143. MARCEL·LÍ DOMINGO i SANJUÁN

 

Marcel·lí Domingo i Sanjuán va néixer el dia 25 d'abril de 1884 en el domicili dels seus avis materns, en un edifici situat a la Plaça de la Font, nombre 6, de Tarragona i va ser mestre, assagista, conferenciant, periodista, novel·lista, dramaturg i polític.

Els seus orígens familiars es troben repartits entre Andalusia i Catalunya. El seu pare, Pedro Domingo Vila, era un oficial de la Guàrdia Civil nascut a Granada i la seva mare Dolors Sanjuán Bassedas era filla d'uns comerciants acomodats de Cambrils, a Tarragona. Marcel·lí va ser el major dels tretze fills del matrimoni. Fins als quatre anys Marcel·lí va viure amb la seva família a Tarragona. Posteriorment, a causa de la professió paterna, van haver de traslladar-se a Llucmajor a Mallorca i dos anys després a Barcelona. La infància de Marcel·lí va estar marcada pels constants canvis de residència del domicili familiar i per les dificultats econòmiques. No obstant això, ell mateix confessaria que la seva infantesa va transcórrer tranquil·la i consagrada als estudis, per als quals va mostrar una precocitat i una brillantor remarcable.

Va ser en l'Institut de Batxillerat de Tarragona on, de la mà del jove Rovira i Virgili, va entrar en contacte amb les primeres manifestacions republicanes i federalistes. Va cursar estudis de magisteri i va començar a col·laborar, molt jove, en la premsa de Tortosa. El 6 de setembre de 1902, als 18 anys, va escriure el seu primer article en el setmanari republicà tortosí "El Pueblo". El 1903 va aconseguir el títol de Mestre i aquest mateix any es va traslladar a Tortosa, on va començar a exercir la docència i va entrar en contacte amb els ambients republicans. Es va iniciar en la seva destacada vida política com republicà federal, difonent el republicanisme laic i radical en el Delta de l'Ebre.

El 1905 va estrenar la comèdia en quatre actes "La sabiota" i a l'any següent va publicar el primer tom de "Teatre: Flores de Almendro; Táctica nueva". Seguidor de les idees pimargallianes i decebut del lerrouxisme, va entrar a l'òrbita, encara que amb moltes prevencions, del republicanisme tortosí proper a Solidaritat Catalana. D'aquesta manera, el 2 de maig de 1909, la candidatura republicana va guanyar les eleccions municipals de Tortosa i Marcel·lí Domingo va ser elegit Regidor, amb un missatge basat: en la supressió de l'impost de consums, en la lluita contra la corrupció política, en la formació d'una organització republicana cohesionada, i fonamentada en un missatge ètic amb capacitat d'influència en la població i allunyada tant dels radicals de Lerroux com del nacionalisme conservador de la Lliga Regionalista. El 15 de juliol, d'aquest mateix, any va realitzar la seva primera petició perquè se suprimís l'impost municipal de consums i també en aquest mateix any va estrenar la comèdia "Vidas enfermas".

