132. MANUEL FOLCH i TORRES
Manuel Folch i Torres va néixer a Barcelona
el 25 de desembre de 1876, va ser polític, poeta, escriptor,
dramaturg i advocat.
El seu pare era Lluís Folch i Brossa i
la seva mare Lluïsa Torres i LLinàs. Ell era el
gran dels cinc germans Folch i Torres: Manuel, Lluís,
Josep Maria, Ignasi i Joaquim. Des de ben jove va estar vinculat
a la política. Va ser militant de la Lliga Regionalista
de Francesc Cambó, que era especialment contrària
al Lerrouxisme. Apassionat per l'escriptura, es va iniciar en
les lletres col·laborant el 1895 en la publicació
"L'Aureneta" quan la va dirigir l'autor dramàtic
Francesc X. Godó i que va ser fundada el 1876 com seguidora
de l'esperit de la Renaixença. A "L'Aureneta"
-que durant la seva primera època es va editar sota la
cura de mossèn Jacint Verdaguer- van aparèixer
fins a 1898 les seves poesies primerenques. Manuel Folch i Torres
el 1894, a l'edat de 18 anys, ja era director de "La Opinió".
En aquesta època escrivia també en "El Diario
Mercantil", doncs quan el seu pare no va poder fer-se càrrec
més del seu negoci, la família va experimentar
un gran canvi en la seva economia.
Al novembre de 1895, Àngel Guimerà
va accedir a la presidència de l'Ateneu Barcelonès
i va realitzar un discurs en català, al que van assistir
el pare Lluís Folch i els seus tres fills Manuel, Lluís
i Josep Maria Folch i Torres; encara que no van formar mai part
de l'entitat. Guimerà era fundador de "La Jove Catalunya"
grup al que pertanyia Lluís Folch i que va donar lloc
a la creació d'Unió Catalanista.
Manuel Folch i Torres va col·laborar en
la publicació "La Atlàntida" fundada
el 1896 i en la que sota el títol es podia llegir: "Director
Mossèn Jacinte Verdaguer Pbre". Manuel formava part
de la direcció d'aquesta revista literària de
caràcter confessional: <<que havia estat creada
a iniciativa de Valeri Serra Boldú, com una manera de
mostrar la solidaritat dels joves en vers el poeta mossèn
Cinto Verdaguer>> i que duia per títol el conegut
poema que quan va ser premiat el 1877, assenyalava la maduresa
de la llengua literària i la cristal·lització
del moviment de la Renaixença. Va col·laborar
amb Manuel, en Carles Junyer entre altres, formant un grup que
li feien companyia fent torns a mossèn Cinto al voltant
del seu llit quan va emmalaltir i va marxar a "Vila Joana",
a Vallvidrera, on més tard va morir. "La Atlàntida"
va sortir el 1896 i va deixar de publicar-se al cap de dos anys,
per a tornar a sortir als quatre mesos, desapareixent el 1900
de forma definitiva, just quan deixava la publicació
en Manuel Folch i Torres i entrava a la seva redacció
el seu germà Josep Maria. Manuel sempre va tenir una
especial predilecció per mossèn Cinto. Aquesta
circumstància va fer que arran de la mort de l'autor
dels "Idil·lis", Manuel Folch i Torres fos
l'obligat biògraf del gran poeta en totes les sessions
que es celebraren arreu de Catalunya amb tal d'homenatjar la
seva memòria.
El 1897 interessat per l'explosió creativa
del Modernisme, es va aficionar a la poesia i va concursar en
els Jocs Florals de Barcelona, en els quals va ser premiat.
El 1898 va iniciar la seva col·laboració amb les
publicacions "Lo Conceller" i "La Renaixensa".
En el 1900 també va iniciar la seva col·laboració
amb la publicació "Catalunya Artística"
que no va finalitzar fins a 1904 i amb la publicació
"Gent Nova" de Badalona que no va acabar fins a 1907,
i el 1901 va publicar la novel·la "L'apòstol"
i va estrenar, el 25 d'abril en el Teatre Novetats de Barcelona,
el drama en tres actes "La cugula".
