresponents a 1942 confirmaven que la "inculpada" tenia registrada una finca del carrer d'Aragó i que, a nom del seu marit, figurava també una finca situada en el carrer Manso, núm. 34, a l'Eixample, amb un líquid imposable de 5.793 pessetes i 1.524,49 de contribució anual, i una altra finca en el carrer Torrijos, núm. 30, a Gràcia, amb un líquid de 3.789 i una contribució anual de 249,28 pessetes.

Després de la fundació de l'Escuela de Arte Dramático de Santiago de Chile, Margarida va estrenar, el 20 de juny de 1941 en el Teatro Municipal de Santiago, l'obra "El enfermo imaginario" de Molière, amb el primer grup d'alumnes i amb Edmundo Barbero en el paper d'Argan i Eduardo Naveda -un dels més excel·lents alumnes- en el de Tomás Diaforius. Un mes més tard, al setembre, va dirigir "El paquebote Tenacity" de Charles Vildrac amb el segon grup d'alumnes. Els primers papers van estar a càrrec dels seus deixebles, mentre que Margarida va interpretar un paper d'extra, dels que no apareixen en els repartiments. A la primera promoció d'actors, pertanyien dos catalans: Jorge i Alberto Closas. Alberto havia estat ja presentat a Margarida, el 1940, per l'escenògraf Santiago Ontañón.

El govern xilè va encomanar a Margarida Xirgu, per a celebrar el quart centenari de la fundació de la ciutat de Santiago -que s'havia produït el 12 de febrer passat- la posada en escena del drama històric "San Martín" d'Eugenio Orrego Vicuña. El paper de l'heroi el va interpretar l'actor Juan Carlos Croharé, Margarida va interpretar el personatge de Gregoria Matorrás i Edmundo Barbero va encarnar a don Bernardo O'Higgins, el Director Suprem de Xile. El repartiment de l'obra, el més gran conjunt que s'havia vist fins a llavors a Xile, l'integraven altres actors professionals, però sobretot els alumnes de l'escola de Margarida, entre ells Jorge i Alberto Closas.

 


Margarida Xirgu i Alberto Closas intèrprets de "San Martín" d'Eugenio Orrego Vicuña


En aquells dies, Margarida Xirgu també va estrenar obres com: "El bello indiferente" de Jean Cocteau o "Cuento de abril" de Ramón María del Valle-Inclán, o les obres de dramaturgs xilens com: "¡Que vienen los piratas!" de Santiago del Campo o "Nocturno" de Gloria Moreno.

El 1942 l'Escuela de Arte Dramático de Santiago de Chile va quedar vinculada al Departamento de Extensión Cultural del Ministerio de Educación, depenent de la Universitat de Xile, convertint-se així doncs en pública l'Escuela de Arte Dramático.

El treball de Margarida Xirgu va canviar l'anacronisme tant escenogràfic com sumptuari que imperava en el teatre xilè d'aquella època. Pedro Mortheiru va dir referent a això: <<Los actores inventaban cosas en el escenario, se oía al apuntador, los decorados eran de papel, de un mal gusto atroz y casi siempre eran los mismos aunque cambiara la obra, las candilejas seguían siendo la forma única de iluminación, los vestuarios eran improvisados por cada actor,...>>.

 

Alguns texts han estat extrets de: "Margarita Xirgu y su compañía en Lima: Una apuesta teatral moderna" de Gustavo von Bischoffshausen H. i de les biografies: ""Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía" d'Antonina Rodrigo i de: "Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena" de Francesc Foguet i Boreu.


XAVIER RIUS XIRGU

 


àlbum de fotos

tornar

 

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.