El 8 de maig de 1910 es va presentar com candidat a les eleccions legislatives pel districte de Roquetes, obtenint menys del 2% dels vots. El 6 de gener de 1911 va ser elegit membre de la direcció del Consell General de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) el que li va suposar un creixent protagonisme, tant a nivell intern de partit com en el conjunt del republicanisme català. El 12 de març d'aquest mateix any es va presentar com candidat per Tortosa a les eleccions per a la Diputació, però no va sortir elegit. El 24 d'agost d'aquest any va pronunciar, a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, en la festa del 48 aniversari de la seva fundació, la conferència "La afirmación de la personalidad colectiva como base de la pedagogía social" a la que li van seguir les conferències "Política pedagógica" pronunciada en el Teatre Principal de Tarragona i "Liberalismo republicano" pronunciada a Lleida. El 20 d'octubre de 1911 va assistir a l'Assemblea de l'Unió Catalanista, que es va celebrar en el Teatre Principal de Tarragona, amb Francesc Macià, Pere Coromines i altres. El 1912, Marcel·lí Domingo ja era la figura més representativa del republicanisme a Tortosa i de l'oposició al règim canovista. El 9 de març de 1913 va ser candidat pel districte de Tarragona-Vendrell per la UFNR en les eleccions a diputat provincial, sense sortir elegit. El 8 de gener de 1914 els republicans van organitzar disturbis per a protestar pel nomenament governatiu de J. Mestres Noè com alcalde de Tortosa i es va declarar l'estat de guerra en aquesta ciutat. El 20 de febrer d'aquest any va ser elegit, per primera vegada, Diputat de la UFNR en les Corts monàrquiques per Tortosa i el 12 de maig va iniciar el seu aprenentatge maçònic. Aquest mateix any va publicar l'assaig "Cosas de España" i el 23 de juliol, un sector de la UFNR va exigir a Marcel·lí Domingo una actuació contundent contra la guerra del Marroc.

Va ser nomenat director de "La Publicitat" el 3 de gener de 1915, quan acabava de convertir-se en l'òrgan d'expressió del Bloc Republicà Autonomista (BRA) i des de les seves pàgines va difondre els seus plantejaments aliadòfils pel que fa a la guerra i va reivindicar la incorporació de l'obrerisme al moviment republicà. El 6 de maig d'aquest mateix any va realitzar el manifest fundacional del BRA juntament amb Layret, Companys, Pi i Sunyer i Alomar entre altres, que es va nodrir d'homes procedents de la UFNR, però també d'antics lerrouxistes. El manifest fundacional del BRA va incidir en la necessitat d'obertura del republicanisme als obrers del camp i de la ciutat, en la unitat de les forces republicanes i en el rebuig a les idees del catalanisme conservador. En molts aspectes, les tesis del BRA, com després les del Partit Republicà Català, van ser precursores dels fonaments ideològics en els que es basaria el radical socialisme espanyol. El 21 de juliol de 1915 Marcel·lí Domingo va ser elegit president del BRA i la seva activitat política va anar en augment durant la Restauració i la Dictadura de Primo de Rivera.

El 9 d'abril de 1916 Marcel·lí Domingo va tornar a ser elegit, per segona vegada, Diputat en les Corts monàrquiques. A partir de 1916, i fins a 1919, va dirigir el nou diari afí al BRA "La Lucha" (1916-1919), des d'on va llançar duríssimes campanyes de crítica contra el govern. La seva secció "Marruecos, sangría y robo" va constituir tota una catilinària contra l'ocupació espanyola del nord d'Àfrica. La campanya, basada en una informació exhaustiva de primera mà i en un demolidor rigor documental, va denunciar amb tota cruesa la corrupció i el tràfic d'influències existent entre l'administració civil, les oligarquies financeres i l'oficialitat de l'exèrcit colonial alfonsí establert en territori marroquí. El 21 d'abril d'aquest mateix any es va crear el Partit Republicà Català (PRC) a l'Ateneu Gracienc de Barcelona, que va ser l'expressió política de la convergència entre el BRA i la Joventut Republicana de Lleida, juntament amb representants del federalisme, del reformisme i de les restes de l'antiga UFNR. El PRC va ser dirigit per Marcel·lí Domingo, Francesc Layret, Alfred Perenya i Gabriel Alomar i va incorporar ja amb claredat els postulats marcel·linistes referents a una estructura orgànica sòlida per al republicanisme, el federalisme pimargallià com proposta alternativa en l'articulació territorial d'Espanya i l'assumpció de les idees socialdemòcrates en el terreny econòmic. Aquest mateix any Marcel·lí Domingo va publicar el seu assaig "Temas".

