Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

132. MANUEL FOLCH i TORRES

 

Manuel Folch i Torres va néixer a Barcelona el 25 de desembre de 1876, va ser polític, poeta, escriptor, dramaturg i advocat.

El seu pare era Lluís Folch i Brossa i la seva mare Lluïsa Torres i LLinàs. Ell era el gran dels cinc germans Folch i Torres: Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. Des de ben jove va estar vinculat a la política. Va ser militant de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, que era especialment contrària al Lerrouxisme. Apassionat per l'escriptura, es va iniciar en les lletres col·laborant el 1895 en la publicació "L'Aureneta" quan la va dirigir l'autor dramàtic Francesc X. Godó i que va ser fundada el 1876 com seguidora de l'esperit de la Renaixença. A "L'Aureneta" -que durant la seva primera època es va editar sota la cura de mossèn Jacint Verdaguer- van aparèixer fins a 1898 les seves poesies primerenques. Manuel Folch i Torres el 1894, a l'edat de 18 anys, ja era director de "La Opinió". En aquesta època escrivia també en "El Diario Mercantil", doncs quan el seu pare no va poder fer-se càrrec més del seu negoci, la família va experimentar un gran canvi en la seva economia.

Al novembre de 1895, Àngel Guimerà va accedir a la presidència de l'Ateneu Barcelonès i va realitzar un discurs en català, al que van assistir el pare Lluís Folch i els seus tres fills Manuel, Lluís i Josep Maria Folch i Torres; encara que no van formar mai part de l'entitat. Guimerà era fundador de "La Jove Catalunya" grup al que pertanyia Lluís Folch i que va donar lloc a la creació d'Unió Catalanista.

Manuel Folch i Torres va col·laborar en la publicació "La Atlàntida" fundada el 1896 i en la que sota el títol es podia llegir: "Director Mossèn Jacinte Verdaguer Pbre". Manuel formava part de la direcció d'aquesta revista literària de caràcter confessional: <<que havia estat creada a iniciativa de Valeri Serra Boldú, com una manera de mostrar la solidaritat dels joves en vers el poeta mossèn Cinto Verdaguer>> i que duia per títol el conegut poema que quan va ser premiat el 1877, assenyalava la maduresa de la llengua literària i la cristal·lització del moviment de la Renaixença. Va col·laborar amb Manuel, en Carles Junyer entre altres, formant un grup que li feien companyia fent torns a mossèn Cinto al voltant del seu llit quan va emmalaltir i va marxar a "Vila Joana", a Vallvidrera, on més tard va morir. "La Atlàntida" va sortir el 1896 i va deixar de publicar-se al cap de dos anys, per a tornar a sortir als quatre mesos, desapareixent el 1900 de forma definitiva, just quan deixava la publicació en Manuel Folch i Torres i entrava a la seva redacció el seu germà Josep Maria. Manuel sempre va tenir una especial predilecció per mossèn Cinto. Aquesta circumstància va fer que arran de la mort de l'autor dels "Idil·lis", Manuel Folch i Torres fos l'obligat biògraf del gran poeta en totes les sessions que es celebraren arreu de Catalunya amb tal d'homenatjar la seva memòria.

El 1897 interessat per l'explosió creativa del Modernisme, es va aficionar a la poesia i va concursar en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals va ser premiat. El 1898 va iniciar la seva col·laboració amb les publicacions "Lo Conceller" i "La Renaixensa". En el 1900 també va iniciar la seva col·laboració amb la publicació "Catalunya Artística" que no va finalitzar fins a 1904 i amb la publicació "Gent Nova" de Badalona que no va acabar fins a 1907, i el 1901 va publicar la novel·la "L'apòstol" i va estrenar, el 25 d'abril en el Teatre Novetats de Barcelona, el drama en tres actes "La cugula".