Va dirigir, des de la seva mateixa constitució,
la revista satírica catalana "¡Cu-Cut!"
el primer nombre de la qual va aparèixer a Barcelona
el 2 de gener de 1902. Subtitulada "setmanari de gresca
amb ninots", va tenir un format de 27´5 x 19´5cm,
constava de 16 pàgines de text a dues columnes, impreses
per Marià Galve del carrer d´Avinyó, 18
i el seu preu invariable era de 10 cèntims. Unida a la
Lliga Regionalista, es tractava d'un dels infinits passos de
catalanització darrere d'un Estat particular proposat
per Prat de la Riba, i que havia de salvar a l'Estat Espanyol
després de la postració que l'havia sumit el desastre
del 98. Va ser la primera revista que va alternar la ideologia
de dretes amb un catalanisme radical. Editada per Josep Baguñà,
va contar entre els seus redactors al propi Manuel Folch i Torres
(Lleixiu) i els seus dos germans Lluís i Josep Maria,
Josep Morató (Virolet), Manuel Urgellès (Xim-Xim)
i Eduard Coca i Vallmajor (K.O.K.). El grafisme estava basat
en caricatures de Joan Llaverias, Joan García Junceda,
Opisso, Feliu Elias-Apa, Lluís Bagaria, Smith i Lola
Anglada. Un dels personatges més representatius de la
publicació era un pagès amb barretina, creació
de Gaietà Cornet i Palau, director artístic de
la revista. El 1903 Manuel Folch i Torres va iniciar la col·laboració
amb la publicació "La Veu de Catalunya"
Retrat de Manuel Folch i Torres
Manuel Folch i Torres el 1904 va realitzar el
discurs a títol pòstum "L'obra d'en Verdaguer"
i aquest mateix any Aureli Capmany va fundar a Barcelona la
primera revista infantil en català titulada "En
Patufet", en la que va col·laborar des dels seus
inicis Manuel Folch i Torres, publicant nombroses col·laboracions
en vers i prosa juntament amb el propi Aureli Capmany, Manuel
Marinel·lo, Josep Morató i posteriorment Lluís
Almerich i Xavier Bonfill. <<Hi faig el "Pòrtic",
la "Pel·lícula de la setmana" i aquelles
varietats que s'hi publiquen sota el nom "De la Seca a
la Meca">>. Els seus principals il·lustradors
van ser Cornet, Junceda i Llaverias. El 1905 aquesta revista
infantil va ser adquirida per l'editor Josep Baguñà.
Se li reconeix el mèrit d'haver arribat a totes les classes
de la societat catalana, on era llegit per petits i grans, i
d'haver contribuït extraordinàriament a la catalanització
del país. En aquesta època Manuel Folch i Torres
va contreure matrimoni amb Maria Luandra i Vilarguntè.
Manuel Folch i Torres amb la seva
esposa Maria Luandra i Vilargunté i les seves dues filles
petites Roser (la gran) i Anna Maria, acompanyats d'un familiar
no identificat.
Foto Patufet
El 1905 Manuel Folch i Torres va començar
a col·laborar en la revista "En Patufet" i
va estrenar, la nit del 14 de febrer en el Teatre Català
instal·lat en el Romea de Barcelona amb la Companyia
d'Enric Borràs, la seva comèdia en tres actes
"De bon tremp". El setmanari "¡Cu-Cut!"
exercia una sàtira mordaç contra governants i
polítics, i va publicar el 23 de novembre de 1905 un
acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol
d'un àpat de celebració de la Lliga Regionalista,
el Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes
dels militars espanyols, especialment a la guerra de Cuba del
1898. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de
Barcelona destrossaren i calaren foc a les redacció del
"¡Cu-Cut!" i a la impremta-llibreria Baguñà
del carrer Avinyó -on s'editava també el setmanari
"En Patufet" i també calaren foc a la redacció
del diari "La Veu de Catalunya". Aquesta destrucció
dels tallers de la revista, va provocar la suspensió
de la seva publicació per cinc mesos, entre desembre
de 1905 i el 28 d'abril de 1906. "¡Cu-Cut!"
va arribar a tenir un gran èxit de venda amb un tiratge
de 60.000 exemplars.
Manuel Folch i Torres va estrenar el 1906 el pas
de comèdia en un acte "Duetto" i la nit del
5 d'octubre en el Teatre Català instal·lat en
el Romea, la farsa en un acte "La sabia casualitat".