Va participar activament en els preparatius de la vaga revolucionària impulsada pel PSOE i la UGT, entre altres. A tres dies d'iniciada la vaga, el dia 17 de juliol de 1917, va ser detingut en el seu domicili, i després de romandre unes hores en la delegació de la policia, el van traslladar a les Drassanes de Barcelona on va ser torturat. El 18 de juliol va participar a l'Assemblea de Parlamentaris que es va celebrar en el Palau del Governador del Parc de la Ciutadella de Barcelona. El 16 d'agost va ser novament detingut i incomunicat durant vuit dies en el vaixell "Reina Regente" en el port de Barcelona abans de ser confinat en el creuer de la marina de guerra "Princesa de Asturias" on va ser custodiat per militars, a pesar que gaudia d'immunitat parlamentària i la seva detenció era jurídicament il·legal. La seva detenció va posar de manifest la subalternitat del poder civil i judicial respecte a l'autoritat militar. Aquesta evidència faria afirmar a Marcel·lí Domingo que: <<(...) estaba yo en manos de los militares, y el poder civil estaba preso como yo>>. El 5 de novembre de 1917 li van concedir la llibertat provisional i dos dies més tard va arribar a Tortosa, on va ser victorejat per una multitud. Al seu pas s'havia aixecat un arc del triomf amb el seu retrat i amb la llegenda "Jesús que torna", inspirat en una obra contemporània d'Àngel Guimerà. Aquest mateix any va publicar l'assaig "En esta hora única". El 8 de desembre d'aquest any, milers de persones li van rendir un homenatge al Palau de Belles Arts de Barcelona. A l'entrar en el local la bandera de Tortosa, va ser el paroxisme.

El 24 de febrer de 1918 va ser elegit, per tercera vegada, Diputat en Corts per Barcelona però en virtut del sorteig del 25 de maig de 1918 li va correspondre seguir representant a Tortosa. Amb un ampli prestigi entre les classes populars, va reprendre la seva activitat parlamentària intervenint amb els seus discursos en el Congrés dels Diputats com ho testifica la publicació "Los sucesos de agosto ante el Parlamento", una breu aproximació biogràfica de Marcel·lí Domingo seguida de la reproducció d'una col·lecció de discursos íntegres de: Largo Caballero, Anguiano, Saborit, Prieto, Besteiro, Eduardo Barriobero i els seus propis, entre altres. Aquest mateix any va publicar l'assaig "¿Qué espera el rey?" i va iniciar una campanya parlamentària a favor de l'autonomia de Catalunya, defensant el 15 de novembre d'aquest mateix any en les Corts, la concessió d'un Estatut d'Autonomia per Catalunya, que va ser rebutjada per les forces dinàstiques. Va presentar també aquesta proposta a l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya, perquè aquesta fos transformada en Assemblea Constituent amb la condició de redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per a Marcel·lí Domingo els límits de l'autogovern català eren els fixats en l'organització d'un estat federal republicà.

En un acte de l'Alianza Republicana, el 17 de març de 1919, en el que també participaven els principals dirigents republicans de l'Estat, es va produir un atemptat, amb dos assistents morts. El 1 de juny d'aquest mateix any Marcel·lí Domingo va tornar a ser elegit per quarta vegada Diputat en Corts, amb el manteniment de l'escó per Tortosa. El 22 de juliol d'aquest mateix any va tornar a reiterar, davant de la Càmera, la necessitat d'autonomia per a Catalunya. El 1921 va publicar els assajos "Marruecos: la tragedia prevista" i "En la calle y en la cárcel". Va impulsar també l'efímera plataforma republicana, l'Alianza de Izquierdas (1921-1923), a la qual es va integrar el PSOE, i sent els trets programàtics més resenyables: la reforma de la propietat de la terra i l'expropiació dels latifundis, l'impuls de la legislació sobre drets sindicals i salarials, el implantar mesures contra la carestia i l'escassesa d'articles de primera necessitat, i la constitució definitiva d'Espanya amb la implantació d'un estat federal. El 1922 va publicar l'assaig "Alas y garras" i la novel·la "Un visionario".