Va dirigir, des de la seva mateixa constitució, la revista satírica catalana "¡Cu-Cut!" el primer nombre de la qual va aparèixer a Barcelona el 2 de gener de 1902. Subtitulada "setmanari de gresca amb ninots", va tenir un format de 27´5 x 19´5cm, constava de 16 pàgines de text a dues columnes, impreses per Marià Galve del carrer d´Avinyó, 18 i el seu preu invariable era de 10 cèntims. Unida a la Lliga Regionalista, es tractava d'un dels infinits passos de catalanització darrere d'un Estat particular proposat per Prat de la Riba, i que havia de salvar a l'Estat Espanyol després de la postració que l'havia sumit el desastre del 98. Va ser la primera revista que va alternar la ideologia de dretes amb un catalanisme radical. Editada per Josep Baguñà, va contar entre els seus redactors al propi Manuel Folch i Torres (Lleixiu) i els seus dos germans Lluís i Josep Maria, Josep Morató (Virolet), Manuel Urgellès (Xim-Xim) i Eduard Coca i Vallmajor (K.O.K.). El grafisme estava basat en caricatures de Joan Llaverias, Joan García Junceda, Opisso, Feliu Elias-Apa, Lluís Bagaria, Smith i Lola Anglada. Un dels personatges més representatius de la publicació era un pagès amb barretina, creació de Gaietà Cornet i Palau, director artístic de la revista. El 1903 Manuel Folch i Torres va iniciar la col·laboració amb la publicació "La Veu de Catalunya"

 

Retrat de Manuel Folch i Torres

 

Manuel Folch i Torres el 1904 va realitzar el discurs a títol pòstum "L'obra d'en Verdaguer" i aquest mateix any Aureli Capmany va fundar a Barcelona la primera revista infantil en català titulada "En Patufet", en la que va col·laborar des dels seus inicis Manuel Folch i Torres, publicant nombroses col·laboracions en vers i prosa juntament amb el propi Aureli Capmany, Manuel Marinel·lo, Josep Morató i posteriorment Lluís Almerich i Xavier Bonfill. <<Hi faig el "Pòrtic", la "Pel·lícula de la setmana" i aquelles varietats que s'hi publiquen sota el nom "De la Seca a la Meca">>. Els seus principals il·lustradors van ser Cornet, Junceda i Llaverias. El 1905 aquesta revista infantil va ser adquirida per l'editor Josep Baguñà. Se li reconeix el mèrit d'haver arribat a totes les classes de la societat catalana, on era llegit per petits i grans, i d'haver contribuït extraordinàriament a la catalanització del país. En aquesta època Manuel Folch i Torres va contreure matrimoni amb Maria Luandra i Vilarguntè.

 

Manuel Folch i Torres amb la seva esposa Maria Luandra i Vilargunté i les seves dues filles petites Roser (la gran) i Anna Maria, acompanyats d'un familiar no identificat.

Foto Patufet

 

El 1905 Manuel Folch i Torres va començar a col·laborar en la revista "En Patufet" i va estrenar, la nit del 14 de febrer en el Teatre Català instal·lat en el Romea de Barcelona amb la Companyia d'Enric Borràs, la seva comèdia en tres actes "De bon tremp". El setmanari "¡Cu-Cut!" exercia una sàtira mordaç contra governants i polítics, i va publicar el 23 de novembre de 1905 un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol d'un àpat de celebració de la Lliga Regionalista, el Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols, especialment a la guerra de Cuba del 1898. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a les redacció del "¡Cu-Cut!" i a la impremta-llibreria Baguñà del carrer Avinyó -on s'editava també el setmanari "En Patufet" i també calaren foc a la redacció del diari "La Veu de Catalunya". Aquesta destrucció dels tallers de la revista, va provocar la suspensió de la seva publicació per cinc mesos, entre desembre de 1905 i el 28 d'abril de 1906. "¡Cu-Cut!" va arribar a tenir un gran èxit de venda amb un tiratge de 60.000 exemplars.

Manuel Folch i Torres va estrenar el 1906 el pas de comèdia en un acte "Duetto" i la nit del 5 d'octubre en el Teatre Català instal·lat en el Romea, la farsa en un acte "La sabia casualitat". El 1907 va publicar, a la Biblioteca Patufet, el llibre de faules destinat als nens "De quan parlaven les bèsties" i va donar el 19 de maig, la conferència "L'obra del Dr. Robert" en la sala d'actes de la Lliga. El 1908 va ser secretari general de la revista BA (Barcelona Atracció), una revista turística, l'objectiu principal de la qual era situar a Barcelona en l'òrbita turística de l'època, i per si no fos poc, el nom de la societat editora, La Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona (SAF), expressava clarament quina era la raó de la seva existència. Manuel Folch i Torres va ocupar el càrrec de secretari general de la revista i el càrrec de director de la SAF, durant 19 anys. El 1908 va estrenar la comèdia en dos actes "Les ales de cera".