El 1907 va publicar, a la Biblioteca Patufet, el llibre de faules
destinat als nens "De quan parlaven les bèsties"
i va donar el 19 de maig, la conferència "L'obra
del Dr. Robert" en la sala d'actes de la Lliga. El 1908
va ser secretari general de la revista BA (Barcelona Atracció),
una revista turística, l'objectiu principal de la qual
era situar a Barcelona en l'òrbita turística de
l'època, i per si no fos poc, el nom de la societat editora,
La Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona (SAF),
expressava clarament quina era la raó de la seva existència.
Manuel Folch i Torres va ocupar el càrrec de secretari
general de la revista i el càrrec de director de la SAF,
durant 19 anys. El 1908 va estrenar la comèdia en dos
actes "Les ales de cera".
El 1909 Manuel Folch i Torres va publicar, a la
Biblioteca Patufet, el segon llibre destinat als nens, les faules
"Encara parlen les bèsties". <<És
cert, quan les meves ocupacions m'ho consentien més,
hi col·laborava també amb algun que altre conte.
Dos volums de la seva "Biblioteca" són signats
per mi també: "De quan les bèsties parlaven"
i "Encara parlen les bèsties", ambdós
abundosament il·lustrats amb esplèndids dibuixos
d'en Llaverias>>. També el 1909 va estrenar el
sainet en un acte "Un joch de cartes o Memorialistes amb
lletra menuda" i va acabar la seva col·laboració
amb la publicació "La Veu de Catalunya". El
1910 va començar a col·laborar a la revista "En
Patufet" el seu germà Josep Maria que a més
d'algunes seccions, va publicar des de 1915 les cèlebres
"Pàgines Viscudes". Aquest mateix any Manuel
Folch i Torres va estrenar el sainet "Extrems que's toquen"
i la comèdia en un acte i en prosa "Un interior"
inspirada en un conte italià d'Enrico Castelnuovo i amb
arranjaments al castellà de José María
Galán. Aquest mateix any va realitzar el reportatge "Barcelona
artística i industrial". El 1911 va estrenar la
destacada comèdia en dos actes "L'oncle rector".
Va dirigir durant 12 anys el setmanari satíric
"¡Cu-Cut!" des del 2 de gener de 1902 fins al
25 d'abril de 1912. Els propis rectors de la Lliga varen forçar
el seu tancament al retirar-li el seu suport després
de publicar una portada original de Llaverias que amb el títol
de "La música amanseix les feres", feia al·lusió
al viatge a Madrid de l'Orfeó Català i representava
a Orfeu (el mestre Millet) tocant la lira als inferns i voltat
d'un auditori format per l'ós de l'escut madrileny i
una colla de bestioles simbòliques: rèptils, peixos-sabre
i rates. . El 1912 va publicar els contes: "L'aureneta
missatgera", "El lleó agrahit", "La
garsa lladre", "El delator de sí mateix",
"El mirall de la guideta", "El testament de Mr.
Burtown", "Les roses de la veritat", "El
pregó del gran califa", "El pollastre presumptuós",
"Els dos gepichs" i "El casament de la rateta"
a la col·lecció "En Patufet", i va estrenar
la comèdia en un acte "Dissabte de glòria"
i la comèdia en dos actes "La germaneta" en
el Teatre Novetats de Barcelona protagonitzada per Margarida
Xirgu. La Compañía de Margarita Xirgu també
va representar "La hermanita" en versió castellana,
el 1915.
En aquesta època la família Folch
i Torres ja estiuejaven a "Can Folch" a Plegamans
i per proximitat amb aquesta ciutat, el 1913 Manuel va ser fundador
de l'Esbart Teatral de Castellar del Vallés.
Fundadors de l'Esbart Teatral de Castellar del Vallés.
En el centre Manuel Folch i Torres el 1913
Des de 1913 a 1914 la revista "En Patufet" incloïa
a més d'un fulletó una novel·la del seu
germà Josep Maria Folch i Torres, un dels "Contes
d'en Patufet". La revista, que havia anat captant un públic
més i més extens, evolucionà fins a esdevenir,
sobretot, una lectura per a adolescents. El 1913 Manuel Folch
i Torres va publicar els contes: "L'ambiciós",
"El gra de mill", "El forch d'alls", "L'esposa
fidel", "La por", "La porqueirola",
"La presumida", "El joglar de la Mare de Déu",
"El mal fill", "Morret de rosa", "El
rei de Terramala", "El judici de la guineu" i
"De rey a rey" a la col·lecció "En
Patufet".