El 29 d'abril de 1923 va ser elegit per cinquena vegada Diputat en Corts, recuperant l'escó per Tortosa. El 6 de juliol, d'aquest mateix any, va participar a Madrid en una manifestació a favor del general Francisco Aguilera quan aquest semblava que volia ocupar la presidència del Consell de Ministres, mitjançant un cop de força. Cinc dies més tard va formar part d'una comissió parlamentària creada per a establir les responsabilitats del desastre d'Annual en el Marroc. Aquest mateix any va publicar l'assaig "Viajando por América. La Isla encadenada". El 1924 Marcel·lí Domingo va publicar la novel·la "El burgo podrido" i l'assaig "Crear", estrenant també la comèdia en tres actes "Vidas rectas". El 15 de març de 1925 va estrenar en el Teatre Novetats de Barcelona la comèdia en tres actes "El pan de cada día" i va publicar els assajos "Autocracia y democracia" i "¿Qué es España?".

El 11 de febrer de 1926 es va constituir l'Alianza Republicana com organisme unitari d'oposició de les principals forces republicanes. Marcel·lí Domingo va formar part de la direcció i va redactar el seu primer manifest. El 24 de febrer, d'aquest mateix any, va haver un intent de cop d'estat per a fer caure al dictador Primo de Rivera, la "Sanjuanada". A conseqüència de l'intent es va detenir a Marcel·lí Domingo, per la seva activitat d'oposició a la dictadura i va passar un curt període arrestat a Madrid. Era el temps de germinació del radical socialisme espanyol del que Marcel·lí Domingo seria el seu principal inspirador. Aquest mateix any va publicar el seu assaig "Joaquín Costa" i el 1927 "On va Catalunya?".

L'alcalde Joaquín Bau, el 4 de maig de 1928, a pesar d'estar convalescent el va expulsar de Tortosa per la seva actitud política. Aquest mateix any Marcel·lí Domingo va publicar el seu assaig "Libertad y autoridad" i el 16 de novembre va estrenar, en el Teatre Principal de València, la comèdia en tres actes "Juan sin tierra". El 1929, al costat d'Álvaro de Albornoz, José Díaz Fernández, Victòria Kent, José Salmerón i altres eminents republicans, va fundar i es va convertir en el líder del nou Partido Republicano Radical Socialista (PRRS), en clara ruptura amb el ja desacreditat Partido Radical d'Alejandro Lerroux. Segons declararia Marcel·lí Domingo: <<este partido podrá no ser el primero que deba gobernar en una República; pero debe ser como Gambetta, el primero en posibilitarla>>. Aquest mateix any va publicar el seu assaig "Una dictadura en la Europa del siglo XX". Els anys de la dictadura primorriverista (1923-1929), van forçar el seu ostracisme polític, però va ser en contraposició el període més fructífer en quant a la seva producció literària i a les seves formulacions teòriques.

 

Retrat de Marcel·lí Domingo.

Foto Associació Marcel·lí Domingo

 