El 1909 Manuel Folch i Torres va publicar, a la Biblioteca Patufet, el segon llibre destinat als nens, les faules "Encara parlen les bèsties". <<És cert, quan les meves ocupacions m'ho consentien més, hi col·laborava també amb algun que altre conte. Dos volums de la seva "Biblioteca" són signats per mi també: "De quan les bèsties parlaven" i "Encara parlen les bèsties", ambdós abundosament il·lustrats amb esplèndids dibuixos d'en Llaverias>>. També el 1909 va estrenar el sainet en un acte "Un joch de cartes o Memorialistes amb lletra menuda" i va acabar la seva col·laboració amb la publicació "La Veu de Catalunya". El 1910 va començar a col·laborar a la revista "En Patufet" el seu germà Josep Maria que a més d'algunes seccions, va publicar des de 1915 les cèlebres "Pàgines Viscudes". Aquest mateix any Manuel Folch i Torres va estrenar el sainet "Extrems que's toquen" i la comèdia en un acte i en prosa "Un interior" inspirada en un conte italià d'Enrico Castelnuovo i amb arranjaments al castellà de José María Galán. Aquest mateix any va realitzar el reportatge "Barcelona artística i industrial". El 1911 va estrenar la destacada comèdia en dos actes "L'oncle rector".

Va dirigir durant 12 anys el setmanari satíric "¡Cu-Cut!" des del 2 de gener de 1902 fins al 25 d'abril de 1912. Els propis rectors de la Lliga varen forçar el seu tancament al retirar-li el seu suport després de publicar una portada original de Llaverias que amb el títol de "La música amanseix les feres", feia al·lusió al viatge a Madrid de l'Orfeó Català i representava a Orfeu (el mestre Millet) tocant la lira als inferns i voltat d'un auditori format per l'ós de l'escut madrileny i una colla de bestioles simbòliques: rèptils, peixos-sabre i rates. . El 1912 va publicar els contes: "L'aureneta missatgera", "El lleó agrahit", "La garsa lladre", "El delator de sí mateix", "El mirall de la guideta", "El testament de Mr. Burtown", "Les roses de la veritat", "El pregó del gran califa", "El pollastre presumptuós", "Els dos gepichs" i "El casament de la rateta" a la col·lecció "En Patufet", i va estrenar la comèdia en un acte "Dissabte de glòria" i la comèdia en dos actes "La germaneta" en el Teatre Novetats de Barcelona protagonitzada per Margarida Xirgu. La Compañía de Margarita Xirgu també va representar "La hermanita" en versió castellana, el 1915.

En aquesta època la família Folch i Torres ja estiuejaven a "Can Folch" a Plegamans i per proximitat amb aquesta ciutat, el 1913 Manuel va ser fundador de l'Esbart Teatral de Castellar del Vallés.

 


Fundadors de l'Esbart Teatral de Castellar del Vallés. En el centre Manuel Folch i Torres el 1913


Des de 1913 a 1914 la revista "En Patufet" incloïa a més d'un fulletó una novel·la del seu germà Josep Maria Folch i Torres, un dels "Contes d'en Patufet". La revista, que havia anat captant un públic més i més extens, evolucionà fins a esdevenir, sobretot, una lectura per a adolescents. El 1913 Manuel Folch i Torres va publicar els contes: "L'ambiciós", "El gra de mill", "El forch d'alls", "L'esposa fidel", "La por", "La porqueirola", "La presumida", "El joglar de la Mare de Déu", "El mal fill", "Morret de rosa", "El rei de Terramala", "El judici de la guineu" i "De rey a rey" a la col·lecció "En Patufet".