En els Jocs Florals de Barcelona de 1914, Manuel
Folch i Torres va rebre, en poesia, el màxim guardó,
el títol honorífic de Mestratge en Gai Saber.
El 1915 va estrenar l'episodi dramàtic "A sang i
a foc" i va publicar els contes: "La dama supersticiosa",
"Present de reis", "La verge jascent", "El
vesc de la fortuna", "La truja i el porcell",
"Les tres gracies", "El dir de la gent",
"El pastor mentider", "El lleó i el ratolí",
"La fi de l'Ali-Nonya", "La llei del treball",
"El sac del mandarí", "La gana afina l'enginy"
i "De com un metge ruc va curar a un metge savi" a
la col·lecció "En Patufet". El 1915
Manuel Folch i Torres va estrenar la peça "Jesús
és nat o El bon rabadà": << Els "Espectacles
Patufet" foren una excel·lent iniciativa d'en Baguñà
i d'en Cornet, que hauria reeixit lluïdament si hagués
estat possible poder comptar permanentment amb un bon local.
Varen ésser inaugurats en vigílies de Nadal de
l'any 1915 a la famosa "Sala Mercè", amb una
obreta meva de circumstàncies: "Jesús és
nat o El bon rabadà". A la mateixa "Sala Mercè"
hi havia estrenat ja amb anterioritat, a la primeria dels "Espectacles
Graner", dues visions musicals, per a nois també:
"La invenció de la Mare de Déu de Montserrat"
i "Sant Ramon">>. El 1915 va publicar els contes:
"El bandoler", "L'home feliç", "La
gallina dels ous d'or", "Els tres iaios", "El
plet del ruc i de la seva sombra", "El sardanista
impenitent", "La prova", "Ningú és
profeta", "Mort que mata" i "El càstic
salvador" a la col·lecció "En Patufet".
Retrat de Manuel Folch i Torres
Quan va complir els 40 anys, el 1916, va començar
a estudiar la carrera de dret que va cursar en dos anys i mig:
<<Sí, és cert; que un temps vaig exercir
el periodisme, la literatura i el teatre, altrament que com
senzill diletant que en sóc ara. Desaparegut, però,
de sobte "¡Cu-Cut!", el Teatre Català
en crisi i funcionant intermitentment aleshores, i jo casat
i emmainadat, vaig haver de prendre una resolució. Era
batxiller, podia escometre una carrera, i en dos anys i mig
vaig cursar la d'advocat. Era un esforç que havia de
fer d'un cop, però, em valia més que no pas seguir
la meva vida d'home de lletres -treballant per a empreses editorials
i periodístiques- tan escarrassada, precària i
de guanys tan eventuals>>. El 1916 va publicar els contes:
"L'anima d'en picaplets", "Els tres lladres:
glosa d'un conte rus", "La herència de Mr.
Arrow", "Una vegada era un rei", "Urashima
el pescadoret", "Historia de una vella que va engatusar
al dimoni", "El goç mort", "El bon
lladre", "La bota de Sant Farriol", "L'avar",
"Rübezahl o El gegant de la muntanya", "La
pilota i la calvicie", "La dona de la neu" i
"L'ase perdut" a la col·lecció "En
Patufet", i el 1917 va publicar també els contes:"L'ambició
castigada", "L'esclau agraït", "La
bota del francès", "El llatzerós",
"Els estalvis d'en Gana", "La tombaga dels flamisell",
"En Tothosabfer", "Els negocis den Marfany",
"La repartidora", "La presó dels angelets",
"Un dimoni ruc" i "Còm s'escriu l'Historia"
també a la col·lecció "En Patufet".
El 1918 quan ja acabava els seus estudis de dret
va impartir classes a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular
de la Dona: <<Figuri's que quan jo, a la quarantena estava
acabant els estudis de Lleis, el meu fill ja havia començat
els del Batxillerat. La meva dona, en època d'exàmens
patia per dos... Pel marit i pel fill. Ni l'un ni l'altre, però,
vàrem tornar-li mai amb carabassa a casa, val a dir-ho...Bé,
però ço que em fa avinent el meu noi, de que dintre
d'uns instants tinc exàmens, no vol dir pas precisament
que sigui jo qui s'hagi d'examinar. Les que sí hauran
de passar aquesta mala estona són les meves alumnes de
l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. La posició,
com veu, no és pas la mateixa, sortosament per a mi aquesta
disciplina conté matèries tan intrigadores, com
puguin ser-ho els capítols d'una novel·la de Conan
Doyle. Amb dir-li que noies de quinze a vint anys com són
les més de les meves deixebles, s'hi arriben a interessar
de debò>>. El 1918 va publicar els contes: "Blancs
i negres", "La guineueta venjadora", "Un
bon debut", "Les caderneres", "Tal farás,
tal trobarás", "Lógica de boig",
"La presa del dimoni", "La mula de pare bosser",
"El testimoni del califa", "Quatre hores de cami
sense moure's de lloc", "El diable a l'església"
i "Ço que Déu fa, bé està"
a la col·lecció "En Patufet".