Després de la caiguda del dictador Primo de Rivera, Marcel·lí Domingo, al capdavant ja del radical socialisme espanyol, va impulsar la unitat d'acció del republicanisme hispànic. El 9 de febrer de 1930 va aparèixer en el diari "El Sol" de Madrid el primer manifest del PRRS. La coordinació entre l'Alianza Republicana i el PRRS va ser una realitat el 14 de maig de 1930. Aquest acord preveia, a més, la incorporació de la resta de forces republicanes per a provocar un canvi de règim amb la consegüent instauració de la República. La seva participació en el Pacte de Sant Sebastià, el 17 d'agost d'aquest mateix any amb les principals organitzacions republicanes de l'Estat, va jugar un paper molt important al convèncer als grups de la necessitat de contribuir a la transició del règim, comprometent-se la futura República a concedir l'autogovern a Catalunya i integrant a les principals forces del catalanisme polític menys conservador. Va pensar i va sentir Espanya, i sobre ella va deixar pàgines emocionants i lluminoses com en el seu assaig "¿Adónde va España?" publicat aquest mateix any. També, aquest mateix any, va publicar l'assaig "Monarquía y república" i la seva última novel·la "Santa y pecadora", i va estrenar la crònica del nostre temps en tres actes "Los príncipes caídos" i el drama en tres actes "Encadenadas" que es va estrenar en el Teatre Campos Elíseos de Bilbao, el 11 de desembre de 1930 . L'endemà, al fracassar la revolta de Jaca, el govern va detenir a la major part del Comitè Revolucionari sortit del Pacte de Sant Sebastià, però Marcel·lí Domingo va poder escapar.

Després del fracassat intent d'insurrecció a Jaca, Marcel·lí Domingo va haver d'exiliar-se novament. El 5 de març de 1931 va arribar a París després d'haver estat amagat a Madrid i escapar-se per la frontera portuguesa. Des de París, no obstant això, va seguir treballant per a possibilitar l'adveniment del règim republicà, aconseguint participar en la campanya electoral a través d'alguns manifestos. Aquest mateix any va publicar el relat novel·lesc de la revolta de Jaca "Vida, muerte y gloria de Fermín Galán". El 17 de març es va proclamar la Conferència d'Esquerres que va donar lloc a la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Marcel·lí Domingo va ser elegit membre del directori a pesar de l'oposició dels nacionalistes més radicals, que no volien que es permetés la doble militància, ja que era membre del PRRS. El 12 d'abril, Francesc Macià va comunicar per telèfon a Marcel·lí Domingo el triomf d'ERC en les eleccions municipals. Tres dies més tard va arribar a Madrid, passant de ser exiliat a Ministre d'Instrucción Pública y Bellas Artes del Govern Provisional de la Segona República, en el primer govern del Front Popular.

 

Govern Provisional del 14 d'abril de 1931, recent proclamada la II República.Dempeus d'esquerra a dreta: Indalecio Prieto, Marcel·lí Domingo, Casares Quiroga, Fernando de los Rios, Lluís Nicolau d'Olwer, Francisco Largo Caballero, José Giral i Diego Martínez Barrio. Asseguts d'esquerra a dreta: Alejandro Lerroux, Manuel Azaña, Niceto Alcalá Zamora, Julián Besteiro i Álvaro de Albornoz.

El 16 d'abril de 1931, el consell de ministres va comissionar a Marcel·lí Domingo, Lluís Nicolau d'Olwer i Fernando de los Rios perquè convencessin a Francesc Macià de renunciar a l'Estat Català a canvi de l'autonomia. A l'endemà, després de més de 9 hores de discussió entre els ministres i el govern català, es va arribar a l'acord de restaurar la Generalitat de Catalunya. El 30 d'abril es va proclamar el decret de bilingüisme, el 6 de maig es va proclamar el decret que va establir la no obligatorietat de l'ensenyament de la religió, i el 23 de maig es va proclamar el decret del Ministeri d'Instrucción Pública destinat a crear 23.435 escoles. Sota el lema "Sembrar España de escuelas", Marcel·lí Domingo va asseure les bases del projecte educatiu més ambiciós de tota la història d'Espanya: la creació de més de 23.000 escoles i 7.000 places de mestres que havien de ser la infraestructura material i humana per a una escola pública laica, única, d'inspiració pedagògica institucionista i en la qual es garantia l'ensenyament en la llengua materna. Va ser el responsable d'impulsar la instrucció primària, per a lluitar contra l'analfabetisme imperant a l'Espanya monàrquica. Per a Marcel·lí Domingo: <<España no será una auténtica democracia mientras la mayoría de sus hijos, por falta de escuelas, se vean condenados a perpetua ignorancia>>. La seva labor al capdavant d'instrucció pública va contar, com no podia ser d'una altra manera, amb l'oposició aferrissada de la dreta monàrquica i de l'església catòlica que, d'aquesta manera, veia perdre els seus privilegis socials i econòmics. Marcel·lí Domingo va ser un dels grans i últims regeneracionistes espanyols. Seguidor del lema "escuela y despensa", va defensar l'europeïtzació d'Espanya: <<que era lo mismo que decir que el hombre y la tierra dieran su máximo esfuerzo. Su total rendimiento. Costa señalaba todo un programa de gobierno, de buen gobierno, que comenzaba en el peón caminero y tenía término en la fuente de Estado>>. El 28 de juny de 1931 Marcel·lí Domingo va ser el candidat més votat a Tarragona en les eleccions constituents i elegit Diputat a les Corts Republicanes. El 2 d'agost d'aquest mateix any va fer una campanya decidida, en favor de l'aprovació del Plebiscit de l'Estatut. El 14 d'octubre va ser renovat com Ministre d'Instrucción Pública y Bellas Artes -càrrec que exercia des del 15 d'abril- fins al 16 de desembre, data en la que va renovar una vegada més el seu càrrec fins al 12 de juny de 1933.