En els Jocs Florals de Barcelona de 1914, Manuel Folch i Torres va rebre, en poesia, el màxim guardó, el títol honorífic de Mestratge en Gai Saber. El 1915 va estrenar l'episodi dramàtic "A sang i a foc" i va publicar els contes: "La dama supersticiosa", "Present de reis", "La verge jascent", "El vesc de la fortuna", "La truja i el porcell", "Les tres gracies", "El dir de la gent", "El pastor mentider", "El lleó i el ratolí", "La fi de l'Ali-Nonya", "La llei del treball", "El sac del mandarí", "La gana afina l'enginy" i "De com un metge ruc va curar a un metge savi" a la col·lecció "En Patufet". El 1915 Manuel Folch i Torres va estrenar la peça "Jesús és nat o El bon rabadà": << Els "Espectacles Patufet" foren una excel·lent iniciativa d'en Baguñà i d'en Cornet, que hauria reeixit lluïdament si hagués estat possible poder comptar permanentment amb un bon local. Varen ésser inaugurats en vigílies de Nadal de l'any 1915 a la famosa "Sala Mercè", amb una obreta meva de circumstàncies: "Jesús és nat o El bon rabadà". A la mateixa "Sala Mercè" hi havia estrenat ja amb anterioritat, a la primeria dels "Espectacles Graner", dues visions musicals, per a nois també: "La invenció de la Mare de Déu de Montserrat" i "Sant Ramon">>. El 1915 va publicar els contes: "El bandoler", "L'home feliç", "La gallina dels ous d'or", "Els tres iaios", "El plet del ruc i de la seva sombra", "El sardanista impenitent", "La prova", "Ningú és profeta", "Mort que mata" i "El càstic salvador" a la col·lecció "En Patufet".

 

Retrat de Manuel Folch i Torres

 

Quan va complir els 40 anys, el 1916, va començar a estudiar la carrera de dret que va cursar en dos anys i mig: <<Sí, és cert; que un temps vaig exercir el periodisme, la literatura i el teatre, altrament que com senzill diletant que en sóc ara. Desaparegut, però, de sobte "¡Cu-Cut!", el Teatre Català en crisi i funcionant intermitentment aleshores, i jo casat i emmainadat, vaig haver de prendre una resolució. Era batxiller, podia escometre una carrera, i en dos anys i mig vaig cursar la d'advocat. Era un esforç que havia de fer d'un cop, però, em valia més que no pas seguir la meva vida d'home de lletres -treballant per a empreses editorials i periodístiques- tan escarrassada, precària i de guanys tan eventuals>>. El 1916 va publicar els contes: "L'anima d'en picaplets", "Els tres lladres: glosa d'un conte rus", "La herència de Mr. Arrow", "Una vegada era un rei", "Urashima el pescadoret", "Historia de una vella que va engatusar al dimoni", "El goç mort", "El bon lladre", "La bota de Sant Farriol", "L'avar", "Rübezahl o El gegant de la muntanya", "La pilota i la calvicie", "La dona de la neu" i "L'ase perdut" a la col·lecció "En Patufet", i el 1917 va publicar també els contes:"L'ambició castigada", "L'esclau agraït", "La bota del francès", "El llatzerós", "Els estalvis d'en Gana", "La tombaga dels flamisell", "En Tothosabfer", "Els negocis den Marfany", "La repartidora", "La presó dels angelets", "Un dimoni ruc" i "Còm s'escriu l'Historia" també a la col·lecció "En Patufet".

El 1918 quan ja acabava els seus estudis de dret va impartir classes a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona: <<Figuri's que quan jo, a la quarantena estava acabant els estudis de Lleis, el meu fill ja havia començat els del Batxillerat. La meva dona, en època d'exàmens patia per dos... Pel marit i pel fill. Ni l'un ni l'altre, però, vàrem tornar-li mai amb carabassa a casa, val a dir-ho...Bé, però ço que em fa avinent el meu noi, de que dintre d'uns instants tinc exàmens, no vol dir pas precisament que sigui jo qui s'hagi d'examinar. Les que sí hauran de passar aquesta mala estona són les meves alumnes de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. La posició, com veu, no és pas la mateixa, sortosament per a mi aquesta disciplina conté matèries tan intrigadores, com puguin ser-ho els capítols d'una novel·la de Conan Doyle. Amb dir-li que noies de quinze a vint anys com són les més de les meves deixebles, s'hi arriben a interessar de debò>>. El 1918 va publicar els contes: "Blancs i negres", "La guineueta venjadora", "Un bon debut", "Les caderneres", "Tal farás, tal trobarás", "Lógica de boig", "La presa del dimoni", "La mula de pare bosser", "El testimoni del califa", "Quatre hores de cami sense moure's de lloc", "El diable a l'església" i "Ço que Déu fa, bé està" a la col·lecció "En Patufet".