Retrat de Manuel Folch i Torres
El 1919 va publicar "Poesies" una important
col·lecció de poemes, els contes: "Les camises
de l'escolanet", "El roure i el vímet",
"En Taleia", "Si es tort si es griva", "La
pepa gormanda", "El secret" i "La copdicia"
a la col·lecció "En Patufet", i es va
graduar com advocat. El 1920 després de publicar els
contes: "Un advocat a la gloria", "Gat escaldat",
"Geni i figura", "Els tres reis", "El
negre de la fonda" i "El foc de l'immortalitat"
a la col·lecció "En Patufet", va acabar
la seva col·laboració amb aquesta revista.
Retrat de Manuel Folch i Torres
llicenciat en dret
Manuel Folch i Torres va estrenar el 1923 el drama
en tres actes "Reixes enfora". El 1925 es va publicar
la seva interviu a Clovis Eimeric. A la col·lecció
"En Patufet" van aparèixer 6 títols
de gairebé 100 pàgines, dedicades a tres escriptors
i a tres il·lustradors: Manuel Folch i Torres, Clovis
Eimeric, Josep Maria Folch i Torres, i Joan García Junceda,
Gaietà Cornet i Joan Llaverias. En tots els casos es
tractava de presentar la vida i l'obra dels personatges a través
d'articles escrits per amics o admiradors seus i de donar a
conèixer algunes mostres dels seus textos o dels seus
dibuixos. En cap cas faltava una caricatura de "l'home"
ni unes "fotografies de ... en la seva vida íntima",
a més d'una entrevista.
La revista "En Patufet" sofrí
un descrèdit a partir dels anys vint entre els medis
intel·lectuals, tant per la sensibleria en què
queia sovint com pel gust dubtós d'històries i
acudits. Deixà de publicar-se el 1938. El 1968 fou represa
la seva publicació fins el 1973.
Pertanyen també a la seva producció,
les poesies sense data de publicació "Cançons
escolars", l'obra "Pax" i els contes per a nens
tampoc amb data de publicació "La llista de la bugadera"
i "Rat-penat gran i rat-penat xic" de la col·lecció
"En Patufet".
Manuel Folch i Torres va morir a Barcelona el
11 de desembre de 1928, als 51 anys d'edat. La seva mort va
afectar profundament a tots els germans, en Manuel havia estat
un referent i una guia per a tots ells.
Després de la seva mort, el 1930 i a títol
d'homenatge pòstum, es publicà "Encens i
mirra", un extens recull de la seva poesia.
Molt després de la seva mort, es va constituir
La Fundació Folch i Torres, situada en el Castell de
Plegamans, en el municipi de Palau-solità i Plegamans
en el Vallès Occidental; localitat en la que es trobava
l'habitatge familiar d'estiueig "Can Folch". Els objectius
de la fundació són:
Aplegar i conservar en un Arxiu-Museu accessible al públic
i als estudiosos les obres i el material bibliogràfic
dels cinc germans Folch i Torres, Manuel, Lluís, Josep
Maria, Ignasi i Joaquim.
Difondre el coneixement de l'obra dels cinc germans,
així com de la seva personalitat i acció en el
camp de les lletres, les arts i la pedagogia.
Promoure estudis i assaigs sobre la seva obra o altres aspectes
de la seva personalitat.
Organitzar actes culturals públics relacionats amb la
seva obra o sobre temes afins, especialment en el marc del castell
de Plegamans, on es troba l'Arxiu-Museu.
Contribuir així al coneixement de la història
literària i artística de la fi del segle XIX i
la primera meitat del segle XX a Catalunya, en la qual van participar
eficaçment els cinc germans.
Alguns texts han estat extrets de la Fundació
Folch i Torres, i Wikipedia.
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Creative Commons.