Entre desembre de 1931 i setembre de 1932 va ocupar la cartera d'Agricultura -deixant el càrrec de Ministre d'Instrucción Pública y Bellas Artes a Fernando de los Rios- des d'on va impulsar l'aprovació i desenvolupament de la reforma agrària, de seguida torpedinada per les oligarquies rurals, l'església catòlica i la impaciència dels sectors més extremistes de la pagesia anarquista. Es va negar, llavors a pujar el preu del blat, (25.000 tones en la primavera de 1932), el que li va valer l'enemistat dels insaciables terratinents agrícoles. En un context de crisi política derivada de l'intent colpista de Sanjurjo i de successos com el de Casas Viejas (el gabinet d'Azaña va enviar forces a aquesta població de Cadis, en la que un grup de camperols i d'anarquistes de la CNT s'havien alçat, i van ser afusellats), Marcel·lí Domingo va haver d'abandonar el Ministeri d'Agricultura sense haver arribat a els objectius reformistes traçats pels governs del primer bienni republicà. Els moderats assoliments obtinguts fins a llavors, en matèria agrària, van ser desarborats immediatament pels governs radical-cedistes sorgits de les eleccions de novembre de 1933. Havia començat el bienni negre: el segrest de la República. El 1932 va publicar el seu assaig "La escuela en la República: la obra de ocho meses".

Qui fora, i segueix sent una de les figures més apassionants del republicanisme espanyol, Marcel·lí Domingo, va escriure una vegada: <<Soy republicano. El régimen de gobierno es esencial para todo hombre de categoría moral. Sólo es accidental cuando la categoría moral del hombre desciende>>. Paraules d'una actualitat sorprenent. A pesar de les milers de pàgines escrites, es va sentir sempre un polític que va preferir la política a tota activitat humana: <<Creo que un país de tan escaso espíritu civil como España y de tan desaforada incontinencia como la del Estado Español, los hombres con la leve conciencia de su responsabilidad han de interesarse por la política y actuar en ella. Es tal vez, el único medio de evitar que España acabe de morir>>. Però sempre va entendre la política com política republicana i al servei d'una Espanya federal, i va deixar aquest missatge per als republicans d'avui: <<Soy republicano, lo sería en Inglaterra, donde el monarca apenas existe; lo sería en Italia, donde la monarquía ha realizado la unidad nacional. ¿Cómo no serlo en España?. En España, la forma de régimen no sólo es esencial por doctrina, sino que lo es por dignidad civil y por conveniencia nacional. Soy federal. En España existen confundidas en una desarticulada e injustificada unidad del Estado, distintas nacionalidades, y han de desvincularse, pactando por propio y mutuo consentimiento un nuevo estatuto, en el que las nacionalidades tengan libertad dentro de la Federación, y los Municipios libertad dentro del Estado, y el hombre dentro de la Federación, el Estado y los Municipios: plena y absoluta libertad>>.