 

Retrat de Manuel Folch i Torres

 

El 1919 va publicar "Poesies" una important col·lecció de poemes, els contes: "Les camises de l'escolanet", "El roure i el vímet", "En Taleia", "Si es tort si es griva", "La pepa gormanda", "El secret" i "La copdicia" a la col·lecció "En Patufet", i es va graduar com advocat. El 1920 després de publicar els contes: "Un advocat a la gloria", "Gat escaldat", "Geni i figura", "Els tres reis", "El negre de la fonda" i "El foc de l'immortalitat" a la col·lecció "En Patufet", va acabar la seva col·laboració amb aquesta revista.

 

Retrat de Manuel Folch i Torres llicenciat en dret

 

Manuel Folch i Torres va estrenar el 1923 el drama en tres actes "Reixes enfora". El 1925 es va publicar la seva interviu a Clovis Eimeric. A la col·lecció "En Patufet" van aparèixer 6 títols de gairebé 100 pàgines, dedicades a tres escriptors i a tres il·lustradors: Manuel Folch i Torres, Clovis Eimeric, Josep Maria Folch i Torres, i Joan García Junceda, Gaietà Cornet i Joan Llaverias. En tots els casos es tractava de presentar la vida i l'obra dels personatges a través d'articles escrits per amics o admiradors seus i de donar a conèixer algunes mostres dels seus textos o dels seus dibuixos. En cap cas faltava una caricatura de "l'home" ni unes "fotografies de ... en la seva vida íntima", a més d'una entrevista.

La revista "En Patufet" sofrí un descrèdit a partir dels anys vint entre els medis intel·lectuals, tant per la sensibleria en què queia sovint com pel gust dubtós d'històries i acudits. Deixà de publicar-se el 1938. El 1968 fou represa la seva publicació fins el 1973.

Pertanyen també a la seva producció, les poesies sense data de publicació "Cançons escolars", l'obra "Pax" i els contes per a nens tampoc amb data de publicació "La llista de la bugadera" i "Rat-penat gran i rat-penat xic" de la col·lecció "En Patufet".

Manuel Folch i Torres va morir a Barcelona el 11 de desembre de 1928, als 51 anys d'edat. La seva mort va afectar profundament a tots els germans, en Manuel havia estat un referent i una guia per a tots ells.

Després de la seva mort, el 1930 i a títol d'homenatge pòstum, es publicà "Encens i mirra", un extens recull de la seva poesia.

Molt després de la seva mort, es va constituir La Fundació Folch i Torres, situada en el Castell de Plegamans, en el municipi de Palau-solità i Plegamans en el Vallès Occidental; localitat en la que es trobava l'habitatge familiar d'estiueig "Can Folch". Els objectius de la fundació són:

Aplegar i conservar en un Arxiu-Museu accessible al públic i als estudiosos les obres i el material bibliogràfic dels cinc germans Folch i Torres, Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim.

Difondre el coneixement de l'obra dels cinc germans, així com de la seva personalitat i acció en el camp de les lletres, les arts i la pedagogia.
Promoure estudis i assaigs sobre la seva obra o altres aspectes de la seva personalitat.
Organitzar actes culturals públics relacionats amb la seva obra o sobre temes afins, especialment en el marc del castell de Plegamans, on es troba l'Arxiu-Museu.
Contribuir així al coneixement de la història literària i artística de la fi del segle XIX i la primera meitat del segle XX a Catalunya, en la qual van participar eficaçment els cinc germans.

Alguns texts han estat extrets de la Fundació Folch i Torres, i Wikipedia.

 

XAVIER RIUS XIRGU


àlbum de fotos

tornar

 

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.