Al gener de 1933 Marcel·lí Domingo va llegir el seu drama "Doña María de Castilla" a la Compañía Xirgu-Borràs, en el Teatro Español de Madrid.

 

El Ministre d'Agricultura Marcel·lí Domingo, llegint en el Teatro Español de Madrid el gener de 1933, la seva obra "Doña María de Castilla" a la Compañía Xirgu-Borràs.

 

El 8 de febrer de 1933 es va estrenar, en el Teatro Español de Madrid, el drama en quatre actes de Marcel·lí Domingo titulat "Doña María de Castilla", que va ser interpretat per Margarida Xirgu i dirigit per Cipriano de Rivas Cherif al capdavant de la Compañía Xirgu-Borràs. L'obra havia estat escrita el 1926, mentre Marcel·lí Domingo estava pres en la Presó Model de Madrid per haver participat en el moviment de "La nit de San Juan", jornada de protesta ocorreguda en els anys de dictadura de Primo de Rivera, amb Alfons XIII en el tron. L'obra es va representar 25 vegades des de la seva estrena, fins al 21 de febrer de 1933 en la que es va treure de la cartellera.

L'argument està protagonitzat per una dona, María de Pacheco, qui ajudant al seu espòs, líder de la rebel·lió, dona ànims als comuners en la seva lluita contra el rei Carlos V, per no respectar els furs i les llibertats d'aquells regnes que va heretar de la seva mare Juana "la Loca". Destaca en el drama: l'estructura clara i ferma de l'obra, el natural desenvolupament de l'acció, i la fluïdesa i bellesa del diàleg.

 

Margarida Xirgu i Enric Borràs interpretant "Doña María de Castilla" de Marcel·lí Domingo.

Foto trobada per Marçal Font i Espí

 

 

  Margarida Xirgu interpretant "Doña María de Castilla" de Marcel·lí Domingo.

 

 

Fotos MAE Institut del Teatre

 

 

Doña María de Castilla

 

Foto Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques.Institut del Teatre.

 

 

 

Institut del Teatre: Escenografia Digital MAE

 

Marcel·lí Domingo va pronunciar el 1933 la conferència "Política y economía", va publicar l'assaig "Vint mesos de govern provincial" i el 12 de juny va ser nomenat de nou Ministre d'Agricultura fins al 12 de setembre del mateix any. En les eleccions de novembre d'aquest any es va presentar per Bilbao al costat de Manuel Azaña, sense èxit. Després de la derrota electoral, Marcel·lí Domingo va advocar per la necessitat de reconstruir l'espai sociopolític del republicanisme progressista, a través d'un partit per a la reconquesta de la República. El 1934 va fundar Izquierda Republicana en companyia de Manuel Azaña procedent d'Acción Republicana, Santiago Casares Quiroga procedent de l'ORGA, Victória Kent i altres il·lustres republicans. Aquest mateix any va publicar l'assaig "La experiencia del poder". El 6 d'octubre de 1934 el President Companys de la Generalitat de Catalunya va proclamar la República Catalana, però el governador militar, el general Batet, es va negar a acatar les ordres de la Generalitat i amb les seves tropes va sufocar la intentona catalanista. Manuel Azaña i Marcel·lí Domingo, es trobaven a Barcelona i van ser detinguts a l'endemà, acusats de complicitat amb el cop revolucionari. Azaña va ser empresonat juntament amb Marcel·lí Domingo en el port de Barcelona, en els vaixells de guerra Cádiz i Sánchez Barcáiztegui.

 

Marcel·lí Domingo i Manuel Azaña, presoners en el destructor Sánchez Barcaiztegui.

Foto Alfonso (AGA)

El 1935 Marcel·lí Domingo va publicar l'assaig "La revolución de octubre: causas y experiencias", el 18 de març d'aquest mateix any va pronunciar la conferència a l'Ateneo de Madrid "La economía nacional en la Constitución" i es van publicar aquest mateix any l'assaig ""The spanish people's struggle: the facts and their significance" i una col·lecció dels seus discursos i escrits "Homenaje a Don Marcelino Domingo Primer Ministro de Instrucción Pública de la República Española". Després del triomf del Frente Popular en les eleccions de febrer de 1936 Marcel·lí Domingo va regressar, encara que per breu espai, al Ministeri d'Instrucción Pública y Bellas Artes, com Diputat en les Corts Republicanes per la circumscripció de Tarragona, des d'on va reprendre la política educativa del primer bienni republicà, restablint llavors la coeducació suprimida durant el "bienni negre" i reprenent el seu programa de construcció d'escoles. El 10 de maig d'aquest any va ser nomenat de nou Ministre d'Instrucción Pública y Bellas Artes fins al 19 de juliol del mateix any, data en la que el cop d'estat militar i la subsegüent guerra civil va frustrar definitivament la seva trajectòria política. Després de la destitució d'Alcalá Zamora, Manuel Azaña el 10 de maig de 1936, va ser nomenat President de la República i Marcel·lí Domingo va ocupar la presidència d'Izquierda Republicana. Marcel·lí Domingo va ser membre de la delegació espanyola que va visitar a Lleó Blum para recaptar ajuda del govern francès en favor de l'assetjada democràcia espanyola a l'iniciar-se la guerra civil. En aquest sentit, Marcel·lí Domingo va exclamar que: <<ganar Europa a nuestra causa es más eficaz que ganar Zaragoza>>. Va viatjar llavors, pel món per a donar a conèixer la realitat espanyola i defensar la legalitat republicana. Es va establir primer a Portugal i després a França. El 1937 es van publicar els seus assajos "Tres artículos. Izquierda republicana" a Madrid i "España ante el mundo" a Mèxic.

Els últims tres anys de la vida de Marcel·lí Domingo es van caracteritzar per l'intens dolor que li va produir la guerra fratricida, a nivell personal, i per l'allunyament dels centres neuràlgics del poder, en el vessant polític. Al començament de 1939, amb la salut trencada pels esforços desenvolupats en els anys de la guerra i amb l'amargor de la derrota, Marcel·lí Domingo va morir a l'Hotel Terminus de Toulouse, a França, el 2 de març de 1939. Va ser germà del biòleg Pere Domingo i Sanjuán.

El 1970 es va publicar a Mèxic, amb caràcter pòstum, el seu assaig "El ejemplo permanente de los hombres de la República: la voz de Marcelino Domingo". També van ser publicats el seu assaig "España en pie. El momento actual. Las Juntas de Defensa. Agitación Revolucionaria. La Asamblea de Parlamentarios" signat per un Diputat a Corts (pseudònim) i el seu discurs pronunciat en el Congrés "Yo acuso".

 

A l'octubre de 2004 l'Ajuntament de Tortosa va adquirir per 31.200 euros a un antiquari de Barcelona, un fons de 140 documents de Marcel·lí Domingo (16 quaderns de 1911-1917 amb anotacions relatives a la seva tasca docent, 58 dietaris personals del període 1920-1939, fotografies de família, etc). Aquest fons va ser dipositat en l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre i s'afegix a la col·lecció de cartes de l'Arxiu del Parlament de Catalunya, a Barcelona.

 

Alguns texts han estat extrets de la "Associació Marcel·lí Domingo" i de "Marcelino Domingo" Wikipedia.

 

XAVIER RIUS XIRGU

 

 

àlbum de fotos

 

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons.

tornar